2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.577 Segueix-nos a través les xarxes socials: als 4 vents ......... 30 de setembre de 2018 Diumenge XXVI de durant l'any www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona Lectures Els joves i la vocació T otes les persones tenen vocació, però Déu té una crida par�cular per a cadascú, que s’acostuma a sen�r quan un és jove, una època en la qual es prenen en consideració opcions fonamentals, com pensar què vol ser un a la vida, escollir carrera, escollir parella per casar-se o inclinar-se per un altre estat de vida, com el sacerdoci o la vida religiosa. En alguns casos la vocació comporta una conversió sorprenent, com a sant Pau. Moderns exemples són el periodista francès Frossard, que tenia 20 anys quan va entrar fortuïtament en una església com ateu i en va sor�r catòlic; com l’escriptor italià Messori, que tenia 23 anys i mai no havia parlat de religió excepte per a menysprear-la, però va llegir uns paràgrafs del Nou Testament, en l’exemplar que tenia sense obrir a la biblioteca de casa seva, que li van impactar. Tots dos van formar una família i van destacar en les seves professions respec�ves. Altres vegades no són conversions cridaneres, sinó crides inesperades que un jove rep, com en el cas d’Enric d’Ossó, el sant de Vinebre. Tenia 14 anys i treballava en el comerç d’un oncle seu a Reus. Va sen�r la vocació al sacerdoci i va realitzar els seus estudis al Seminari de Tortosa qui després seria fundador de les Teresianes. El papa Francesc explica que tenia 19 anys quan, enmig d’una excursió amb els seus amics, va entrar en una església i va sen�r l’impuls de confessar-se, i aquell acte, en què es va sen�r comprès i es�mat, va significar trobar el sen�t de la seva vida. El mateix Papa ha convocat per a aquest mes d’octubre un Sínode de Bisbes sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», i ha procurat que fossin els mateixos joves, milers d’ells de tot el món, els qui fessin arribar propostes a Roma i diguessin sincerament com veuen l’Església actualment, què caldria enfor�r o canviar. El Sínode començarà així de baix a dalt i no a l’inrevés. Escoltant els joves, no dient-los què han de fer, conscient que cada vocació és un encontre personal amb Jesucrist, un descobriment que necessita, això sí, d’un acompanyament espiritual, des de l’experiència. La vocació és un moment de descobriment de crida específica que planteja dubtes i temors, que busca certeses i que, per les mateixes raons, requereix l’ajuda d’altres. La resposta és un acte personal, però que es produeix en l’Església. Fins i tot en el cas de sant Pau va ser en l’Església, però en aquella ocasió perseguint-la. Diumenge que ve tornaré a tractar sobre el Sínode, pel qual ja reso i us convido tots a pregar. El Sínode començarà escoltant els joves, no dient-los què han de fer DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» —Casa de Misericòrdia de Reus: Comiat i agraïment a la tasca dels germans franciscans de la Creu Blanca Diumenge XXVI de durant l'any Som convidats a ser tes�monis Avui les lectures ens conviden a moltes coses. La primera, a reflexionar el fet que els criteris de Déu no són els mateixos que els de les persones i superen els nostres esquemes. Jesús ho confirma quan diu «qui no és contra nosaltres és amb nosaltres». Tothom és cridat a fer el bé, a es�mar, a construir el regne de Déu espiritualment i temporalment. La segona lectura ens dona pistes de com actuar. No hem de ser esclaus dels béns materials. Són eines al servei d’un món millor. Un altre missatge, en aquest cas de Jesús: cal que siguem exigents amb nosaltres mateixos i renunciem a allò que ens allunya de la nostra missió i vocació. Som els seus tes�monis i la nostra vida ha de regir-se per l’Evangeli. Hem de treballar per no ser mo�u d’escàndol i desersió. L’infern serà la nostra manca de credibilitat. Que la pregària, l’oportunitat del sagrament de la penintència i la intercessió de la Mare de Déu, sota l’advocació del Roser, ens hi ajudin. < 5 —C asa de Misericòrdia de Reus: Comiat i agraïment a la tasca dels germans franciscans de la Creu Blanca (p.5) —Què és un Sínode? A la secció Per a saber més l’entrevista (p.3) Gmà. Joaquim Cifuentes, germà franciscà de la Creu Blanca: Mirada endins per Xavier Cortés Nadal, professor d’ESO a la Fundació Educa�va la Mercè i l’INSAF † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat «En aquests moments sentim tristesa però també agraïment i satisfacció» Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29) En aquells dies, el Senyor baixà en el nú- vol i parlava amb Moisès. Llavors pren- gué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profè�ca i no paraven. En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà da- munt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació pro- fè�ca. Un jove anà corrents a fer-ho sa- ber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor �ngués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!» Salm responsorial [18,8.10.12-13.14 (R.: 9a)] És perfecta la llei del Senyor, i l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants. R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig. Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són jus�ssims. R. El servent vostre està prompte a guardar-los amatent; però, qui s’adona de les pròpies errades? Disculpeu el que em passa inadver�t. R. Preserveu-me, Senyor, de l’orgull, que no s’apoderi de mi; així seré irreprensible, i net d’una gran culpa. R. Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6) Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les des- gràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han ar- nat els vostres ves�ts, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisa- ment aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu esca�mat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arri- bat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bes�ar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resis�t. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9, 38-43.45.47-48) En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà des- prés malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota ve- ritat que no quedarà sense recompen- sa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests pe�ts que tenen fe, valdria més que el �ressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.» A vui diumenge, a la tarda (17.00 h), �ndrà lloc, a Reus, l’acte d’agraïment i comiat als germans franciscans de la Creu Blanca els quals han �ngut cura, en els darrers vint anys, del dia a dia de la Casa de Misericòrdia de Reus (c/ de l’Hospital 41-43). Un centre d’estada temporal, nascut l’any 1996 per inicia�va de les parròquies de Reus sota el patronatge de la Fundació Privada Mare de Déu de Misericòrdia, al servei dels més desvalguts perquè aquests recobrin la seva autoes�ma i el control de la seva vida per retornar a la societat. Ara, la Congregació necessita de tots els recursos humans disponibles per fer front a les seves cases familiars distribuïdes per l’estat espanyol, el Marroc i Veneçuela. Per aquest mo�u els dos germans que hi havia actualment, a par�r de demà, donaran el relleu a les germanes de Nostra Senyora de la Consolació perquè s’integrin en aquest projecte d’acolliment familiar. —Quin és el carisma de la Congregació dels germans Francis- cans de la Creu Blanca? El nostre carisma es manifesta en el quart vot que pronunciem consistent en dedicar tota la nostra vida a l’atenció del malalt incurable i del més necessitat: discapacitats psíquics i �sics, gent gran, drogodependents, malalts de sida, tracta de dones en el món de la pros�tució, immigrants, persones amb risc d’exclusió social i recentment atenció a famílies amb necessitats econòmiques amb la creació d’economats socials. —Quina ha estat la tasca de la Casa de Misericòrdia al llarg d’aquests darrers 20 anys? Fent nostre l’ideari de la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, que coincideix en part amb el nostre carisma, la nostra tasca ha estat ges�onar i dirigir la Casa de Misericòrdia de Reus i acollir i atendre persones necessitades d’una llar on viure. —Què ha suposat aquest servei d’Església per a la ciutat de Reus? Ha estat un servei des de l’Evangeli. Hem procurat, amb la nostra dedicació, anunciar l’amor que Jesús té pels pobres: «Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més pe�ts, a mi m'ho fèieu» (Mt 25, 40). —Quantes persones viuen actualment a la Casa? Actualment hi són acollides 21 persones, amb una capacitat per a 24, la qual cosa permet que tots siguem com una família, on tots, germans, treballadors, voluntaris, acollits, col·laborem en totes les tasques de la Casa. —Després de tants anys deu ser di�cil aquest moment... En aquests moments de comiat els sen�ments són diversos: tristesa al marxar d’una Ins�tució, la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, de la que formàvem part des dels inicis, podríem dir que hem sigut cofundadors de la Casa. Però alhora agraïment per tantes persones i ins�tucions públiques i privades que col·laboren perquè Casa Misericòrdia pugui donar una llar a persones que ho necessiten. Així com també pels acollits, perquè ens han permès, durant aquests 20 anys, formar part de les seves vides. Sen�m també sa�sfacció perquè els 17 germans que per aquí han passat hem pogut donar-nos contents en el servei a aquell que ens necessitava, no en nom propi, sinó en nom de Jesús. I, finalment, contents perquè la presència religiosa queda garan�da per la presència de les Germanes de la Consolació, que des d’ara es faran càrrec de la ges�ó, direcció i acollida de la Casa Misericòrdia de Reus.

Full dominical n · Tenia 14 anys i treballava en el comerç d’un oncle seu a Reus. Va sen r la vocació al sacerdoci i va realitzar ... els qui fessin arribar propostes a Roma

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Full dominical n · Tenia 14 anys i treballava en el comerç d’un oncle seu a Reus. Va sen r la vocació al sacerdoci i va realitzar ... els qui fessin arribar propostes a Roma

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.577

Segueix-nos a través les xarxes socials:

als 4 vents.........

30 de setembre de 2018 Diumenge XXVI de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Lectures

Els joves i la vocació

Totes les persones tenen vocació, però Déu té una crida par� cular per a cadascú, que s’acostuma a

sen� r quan un és jove, una època en la qual es prenen en consideració opcions fonamentals, com pensar què vol ser un a la vida, escollir carrera, escollir parella per casar-se o inclinar-se per un altre estat de vida, com el sacerdoci o la vida religiosa.

En alguns casos la vocació comporta una conversió sorprenent, com a sant Pau. Moderns exemples són el periodista francès Frossard, que tenia 20 anys quan va entrar fortuïtament en una església com ateu i en va sor� r catòlic; com l’escriptor italià Messori, que tenia 23 anys i mai no havia parlat de religió excepte per a menysprear-la, però va llegir uns paràgrafs del Nou Testament, en l’exemplar que tenia sense obrir a la biblioteca de casa seva, que li van impactar. Tots dos van formar una família i van destacar en les seves professions respec� ves.

Altres vegades no són conversions cridaneres, sinó crides inesperades que un jove rep, com en el cas d’Enric d’Ossó, el sant de Vinebre. Tenia 14 anys i treballava en el comerç d’un oncle seu a Reus. Va sen� r la vocació al sacerdoci i va realitzar els seus estudis al Seminari de Tortosa qui després seria fundador de les Teresianes.

El papa Francesc explica que tenia 19 anys quan, enmig d’una excursió amb els seus amics, va entrar en una església i va sen� r l’impuls de confessar-se, i aquell acte, en què es va sen� r comprès i es� mat, va signifi car trobar el sen� t de la seva vida.

El mateix Papa ha convocat per a aquest mes d’octubre un Sínode de Bisbes sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment

vocacional», i ha procurat que fossin els mateixos joves, milers d’ells de tot el món, els qui fessin arribar propostes a Roma i diguessin sincerament com veuen l’Església actualment, què caldria enfor� r o canviar.

El Sínode començarà així de baix a dalt i no a l’inrevés. Escoltant els joves, no dient-los què han de fer, conscient que cada vocació és un encontre personal amb Jesucrist, un descobriment que necessita, això sí, d’un acompanyament espiritual, des de l’experiència.

La vocació és un moment de descobriment de crida específi ca que planteja dubtes i temors, que busca certeses i que, per les mateixes raons, requereix l’ajuda d’altres. La resposta és un acte personal, però que es produeix en l’Església. Fins i tot en el cas de sant Pau va ser en l’Església, però en aquella ocasió perseguint-la.

Diumenge que ve tornaré a tractar sobre el Sínode, pel qual ja reso i us convido tots a pregar.‘ El Sínode començarà escoltant els joves,

no dient-los què han de fer

DESTAQUEM...Enfoca el codi QR

i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Casa de Misericòrdia de Reus: Comiat i agraïment a la tasca dels germans franciscans de la Creu Blanca

Diumenge XXVI de durant l'any

Som convidats a ser tes� monis

Avui les lectures ens conviden a moltes coses. La primera, a refl exionar el fet que els criteris de Déu no són els mateixos que els de les persones i superen els nostres esquemes. Jesús ho confi rma quan diu «qui no és contra nosaltres és amb nosaltres». Tothom és cridat a fer el bé, a es� mar, a construir el regne de Déu espiritualment i temporalment. La segona lectura ens dona pistes de com actuar. No hem de ser esclaus dels béns materials. Són eines al servei d’un món millor. Un altre missatge, en aquest cas de Jesús: cal que siguem exigents amb nosaltres mateixos i renunciem a allò que ens allunya de la nostra missió i vocació. Som els seus tes� monis i la nostra vida ha de regir-se per l’Evangeli. Hem de treballar per no ser mo� u d’escàndol i desersió. L’infern serà la nostra manca de credibilitat.

Que la pregària, l’oportunitat del sagrament de la penintència i la intercessió de la Mare de Déu, sota l’advocació del Roser, ens hi ajudin. <

5

—Casa de Misericòrdia de Reus: Comiat i agraïment a la tasca dels germans franciscans de la Creu Blanca

(p.5)

—Què és un Sínode?A la secció Per a saber més

l’entrevista

(p.3)

Gmà. Joaquim Cifuentes, germà franciscà de la Creu Blanca:

Mirada endins per Xavier Cortés Nadal, professor d’ESO a la Fundació Educa� va la Mercè i l’INSAF

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

«En aquests moments sentim tristesa però també agraïment i satisfacció»

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)

En aquells dies, el Senyor baixà en el nú-vol i parlava amb Moisès. Llavors pren-gué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profè� ca i no paraven. En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà da-munt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació pro-fè� ca. Un jove anà corrents a fer-ho sa-ber a Moisès. Josuè, fi ll de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor � ngués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»

Salm responsorial [18,8.10.12-13.14 (R.: 9a)]

És perfecta la llei del Senyor,i l’ànima hi descansa;és ferm el que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants.

R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.

Venerar el Senyor és cosa santa,es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben presos,tots són jus� ssims. R.

El servent vostre està promptea guardar-los amatent;però, qui s’adona de les pròpies errades?Disculpeu el que em passa inadver� t. R.

Preserveu-me, Senyor, de l’orgull,que no s’apoderi de mi;així seré irreprensible,i net d’una gran culpa. R.

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)

Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les des-gràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han ar-nat els vostres ves� ts, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisa-ment aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu esca� mat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arri-bat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bes� ar, ara que és el dia de la matança.

Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resis� t.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9, 38-43.45.47-48)

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà des-prés malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota ve-ritat que no quedarà sense recompen-sa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests pe� ts que tenen fe, valdria més que el � ressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»

Avui diumenge, a la tarda (17.00 h), � ndrà lloc, a Reus, l’acte d’agraïment i comiat als germans franciscans de

la Creu Blanca els quals han � ngut cura, en els darrers vint anys, del dia a dia de la Casa de Misericòrdia de Reus (c/ de l’Hospital 41-43).

Un centre d’estada temporal, nascut l’any 1996 per inicia� va de les parròquies de Reus sota el patronatge de la Fundació Privada Mare de Déu de Misericòrdia, al servei dels més desvalguts perquè aquests recobrin la seva autoes� ma i el control de la seva vida per retornar a la societat.

Ara, la Congregació necessita de tots els recursos humans disponibles per fer front a les seves cases familiars distribuïdes per l’estat espanyol, el Marroc i Veneçuela. Per aquest mo� u els dos germans que hi havia actualment, a par� r de demà, donaran el relleu a les germanes de Nostra Senyora de la Consolació perquè s’integrin en aquest projecte d’acolliment familiar.

—Quin és el carisma de la Congregació dels germans Francis-cans de la Creu Blanca?

El nostre carisma es manifesta en el quart vot que pronunciem consistent en dedicar tota la nostra vida a l’atenció del malalt incurable i del més necessitat: discapacitats psíquics

i � sics, gent gran, drogodependents, malalts de sida, tracta de dones en el món de la pros� tució, immigrants, persones amb risc d’exclusió social i recentment atenció a famílies amb necessitats econòmiques amb la creació d’economats socials.

—Quina ha estat la tasca de la Casa de Misericòrdia al llarg d’aquests darrers 20 anys?

Fent nostre l’ideari de la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, que coincideix en part amb el nostre carisma, la nostra tasca ha estat ges� onar i dirigir la Casa de Misericòrdia de Reus i acollir i atendre persones necessitades d’una llar on viure.

—Què ha suposat aquest servei d’Església per a la ciutat de Reus?

Ha estat un servei des de l’Evangeli. Hem procurat, amb la nostra dedicació, anunciar l’amor que Jesús té pels pobres: «Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més pe� ts, a mi m'ho fèieu» (Mt 25, 40).

—Quantes persones viuen actualment a la Casa?

Actualment hi són acollides 21 persones, amb una capacitat per a 24, la qual cosa permet que tots siguem com una família, on tots, germans, treballadors, voluntaris, acollits, col·laborem en totes les tasques de la Casa.

—Després de tants anys deu ser di� cil aquest moment...

En aquests moments de comiat els sen� ments són diversos: tristesa al marxar d’una Ins� tució, la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, de la que formàvem part des dels inicis, podríem dir que hem sigut cofundadors de la Casa.

Però alhora agraïment per tantes persones i ins� tucions públiques i privades que col·laboren perquè Casa Misericòrdia pugui donar una llar a persones que ho necessiten. Així com també pels acollits, perquè ens han permès, durant aquests 20 anys, formar part de les seves vides.

Sen� m també sa� sfacció perquè els 17 germans que per aquí han passat hem pogut donar-nos contents en el servei a aquell que ens necessitava, no en nom propi, sinó en nom de Jesús.

I, fi nalment, contents perquè la presència religiosa queda garan� da per la presència de les Germanes de la Consolació, que des d’ara es faran càrrec de la ges� ó, direcció i acollida de la Casa Misericòrdia de Reus.

Page 2: Full dominical n · Tenia 14 anys i treballava en el comerç d’un oncle seu a Reus. Va sen r la vocació al sacerdoci i va realitzar ... els qui fessin arribar propostes a Roma

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

agenda

Diumenge, 30: Diumenge XXVI de durant l’any [Nm 11,25-29; Salm 18, 8.10.12-13.14; Jm 5, 1-6; Mc 9, 38-43.45.47-48 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 1: Santa Teresa de l’Infant Jesús, verge i doctora de l’Església (MO) [Jb 1, 6-22; Salm 16, 1.2-3.6-7; Lc 9, 46-50]

Dimarts, 2: Sants Àngels de la Guarda (MO) [Jb 3, 1-3.11-17.20-23; Salm 87, 2-3.4-5.6.7-8; Mt 18, 1-5.10]

Dimecres, 3: [Jb 9, 1-12.14-16; Salm 87, 10bc-11.12-13.14-15; Lc 9, 57-62] Sant Francesc de Borja, prevere (ML)

Dijous, 4: Sant Francesc d’Assis (MO) [Jb 19,21-27a; Salm 26, 7-8a.8b-9abc.13-14; Lc 10, 1-12]

Divendres, 5: Témpores d’Acció de Gràcies i de Pe� ció [Dt 8, 7-18; Salm 1Cr 29, 10.11abc.11d-12a.12bcd; 2Co 5, 17-21; Mt 7, 7-11]

Dissabte, 6: [Jb 42, 1-3.5-6.12-16; Salm 118, 66.71.75.91.125.130; Lc 10, 17-24] Sant Bru, prevere (ML)

Diumenge, 7: Diumenge XXVII de durant l’any [Gn 2, 18-24; Salm 127, 1-2.3.4-5. 6; He 2, 9-11; Mc 10, 2-16 o bé més breu: Mc 10, 2-12 (LE/LH pròpies)]

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

2 d’octubre—Conferència «Maria, Arca de la Nova Aliança» a càrrec de Mn. Rafael Serra, delegat diocesà de Litúrgia, a la sala d’actes dels Cellers Domenys, a les 19.30 h, de Sant Jaume dels Domenys. Acte inserit en les Primeres Quinquennals de la Mare de Déu dels Arquets.

3 d’octubre—Commemoració del 150è aniversari del naixement del cardenal Vidal i Barraquer a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, a les 19.00 h. L’acte consis� rà en una conferència a càrrec del P. Josep Massot, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Seguidament, hi haurà un concert de l’Escolania de Montserrat. Per assis� r-hi cal recollir la invitació al Patronat Municipal de Turisme o al Centre Cultural de Cambrils. No es permetrà l’entrada una vegada començat l’acte.

4 d’octubre—Conferència «Mateu Farina (1990-2009), una vida acom-panyada de Maria. Jove tes� moni cris� à per als joves d’avui» a càrrec de Mn. Xavier Roig i Rovira. Tindrà lloc a la sala d’actes dels Cellers Domenys de Sant Jaume dels Domenys, a les 19.30 h.

5 d’octubre—Trobada d’inici de curs per a joves a l’església de Santa Maria d’Altafulla (barrí marí� m), a les 20.30 h, per encomanar el curs pastoral i el Sínode de Joves. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de Joventut.

—Conferència «Els sen� ments del Cor de Jesús: refl exió a la llum del Nou Testament» a càrrec de Begonya Palau, doctora en Teologia Bíblica i professora de la Facultat de Teologia de Catalunya. Tindrà lloc a la Parròquia de Santa Maria de Solivella, a les 19.00 h. Conferència inserida en el programa d’actes amb mo� u del 275è aniversari del vot de poble al Sagrat Cor de Jesús.

—Eucaris� a presidida pel Sr. Arquebisbe en la commemoració del 150è aniversari del bateig del cardenal Vidal i Barraquer. Tindrà lloc a la parròquia de Santa Maria de Cambrils, a les 20.00 h. Hi intervindrà la Coral Verge del Camí que enguany celebra el seu 50è aniversari.

7 d’octubre—Missa d’acció de gràcies a Reus, per la tasca pastoral dels Pares Paüls a la Parròquia de la Immaculada de Reus des de l’any 1969 a l’església parroquial de la Immaculada de Reus, a les 19.00 h, presidida pel Sr. Arquebisbe. A par� r d’ara con� nuaran atenent la capella situada al carrer Jovellanos de Reus i les comunitats de les germanes Filles de la Caritat.

El Sínode dels Bisbes és una ins� tució permanent, creada pel papa Pau VI

(15 de setembre de 1965), en resposta als desitjos dels pares del concili Va� cà II per mantenir viu l'esperit de col·legialitat nascut de l'experiència conciliar.

E� mològicament parlant la paraula síno-de, derivada dels termes grecs syn (que signifi ca «junts») i hodos (que signifi ca «camí»), expressa la idea de «caminar junts». Un Sínode és una trobada religio-sa o assemblea en la qual uns bisbes, reu-nits amb el Sant Pare, tenen l'oportunitat d'intercanviar-se mútuament informació i compar� r experiències, amb l'objec� u comú de buscar solucions pastorals que � nguin validesa i aplicació universal. El Sí-node pot ser defi nit, en termes generals,

com una assemblea de bisbes que repre-senta l'episcopat catòlic i té com a tasca ajudar el Papa en el govern de l'Església universal donant-li el seu consell. Per tant, pot ser convocat pel Sant Pare quan consideri oportú, segons les necessitats de l'Església.

No és un organisme par� cular amb limi-tada competència com les Congregacions i els Consells de la Cúria Romana. Té àm-

plia competència per tractar qualsevol tema d'acord amb el procediment esta-blert pel Sant Pare a la carta de convo-cació. El Sínode dels Bisbes amb la seva Secretaria General permanent no forma part de la Cúria Romana i no depèn d'ella; sinó que està directament i exclusivament sota l'autoritat del Sant Pare, el qual ro-man unit al govern universal de l'Església.

Què és un Sínode?

per a saber més

'Episcopalis communio': Al servei del poble de Déu

Amb data de 15 de setembre s’ha fet pública la nova cons� tució apostòlica del papa Francesc Episcopalis communio sobre l’estructura i funció que ha de tenir

el Sínode dels bisbes. El pon� fex manifesta que el Sínode «ha de conver� r-se cada vegada més en un instrument privilegiat d'escolta del Poble de Déu», mitjançant la consulta dels fi dels de les Esglésies par� culars, perquè si bé és cert que és un cos essencialment episcopal, també ho és que no viu «separat de la resta dels fi dels». És, doncs, «un instrument idoni per donar veu a tot el Poble de Déu precisament a través dels bisbes». L'esperança del papa Francesc és també que l'ac� vitat del Sínode pugui «contribuir, a la seva manera, al restabliment de la unitat entre tots els cris� ans, segons la voluntat del Senyor».

Tota la informació sobre el Sínode al webwww.synod2018.va

També es pot seguir a través de les xarxes com Facebook, Twitt er o Instagram (#Synod2018)

El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha conferit, en data de 19 de setembre de 2018 tres noves canongies:

-Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón, canonge de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona.

-Mn. Josep Masdéu Aymamí, canonge de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona.

-Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, canonge de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona.

NOVES CANONGIES

> La presa de possessió ti ndrà lloc a la sala capitular de la Catedral el proper dissabte dia 3 de novembre, a les 10.00 h.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

—Festa del Sagrat Cor a Solivella. Com ja és tradició des de fa 275 anys, el poble de Solivella, a la Conca de Barberà, ha cele-brat a principis d’aquest mes de setembre, la festa del Sagrat Cor. Nombrosos fi dels es van congregar al temple parroquial en el dia d’aquesta festa per a renovar la devoció al Sagrat Cor que, enguany, al caure la festa en diumenge, es va passar al dilluns dia 10 de setembre. La celebració es va iniciar al ma� amb l’eucaris� a presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pu-jol i concelebrada pel rector de la Parròquia i d’altres preveres d’arreu de l’arxidiòcesi. Al vespre va tenir lloc la processó amb el San� ssim Sagrament que va recórrer els carrers engalanats amb ca� fes de fl ors tot passant per les deu capelles que esce-nifi caven la Passió de Crist.

Al llarg d’aquest curs la Parròquia oferirà diverses ac� vitats, entre les quals hi ha la celebració dels primers divendres de mes, que tradicionalment s’ha dedicat al Sagrat Cor. Després de cada celebració hi haurà una conferència per aprofundir en l’espiritualitat del Sagrat Cor.

—Visites virtuals. La tecnologia Google Street View, que permet accedir a una localització des de Google Maps i veu-re-la en visió panoràmica de 360 graus, fi ns fa poc només era possible per aquells indrets on podia passar un vehicle però ara també és possible per accedir a rutes només realit-zables a peu, fi ns i tot per accedir a edifi cis o nuclis històrics. Gràcies a aquest sistema és possible visitar des de qualsevol part d’arreu del món a través d’un disposi� u llocs com, per exemple, el Mones� r de Santa Maria de Poblet o el de Santes Creus, les esglésies parroquials de Santa Maria del Mar de Salou o Sant Joan Bap� sta de Reus o bé els nuclis històrics de Montblanc o Valls.

—Aniversari de l’ordenació episcopal del Sr. Arquebisbe. Com és tradicio el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va cele-brar, el passat dia 19 de setembre, el catorzè aniversari de la seva ordenació episcopal i presa de possessió com a arquebis-be metropolità de Tarragona i primat. La celebració va consis-� r en el rés de l’Hora Sexta a la capella del palau arquebisbal seguit d’un refrigeri amb els membres de la cúria, el consell episcopal així com també els delegats o directors dels dife-rents organismes diocesans, entre d’altres. Mons. Jaume Pujol va encoratjar a tots els assistents a con� nuar treballant en bé de l’arxidiòcesi tot demanant-los la seva pregària perquè, mal-grat les difi cultats, es trobi l’encert necessari en cada moment.

—Suport al papa Francesc. Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) han expres-sat públicament el seu reconeixement i suport al papa Francesc a través d’una carta signada pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, com a president de la CET, arran de les acusacions rebudes en les darreres setmanes en relació als casos d’abusos sexuals. «En aquests moments de difi cultats», subratllen, «us fem arribar el nostre reconeixement, suport i afecte personal i de tot el poble de Déu que peregrina a les nostres Esglésies diocesanes, així com també la nostra pregària fraternal». Els prelats encomanen al papa Francesc perquè con� nuï anunciant «amb valen� a i determinació la joia de l’Evangeli» en aquests moments di� cils, i li mostren la seva proximitat i la de tots els fi dels de Catalunya. «Ens sen� m molt propers a Sa Santedat, i posem en mans de la Mare de Déu, que els catalans venerem sota l’advocació de Montserrat, la vostra persona i tot l’exercici de la vostra missió apostòlica», conclouen.

publicació

'Solo el Evangelio es revolucionario'Conversaciones con Óscar Rodríguez Maradiaga

Rodríguez, Óscar Andrés; Carriero, Antonio. Ed. PPC, 2018. 136 p. PVP: 17,00 €

Aquest llibre és una completa entrevista formulada entre el salesià Antoni Carriero i una de les fi gures principals de la jerarquia eclesiàs� ca a l’Amèrica Lla� na i del pon� fi cat del papa Francesc: el cardenal

hondureny Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, també salesià. Parla de la situació de l'Església després de la renúncia de Benet XVI i l'arribada de Bergoglio amb les seves crides a ser Església en sor� da o els seus documents programà� cs, però també dels seus propis orígens, de Don Bosco, del seu amor per la teologia, el seu ministeri com a sacerdot i bisbe, el seu apropament a les comunitats perifèriques al seu país i en tota Amèrica Lla� na . Indispensable, ja no només per conèixer al cardenal, sinó en un moment en què l'Església es reafi rma en la tornada a l'Evangeli com a signe inequívoc de «revolució».