fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.500

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

9 d’abril de 2017 Diumenge de Rams

LecturesDiumenge de Rams

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

El Senyor ve damunt d’un ase

La Passió de Nostre Senyor Jesucrist va ser objecte de l’atenció preferent dels evangelistes i, des de llavors, de

tots els cristians. Ha estat motiu d’estudi d’historiadors i teòlegs, així com un tema d’inspiració d’artistes i escriptors.

Benet XVI, el Papa que va escriure una obra en tres toms sobre Jesucrist, en abordar el Diumenge de Rams es fixa en un detall: Jesús, quan es va acostar l’hora definitiva, va entrar a Jerusalem muntat en un ase, que a més era prestat. «No arriba en una sumptuosa carrossa reial, ni a cavall, com els grans del món, sinó en un ase que li van deixar.»

Només després de la seva mort i resurrecció els deixebles van comprendre que d’aquesta manera Jesús complia la profecia de Zacaries: «No tinguis por, ciutat de Sió, mira que ve el teu Rei muntat en un pollí de somera.»

El Papa observa que el text de Zacaries continua dient: «Ell destruirà els carros d’Efraïm i els cavalls de Jerusalem; trencarà l’arc de combat i proclamarà la pau a les nacions.»

La lliçó per a nosaltres és clara si ens fixem en la consideració que mereix habitualment un ase: un animal pacífic, de càrrega, no esvelt ni presumptuós. Moltes guerres d’altres temps les van lliurar genets que s’enorgullien de les seves muntures. Però l’Evangeli ens diu que el Rei cavalca sobre un ase i que la pau sortirà victoriosa de les guerres.

Així hem de valorar l’actitud de ser sembradors de pau al món, que és la tasca de tot cristià: persones que no busquen el poder sinó el servei, que no presumeixen perquè la gent els miri, sinó que tenen posats els ulls a ajudar els altres sabent descobrir les seves necessitats.

Jesús ens va dir que qualsevol cosa que fem pels nostres germans ho fem a ell. Seguint amb el Diumenge de Rams podem fixar-nos ara en com va ser rebut en arribar a les portes de la Ciutat Santa: amb gran goig, amb palmes i branques d’olivera, fent catifes de carrer en manifestació d’homenatge.

¿Rebem amb alegria les persones que vénen a veure’ns o ho fem com si fos una obligació o una nosa? L’alegria cristiana no pot quedar-se en una alegria interior, que seria molt dubtosa sense manifestacions externes. Els altres són de la família, fills de Déu i per tant germans nostres. Heus aquí una reflexió que ens pot ajudar en la festivitat d’avui, pòrtic de la Setmana Santa.

‘¿Rebem amb alegria les persones que vénen a veure’ns o com si fos una obligació?

Benedicció dels ramsLectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,1-11)

Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Bet-Fagué, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega.» Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar la terra, i la gent que anava al davant i la que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.»

Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?» La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.»

Missa de la PassióLectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)

El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial [21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)]

Tots els qui em veuen es riuen de mi,amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs;que el salvi, si tant se l’estima.»

R: Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

M’envolta una munió de gossos,em rodeja un estol de malfactors,m’han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R.

Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meva roba.Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;força meva, cuiteu a defensar-me. R.

Anunciaré als meus germans el vostre nom,us lloaré enmig del poble reunit.Fidels del Senyor, lloeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d’Israel. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu(Mt 26,14-27,66)

(No es publica degut a la seva llarga extensió)

Agafem el ram amb alegria!Jesús entra a Jerusalem humilment, muntat en un pollí, com a rei de la pau. La multitud el rep amb palmes de victòria, una victòria que ha de passar per la humiliació, la tortura i la mort. Ell, solidari amb el sofriment, carrega a les seves espatlles el nostre dolor, el nostre pecat, per a transformar-lo en esperança i vida, mostrant un cop més el rostre misericordiós de Déu.

Avui som nosaltres qui aclamem el Fill de David. Agafar la palma és acompanyar Jesús en la seva passió, mort i resurrecció, però no com a espectadors passius d’un fet històric, sinó com autèntics apòstols seus. Agafar la palma és aferrar-nos ben fort a la missió que Ell ens encomana.

Estimats, que no ens falti l’alegria en el nostre recorregut fins l’hora definitiva. Siguem portadors de fe, esperança i amor, tot seguint Jesús, que és el camí, la veritat i la vida, per entrar un dia amb Ell a la Jerusalem celestial.

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Maite Muñoz, catequista de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.2)

—Dilluns Sant: Celebració de la missa crismal a la Catedral de Tarragona

— Centenari del naixement de Mn. Ramon Muntanyola (1917-1973). A la secció Efemèride

La creu de Lampedusa finalitza el seu pelegrinatge per l’arxidiòcesi (i II)

Després del seu pas per Reus la creu de Lampedusa ha pelegrinat, del 24 al 26 de març, a Tarragona i Valls.

El divendres, dia 24, la creu va ser al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, on els alumnes van representar un gran cor al voltant de la creu i van pregar davant la creu a la capella del centre.

A la tarda va presidir la missa a favor de la vida que per primera vegada se celebrava a la capella del Centre diocesà de pastoral Oblates, un espai destinat a acollir tots els projectes vinculats a la família. L’eucaristia va ser presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i concelebrada pel delegat diocesà de pastoral familiar, Mn. Josep Masdéu, i Mn. Iulian Butnaru.

Seguidament es va traslladar la creu a la Parròquia de Sant Pau de la ciutat on es va celebrar les 24 hores per al Senyor de l’arxiprestat de Tarragona Centre. Una proposta feta pel Consell pontifici per a la nova evangelització de recuperar, durant el temps de Quaresma, la importància del sagrament de la penitència i de l’adoració eucarística.

L’endemà, dia 25, a la tarda, la creu va presidir la pregària quaresmal a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls. I de la ciutat de Valls va ser portada a la Catedral de Tarragona on es va celebrar una missa per als refugiats amb la implicació de Càritas Diocesana de Tarragona. En la celebració, presidida per Mn. Jordi Figueras, vicari episcopal de Tarragona, hi va participar l’ambaixadora a Espanya de la Fundació Casa dello Spirito e delle Arti Onlus, encarregada del pelegrinatge de la creu, Sra. Graziella Cuccu.

El director de Càritas Diocesana de Tarragona, Francesc Roig, va dir en la monició d’entrada que Càritas segueix reclamant l’acollida dels refugiats malgrat les indecisions polítiques dels estats europeus. «Hem de lluitar per a suprimir les seves causes i establir un marc urgent de principis humanitaris. Practicar la humanitat no pot ser mai una il·legalitat», va expressar.

En l’homilia, Mn. Jordi Figueras, va constatar que «no volem la creu del sofriment i no acceptem una creu com aquesta al costat de casa nostra. [...] Si hem tret la creu d’un innocent, que estima i perdona, de les llars, escoles, hospitals i institucions com volem admetre la creu d’uns estrangers que ens prendran els llocs de treball i amb qui haurem de compartir els nostres béns i sobretot compartir una altra cultura i manera de veure les coses?», va manifestar. Mn. Figueras, finalment, va exhortar als presents a demanar la capacitat de conversió, en aquest temps de Quaresma, «per a descobrir l’altre com un germà».

Finalment, el dilluns dia 27 de març, acabant el seu pelegrinatge per l’arxidiòcesi de Tarragona, la creu de Lampedusa va ser al Col·legi El Carme de Tarragona.

Col·legi Sant Pau Apòstol

Missa a favor de la vida

Valls

Col·legi El Carme

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 9: Diumenge de Rams [Abans de la processó: Mt 21,1-11; Missa del diumenge: Is 50, 4-7; Salm 21, 8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11; Mt 26, 14-27, 66; o bé més breu: 27, 11-54 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 10: Dilluns Sant [Is 42,1-7; Salm 26, 1.2.3.13-14; Jn 12, 1-11]

Dimarts, 11: Dimarts Sant [Is 49, 1-6; Salm 70, 1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17; Jn 13,21-33.36-38]

Dimecres, 12: Dimecres Sant [Is 50, 4-9a; Salm 68, 8-10.21bcd-22.31 i 33-34; Mt 26, 14-25]

Dijous, 13: Dijous Sant [Missa de la Cena del Senyor: Ex 12, 1-8.11-14; Salm 115, 12-13.15-16.17-18; 1Co 11, 23-26; Jn 13, 1-15] S’acaba el temps de Quaresma i comença el Tríduum Pasqual

Divendres, 14: Divendres Sant. [Celebració de la Passió: Is 52, 13-53, 12; Salm 30, 2 i 6.12- 13.15-16.17 i 25; He 4,14-16; 5,7-9; Jn 18, 1-19, 42] Dia de dejuni i abstinència

Dissabte, 15: Dissabte Sant. [Durant aquest dia l’Església roman prop del sepulcre del Senyor i s’absté de celebrar la Missa (LH pròpia)]

Diumenge, 16: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Sol) [Vetlla Pasqual: 1L) Gn 1, 1-2, 2 (o més breu: Gn 1, 1.26-31a); Salm 103, 1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c o bé: Salm 32, 4-5.6-7.12-13.20 i 22; 2L) Gn 22, 1-18 (o més breu: Gn 22, 1-2.9a.10-13.15-18); Salm 15, 5 i 8.9-10.11; 3L) Ex 14,15-15, 1a; Salm Ex 15, 1b-2.3-4.5-6.17-18; 4L) Is 54, 5-14; Salm 29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b; 5L) Is 55, 1-11; Salm Is 12, 2.3-4bcd.5-6; 6L) Ba 3,9-15.32-4,4; Salm 18,8.9.10.11; 7L) Ez 36, 16-17a.18-28; Salm 41,3.5bcd; 42,3.4; Rm 6,3-11; Salm 117, 1-2.16ab-17.22-23; Mc 16, 1-7.

Missa del dia: Ac 10, 34a.37-43; Salm 117, 1-2.16ab- 17.22- 23; Col 3, 1-4 o bé: 1Co 5, 6b-8; Jn 20, 1-9 o bé: Mt 28, 1-10. Missa vespertina: Tot com la del dia, però a l’evangeli es recomana llegir: Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

agenda9 d’abril—Viacrucis des de Castellvell del Camp fins l’Ermita de Santa Anna. Sortirà de l’església parroquial de Sant Vicenç Màrtir a les 19.00 h i comptarà amb la participació del grup d’armats de Castellvell del Camp. Organitza la Parròquia juntament amb el grup d’armats.

10 d’abril—Concert «Missa de Glòria» de Giacomo Puccini (1858-1924) a la Catedral de Tarragona, a les 21.30 h. El concert comptarà amb la participació dels cors Lieder Camera (Sabadell), el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados (Lleida) i el Cor Ciutat de Tarragona. L’entrada, que té un preu de 20 euros (reduït per a infants i jubilats), es pot adquirir a les taquilles del Teatre Metropol de Tarragona o per Internet. Més informació a través de l’enllaç http://arqtgn.cat/puccini

11 d’abril

—Viacrucis jove a l’arxiprestat de l’Alt Camp. Preparat pels mateixos joves de les parròquies de l’arxiprestat el viacrucis començarà a les 21.00 h i anirà de La Masó al Milà. En cada estació es farà referència a persones d’avui que pateixen.

13 d’abril—Eucaristia de la Cena del Senyor a la Catedral, presidida pel Sr. Arquebisbe, a les 20.00 h. En aquesta missa, com en la de totes les parròquies de l’arxidiòcesi, té lloc el lavatori de peus seguint l’exemple de Jesús amb els seus deixebles en l’últim sopar.

14 d’abril—Sermó de la Passió o de la Bufetada, predicat pel Sr. Arquebisbe, a la Catedral de Tarragona, a les 06.00 h. Seguidament, viacrucis processional per la Part Alta de la ciutat. A les 12.00 h, el Sr. Arquebisbe presidirà l’Ofici de la passió i mort del Senyor, també a la Catedral.

—Viacrucis a la Selva del Camp. Sortirà de l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol, a les 07.00 h, fins arribar al Calvari, un petit turó situat als afores del poble.

—Jornada de portes obertes al Museu Bíblic Tarraconense (c. de les Coques, 1-C), de les 10.00 a les 13.00 h.

—Solemne funció de l’Agonia a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus, a les 12.00 h, presidida per la venerable imatge del Sant Crist de la Sang. La part musical i les peces de les Set Paraules aniran a càrrec de l’Escolania i de la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang. La predicació anirà a càrrec dels rectors de l’arxiprestat de Reus. A les 14.30 h, des de la Prioral, retorn en processó del Sant Crist de la Sang a la seva església titular. En arribar a la plaça de la Parròquia de la Puríssima Sang tindrà lloc el solemne i tradicional moment de Les Tres Gràcies.

—Solemne representació de l’Agonia o les Set Paraules a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, a les 12.30 h.

15 d’abril —Solemne Vetlla Pasqual a la Catedral, a les 22.30 h.

en el nostremón passa...

...que augmenten l’odi i la por. I es veu que augmenten d’una manera desmesurada i realment preocupant. Això és el que es desprèn d’un informe d’Amnistia Internacional fet públic fa ben pocs dies.

Aquesta constatació es pot anar observant en els diferents drames que passen en el nostre món, del més proper fins al més llunyà. Pensem en les diferents guerres, començant per la de Síria, amb tants milers de persones mortes, milers de desaparegudes i milions de desplaçades a l’interior d’aquell país i cap a d’altres països. I les altres guerres. Tinguem presents els milers de persones assassinades, torturades, perseguides... Els milers que han cercat i cerquen refugi en altres països i els que han mort en el mateix mar Mediterrani. I així podem anar allargant la llista.

I a l’augment de l’odi i de la por potser hi hem d’afegir altres augments com el de la corrupció, per desgràcia massa generalitzada a casa nostra i a molts altres països.

No us arriba a fer repugnància veure aquests interrogatoris a persones que legalment tenen «dret» a dir mentides i que fan pactes esfereïdors amb els fiscals per a eludir penes? I així anar continuant.

I repugnància en veure els diferents tractaments que fa la justícia a unes persones i les altres, de manera que poden anar dient que la «justicia es igual para todos», que això ja

hi deu haver molt poques persones que s’ho creguin i molts ho han de dir perquè els toca dir-ho. Potser no sabrem mai el que ells mateixos pensen en el seu fur intern. Però toca dir-ho.

No ens podem allargar. Pensa en les altres realitats incloses en tot això. No pot estranyar que hi hagi pensadors de molta categoria que puguin preguntar-se si no està passant que Europa està immersa en un suïcidi col·lectiu o un altre que diu que Europa s’està dissolvent a poc a poc.

Que diferent seria tot si es fes cas del missatge de Jesús de comprensió, de perdó, de solidaritat, de pau i d’amor. A molts dels que viuen aquelles realitats descrites, el missatge del papa Francesc de la “revolució de la tendresa” els deu sonar a «musiqueta celestial» d’unes quantes persones que no toquen de peus a terra. Pobres d’ells. Quina pena que fan!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

efemèrideUn any commemoratiu ret homenatge a la figura i obra de Mn. Ramon Muntanyola

Aquest mes d’abril s’ha iniciat la celebració del centenari del naixement de Mn. Ramon

Muntanyola i Llorach (1917-1973), fill de l’Espluga de Francolí. Fins a finals d’any s’han programat una trentena d’actes literaris, musicals i culturals per aprofundir en la seva obra i persona a municipis com Tarragona, Reus, La Selva del Camp, Salou o Vila-seca, entre d’altres.

El programa d’actes, presentat al Palau de la Diputació de Tarragona, va comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol; del president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet; de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Sr. David Rovira i del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Sr. Jordi Agràs.

En la presentació es va definir Mn. Muntanyola com un home polièdric que, a part de la seva tasca pastoral, va destacar pel seu compromís social i per la seva activitat literària. Capellà, escriptor i poeta guardonat dues vegades als Jocs Florals, Mn. Muntanyola també va ser un gran defensor de la llengua catalana.

A més de les conferències i taules rodones, a finals del mes de juliol s’inaugurarà una exposició al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i al llarg de l’any es presentaran diferents publicacions entre les quals hi figura la reedició del llibre Vidal i Barraquer, cardenal de la pau escrita i revisada per Mn. Ramon Muntanyola. L’acte de cloenda del Centenari tindrà lloc al Monestir de Santa Maria de Poblet. Més informació al web http://centenarimossenramonmuntanyola.wordpress.com

Missa crismal

El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, convida tots els fidels de l’arxidiòcesi a la missa crismal del Dilluns Sant,

demà dia 10 d’abril, a les 10.30 h, a la Catedral.

En el decurs d’aquesta eucaristia seran homenatjats els preveres de la nostra arxidiòcesi que al llarg d’aquest any 2017 celebren 50 anys de l’ordenació presbiteral que són Mn. Francisco Giménez Porcuna i Agustí Segura Orozco.

Retransmissió de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona

Un any més la televi-sió pública del Camp

de Tarragona, Tac 12, re-transmetrà en directe el Divendres Sant, a partir de les vuit del vespre, des de Pla de Palau, la Processó del Sant Enter-rament de Tarragona.

La retransmissió, que mostrarà als teleespectadors el tram que va del Pla de Palau i el carrer Mare de Déu del Claustre, comptarà amb les aportacions del Dr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense i el Sr. Carles Baches, president dels Gogistes Tarragonins, el qual ha estat durant molts anys coordinador d’aquesta processó.

A la ràdio serà l’emissora local Tarragona Ràdio (96.7 FM) l’encarregada de retransmetre aquesta solemne processó.

col·lectaJornada per Terra Santa: «Una sola creu, una sola esperança»

Aquest proper divendres 14 d’abril, com cada

Divendres Sant, se celebra la Jornada per Terra Santa, una data en què l’Església sol·licita als fidels la pregària i ajuda a favor de la Custòdia dels Sants Llocs i de l’Església present en aquella zona. Els donatius recollits a les parròquies es traslladen als Comissaris de Terra Santa els quals els envien a la Custòdia de Terra Santa. Aquests donatius es destinen al manteniment i sosteniment dels Santuaris i als cristians de Terra Santa, les pedres vives.

Des de la Comissaria de Terra Santa se’ns recorda que la passió de Crist és actual, que avui dia és present en els cristians de l’Orient i nosaltres som cridats a ajudar-los. La Custòdia de Terra Santa és un servei que franciscans de diverses nacionalitats presten a l’Església custodiant setanta-quatre llocs sants bíblics, ajudant famílies necessitades, exercint la pastoral a parròquies i esglésies, dirigint escoles o cases on allotjar pelegrins i promovent pelegrinatges a Terra Santa.

L’any passat a l’arxidiòcesi es va recaptar la quantitat de 19.728,08 euros.

—Joan Curieses, escultor. L’obra de Mn. Joan Curieses, rector de les parròquies de La Selva del Camp, L’Albiol i Almoster, s’ha recopilat en un llibre que porta per títol Joan Curieses, escultor, de l’autor Antonio Salcedo Miliani (volum 37 de la col·lecció Tamarit) i que es va presentar, a càrrec del Dr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense (MBT), el dia 23 de març al Museu d’Art Modern de Tarragona. El mateix dia es va inaugurar l’exposició que porta el mateix títol a la seu del MBT (c. de les Coques, 1-C, Tarragona) i que es podrà visitar fins el dia 23 d’abril. Aquesta mostra està composta d’una petita escenografia amb elements litúrgics de diverses parròquies de l’arxidiòcesi i de fora; i escultures humanes, esbossos i dibuixos originals o imatges de la seva obra en espais públics, entre d’altres.

—Trobada de famílies cristianes. La basílica de la Sagrada Família de Barcelona va acollir el diumenge 26 de març, a la tarda, una gran celebració de famílies cristianes, organitzada per totes les delegacions de pastoral familiar de totes les diòcesis amb seu a Catalunya en la clausura de la setmana de la Família i la Vida. Diverses famílies de l’arxidiòcesi, encapçalades pel Sr. Arquebisbe, hi van assistir. La missa va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella i concelebrada pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat i responsable de la pastoral familiar a les diòcesis de Catalunya, Mons. Agustí Cortés, entre d’altres bisbes de Catalunya.