fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.508

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

4 de juny de 2017 Pentecosta

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

L’esperit que dóna vida

El periodista americà George Weigel es trobava visitant a París l’Arc de

la Defensa, una de les grans obres modernes de l’època Mitterrand. La Gran Arche és un impressionant cub buit de dimensions gegantines amb parets de vidre i molts metres de marbre blanc de Carrara, que vol ser un monument als drets humans. Un ascensor deixa els visitants al seu terrat, amb vistes a tota la ciutat. En aquestes circumstàncies, la guia va comentar: «És tan gran que la catedral de Notre-Dame cabria en el seu interior amb les seves torres i la seva agulla.»

Per al periodista aquesta comparació pot ser metafòrica: una obra colossal d’arquitectura supera la màxima representació de l’espiritualitat que té París, la seva bonica catedral al costat del Siena. Penso, però, que també es podria veure d’una altra manera, no antagònica sinó complementària: de la mateixa manera que el cub podria allotjar la Catedral, el fruit del geni humà pot albergar la fe. Encara més, només hi ha veritable progrés si inclou els valors espirituals, igual que les persones tenen en el seu interior el seu tresor més preuat: la consciència.

Continuant amb la metàfora, els deixebles, després de l’Ascensió de Crist, es trobaven reunits al Cenacle —com si fos un cub tancat— i se sentien amb por i confusió quan van experimentar la vinguda de l’Esperit Sant que Jesús els havia promès. Llavors es transformen en persones valentes, capaces «d’anar i ensenyar a tots els pobles», segons el missatge rebut. Pere parla a les multituds i milers d’oients s’adhereixen a la nova fe en el Ressuscitat. I així ho fan també els altres deixebles, estenent la doctrina de Jesucrist pels confins de l’imperi romà i el món llavors conegut.

En aquest diumenge de Pentecosta hem de demanar amb fe a l’Esperit Sant que ens concedeixi els seus fruits revolucionaris, que sant Pau traça en una llista: «Amor, alegria, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix.»

Una persona que mantingui aquests valors sembra la pau i l’alegria per on passa, i d’això se’n beneficien els seus familiars, els seus veïns, els seus companys de treball, la gent amb la qual tracta casualment. I una societat que els mantingui seria alguna cosa així com el paradís a la terra. De la mateixa manera que una catedral es pot convertir en el centre espiritual d’una gran ciutat, una dona o un home que han rebut la llum, invisible però real, de l’Esperit Sant serà llum per als qui l’envolten.

‘ Hem de demanar amb fe a l’Esperit Sant que ens concedeixi els seus fruits revolucionaris

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Salm responsorial [103,1ab i 24ac.29bc-30.31.34 (R.: 30)]

Beneeix el Senyor, ànima meva.Senyor, Déu meu, que en sou de gran.Que en són de variades, Senyor, les vostres obresla terra és plena de les vostres criatures.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.

O bé: Al·leluia.

Si els retireu l’alè, expireni tornen a la pols d’on van sortir.Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet,que li sigui agradable aquest poema,són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els

serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan(Jn 20,19-23)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

Units en l’Esperit

Els constructors de la Torre de Babel no s’entenen i deixen la torre a mig fer. Els polítics del món d’avui ¿seran capaços de construir el món unit? Jesús el Dijous Sant està al corredor de la mort. Manifesta el seu últim desig: «Que tots siguin u». Dur a terme aquesta obra està en mans d’ell, que té l’Esperit d’unitat i ell, que havia dit: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells», ara diu als dotze: «Us convé que me’n vagi. Si no, no us puc enviar l’Esperit Sant». Pentecosta: cent vint persones estan reunides en el seu nom al Cenacle sota llengües de foc. Tenen l’Esperit d’unitat.

Des de fa cinc anys, el rector de St. Joan, de Valls, em té a casa seva. Jo col·laboro amb ell, amb Canvi d’aires, amb el Full Dominical... Total: l’Esperit d’unitat està entre nosaltres. I el món, salvat!

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.2)

—Què en sabem, del finançament de l’Església? Algunes qüestions importants a l’espai de l’Entrevista

Pentecosta

—Avui, Dia de l’Acció Catòlica i l’Apostolat Seglar:«Sortir, caminar i sembrar sempre de nou»

l’entrevistaDaniel Sobradillo, ecònom de l’Arquebisbat de Tarragona:

«Sense l’assignació de la Declaració de la renda l’Església no podria realitzar molta de la seva tasca»

Amb el lema «Perquè rere cada X hi ha una història» l’Església catòlica, en el marc de la campanya de la

Declaració de la renda, recorda que per a complir la seva missió d’ajudar els altres i contribuir a una societat millor és important marcar les creuetes, tant la de l’Església catòlica com la de fins socials. Conversem amb l’ecònom diocesà sobre algunes qüestions importants que cal saber sobre el finançament de l’Església.

Com es finança l’Església actualment?

L’Església es finança per dos vies principals: per una banda l’assignació tributària, és a dir, les aportacions provinents de tots aquells, creients i no creients que marquen la creueta en la Declaració de la renda; amb aquest gest estan aportant al voltant d’un 25% del total dels ingressos que es reben. L’altra via de finançament és la que prové de les col·lectes, les donacions, els llegats, les subscripcions periòdiques que els fidels realitzen voluntàriament, al voltant d’un 55%. La resta d’entrades provenen dels ingressos per serveis i de patrimoni i que representen al voltant d’un 20% del pressupost.

L’estat aporta fons del seu pressupost al sosteniment?

L’Església es finança únicament de les aportacions que rep voluntàriament de tots aquells que creuen en aquest gran projecte i per tant no és cert que hi hagi una assignació en els pressupostos generals de l’Estat per al sosteniment de l’Església.

Què suposa marcar les dues creuetes en la Declaració de la renda?

Marcar les creuetes no suposa pagar més ni tampoc que ens retornin menys diners. Es tracta d’un acte lliure, voluntari i corresponsable amb el desenvolupament d’aquests fins. És importantíssim que ens acostumem a marcar les dos caselles, quan ho fem, un 0,7% de la base imposable de la nostra declaració d’IRPF s’adreça a les finalitats de l’Església

i un altre 0,7% a altres fins d’interès social. És la nostra responsabilitat com a catòlics ajudar al sosteniment bàsic de l’Església però també ho és fer-ho a favor d’aquelles entitats que contribueixen amb la seva solidaritat a ajudar

a millorar la societat per mitjà de la seva acció social. Possiblement, sense aquesta assignació molta de la tasca desenvolupada no es podria dur a terme.

És habitual sentir parlar dels privilegis de l’Església...

L’any 2002 es va aprovar la Llei de Mecenatge. Tot i que en un principi es va pensar per les ONG’s i altres institucions sense ànim de lucre, l’Església també es va acollir a aquesta Llei que s’aplica per igual a fundacions (inclosos partits polítics i sindicats), associacions d’utilitat pública, ONG’s i altres institucions (Creu Roja, ONCE, etc.). Per tant, l’Església catòlica té, a dia d’avui, els mateixos beneficis fiscals que la resta d’entitats que agrupa la Llei de mecenatge.

També quan parlem de l’IBI?

A dia d’avui no hi ha privilegis fiscals en matèria d’IBI a favor de l’Església. L’Església, com totes les entitats incloses en la Llei de Mecenatge, paga l’IBI de tots els immobles que estiguin lligats a activitats econòmiques no exemptes de l’Impost sobre Societats.

Com es planteja el sosteniment en el futur?

El sosteniment de l’Església correspon actualment a tots nosaltres, creients i no creients que confiem en aquesta institució, pel que és i pel que fa dia a dia. Més de 7 milions de persones així ho reconeixen quan marquen la creueta en la declaració de la renda. Sense aquest suport no podríem mantenir la nostra missió i acció que compta amb 19.000 mossens, 46.000 religiosos, 78.000 voluntaris de Càritas i 8.100 centres assistencials i atén més de 3 milions i mig de persones.

Més informació al web pertants.arqtgn.cat

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar 2017

3 42en el nostre món passa...per a reflexionar agenda en un minut

6 de juny—Conferència «Els primers epigrafistes: Antoni Agustín, Lluís Pons d’Icart i les inscripcions romanes de Tarragona» a càrrec d’Alejandra Guzman Almagro, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona. Aquest acte commemoratiu, en el V centenari del naixement de l’arquebisbe Antoni Agustín, es farà a la Biblioteca Pública de Tarragona, a les 19.00 h. Organitza la Biblioteca del Seminari juntament amb d’altres institucions culturals de la ciutat.

7 de juny—Conferència «Ramon Muntanyola, home d’Església» a càrrec de Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Tindrà lloc al Centre Tarraconense El Seminari, a les 18.00 h.

9 de juny—Sopar-col·loqui de Justícia i Pau sobre «Religiositat popular» a càrrec de Mn. Miquel Barbarà, sociòleg. Per a més informació i confirmació d’assistència, cal trucar al tel. 977 21 23 03 (Santiago Camós). Tindrà lloc al Restaurant M.R. de Torreforta (c. Francolí, 59), a les 20.30 h.

—Sopar de germanor dels 50 anys del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona. Adreçat a totes les persones vinculades amb aquest centre educatiu. El sopar es farà als patis de l’escola i començarà a les 21.00 h. Per a més informació: 50anys@colsantpau.com o trucant al tel. 977 22 43 14.

10 de juny—Trobada d’amics i col·laboradors de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, al Centre Tarraconense El Seminari, a les 10.00 h. Més informació i confirmació d’assistència al web www.ahat.cat.

—Enviament missioner del seminarista Adrià Fernández per part del Sr. Arquebisbe a l’església parroquial de l’Assumpció d’Alcover, a les 20.00 h. Aquest estiu farà una experiència missionera a l’Església de Trujillo, a Hondures.

Pastors dignes

La imatge del pastor li serveix a Jesús per parlar d’un aspecte important en les relacions humanes: la confiança.

El pastor és aquell a qui se li confia quelcom i s’espera d’ell que en sigui digne. Avui el definiríem amb l’apel·latiu de líder, mestre, responsable, ministre, servidor..., jo hi afegiria pare, amic, ciutadà...; en definitiva, tothom a qui se li atorga la responsabilitat de ser digne de la confiança dipositada sobre ell, per part de les persones que té al seu voltant.

Hi ha una sèrie de criteris que Jesús identifica amb els bons pastors en contraposició amb els altres: el primer de tots és l’honestedat. Jesús ho visibilitza indicant que «el qui entra per la porta és el pastor», «el qui entra per un altre indret, és un lladre i un bandoler». El Bon Pastor dona la cara, no s’amaga, no defuig les responsabilitats, el bon pastor busca ser reconegut i jugar net. No té por de l’error i del perdó, no té por de la llum i de la veritat.

En segon lloc Jesús diu que el bon pastor parla clar perquè parla al cor, perquè no menteix ni manipula. Busca la veritat i no li fa por raonar, parlar, aprendre. Tots sabem que el llenguatge pot esdevenir la més gran font de manipulació. El bon pastor és transparent perquè les ovelles coneguin la seva veu.

En tercer lloc el bon pastor es posa al davant, obre camí, troba el goig en l’exemplaritat. És una actitud fonamental, el que el Papa actual ha definit amb la paraula «primarear» que nosal-tres podríem traduir com ser el primer en estimar, el primer en coresponsabilitzar-se, el primer en la defensa del bé

comú...; el pastor sap que les seves decisions són transcen-dents en l’ordre de l’eternitat i de la caritat.

El bon pastor és qui impulsa la llibertat de les ovelles. Aquest és un punt fundant. El bon pastor creu en les ovelles, hi confia, i per tant, reconeix la seva llibertat com un caràcter sacre. El líder no ha de fer adeptes sinó que ha d’acompanyar persones, ha d’ajudar els individus a viure la seva vida i no la vida del líder. El mal pastor absorbeix la personalitat dels altres. El

mal pastor és un lladre de vides i un bandoler de somnis. I finalment, i per mi el punt més important i que resumeix tots els altres, el bon pastor és el qui dona la vida per les ovelles. Aquest ha de ser el principal estímul per a tots els humans, per a tots els cristians, i per a tots els mossens, a imatge del Bon Pastor que és Jesús: donar

Vida! Aquest és el projecte vital més estimulant, joiós, creatiu, radical i etern!

Per tot això, hem de reconèixer que l’únic Bon Pastor digne d’aquest nom és Jesucrist. Tots els altres, pastors eclesiàstics, civils o socials, en som aprenents. Uns aprenents no exonerats de responsabilitat, ja que com va dir el mateix Jesús «a qui se li ha confiat més se li exercirà més». I per tant, a tot aquell qui esperi ser digne de la confiança d’altri que vetlli per ser-ne de veritat (i cal recordar-nos-ho sempre als mossens, religiosos, bisbes, comunitats, i a tots i cadascun dels membres del poble cristià). Em resta afegir que desitjo per a tots una doble actitud: la de la cura en el nostre exercici pastoral; i la ponderació i temprança en l’exercici de les nostres confiances.

Simó Gras i Solé, pvre.

Avui, diumenge 4 de juny, solemnitat de Pentecosta, se celebra aquesta Jornada amb el lema «Sortir, caminar i sembrar sempre de nou». Una invitació a sembrar

la Paraula de Déu en el nostre dia a dia per a ser promotors del diàleg a la societat i constructors de la civilització de l’Amor. D’aquesta manera podrem transmetre els valors i les actituds que contribueixin a construir un món més just i fratern.

Al web de la Conferència Episcopal Espanyola (www.conferenciaepiscopal.es) es pot trobar el missatge dels bisbes de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar (CEAS) així com els materials de reflexió i de celebració per aquest dia.

...que darrerament s’ha parlat molt de «populisme».

Com passa amb tants fenò-mens d’aquest tipus, quan es fan força populars, la primera qüestió és pregun-tar-nos què vol dir populis-me.

No és fàcil respondre perquè més que una manera d’expressar el que un, o un col·lectiu, vol dir, més aviat expressa una manera de desqualificar l’adversari.

No he sentit ningú que digui: jo faig populisme. En canvi quan l’adversari proposa o explica alguna cosa que no ens agrada o no hi estem d’acord, diem: fa populisme. És una manera de desqualificar els altres.

Escoltant o llegint el que alguns pensadors diuen que és el populisme, n’hi ha dos que m’han fet pensar. Un diu: «El populismo es el desparrame del sentimiento», que deu ser com l’escampadissa del sentiment. I un altre diu que el populisme és l’oferiment de solucions simplistes a qüestions o problemes complexos.

En la nostra societat, on queden els plantejaments seriosos, honestos, objectius, complexos, fent veure totes les cares, els pros i els contres, i fent-ho amb bona pedagogia i de manera convincent?

S’ha de reconèixer que no és fàcil fer-ho així i que potser hi ha qui prefereix les solucions simplistes, sobretot si toquen les fibres sensibles i els sentiments. I tard o d’hora això on ens portarà? Pensa-ho bé!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Litúrgia de la setmanaCicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 4: Diumenge de Pentecosta [Ac 2,1-11; Salm 103, 1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34; 1Co 12, 3b-7.12-13; Jn 20,19-23 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 5: Sant Bonifaci, bisbe i màrtir (MO) [Tb 1,1a.2; 2,1-9; Salm 111, 1-2.3-4.5-6; Mc 12, 1-12]

Dimarts, 6: [Tb 2,10-23; Salm 111, 1-2.7bc-8.9; Mc 12, 13-17] Sant Norbert, bisbe (ML)

Dimecres, 7: [Tb 3,1-11.24.25; Salm 24, 2-3.4-5ab.6-7bc.8-9; Mc 12, 18-27] Sant Robert

Dijous, 8: Jesucrist, gran sacerdot per sempre (F) [Is 52, 13-53, 12; o bé: He 10, 12-23; Salm 39, 6ab.9bc.10.11ab; Lc 22, 14-20 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 9: [Tb 11, 5-17; Salm 145, 1-2.6c-7.8-9a.9bc-10; Mt 12,35-37] Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església (ML)

Dissabte, 10: [Tb 12, 1.5-15.20; Salm Tb 13, 2.6.7.8; Mc 12, 38-44] I vespres de la solemnitat de la Santíssima Trinitat

Diumenge, 11: Santíssima Trinitat (Sol) [Ex 34, 4b-6.8-9; Salm Dn 3, 52a.52b.53.54.55.56; 2Co 13, 11-13; Jn 3, 16-18 (LE/LH pròpies)]

—Concurs Bíblic de Catalunya. Més de 8.000 alumnes de l’arxidiòcesi han participat aquest any en l’edició número 32 del Concurs Bíblic de Catalunya. El lliurament de premis va tenir lloc el dissabte dia 20 de maig a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. L’acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, va comptar amb la participació de més d’un centenar de pares, mestres i escolars, i amb l’assistència de Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, biblista i director del Secretariat diocesà d’Animació Bíblica; de Mn. Norbert Miracle, delegat diocesà d’Ensenyament i de Mn. Joan Magí, biblista i membre de la junta de l’Associació Bíblica de Catalunya. Aquest any han participat al Concurs Bíblic de Catalunya 57.445 participants dels quals 8.742 són de l’arxidiòcesi procedents de setanta-vuit centres escolars i set parròquies.

—Educació. Sis-cents professors vinguts de tot Catalunya, Andorra, de la resta de l’estat i Hondures van participar del 18 al 20 de maig en el Congrés EduMindUp! celebrat al Palau de Congressos de Tarragona sobre neurociència aplicada a l’aula. Un espai per a conèixer pràctiques educatives relacionades amb les intel·ligències múltiples, la creativitat i les tecnologies de la informació i també per afavorir l’intercanvi d’experiències innovadores en docència i aprenentatge escolar.

Aquest Congrés celebrat en la clausura del 50è aniversari del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona va comptar, en l’acte inaugural, amb les intervencions del Sr. Arquebisbe; el director del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, Sr. Pablo Muñoz; i el director de la Fundació

Sant Fructuós, Sr. Francesc Ortiz. També de la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sra. Meritxell Ruiz; i d’altres representats de l’Ajuntament de Tarragona i de la Diputació.

—Diàleg Missió-Cooperació. La IV edició del diàleg organitzat, el dia 23 de maig, per la Delegació diocesana de Missions va reflexionar entorn l’educació i els reptes que es plantegen avui dia en aquest àmbit. Nombrosos professors i docents van assistir a l’acte que va comptar amb l’aportació del professor i consultor pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Sr. Juanjo Fernández, el qual va apostar perquè l’escola sigui un espai humà on relacionar-se, aprendre, participar i afavorir la construcció d’un món més just. La taula, moderada per Aida Solé i Jordi Rovira, també va comptar amb la participació de dues directores d’escoles a la diòcesi de Trujillo, a Hondures.

L’acte es va concloure amb la presentació del llibre Què dirien els teus ulls?, de la jove tarragonina Blanca Serres, la qual ha estat a Hondures fent una experiència de missió. La presentació va anar a càrrec del Sr. Joan Solé Fa i del Sr. Òscar Millan, qui va compartir amb ella la primera estada a Hondures l’any 2011.

—Mons. Joan Josep Omella, nou cardenal. El papa Francesc va fer públic el diumenge 21 de maig que el proper diumenge 28 de juny crearà cardenal l’actual arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, vicepresident de la Conferència Episcopal Tarraconense i membre del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola. El pontífex ha nomenat quatre cardenals més procedents de Mali, Suècia, Laos i El Salvador. Per la seva part els bisbes de Catalunya han felicitat el nou cardenal i l’encomanen a Déu perquè l’ajudi i sostingui en aquesta nova missió al servei de l’Església, mentre donen gràcies al Sant Pare per aquesta renovada confiança envers l’arxidiòcesi de Barcelona i envers Catalunya.