FULL INFORMATIUA f l u e n t d e l N i l u s - N ú m e r o 2 2 / 2 0 0 1

S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A

FULL INFORMATIUCoordinació: Maite Mascort i Jaume Vivó

Disseny i Maquetació: Jaume Vivó

La ciutat de Hieracòmpolis era l’an-tiga Nekhen faraònica que va ser la

capital de l’Egipte Predinàstic i capitaldel tercer nomos de l’Alt Egipte. Elnom de la ciutat actual és Kom el-Ahmar, que significa “monticle vermell”i està situada a vuitanta Km al sud deLuxor.

La ciutat i necròpolis de Nekhenestava localitzada al límit del desertoccidental on es troben les restes del’assentament predinàstic més gran des-cobert a l’Alt Egipte.

Fa cent anys els arqueòlegs pensa-ven que tot el que hi havia al desert querodejava el lloc era un cementiri sensevalor.

No obstant, les excavacions angleses,dirigides per F.W. Green i James Quibella finals del segle XIX, van posar al des-cobert les restes d’una muralla i una for-talesa predinàstica. D’aquest època data

també una necròpolis predinàstica, onhi ha un grup de cinc tombes gransentre les quals està la tomba 100 pinta-da. També va sortir a la llum un templeque presentava un monticle de pedramisteriós sense explicació i restes delque serien els pals dels estendards.

Entre les restes de la ciutat pre-dinàstica es va trobar dos-cents enterra-ments, quasi tots del Guerzeà amb laceràmica pintada típica, ganivets desílex molt ben fets, paletes decoradesamb forma d’animals i esquelets enposició fetal.

A la dècada dels anys setanta i l’equipd’egiptòlegs anglesos van treure a la llumdescobertes importants com la casa delceramista, una zona industrial al nord iun establiment on es produïa cervesa.

A la campanya del 1998-1999, l’e-quip codirigit per la doctora BarbaraAdams i el doctor Renée Friedman ha

fet noves troballes:Al cementiri que va del Predinàstic

al Protodinàstic (dinastia 0) s’ha trobatun enterrament d’elefant, a més dedues màscares de ceràmica, senseparal·lels a Egipte.

Al cementiri Predinàstic s’han exhu-mat deu individus, un d’ells amb senyalsde decapitació. A més, s’han localitzatrestes que evidencien un primer senyalde conservació d’alguns òrgans.

En l’àmbit de la ciutat, s’ha trobatles restes d’una casa semisoterrània.

Al límit oest s’han trobat restes dedotze assentaments paleolítics, el que faque l’ocupació de l’assentament de Hie-racòmpolis es remunti a 65.000 anys.

LA TOMBA 100

La tomba va ser descoberta i excava-da per F.W. Green i James Quibell entre1898 i 1899. Els ocupants de la tomba100 van ser desposseïts del seu aixovar inomés queden trossos d’ossos polvorit-zats.

Tot i estar saquejada en l’antiguitat,es van trobar alguns vasos ceràmics, vasosde pedra i sílex. Part del seu aixovar es vadipositar al Ashmoleam Museum d’Ox-

C O L · L A B O R A C I O N S D E L S S O C I S

LES PINTURES DE LATOMBA 100 DE HIERACÒMPOLIS

(Nagada IIc / Guerzeà)

Fotografia de la Tomba 100 (any 1898).

Situació de la necròpolis predinàstica.

WADI ABUL SUFFIAN

FORTALESA

CEMENTIRI PREDINÀSTIC

NCIUTAT PREDINÀSTICA

WADI KHAMSINI

NEKHEN

ford i van permetre datar-la al Guerzeàtardà, és a dir, a Nagada IIc (3300 aC.).

L’estructura arquitectònica es potcomparar a la d’algunes tombes delcementiri T de Nagada, que se sospita-va que eren d’un cementiri reial.

La tomba és una fossa rectangularde 5.85 m. de longitud, 2.85 m. d’am-plada i 1.50 m. de profunditat. Lesparets i el terra eren de maons, antece-dent de les tombes de les primeresdinasties i tenia un muret transversalque va de la meitat de la paret Est cap ala meitat de l’ample. Aquest muret sub-divideix la subestructura, potser per aseparar una cambra secundària queserà comú a la dinastia I per les ofrenesi que serà l’antecedent del desenvolu-pament de la tomba reial d’èpoquesdinàstiques.

El sostre era de fusta i a la part dedalt de la paret sud-oest semblava quecomençava una volta. A la part de daltde la paret hi ha una petita projecciócap al cantó sud de la tomba.

LES PINTURES DE LA TOMBA 100

La paret de l’oest i el muret oposatestaven cobertes d’una capa de guix decolor ocre o groc amb figuretes estilit-zades. La decoració de la tomba 100 ésel referent de la transferència delsmotius decoratius de la ceràmica marróclar guerzeana a les parets d’unatomba. A més, és la prova més antiga de

pintura mural a Egipte i la presènciamés antiga de motius que seran clàssicsa l’art egipci, com la representació delfaraó esclafant els seus enemics.

Un paral·lel a la decoració de latomba 100 el podem trobar a unatomba predinàstica a Guebelein, on esva trobar les restes de teixit decorat mésantic d’Egipte. El teixit era un llençfunerari del qual només queden cin-quanta cm., decorat amb escenes d’ho-mes que cacen hipopòtams, ballarines,barques amb remers i timoner, matolls,arbres, rius amb vaixells.

En la iconografia de la tomba esveuen influències de Mesopotàmia id’altres llocs. Alguns elements formenpart de la iconografia típica de la zonadel Golf (fins al III mil·lenni): animalsconfrontats, bòvid que gira el cap, bès-ties amb banyes...

Hi ha tres parets que formen un frisi la decoració del mur ocupa tota lasuperfície sense registres; només l’espais’ha dividit per la part inferior per unafina línia vermella, remarcada per unaaltra, gruixuda i negra. Els motius deco-ratius s’havien pintat sobre un fons decolor groc o ocre i eren de color ver-mell, negre i blanc.

Les figures van des de línies verme-lles i blau marí a escenes complexesd’homes vestits amb robes estranyes(alguns lluitant i un amb dos animals,en un motiu molt típic de l’art iranià imesopotàmic).

En contrast amb representacionsen dues dimensions posteriors les pin-tures no tenen línies de base, excepteel fris d’animals amb banyes i els cap-tius de l’extrem inferior esquerre. Lesfigures humanes no tenen molt detall,amb el cap rodó, nas corbat, un puntcom a ull i uns pals per representar elsmembres.

El tema predominant són sis vaixells(cinc blancs amb buc en forma de mitjalluna i un negre amb la quilla més alta).La fesomia de les embarcacions se sem-bla a la dels vaixells que es troben en ladecoració de la ceràmica pintada deNagada, encara que no tenen moltsrems. Entre els sis vaixells hi ha petitesescenes organitzades de caça i guerra,ramats i figures humanes sense la líniade base. Tot i això, es poden diferenciardiversos temes presents en la tomba 100:

1. Processó de vaixells.2. Figures femenines.3. Figures masculines.4. Representació del triomf.5. Senyor dels animals.6. Caça i fauna.

1. Processó de vaixellsEl vaixell més gran presenta una

sèrie d’elements dels quals es podentrobar paral·lels en documents de laseva època o molt propers.

A la popa es veu la figura d’un timo-ner i a la part central hi ha una cabina

F U L L I N F O R M A T I U # 2 2 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A120

Cementiri T

Teixit de Guebelein.

Tomba 100

InterpretacionsEls vaixells poden ser barques

funeràries que transportaven el cos deldifunt en el decurs dels seus funeralsfins el seu lloc d’enterrament.

Altres autors creuen que aquests vai-xells eren la representació dels vaixellsque tenien en vida i que van ser el mitjàde transport principal d’Egipte al llargde la seva història, com es veu en models

de vaixells en esquist, pis-sarra o ceràmica com vai-

xells sagrats. Demés,la pesca era una

de les fontspr inc ipa l s

d ’abas t i -ment demenjar.

A nivellreligiós, labarca funerà-ria que simbolitzael viatge del difunt almés enllà és un motiu que està present ales representacions funeràries al llarg dela història d’Egipte.

A les barques hi ha escenes relacio-nades amb la cerimònia del Heb-Sed.Un exemple el trobem al vaixell mésgran de la tomba 100, on hi ha un per-

sonatge dins un quiosc que està correnti l’esbós d’una estructura que podia serun tron. Un paral·lel el trobem a l’eti-queta d’eben d’una gerra d’oli pertan-yent al faraó Den de la dinastia I al capde maça del faraó Narmer (dinastia I)on hi ha escenes del festival del Heb-Sed.

En el vaixell negre apareixen duesfigures que reforcen la idea que es trac-ta de la tomba d’un governant. En unade les cabines hi ha un personatge ambun mantell blanc, que es troba en lesrepresentacions del ritual del Heb-Sed.A una altra de les cabines hi ha un cosque s’ha identificat com un cadàveramortallat, motiu que es repeteix a lamateixa tomba en un altre dels vaixells.A més, aquesta estructura és semblant auna present en una etiqueta funeràriatrobada al cementiri de Nagada i queels egiptòlegs han considerat que estractava d’un edifici relacionat ambrituals fúnebres. Els paral·lels elspodem buscar al teixit trobat a la tomba

F U L L I N F O R M A T I U # 2 2 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 121

Pintures de la Tomba 100.

on es pot distingir una estructura sem-blant a un quiosc. En el seu interior hiha una figura humana corrent. A laproa del vaixell hi ha una altra estruc-tura que sembla construïda amb mate-rials lleugers.

El vaixell negre s’havia considerattradicionalment que no era de la Vall,però és diferent probablement pelsmaterials i tècniques de construcció.

A l’igual que al vaixell més gran, a laproa també té una cabina feta ambmaterials lleugers. En el seu interiors’ha identificat una figura assegudaamb un vestit blanc que s’ha interpretatcom un governant. La cabina més pro-pera a la popa conté una figura quesembla un cos horitzontal embolicat enun sudari.

Per sota del vaixell més gran estroba una altra embarcació on s’apreciaa la proa una petita cabina, que ja haaparegut en altres embarcacions ambtres cossos en el seu interior. Aquestscossos estan estirats i pintats de vermell,cosa que els identifica com a homes, jaque aquest color es va utilitzar duranttota la història d’Egipte com a conven-ció artística per a indicar la pell delshomes, en contrast amb el color blancdesignat per la pell de les dones.

També es distingeix un estendardper sobre d’una de les cabines, presenten època predinàstica a les paletes,maces i ceràmiques com les de NagadaII on el tema dominant és la barca ambinsígnies que identifiquen comunitats,tòtems o déus protectors.

F U L L I N F O R M A T I U # 2 2 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A122

de Guebelein, on hi ha una figura ambun mantell de color blanc, tal com apa-reix el governant en la festa del Heb-Sed o a una etiqueta d’ivori d’una gerrad’oli pertanyent al faraó Aha de ladinastia I.

2. Figures femeninesA la tomba 100, al damunt de l’em-

barcació més gran, a la part superior aproa i popa hi ha tres dones ballant. Lesdones sembla que van vestides amb unafaldilla transparent llarga fins els peus iestan amb els braços alçats.

L’altre grup de figures femenines estroba sota del vaixell que porta unestendard i estan a la part inferiordreta. Les dones assegudes sota del vai-xell van vestides amb la mateixa faldillaque les altres i poden ser les mateixesque apareixen a dalt.

InterpretacionsLes dones que estan a la part supe-

rior del vaixell més gran sembla queestan ballant. Aquest motiu és freqüenten les representacions del Predinàstic,tant en la pintura com en models. Hi haestatuetes de ceràmica amb dones quevan vestides amb faldilles i que aparei-xen amb els braços alçats i en la deco-ració de les ceràmiques de Nagada II onapareixen figures femenines amb elsbraços alçats, com si ballessin i moltesd’elles estan damunt de vaixells.

Les dones que apareixen ballantestan al damunt d’un vaixell on hi haun home que sembla estar corrent coma la celebració del Heb-Sed, on hi hauna sèrie de danses que s’han docu-mentat en relleus i pintures on aparei-xen dones ballant.

Les dones assegudes sota del vaixells’han interpretat com a músiques, jaque sembla que segueixen el ritme ipotser porten algun instrument a lesmans. També s’han identificat com aploraneres, que intervindrien en elsrituals post mortem del personatge queapareix al vaixell negre. Un paral·lel eltenim al teixit trobat a la tomba de Gue-belein, on hi ha una dansa ritual, asso-ciada a un ritual fúnebre, amb donesvestides amb faldilles llargues negres.

3. Figures masculinesDistribuïdes per la paret de la

tomba hi ha diverses escenes en lesquals apareixen figures masculines,soles o amb altres figures. Una de lesfigures masculines que està sola es loca-litza al costat de l’embarcació més gran,prop del timoner; porta a les mans unbàcul i un flagel.

Prop de la línia vermella del terra hiha una escena d’un combat i un triomfentre dos guerrers que van armats ambescuts i maces. Un dels homes està pin-tat tot de vermell i sembla que porti alama un escut de forma allargada. L’al-tre té la part inferior de color vermell iporta a cada ma el que podria identifi-car-se com un bastó o un pal.

Al cantó inferior esquerre hi ha dospersonatges que porten a la mà und’ells un bàcul i l’altre un ceptre uas,ceptre de caràcter funerari.

InterpretacionsL’home que apareix sol sembla que

està corrent i com els elements queporta a la mà són el bàcul i el flagel,atributs de la monarquia, podria trac-tar-se del governant fent alguna cursaritual. A la cerimònia del Heb-Sed, un

dels rituals importants era una cursaque havia de realitzar el monarca. Ennombrosos documents com en una eti-queta d’eben d’una gerra d’oli pertan-yent al faraó Den de la dinastia I, on esveu al sobirà en el festival del Heb-Sedcorrent amb un flagel o a la piràmideesgraonada del faraó Djoser a Saqqaraes poden veure imatges del faraócorrent amb un mantell blanc o una fal-dilla i amb els ceptres de poder a la ma.

Les escenes de combat entre gue-rrers són freqüents a les representa-cions predinàstiques. Alguns autors hanvolgut veure amb això un reflex decombats reals entre tribus, però potsersón només batalles rituals.

A les paletespredinàstiquesapareixen esce-nes de combatsi fins i tot, hiha una escenade combat navalen el mànec delganivet de Dje-bel el-Arak. LaPaleta de Nar-mer tambémostra unaescena detriomf delfaraó al davant d’uns enemics.

Es reforça la idea de que la tomba ésd’un governant per la presència de sím-bols atribuibles només al faraó o alfaraó i als déus com és el cas dels cep-tres. Un paral·lel el tenim a la pinturade la tomba U-j d’Abidos (Nagada III)on apareixen representats els símbolsdel bàcul i en el seu interior s’han tro-bat etiquetes amb signes jeroglífics.

La gaiata o ceptre heqat i el flagel onekhekh són els dos símbols amb elsquals es representa al faraó amb mésfreqüència. El ceptre uas és un ceptrefunerari que porten els déus relacionatsamb la mort i la momificació com Anu-bis o Upuaut i els faraons en un àmbitfunerari, com seria el cas de l’enterra-ment.

4. Representació del triomfUn dels motius que es repeteixen al

llarg de tota la història d’Egipte és larepresentació de la victòria sobre elsenemics per part del sobirà. La icono-

F U L L I N F O R M A T I U # 2 2 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 123

grafia que representava aquest motiu vaquedar fixada ja en temps predinàstics.Un exemple el trobem al cantó inferioresquerre de la tomba 100, on hi ha unpersonatge en l’acte de copejar treshomes.

El personatge porta a la mà unamaça o un bastó. Els captius estan age-nollats i tenen les mans al darrere lliga-des i com a particularitat, estan repre-sentats sobre la línia de base.

InterpretacionsEl personatge que apareix copejant

porta una maça, element associat a lamonarquia i exclusiu en temps faraò-nics per a la representació del rei., comes veu en la Paleta de Narmer. Acostu-men a estar fabricats amb materialsapreciats i l’enterrament on es trobenconté un aixovar important, el que faque s’interpreti coma un objecte devalor destinat a l’ús ritual o com a aixo-var d’un personatge de la elit.

Per primera vegada apareix el gover-nant copejant amb maça captius ageno-llats i lligats, un motiu que es repeteixfins a època romana, com es veu en unrelleu del temple d’Esna on es va escul-pir l’emperador Titus en l’actitud típicadels faraons egipcis. A la tomba 100aquest motiu és l’embrió de la imatge detriomf, ja que aquesta serà la iconografiautilitzada per a representar el triomf delfaraó sobre els enemics i el caos.

5. Senyor dels animalsA la part inferior de les pintures de la

tomba 100, per damunt de la línia ver-mella hi ha una representació especial,encara que no infreqüent.És un perso-natge amb la pell de color vermell que l’i-dentifica com a un home, que té a cadacantó dos bèsties rampants semblants alleons. El fet que estiguin a cada cantó ien posició rampant fa que s’identifiquicom un domador i no un caçador.

InterpretacionsEl tema recorda la idea de la repre-

sentació d’un heroi com a senyor delsanimals. Els animals salvatges eren, enpart, la base de l’alimentació dels anticspobladors d’Egipte. La seva capturacomportava un cert risc, en especial elsanimals grans com el toro o els ferotgescom el lleó. Això feia que la caça fos con-templada com una activitat de prestigi.

Aquesta iconografia era molt típicade l’art iranià i mesopotàmic i algunsautors han volgut veure en això unainfluència deMesopotàmiaa Egipte en elpredinàstic. Un motiusemblant estàpresent a unacara delmànec delganivet deDjebel el-Arak. Ladiferènciaconsisteix en què al ganivetl’heroi porta barba i un vestit d’estilsumeri i a la pintura té l’estoig fàl·lictípic de representacions egípcies pre-dinàstiques. Certament, a l’altra caradel mànec del ganivet de Djebel el-Arakapareix una escena de lluita amb perso-natges vestits amb l’estoig fàl·lic.

6. Caça i faunaEntre els vaixells hi ha escenes de

caça amb diferents tècniques i ramats

d’animals salvatges. Les escenes de caçaes repeteixen a diverses parts de laparet. A la part superior hi ha caçadorsi gossos que assetgen gaseles, com enun disc d’esteatita negra de Saqqara(dinastia I) on apareixen dos gossoscaçant dues gaseles, en una posició sem-blant a la del parany .

Les pintures són un document deles diferents tècniques i instrumentsque s’empraven per a caçar. El bastós’utilitzava per a caçar i pescar, tal coms’aprecia a la dreta del mur. Un altreinstrument utilitzat era el llaç, que apa-reix en dues ocasions a la tomba 100. Ala part inferior, al costat de l’heroi ambels dos lleons hi ha una gasela atrapadaamb un llaç. Més peculiar és l’escenadel cantó superior dret, on un homecaça un toro amb el llaç.

Està present també la caça ambparany rodó, on han quedat atrapatsquatre animals amb banyes.

Al cantó superior esquerre està lafigura d’un home que lluita amb duesbèsties grans que semblen lleons.

En tota la pintura hi ha animals,alguns agrupats com el fris amb animals

F U L L I N F O R M A T I U # 2 2 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A124

que tenen línia de base, damunt del vai-xell més gran. Un paral·lel es troba enla Paleta de la Caça.

InterpretacionsLes representacions de caça estan

relacionades amb la principal activitateconòmica dels egipcis al Predinàstic.La fauna que apareix representada és latípica que vivia al voltant del Nil, el quepermet reconstruir com seria la vida alvoltant del Nil. A més de la caçanecessària està la caça perillosa d’ani-mals salvatges com el lleó i el toro. Lacaça del lleó és una activitat perillosa,no lligada a l’obtenció de menjar. Per alseva dificultat i el risc que comportava,era una demostració de força i el fetque l’home s’enfronti als dos lleonsamb una maça fa que s’assimili altravegada a un governant.

D’altra banda, el toro era consideratun animal molt estimat i en temps faraò-nics, la caça del toro per part del gover-nant es veurà com la lluita contra el caos.

En les escenes de caça i fauna tambées veu la presència de motius de la zonadel Golf i Mesopotàmia, com la gaselaen llaç que tomba el cap enrera o elsanimals amb banyes.

CONCLUSIONSLa cronologia dotada a la tomba

(Nagada IIc) no presenta dubtes, ja queen l’enterrament es van trobar algunsvasos que han pogut ser adscrits a la cul-tura de Nagada II. Un altre dels aspectesque poden ajudar en la cronologia és laiconografia de les parets de la tomba.Els motius que apareixen estan presentsa la ceràmica pintada de Nagada II.

L’arquitectura de la tomba junt ambles pintures, que semblen associades aun personatge important, fa que esreforci la idea de la tomba com el llocd’enterrament d’algun governant delfinal del Predinàstic de la regió. Encaraque la seva interpretació va ser dubtosai alguns especialistes posaven en dubteque fos una tomba i proposava que erauna capella, el fet que s’hi trobessin res-tes d’ossos, encara que polvoritzats i lapresència d’aixovar demostra la correc-ta identificació de l’estructura com alloc d’enterrament.

El muret transversal que s’ha localit-zat en la paret est sembla destinat a

compartimentar la subestructura, on esvan localitzar vasos de pedra i ceràmica.No seria arriscat identificar-ho com unespai destinat a emmagatzemar ofrenes,com a precedent de la tomba U-j d’Abi-dos i dels reis tinites.

La tomba 100 és acceptada com a latomba d’un governant predinàstic de lazona de Nagada. Un dels fets quereforça aquesta idea són els nombrososmotius que apareixen relacionats ambla festa del Heb-Sed. Demés, apareixenuns elements (maça, flagel, bàcul) quehan estat associats al faraó en tota lahistòria d’Egipte. Així mateix, s’identifi-ca l’escena que serà l’embrió de larepresentació del triomf del faraó sobreels seus enemics.

NURIA CASTELLANO

Sòcia núm. 212

BIBLIOGRAFIAADAMS, B/CIALOWICZ, K. (1997): Pro-todynastic Egypt, Shire Egyptology, Bucking-hamshire.

CASE/ PAYNE, J. (1962): ”Tomb 100: thedecorated tomb at Hierakonpolis” a JEA,vol. 48, Londres, pp. 5-18.

CROWFOOT PAYNE, J. (1973): ”Tomb 100:the decorated tomb at Hierakonpolis con-firmed” a JEA, vol. 59, Londres, pp. 31-35.

DAVIES, V./FRIEDMAN, R. (1998): Egypt,British Museum Press, Londres.

DONADONI, A.M. (1988): La vida cotidia-na, col. Civilización de los egipcios, Ed. Electa,Milà.

DONADONI, A.M. (1988): Las creencias reli-giosas, col. Civilización de los egipcios, Ed.Electa, Milà.

GARDINER, A. (1994): El Egipto de los farao-nes, Ed. Laertes, Barcelona.

HOFFMAN, MA: (1979) “Quibell andGreen at Hierakonpolis: the path of empi-re” a Egypt before the Pharaohs, Universitat deTexas.

KEMP, B.J. (1973): ”Photographs of thedecorated tomb at Hierakonpolis” a JEA,vol. 59, Londres, pp. 36-43.

MANNICHE, L. (1997): El arte egipcio, Alian-za forma, Madrid.

MICHALOWSKI, K. (1991): El arte del Anti-guo Egipto, Ed. Akal, Madrid.

MIDANT-REYNES, B. (1992): Préhistoire del’Égypte. Des premiers hommes aux premiers pha-raons, Arman Colin ed., París.

RICE, M. (1990): Egypt’s making, Londres.

ROBBINS, G. (1997): The Art of AncientEgypt, British M. Press, Londres.

SEIDLMAYER, S. (1997): “El camino deEgipto hacia la civilización” a SCHULZ,R.(ed.): Egipto, el mundo de los faraones, Ed.Könemann, Colònia.

SPENCER, A.J. (1993): Early Egypt. The rise ofthe civilisation in the Nile Valley, BritishMuseum Press, Londres.

VERCOUTTER, J. (1992): L’Egypte et laVallée du Nil. Tome I: Des origines à fin de l’an-cien Empire, París.

LLIBRERIA MIZARLLIBRES D’EGIPTOLOGIA

Còrsega 203-205(cantonada Casanova)08036 BarcelonaTel/Fax 93 439 30 29N O V E T A T S 2 0 0 1

K. MICHALOWSKI

EL ARTE DEL ANTIGUO EGIPTO. 16.030,- PTA

J. CERVELLÓ

AFRICA ANTIGUA. EL ANTIGUO EGIPTO,UNA CIVILIZACIÓN AFRICANA. 5.500,- PTA

J. CERVELLÓ Y A. QUEVEDO, EDS....IR A BUSCAR LEÑA.

ESTUDIOS DEDICADOS AL PROF. JESÚS LÓPEZ. 5.500,- PTA

H. WOLFGARG MÜLLER Y E. MÜLLER

EL ORO DE LOS FARAONES. 3.995,- PTA

10%DE DESCOMPTE

ALS SOCIS DE

LA S.C.E.