X>*V¿Ub .â« I««. ^ »•.ÇAJv/V^

N°133

FULL PARROQUIAL

A R I A N Y Novembre - Desembre 1982

HOMENATGEA MOSSÈN ALCOVER

Habrán de transcurrir muchosaños para que D. Antonio M. Alcovery Sureda sea más cabalmente y objetiva-mente conocido.

Vivió y murió en una época queno era la más propicia para juzgarverazmente y con la misma compren-sión que se han juzgado a otras perso-nas; por otra parte "los últimos cuaren-ta años", ni para él, ni para nuestracultura autóctona han sido una épocafavorable.

» dBt ~OSr :BR Bl-

JUAN PABLO Y LOS NIÑOS

La simpatía del Papa se hace esplen-I dorosa e incansable cuando se trata deatender a los niños. Son sus escogidos

r a semejanza de Jesús de Nazaret: "De-Ijad que los niños se acerquen a Mí".

La fotografía es una expresión que»confirma lo dicho.

El niño acariciado por el SantoPadre podríamos decir que es arianyer,ya que es hijo de Margarita CaldenteyMestre, hija de Gabriel CaldenteyFerrer, E.P.D. Sabaté, nacida en Ariany.Actualmente reside en Roma, pues suesposo, Alejandro García, es empleadomilitar de la Embajada Española en laCapital Italiana.

—HHfcJfe^gl··̂ f··ffEm 3*=»E

LA JUNTA VECINAL,UN ADIÓS FELIZ.

Creemos que este es elmomento adecuado para romper,desde esta humilde publicación,una lanza en favor de la ya des-aparecida junta vecinal. Si enotras ocasiones hemos criticadoalguna de sus decisiones o siste-mas empleados para ponerlas enpráctica, justo es reconocer ahoraque con humildad, sin grandesaspavientos, pero con una granefectividad han sabido regir losdestinos de Ariany durante esoscasi cuatro años en los que elbalance resulta altamente positivo;

En 1908 es beneí la primera pedradel creuer.

La saviesa, no està tota escrita alsllibres; la autèntica saviesa, és aquellaque porta cada un de nosaltres al seuenteniment; la pròpia vida ho és. Quan-tes coses cercam dins 1 ' amagatall mésprofund i segurament les tenim justdevora; cada vegada que mor una perso-na, parteix d'aquest món, qualquesecret, anècdota o coneixement que talvolta mai recuperarem.

Moltes vegades, no feim cas alsvellets, i aquests són el tresor més grosque tenim i dels quals tots podemencara fruir, i sinó, llegiu el que segueixque segurament us donarà a conèixeraspectes molt interessants i pot ésserdesconeguts per molts de vosaltres.

Havia sentit dir que l'amo EnJoan de Son Ribotet, tenia memòriaprodigiosa i encara queden curts elsqui ho diuen quan un sent les contere-lles de la seva infantesa. Anava per fer-liuna entrevista i quasi bé es convertí enun llarg i emotiu monòleg; només livaig fer tres o quatre preguntes i aixíem contestà:

COM EM DEFINIRIU LA VOSTRAINFANTESA?

Ma mare va morir quan jo tenia 16mesos; no la vaig conèixer. Es meupadrí m'ajudà molt i volgué que ten-gués un poc de lletra, fou així que emposà a estudiar. Anava a s'escola públi-ca i vaig anar amb un parell de mestres;entre ells un dels que tene més bonrecord, és de D. Francesc Ramis, parede D. Miquel Ramis, historiador delPare Serra.

També vaig anar en D. MartíTruyols; això ja era després d'havercombregat als 10 anys, que em vaigposar a fer feina. De dia, guardava bes-tiar i es vespre anava a escola. M'enrecord que la mos donava a can Cucuiat,sa casa que està esbucada darrera savicaria. Pagàvem un poc cada mes iérem uns dotze. Allà fèiem comptes iescrivíem; sempre vaig esser un pocaventajat en això de comptes.

En aquell temps, no estudiàvemmolt, un dia, D. Francesc Ramis, diguéen es padrí: "Un al.lot, en sebre fer uncompte d'un porc, un rebut per si hade manllevar doblers, i una carta, enca-ra que sia malament, no importa quevagi més a escola".

SEGONS TENC ENTÈS, SABEU UNACURIOSA ANÈCDOTA DAMUNTES COMENÇAMENT DE S'AMPLIA-CIO DE S'ESGLÉSIA QUE PERCERT ARA FA 75 ANYS?

TEMPS ENRERA

Quan vaig tenir ús de raó, vaigcomençar a anar a missa cada dia. D.Martí, deia sa missa molt prest; encarano hi veien; no volia que perdéssim caphora de jornal, així que quan sortíem,encara teníem temps per preparar sabarxeta i a trenc d'alba ja estàvem apuesto.

Llavors, vaig aprendre tots es mis-teris, oer poder resar es Rosari davant;ses primeres oracions per poder com-bregar, i a servir missa en llatí; vaig ser-vir missa primera tres anys seguits. Enaquest temps que te con t, s'església,no era com ara, només hi havien sestres capelles laterals, es creuer, era totcorral, propietat de sa vicaria on percert hi havia un magraner que té unpoc d'història com podràs veure.

Era l'any 1908, i un dia D. MartíTruyols, estava a Son Siurana amb D.Domingo, es senyor, que aleshores eraes batle d'Ariany. Es meu padrí, feiafeina allà. Xerrant-xerrant, D. Martí vadir: "Hauria de fer un empelt a unmagraner que tene en es corral de savicaria", en això, D. Domingo va dir:"/dò, En Guillem de Son Nigorra ensap i ara passa amb ses ovelles per allàsi li vols demanar".

D. Martí, cridà es padrí i li digué:"Guillem, que em faries un empelt demagraner a sa vicaria". Es meu padrí liva dir: "En ésser es temps, per deversPasqua si m ' hi fa pensar".

Quan va arribar Pascua, D. Martího recordà en es meu padrí i va anar-hi.Quan arribaren en es corral, es magra-ner, s'havia secat i hi havien sortit unparell de bordalls; quan els empaitava,

es vicari va dir: "Té dit de fer aquestempelt i no tene ganes de menjar-himagranes". Es meu padrí va dir: "/perquè? vostè en tan poc temps, ja estàcansat d'estar aquí?". D. Martí, digué:"Al contrari, és perquè m'agrada i teneganes d'engrandir s ' església, i ha d'és-ser cap aquí. T'en temeres s'altre diu-menge que sa gent va tenir més esmenta sa flauta d'En Marge t que a sa missa,hi havia sa mitât de gent defora. Si empensas que es poble volgués contribuir,començaria demà mateix".

Es meu padrí li va dir: "Jo soms'home més pobre d'es poble i em potanotar a una pesseta cada mes".

D. Martí digué: "Idò saps que, nofacis més empelts aquí, anem a conver-sar en l ' amo En Domingo ".

Partiren cap a Son Siurana a parlaren l'amo En Domingo que va dir:"SiEn Guillem paga una pesseta a mi m'entoquen més de 10".

Aquí, D. Martí tregüé un bloc ianotà:

Domingo 10 pts.Guillem 1 pts.

Això, era entre setmana i es diu-menge després, ja va exposar es projec-te en es poble que ho acceptà molt bé.Va dir lo que feia comptes fer. Jo, delo que m'en record més, és que va dirque faria 4 arcs i mitja taronja, que éssa cúpula.

Tot d'una, ja és feren suscripcionsi llavonces feren colectes seguit-seguit.També, demanaren pins en es senyorde Montblanc per posar es bastiments.

Tot seguit, ja començaren a durmares i contractar 3 picapedrers per

SIGUE VIVO EL RECUERDODEL P. GUILLERMO RIBOT

El 2 de Diciembre de 1956 fueordenado sacerdote en Roma y el 6 delsiguiente mes celebraba su Primera Misasolemne en Ariany.

Dos fechas, dos acontecimientoseclesiales y familiares, que son la culmi-nación de una infancia y de una juven-tud luminosa, por sus exquisitas virtu-des y por su ejemplar dedicación a suformación intelectual.

Dos ilusiones por las cuales tantotrabajó: la ilusión de ser sacerdote, alestilo de Francisco de Asís y cantar suPrimera Misa en su pueblo natal, quetanto amaba y, sobre todo, en atencióna su madre, viuda desde hacía unosaños, que vivía con la esperanza detener un hijo sacerdote.

Viene de la página anterior

començar s'obra, eren En Pere JosepRibot Sabater, En Toni Riera Bovet, is'altre, En Miquel Genovard Corona;tots eren novells i les donaven 6 reialsde jornal. També varen contractar1 ' amo En Guillem Corona per anar acercar aigua en es Pou Bo; la duia enbotes i la posava dins una pica que hihavia en es reco de sa "pajarera". Nopodia perdre cap jornal i hi anava estemps d'es dinar o abans de començares jornal; li donaven 1 vello per cadabota.

Sa gent va ajudar molt; es diumen-ge, sa missa es deia molt prest i llavon-ces se posaven a ajudar; se podien veureun bon enfiloi de carros que veniencarregats de mares de sa pedrera.

Quan van haver-hi es fonaments,posaren sa primera pedra. M'en recordque feren venir es Vicari General Mos-sèn Antoni Maria Alcover. Feren uncaixó on hi posaren 4 firmes; l'amoEn Bovet va fer un poc de pasterada iva posar sa primera pedra que ara estàa un reco abans d'entrar a sa sacristia.Jo vaig aguantar es cirial tot es temps.

Això és el que volia saber, i crecque millor testimoni e's impossible detrobar-lo. A partir d'aquí, ja és unaaltra història que tal volta qualcú l'enscontarà un dia.

Crec que sobren paraules per afegiri solsament dir: Gràcies perquè ja somun parell més que sabem com va co-mençar a construir-se aquesta la nostraesglésia, orgull de tots els arianyers.

Biel Tovell.

Había nacido en Ariany, el 5 deSeptiembre de 1932, hijo de los espososGuillermo Ribot Genovart y de Catali-na Vanrell Gomis. A igual que muchospadres enseñaron a sus hijos el amor aDios, a ser buenos,... y también el deseode ser sacerdote.

Parece que los padres no sólo sonlos iniciadores de un proceso biológico,sino que también transmiten "genes"socio-culturales y espirituales, de ahíque a nadie sorprendiera que el niñoGuillermo, el mayor de los tres herma-nos ingresara en el Seminario Francis-cano de la Porciúncula.

En su infancia y adolescencia yabrillaron unos rasgos bien destacados:bondad y alegría. Virtudes que en eltranscurso de los años fueron potencia-das por su exquisita formación huma-nística y religiosa, fruto de su reconoci-da aplicación a los estudios realizadosen Mallorca y en Roma.

Fue ordenado sacerdote porMons.Luis Traglia en la capilla del ColegioFranciscano de la T.O.R. de Roma.

Regresó a Mallorca; y el día 6 deenero de 1957, celebró su PrimeraMisa en nuestra Parroquia. Le ayudaronen la celebración el Rdo. D. AntonioRubí y los Padres Antonio Rigo, JaumeTugores y Gabriel Genovart, todosellos franciscanos y naturales de nues-tro Pueblo; el sermón estuvo a cargodel P. Bartolomé Nicolau, Provincialde la T.O.R.

La satisfacción y la esperanza queen el novel franciscano habían puestotanto sus superiores como sus familiaresse vio truncada por su inesperadamuerte acaecida el 23 de junio de 1961en la Porciúncula.

Su fallecimiento además de sorpren-der consternó a todos los que lo cono-

cían, en especial, a su madre viuda quetanto esperaba, y con razón, de él.

Entre las muchas condolenciasque su familia recibió reproducimos ladel P. Rizo, T.O.R.

"... El sentimiento y la pena miaha sido honda y sincera, de suerte queme afectó en gran manera, y no llegabaa comprenderlo. Por eso no acierto amanifestarle lo afectado que estoy porla desgracia que le ha ocurrido. Verda-deramente, si no tuviera usted esa feen Dios, que todo lo dispone seeúnnuestro mejor provecho espiritual,sería casi para desesperarse, porque hadispuesto de la vida de un ángel queandaba por la tierra y, quitándoselo austed, ha aumentado el número de losángeles que tiene El ya en el Cielo.

Al recordar la magnífica salud deque gozaba su hijo, durante todo eltiempo en que le conocí y los muchosratos pasados en su bendita casa, casiigual que otros hermanos más de lafamilia, no puedo creer lo sucedido,pero Dios lo quiere así... "

Nuestra Comunidad el pasado 19de diciembre con motivo del XXV ani-versario de su Ordenación y de suPrimera Misa en nuestra localidad cele-bró una solemne Eucaristía presididapor el P. Provincial de los P. Francisca-nos, Padre José Ángulo Quilis, T. O. R.que en la homilia expresó su agradeci-miento a nuestra Parroquia y a todoslos muchos participantes por tan emo-tivo homenage al P. Guillermo que tanbuenos recuerdos nos legó; tambiéninvitó a los jóvenes a ser generosos conel Señor, siguiendo el ejemplo de tantos"arianyers" que se han consagrado aDios a través de San Francisco de Asís.

A.A.

HOMENATGE A MOSSÈN «COVER

MERESCUT HOMENATGE AMn. ANTONI MARIAALCOVER I SUREDA.

Els cinquanta anys de la seva mortanima el nostre poble a tributar-li unsenzill però emotiu homenatge d ' agraï-ment degut al seu ingent i magisterialtreball a favor de la nostra cultura.

El diccionari, només amb el queell aportà, i la recopilació de les ron-daies són aportacions suficients per im-mortalitzar el seu nom.

Per altra part,sempre estimà moltla nostra Parròquia, llavors sols Vicaria(seria de molt d ' interès fer un estudide les persones i de les institucions quereberen la seva ajuda).

Amb aquests pressuposts es prepa-rà l'Homenatge que s'inicià amb laprojecció d'un audio-visual de la vida iobra de Mn. Antoni Maria realitzat perBiel Barceló i Mn. Pere Orpí.

Es projectà el disabte vespre, dia11, amb l'assitència d'un centenar depersones. El Sr. Barceló, Director del'Escola de Mallorquí féu una emotivai interessant introducció.

Els autors i col·laboradors d'aquestaudio-visual es mereixen la més efusivaenhorabona pels encerts, fets d'admira-ció, i d'una objectivitat captivadora al'estil de les narracions del Mestre,Mn. Antoni.

Entre els assistents d'Ariany, hihavia alguns que el reconegueren irecordaren les seves visites al nostrePoble, sobretot amb motiu de la bene-dicció de la primera pedra del creuer.

El Diumenge, dia 19, amb nombro-sa participació presidida pel MagníficAy untameli t d'Ariany i pel Batle deManacor, D. Jaume Lull (per cert, laseva mare, Francina Bibiloni, nasqué ales cases de Son Siurana el 7 d'agostde 1907) a més d una nombrosa repre-sentació familiar, encapçalada per lesnebodes del Canonge: Catalina i Ai naAlcover.

El sermó fou un coral càntic bio-gràfic fet per Mn. Mateu Galmés, Prve.

El Cor Parroquial baix la direcció:del P. Jaume Genovart, TiO.R. solem-nitzà la Concelabració amb belles iadeqliades interpretacions.

L'agrupació folklòrica, "S'Esbartde s'Auberg", realitzà el ball de l'ofer-ta amb molt encert.

Després es descubrí en la façanadel temple una làpida en testimonid'admiració i gratitud amb la següentinscripció:

AL M.I. Sr.

Es llegiren unes adhesions: Unadel P. Miquel Colom, T.O.R. i unaaltra, en poesia, de Manacor.

Sens dubte, Mossèn Antoni Maria,que sempre fou un enamorat del campestà satisfet d'aquest senzill recordd'agraïment col·locat en la plaça del'Església la més pagesa de l'illa i mésoberta als vents i a bells horitzons.

M. Amorós, Prve.

Eft G] G] GT) G] G] G] G1 G] E] E) GT! t

B15151ElElElElElEl

No varenunciarmai, ni deparaula ni ambfets, de lesseves arrels

ANTONI MARIA ALCOVER I SUREDA(1862 -1932)

MOSSÈN EN RONDAIES I DICCIONARI,CLARIFICADOR DE LA LLENGUA,

AIMADOR DE LA MÉS PURA ESSÈNCIA DEL POBLEFITA ESTELAR I EXEMPLAR DE LA CULTURA

NOSTRADA,L'ESGLÉSIA I LA MALLORQUINITAT.

ARIANYAGRAÏT AL SEU MESTRATGE

Desembre 1982.

Mn. mi amb els seu pares ygerm

CASES VELLES DE SANTA CIRCA

-S«Manacor de ta pedra a la paraula

Andreu Llodrà Quetglas / Rafel FerrerMassanet. Pag. 47.

Rera aquestes parets que ara tresca l'heura com a cercant lleco' d'entre les pedres, hi nasqué a 1.862 i,yó que batiaren Antoni Maria - Jordi d'Es Reco, Vicari

General- Alcover i Sureda, mossèn de róndales i d ccionan, clarificador a~ a Llengua, a i maó o r de la més pura ess*:?' poble, tita estelar, ja, ell mateix. El portal de la casa,

diuen, s'obre damunt pedres de talaiots; qui no cregui amb els símbols, que - passi de llis.

Per aqjí trescaria, doncs, el manacorí que arribaria més amunt Aquesta llum clara de Llevant, aquesta r cantoria de l'era de SVrella i aquesta pau daurada de les

arcades ce Mendia -de dalt et puig es veu la mar blava mentre encara pu>« ia polsina calenta 'lei Moli d'En Sopa- <i els ulls i les orelles d'un infant aue ja nasqué desxondit,

mentre t s porus de la pell novella se li omplien de puresa i empenta per a Siçiar-li - quiromancia del dest í - tots els ca,; la immortalitat.

Sembla que par damunt Santa Cirga vo'm encara aquelles fao« que l'astorada fantasia de mossèn AlcQ'bamolà entre la prosa més sucosa i autèntica, o encara

cavalqui aquell Bernadet Fill de Rei —ros seria ell com l'or o el blat— tot r,ercant el possible amor de les tres taronqsible? sí; tot ho és, manco que a Santa Cirga t d tot arreutorni néixer un infant com aquell

^^f-r^

I: ^AÍÉA(^vtó I

í

A^i^^lß.tfQfj/*uà«

ir̂tSBBIIKfrWKI

•> * ^

Esta es la lapida que el pagado 19 de diciembre fue solemnemente inaugurada.Viene de la primera página

Con el fin de aportar medios parafuturos estudios más completos quesuperen por su magnitud, profundidady nobleza sus deficiencias temperamen-tales, clasificadas como estridentes,transcribimos lo que manifestó elObispado con motivo de su fallecimien-to (Boletín del Obispado, T.LXXH,P. 41,42 y 43):

Día 8.-Entrega su alma a Dios,tras rápida enfermedad unida a antiguosy serios achaques, el M.I. Sr. D. AntonioMaría Alcover y Sureda. Nacido enManacor en 2 de Febrero de 1862, des-de 1870 a 1888 y desde 1890 a 1893cursó en este Seminario Conciliar lacarrera eclesiástica en todas sus Facul-tades, siendo ordenado de Presbíteroen 18 de Diciembre de 1886. En 1891se licenció en Teología y en 1893 enDerecho Canónico, en el SeminarioCentral de Valencia. En 12 de Septiem-bre de 1887 fue nombrado Coadjutorde Manacor; en 10 de Septiembre de1883, Catedrático de Historia Eclesiás-tica de este Seminario; en 13 de Sep-tiembre de 1895, Profesor de LugaresTeológicos; en 19 de Septiembre de1898, Catedrático de Lengua y Litera-tura mallorquínas; en 27 de Junio ante-rior, Vicario General y Provisor de laDiócesis; en 25 de Noviembre siguiente,Examinador Prosinodal del Obispado;en 11 de Abril de 1905, CanónigoMagistral; en 21 de Marzo de 1908,Procurador mayor de la Cofradía deSan Pedro y San Bernardo; en 1911 y1912, Juez de oposiciones aCanongías;en 19 de Agosto de 1913, Vocal de laJunta Provincial de Primera Enseñanza;

en 26 de Febrero de 1915, VicarioCapitular, Sede vacante; en 12 de Sep-tiembre de 1916, Catedrático de Histo-ria de Mallorca; en 6 de Octubre delmismo año, Gobernador Eclesiástico,Sede Plena; en 12 de Diciembre siguien-te otra vez Juez Prosinodal; y en Juliode 1921, Deán de esta Catedral BasílicaProyectó y dirigió las obras de las iglesias de San Miguel de So'n Carrió, deSan Miguel de Calonge, de la SantaFamilia de Manacor y de Nuestra Seño-ra del Carmen del Puerto de ídem; lasde los Conventos de Terciarias de laMisericordia de San Miguel de So'nCarrió y del Puerto de Manacor; las delas Casas-Vicarías de Fornalutx y SanMiguel de So'n Carrió; y las del Oratorio de la Pedra Sagrada en el predio deSanta Ponsa. Contribuyó, con los teó-logos Costa y Llobera y Miralles y Sbert,a la revisión y reforma del CatecismoDiocesano (1896); fue Vocal de la Jimta de Obras de restauración de la Catedral (1905); presidió la Junta de Patro-nato del Museo Arqueológico Diocesa-no (1917), y organizó sus ciclos deConferencias; y, como Presidente de laComisión Editora Luliana (1900), publicó la mayor parte de las Obras originales del Beato, proseguidas, desdehace años, por el Rdo. Sr. D. SalvadorGalmés. Formó parte, como Vocal ocomo Correspondiente, de numerosasAcademias y Asociaciones científicas yliterarias, como la de la Ristorai deMadrid, la de Buenas Letras de Barcelo-na, la Arqueológica Luliana, La Ar-queológica Tarraconense, la Provincialde Bellas Artes de Baleares, la de Ami-

Viene de la primera páginagos del País y la Provincial de Monu-mentos. Fue Mantenedor de los JuegosFlorales de Barcelona (1905), y Presi-dente del Congreso Internacional de laLengua Catalana (1906). Sus excursio-nes filológicas para estudiar a fondonuestra lengua y preparar el Diccionariode la misma, hechas con pacienciabenedictina y entusiasmo infantil, hanpasado a ser legendarias; y tanto ellas,como sus intensos estudios lingüísticos,le granjearon merecida fama europea.Compuso, además de innumerablesescritos periodísticos y de la direción yredacción casi exclusiva del semanariode polémica católica "La Aurora" ydel "Bolletí del Diccionari de la Llen-gua Catalana", los libros y opúsculossiguientes. "Contarelles", "Desatinosde un protestante", "Aplech de Ron-dayes mallorquines" (doce volúmenes),"Estudio sobre la Historia de Mallorcaantes del siglo XIII", "Algo sobre laextinción de la Compañía de Jesús yuna obra del P. Nonell, S.J., "Vetladade Glosadors a les Fires y Festes deManacor", "A la memoria d'en TomásForteza, Mestre en Gay Saber", "L'A-mo n Guillem Muntaner de la Torre","Lletra de Convit", "Las cosas en supunto", "La Conquista de Mallorca","Conducta política que s ' imposa avuya n'els catòlics", "Normes ortogràfi-ques per escriure en català", "Vida delRdom. i n.lm. Sr. D. Pere Joan Cam-pins y Barceló, Bisbe de Mallorca","Ortografia catalana simplificada","Bibliografia filològica de la llenguacatalana", "El latín como punto departida para el estudio científico de laslenguas romances", "Don Jusep María "Quadrado", "Los Mozárabes baleares","Sur les origines de la race baleare etsa bibliographie historique", "Vidaabreviada del Beato Ramón Lull", "D.Tomás Portez y Cortês, Ful Il.lustre dePalma", "Breu exercici del Camí de laCreu", "Preparació per la mort", "Lasfuentes históricas de la Reconquista deMallorca", "Vida abreviada de SantaCatalina Tomassa", "Com he fet monAplech de Rondayes mallorquines",algún otro que al escribir estas líneasno recordamos, y, por encima de todos,el monumental "Diccionari catalá-valenciá-balear". Deja inéditas algunasotras obras, como la voluminosa ymuy importantes "L'Hora Santa", y apunto de terminar una, históricoartística, sobre nuestra Catedral. Sacer-dote ejemplarísimo, integèrrimo ciuda-dano, trabajador irrestañable, celosísi-mo por los fueros de la Iglesia, enamo-radísimo de Mallorca, su memoria serábendecida por cuantos le han conocido,y su muerte causará, tanto en España

como en el Extranjero, profundísimosentimiento.—A.E.R.I.P.

Por otra parte hemos tenido lagracia de conocerle a través de algunasde las centenares de cartas que escribió,pero, sobre todo, a través de sus fami-liares que le trataron y le trataron ínti-mamente, y de algunas personas quetambién le conocieron de cerca. Todoscoinciden que se ha escrito demasiadoy con desmesura de sus defectos, ¿quiénno los tiene?, pero no de su caráctersumamente familiar, acogedor: enespecial para los niños, atento y genero-so para aquellos que los considerabano maliciosos.

Su preocupación y cariño lo abar-caba a todo. Incluso en los años mástrascendentales para la preparación delDiccionario no excluye su cariñosaatención y preocupación por los pro-blemas de sus familiares y conocidos.Acostumbraba a escribirles cada sema-na. Para todos y para todas las cosastiene su consejo y su gratitud. Es unadelicia escuchar de sus familiares gratí-simos recuerdos suyos que enardecen aconocer mejor la vida de tan preclarís-mo hijo de nuestra raza.

Sería de agradecer un estudio,todavía estamos a tiempo, a través desus familiares y personas que lo cono-cieron y le trataron y en las circunstan-cias históricas en las que transcurrió suvida. A. A.

LAS "RONDAIESMALLORQUINES" DEEN JORDI D'ES RECO"

Aquests anys passats, sens dubte,els llibres en la nostra llengua (indiscu-tible que és la catalana, però tambécada regió té les seves pròpies modali-tats...) més coneguts i llegits han estatles rondaies que amb la predicado,almenys en la ruralia, eren un d'elspocs mitjans que emprava la nostrallengua. Entre els pocs llibres quetenien moltes famílies mallorquineseren el catecisme, petit o gran, i lesrondaies.

És de tots sabut que Mn. AntoniM. Alcover havia nascut a Santa Cirga,finca ubicada a mitjant camí entreManacor i el seu Port; i que, com aquellgran Bisbe català. Torres i Bages, "lagran Bisbe català, Torres i Bages, "lapagesia era la médula dels seus ossos",mai per mai, dissimulà la seva identitatpagesa i cristiana.

Les freqüents encontrades, sempredeleitosos i amables, amb els diferentsestaments pagesos, li ensenyaven sor-prenents modismes, contarei les i sug-gestives rondaies. Com a bon pagèsgavellava tan hermoses espigoladesrecullides ja en el pla, ja en la serra i entots els indrets de l'illa i fora d'ella.

La terra i els seus conradors forenels millors sementers per la seva abun-dosa obra que tant ha ajudat a la renai-xença i a l'alçament de la nostra llen-gua i de la nostra cultura.

EL MAGISTERI DE LESRONDAIES.

De les rondaies s'ha dit: "Que sonuna de las más preciosas joyas de cual-quier literatura y una de las mas ex-haustivas recopilaciones de narracionespopulares".

Ell mateix, Mn. Antoni, amb elseu estil tan propi de la pagesia fet deveritat i de claretat, deixà escrit comhavia recopilat les rondaies:

"Com jo he fet aquest aplec nocomissionat per negú, sino perqué mepassa per s'escudeller fer-ho, l'he fetaixí com he volgut: he posades les quem'han agradat i les que no m'hanagradat no les he posades".

La primera: "ES JAI DE SABARRAQUETA" fou publicada en1880 i en 1896 sortí a l lum el primertom: "Apleech de Rondayes Mallorqui-nes" d 'En Jordi des Reco amb elsegüent pròleg: "quan vaig concebrel'idea de fer un llibre just de rondaiespopulars mallorquines va ésser l'estiu

Sigue en la última pàgina.

ARIANY, EN EL SEU EPISTOLARI

Mn. Alcover ha estat un d'elshomes més feiners de l'Illa.

Els centenars de cartes, postals otargetes, que escrigué són un signe benexpressiu de la seva laboriositat i de laseva manera d'ésser.

He tingut la satisfacció de llegir-nealgunes.

Seria d'agrai'r que algú s'engrescasamb aquesta tasca que aportaria unavisió més humana i més cristiana de laseva vida. En totes elles emprà un estilpropi dels homes pagesos més lletruts iespavilats d ' aquell temps.

Tres són les cartes que reproduímper ser un testimoni de les seves vingu-des a Ariany. Déu faci que amb eltemps en trobem més.

Les seves eixides pels pobles erennombroses de tal manera que el seudeixeble, D. Francesc de B. Moll, quesovint l'acompanyà ha escrit:

"Férem altres incursions comaquella (es refereix a la realitzada a EsLlombards de Santanyí) dins la pagesiade Mallorca, i la replega de paraules imodismes i cançons era d ' una riquesaextraordinària. Sense aquelles eixidespels pobles, hauria quedat sense reple-gar una gran part del llenguatge típicmallorquí, que actualment ja ha des-aparegut. Sempre m'he sentit satisfetd'haver ajudat an aquell home extra-ordinari en la tasca urgent de salvar eltresor de la nostra llengua".

Del Programa de les Festes deSant Miquel - Calonge, 1982.

CARTA DE FELICITACIÓ DED. ANTONI Ma-

ALCOVER I SUREDA A DONMIQUEL COSTA I LLOBERA

EN OCASIÓ DEL NOMENAMENTD'AQUEST COM A CANONGE

DE LA CATEDRAL DE MALLORCA

30 agosto 1909.-"Miquel:Quin'alegria més grossa qu'hetenguda avuy dematí. M'he mu-dat de casa, homo (St. Bernat, 5Pral. 2). Teñe les finestres quemiren a n'el Mirador, costat percostat de la casa de D. Enric Espa-nya, i devers les cinc y quartguayt a la finestra, vetx un llanterde la Seu i me diu: —¿Que no sap

axó? (Ahir jo era a Ariany i no'mveren devers la Seu). —¿Qu'es?dic jo. —Que tenim canonge nou.—Y qui es? —D. miquel Costa iLlobera. —Que me dius? —Loque sent. —I no m ' engañes? —Jahu feren a sebre a n ' els canongesahir hora baixa. Son quedat tansorprès i tan agradablement sor-près, que no sabia què'm passava.Després he vist al Bisbe, i m'hamostrada la carta d'En Guerriaont dona totes les fites ben netes.Sobre tot, ¡Vaja quina passadamés bona! Bé hu pots creure qu esuna alegria grossa, grossa, grossaper mi. Tots qui n'estam conten-tissims: —¡Bé mos va, gracies aDéu! —Milions d ' enhoresbonesa tu, a ton pare, a tos germans!—Escric també a Da. Catalina, lateva germana. Ahir vatx veniramb ella de Binissalem fins a Ciu-tat (Jo venia de Ariany). Poc mosho pensàvem ella ni jo trobarnosam tan bona noticia. —A veure sivens prest per aquí que desitjammassa veure ' t de prop per comu-nicar impressions. —Benissim!Enhoresbones a forfollons! Tonafectissim. —Antoni Ma- Alcover,Preb.-"

Ciutat, 14 abril 1923.Ayna!

Mos Anà de primera deversAriany.

Férem gran replega de mots.Per aquí, a Ciutat, treballam

a les totes en lo del Diccionari iles altres coses.

Dissapte qui ve vendrem ab elCanonge Espases per la Festa dela Sagrada Familia. Si els de Ca 'nCoca no el mos reclamen el ten-drem a la Posada fins el dillunsdematí que tornarem a Ciutat ivosaltres vendreu també.

Escrich an el blonco'n Pepque venga a rebremos an el carrilDissapte hora-baixa.

Comandacions a tota la cres-pineria, amichs, coneguts i bene-factors.

Ton oncleANTONI Ma. ALCOVER, Pre.

Ciutat, agost 1919.

Pep!(1)M'arriba la teva postal però

hauries de veure si cerques unaploma mes prima que la lletra tesurt tan grossa que ab quatreretxes ja tens ple.

Vos escric avuy en lloc dedissapte, que me'n aniré a Arianyper tornarme diumange vespre.Els exercicis als he de fer a laReyal de dia 14 a dia 20 de Se-tembre. —Aquestes pitxorinesporen venir en voler, quant elzecayga millor.

Per assi també mos arriba lacalorassa, però feym el cap viuper sustreuresmosne.

No hi veig de feynes, queno'm pug girar derrera, però,ben bo de sanitat i ab delit,gràcies a Deu, i ab més coratgeque may.

Comandacions a tota la traca-lada alcoverenca, amics i bene-factors. Ton germa

Antoni.

Notes:1.- Pep era el darrer dels germans.2.- El motiu de venir a Ariany, el 30d'Agost, fou per celebrar la MissaMajor de la Festa Patronal.3.- Es refereix al Monestir de la Reialde Ciutat.4.- Es tracta de les seves nebodes:sobre tot Na Catalina, filla d'En Pep,germà, i n'Aina, filla d'En Martí, ger-mà, que molt l'aidaren en l'ordenacióde cèdules per al diccionari; així es potveure amb la postal al seu germà Pep:

"... Ses al·lotes haurien devenir, en poder, a ordenar cèdu-les de la calaixera antes de Pasco,unes quantes semanes, perquèpassat Pasco prende ay go, si Deuho vol, a córrer la gandayna de lallengo fins a cencogema.

...Tots bons i trempats comuns orgues, gràcies a Deu.

Comandacions a tothom deSo'n Crespí, parents, amics iconeguts.

Viene de la primera página

recordemos sino obras como lasde sa plaça, iluminación de lascalles, "ca ses monges' , ilumina-ción de la iglesia, etc... y todoello sin cargar el bolsillo de los"Arianyers", sino a base de unassubvenciones gracias a las cualesse han emprendido la mayoría deobras. Si a todo ello unimos elque han logrado, junto con nues-tros representantes en el ayunta-miento de Petra, el anhelo soña-do, el f in deseado: la independen-cia, no cabe por menos que felici-tar a N'Antoni batle com a cap ia Bernat es ferrer, Blai de songener, Guillem de sa vall i Jaumetubet por su eficaz labor, en latarea, siempre difícil, de gobernarun pueblo.

Joan Genovard i Riutort.

de 1889. Compatit de veure com dedia en dia s'anaven perdent i oblidant,i les havien arraconades casi de tot peraltres distraccions, no tan inofensives,xalestes i casolanes, però sí més toixar-rudes, insubstancials i sospitoses, i finsi tot dissolvents, me va venir l'idead'entretenir-me durant les vocacionsde càtedra, i com devertiment d'altresfeines més sagrades ifeixuges, replegantaquestes produccions del fecundíssimingeni popular, i publicar-ne un llibre,

' com en tengués que em bastassen. Vaigposar fil a la gulia fent contar a mos

'pares, germans i missatges de ca-nostrai a tots els amics i coneguts les quesabien; i vaig anar entressentint-me de

i les persones que tenien fama de destres! en matèria de róndales, les vaig fer deveure, i avui una i demà l'altra, mecontaren les que varen recordar".

És ben sabut que, pocs autors, hantingut tan d'enemics, lo que no sorpéna causa de la seva integritat insuborna-ble més que per homo caparrut.

Alguns atribueixen el seu esperitmoralitzador que moltes róndaless'hagin perdut i s'hagin espiritualitza-des; seria més just tenir en compte lesque ell ha salvat, i que ni ell ni ningúha prohibit continuar dita tasca.

A.M.Depósito Legal P. M 207-1971

NUEVOS CRISTIANOS EN1982.

Enero, 31.- María Frontera Alco-ver.

Febrero, 21.- Francisca FerrerFrontera.

Abril.- Francisco Javier OrellNegre.

Abril, 18.-Guillermo Mayol RibotSeptiembre, 12.-Antonia Oliver

Rigo.Septiembre, 26.- Antonio Buñola

Sansó.Octubre, 9.- María Magdalena

Ribot Ferrer.PRIMERAS COMUNIONES.

María Magdalena Pascual Curient.Margarita Taberner Ribot.Juan Ribot Mayol.Antonio Ribot Mayol.Antonio Mestre Caldentey.Jaime Capó Sansó.Pedro Capó Sansó.Melchor Molinas Julia.María Mestre Capó.Margarita Ribot Mestre.Miguel Femenías Ferrer.Guillermo Sansó Bauza.Bernardo Ribot Frontera.María Magdalena Riera CaldenteyPedro Riera Caldentey.Bartolomé Sansó Bauza.Pedro Buñola Sansó.

NUEVAS FAMILIAS.

Marzo, 19.-José Ramis Riutortcon Jerónima Carbonell Cas-telló.

Mayo, 15.-Martín Fons Ximeniscon Catalina Mas Castelló.

Octubre, 2.-José Alzamora Pere-lló con Antonia Nadal Ribot.

Octubre, 10.- Leopoldo Mir Sa-gristà con María Darder Ribot.

DEFUNCIONES.Febrero, 29.- Magdalena Lladó

Sócias.Mayo, 7.- Miguel Pascual Mestre.

Jerónima Ribot Mascaró.Julio, 31.- Antonia Mestre Geno-

vart.Agosto, 31.-Pedro Mas Mayol.Noviembre 26.- Bernardo Mas

Imprime: Apóstol y Civüi'ador, PETRA (Mallorca) Mayol.

CONSTITUIDA LAJUNTA GESTORA.

La recién estrenada indepen-dencia ha sido sin duda la causade que las noticias políticas hayanproüferado durante este tiempo,lo que ha despertado igualmenteun mayor interés de la poblaciónen general hacia este ámbito hastala fecha casi totalmente inexisten-te en nuestra villa. Y es que,quiérase o no, el saber que desdeeste momento todo lo relacionadocon Ariany será decidido única-mente por nuestra corporación,cambia sustancialmente la actitudde un pueblo que hasta la fechase sabía dominado.

El 15 de diciembre de 1982comienza el "cambio" en Ariany,y nunca mejor empleado, ya quefue ese día cuando la junta veci-nal dimite de sus cargos, para queal día siguiente, jueves 16, seconstituyera una junta gestoraque deberá regir los destinos deAriany hasta la celebración denuevas elecciones municipales,presumiblemente a principios demayo. Así, de la noche a la maña-na, Ariany cambia de alcalde, yaque al estar formada la junta ges-tora por los siete primeros miem-bros de la lista de AVIA corres-ponde al primero ocupar el cargode presidente de la junta gestoray consiguientemente primer alcal-de de la villa. Por ello Juan Cu-rient Cánaves es desde el 16 dediciembre nuevo "batle". Enhora-buena.

4 días después, el 20 de di-ciembre, se celebraban las tresprimeras sesiones con carácterextraordinario, todas ellas detipo únicamente burocrático enlas que entre otros puntos se leyóel real decreto por el que se con-cedía la independencia al nuevomunicipio de Ariany, y otrosdetalles típicos de la formaciónde un nuevo consistorio.

Deseamos acierto y suertepara la corporación en esta nuevalabor que les ha tocado desarrollar

Joan Genovart i Riutort.