fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.554

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

22 d’abril de 2018 Diumenge IV de Pasqua

Lectures

Sóc aquí

Amb mo� u de la 55a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, el Papa ha publicat un missatge que s’inicia

dient: «També en aquests temps inquiets en què vivim, el misteri de l’Encarnació ens recorda que Déu sempre ens ve a trobar i és el Déu-amb-nosaltres, que passa pels camins a vegades pedregosos de la nostra vida i, coneixent la nostra ardent nostàlgia d’amor i felicitat, ens crida a l’alegria.»

Francesc prossegueix: «En la diversitat i l’especifi citat de cada vocació, personal i eclesial, cal escoltar, discernir i viure aquesta paraula que ens crida des de dalt i que, alhora que ens permet fer fruc� fi car els nostres talents, ens fa també instruments de salvació en el món i ens orienta a la plena felicitat.»

Fixem-nos en tres paraules que empra el Papa: escoltar, discernir i viure.

Escoltar és el primer. A vegades, en la vida quo� diana, algú està distret i escolta a qui li parla com qui sent ploure, fi ns que aquell, aixecant una mica la veu li pregunta: M’escoltes? Déu ens parla amb veu suau, ens xiuxiueja alguna cosa que espera de nosaltres i que no sen� rem si estem massa centrats en nosaltres mateixos o dispersos en les múl� ples sol·licituds informa� ves i publicitàries. Hem de trobar moments de silenci i contemplació per escoltar la veu de Déu.

Discernir és la segona etapa, per a les eleccions fonamentals de la nostra vida, des de la carrera o el treball fi ns a l’estat de vida. Hem de pregar perquè hi hagi vocacions també al sacerdoci i a l’estat religiós. Persones —la majoria seran joves— que diguin «Sóc aquí» al Senyor, quan sen� n la crida, sense por, sabent que

no hi ha una companyia d’assegurances que ens garanteixi la felicitat, sinó que és Jesucrist mateix qui ens ha parlat del cent per u i la vida eterna.

Per fi , el tercer és viure aquest lliurament que hem discernit, sigui el que sigui, sent persones de fe que saben que l’elecció no l’hem feta pel nostre compte, sinó que la crida és de Déu, habitualment a través de terceres persones que ens han donat consell.

Cada dia es produeix aquest misteri de goig del lliurament. Penso en l’ordenació diaconal que celebraré al Vendrell aquest diumenge 22, d’un tarragoní, Antonio Rodríguez, que després de diversos anys de servei públic en la polí� ca, es prepara per al sacerdoci. Al mateix temps que dono gràcies, demano que m’ajudeu a demanar perquè sorgeixin moltes vocacions per a l’Església de Tarragona.‘ Hem de trobar moments de silenci

i contemplació per escoltar la veu de Déu

DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Pelegrinatge per a joves a NavarraDel 16 al 21 de juliol

Diumenge IV de Pasqua

El bon pastor dona la seva vida per les seves ovelles

Avui, quart diumenge de Pasqua, les lectures, totes i cadascuna d’elles, ens situen davant del signifi cat que la vida de Jesús, el Natzarè, té pels homes. És ell qui ens afi lla de manera defi ni� va a Déu, qui ens dona el poder de fer el bé, qui dona la vida per nosaltres. Sovint, tant acostumats com estem a la seva proximitat, oblidem el signifi cat que té en la nostra vida. Habituats a escoltar la seva veu, en la litúrgia, a trobar-lo proper en la pregària, o en el rostre dels germans, no comprenem qui és per a nosaltres. Però l’Església mare, comprensiva i atenta a les nostres necessitats, ens ho recorda. No som fi lls de Déu pels nostres mèrits, per la nostra bona predisposició, no som pacients, misericordiosos o sol·lícits amb l’altre per la nostra bondat natural, ho som perquè Jesús és el bon pastor.

El bon pastor és aquell qui dona la vida per les seves ovelles, aquell qui no fuig davant la presència del llop. Com Jesús, que davant del mal, no fuig, sinó que amb la confi ança posada en el Pare resta proper als seus, perquè no sucumbeixin, amb l’orgull de l’espasa, al mal. És tan forta la temptació de deixar-nos prendre per la força del mal que cal agrair la paciència i cura de la mare Església al recordar-nos el sen� t i el signifi cat de la vida del Senyor!

Agraïm-li el do que ens fa, i preguem al Senyor perquè mai no es cansi de ser una mare atenta i dolça! —Pelegrinatge per a joves a Navarra

Del 16 al 21 de juliol

5

(p.5)

—Nova exhortació apostòlica ‘Gaudete et Exultate’, una crida a la santedat en el món d’avui

(p.3)

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Espe-rit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu sa-ber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressusci-tar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebut-jat, i ara corona l’edifi ci». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Salm responsorial [117,1.8-9.21-23.26.28cd.29 (R.: 22)]

Enal� u el Senyor: Que n’és de bo!Perdura eternament el seu amor.Més val emparar-se en el Senyorque posar confi ança en els homes.Més val emparar-se en el Senyorque fi ar-se dels poderosos.

R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifi ci.

O bé: Al·leluia.

Gràcies, perquè vós m’heu escoltati heu vingut a salvar-me.La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l’edifi ci.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen. R.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Us beneïm des de la casa del Senyor.Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,us exalço, Déu meu!Enal� u el Senyor: Que n’és de bo!Perdura eternament el seu amor. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Es� mats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fi lls seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, es� mats: ara ja som fi lls de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo co-nec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. »Encara � nc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’es� ma perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

Mirada endins per M. Mercè Porta, professora de Religió i fi losofi a

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

papa francesc

‘Gaudete et Exsultate’, una crida a la santedat en el món d’avui

El passat dia 9 d’abril es feia pública la nova exhortació apostòlica del papa Francesc, «Gaudete

et Exsultate», sobre la crida a la santedat avui dia. Un document amb el que el Pon� fex exhorta a prendre compromisos concrets en la nostra vida quo� diana guiats per la gràcia de Déu. Amb aquesta exhortació, la tercera del seu pon� fi cat després d’«Evangelii Gaudium» (2013) i «Amoris Læ� � a» (2016), el Sant Pare ofereix una invitació personal a cada u de nosaltres a seguir Crist mostrant-nos de forma molt pràc� ca com viure aquest camí cap a la santedat, una fi ta a l’abat de tots.

A con� nuació, fem una breu síntesi del con� ngut de cada un dels cinc capítols d’aquest nou document.

Capítol 1: La crida a la santedat

A més dels sants ofi cialment reconeguts per l'Església, hi ha moltes més persones corrents que no fi guren als llibres d'història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. La santedat és tan diversa com la humanitat; el Senyor té en ment un camí par� cular per a cada creient, no solament per al clergat, els consagrats, o els que viuen una vida contempla� va. Tots estem cridats a la santedat, qualsevol que sigui el nostre paper, «vivint amb amor i oferint el propi tes� moni», i en les ocupacions de cada dia, orientats cap a Déu.

Capítol 2: Dos sub� ls enemics de la santedat

El gnos� cisme i el pelagianisme, dues «falsifi cacions de la santedat» que van sorgir en els primers segles cris� ans, segueixen sent enganyoses. Aquestes heretgies proposen «un immanen� sme antropocèntric disfressat de veritat catòlica» en exagerar la perfecció humana desconnectada de la gràcia.

Quan sobrevaloren la voluntat humana i les seves pròpies capacitats, alguns cris� ans poden tendir cap a una obsessió per la llei, la fascinació per mostrar conquestes socials i polí� ques, l'ostentació en la cura de la litúrgia, de la doctrina i del pres� gi de l'Església, la vanaglòria lligada a la ges� ó d'assumptes pràc� cs, l'embadaliment per les dinàmiques d'autoajuda i de realització autoreferencial.

Capítol 3: A la llum del Mestre

A les Benaurances es dibuixa el rostre del Mestre, que nosaltres estem cridats a transparentar en la quo� dianitat de les nostres vides. Aquí la paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fi del a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Només podem viure-les si l'Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l'egoisme, de la comoditat, de l'orgull.

Quan reconeixem Crist en el pobre i en el que pateix, se'ns revela el mateix cor de Crist, els seus sen� ments i opcions més profundes.

Capítol 4: Signes de santedat en el món d’avui

El Papa es refereix a «cinc grans expressions d'amor a Déu i al proïsme» que considera par� cularment importants a la llum d'alguns perills i limitacions presents en la cultura actual com són la perseverança, la paciència i la mansuetud (fortalesa interior que fa donar un tes� moni de constància a fer el bé); l’alegria i el sen� t de l’humor (esperit posi� u i esperançat); l’audàcia i el fervor (empenta evangelitzadora); la per� nença a una comunitat (viure, treballar, compar� r i celebrar junts), i la pregària constant (un cor obert a la trobada amb Déu).

Capítol 5: Combat, vigilància i discerniment

El diable és present des de les primeres pàgines de les Escriptures. No pensem que és un mite, una representació, un símbol, una fi gura o una idea.

El camí cap a la santedat és una font de pau i d'alegria, que ens dóna l'Esperit. ¿Com saber si alguna cosa ve de l'Esperit Sant o si el seu origen està en l'esperit del món o en l'esperit del diable? L'única manera és a través del discerniment, que no és el mateix que la intel·ligència i el sen� t comú, és també un do que cal demanar. Avui dia, el do del discerniment s'ha tornat par� cularment necessari perquè la vida actual ofereix enormes distraccions, i el món les presenta com si fossin totes vàlides i bones. El discerniment és una gràcia. Només qui està disposat a escoltar té la llibertat per a renunciar al seu propi punt de vista parcial o insufi cient, als seus costums, als seus esquemes.

Llegir l’exhortació (versió en castellà)

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

nomenaments agenda

propostaproposta

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 22: Diumenge IV de Pasqua [Ac 4,8-12; Salm 117, 1 i 8-9.21-23.26 i 28cd i 29; 1Jn 3, 1-2; Jn 10, 11-18 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 23: Sant Jordi, màr� r (Sol) [Ap 12, 10-12a; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; 1Jn 5, 1-5; Jn 15, 1-8 (LE/LH pròpies)]

Dimarts, 24: Sant Pere Ermengol, màr� r (MO) [Ac 11,19-26; Salm 86, 1-3.4-5.6-7; Jn 10,22-30]

Dimecres, 25: Sant Marc, Evangelista (F) [1Pe 5,5b-14; Salm 88, 2-3.6-7.16-17; Mc 16, 15-20 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 26: Sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església (F) [1Co 2,1-10; Salm 118, 99-100.101-102.103-104; Mt 5, 13-16 (LE/LH pròpies)] I vespres de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. Completes I de diumenge

Divendres, 27: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya (Sol) [Ac 1, 12-14; Salm 86, 1-2.3-4.5.6-7; Ef 1, 3-6.11-12; Lc 1, 39-47 (LE/LH pròpies)]

Dissabte, 28: [Ac 13, 44-52; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; Jn 14, 7-14] Sant Pere Chanel, prevere i màrti r (ML); Sant Lluís Maria Grignion de Montf ort (ML)

Diumenge, 29: Diumenge V de Pasqua [Ac 9, 26-31; Salm 21, 26b-27.28 i 30ab.30c-32; 1Jn 3, 18-24; Jn 15, 1-8 (LE/LH pròpies)]

per a reflexionar

publicació

en un minut

Renovació de càrrecs

El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, va renovar durant el mes de març proppassat els següents nomenaments

del govern de la Cúria diocesana:

12/03/2018 Sr. Daniel Sobradillo Cardona, ecònom diocesà.

25/03/2018 Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general.

Mn. Jordi Figueras Jové, vicari episcopal de la zona pastoral de Tarragona.

Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó, vicari episcopal de la zona pastoral del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, l’Urgell i les Garrigues.

Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón, vicari episcopal de la zona pastoral de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès.

Sra. Rosalia Gras Minguella, secretària general i cancellera.

Pelegrinatge per a joves a Navarra

Com cada es� u la Delegació diocesana de pastoral de Joventut ha organitzat una ac� vitat per a joves de l’arxidiòcesi amb l’objec� u de compar� r la fe i l’amistat, descobrir nous llocs i gaudir de la natura i l’entorn.

Aquest es� u s’ha programat un pelegrinatge a Navarra, del 16 al 21 de juliol, per a joves a par� r de 2n d’ESO (14 anys). Una oportunitat per a conèixer el castell de Javier, lloc on va néixer i viure sant Francesc Xavier, missioner de la Companyia de Jesús, el Mones� r de Leyre, Sangüesa o la Foz de Lumbier, entre d’altres.

Al web www.delejot.cat s’hi pot trobar més informació (preu, autorització, díp� c informa� u...), com també el formulari per a la inscripció que romandrà oberta fi ns a esgotar places.

Una família, un tamboret de tres potes

A mi m’agrada comparar la parròquia a una família: la família no l’hem triat, ens hi hem trobat pel fet

d’haver-hi viscut. També la parròquia no l’hem triat sinó que ens hi hem trobat.

A la família no som tots iguals ni tots fem el mateix però entre tots ho fem tot, amb amor. També a la parròquia no hi ha dos cris� ans iguals, ni tots fem el mateix (escolans, lectors, monitors, catequistes, grup de Litúrgia, voluntaris de Càritas...), però entre tots portem a terme tot allò que ha de fer una comunitat cris� ana, intentant ser fi dels al camí que ens mostra Jesucrist, amb amor.

La parròquia, doncs, no és com un «supermercat» on vaig a buscar el producte que m’interessa perquè nosaltres no vivim ni formem part del supermercat mentre que tots els cris� ans formem part d’una parròquia, la qual podem anomenar casa nostra.

La tasca de la parròquia és esdevenir un tamboret de tres potes anomenades litúrgia, catequesi i caritat:

—Entenem per litúrgia la missa i altres sagraments que celebrem a l’Església, aliment principal de la fe del cris� à, i que el porten a viure el dia a dia com un mirall que refl ecteixi el més clar possible la persona de Jesús.

—Entenem per catequesi no sols la formació cris� ana que els infants i adolescents reben sinó també tot el que la parròquia ofereix als joves i adults per formar-se, madurar i créixer en la fe (cursos bíblics, grups de joves...), i que tant ajuda per a viure i donar tes� moni cris� à en la vida quo� diana.

—Entenem per caritat l’atenció, l’ajuda i l’es� ma que devem als pobres, als necessitats, als qui es troben sols, als qui pateixen, als qui passen difi cultats..., ja que tot allò que fem o deixem de fer als altres és com si ho féssim o ho deixéssim de fer a Jesucrist mateix (Mt 25, 31-46).

Xavier Roig, pvre.

26 d’abril—Vetlla de Santa Maria a Montserrat presidida pel bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo. Com és tradició, a les 21.00 h hi haurà la prevetlla i, seguidament, a les 22.00 h començarà la Vetlla a la Basílica de Santa Maria.

29 d’abril—Aplec arxiprestal del Priorat a Cornudella de Montsant amb el tema «El Priorat és terra d’ermites». L’Aplec començarà a les 17.00 h, seguidament hi haurà una conferència a càrrec de Mn. Joan Roig i, a les 19.00 h, � ndrà lloc la celebració de l’eucaris� a que serà presidia pel Sr. Arquebisbe.

Fins el 19 de maig—Exposició «El Crucifi cat» al Museu Bíblic Tarraconense (c/ de les Coques, 1). Amb fotografi es de Francesc Roca la mostra pretén descobrir l’art i els sen� ments dels diferents autors al llarg del temps davant el Crucifi cat. Es pot visitar els dilluns i dimecres de 09.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00 h, i els divendres de 09.00 a 13.00 h; també el cap de setmana del 5 i 6 de maig, de les 09.00 a les 13.00 h. El dia 19 de maig, en el marc de la Jornada de portes obertes de Tàrraco Viva i La nit dels Museus, obrirà de les 10.00 a les 13.00 h, i de les 18.00 a les 24.00 h. Més informació al web del Museu Bíblich� p://museu.biblic.arqtgn.cat.

Correspondència (Setembre 2012-Agost 2014)Descobrint la pregària dels salmistes

MAGDA HERAS FORTUNY; IGNASI FOSSAS I COLETEd. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016. 144 p.

«Durant la seva greu malal� a, la Magda va decidir mantenir un intens contacte amb el pare Ignasi; un dels resultats va ser el que podríem anomenar convencionalment una correspondència,

encara que els mitjans u� litzats gairebé no tenen res a veure amb la � nta i el paper tradicionals.»

«La Magda es va entossudir en la recerca del sen� t més profund de la pregària. El mateix rigor que abans havia dedicat a la inves� gació cien� fi ca, ara el va posar a aconseguir l’auten� citat de les seves oracions. I així va ser que descobrí l’oceà immens dels salms bíblics. El pare Ignasi Fossas, l’actual prior de Montserrat, va ser per a ella brúixola, però també mapa, que no obliga, però que incita a viatjar. La tasca d’aquest sacerdot, culte i entranyable, va consis� r a explicar la rosa dels vents de la pregària, cosa que va fer sempre amb la humilitat exemplar de qui reconeix que no ho sap tot.»

«Aquest llibre és, de fet, un espectacle ple d’humanitat: humaníssim el pare Ignasi, radicalment humana també la Magda.»(del Pròleg de Gabriel Magalhães)

—La classe de Religió, un dret a escollir. El proper dia 24 d’abril fi nalitza el període de preinscripció escolar als centres escolars públics i concertats de Catalunya, moment en que els pares i mares tenen el dret a escollir que els seus fi lls cursin l’assignatura de Religió.

La presentació de la campanya anual va tenir lloc a Barcelona el passat dia 11 d’abril en una trobada amb periodistes al Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya. Mons. Jaume Pujol, president de la Conferència Episcopal Tarraconense i bisbe delegat de la CET per al Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), va destacar que «la religió és una de les grans qües� ons de la societat i per això també ha d’estar present a l’escola».

Per la seva part, el director del SIERC i delegat diocesà d’Ensenyament de Girona, Pere Micaló, va explicar que actualment, en l’etapa obligatòria dels centres públics, concertats i privats, dels 3 als 16 anys, hi ha uns 250.000 alumnes a Catalunya que escullen l’assignatura de Religió (79.703 en centres públics i 174.134 en centres de la Fundació Escola Cris� ana de Catalunya) i 4.524 docents qualifi cats que imparteixen aquesta assignatura. Micaló també va manifestar que «avui ens trobem amb una gran ignorància sobre la classe de Religió, tenim una generació d’alumnes per als quals l’assignatura és una perfecta desconeguda».

—Eucaris� a a favor de la vida. Coincidint amb la solemnitat de l’Anunciació del Senyor el Sr. Arquebisbe va presidir, el dia 9 d’abril, l’eucaris� a a la capella del Centre diocesà de Pastoral Oblates, en la Jornada a favor de la vida que aquest any ha portat per lema «Educar per acollir el do de la vida».

En primer lloc, el Sr. Arquebisbe va agrair la tasca de totes les persones de la Delegació diocesana de pastoral familiar, encapçalada per Mn. Josep Masdéu, delegat diocesà; a les religioses de l’Ins� tut del Verb Encarnat i a tots els voluntaris que fan possible la realització dels projectes. En l’homilia va manifestar que hem de mirar la vida com un do i rebre-la amb gra� tud. «La família és el primer lloc on cal educar en l’acollida de la vida, en l’amor incondicional vers totes les etapes que ens pot tocar viure i les difi cultats que poden sorgir, com pot ser atendre una familiar malalt».