fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.544

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

11 de febrer de 2018 Diumenge VI durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Depenen de nosaltres

Coincidències de calendari em porten a tractar avui de dues

Jornades diferents però que tenen molt en comú. Són la dedicada a Mans Unides i a la Jornada Mundial del Malalt. El nexe entre les dues és que tant els pobres del món com els malalts necessiten que algú els ajudi. Requereixen solidaritat i depenen de nosaltres.

«Comparteix el que importa», diu el lema d’enguany de Mans Unides. I què és el que importa?: la dignitat de la persona. En ple segle XXI milions de persones pateixen fam i fins i tot en moren.

No són éssers de llocs desconeguts, sinó de països situats a poques hores d’avió, habitants de la «casa comu-na» en què s’ha convertit la humanitat per efecte de les noves tecnologies que permeten parlar del veïnatge universal; un llo-garet en el qual hi ha de sobres mitjans per donar solució a la fam i combatre amb notable eficàcia malalties comunes.

Unes persones d’aquesta casa comuna depenen d’unes altres. Ocorre al Tercer Món, però també en el nostre entorn imme-diat, sigui perquè no tenen el més necessari o perquè es troben malaltes.

La jornada dedicada als malalts s’inspira aquest any en unes paraules de l’Evange-li. Són les que va pronunciar Jesucrist a la creu quan, dirigint-se a la seva mare, diu: «Aquí tens el teu fill», i mirant l’apòstol Joan: «Aquí tens la teva mare.» La Mare de Déu comença així la seva missió en la primera comunitat de cristians, i sant Joan representa l’Església, beneficiària de la redempció i de les cures maternals de Maria.

Sí, unes persones estan cridades en dife-rents moments de les seves vides a tenir cura d’altres o a deixar-se cuidar elles ma-teixes, en l’aspecte espiritual però també en els seus mateixos sofriments físics.

Aquesta vocació eclesial d’ajuda als malalts ha caracteritzat sempre l’Església, que ha estat històricament la que ha cons-

truït els primers hospitals —com el de Sant Pau i Santa Tecla a Tarragona— quan els governs estaven eren lluny d’instaurar un servei estatal de salut. Són molt nombrosos els fundadors d’institucions eclesials que han posat en peu comunitats religio-ses al servei dels qui pateixen problemes físics o psíquics, siguin ancians, persones discapacitades, malalts crònics…

En acabar les celebracions eucarístiques a l’Hospital Joan XXIII es resa una bonica oració en què s’evoca els malalts i els qui en tenen cura. En aquest sentit aprofito per expressar la meva gra-titud a metges, infermeres, sacerdots, membres de la pastoral de la salut de les parròquies i als qui porten a la pràctica la idea que els nostres germans depenen de nosaltres.‘ Dues Jornades diferents però que tenen

molt en comú: Mans Unides i la Jornada Mundial del Malalt

Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)

El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Salm responsorial [31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)]

Feliç el qui ha estat absolt de la faltai ha vist sepultat el seu pecat.Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,i dintre seu ja no manté l’engany.

R. En vós he trobat el meu recer,vós em guardeu del perill.

M’he decidit a reconèixer la falta,no us he amagat més el meu pecat.Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,m’heu perdonat la culpa comesa. R.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;homes rectes, aclameu-lo. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)

Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

DESTAQUEM...

Mirada endins per M. Rosa Roca Gibert, laica amb missió pastoral

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Missatge del papa Francesc per a la XXVI Jornada Mundial del Malalt

Diumenge VIdurant l’any

Senyor, si ho voleu...

Les lectures d’avui ens expliquen com era la vida dels leprosos: la Llei els apartava, fins i tot havien d’anar mal arreglats, perquè tothom veiés que estaven malalts i no s’hi podien acostar. Avui ho trobem inhumà.

A l’Evangeli, Jesús escolta el que li demana el leprós i aquest es cura. A nosaltres tot això de leprosos i la seva situació en aquell temps, ens queda molt lluny. Ara no hi ha leprosos, però sí d’altres malalties. De fet, quan m’aparto de les persones que m’envolten i de les seves necessitats perquè tinc altra feina, perquè em tanco en les meves situacions, perquè no tinc temps pels altres..., també em poso fora del campament. Ja hi haurà algú que ho arregli, jo ja faig prou. Em trobo amb tantes dificultats que ja en tinc prou amb els meus maldecaps. És tan difícil pensar en l’altre que només Jesús m’hi pot ajudar. Només Ell pot curar el meu tancament i egoisme.

És molt clar, només amb l’ajuda de Jesús podem viure purificats de tantes noses que no ens deixen veure el germà. Només confiant la nostra vida en el Senyor, vivint per Ell, podrem dir com St. Pau als cristians de Corint: «...en tot procuro adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin».

Senyor, ajudeu-me a fer la vostra voluntat.

5

(p. 4 i 5)

—Dimecres de Cendra: Lectures del dia i qüestions per a saber-ne més

(p.2)

agenda

14 de febrer

—Celebració del Dimecres de Cendra, l’inici del temps de Quaresma. El Sr. Arquebisbe presidirà aquesta celebració a la Catedral, a les 20.00 h. També s’imposarà la cendra a cada parròquia o arxiprestat on cal consultar els horaris.

18 de febrer

—Celebració de la festa de la Mare de Déu de Lourdes a Tarragona. El Sr. Arquebisbe presidirà la missa solemne a la Catedral, a les 11.00 h, durant la qual faran el compromís

amb l’Hospitalitat els nous membres titulars. Organitza l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona.

—Set de Déu (7d10), un espai celebratiu i formatiu per a joves. A les 17.30 h, hi haurà l’eucaristia a la capella del Col·legi L’Ensenyança-Lestonnac de Tarragona, i a les 18.30 h, hi haurà la formació-testimoni a càrrec de Mn. Armand Puig, biblista i rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona. Organitza la Delegació diocesana de Joventut.

per a saber més

Què celebrem el Dimecres de Cendra?

Aquest proper dimecres, dia 14 de febrer —Dimecres de Cendra— començarem el temps de Quaresma. Per aquest

motiu recordem algunes qüestions que cal saber a l’entorn d’aquesta celebració.

—Quina importància té aquest dia?

És el primer dia de la Quaresma, és a dir, els quaranta dies que precedeixen i disposen a la celebració de la Pasqua. Comença un temps d’escolta de la Paraula de Déu i de conversió, de reconciliació amb Déu i els germans, de recórrer amb més freqüència a la pregària, el dejuni i l’almoina (cfr. Mt 6,1-6.16-18). Cada any aquest dia s'escau en dates diferents, d'acord a la data mòbil de Pasqua.

—D’on neix la tradició d’imposar la cendra?

Aquesta tradició es remunta a l’Església primitiva. En aquells temps les persones es col·locaven la cendra al cap i es presentaven davant la comunitat amb un «hàbit penitencial» per a rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant.

A l'Església catòlica aquesta tradició perdura des del segle IX i existeix per recordar-nos que, al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i per la humanitat.

—Per què s’imposa cendra?

L'ús de la cendra per simbolitzar penitència és antic: els jueus, per exemple, acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici, igual que els habitants de Nínive. Segons el Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, el gest de cobrir-se amb cendra té el sentit de reconèixer la pròpia fragilitat i mortalitat, que necessita ser redimida per la misericòrdia de Déu. Lluny de ser un signe purament exterior l’Església l’ha conservat com a signe de l’actitud del cor penitent que cada batejat està cridat a assumir en l’itinerari quaresmal.

—D’on s’extreu?

Per a la celebració s’han de cremar les restes de les palmes beneïdes el Diumenge de Rams de l’any anterior. Aquestes són ruixades amb aigua beneïda i després aromatitzades amb encens.

—Com s’imposa?

Aquest acte té lloc durant la missa, després de l’homilia. En la imposició de la cendra, el prevere traça una creu sobre el front dels fidels, mentre repeteix les paraules «Converteix-te i creu en l'Evangeli» o «Recorda que pols ets i en pols t'has de convertir», per recordar-nos que el nostre lloc definitiu és el Cel.

Font: Directori sobre la pietat popular i la Litúrgia (2002)

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 11: Diumenge VI de durant l’any [Lv 13, 1-2.45-46; Salm 31, 1-2.5.11; 1Co 10, 31-11,1; Mc 1, 40-45 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 12: [Jm 1, 1-11; Salm 118,67.68.71.72.75.76; Mc 8, 11-13] Santa Eulàlia, verge i màrtir

Dimarts, 13: [Jm 1,12-18; Salm 93, 12-13a.14-15.18-19; Mc 8, 14-21] Després de Completes s’acaba la primera part del temps de durant l’any

Dimecres, 14: Dimecres de Cendra [Jl 2,12-18; Salm 50, 3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2Co 5, 20-6,2; Mt 6, 1-6.16-18] Dia de dejuni i abstinència

Dijous, 15: Dijous després de Cendra [Dt 30, 15-20; Salm 1,1-2.3.4 i 6; Lc 9, 22-25]

Divendres, 16: Divendres després de Cendra [Is 58, 1-9a; Salm 50, 3-4.5-6a.18-19; Mt 9, 14-15] Dia d’abstinència. Sant Elies

Dissabte, 17: Dissabte després de Cendra [Is 58, 9b-14; Salm 85, 1-2.3-4.5-6; Lc 5, 27-32] Set Sants Fundadors de l’Orde dels Servites (Comm.)

Diumenge, 18: Diumenge I de Quaresma [Gn 9, 8-15; Salm 24,4-5ab.6-7b.8-9; 1Pe 3, 18-22; Mc 1,12-15 (LE/LH pròpies)]

Litúrgiade la setmana

cee

en un minut

L’Església ha de servir sempre els malalts i els qui els cuiden amb vigor renovat, en fidelitat al mandat del Senyor (cf. Lc

9,2-6; Mt 10,1-8; Mc 6,7-13), seguint l’exemple molt eloqüent del seu Fundador i Mestre. Aquest any, el tema de la Jornada del Malalt s’inspira en les paraules que Jesús, des de la creu, dirigeix a la seva mare Maria i a Joan: «Aquí tens el teu fill. […] Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,26-27).

[...] El dolor indescriptible de la creu traspassa l’ànima de Maria (cf. Lc 2,35), però no la paralitza. Al contrari, com a mare del Senyor comença per a ella un nou camí d’entrega. A la creu, Jesús es preocupa per l’Església i per tota la humanitat, i Maria és cridada a compartir la mateixa preocupació.

[...] Aquesta vocació maternal de l’Església vers els necessitats i els malalts s’ha concretat, en la seva història bimil·lenària, en una rica sèrie d’iniciatives a favor dels malalts. Aquesta his-tòria de dedicació no s’ha d’oblidar. Continua avui arreu. [...] La imatge de l’Església com un «hospital de campanya», que

acull tots els ferits per la vida, és una realitat molt con-creta, perquè en algunes parts del món, només els hospitals dels missioners i de les diòcesis ofe-reixen l’atenció necessària a la població.

[...] La pastoral de la salut continua sent, i sempre serà, una missió necessària i essencial que cal viure amb un ímpetu renovat tant a les comunitats parroquials com als centres d’atenció més excel·lents. No podem oblidar la tendresa i la perseverança amb què moltes famílies acompanyen els seus fills, pares i familiars, malalts crònics o discapacitats greus.

[...] A Maria, Mare de la tendresa, volem confiar-li tots els malalts en el cos i en l’esperit, perquè els sostingui en l’esperança.

Del Missatge del sant pare Francesc per a la XXVI Jornada Mundial del Malalt

11 de febrer de 2018 (Memòria de la Mare de Déu de Lourdes)

«La pastoral de la salut continua sent una missió necessària i essencial que cal viure amb un ímpetu renovat»

missatge

Del 13 al 18 de gener la coordinadora de conferències episcopals per a

l’Església a Terra Santa i l’Assemblea de bisbes catòlics de Terra Santa s’han trobat amb les comunitats cristianes a Jerusalem, Betlem, Emaús i Gaza i el Patriarcat Llatí. D’entre els bisbes hi va assistir l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, representant Espanya i Andorra. A través d’un comunicat final, titulat «Esperança per a un futur millor», els bisbes expressen que han anat a Terra Santa per a escoltar

els seus joves, la seva veu i pregar per la justícia i la pau.

«Als joves de Gaza se’ls continua robant qualse-vol expectativa de futur per l’allargament del bloqueig que, indiscri-minadament, els nega l’oportunitat de desen-volupar-se. Els joves de Cisjordània continuen patint en la seva vida

quotidiana la violació de la seva dignitat; una situació que ha esdevingut normal per l’ocupació. La vida dels joves als te-rritoris de Palestina està arruïnada per l’atur laboral», manifesten en el comu-nicat. I afegeixen: «També molts joves israelians, amb els quals ens hem trobat en escoles i universitats, reconeixen que estan vivint a l’ombra d’un conflicte que ells no han creat i que no desitgen. Hem escoltat joves d’ambdós costats que comparteixen la mateixa aspiració per una coexistència pacífica».

«Per a tota una generació, l’expectativa de la pau s’ha allunyat encara més per decisions inacceptables des del punt de vista moral o legal; en particular pel recent greuge l’estatus de Jerusalem, reconegut internacionalment, que és una ciutat sagrada per a jueus, cristians i musulmans». Els bisbes, a més, manifesten que els joves de Terra Santa s’han vist sistemàticament defraudats pels seus propis líders i per la comunitat internacional.

El comunicat conclou amb una invitació als nostres països a actuar en solidaritat amb ells donant suport a les organitzacions que ajuden a crear treball, promouen habitatges i faciliten el diàleg; a pregar i promoure pelegrinatges per a l’encontre amb comunitats cristianes a Terra Santa i sensibilitzar els nostres líders polítics i oposar-se decididament contra tots aquells que busquen crear una major divisió.

El comunicat sencer es pot llegir al web www.tarraconense.cat

Bisbes d’arreu del món escolten la veu dels joves cristians de Terra Santa

—Jornada interdiocesana d’Apostolat seglar. La Casa de l'Església de Sant Feliu de Llobregat va acollir el passat 27 de gener la Jornada interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya que va comptar amb un centenar d’assistents, entre els quals hi havia de la nostra arxidiòcesi. Com a participant en una de les taules rodona hi va assistir Mn. Joan Àguila, delegat diocesà de Catequesi i rector a Valls. Amb el lema «Camins de vocació i missió: discerniment i acompanyament», la Jornada es va estructurar en dues ponències amb un debat posterior sobre la dimensió personal de la vocació i la dimensió comunitària impartides pel jesuïta David Guindulain i Mons. Antoni Vadell, respectivament.

—Jornada d’animadors. El mateix dia, 27 de gener, el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Balears (SIJ) convocava una Jornada d’animadors amb motiu de l’Aplec de l’Esperit que se celebrarà els dies

19 i 20 de maig d’aquest any a Tortosa. Més d’un centenar d’animadors de tots els bisbats amb seu a Catalunya —una trentena del nostre Arquebisbat— van participar d’aquesta Jornada de presentació de l’Aplec, de les activitats i dels espais que, tant a Tortosa com a Sant Carles de la Ràpita, seran l’escenari d’aquesta gran trobada de joves cristians de casa nostra. En el marc de la Jornada es va oferir una presentació del Sínode de bisbes sobre els joves que tindrà lloc el proper mes d’octubre, a càrrec de Mn. Josep Mateu, delegat diocesà de Joventut, i també es van presentar les fitxes del treball previ, el web wwww.aplecdelesperit.cat des d’on es poden realitzar inscripcions des d’ara fins el dia 11 de maig.

—Pregàries per la unitat dels cristians. Aquest any l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona va acollir l’acte, el dia 19 de gener, amb motiu de l’Octavari de pregària per a la unitat dels cristians que s’ha celebrat del 18 al 25 de gener amb el lema «La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa» (Ex 15,6). En aquesta celebració convocada pel Secretariat diocesà de relacions interconfessionals hi va assistir el reverend Rafael Arencón, de l’Església Espanyola Reformada Episcopal —comunió anglicana—; el prevere encarregat de la comunitat ucraïnesa de ritu grecocatòlic de l’arxidiòcesi, el P. Volodymyr Sabat; el representant de l’Església ortodoxa romanesa, Sr. David Baltaretu; el pastor de l’església evangèlica del Salvador a Reus, Rvd. Narcís de Batlle; el Rvd. Fernando Campillo, pastor de l’Assemblea Bíblica del Camp de Tarragona, a Cambrils, i el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

El dia 26 de gener l’església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus va acollir la pregària arxiprestal amb motiu d’aquest Octavari amb presència de les parròquies i comunitats religioses de l’arxiprestat i diferents representants de les confessions cristianes presents a Reus. Units van pregar per assolir la pau i comunió que tantes vegades manca arreu del món.

Lectures del Dimecres de Cendra / Dimecres 14 de febrer de 2018

Lectura de la profecia de Joel (Jl 2,12-18)

Diu l’oracle del Senyor: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal.» ¿Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, un dia de dol, convoqueu un aplec, reuniu el poble, que no hi faltin ni els vells ni els infants de llet, que els esposos surtin de l’alcova i de la cambra. Que els sacerdots que oficien a la presència del Senyor plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin: «Senyor, perdoneu el vostre poble, no abandoneu la vostra heretat a l’escarni i a les burles dels altres pobles.» Que no hagin de dir entre ells: «On és el seu Déu?» Llavors el Senyor, encès de gelosia pel bon nom del seu país, es compadirà del seu poble.

Salm responsorial [50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)]

Compadiu-vos de mi, Déu meu,vós que estimeu tant;vós, que sou tan bo, esborreu les meves faltes;renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels meus pecats.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,perquè hem pecat.

Ara reconec les meves faltes,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, contra vós sol he pecat,i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostingui un esperit magnànim.Obriu-me els llavis, Senyor,i proclamaré la vostra lloança. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5,20-6,2)

Germans, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n’heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació.» Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 6,1-6.16-18)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixe-bles: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vos-tre Pare del cel. »Per tant, quan dónes als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hi-pòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè to-thom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca’t amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà. »I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recom-pensa. Tu, quan dejunis, renta’t la cara i posa’t perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t’ho re-compensarà.»