29
Passeig de Gràcia 108 · 08008 Barcelona · Tel. 93 218 92 39 E-mail: [email protected] · www.fundaciotamtam.org

Fundacio Tam-Tam

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Activitats de la Fundació Tam-Tam dels darrers anys.

Citation preview

Passeig de Gràcia 108 · 08008 Barcelona · Tel. 93 218 92 39E-mail: [email protected] · www.fundaciotamtam.org

ÍNDEX

1. Presentació de la Fundació Tam-Tam ...................................................................................................3

2. Mostra de treballs de la Fundació Tam-Tam 1996-2013 ......................................................................4

2.1. Per ONG i altres associacions .......................................................................................................4 Associació d’Actors i Directors de Catalunya, Creu Roja, Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, Centre de Treball i Documentació, Ecologistes en Acció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Fòrum Social Mediterrani, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat UB, Justícia i Pau, Món-3, Plataforma Aturem la Guerra, Sodepau, TeatreAcció, Fundació per al Desenvolupament

Comunitari.

2.2. Per a entitats públiques ..............................................................................................................15 Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya, Univertitats –Politècnica de Catalunya (UPC),

Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili i les Universitats de Vic i de Lleida–, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Institut

d’Estudis Catalans.

2.3. Per a entitats privades ................................................................................................................20 Can Ràfols dels Caus, Films 59, Àrea de Televisió, Centre Promotor de la Imatge, Els 4 Gats, Massa d’Or, Ovídeo, Únicamente Severo Films, Institut del Cinema Català, Les Films du Raphia,

Restaurant Espai Sucre, La Torreta, Suils Advocats, Assossiació de Comerciants de Creu Coberta...

3. Llistat de les entitats i ONG que han rebut ajuts de la Fundació Tam-Tam (1996-2013) .................24

4. El documental African Request (2007) ...............................................................................................26

3

1. Presentació de la Fundació Tam-Tam

La Fundació Privada Tam-Tam va ser creada el desembre de 1996 per tal d’ajudar a la difusió de les idees i activitats d’organitzacions no governamentals i entitats amb diverses propostes alternatives. El seu objectiu, durant tots aquests anys, ha sigut el de facilitar i amplificar les veus que menys s’escolten i que –ja n’és evident la urgència– més caldria escoltar.

El Patronat de la Fundació està actualment constituït per:

• Dària Esteva, presidenta• Món-3 (Maite Sirera), vicepresidenta• Mireya Raventós, secretària• Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), tresorer Vocals:• Centre de Treball i Documentació (Pere Ortega)• Associació Ecologistes en Acció (Núria Vidal)• Pere Portabella• Joaquim Lleixà

Per portar a terme el seu treball, Tam-Tam disposa d’un estudi de disseny gràfic, de lligams amb diverses impremtes de qualitat i de col·laboradors, tant amb règim de voluntariat com amb contracte. Ofereix els seus serveis a empreses privades, entitats públiques, professionals, etc... i distribueix l’excedent que n’obté entre les organitzacions no governamentals i altres associacions, subministrant-lis a baix cost el material gràfic que necessiten. És una fundació sense ànim de lucre, ha dut a terme els seus fins amb l’excedent generat per la seva pròpia activitat i fins ara només ha rebut una subvenció: la que ens va donar a l’any 2007 l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya per a la realització del documental African Request, sobre el Fòrum Social Mundial de Nairobi, del que parlarem més endavant.

Com que el relat detallat de totes les col·laboracions de Tam-Tam seria impossible, adjuntem una mostra amb imatges de les que ens semblen més representatives i un llistat de les entitats que han rebut la nosta ajuda. En tot cas, en aquests anys d’activitat Tam-Tam ha aportat a les associacions, ONG i altres entitats la quantitat de 350.000 euros en forma de bonificacions pel disseny i impressió de materials gràfics de tota mena. Pero l’aportació de Tam-Tam no és només quantificable en diners: ha sigut també una eina de co-municació gràfica en consonància amb la filosofia i les necessitats d’aquestes entitats i els hi ha prestat un servei proper i de qualitat.

Aquesta trajectòria demostra la seva experiència específica en projectes reivindicadors d’un món més just, més pacífic, sostenible i humà i fa prou evident la seva identificació amb aquests mateixos objectius. Disposa a més d’una capacitat tècnica, logística i financera visible pels projectes engegats en col·laboració amb les entitats i associacions i té un arrelament molt ampli a Catalunya, ja que es multiplica amb la seva relació amb elles.

4

2. Mostra de treballs de la Fundació Tam-Tam 1996-2013

La Fundació Tam-Tam ha fet la seva aportació per tal d’elaborar una gran quantitat de materials impresos crítics i reivindicatius. No en podem fer una mostra exhaustiva però sí hem escollit una sèrie de materials gràfics, organitzats per ordre alfabètic, com a memòria resumida de la nostra activitat.

2.1. Per a ONG i altres associacions

• Associació d’Actors i Directors de Catalunya- Maquetació i impressió de la seva revista trimestral Entreacte, des de la primavera de 2009.

• Creu Roja- Disseny dels plafons per a l’exposició itinerant «El canvi climàtic», un recurs didàctic encarregat per la Creu Roja amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

associació d’actorsi directors professionalsde catalunyaorganització sindical

www.entreacte.catwww.aadpc.catwww.entreacte.lesrevistes.cat

núm. 167estiu 2009

Nova Junta aadpc Doblatge:

&John Strasberg per Mercè Sampietro

direcció

Salvador Sunyer &

1. QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC?QUÈ SIGNIFICA?La temperatura global de la Terra està augmentant.

L’EFECTE HIVERNACLEI L’ESCALFAMENT GLOBALL’efecte hivernacle és necessari per a la vida, però si s’indueix un escalfament per sobre del natural es pot arribar a provocar problemes molt seriosos per a la supervivència de les espècies. La Terra està envoltada per l’atmosfera, una capa de gasos que actua com un hivernacle sobre aquesta retenint un 70% de l’energia solar, escalfant la superfície de la Terra, i tornant el 30 % restant a l’espai de manera im-mediata. Si no existís aquest fenomen, la temperatura del nostre planeta

seria de -21 º C i no seria possible l’ existència de vida. Però, la concentració de gasos d’efecte hivernacle

ha augmentat de manera considerable les últimes dècades, la qual cosa pro-

voca un escalfament excessiu de la Terra. Aquest fenomen

és l’anomenat ESCALFA-MENT GLOBAL i posa

en perill l’equilibri dels ecosiste-

mes de tot el planeta.

SEGUR QUE ÉS CULPA NOSTRA?

Amb la revolució industrial va començar el canvi climàtic i s’està produint tan ràpidament que els éssers vius no tenen temps per adaptar-s’hi.

Els gràfics demostren la coincidència de la pujada pronunciada de la temperaturaamb l’augment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera al segle XX.

Al llarg dels 4.600 milions d’anys que té la Terra, el clima ha canviat moltes vegades de manera natural presentant des de temperatures molt elevades fins a mostrar l’aspecte d’una gran bola de neu. Tots aquest canvis s’han donat en períodes de temps molt llargs: milers i, fins i tot, milions d’anys. D’aquesta manera, els organismes han pogut adaptar-se a aquests canvis de manera progressiva.

GASOS D’EFECTE HIVERNACLELa seva contribució a l’escalfament global

i el seu orígen

76%

5%

13%

6%

CHMetà

Origen: Producció i ús d’energia. Arrossars.

Ramaderia. Residus

CODiòxid de carboni

Origen: Crema de combustibles fòssils.

Desforestació

CFC, HCFC, HFCHalocarbonis

Origen: Refrigeració. Indústria de plàstics.

Dissolvents. Agricultura intensiva

NOÒxids de nitrogen

Origen: Fertilitzants agrícoles. Alguns

processos industrials

El canvi climàtic antropogènic s’està produint de manera sobtada i això és el que fa que aquest fenomen sigui tan preocupant, ja que els éssers vius no tenen temps d’adaptar-se a les noves condicions climàtiques, cosa que provoca un gran nombre d’extincions irrever-sibles que poden arribar a afectar la nostra pròpia supervivència.

EL CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra. Encara que el clima pot canviar de manera natural, aquesta defi-nició actualment fa referència al canvi climàtic provocat, de manera directa o indirecta, per l’acció humana.

VARIACIÓ DE LA TEMPERATURA GLOBALI DE LA CONCENTRACIÓ DE DIÒXID DE CARBONI PRESENT EN

L’AIRE EN ELS DARRERS 1000 ANYS

Els científics han demostrat que el canvi climàtic actual és d’origen humà.

CO

Temperatura

Incrementde crema de

combustibles fòssils

COÉs el gas que influeix més en l’escalfament actual del planeta.Malgrat que no és el gas amb més potencial per provocar l’escalfament global, és el que més hi contribueix a causa de la gran quantitat d’emissions que estem generant, principalment amb la combustió de recursos fòssils (petroli, carbó i gas) per produir energia.

1. L’energia solar entra a l’atmosfera.2. Un 30% es reflecteix cap a l’espai.3. El 70% restant és retingut i escalfa la superfície terrestre.4. Si a l’atmosfera augmenta la quantitat de gasos d’efecte

hivernacle, aquesta reté més energia del Sol i escalfa la Terra per sobre del que és normal.

EFECTE HIVERNACLE ESCALFAMENT GLOBAL

A T M O S F E R A A T M O S F E R A

3 4

1 1

2

2. QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES?

Al conjunt de Catalunya, les temperatures han mostrat unes variacions i tendències similars a les globals, encara que les previsions pel 2100 són més acusades que aquestes.

CANVI CLIMÀTIC, UNA REALITAT

Durant aquest últim segle s‘han incre-mentat les temperatures, ha disminuït la quantitat de gel, el nivell del mar ha pujat i els fenòmens catastròfics són més fre-qüents.

Les dades preses pels científics parlen per elles mateixes que el canvi climàtic ja és aquí.

• La temperatura global mitjana de la superfície terres-tre ha augmentat al llarg del segle XX en 0,7 º C més que els últims 1.000 anys. A l’estat espanyol, ho ha fet fins a 1,5 º C.

• L’extensió de la neu s’ha reduït un 10% des de finals de la dècada de 1960. En l’àmbit estatal, es calcula que la massa de gel ha disminuït un 50% entre els anys 1980 i 2000.

• El nivell del mar ha pujat entre 0,1 i 0,2 metres al llarg del darrer segle.

• Els fenòmens climàtics catastròfics són de cada ve-gada més freqüents: tornados, huracans, inundacions, etc.

CANVIS EN EL CLIMAL’augment de pocs graus de temperatura farà que hi hagi grans canvis en el nivell del mar, els corrents oceànics i el règim de pluges. CANVIS EN ELS ECOSISTEMES La variació dels paràmetres climàtics afectaran l’equilibri ecològic,

i provocaran canvis en el paisatge i en les condicions de vida.

PROBLEMES PER A LA SALUTL’augment de les temperatures,

l’increment de la contami-nació i els problemes de

dèficit hídric provo-caran l’arribada de

noves malalties i problemes

sanitaris.

• Malalties causades per vectors biològics com la malària, l’encefalitis transmissible, la leishmaniosi i la febre del Nil entre altres són sensibles als canvis de temperatura i podrien augmentar la seva distribució a latituds més altes.

• La temperatura global augmentarà entre 2 i 4,5 º C, amb el valor més probable de 3 º C, per sobre de l’actual.

• La disminució dels casquets polars i les zones cobertes de neu continuaran. Fins i tot hi ha estudis científics que diuen que l’oceà Glacial Àrtic podria perdre tot el seu gel entre l’any 2030 i 2040.

• L’augment del nivell del mar s’incrementarà entre 0,19 a 0,58m. El risc d’inundacions d’àmplies zones del planeta serà molt elevat i els arxipèlags seran els més afectats, alguns dels quals podrien arribar a desaparèixer.

• El règim de corrents oceàniques i de pluges canviaran, la qual cosa provocarà sequeres, inundacions i onades de calor.

• Ecosistemes sencers sensibles als canvis i amb gran biodiversitat es veuran afectats seriosament, com els aiguamolls, els manglars, els esculls coral·lins i els boscos tropicals.

• Espècies oportunistes ampliaran la seva distribució esdevenint plagues i desplaçant espècies autòctones i emblemàtiques de diferents llocs. Així, la riquesa d’animals i plantes actuals disminuiria i donaria lloc a una diversitat mundial més homogènia.

• Espècies vegetals i animals amb poca capacitat d’adaptació podrien desaparèixer, com l’ós polar que ja avui en dia es troba en perill.

QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?Si continuem amb el mateix ritme de consum d’energia, es preveu que els efectes del canvi climàtic s’accentuïn l’any 2100 segons l’IPCC*. El problema d’escassetat d’aigua represen-tarà un dels més greus.

• La salmonel·losi podria ser més freqüent, ja que s’ha demostrat que per sobre de determinades temperatures ambientals augmenten els casos d’aquesta malaltia.

• Les al·lèrgies duraran més temps ja que les pluges i les altes temperatures s’avancen i provoquen la floració abans de l’habitual.

• Les onades de calor contribuiran a augmentar el nombre de morts, i afectaran sobretot la població més sensible, com la gent gran.

• Les sequeres podrien provocar migracions, sobretot en països del tercer món com Àfrica.QUÈ PASSARÀ A CATALUNYA?

• LA TEMPERATURA POT ARRIBAR A AUGMENTAR 6,3º C, 3º C més que la global del planeta. Últimament tenim uns anys de pujada constant de la mitjana de les temperatures, amb hiverns més calents i fortes onades de calor a l’estiu.

• LA DISPONIBILITAT D’AIGUA DISMINUIRÀ, sobretot a l’època d’estiu que és quan es produeix més espai de temps sense pluja.

• EL TEMPS DE RISC D’INCENDIS AUGMENTARÀ, com a conseqüència de la sequera, i augmentarà 6 setmanes abans i després del període actual.

• EL SECTOR AGRÍCOLA, EL TURÍSTIC I L’ECONOMIA EN RESULTARAN AFECTATS. Les collites dismi-nuiran, principalment les de secà, i el turisme, essencial per a l’economia de Catalunya, patirà falta d’atractiu per causa de la sequera.

• DISMINUCIÓ DE LA PESCA. Els peixos, amb l’augment de la temperatura del mar, han de migrar a aigües més fredes. Això també afecta la cadena tròfica depenent d’aquest peixos.

• LA DISTRIBUCIÓ DE LA VEGETACIÓ CATALANA CANVIARÀ.

Les alzines, sureres i matoll mediterrani van en augment mentre que els boscos de caduci-

folis, especialment les fagedes, estan experimentant retrocés.

• ABELLES I PAPALLONES PODRIEN DESAPARÈIXER. Són insectes sensibles als canvi de temperatura i ja s’ha demostrat que hi ha una dismi-

nució de la població. En el cas de les abelles, no només ens afecta en la producció de mel, sinó en la producció de fruita, ja que les abelles són essencials per a la pol·linització d’aquests arbres.

• RISC D’ESPÈCIES QUE ESDEVENEN PLAGUES. Exemples actuals són el del mosquit tigre (Aedes albopictus) i la mosca negra (Simulium erythrocephala). Ambdós tenen una picada molt dolorosa i poden provocar problemes d’alegria greus. Les meduses són més freqüents a les nostres costes, fenomen afavorit també per les temperatures elevades.

EL CANVI CLIMÀTIC

3. L’ENERGIA D’AVUI D’ON VE L’ENERGIA? Actualment funcionem amb energia bruta i no renovable, la qual és la causa principal del canvi climàtic.Tant a Espanya com a Catalunya, quasi tota l’energia que con-sumim prové de la combustió de petroli, carbó i gas natural. Això fa que s’alliberin ingents quantitats de diòxid de carboni, i aquestes emissions són les principals causants del canvi climàtic. Per això, aquest tipus d’energia també s’anomena energia bruta. D’altra banda, aquestes energies no són reno-vables, és a dir, que arribarà un moment que s’acabaran.

EL PETROLI S’ACABAEl combustible més usat al món, s’acabarà en menys de 50 anys.En un sol any, al món es consumeix el pe-troli que la natura ha trigat un milió d’anys a formar. Molts experts daten el final del pe-troli l’any 2050, ja que el consum és cada vegada més elevat i no es troben nous jaci-ments petrolífers. L’escassetat es comença a notar en el preu del petroli i en el dels seus derivats.

CO2És el gas que influeix més en l’escalfament actualdel planeta.Malgrat que no és el gas amb més potencial per provocar l’escalfament global, és el que més hi contribueix a causa de la gran quantitat d’emissions que estem generant, principal-ment amb la combustió de recursos fòssils (petroli, carbó i gas) per produir energia.

GASOS D’EFECTE HIVERNACLELa seva contribució a l’escalfament global i el seu orígen

Orígen

Diòxid de carboni (CO ) Crema de combusti bles fòssils. Desforestació.

Halocarbonis (CFC, HCFC, HFC)

Refrigeració. Indústria de plàstics. Dissolvents. Agricultura intensiva.

Metà (CH ) Producció i ús d’energia. Arrossars. Ramaderia. Residus

Òxids de nitrogen (NO ) Fertilitzants agrícoles. Alguns processos industrials

Redueix les emissions de CO2 però a un cost molt alt i perillós.Una part considerable de l’electricitat prové dels reactors nuclears. És cert

que es disminuirien les emissions de CO a l’atmosfera, però això portaria altres problemes com són el perill que repre-

senten per a la població, l’absència de tractament dels residus radioactius que generen, que te-

nen una vida activa de desenes de mi-lers d’anys, i la baixa competitivitat

d’aquesta energia davant la resta.

Aparells energèticament eficients. - Rentadora de baix consum (classe A): 40-70%. - Electrodomèstic A++: 55%.

- Cotxe de baix consum (classe A): 25%.

Il·luminació de baix consum. - Substituir bombetes incandescents per fluorescents compactes o de LEDS: 80%.

Tria i selecció de la brossa de casa. Fent-ho, s’estalvia energia (50%) i contaminació.

Consum local.Comprant al barri

o productes produïts localment, estalviem

emissions d’efecte hivernacle ja que estalviem transport.

Climatització de baix consum.

Seleccionar el termòstat a 26 º C a l’estiu i a 20 º C a l’hivern.

- Ventilador en lloc d’aire condicionat: 98%. - Aire condicionat per evaporació en lloc de per compressió: 90-98%.

Habitatges aïllats. - Necessitats de calor/fred després de tancar petits escapaments d’aire en el sostre/parets: 20-25%.- Finestres ben aïllades: 30%.

Altres opcions eficients:- Cuina de gas en lloc d’elèctrica: 73%.- Forn de gas en lloc d’elèctric: 60-70%.- Calefacció de gas en lloc d’elèctrica: 53-80%.- Estendre la roba en lloc de fer servir l’assecadora: 100%.- Apagar l’“stand by”: 15 %.- Pujar un grau la temperatura del termòstat de la nevera: 5%.- Rentaplats amb aigua freda en lloc de calenta: 75%.- Rentadora amb aigua freda en lloc de calenta: 80%.- Tapar les olles quan cuinem i ajustar la mida de la flama: 20%.

d’aquesta e-

EL CANVI CLIMÀTIC

L’ENERGIA NUCLEAR NO ÉS LA SOLUCIÓ

ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOSMentre el nostre model energètic estigui basat en la crema de combustibles fòssils, què podem fer nosaltres per disminuir les emissions de CO2?

ESTALVI ENERGÈTIC A CASA NOSTRA AMB SISTEMES MÉS EFICIENTS:

Com que cada vegada consumim més energia, el primer pas que hem de fer és reduir aquest consum a fi de disminuir les emissions. Hi ha solucions molt senzilles i amb les quals les nostres butxaques surten beneficiades. Nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, podem fer molt per pal·liar el canvi climàtic.

49%

6%10%

15%

20%

PetroliGas naturalCarbóNuclearRenovables

CONSUM ENERGÈTIC A ESPANYA

Els més eficients

Els que presenten un consum mitjà

Alt consum d’energia

Nivell d’eficiència molt alt.Consum energètic inferior al 55% de la mitjana.

Entre el 55% i el 75%.

Entre el 75% i el 90%.

Entre el 90% i el 100%.

Entre el 100 % i 110 %.

Malbaratament d’entre el 110 % i el 125%.

Despesa superior al 125 %.

INTERPRETACIÓ DE LES ETIQUETES ENERGÈTIQUES

A

B

C

D

E

F

G

Nuclear

Renovables

Gas natural

Petroli

Carbó

EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC A ESPANYA4. TRANSPORT EL QUE MÉS EMISSIONS ALLIBERA El transport, sobretot el rodat per carretera, és el sector que més contribueix al canvi climàtic.Els vehicles privats representen el 45% dels desplaçaments per ca-rretera. A més, el sector del transport consumeix el 65% del petroli que s’extreu a tot el món i en depèn quasi totalment. Per això, és necessari replantejar el transport i donar pas a una mobilitat sostenible.

EL PERQUÈ DE LA SITUACIÓLes grans inversions en carreteres, l’abús de vehicles privats d’alta po-tència i les ciutats que donen preferència als cotxes, fan que el transport sigui el que més fomenta l’escalfament global.Gran superfície urbana dedicada a l’automòbil. Entre el 20 i el 30 % del total de les ciutats i arriba al 40 % a les urbanit-zacions de nova construcció.Els Pressupostos Generals de l’Estat afavoreixen els transports no sostenibles. Per al 2007, s’ha destinat quasi el doble en carreteres que en ferrocar-rils. A més, el 77 % del ferrocarril va destinat a l’AVE, el qual no és res-pectuós amb el medi ambient com el tren convencional, pel qual es fa una inversió molt petita.

Desaprofitament dels cotxes privats. El 80% dels vehicles van ocupats habitualment per una sola persona, cosa que implica una despesa energètica entre 5 i 20 vegades superior a la del transport públic.

Gran quantitat de cotxes potents i vehicles tot terreny. Aquests poden arribar a emetre el doble de gasos que un turisme

normal i són usats pel mateix que podria fer un turisme menys contaminant.

Baix ús del transport públic. A l’estat espanyol, només el 5% dels viat-

gers es desplacen en tren davant del 91% que ho fan en cotxe.

• Actuacions urbanístiques i territorials per disminuir els desplaçaments a les ciutats.• Promoure els transports col·lectius, com el tren convencional, l’autobús i el tramvia. Fer servir l’autobús en lloc del cotxe comporta un estalvi del 80%.• Moure’s a peu i en bicicleta comporta un estalvi de combustible del 100%. La bicicleta és el sistema més eficient per a recorreguts de menys de 8 km.

• Conduir eficientment. Canviar de marxa per sota de

les 2500 revolucions en vehicles de gasolina i sota les 2000 en els de ga-

soil estalvia un 35% de combustible. Conduir a 90 km/h en lloc de a 110 km/h n’estalvia el 25%.

• Establir un etiquetatge ecològic dels vehicles, per poder triar el que menys emissions generi.• Compartir el cotxe amb dos, tres o quatre persones pot estalviar el 50-66-75% de combustible respectivament.

Per disminuir les emissions provocades pel transport s’ha d’afavorir els transports col·lectius i donar prioritat als vianants i ciclistes a les ciutats.

CAMINANT CAP A UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

INFLUÈNCIA DE LES DIFERENTS ACTIVITATS HUMANES EN ELPERCENTATGE DE LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE HIVERNACLE

TRANSPORT

Indústria

Residencia

Serveis

Agricultura

37%36%

4%8% 15%

Carretera

Aeri

Marítim

Ferrocarril

80%

13%

4%3%

CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS A ESPANYA 2005

TRANSPORT

EL CANVI CLIMÀTIC

5. L’ENERGIA DEL FUTUR LES ENERGIES NETES I RENOVABLES S’ha avançat molt tecnològicament i ja hi ha una gran diversitat d’energies alternatives al petroli que emeten menys CO2 a l’atmosfera, per això són anomenades energies netes, i la font de les quals no s’esgota, és a dir que són renovables. Malauradament, la presència actual d’aquestes energies és molt minoritària. Però, amb una planificació i distribució adequada, en el futur podrien moure el món.

Com funciona?S’obté de matèria orgànica de residus

(forestals, agrícoles, ramaders, de la indústria agroalimentària) o de cultius energètics (blat de moro, canya de

sucre, colza). Té múltiples aplicacions: biocombustibles, electricitat, calor i gas.

AvantatgesÉs una font renovable d’energia i el seu us pot reduir les emissions

d’efecte hivernacle de manera considerable.A tenir en compte

És millor fer servir biomassa de residus que de cultius, ja que aques-ta segona opció pot portar problemes en els països pobres amb els

preus dels aliments bàsics i pot provocar un gran impacte ambiental.

ENERGIA SOLAR Com funciona?

L’energia obtinguda de la radiació solar és transformada en calor gràcies a uns

col·lectors solars que transfereixen l’energia del Sol a l’aigua i l’escalfen (solar tèrmica) o, mit-

jançant unes cel·les fotovoltaiques, la transfor-men en electricitat (solar fotovoltaica).

AvantatgesÉs un sistema silenciós, de llarga durada, que

requereix poc manteniment i és molt fiable. Es poden integrar a les teulades dels edificis, amb

la qual cosa no consumeix territori.A tenir en compte

En el cas dels mòduls fotovoltaics, requereixen molta energia en la seva fabricació i ne-

cessita elements tòxics.

Com funciona?Mitjançant la reacció química de l’oxigen de l’aire amb l’hidrogen emmagatzemat en un dipòsit es produeix energia. Ja es fa servir per propulsar coets i cada vegada hi ha més autobusos i cotxes que funcionen amb piles d’hidrogen.AvantatgesNo contamina ni genera gasos d’efecte hivernacle ja que com a resultat del procés només s’allibera vapor d’aigua. A tenir en compteL’obtenció de l’hidrogen és molt costosa ja que no existeix sol a la natura. Es requereix molta energia per obtenir-lo. A més, les piles d’hidrogen encara són molt poc assequibles econòmicament.

Com funciona?Es genera electricitat mitjançant l’energia cinètica i potencial de l’aigua.AvantatgesÉs una energia neta, renovable i inesgotable.A tenir en comptePot generar impacte mediambiental si no està ben adaptada al riu on es construeix

Com funciona?Consisteix en la

transformació de l’energia potencial o cinètica del mar

(onades, marees i corrents) en energia elèctrica.

AvantatgesNo contamina l’atmosfera

i gairebé tots els països podrien accedir-hi, ja que

tres quartes parts del planeta són oceans.

A tenir en compteÉs una tecnologia en

desenvolupament i pot influir en la salinitat i la

biodiversitat del mar.

ENERGIAMAREMOTRIU

ENERGIAMINIHIDRÀULICA

HIDRÒGEN BIOMASSA

ENERGIA EÒLICACom funciona?Les aspes dels generadors eòlics transformen l’energia del vent amb energia elèctrica. També es pot fer servir per bombejar aigua de pous subterranis.AvantatgesEs tracta d’una tecnologia molt desenvolupada i provada. A més, el cost de manteniment és baix. S’hi poden instal·lar camps eòlics tant a terra com al mar. A tenir en comptePot presentar un gran impacte visual, sonor i mediambiental si no es planifica de manera adequada el lloc on s’instal·la. Per treure’n el màxim profit s’han de posar en un lloc on el vent sigui constant.

H2

EL CANVI CLIMÀTIC

6. DESIGUALTATS I RESPONSABILITATS QUI SÓN ELS RESPONSABLES?El canvi climàtic genera encara més desigualtats entre els països rics i els pobres.Tan sols el 18% del humans pertanyen a països industrialit-zats i produeixen el 40% de gasos que contribueixen al can-vi climàtic. Això significa que els països pobres, a més de no ser els responsables d’aquest fenomen, són els que pa-teixen més les conseqüències negatives de l’escalfament global, ja que tenen menys recursos per combatre-les.L’atmosfera és de tots i hauria de ser emprada de manera equitativa. Per això, la disminució de gasos d’efecte hivernacle ha de començar pels països industrialitzats.

Molts cops pensem que el canvi climàtic és cul-pa de les grans indústries i que els polítics són els que po-den fer alguna cosa. Però del total de les emissions d’efecte hivernacle, tan sols el 40% és responsabilitat de grans empreses (d’electricitat, ma-terials de construcció, metalls, indústria, etc.). El 60% restant prové del sector difús format per la ciutadania, les empreses i les administracions.

S’anomena sector difús perquè es tracta de milions de persones repartides

per tot el territori que estan fora del control del protocol de Kyoto.Per tot això és molt important que les persones ens conscienciem i ens esforcem per disminuir les nostres emissions, estalviant energia a les nostres cases i a la feina i apostant per una mobilitat més sostenible.

DE KYOTO A BALIEL PROTOCOL DE KYOTOEl desembre de 1997 a Kyoto (Japó) es va celebrar la tercera de les Cimeres del Clima. Aquí es van establir unes reduccions determinades de gasos d’efecte hivernacle i les mesures financeres per acomplir-los a partir de 2005 fins al 2012.• La Unió Europea es va comprometre a reduir les emissions en un 15% per al 2010 amb relació als nivells de 1990. Tanmateix, a alguns països se’ls permetia un increment de les emissions a compte de la reducció d’altres. • Espanya es va comprometre a augmentar com a màxim les emissions

en un 15%. L’any 2007, però, les emissions han augmentat quasi en un 50% des de 1990.

EL TRACTAT DE BALIAmb la necessitat de renovar el protocol de Kyoto, el desembre de 2007 s’ha celebrat a la ciutat de Bali una cimera sobre el canvi climàtic per tal que el 2009 hi hagi un nou text més ambiciós que substitueixi al protocol de Kyoto. El gener de 2013 entraria en vigor aquest nou tractat.189 països han signat aquesta ini-ciativa, dels quals també s’inclou EUA, fet important tenint en compte que és el país que més emissions d’efecte hivernacle allibera. Els paï-sos emergents com Xina, Índia, Bra-sil i Indonèsia, s’han compromès a establir una limitació voluntària d’emissions sota la supervisió de l’ONU.

TOTS HEM D’ACTUAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

EL CANVI CLIMÀTIC

PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT!

El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots i totes. Polítics/ques, empreses i la ciutadania de tots els països hem de treballar per combatre aquest problema.

EMISSION DE CO PER ZONA

EVOLUCIÓ DE LES EMISIONS DE GASOS D’EFECTE

HIVERNACLE A ESPANYA

Límit d’increment d’emissions

5

• Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs- Des de 2001, fulletons, cartells i llibres per a les seves activitats, el seu Informe Anual, caràtules de DVD,

documentals, etc.- Disseny del logotip i del butlletí antiarmamentista Materials de Treball.

• Centre de Treball i Documentació- Des de 1996, nombrosos materials gràfics per a taules rodones, debats i campanyes sobre temes com

l’abolició de la pena de mort, la legalitat internacional i el cas d’Iraq, arguments contra la guerra, la pau i els drets humans a Algèria, guerra, terrorisme i retall de llibertats, l’ús d’energia nuclear, el final del petroli o els nous reptes de la seguretat.

NOTÍCIES

Les mesures d’austeritat aplicades

des de l’inici de la crisi han tingut

conseqüències en tots els pilars de

l’Estat del benestar. Els pressupostos de

sanitat i educació s’han vist àmpliament

retallats, mentre que els destinats al

foment de l’activitat econòmica i les

inversions públiques han vist reduïdes

les seves partides fins a convertir-los en

una quantitat testimonial, perjudicant la

creació de treball. A més s’augmenta

la càrrega impositiva sobre el ciutadà

del carrer i es perdonen quantitats

milionàries als defraudadors fiscals,

o es continua ajudant les entitats

financeres, principals causants de la

crisi.

No obstant això, la partida destinada

a la despesa militar és, si no la que

menys, una de les menys afectades

per les retallades pressupostàries.

I no només això: també es veu

incrementada amb ajudes addicionals,

quan el govern ho considera oportú,

com la que es va aprovar el passat

mes de setembre. El volum de les

forces armades espanyoles se segueix

mantenint en nivells similars als anys

de bonança econòmica, alhora

que les empreses i administracions

públiques —entre les quals crida

especialment l’atenció la de sanitat i

educació— estan aplicant forts ajustos

de personal. Les operacions militars a

l’exterior gaudeixen d’un pressupost

extraordinari anual constant, que

ronda els 780 milions i que el Govern

amaga en el Fons de Contingències. La

inversió en R+D militar segueix gaudint

d’una partida pública considerable

que bé podria servir per promoure la

investigació civil, fent més competitives

i innovadores les empreses (pág. 2 )

És un deure reduir la despesa militar

SUMARI

És un deure reduir

la despesa militar . . . . . . . . 1

Les trampes del pressupost

militar de l’any 2013 . . . . . 2

Pere Ortega

Crèdits per a l’industria militar

a cop de Reial decret . . . . . 4

Camino Simarro

Un exèrcit

sobredimensionat . . . . . . . . 7

Tomàs Gisbert

La jurisdicció militar:

la retallada que no arriba. . . 9

Tomàs Gisbert

Reflexions sobre les

operacions militars

espanyoles en l’exterior. . . 11

Alejandro Pozo

Notícies . . . . . . . . . . . . . . 16

MATERIALS

DE TREBALL

45

El Centre d’Estudis per a la Pau

JM Delàs és membre de

l’ENAAT (European Network

Against Arms Trade),

del WRI (War Resisters

International) i col·laborador del

SIPRI (Stockholm International

Peace Research Institute)

DESEMBRE 2012

Entrenament de l’exèrcit somali

per militars espanyols

ww

w.m

de.e

s

En el cas d’una Catalunya constituïda en un estat propi, caldria obrir un debat sobre la seguretat i la política de defensa que es portaria a terme en

un hipotètic estat català independent. La discussió hauria de girar al voltant de tres qüestions. 1) Qui és el subjecte de la defensa i la seguretat? És a dir, qui s’ha de protegir: les persones, l’Estat, les elits

que governen? 2) Quines són les amenaces que cal afrontar? Són les mateixes que si no tinguéssim estat? 3) Com afrontar aquestes amenaces? De totes les propostes que poden haver-hi, emergeix amb força una proposta basada en la seguretat humana, que afirma que Catalunya no

té amenaces que requereixin respostes militars.

Un nou estat català hauria de ser això, nou, i no plantejar-se la defensa i la seguretat des del punt de vista

dels models ja existents, com si aquests fossin l’única opció. El nou estat hauria de construir-se tenint en compte el nou context del segle XXI, en què és possible el progrés, el desenvolupament i la viabilitat d’un país sense elegir el camí de la militarització. Hi ha qui ha calculat que a Catalunya s’haurien de gastar l’1,5% del PIB, uns 3.000 milions d’euros l’any, en un hipotètic exèrcit. Hi ha moltes maneres alternatives de gastar-se aquests diners que servirien de manera directa per crear un país més segur per a tothom. Tot a través de la seguretat humana, que hem d’abordar en tota la seva globalitat, treballant en tots els aspectes que fan que les persones, els ciutadans i ciutadanes ens sentim segurs. Però aquest model no és un plantejament exclusiu per a Catalunya, sinó que és

la seguretat desitjable, també, per a la resta del món.

Cal un nou plantejament de seguretat

SUMARI

Cal un nou plantejament de seguretat . . . . . . . . . . . 1Riscos i amenaces a la seguretat de Catalunya . . . . 2Tica Font

Quina defensa i seguretat per a Catalunya . . . . . . . . . 4Pere Ortega

Quina seguretat per a Catalunya? . . . . . . . . . . . 8Tomàs Gisbert

Propostes de seguretat i defensa dels partits polítics catalans . . . . . . . . 11Jordi Calvo i Roger Bruguera

MATERIALSDE TREBALL

46

El Centre d’Estudis per a la PauJM Delàs és membre del’ENAAT (European NetworkAgainst Arms Trade),del WRI (War Resisters International) i col·laborador del SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute)

FEBRER 2013

L’ENERGIA NUCLEAR

I LES SEVES ALTERNATIVES

V I I è M E M O R I A L OCTAV I P E L L I S SA

23 i 24 de Novembre de 2007 Auditori de la Rambles de la UPF

Entrada lliure + info: www.cetede.org

Auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de la Facultat de PeriodismeLa Rambla 30-32 (plaça Joaquim Xirau) Barcelona

CENTRE DE TREBALL I DOCUMETACIÓ

U N I V E R S I T A T

P O M P E U F A B R A

Organitza: Amb el suport de: Amb el finançament de:

Gra

fism

e+im

pres

ió c

on la

col

·labo

raci

ó de

la F

unda

ció

Tam

-Tam

· Fo

togr

afia

Rock

artw

olf

AhimsaJustícia i Pau presentaAhimsa és un documental de Justícia i Pau que s’emmarca en el treball del

seu Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs. Té l’objectiu de contribuir a la construcció d’una cultura de pau, en contraposició a la cultura de guerra, de violència i de militarització, massa sovint present a la nostra societat. Hem volgut dedicar aquest material a Gandhi, la font d’inspiració més important entre els qui opten pel pacifisme i la noviolencia. És per això que el títol del documental és ahimsa, concepte creat per ell. Traduït entre nosaltres per «noviolència» significa no matar, i rebutjar qualsevol tipus de violència contra les persones, tant física, com cultural, psíquica o estructural, que considera que cal eradicar per aconseguir la igualtat entre les persones.

Ahimsa es un documental de Justícia i Pau que se enmarca en el trabajo de su Centro de Estudios por la Paz JM Delàs. Tiene el objetivo de contribuir a la construcción de una cultura de paz, en contraposición a la cultura de gue-rra, de violencia y de militarización, demasiado presente en nuestra sociedad. Hemos querido dedicar este material a Gandhi, la fuente de inspiración más importante entre quienes optan por el pacifismo y la noviolencia. Es por ello que el título del documental es ahimsa, concepto creado por él. Traducido entre nosotros como «noviolencia», significa no matar y rechazar cualquier tipo de violencia contra las personas, tanto física, como cultural, psíquica o estructural, que considera que hay que erradicar para conseguir la igualdad entre las personas.

Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justicia i PauC/ Rivadeneyra 6, 10è08002 BARCELONA T. 93 317 61 77 F. 93 412 53 84www.centredelas.orgdelas@justiciaipau.orgwww.justiciaipau.orgjusticiaipau@justiciaipau.org

Amb el suport de / Con el apoyo de:

Ahim

saCO

NTRA

LA GU

ERRA

CONTRA LA GUERRA

JUSTÍCIA I PAU

MINISTERIODE EDUCACIÓNY CIENCIA

JUSTÍCIA I PAU

BY NC SA

AhimsaJUSTÍCIA I PAU

CONTRA LA GUERRA

Cap. 1: Cultura de pau / Cultura de pazCap. 2: Noviolència i transformació social / No violencia y tranformación socialCap. 3: El cicle armamentista / El ciclo armamentistaCap. 4: La funció dels exèrcits / La función de los ejércitosCap. 5: Cultura de guerra / Cultura de guerra

INF O RME 2008

EXPORTACIONES

ESPAÑOLAS DE

MATERIAL

DE DEFENSA

1998 - 2007

PIRATERIA A SOMÀLIA: EXCUSA O OPORTUNITAT

GEOPOLÍTICA?

UNA MIRADA DIFERENT A LA PARTICIPACIÓ MILITAR

ESPANYOLA I INTERNACIONAL CONTRA LA PIRATERIA

INF O RME núm. 13

INF O RME núm. 14

VERITATS I MENTIDES

AL PRESSUPOST

MILITAR ESPANYOL DE 2013

Gra

fism

e+im

pres

sió: F

unda

ció T

am-T

am

Lloc i data: 16 d’octubre de 2009Sala d’actes de la Residència d’InvestigadorsHospital 64, 08001 Barcelona (Prop de la parada de metro de Liceu)

Pel seminari del matí cal inscripció prèviaEntrada gratuïta. Places limitades

Informació i inscripcions:Centre D’Estudis per a la Pau J.M. Delà[email protected]

www.centredelas.org

Justícia i Pau Rivadeneyra 6, 10è · 08002 BarcelonaT. 93 317 61 77 · Fax. 93 412 53 84

www.justiciaipau.org

JUSTÍCIA I PAU

Convoquen:

EL TAULER D’ESCACS MUNDIAL

Afganistan, Pakistan, EUA, OTAN...

i Espanya

Jornades Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs

Divendres 16 d’octubre de 2009Seminari i conferència

amb Tariq Ali

Amb la col·laboració de:

El final de l’era del petroli barat

Intervindran

16 h. Mariano MarzoQuines són les previsionssobre sobre el futur del petroli?

18 h. Miquel MuñizLa difícil transició cap ales alternatives al petroli:el cas del Pla de l'Energiade Catalunya (2006-2015)

19.30 h. Enric TelloImplicacions socials i polítiquesdel final de l’era del petrolibarat. Cap a un canvi de modelsocial?

Jornada convocada pel Centre de Treball i Documentació

Pati Manning,divendres 21 d’abrilde 16 a 21.30 h.

Fund

ació

Tam

-Tam

6

• Ecologistes en Acció- Imatge de la campanya «Catalunya estalvia aigua», encara en curs, per a diversos ajuntaments catalans

–Cornellà, Vilanova i la Geltrú, L’Hospitalet, Mataró, Sant Cugat, Viladecans i Santa Maria de Palau Tordera–. Aquesta campanya va començar al 2002 i encara està en curs en alguns d’aquests ajuntaments. Compren la Guia pràctica de xerojardineria, la Guia d’aigua a Catalunya i la Guia pràctica per a l’estalvi domèstic d’aigua.

- Diversos fulletons, pegatines i cartells per a altres campanyes, com ara els «Encuentros estatales de amantes de la basura».

• Entrepobles- Desde fa anys fem el butlletí Entrepoples, publicat en 3 idiomes (català, castellà i gallec).- Entre altres treballs, disseny gràfic per a un DVD sobre soberania alimentària a Nicaragua.

VIL

AN

OVA

I LAGELTRÚESTA

LVIA

AIGUAGUIA PRÀCTICA

PER A L’ESTALVI DOMÈSTIC D’AIGUA

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚServei de Medi Ambient

Temps de cop d’estat,

temps de lluita

El Salvador: dos mesos de nou Govern

Sostenibilitat i Sobirania Alimentària al Bajo Lempa

Les dones alimenten el món

Temps de cop d’estat,

temps de lluita

Revista periòdica

Menjadors escolars ecològicssMenjadors escolars ecològics

Triomf de l’FMLN a El SalvadorIsrael, després de la massacre de GazaEquador: la Llei Minera conspira contra la Constitució

Revista periòdica

Espècies d’altres indrets del món,

però històricament utilitzades en les nostres contrades

Nom científiccatalà / castellà

RegOn?* Llum

SòlComentaris

Aloysia triphyllamarialluïsa /

calcariD’origen argentí.

hierba luisa

Arbust perenne de fins a 2 metres.

Molt apreciat per la seva olor.

Callistemonescuraxemeneies /

acidD’origen australià.

citrinus

limpiatubos

Arbust de fins a 2 metres.

Molt apreciat per la seva espectacular

i original floració.

Helleborus

elèbor / eléboro

àcidProcedent de Turquia i de la regió

orientalis

del Caucas.Mata herbàcia perenne.

Floració primerenca cap al final de l’hivern

o principi de primavera.

Produeix toxines.

Hypericum ssp.pericó / hipérico

calcariMates arbustives d’uns 50 centrímetres.

Flors grogues molt vistoses.

Segons l’espècie la podem plantar

en talussos, rocalles, agrupades...

39

*Llegenda a la pàgina 39

guia 4/5/09 16:14 Página 39

Ilex aquifoliumgrèvol / acebo

àcidPerenne, de fulles dures i molt punxoses.

Arriba a assolir port arbori, però cal tenir

paciència ja que té un creixement molt lent.

Fruits vermells molt vistosos cap al final

de la tardor.

Juniperus càdec / cada

indiferent Perenne amb les fulles espinoses.

oxycedrus

Els fruits maduren el segon any i s’utilitzen

per a donar gust als licors.

Myrtus communis murtra /

àcidPerenne.

mirto, arrayán

Fruits estiuencs comestibles.

Nerium oleander baladre / adelfa

sorrencSemicaduc, només perd totalment les fulles

en els hiverns molt rigorosos.

Floració molt vistosa durant la primavera.

Suporta bé la sequera, la ciutat,

la contaminació, però no el test.

Phillyrea fals aladern

calcariPerenne.

angustifolialabiérnago

Arriba als 5 metres.

Pistacia lentiscus llentiscle / lentisco

indiferent Perenne.Suporta molt bé les zones ventades

i els pendents.

Prunus spinosaaranyoner / endrino

indiferent Caduc i espinós.Fa fruits durant la tardor,

que s’utilitzen per a fer patxaran.

29

Nom científiccatalà / castellà

RegOn? Llum

SòlComentaris

guia 4/5/09 16:13 Página 29Cupressus

xiprer / ciprés

secPerenne.

sempervirens

Originària de l’est de la Mediterrània

i de l’Iran.Tradicionalment utilitzada com a pantalla

natural contra el vent.

Ficus caricafiguera / higuera

indiferent Caduc.Alta capacitat de rebrot. Arbre de molt difícil eradicació

quan és adult. Ideal per als patis enllosats.

Si volem menjar figues hem de tenir

cura de plantar una de les varietats

de cultiu que sigui hermafrodita.

Fraxinus freixe / fresno

indiferent Caduc.

angustifloia

Valor ornamental, ideal plantar-ne

un petit grup en jardins grans

per a fer una zona d’ombra o devesa.

Laurus nobilisllorer / laurel

àcidPerenne.Prové de l’Àsia Menor, però el trobem

subespontani en moltes comarques

del litoral del país.Fulles molt aromàtiques, altament

apreciades a la cuina.

24

Nom científiccatalà / castellà

Reg On? Llum SòlComentaris

guia 4/5/09 16:13 Página 24PRINCIPIS BÀSICSEN XEROJARDINERIAPlanificaciói disseny adequats a la zonaAl moment de plantejar-se un jardí cal un disseny

previ, que ens permetrà orientar-nos durant totes

les fases de la creació, alhora que ens perm e t r à

distribuir els recursos de manera més eficaç.A l’hora de fer el disseny, hem de tenir en compte:Característiques: Definir les zones assolella-

des, ombrívoles, exposades al vent, el pen-

dent del terreny...Necessitats: Ús que es farà del jardí o de

cadascuna de les parts que tindrà: zones per

a passejar, d’esbarjo, per a l’emmagatzemat-

ge d’eines, per a gaudir de la natura...

Zonificació del jardí segons necessitats de reg

5

tanques arbustives

tanques arbustives

tapissants camí

arbustos

molt baix

enllosatprada

tanques arbustives

arbrat

casa

baix

sensereg

alt

moderatmod.

guia 4/5/09 16:11 Página 5

Què és la xerojardineria?

Xerojardineria!Planificació racional de l’entornDisseny adequatOptimització dels recursos naturals=

ESTALVI D’AIGUA I DE DINERSEl prefix x e r o - prové d’un mot grec que vol dir sec.Així quan parlem de x e r o j a r d i n e r i a ens estem r e f e-rint a la jardineria pròpia de les zones més seques.

Avui dia però, el terme x e r o j a r d i n e r i a es refereixa un tipus de jardineria gairebé autosuficient, queoptimitza al màxim tots els recursos disponibles,en especial l’aigua i que, per tant, és aplicable atota mena de climes.

La xerojardineria marca unes pautes d'estalvid'aigua, de recursos humans i materials i de con-sum mínim de productes fitosanitaris. Es tracta,

doncs, d’establir un balanç òptim entre els recur-sos disponibles i les necessitats que ha de satis-fer un jardí.

Espígol4

guia 4/5/09 16:11 Página 4

Revista periòdicaNº 48 • Estiu de 2008

Els negocis i la fam

Els negocis i la fam

El poder de les grand cadenes de distribució

El poder de les grans cadenes de distribució

Aliments: silenciós assassinat

en massa en països

en desenvolupament

Aliments: silenciós assassinat

en massa en països

en desenvolupament

Dones: gestores de la sobirania alimentària

Dones: gestores de la sobirania alimentària

20 anys de

Per talque no ens falti

l’aigua d’aquí a uns anyscal utilitzar-la millor ara

Això vol dir:

Assegurar aigua neta per a totes les personesi éssers vius.

Protegir els rius, llacs i aigües subterrànies.

No malgastar-la ni contaminar-la,començant per casa i l’escola.

Ja has vist com n’és de fàcil tenir cura de l’aigua,ara fes-ho córrer!

Il·lu

strac

ions

: Nau

sica

/ w

ww

.nau

sica

.es

· Gra

fism

e+im

pres

sió:

Fun

daci

ó Ta

m-T

amJa saps com gasteml'aigua a casa?

I tu? En una casa de quatre persones podem arribar a gastar més d

Per a què la fem servir, tanta aig

Al lavaboen gastem la major part

Cada vegada que:• buidem el WC llencem 10 litres• omplim la banyera gastem uns 300 litres• obrim l’aixeta surten 12 litres/minut

I a més

Amb una aixeta que degota podemperdre 30 litres al dia.

Un jardí de gespa necessita uns16 litres/m2 a la setmana.

més de 1.000 litres d’aigua al dia

aigua?

Per netejar,també en gastem molta

Posem una rentadora: 75 litres

Rentem els plats amb l’aixeta oberta;100 litres/dia o més

Per rentar el cotxe amb mànega;400 litres

L’aigua brutaés aigua perduda!

Posant molt sabó i lleixiu, queda netala casa però molt brut el riu!

CATA

LUNYA ESTA

LVIA

AIGUA

Cada gota compta!

Per talque no ens falti

l’aigua d’aquí a uns anys

cal utilitzar-la millor araAixò vol dir:Assegurar aigua neta per a totes les persones

i éssers vius.Protegir els rius, llacs i aigües subterrànies.

No malgastar-la ni contaminar-la,

començant per casa i l’escola.Ja has vist com n’és de fàcil tenir cura de l’aigua,

ara fes-ho córrer!

Il·lu

strac

ions

: Nau

sica

/ w

ww

.nau

sica.

es ·

Gra

fism

e+im

pres

sió: F

unda

ció

Tam

-Tam

Ja saps com gasteml'aigua a casa?

I tu?En una casa de quatre persones podem arribar a gastar més d

Per a què la fem servir, tanta aig

Al lavaboen gastem la major partCada vegada que:• buidem el WC llencem 10 litres

• omplim la banyera gastem uns 300 litres

• obrim l’aixeta surten 12 litres/minutI a més

Amb una aixeta que degota podem

perdre 30 litres al dia.Un jardí de gespa necessita uns

16 litres/m2 a la setmana.

més de 1.000 litres d’aigua al dia

aigua?

Per netejar,també en gastem moltaPosem una rentadora: 75 litres

Rentem els plats amb l’aixeta oberta;

100 litres/dia o mésPer rentar el cotxe amb mànega;

400 litres

L’aigua brutaés aigua perduda!Posant molt sabó i lleixiu, queda neta

la casa però molt brut el riu!

CATA

LUNYA

ESTALV

IA

AIGUA

Cada gota compta!

Soberanía AlimentariaNicaragua

Sobe

raní

a Al

imen

taria

· Ni

cara

gua

Soberanía Alimentaria · Nicaragua

CONTENIDOS DEL DVD Continguts del DVD

PELÍCULA Pel·lícula• Tierra nuestra (61’16’’)

VIDEOS EXTRA Videos extra• De todo un poco cultivamos mejor (6’35’’)• El disfraz de la muerte (9’15’’)• Nuestra Milpa (19’14’’)• Verde esperanza (6’50’’)

CONTENIDOS EXTRA Continguts extraAccediendo a los archivos de este DVD con un ordenador también se puden consultar los siguientes materiales:

AUDIO

• Tierra nuestra, canciones campesinasTEXTOS

• Catálogo de la colección audiovisual sobre Soberanía Alimentaria

• Cómic: ¿Por qué hay crisis alimentaria?• Exposición sobre Soberanía Alimentaria- Pequeñas fincas orgánicas diversificadas• Planificar y transformar para el mercado• Tácticas, técnicas y recetas para la agricultura sana

Fund

ació

Tam

-Tam

Sobirania Alimentària

Editado por:

Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1, 3r 1a08002 Barcelona · Tel.: 93 268 33 66www.pangea.org/epueblos

Realizado por:

www.fundacionluciernaga.org

Colaboran:

dvd_caratula.indd 1 2/11/09 11:31:11

7

• Federació Catalana d’ONG per la Pau- Des de l’any 1999, fulletons de presentació de la Federació, el seus butlletíns dedicats a l’Any Internacional

de la Cultura de Pau –4 números, a l’any 2000–, cartells, programes de mà i butlletins diversos, com els del Congrès Català per la Pau, entre altres.

- Disseny del logotip i de la pàgina web.- Directori d’Entitats.- Llibre Cultura de Pau i Educació a la Ciutadania.- ...

CULTURA DE PAU I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

Estudi comparatiude diferents llibresde text de 3r d’E.S.O.

a Catalunya

30 de gener DIA DE LA

NOVIOLÈNCIA I LA PAU

Gra

fism

e+im

pres

sió: F

unda

ció T

am-t

am ·

Foto

: Dav

id H

amilt

on

diapau.indd 1 13/1/09 09:39:25

Grafi

sme+

impressió

amb

la col·

laboració

de la

Fun

dació

Tam

-Tam

Tàpies 1- 3 · 08001 Barcelona · Telf. 93 442 28 [email protected] · www.federacioongpau.org

La història és oberta. El passat i el present

determinen una part del futur,

però el futur és parcialment inventable i podem i volem

incidir-hi

Aquestes organitzacions formen:

I tu?

diptic.indd 1 17/9/08 12:19:48

10

L’Associació per a

les Nacio

ns Unides a

Espanya (ANUE) és una O

NG d’àmbit

estatal cr

eada el 1962 a Barce

lona.

ANUE ha estat r

econeguda per l’

ONU com a nexe

entre la m

ateixa O

rganitzac

ió i la

societat civil e

spanyola, i actu

a com a p

unt focal del centre Regional d

’Informació de

les Nacio

ns Unides a Brussel·les (U

NRIC).

Forma part de: les Fe

deracions Catala

nes d’ONG de Desenvolupament, Pau i Drets

Humans; Observat

ori DESC; Fe

deración Española d

e Asociaciones de Defensa

y Promoción de los Derechos H

umanos; Federaci

ó Mundial d’Associac

ions de

Nacions U

nides (WFUNA-FM

ANU) amb estat

us consultiu davan

t de Nacions

Unides; membre fundador del Pacto

Mundial en España.

Pòst

er d

e Bl

anca

Sal

vat p

er la

cam

pany

a «P

rou

Fam

200

1-20

04»

14

El CTD es va fundar l’a

ny 1976 per promoure el debat dins de l’esquerra catala

na

en un moment de canvi polític. Ens preocupava e

l simplisme i l’im

mediatisme dels

esquemes polítics i intel·lectuals p

revalents dins de les organitzac

ions de l’esquerra

antifranquista.

L’escenari polític h

a canviat

en molts sentits, p

erò moltes de les ca-

rències detectades llavors só

n encara vigents. Les rao

ns que varen motivar,

doncs,

la constitució del CTD com a platafo

rma independent de l’esquerra crítica

, com un

lloc obert a tothom, continuen essent vàli

des avui.

El CTD ha participat ac

tivament tan

t en les mobilitzacions cívi

ques com en el debat

polític i cultural. A

ltres mobilitzacions i protestes sorgien dels moviments so

cials nous

que varen irro

mpre en la vida política

en els anys se

tanta i vuitanta: le

s campanyes

antinuclears i pacifistes i per l’exigència d

e la igualtat

dels drets de les dones.

El CTD ha tingut un paper motriu essencial e

n les campanyes ciu

tadanes per la pau

i contra les agr

essions imperialis

tes: contra l

’entrada d’Espanya a l’OTAN, contra

les guerres del Golf, en favor de la p

au i del respecte dels drets humans a l’antiga

Iugoslàvia.

La cooperació entre els gru

ps i les persones és el cap

ital més important de l’entitat.

Al CTD hi van tenir la

seu les revistes Mientras tanto i En pie de paz, de llarg

a

trajectòria e

n la promoció del debat entre l’esquerra p

lural.

Davant l’expansió incontrolada del capitalisme, volem continuar aix

ecant la idea de fondre

la racionalitat

pessimista del discurs am

b l’optimisme de la voluntat e

mancipatòria.

VIIè

Mem

oria

l Oct

avi P

ellis

a «L

’ene

rgia

nuc

lear

i le

s se

ves

alte

rnat

ives

»

24

La Fundació Pau i Solidaritat és l’instrument de la Comissió Obrera Nacional de

Catalunya per fer cooperació internacional i per sensibilitzar els treballadors i tre

-

balladores del nostre país.

Els seus espais d’intervenció prioritària són: Amèrica C

entral i el Carib, Amèrica del

Sud, Europa de l’Est, i el Magrib i els països àrabs, encara que també intervé pun-

tualment a zones en situació d’emergència.

La Fundació vol construir la universalització dels drets econòmics i so

cials i assegurar

un model de relacions socioeconòmiques més sostenible i democràtic, partint del

fet que no pot haver-hi desenvolupament socialment just sense uns drets laborals

mínims.

42

El SIOF, Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars, és una en-

titat de caràcter no lucratiu que dóna suport a totes les campanyes que anualment

es desenvolupen a Catalunya i a l’Estat espanyol per donar a conèixer l’objecció

fiscal a les despeses militars.

Cam

pan

ya «

Tren

que

m fi

les.

Des

arm

a el

s te

us im

po

sto

44

La Universitat Internacional de la Pau vol oferir un espai d’intercanvi i formació

que cobreixi o complementi la capacitat crítica i reivindicativa de la ciutadania

oferint-los formació, informació contrastada i, sobretot, un lloc de trobada i de

debat.

L’Àrea d’intervenció de la UIP està centrada en els àmbits de la sensibilització,

l’educació i la formació per a la construcció de la pau. La UIP treballa sempre pel

foment d’una cultura i acció per la pau, i ho fa a través de conferències, seminaris,

debats, taules rodones, tallers, trobades per a l’intercanvi d’experiències (marxes,

sopars), i també d’altres activitats culturals (exposicions, grup de lectura, sessions

de cinema i documentals, homenatges, entrega de guardons, commemoracions,

etc.), que serveixen per a potenciar la convivència entre els assistents a les dife-

rents activitats. Els àmbits temàtics que es tracten estan relacionats amb les cièn-

cies polítiques, la resolució de conflictes, el dret civil i internacional, l’economia,

les ciències ambientals i sociològiques. Es tracta d’àmbits que contextualitzen la

problemàtica que es vol tractar de manera específica a la UIP.

DIRECTORI

ENTITATSw w w. f e d e r a c i o o n g p a u . o r g

La Federació Catalana d’ONGs per la Pau us convida a par-ticipar del Seminari Cooperació i Construcció de Pau, un curs destinat principalment al personal tècnic o voluntari de les ONGs i de les entitats de la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. En segona instància, el seminari també s’obre als i les mem-bres d’entitats no federades que treballen en els àmbits de la cooperació, la mediació i la transformació de conflictes.

El seminari pretén oferir coneixements i recursos sobre l’ac-tuació en relació a qüestions que estan molt vinculades: l’ajut humanitari, la cooperació al desenvolupament i la implemen-tació de la pau en situacions de conflicte. La persona coope-rant actua alhora en diversos camps, és un agent de pau que treballa en la pacificació i resolució de conflictes, en la recons-trucció de la vida comunitària en situacions de postconflicte.

Les sessions abordaran una anàlisi dels conflictes internacionals des de la nova conjuntura de la globalització i les demandes sorgides al voltant del controverit “dret a protegir”; sobre les bones i males pràctiques de l’ajut humanitari; com actuar en si-tuacions d’emergència per raons de catàstrofes naturals, crisis alimentàries o conflictes armats. Alhora, analitzarà els reptes que aquestes situacions comporten a la cooperació inter-nacional, així com l’eficàcia i/o eficiència de la cooperació al desenvolupament des d’una perspectiva crítica. També es tre-ballarà com reconstruir el teixit social, en aquestes situacions, des de la perspectiva psicosocial i de la noció de salut mental comunitària.

Les ponències-taller aniran acompanyades de materials i bi-bliografia per aprofundir en els debats i problemàtiques plan-tejades. D’altra banda, el seminari proposa combinar l’apro-ximació teòrica als temes i continguts de cada sessió amb l’enfocament pràctic d’alguns funcionaments i casos reals.

Lloc: Sala d’actes de la Confederació d’ONG per la Pau, els Drets Humans el Desenvolupament (c/ Tàpies 1-3 · Barcelona)

Aforament limitat a 30 persones

Es lliurarà un Certificat d’Assistència al Seminari

Preu d’inscripció: 30 per al personal de les entitats de la Confedera-ció Catalana d’ONG per a la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. 50 per als i les membres d’ONG i entitats no federades.

Podeu fer l’ingrés al número de compte: 3025 0001 15 1433364810Cal presentar el comprovant de pagament i, les persones voluntàries d’ONG federades, una carta acreditativa de les funcions realitzades a l’entitat corresponent.

Formulari d’inscripció a: www.federacioongpau.org/cms/inscripcioseminari

SEMINARI

De 21/02/2012a 22/03/2012 de Pau

Federació Catalana d’ONG per la PauC/ de les Tàpies 1-3 · 08001 BarcelonaT. 93 442 28 35 · F. 93 442 05 [email protected]@gmail.comwww.federacioongpau.org

Amb la col·laboració::

L’accés a les Jornades és lliure. Tanmateix, es requereix confirmació prèvia d’assistència abans del 11 de novembre, detallant si cal fer reserva o no per al dinar de dissabte (gratuït) a: [email protected]

LLOCAteneu Barcelonès · C/ Canuda 6 · Barcelona<M> L1 i L3 Catalunya

II JORNADES DEL MOVIMENT DE LA

PAU A CATALUNYA18 i 19 de novembre de 2011

L a Federació Catalana d’ONG per la Pau i l’Institut Català Internacional per la Pau or-ganitzem les II Jornades del

Moviment de la pau a Catalunya, divendres 18 i dissabte 19 de no-vembre de 2011.

Les jornades seran un moment per compartir un espai de convivència i unes experiències i treballs entre totes les entitats que formem part de la Federació i la ciutadania, on puguem reflexionar i debatre sobre la nostra feina, la identificació de les noves realitats, els reptes de fu-tur , la construcció de sinèriges en-tre les diferents entitats i la possible adequació a nous enfocaments o estratègies per incrementar la inci-dència transformadora en el camp social i polític, per contribuir a un món més just i pacífic.

Les entitats participants i els as-sistents durant el matí de dissabte reflexionarem i decidirem els con-tinguts, els guions de treball i el tarannà dels diversos eixos/ temàti-ques sobre els quals volem centrar les Jornades, i que són:

■ Els reptes de la Federació i el Mo-viment per la Pau a Catalunya.

■ L’Educació en el lleure i els joves. ■ La comunicació per la pau.

Transversalment les jornades han d’ajudar-nos a contestar si com a Federació i com a sector del movi-ment per la pau hi ha una estratègia més amplia que hàgim de seguir i quina ha de ser aquesta davant la nova conjuntura polític-social que vivim.

C/ de les Tàpies 1-3 08001 BarcelonaT. 93 442 28 35 · F. 93 442 05 [email protected]

Avinguda Diagonal 406, 6a planta08008 BarcelonaT. 93 554 42 70 · F. 93 554 42 [email protected]

Amb la col·laboració:

Fund

ació

Tam

-Tam

· Fo

to: M

. Bai

ley-

Gate

s

8

•Fòrum Social Mediterrani- Logotip.

• Fundació per la Pau- Fulletons del Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes.- Plafons per a l’exposició de 25 cartells i el llibre Seriosament. 25 raons per la pau, amb la col·labaració de

diversos dibuxants d’humor gràfic.

ARGUMENT 25L'educació per la pau a tota la població en el camí de la instauració d'una cultura de pau.

EL GAT INVISIBLE

L'educació per la pau no és un tema exclusivament escolar per als infants. Són els adultsels responsables de fer les passes que ens han d'aproximar a un món en pau. Hom nopot carregar els infants amb uns problemes que els adults no saben o no volen resoldre.Projectar les frustracions sobre ells és una manera de crear-los angoixes inútils iparalitzants. L'educació per la pau comporta una presentació alternativa de la història(remarcant com a fets positius no les victòries militars sobre altres pobles, sinó aquells

que han procurat una millora en les condicions de vida sobre la terra). Els herois històricsi de ficció, els models d'identificació, els valors dominants, etc., convé revisar-los sotaaquesta òptica. Ens proposem arribar a tota la població, amb el convenciment que nodefensem un bé o un interès particular en contra del bé o de l'interès d'altres, sinó quedefensem coses possibles, que han de proporcionar una qualitat de vida millor per atothom.

La història és oberta. El passat i el present determinen una part del futur, però el futur és parcialment inventable i podem i volem incidir-hi.

ARGUMENT 1Les coses poden canviar.

CESC

En matèria de seguretat i conflictes internacionals, cal anar avançant en la cessió desobirania i de competències, des de l'estat cap a organismes supraestatals.Serien passes en la bona direcció:•El desenvolupament del Dret Internacional.•La creació de Tribunals Internacionals de Justícia o d'Arbitratge amb sentències

vinculants.•El transvasament de mitjans humans i econòmics dels exèrcits estatals cap a unes

forces d'interposició mundials, una mena de policia internacional, amb formació iinstruments adequats i capacitat d'interposició ràpida en zones en conflicte. Aquestprocés ha de complir dues condicions: 1. Respecte al principi de subsidiaritat (allòque es pot resoldre en un àmbit més reduït, no s'ha de resoldre en un àmbit mésampli). 2. Regulació acurada del seu control (només cal fixar-se en el diferent significatde la policia en un país democràtic o en una dictadura). Per això és inseparable del'argument següent.

ARGUMENT 20De la seguretat particular cap a la seguretat compartida.

FÉLIX

fòrum social mediterrani

Amb la violència guanya el més fort, no el més just. No hi ha cap relació entre tenir més força i tenir més raó.

La violència és la llei dels animals, no és la llei de la racionalitat.

ARGUMENT 5La violència és un criteri absurd de resolució de conflictes.

TONI

L'afany obsessiu per eliminar riscos, acaba portant a un estat neuròtic d'angoixa crònica i a actuacions irracionals que creen riscos nous.

L'armamentisme n'és un exemple clar: disposem de la capacitat de destruir la terra moltes vegades!

ARGUMENT 9L'obsessió per la seguretat crea inseguretat.

ÀLEX FITO

«... i va ser unes hores després que la família Smith es va adonar que el “Detector de Moviments”

nou que acabaven d'instal·lar a casa no havia funcionat com calia a l'habitació del nen.»

La pau no és només absència de guerra. No és un fet casual, sinó que

és fruit d'una sèrie de condicions que no són fàcils, però que són

imprescindibles si volem aconseguir-la i mantenir-la. La pau és difícil

i fràgil, però és possible. El respecte dels Drets Humans i un ordre

econòmic just, que facin possibles unes condicions de vida dignes per

a tothom, són elements inseparables del treball per la Pau. En aquest

sentit, algunes crítiques als esclats de violència, als actes terroristes,

fins i tot certes campanyes "humanitaristes", si no van acompanyades

de la ferma disposició d’actuar sobre les seves causes i modificar les

situacions que els originen, esdevenen hipocresia.

ARGUMENT 12

La pau és un concepte positiu, que cal construir.

KRHAN

Cal desmilitaritzar el concepte de seguretat i alliberar així uns recursos que seran més útils i crearan més seguretat invertits

en altres direccions, com algunes de les que s'apunten en els arguments següents.

ARGUMENT 14

Canvi progressiu en les prioritats d'ús dels recursos econòmics i humans.

ROMEU

9

• Fundació Solidaritat UB- Des de 1997, díptics dels crèdits de lliure elecció organitzats conjuntament amb Món 3 sobre temes

d’actualitat de la seva competència.- Des de 2005, díptics dels cursos anuals, sota el títol «Conflictes i convergències en el món actual».- Imatge de l’exposició «La guerra eterna», sobre el Congo.- Altres materials gràfics com el del Fòrum Ambiental, sobre la crisis alimentària.

InformaciÛ i secretaria del curs:

Fundació Solidaritat UBC/ Melcior de Palau, 140. Facultat deBiblioteconomia (al costat de l'estació de Sants)Tel. 93 403 55 38 – Fax 93 403 55 [email protected]/solidaritat

Organitzen:

Col· laboren:

Solidaritat UBFundació

Participació, Solidaritati Cooperació

Fund

ació

Tam

-Tam

· Po

rtada

: «Zo

na z

ero»

a N

ova

York

CONFLICTESI CONVERG» NCIES

EN EL M” N ACTUAL

CursConflictes i resoluciÛde conflictesdesprÈs de lí11-S

14 febrer · 25 díabril 2007

Informació i secretaria del curs:

Fundació Solidaritat UBC/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteco-nomia (al costat de l’estació de Sants)Tel. 93 403 55 38 – Fax 93 403 55 [email protected]/solidaritat

Organitzen:

Col·laboren:

Foto

: Jan

ice

Lan

e ·

Am

b la

co

l·lab

ora

cio

de

la F

un

dac

ió T

am-T

am

CONFLICTES I CONVERGÈNCIES EN EL MÓN ACTUAL

CursGlobalització, crisi de models i conflicte

20 de febrer al 7 de maig de 2008

Informació i secretaria del curs:

Fundació Solidaritat UBC/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteconomia (al costat de l’estació de Sants)Tel. 93 403 55 38 · Fax 93 403 55 [email protected]/solidaritat

Col·laboren:

CONFLICTES I CONVERGÈNCIES EN EL MÓN ACTUAL

Curs

I després dels «neocons»... 18 febrer al 13 maig de 2009

Cooperació Internacional i Solidaritat

Organitzen:

Am

b la

co

l·lab

ora

cio

de

la F

un

dac

ió T

am-T

am

FÒRUM AMBIENTAL 2009

Crisi alimentària

Facultat de Biologia, UB · Barcelona

23-27 de febrer 2009

LlocAula Magna, Facultat de Biologia UB

Av. Diagonal, 645 (L3: Palau Reial)

08028 Barcelona

Horari

de dilluns 23 a divendres 27 de febrer de 2009

Organitza

Skamot Verd

(Grup ecologista de la Facultat de Biologia),

Santi Sabaté i Francesc Sabater

(professors del Departament d’Ecologia)

Convalidable

amb 1 crèdit de lliure elecció

Més informació

[email protected]

En col·laboració amb

Grafi

sme+

impr

essi

ó: F

unda

ció

Tam

-Tam

SkamotVerd

CONGOla guerra eterna

JOAQUIM M. P UJALS JOAQUIM M. P UJALS

Curs

Teatre de l’oprimit: una eina socioeducativa

Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

Directora: Jessica Espinoza

Del 20 d’octubre al 5 de novembre de 2009Teatre de l’oprimit: una eina socioeducativa

Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona

T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org

HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am

b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

En conveni amb:

Curs

Medi ambient,canvi climàtici conflictes armats: la qüestió de l’aigua

Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

Directors: David Bondia i Toni Jiménez

Del 14 al 28 d’octubre de 2009

Medi ambient, canvi climàtic i conflictes armats: la qüestió de l’aigua

Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona

T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org

HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am

b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

En conveni amb:Curs

L’Islam sense vel

Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

Directora: Nazanin Amirian

Del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2009

L’Islamsense vel

Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona

T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org

HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am

b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

En conveni amb:

Curs

Finances ètiques i transformació social

Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

Directors: Jordi Marí i Fernando Acosta

Del 17 de març al 2 d’abril de 2009

Finances ètiques i transformació social

Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona

T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org

HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am

b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

En conveni amb:

Col·labora:

banca etica 09.indd 1 20/1/09 14:29:17

Curs

Postneoliberalisme: balanç de 25 anys de globalització

Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

Directors: Salvador Aguilar, Arcadi Oliveres i Carlos Zeller

Del 16 de abril al 12 de maig de 2009

Postneoliberalisme:balanç de 25 anysde globalització

Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona

T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org

HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am

b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

En conveni amb:

Col·labora:

CONGOla guerra eterna

Educación para la ciudadanía global desde el currículoCurso de formación a distancia para docentes

de Infantil, Primaria y Secundaria

Del 1 de febrero al 12 de mayo de 2012

El curso está diseñado como un espacio de encuentro entre docentes que deseen pro-fundizar en las posibilidades prácticas de educación para la ciudadanía global, desde áreas y materias curriculares específicas. Así, se buscará la construcción de aprendiza-jes mediante la reflexión sobre la propia práctica docente, la experimentación de meto-dologías y recursos, y el diálogo entre los y las docentes participantes en el curso.

45 horas · Certificado por el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de BarcelonaInscripción por internet: www.ub.edu/ice · 60 euros · Plazas limitadasMás información: [email protected]

Fund

ació

Tam

-Tam

· Fo

to: G

raha

m R

icha

rdso

n (a

dapt

.)

Con el apoyo de:

10

• Justícia i Pau- Des de 1999, butlletí Quaderns per a la Solidaritat (37 números editats fins ara).- Exposició de 10 cartells i llibret El Tercer Món necessita pau (edició en catalá i castellà).- Materials gràfics per a la campanya «Justícia per a l’Àfrica».- Plafons i publicació per a l’exposicó «La immigració. Causes, efectes i propostes d’acció».- Guia per un consum responsable.- Diversos materials gràfics per a les seves campanyes, conferències, jornades, etc.

JUSTÍCIA I PAU

CRISTIANISME I JUSTÍCIA

Amb el suport de:

Per a més informació:

Justícia i PauRivadeneyra 6, 10è 08002 Barcelona

T. 93 317 61 77F. 93 412 53 84

[email protected]

Gra

fism

e+im

pres

sió

Fund

ació

Tam

-Tam

Els dilluns dels

Curs 2009-20101r trimestre

Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i JustíciaRoger de Llúria 13, BarcelonaTotes les sessions són a les 19 hEntrada lliure

DretsHumans DretsHumans

batre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Aquestes conferències es fan el primer dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i per-sones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.

Consulteu la nostra web per trobar informació detallada de les nostres activitats, campanyesi publicacions: www.justiciaipau.org

Justícia i Pau és una organització no gover-namental que actua a Catalunya des de 1968 i que té com a finalitats la defensa del drets humans, la lluita contra la pobresa i la margi-nació, la promoció del desenvolupament dels països pobres i la difusió de la cultura de pau.

Des de l’any 1998, Justícia i Pau i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzem un cicle permanent de conferèn-cies amb l’objectiu de donar a conèixer, de-

DEL 7 AL 26 DE MAIG DE 2008Facultat de Medicina de la UB (C. Casanova 143) · de 19 a 20.30 h

TEMES7 de maig: Del laboratori al pacient; la cadena del medicament14 de maig: La societat civil enfront les desigualtats de salut19 de maig: Malalties negligides versus malalties inventades21 de maig: El paper de la indústria farmacèutica en l’accés a la salut26 de maig: L’accés als medicaments com a dret humà: situació actual i iniciatives

MÉS INFORMACIÓ I [email protected] · T. 93 317 61 77

Amb el suport de

Organitzat per

Hi col·laborenAssociació d’Estudiants de Ciències de la Salut

Seminari

FÀRMACSEN UN MÓN GLOBAL

36

Quadernsper a la solidaritat

EL FÒRUM SOCIAL MUNDIALNOUS CAMINS PER CANVIAR EL MÓN

JORDI CALVO RUFANGES

37

Quadernsper a la solidaritat

BURUNDI:ENTRE LA GUERRA I LA PAUMIGUEL ÁNGEL PRIETO VAZ

Campanya sobre els reptes del desenvolupament a l’Àfrica subsahariana i les responsabilitats d’Europa

Justícia per a l’Àfrica

Curs 2007-2008AGENDA D’ACTIVITATS DE LA CAMPANYA

Oferta de conferènciesLes xerrades s’adrecen al públic en general (joves i adults). Són impartides per membres de Justícia i Pau. Tenen una durada aproximada de 60-90 minuts (col·loqui inclòs).

SeminariEl seminari consistirà en sis sessions de 90 minuts. La segona edició tindrà lloc a Barcelona els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de gener de 2008. El seminari és obert a tot el públic.

JornadesJustícia i Pau organitzarà unes jornades de debat de dos dies amb experts nacionals i internacionals que aprofundiran en les diverses qüestions que vol abordar la campanya. Es faran el mes d’abril de 2008.

Per a més informació:Justícia i Pau · Rivadeneyra 6, 10è · 08002 BarcelonaT. 93 317 61 77 · Fax 93 412 53 84www.justiciaipau.org · [email protected]

Amb la col·laboració de: I el suport de:

Una campanya impulsada per

JUSTÍCIA I PAUJUSTÍCIA I PAU

SÚPERS vs BOTIGA DE BARRI

Als últims anys, les nostres compres han donat un gir espectacular. Les

botigues de barri tradicionals han passat a un segon pla, mentre que

s’ha produït un augment de les grans superfícies comercials i les seves

botigues d’atracció, donant-nos a entendre que el nostre temps d’oci el

gaudim comprant. Aquest procés de canvi en gran part respon a una indus-

trialització excessiva de l’agricultura i els productes alimentaris. Tota aquesta

transformació ha provocat greus impactes negatius en els petits productors

i productores i camperols, els petits comerços locals, el medi ambient, les

condicions laborals de les persones treballadores i en la nostra salut.

Dades a tenir en compte

▲ Cada dia desapareixen 11 botigues tradicionals.

▲ 5 grans grups controlen la distribució de més de la meitat dels aliments

que es compren: Carrefour (23,7% de la quota de mercat), Mercadona

(16%), Eroski (7,4%), Alcampo (6,1%) i el Corte Inglés (2,3%).

Raons per comprar als comerços de barri

■ Estan més a prop, per tant no has de contaminar per anar a comprar.

■ Donen molta vida al barri.

■ No reben suport dels polítics, per tant necessiten molt més el nostre

suport per a subsistir.

■ Ofereixen un tracte personalitzat i de confiança.

■ No estan dissenyats per fer grans compres, per tant és més probable

que només ens enduguem allò que necesitem.

■ Suposen molts més llocs de treball per metre quadrat que les grans

superfícies (concretament 5 llocs per cada 1 en una gran superfície).

■ Distribueixen més la riquesa i no la concentren tota en una sola empresa

■ Tenen preus mitjanament igual o millors que els dels centres comer-

cials (doncs no pacten entre ells l’establiment d’alts preus).

PLÀSTICS

Enrere ha quedat el temps en què el peixater embolicava el lluç amb pa-

per de diari o es comprava la llet amb recipients o lleteres d’alumini que

cadascú tenia a casa seva; ara per ara tot això ha estat substituït per quilos

i quilos de plàstics i altres envasos.

Els envasos representen el 60% del volum i el 30% del pes de les

nostres compres.

Tot i que en alguns casos són necessaris per protegir el producte, d’altres

i cada cop més s’utilitzen com a mecanisme de màrqueting i publicitat per

incitar a la compra. Mirem-ne dos de prop:

■ El bric

Compost de cel·lulosa (20,2 grams del seu compost són

paper), alumini (1,4 g), polietilè (5,6 g) i tinta (0,1 g), aquest

es caracteritza per la seva lleugeresa i l’escàs espai que

ocupa. En canvi comporta problemes ambientals, ja que

es tracta d’un envàs d’un sol ús i el seu reciclatge és més

que qüestionable, perquè està format de diverses capes de

diferents materials difícilment separables

Al 2004 cada espanyol va consumir 136 brics (5.885 milions)

■ Envàs plàstic

Està fabricat mitjançant petroli i derivats d’aquest a través

de processos industrials altament contaminants. A més és

tècnicament difícil de reciclar i la seva incineració provoca

greus emisions de CO2.

En l’actualitat s’esta començant a fomentar l’ús de resines

biodregadables que generen una nova oferta de plàstics

biodegradables fabricats mitjançant una gran varietat de

plantes i compostos vegetals. Aquests plàstics tenen un

menor impacte ambiental en la fabricació i en el tractament

com a residu.

11

• Món-3- Díptics anunciant els seus cursos per al Màster de Postgrau «Globalització, desenvolupament i coope-

ració» (des de 1998).- Butlletí Informatiu (des de 2006).- Llibres de fotografies d’Alfons Rodriguez, Walata i Tichitt: cor i ànima del desert maurità i Figuig editat

amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Solidària) i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

- Materials gràfics per a moltes altres activitats, com el Seminari Internacional «Bones pràctiques de sostenibilitat mediambiental, soberania alimentària i governança al Magrib», estudis publicats en forma de llibres, contes infantils de la col·lecció Escola Gaia, etc.

Figuig · Marruecos · Un oasis en el caminoFiguig · Maroc · Une oasis sur la route

Figu

ig ·

Mar

roc

Un o

asi e

n el

cam

íal

fons

rod

rígue

z

Va néixer i viu a Barcelona, i porta més de la meitat de la seva vida recorrent el planeta i explicant-ne després tot el de bo i dolent que hi succeeix. Després de gairebé quinze anys com a fotoperiodista independent, ha realitzat centenars de reportatges de denúncia social, documentalisme, viatges i actualitat en més de vuitanta països. El seu treball s’ha publicat en multitud de mitjans nacionals i internacionals. És autor del llibre Walata i Tichitt, cor i ànima del desert maurità, editat també per Món-3. El 2011 li va ser atorgat el Premi Godó de Fotoperiodisme, un dels més prestigiosos d’aquesta professió.

Nació y vive en Barcelona, lleva más de la mitad de su vida recorriendo el planeta y explicando después lo bueno y lo malo que ocurre en él. Tras casi quince años ejerciendo de fotoperiodista independiente, ha realizado cientos de reportajes de denuncia social, documentalismo, viajes y actualidad en más de ochenta países. Su trabajo se ha publicado en multitud de medios nacionales e internacionales. Es autor del libro Walata y Tichitt, corazón y alma del desierto mauritano, también editado por Món-3. En 2011 se le otorgó el Premio Godó de Fotoperiodismo, uno de los más prestigiosos de esta profesión.

Il est né et vit à Barcelone, et il a passé plus de la moitié de sa vie à parcourir la planète pour en expliquer, après tout, le bon et le mal qui s’y produit. Après presque quinze ans en tant que photoreporteur indépendant, il a réalisé des centaines de reportages de dénonciation sociale, de documentaires, de voyages et d’actualité dans plus de quatre-vingts pays. Son travail a été publié dans une multitude d’organes de presse nationaux et internationaux. Il est l’auteur de l’ouvrage Walata et Tichit, coeur et âme du désert mauritanien, édité aussi par Món-3. En 2011, il a reçu le prix Godó de Photojournalisme, un des plus prestigieux dans cette profession.

La Fundació Món-3 és una organització no governamental per al desenvolupament creada l’any 1985, que centra les seves bases d’actuació i els seus principis fonamentals en la transferència de recursos econòmics i tecnològics a les organitzacions del Sud, en l’apoderament de les seves poblacions i en l’establiment d’un partenariat horitzontal coresponsable, per donar suport a la posada en marxa de processos de desenvolupament autocentrats, sostenibles ecològicament i que promoguin la justícia social. Simultàniament, i d’acord amb el seu caràcter marcadament universitari, Món-3 duu a terme accions de formació a tots els nivells, sensibilització de la població del Nord i denúncia de les situacions d’injustícia que es viuen en el Sud.

La Fundación Món-3 es una organización no gubernamental para el desarrollo creada en el año 1985, cuyas bases de actuación y principios fundamentales se centran en la transferencia de recursos económicos y tecnológicos a las organizaciones del Sur, el empoderamiento de sus poblaciones y el establecimiento de un partenariado horizontal corresponsable, para apoyar la puesta en marcha de procesos de desarrollo autocentrados, sostenibles ecológicamente y que promuevan la justicia social. Simultáneamente, y de acuerdo con su carácter marcadamente universitario, Món-3 lleva a cabo acciones de formación a todos los niveles, sensibilización de la población del Norte y denuncia de las situaciones de injusticia que se viven en el Sur.

La Fondation Món-3 est une organisation non gouvernementale pour le développement créée en 1985. Elle centre ses principes fondamentaux et son action sur le transfert de ressources économiques et technologiques vers les organisations du Sud, sur l’appropriation de la part des populations et sur la mise en œuvre d’un partenariat horizontal coresponsable, pour apporter son soutien à la mise en marche de processus de développement autocentrés, écologiquement durables et promouvant la justice sociale. Simultanément, et conformément à son caractère clairement universitaire, Món-3 mène à terme des actions de formation à tous les niveaux, de sensibilisation de la population du Nord et de dénonciation des situations d’injustice que vivent les habitants du Sud.

Alfons Rodríguezfotoperiodista

© N

úria

Gra

s

Figuig · MarrocUn oasi en el camí

alfons rodríguez

Subvencionat per: Amb el suport de:

COMMUNE URBAINE DE FIGUIG

Walata i TichittCor i ànima del desert maurità Walata y Tichitt, corazón y alma del desierto mauritanoOualata et Tichitt, coeur et âme du désert mauritanien

alfons rodríguez

sobrecubiertaB_v3_solapas.indd 1 10/10/07 14:17:08

La disponibilité de ressources importants de la part des divers agents de coopération dans les dernières années a permis de mener à bien des actions de portée importante qui à la fois, elles ont eu un impact dans le processus de développement dans plusieurs pays du Maghreb, et elles ont mis en relief les dangers existants en ce qui concerne la gestion efficiente des ressources, la coresponsabilité des partenaires, l’établissement de relations réellement effectives de partenariat, la dispersion d’actuations. En même temps, elles ont aussi mis en relief l’émergence dans les pays du Maghreb des administrations locales comme actrices de coopération capables d’affronter ces dangers et de leur trouver une solution. Mettre en commun des diverses expériences, dialoguer entre les différents acteurs, du nord et du sud, de la Catalogne et du Maghreb, peut être un processus de débat utile afin de surpasser les manque-ments perçus jusqu’à maintenant, et contribuer à l’efficience des actions.

Le séminaire prétend établir des règles de procédure en actions de coopé-ration au Maghreb dans les domaines de l’environnement durable et de la sécurité alimentaire entre les différents acteurs de la coopération impliqués, tout en renforçant et visualisant le rôle que peuvent jouer les administrations locales au Maghreb.

Public:

Agents de la coopération en Catalogne, comme les ONGDs, les universités, les administrations et les syndicats, ainsi que le public en général.

Étudiants de l’UB: 2 crédits de libre élection.

Objectifs:

● Échanger des expériences de bonnes pratiques entre les différents acteurs de la coopération dans les domaines de l’environnement durable et de la souveraineté alimentaire au Maghreb, en relation avec la bonne gouvernance.

● Définir des critères partagés dans l’identification de problèmes relatifs à la protection environnementale et à la souveraineté alimentaire au Maghreb.

● Mettre en relief et estimer le rôle des administrations locales au Maghreb.

BONNES PRATIQUES en ENVIRONNEMENT DURABLE, SOUVERAINETÉ ALIMENTAIRE ET GOUVERNANCE AU MAGHREB

PRÉSENTATIONLe 7 et 8 mai 2009 à BarceloneSalle des Fêtes de la Faculté d’Économie et Entreprise UB

Ave

c la

col

labo

ratio

n de

la F

onda

tion

Tam

-tam

· Ph

otog

raph

ie: K

ali.M

a

Séminaire international

INSCRIPTIONS

Fondation Món-3Faculté d’Economie et EntrepriseAv. Diagonal 690, 08034 BarceloneTél. 93 402 43 [email protected]

Horaires: lundi, mercredi et jeudi, de 15 h à 19 h mardi et vendredi, de 9 h à 14 h.Prix: 25 · Personnel d’administrations catalanes et ONGDs: gratuit, inscription préalable

Organisateur: Fondation Món-3

Barcelona Solidària

Avec le support de: Avec la collaboration de:

Étudiants de l’UB: 2 crédits de libre élection

Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

Exposició vivencial

La dimensió

Redescobrint el món

Necessitats tècniques

Espai necessari: 150 a 200 m2. Es requereix que l’espai pugui que-dar-se a les fosques, que no sigui un espai de pas i que es pugui tancar.

Grups visita: grup classe de 25 alumnes. També hi poden participar altres grups de joves organitzats fora de l’àmbit escolar. Abans de les sessions amb alumnat hi ha sessions de formació i intercanvi amb el professorat referent dels grups de joves.

Temps necessari de disponibilitat de l’espai: en una setmana es poden realitzar unes 15 sessions amb alumnat (de dues hores de durada) en horari escolar.

Despeses de què es fa càrrec el municipi: aquesta és una acció subvencionada per la Diputació de Barcelona dins el catàleg d’oferta d’accions de sensibilització 2008. Per tant, el cost total que té per al municipi és de 2.100 euros1.

Projecte adreçat a professorat de secundàriai joves d’edats compreses entre 12 i 18 anys dins l’àmbit dels centres educatius de la província de

Barcelona.

20 ANYS

Oferta Catàleg Accionsde Sensibilització 2008 G

rafis

me+

impr

essi

ó am

b la

col

·labo

raci

ó de

la F

unda

ció

Tam

-Tam

Per a més informacióFundació Món-3 Av. Diagonal 69008034 BarcelonaT. 93 402 43 [email protected]

1. Inclou 15 sessions amb joves, materials de suport, sessions formatives amb professorat, transport, muntatge i desmuntatge de l’exposició.

desconegudadesconegudadesconegudadesconegudadesconeguda

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

Finançadors:

En conveni amb:

La Fundació Solidaritat UB és una institució creada perla Universitat de Barcelona i la Fundació Món-3 en 1996per tal d’obrir, en el si de la comunitat universitària, un espaide promoció del voluntariat, la cultura de pau, els DretsHumans i la cooperació per al desenvolupament dels pobles.

La universitat té un espai propi de treball en l’àmbit dela cooperació internacional, que abasta la cooperacióen la formació, la formació especialitzada, la recerca aplicadaa la resolució de problemes concrets del desenvolupament,la cooperació en la recerca en els països del Sud, l’elaboracióde propostes alternatives per al desenvolupament...

La col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la FundacióMón-3, organització no governamental de caràcter universitaricreada en 1986, ha permès la incorporació de docentsi investigadors a projectes de cooperació sobre el terrenyen els països d’Amèrica Central, en temes fonamentalscom ara: la gestió dels recursos hídrics, la gestió de residusi la protecció mediambiental, la promoció econòmica enrelació amb els recursos propis de cada territori, eldesenvolupament agrícola sostenible, la formacióespecialitzada en relació amb aquests temes, la dotaciód’infraestructures per a la recerca. La Fundació SolidaritatUB és l’àmbit comú en el marc del qual s’han articulataquestes col.laboracions, acreditant, un cop més, que lacol.laboració entre els diferents agents dela cooperació és la millor fòrmula per a l’optimització delsrecursos que s’adrecen a la realització de projectes per aldesenvolupament sostenible dels pobles.

A aquesta col.laboració entre la Universitat de Barcelonai la Fundació Món-3 s’ha incorporat, per a aquesta publicació,la Xarxa de Recursos Comunitaris per la Solidaritat (XIREC),organització relacionada amb el treball en xarxa per la solidaritatal món local.

Solidaritat UBFundació

Balmes, 21 · 08071 BarcelonaT. 93 403 55 38 · F. 93 403 55 [email protected]/solidaritat

Av. Diagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25 · F. 93 402 90 [email protected]/mon3

Solidaritat UBFundació

XARXA DE RECURSOS COMUNITARISPER A LA SOLIDARITAT

Xirec

Escola Internacional de Postgrau“Josep Maria Vidal Villa”de Globalització, Desenvolupamenti CooperacióGlobalització

Desenvolupamenti Cooperació

asterM

Gabinet de RelacionsInternacionals

Generalitat de CatalunyaDepartament de Governaciói Administracions PúbliquesSecretaria de Cooperació ExteriorAgència Catalana de Cooperacióal Desenvolupament

Participació, Solidaritat i Cooperació

Comissió Barcelona Solidària

La cooperació no governamental catalanaa Nicaragua i El Salvadorenfront dels impactes de la globalitzacióUna reflexió crítica sobre les estratègies adoptadesdesprés del Acords de Pau

Organitzadors:

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

Gabinet de RelacionsInternacionals

Finançadors:

Amb la col·laboració de:

La globalización neoliberal en El SalvadorUn análisis de sus impactos e implicaciones

La Fundació Solidaritat UB es una institución creadapor la Universidad de Barcelona y la FundaciónMón-3 en 1996 a fin de crear, en el si de la comunidaduniversitaria, un espacio de promoción delvoluntariado, la cultura de paz, los DerechosHumanos y la cooperación para el desarrollo de lospueblos.

La Universidad tiene un espacio propio de trabajoen el ámbito de la cooperación internacional, queabarca la cooperación en la formaciónespecializada, la investigación a la resoluciónde problemas concretos del desarrollo, lacooperación en la investigación en lospaises del Sur, la elaboración depropuestas alternativas para eldesarrollo…

La colaboración entre la Universidadde Barcelona y la Fundació Món-3,organización no gubernamental decarácter universitario creada en 1986, hapermitido la incorporación de docentes einvestigadores a proyectos de cooperaciónsobre el terreno en los paises a Centroamérica,en temas fundamentales como: la gestión de losrecursos hídricos, la gestión de residuos y laprotección mediambiental, la promoción económicaen relación con estos temas, la dotación deinfraestructuras para la investigación. La FundacióSolidaritat UB es el ámbito común en el marco delcual se han articulado estas colaboraciones,acreditando, un vez más, que la colaboración entrelos diferentes agentes de la cooperación es la mejorfórmula para la optimización de los recursos dirigidosa la realización de proyectos para el desarrollosostenible de los pueblos.

Balmes, 21 · 08071 BarcelonaT. 93 403 55 38 · F. 93 403 55 [email protected]/solidaritat

Av. Diagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25 · F. 93 402 90 [email protected]/mon3

Organitzadors:

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

Gabinet de RelacionsInternacionals

Finançadors:

Amb la col·laboració de:

La globalització neoliberal a NicaraguaUna anàlisi dels seus impactes i implicacions

Director:

Dr. Javier Martínez Peinado

Gener de 2010

a juliol de 2011

400 hores lectives

Màster

! AvaluacióPer rebre la titulació cal haver assistit al 80% de les sessionsi haver superat satisfactòriament i en els terminis fixatstotes les proves que estableixi la direcció acadèmica. Enfinalitzar el màster, els alumnes presentaran públicament,davant de tribunal acadèmic, el seu treball final.

! Horari

Dimarts i dijous, de 18 a 22 h.Les classes són en castel là.

! Preu

1.100 € cada curs.

! Beques

www.gencat.net/agaurwww.becasmae.eswww.programalban.org

! Informació i matrícules

MÓN-3 · Facultat d!Economia i EmpresaDiagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25Coordinadora: Maite Sirera ([email protected])Dilluns, dimecres i dijous, de 15 a 19 h.Dimarts i divendres al matí.www.mon-3.org

! Preinscripció

Fins al 2 de novembre de 2009.Cal presentar:carta de motivació, fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpiacompulsada títol llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsitde 30 € (es retornarà a les persones no seleccionades).

Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títolconvalidat (via B). Consultar:www.ub.edu/acad/es/acceso/ internacionales/posgrado.htm

! Matrícula

Les persones preinscr ites que hagin estat seleccionadeshan de fer efectiu l'import de la matrícula (1.100 €) del9 al 20 de novembre, en el següent compte corrent:La Caixa 2100 3642 11 2200036125A continuació, hauran de fer arribar el resguard de latransferència a MÓN-3 (data límit: 27 de novembre).

Escola Internacional de Postgrau«Josep Maria Vidal Villa»de Globalització, Desenvolupamenti Cooperació

Departament de Polít ica Econòmicai Estructura Econòmica Mundial

Director:

Dr. Javier Martínez Peinado

Enero de 2010

a julio de 2011

400 horas lectivas

Máster

! Evaluación

Para recibir la titulación es preciso haber asistido al 80%de las sesiones y haber superado satisfactoriamente yen los plazos fijados todas las pruebas que establezcala dirección académica. Al finalizar el máster, los alumnospresentarán públicamente, ante tribunal académico, sutrabajo final.

! Horario

Martes y jueves, de 18 a 22 h.Las clases son en castellano.

! Precio1.100 € cada curso.

! Becas

www.gencat.net/agaurwww.becasmae.eswww.programalban.org

! Información y matrículas

MÓN-3 · Facultad de Economía y EmpresaDiagonal, 690 · 08034 BarcelonaT 93 402 43 25Coordinadora: Maite Sirera ([email protected])Lunes, miércoles y jueves, de 15 a 19 h.Martes y viernes por la mañana.www.mon-3.org

! Preinscripción

Hasta el 2 de noviembre de 2009.Hay que presentar:carta de motivación, fotocopia DNI, 1 fotografía, fotocopiacompulsada título licenciatura/diplomatura, currículumy depósito de 30 € (se devolverá a las personasno seleccionadas).

Estudiantes extranjeros: es imprescindible tener el títuloconval idado (vía B). Consultar:www.ub.edu/acad/es/acceso/ internacionales/posgrado.htm

! Matrícula

Las personas preinscr itas que hayan sido seleccionadasdeben hacer efectivo el importe de la matrícula (1.100 €),del 9 al 20 de noviembre, en la siguiente cuenta corriente:La Caixa 2100 3642 11 2200036125A continuación, deberán enviar el resguardo de la transferenciaa MÓN-3 (fecha límite: 27 de noviembre).

Departament de Polít ica Econòmicai Estructura Econòmica Mundial

XX EDICIÓ

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria de Relacions Exteriors

Director:Dr. Javier Martínez Peinado

Gener de 2004a juliol de 2005400 hores lectives

GL

OB

AL

ITZ

AC

IÓ,

DE

SE

NV

OL

UP

AM

EN

TI

CO

OP

ER

AC

MàsterPostgrau

■ AvaluacióPer rebre la titulació cal haver superat satisfactòriament

totes les proves.■ HorariDimarts i dijous, de 18 a 22 h.■ IdiomaLes classes són en castellà.■ Preu

1.000 e cada curs.■ Informació i matrículesMÓN-3 · Facultat de Ciències Econòmiques

Diagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25 · Fax 93 402 90 17email: [email protected], de 16 a 21h.

■ PreinscripcióFins al 9 de novembre de 2003Cal presentar:fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpia compulsada títol

llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsit de 30 e

(es retornarà a les persones no seleccionades).Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títol convalidat

(més informació: http://www.ub.es/div2/postgrau/postgrau.htm)

■ Matrícula (places limitades)Les persones preinscrites que hagin estat seleccionades

han de fer efectiu l'import de la matrícula (1.000 e) del

18 al 29 de novembre, en els següents comptes corrents:

La Caixa2100 3642 11 2200036125

Caixa de Catalunya 2013 0094 50 0200857782

A continuació, hauran de fer arribar el resguard de la

transferència a MÓN-3 (data límit: 29 de novembre).

■ Amb el patrocini de

Escola Internacional de Postgrau«Josep Maria Vidal Villa»de Globalització, Desenvolupamenti Cooperació

Departament de Política Econòmica

i Estructura Econòmica Mundial

■IntroduccióEl món del segle XXI ofereix unesterribles asimetries entre riquesa ipobresa, seguretat i conflictes, progrési deteriorament ambiental, etc. Laglobalització econòmica ha afectatirremissiblement altres àmbits del’existència social, configurant defi-nitivament un sistema econòmicmundial en què les bretxes entre elsseus centres i les seves perifèriesno semblen sinó reproduir-se eter-nament. En aquest context de des-igualtat econòmica, social i territorial,el desenvolupament i la cooperació,tot i que en contínua transformacióper adaptar-se als nous temps, con-tinuen sent dos pols de referènciaen qualsevol discurs estratègic defutur, si és que aquest futur ha deser possible per a tota la humanitat.Els reptes per a un desenvolupamentautènticament socioeconòmic, humài sostenible, i les exigències d’unaautèntica cooperació entre poblesi països que els permeti avançar atots (i no una a costa dels altres) se-gueix ocupant les agendes acadè-miques i polítiques de la consciènciamundial.

Aquest màster en Globalització,Desenvolupament i Cooperació, alllarg de les 400 hores que comprenenels dos cursos, pretén seguir formant,com ho ha fet durant catorze anys,especialistes que, enfortits per unasòlida base teòrica i pràctica, puguinintervenir directament en la construcciód’unes estratègies de desenvolupamenti unes relacions de cooperació queapuntalin un món possible de solidaritati benestar, respectuós amb la natu-ralesa i esperançador per a les ge-neracions futures.

GL

OB

AL

ITZ

AC

IÓ,

DE

SE

NV

OL

UPA

ME

NT

I CO

OP

ER

AC

Màster Postgrau

■PRIMER CURS Gener a juliol de 2004 Correspon al tronc de formació bàsica en matèria de desenvolupament

i cooperació. Es complementa amb mòduls formatius sobre aspectes

importants relacionats amb l’economia, la sociologia i la política

del desenvolupament. En finalitzar aquest primer curs, de 180 hores

lectives, s’obté el títol de postgrau.

■SEGON CURS Gener a juliol de 2005 Aquest curs correspon a una fase d’especialització temàtica i

territorial en paral·lel. És la fase en què es formen especialistes

en temes o àrees territorials concretes. L'alumnat ha de cursar

obligatòriament un mòdul del grup A i un altre mòdul del grup

B, completant una formació de 150 hores lectives.A continuació, l'alumnat haurà de realitzar una fase de pràctiques

sobre el terreny o una tesina, equivalent a 70 hores lectives,

per tal de completar els 22 crèdits que donen accés a la titulació

de màster. Les pràctiques es determinaran en funció de

l’especialització temàtica i/o territorial de l’estudiant i permetran

una presa de contacte directe amb la realitat quotidiana amb

la qual es trobarà a la vida real. Tindran una durada de dos

a sis mesos i es realitzaran en tres tipus d’àmbits:•Centres de recerca i observatoris especialitzats.

•Projectes sobre el terreny, tant d'ONGD com d’institucions

oficials. •Oficines de coordinació, disseny de polítiques o seguiment

i avaluació de projectes, ja es tracti d'ONGD o d'organismes

oficials.

Mòdul I: 30 hores El sistema econòmic mundialJavier Martínez Peinado Mòdul II: 30 hores Antropologia del desenvolupament

Andreu ViolaMòdul III: 30 hores Concepte i mesurament

del desenvolupament Gemma CairóMòdul IV: 10 hores Medi ambient i desenvolupament

Anna Rosa MartínezMòdul V: 10 hores Comerç internacional i desenvolupament Pedro Talavera

Mòdul VI: 10 hores Població i polítiques demogràfiques Javier Martínez Peinado Mòdul VII: 10 hores Política, governabilitat i desenvolupament Raül RomevaMòdul VIII: 10 hores Agricultura i desenvolupament

Daniel LópezMòdul IX: 10 hores Tecnologia i desenvolupament

Juan Martínez MagañaMòdul X: 30 hores Cooperació internacional

Irene Maestro

GRUP A* Especialització temàtica Mòdul I: 76 hores Instruments, estratègies i impactes de la cooperacióIrene Maestro

Mòdul II: 76 hores Globalització, desenvolupamenthumà i cultura de pau Javier Martínez Peinado, Arcadi Oliveres i Jordi de Cambra

* Per impartir un mòdul, l'organització requereix unmínim de 12 alumnes.

GRUPO B* Especialització territorial Mòdul I: 74 hores Àfrica en el segle XXI Ferran IniestaMòdul II: 74 hores Amèrica Llatina i el Carib:

economia, política i societatPedro Talavera

Mòdul III: 74 hores El món àrab i islàmic Antoni SeguraMòdul IV: 74 hores L’emergència d’Àsia i l’eix

del Pacífic Sean Golden i Gemma Cairó

Director:

Dr. Javier Martínez PeinadoGener de 2008a juliol de 2009

400 hores lectives

GLO

BA

LIT

ZA

CIÓ

,D

ES

EN

VO

LU

PA

ME

NT

I C

OO

PE

RA

CIÓ

MàsterPostgrau

■ AvaluacióPer rebre la titulació cal haver superat satisfactòriament

i en els terminis fixats totes les proves que estableixi

la direcció acadèmica. En finalitzar el màster, els alumnes

presentaran públicament, davant de tribunal acadèmic,

el seu treball final.■ HorariDimarts i dijous, de 18 a 22 h.

Les classes són en castellà.■ Preu1.100 � cada curs.■ Bequeswww.gencat.net/agaur

www.becasmae.eswww.programalban.org■ Informació i matrícules

MÓN-3 · Facultat de Ciències Econòmiques

Diagonal, 690 · 08034 Barcelona

T. 93 402 43 25 · Fax 93 402 90 17

Coordinadora: Maite Sirera ([email protected])

Dimarts, dimecres i dijous, de 15 a 19 h.

Dilluns i divendres al matí.

www.mon-3.org

■ PreinscripcióFins al 9 de novembre de 2007

Cal presentar:carta de motivació, fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpia

compulsada títol llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsit

de 30 � (es retornarà a les persones no seleccionades).

Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títol

convalidat (informació sobre convalidacions:

www.ub.edu/acad/es/acceso/internacionales/posgrado.htm)

■ MatrículaLes persones preinscrites que hagin estat seleccionades

han de fer efectiu l'import de la matrícula (1.100 �) del

18 al 29 de novembre, en els següents comptes corrents:

La Caixa

2100 3642 11 2200036125

Caixa de Catalunya 2013 0094 50 0200857782

A continuació, hauran de fer arribar el resguard de la

transferència a MÓN-3 (data límit: 29 de novembre).

Escola Internacional de Postgrau

«Josep Maria Vidal Villa»

de Globalització, Desenvolupament

i Cooperació

Departament de Política Econòmica

i Estructura Econòmica Mundial

GLO

BA

LIT

ZA

CIÓ

,D

ESE

NVO

LU

PA

ME

NT

I CO

OP

ER

AC

Màster Postgrau

XVIII EDICIÓ

■SEGON CURS Gener a juliol de 2009 Consta de 22 crèdits, corresponents a 150 hores lectives més

un treball o cas pràctic, equivalent a 70 hores lectives. En finalitzar

aquest segon curs s’obté el títol de màster.

■PRIMER CURS Gener a juliol de 2008 Correspon al tronc de formació bàsica en matèria de desenvolupament

i cooperació. Es complementa amb mòduls formatius sobre aspectes

importants relacionats amb l’economia, la sociologia i la política

del desenvolupament. En finalitzar aquest primer curs, de 180 hores

lectives, s’obté el títol de postgrau.

■IntroduccióEl món del segle XXI ofereix unes

terribles asimetries entre riquesa i

pobresa, seguretat i conflictes, progrés

i deteriorament ambiental, etc. La

globalització econòmica ha afectat

irremissiblement altres àmbits de

l’existència social, configurant defi-

nitivament un sistema econòmic

mundial en què les bretxes entre els

seus centres i les seves perifèries

no semblen sinó reproduir-se eter-

nament. En aquest context de des-

igualtat econòmica, social i territorial,

el desenvolupament i la cooperació,

tot i que en contínua transformació

per adaptar-se als nous temps, se-

gueixen sent dos pols de referència

en qualsevol discurs estratègic de

futur, si és que aquest futur ha de

ser possible per a tota la humanitat.

Els reptes per a un desenvolupament

autènticament socioeconòmic, humà

i sostenible, i les exigències d’una

autèntica cooperació entre pobles

i països que els permeti avançar a

tots (i no una a costa dels altres) se-

gueix ocupant les agendes acadè-

miques i polítiques de la consciència

mundial.Aquest màster en desenvolupament

i cooperació, al llarg de les 400 hores

que comprenen els dos cursos, pretén

seguir formant, com ho ha fet durant

divuit anys, especialistes que, enfortits

per una sòlida base teòrica i pràctica,

puguin intervenir directament en la

construcció d’unes estratègies de

desenvolupament i unes relacions

de cooperació que apuntalin un món

possible de solidaritat i benestar, res-

pectuós amb la naturalesa i espe-

rançador per a les generacions

futures, i necessàriament diferent de

l’actual.

Mòdul I: 30 horesEl sistema econòmic mundial

Javier Martínez Peinado Mòdul II: 20 horesAntropologia del desenvolupament

Andreu ViolaMòdul III: 2

2 horesConcepte i medició del

desenvolupamentXavier Martí

Mòdul IV: 20 horesConflictivitat i construcció

de pau en el mónEscola de Cultura de Pau Mòdul V: 22 hores

Introducció a la cooperació per

al desenvolupamentIrene Maestro

Seminari I: 10 horesPoblació i polítiques

demogràfiques Javier Martínez Peinado Seminari II: 10 hores

Medi ambient i desenvolupament

Ignasi OliverasSeminari III: 1

0 horesGlobalització comercial i financera

en països perifèricsPedro Talavera

Seminari IV: 10 horesAgricultura i desenvolupament

Daniel LópezSeminari V: 10 hores

Tecnologia i desenvolupament

Juan Martínez Magaña Conferències: Arcadi Oliveres, Paco Martín

Mòdul I: 6 horesVisió general de la cooperació

Arcadio Rojo, Javier Martínez Peinado Mòdul II: 18 horesAgents oficials de la

cooperació Irene Maestro, Sara BayésMòdul III: 8

horesLa cooperació espanyola

José Antonio Alonso,Xavier Ruiz

Mòdul IV: 12 horesLa transversalitat

de l’enfocament de gènere

Maria Montesinos Mòdul V: 42 horesTècniques i modalitats de

cooperació: projectesMichel Sabalza, Carlos Puig,

Pepe Lobillo, etc.

Mòdul VI: 22 horesTècniques i modalitats de

cooperació: altres modalitats

A. Oliveres, J. Cardona,

M. Claverol, I. Maestro, VSF, etc.Mòdul VII: 20 hores

La cooperació nogovernamental X. Latorre, R. Cañadell,

ODG, M. Ruiz, K. Unceta Mòdul VIII: 10 horesDesenvolupament humà,

participació ciutadanai desenvolupament local

Jordi de Cambra Seminaris: 12 horesEstratègia sectorial: sanitat

Alfons Sancho Estratègia regional:Àfrica Negra Ramón Vallescar

Microcrèdits J.M. Ruiz i J. Navarro

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA FUNDACIÓ BARCELONA · GENER, 2009 · NÚMERO 118DE LA INVENCIÓN A LA INTERVENCIÓN: ORIENTE Y LOS BALCANES . . . . . . . . . . . . 2Maria Djurdjevic

COLOMBIA: ¡NO ESTÁS SOLA! . . . . . . . . . 4Colectivo Maloka

PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ . . . . 5Comunitat Palestina de Catalunya

ISRAEL, NO OPRIMAS A TU HERMANO. ESTÁS SEMBRANDO VIENTOSY TEMPESTADES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Adolfo Pérez Esquivel

LA ILEGITIMIDAD DE LOS CRÉDITOS FAD . . . . . . . . . . . . . . . . 8Daniel Gómez-Olivé i Casas

PLUGES A FIGUIG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Coco González Pi

¿QUÉ SABEMOS LAS MUJERES DEL SUR Y DEL NORTE, LAS DE AQUÍ Y LAS DE ALLÁ?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Marta Tudela

En record del nostre amic, company i president de Món-3 durant 10 anys (1994-2004), Lorenzo Albardías, que ens deixà el 30 d’octubre de 2008 després d’una llarga malaltia.

PARA LA LIBERTAD, PARA LORENZO

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.Para la libertad, mis ojos y mis manos,como un árbol carnal, generoso y cautivo,doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazonesque arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,y entro en los hospitales, y entro en los algodonescomo en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazosde los que han revolcado su estatua por el lodo.Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,ella pondrá dos piedras de futura miraday hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcanen la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoñoreliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.Porque soy como el árbol talado, que retoño:porque aún tengo la vida.

MIGUEL HERNÁNDEZEl hombre acecha (1938-39)

En Lorenzo Albardías va ser un dels impulsors de Món-3, participant en la reunió fundacional de desembre de 1985. Des de llavors i gairebé fins a la seva mort va estar sempre molt vinculat a l’entitat, primer com a Tresorer, com a representant a la Coordinadora estatal d’ONGD i, finalment, a partir de 1994, com a President. En 2004 va deixar el càrrec en començar a treballar a la Diputació de Barcelona i, poc després, va haver de començar a fer front a la malaltia que se l’ha endut. Això, però, no li va impedir estar sempre disponible per donar un cop de mà quan Món-3 el necessitava i participar, en la mesura de les seves possibilitats, en les activitats de l’entitat. En Lorenzo era una persona afable, honesta, que sempre va fer gala d’una extraordinària lucidesa, sempre obert al diàleg i tolerant, amb una gran capacitat per analitzar les situacions i orientar les accions cap als objectius de Món-3: la transformació de l’ordre imperant per aconseguir una societat més justa, lliure, democràtica i igualitària. Aquesta era també la seva inquietud i per a això va treballar des dels inicis de Món-3 amb tot l’entusiasme.

BUT-118-2.indd 1 21/1/09 13:34:54

BUTLLETÍ INFORMATIU

DE LA FUNDACIÓ

BARCELONA · DESEMBRE, 2010 · NÚMERO 122 · EDICIÓ ESPECIAL

25 ANYS DE COOPERACIÓ DE MÓN-3

«Suele decirse que la Universidad debe ser imparcial. Nosotros creemos que no. La Universidad debe pretender

ser libre y objetiva, pero la objetividad y la libertad pueden exigir ser parciales. Y somos parciales a favor de

las mayorías populares, porque son injustamente oprimidas y porque en ellas, negativa y positivamente, está la

verdad de la realidad.» Fragmento del discurso de Ignacio Ellacuría al recibir el premio Alfonso Comín

12

• Plataforma Aturem la Guerra- Diversos cartells, octavetes, fulletons, adhesius, paperetes de votació i postals convocant als ciutadans a les manifestacions, aturades i consultes contra la guerra de l’Iraq i l’ocupació de Palestina, campanyes «No a la Guerra contra l’Iraq», «Aturem la Guerra», «Consulta contra la Guerra», «Aturem el món per aturar la guerra» (2003-2006). Una feina de la qual estem particularment satisfets.- Díptics per a l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (2004).- Octavetes, fulletons i adhesius convocant al Boicot contra les Empreses Guerreres (2005).

• Plataforma Unitària contra la Violència de Génere- Des de 2005, els elements gràfics (pegatines, cartells, postals, punts de llibre...) per al Fòrum Contra les Violècies de Gènere, que es cel·lebra anualment.

Lloc:

ESPAI FRANCESCA

BONNEMAISONSant Pere més Baix 7

Barcelona<M> L1 i L4 Urquinaona

Plataforma unitària contra les violències

de gè[email protected]

20-21-22NOVEMBRE

2008

I V F Ò R U M C O N T R A L E S

A4.indd 1 10/9/08 13:59:05

ESPAI FRANCESCABONNEMAISON

Sant Pere més Baix 7Barcelona

<M> L1 i L4 Urquinaona

Plataforma unitària contra les violències

de gè[email protected]

19-20-21NOVEMBRE

2009

V FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE

enganx_prou.indd 1 16/11/07 10:13:52

DONES de B

LANC

Les Dones

de Blanc é

s un grup

d’expressi

ó corporal

que va né

ixer l’any

2003 de la

mà de la

Plataforma

Contra le

s Violènci

es de Gène

re. Avui e

ns

volem cons

tituir com

a grup es

table de t

reball per

tal d’apr

ofundir en

la

consciènci

a corporal

i acompan

yar, en de

terminats

moments, l

a lluita q

ue

porta a te

rme la Pla

taforma.

Si t’inter

essa el pr

ojecte ens

trobaràs

cada dillu

ns de 19 a

21 h

al Centre

de Dones F

rancesca B

onnemaison

.

Pensa

que hi ha

moltes ma

neres de v

incular-s’

hi.

No cal sab

er ballar,

només ten

ir ganes d

’expressar

-te.

T’apuntes?

CENTRE DE

CULTURA DE

DONES FRA

NCESCA BON

NEMAISON

C/ SANT PE

RE MÉS BAI

X NÚM 7

PER MÉS IN

FORMACIÓ:

donesdebla

[email protected]

om

Clara: 663

084 616

Anna: 647

733 143

TRENQUEM EL SILENCI

PLATAFORMA

UNITÀRIA

CONTRA

LES VIOLÈN

CIES DE GÈ

NERE

prouviolen

cia@yahoo.

es

postal_db.indd 2

16/11/07 10:57:08

punt06gen.indd 2

14/11/07 18:18:47

punt06gen.indd 1 14/11/07 18:18:33

DONESde

BLANC

postal_db.indd 1 16/11/07 10:57:07

13

• Sodepau- Fulletó de presentació de l’entitat.- El llibre Violència política i societat civil a Algèria.- Diversos nímeros del butlletí Espurnall.- Els materials gràfics per a l’exposició «Palestina: ocupació i resistència. Per una pau justa».- Fulletons per als cursos de l’Escola d’Estiu (des de 2007).- Fulletons, cartells i llibres de ponències de diverses jornades, com «Construïm un projecte mediterrani per la pau, la justícia i la dignitat dels pobles» o «Israel: una societat en crisis», al CCCB.- Plafons, fulletons i cartell per a l’exposició itinerant «Pròxim Orient. Identitats i miratges de Pau» (2009).- Redisseny del logo i imatge de la Mostra de Cine Àrab.

PRÒXIM ORIENTIDENTITATSI MIRATGES DE PAU

El Pròxim Orient, el Llevant, l’Orient Mitjà, el Sud-est Mediterrani, l’Àsia de l’Oest... són els noms –forjats en el transcurs dels dos últims segles, sovint per diplomàtics occidentals i gairebé sempre vinculats al pensament impe-rialista i colonialista d’Occident– amb què, se-guint la premissa «divideix i venceràs», s’ha anat anomenant successivament o indistinta-ment aquest espai polític i geogràfic que uneix l’Àsia central, el Caucas, el Mediterrani, l’Àfrica i Europa. Un espai que ha estat bressol de grans civilitzacions, de saviesa i de les tres religions monoteistes, on avui hi habiten més de 400 mi-lions de persones –prop del 7% de la població mundial–, dividides en múltiples pobles i cultu-res i on la religió majoritària és l’Islam.

Aquesta exposició pretén mostrar sintèticament les claus d’un espai geogràfic humà i territorial amb molts temes per aprofundir. Aquí només pretenem donar algunes pinzellades i mostrar algunes claus que mostren el camí per aprofun-dir en la comprensió del passat, el present i el futur d’aquesta regió i els seus pobles.

FONS CATALÀ

Foto

: Ham

ed S

aber

PRÒXIM ORIENT AVUI

Guerra i pau

Conflictes a Pròxim Orient des de 1948

Conflicte xiïta/sunnita. Competència entre l’Iran

xiïta i l’Aràbia Saudita sunnita wahabita.

Conflicte Kurd. Es desenvolupa històricament a les

fronteres dels actuals Iran, Turquia, a l’Iraq fins els

2003 i a Síria en menor mesura.

Guerra Iran-Iraq 1980-1988. Disputa territorial

sobre una zona rica en petroli.

Guerra del Golf 1990. L’Iraq envaeix Kuwait i els

EUA i l’ONU entren en conflicte per la defensa

d’interessos energètics.

Invasió de l’Iraq 2003. Els EUA envaeixen l’Iraq

sota el pretext de la producció d’unes armes de

destrucció massiva que mai no es van trobar.

MIG SEGLE DE CONFLICTES

Hi ha diverses raons que converteixen aquesta

zona en un espai sotmès constantment a di-

ferents estats de guerra i a climes de violència

continuats. Hi conflueixen diferències culturals,

riqueses energètiques i interessos geoestratè-

gics propis i forans i s’hi superposen diferents

tipus de conflictes:

ZONES EN CONFLICTE DES DE 1948

Implicació en conflicte bèl·lic

Implicació en al menys tres conflictes bèl·lics

Implicació en al menys quatre conflictes bèl·lics

Implicació en al menys cinc conflictes bèl·lics. Zona en estat de violència continuat I

Implicació en més de sis conflictes bèl·lics. Zona en estat de violència continuat II

Implicació directa dels EUA i altres potències aliades

Localització del conflicte kurd. Fronteres del Kurdistan

Conflictes territorials:

Herència del repartiment de nacions entre la mul-

titud de pobles de la regió, que mostren aspiraci-

ons enfrontades per crear estats sobiranistes.

Conflictes religiosos:

La zona és bressol de diferents cultures reli-

gioses: islamisme, judaisme i cristianisme.

Conflictes geoestratègics pel control

dels recursos energètics

A l’Orient Mitjà, es produeix el 65% del petroli

mundial:

■ els EUA produeixen el 6,1% i consumeixen el 47%;

■ Europa produeix l’1,8% i consumeix el 22%.

Des de la creació de l’Estat d’Israel hi ha hagut

sis conflictes bèl·lics:

Guerra àrab-israeliana de 1948. Les Nacions

Unides van acordar la partició de la històrica

regió de Palestina en dos Estats: un àrab i un

altre jueu, resolució acceptada pels jueus i que

els Estats àrabs van rebutjar.

Guerra dels Sis Dies de 1967. Conflicte bèl·lic

que va enfrontar Israel amb una coalició àrab

formada per Egipte, Jordània, l’Iraq i Síria.

Guerra de Yom Kipur 1973. Enfrontament armat

entre Israel, Egipte i Síria.

I Guerra del Líban de 1982. Israel va envair el

sud del Líban amb l’objectiu d’expulsar l’OLP

(Organització per l’Alliberament de Palestina).

Es produeix la matança de refugiats palesti-

nes a Sabra i Chatila.

II Guerra del Líban de 2006. Israel torna a

envair el Líban, amb l’objectiu de disminuir la

presència d’Hezbollah, provocant més d’un

miler de víctimes civils.

Invasió de Gaza de 2008-2009. Bombardeig i

invasió de Gaza, Israel provoca proporcional-

ment el major nombre de víctimes civils de

totes les anteriors guerres araboisraelianes

dels últims quaranta anys.

Guerres araboisraelianes i invasions israelianes

PRÒXIM ORIENT

IDENTITATS

I MIRATGES DE PAU

Mar

Mediterráneo

Mar

Caspio

Golf

Pèrsic

TURQUIA

EGIPTE

IRAQ

IEMEN

SÍRIA

OMAN

IRAN

ISRAEL

ARABIA SAUDI

Guerra

araboisraeliana

1948

Guerra dels

Sis Dies

1967

Guerra

de Yom Kipur

1973

Guerra

del Líban

1986 Guerra

del Líban

2006 Conflicte

a la Franja

de Gaza

2008-2009

Conflicte

kurd

Guerra

Iran-Iraq

1980-1988

Guerra

del Golf

1990

EUAenvaeixen

l’Iraq 2003

L’AUGE DE L’EUROPA COLONIAL

I la disgregació de l’Imperi Otomà

L’Imperi Otomà 1798-1923

ACORDS SYKES-PICOT-SAZANOV

1916

Va ser un acord secret entre la Gran Bretanya i França

per dividir-se l’Orient Mitjà després de la I Guerra Mundial.

França:

Sud-est de Turquia

Nord d’Iraq

Síria i Líban

Regne Unit

Jordània

Centre i sud d’Iraq

Haifa, port a la

Mediterrània

I Guerra Mundial: L’imperi Otomà, estava en procés de desintegració:

■ Pels Balcans i el sud-est d’Europa.

■ Pel nord d’Àfrica a favor de francesos, britànics i italians.

■ Per les costes de la península aràbiga amb l’emergència del nacionalisme àrab.

■ Pel Caucas i la mar Negre a favor de l’Imperi Rus.

■ Per Palestina, Síria i l’Iraq a favor de francesos i britànics.

EL REPARTIMENT FRANCO-BRITÀNIC DEL PRÒXIM ORIENT

REPARTIMENT LLIGA DE NACIONS

1920-1923

Mandat francès a Síria

França va ocupar Síria el 1918 i la va rebre

com a mandat per la Lliga de Nacions el 2 de

setembre 1920.

Mandat britànic a Palestina

Cisjordània i Transjordània (les dues parts en

que es distribuïa Palestina als anys 20) van

ser incorporades al Mandat de Palestina ator-

gat per la Lliga de Nacions al Regne Unit el 29

de setembre de 1923.

ELS TRACTAT DE SÈVRES 1920

Tractat de pau entre l’Imperi Otomà i les nacions

aliades de la I Guerra Mundial (llevat de Rússia

i els EUA). Desposseeix l’Imperi Otomà de gran

part dels seus territoris i el limita a Constantino-

ble i una part d’Anatòlia (Istanbul i Àsia Menor).

L’IMPERI OTOMÀ 1798-1923

L’Imperi Otomà 1798

Perdut fins l’any 1886

Perdut fins l’any 1914

Límit oriental de control nominal Otomá 1913

Perdut fins l’any 1914

L’Imperi Otomà amb el Tractat de Sèvres 1920

Turquia amb el Tractat de Lausanne 1923

ANATOLIA

PERSIA

RUSIA

ARABIA

PRÒXIM ORIENT

IDENTITATS

I MIRATGES DE PAU

IMPERI

AUSTRO-HONGARÈS

IMPERI RUS

IRAQ

PÈRSIA

EGIPTENEJD

TURQUIA

SIRIA

SUDAN ANGLO-EGIPCI

GRÈCIA

YEMEN

ADEN

Mar

Mediterrani

Mar Negre

GolfPèrsic

Mar Caspi

L’IMPERI OTOMÀ EN 1683

Otoman Beylik, 1300

Adquisicions, 1300-1359

Adquisicions, 1359-1451

Adquisicions, 1451-1481 (Mehmed II)

Adquisicions, 1512-1520 (Selim I)

Adquisicions, 1520-1566 (Suleiman El Magnific)

Adquisicions, 1566-1683

L’IMPERI OTOMÀ

L’Imperi Otomà 1300-1683

L’Imperi Otomà va ser l’única po-

tència islàmica que entre els segles

XV i XIX va suposar una amenaça

real pels estats-nació europeus,

especialment als Balcans i a la Me-

diterrània.

Al llarg de gairebé 5 segles l’Imperi

Otomà va ser un actor de primer ordre

en el concert europeu de nacions,

establint aliances amb França, el

Regne Unit i Holanda contra els ter-

ritoris controlats pels Habsburg.

Un actor geoestratègic clau a la història d’Europa,

el nord d’Àfrica i el sud-oest d’Àsia.

EVOLUCIÓ DE L’IMPERI OTOMÀ FINS A L’ACTUALITAT

PRÒXIM ORIENT

IDENTITATS

I MIRATGES DE PAU

1600 1880 1920 2007

Mar Mediterrani

Mar Negre

À F R I C A

E U R O P A

Oceà Atlàntic

PRÒXIM ORIENTIDENTITATS

I MIRATGES DE PAU

PRÒXIM ORIENTDefinició geogràfica

El concepte «Orient Mitjà» (Middle East) va ser emprat per primera vegada per l’estra-tega naval nord-americà Alfred Thayer Mahan, en l’article «The Persian Gulf and International Relations» publicat al setembe de 1902 a la revista britànica National Review.

El Pròxim Orient abans de la I Guerra Mundial i sota l’Imperi Otomà

Els termes «Orient Mitjà» o «Pròxim Orient», tenen connotacions clarament eurocentristes(Eurocentrisme és aquella concepció historiogràfica que entén la cultura europea com a centre de la història universal)

Relativisme geogràficDefineix la regió en funció de la seva posició relativa envers Europa

Context històricEl concepte s’origina en un context de lluita dels imperis colonials europeus pel control polític,econòmic i militar de la regió

Dominació culturalIgnora els noms autòctons de la regió (Mashreq)

PRÒXIM ORIENT, UNA CONCEPCIÓ EUROCENTRISTA

ANATÒLIA

SUDANANGLOEGIPCI

NEDJ

EGIPTE

LÍBIA

PÈRSIA

MASCANE I OMAN

PROTECTORATD’ADEN

IEMEN

KUWAIT

SÍRIA

ALGÈRIA

MARROC

MARROCESPANYOL

TUNÍSIA

HEDJAZ

HASSA

TRUCIALDMAN

Oceàíndic

Mar Mediterrani

Mar Negre

ASIR

Oceà Atlàntic

À F R I C A

E U R O P A

TERRITORI SOTA CONTROL:

Britànic

Francès

Italià

Espanyol

Territori independent

Imperi Otomà el 1914

Línies de l’Imperi Otomà fins el 1800

Fronteres internacionals fins el 1914

ZONA D’INFLUÈNCIA:

Russa

Britànica

BU

TLLETA D

’ASSO

CIAT/D

A:

Nom

................................................... Cognoms......................................................

Adreça .......................................................................................................................

NIF:

QU

OTES D

E SOCI

Reduïda:

35 € (Q

uota A)

N

ormal:

60 € (Q

uota B)

De suport:

Escriu la quantitat que creguis oportuna ............... €

DO

MIC

ILIAC

IÓ B

AN

RIA

:

Entitat Oficina D

C Núm

. compte

Titular del compte ........................................................

Les quotes tenen periodicitat semestral

Signatura del titular:

Data: ....../......./.......

SOLIDARITAT PER AL

DESENVOLUPAMENT

I LA PAU

Passatge del Crèdit 7, Principal08002 BarcelonaT. 93 301 01 [email protected]

PRESENTACIÓEnguany serà el tercer any d'Escola d'Estiu a La Plana. La voluntat

d'un seguit d'entitats (Fundació Desenvolupament Comunitari,

Fundació La Plana, RAI, SODEPAU, i Xarxa d'enllaç amb Palestina)

per impulsar aquest espai de formació, reflexió i recerca permet,

de nou, oferir aquest modest espai per aplegar totes aquelles

persones que, implicades en moviments socials associacions

i organitzacions socials i polítiques, volen renovar el seus

coneixements, volen posar en comú els seus sabers i inquietuds.

La pretensió és, recollint el llegat d'en Jean Loup Herbert, construir

un espai de reflexió-acció que ens permeti influir a la curta o a

la llarga en les polítiques internacionals i internes de Catalunya,

l'Estat espanyol i Europa. La premisa és estudiar la complexitat

de les societats contemporànies, i interrelacionar el que és local

i allò global (o a l'inrevès).

ENTITATS PROMOTORESFUNDACIÓ DESENVOLUPAMENT COMUNITARI · FUNDACIÓ LA PLANA

RAI · SODEPAU · XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA · CIEMEN

LA MEDITERRÀNIA:CONFLUÈNCIES I CONFLICTES.GEOPOLÍTIQUES DEL MEDITERRANII L'IRAN DEL SEGLE XXI

ESCOLA D’ESTIUDE FORMACIÓ I DEBATLA PLANA20 al 22 de juliol 2007Masia La PlanaSta María de Oló(Manresa)

OBJECTIU GENERALVisualitzar, des de la Mediterrània, l'actual escenari internacional

en base a anàlisis, reflexions, recerques i aspectes, alternatius

o diferents d'aquells que ens dibuixen quotidianament els mitjans

de comunicació de masses, i en base a les aportacions d'un

seguit d'experts que combinen la reflexió teòrica i la praxis social.OBJECTIUS ESPECÍFICS• Aprofundir en l'anàlisi de la geopolítica mundial, amb la

implicació de persones compromeses i sensibilitzades.

• Obtenir un seguit d'aportacions, que ens permetin avaluar la

situació mundial, a sis anys vista de l'11 de setembre de 2001.

• Concretar línies d'actuació en el marc de les activitats dels

moviments socials, i en relació a la situació mundial.

• Difondre les aportacions recollides al llarg de l'Escola d'estiu.DESTINATARISLes jornades estan dirigides a persones –especialment joves–

que pertanyen a diferents moviments internacionalistes, solidaris

i per la pau del nostre entorn, que volen aprofundir en l’anàlisi

de la geopolítica mundial i dotar-se de més elements que els

puguin facilitar i ajudar en el seu treball per la pau.

Fund

ació

Tam

-Tam

· Fo

to: j

effm

29

SECRETARIA TÈCNICAFundació Desenvolupament Comunitari93 268 04 77 (matins)93 310 31 44 (tardes)[email protected]ó La Plana93 838 52 03

PRESENTACIÓ

Ja fa dos anys vàrem començar l'experiència de les escoles d'estiude formació político-social a La Plana. La primera edició va sermolt ambiciosa i ens va ocupar una setmana. Enguany ho volemfer més mesurat, i tractar d'oferir menys, ajustant preus, totmantenint la qualitat de les propostes. Així mateix, fa dos anysla proposta estava signada per La Plana i Sodepau, enguanyhem volgut obrir el disseny del programa a la participació d'altresentitats, i persones individuals que s'han volgut implicar. Aixídoncs, en aquesta nova edició, mantenim l'organització des deLa Plana, i SODEPAU, però s'impliquen activament la Xarxad'Enllaç amb Palestina, Desenvolupament Comunitari i RAIcom entitats socials.

La voluntat d'aquesta iniciativa és mantenir-la en el temps,com un referent de formació per aquelles persones que participenactivament en diferents moviments socials, associacions,i organitzacions socials i polítiques. L'eix de la formació, delsdebats, i dels estudis d'aquesta Escola d'Estiu serà laMediterrània, com espai geopolític, espai de confluències,contradiccions, conflictes, i relacions... La pretensió és recollirel llegat d'en Jean Loup Herbert, mantenir-lo, renovar-lo i sis'escau, transformar-lo. En la seva memòria, i com homenatgea la seva aportació, en terres catalanes, a la formació de moltespersones que treballen, i s'impliquen en un projecte mediterranide transformació social, de canvi i de respecte cap a les personesi els pobles.

La Mediterrània:CONFLUÈNCIES I CONFLICTES...DE LES PERIFÈRIES URBANESAL PRÒXIM ORIENT

ESCOLA D’ESTIUDE FORMACIÓ I DEBATEN UN MÓN GLOBALITZAT21 al 23 de juliol 2006Masia La PlanaSta María de Oló (Manresa)

COSTOS DE L'ESTADA I MATRÍCULA

EstadaInclou lloc per dormir i menjars (esmorzars, dinars i soparscorresponents).- De divendres a dilluns: 95 euros.- De divendres a diumenge tarda: 65 euros.- De dissabte matí a diumenge tarda: 45 euros

Matrícula- general: 25 euros- joves (fins 25 anys): 15 euros- aturats, gent gran i altres casos: 10 euros

BequesEs reserven sis beques d'estada i matrícula per a les personesque ho sol·licitin, expressant les raons. Les persones becadesrealitzaran, com a serveis a la comunitat de La Plana, diversesfeines que els seran assignades.

Per rebre més informació i fer la inscripció:Fundació La Plana: 93 838 52 03/838 58 20SODEPAU: 93 301 01 71 dilluns i divendres de 10 a 14h i dimartsi dimecres de 17 a 20hmail: [email protected]

ENTITATS PROMOTORES

SODEPAU · DESENVOLUPAMENT COMUNITARI (D.C.)FUNDACIÓ LA PLANA · RAI · XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA

OBJECTIU GENERAL

Visualitzar, des de la Mediterrània, l’actual escenari internacionalen base a anàlisis, reflexions i elements diferents, d'aquells queens dibuixen quotidianament els mitjans de comunicació demases, i en base a les aportacions d’un seguit d’experts quecombinen la reflexió teòrica i la praxis social.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

• Aprofundir en l’anàlisi de la geopolítica mundial, ambla implicació de persones compromeses i sensibilitzades.

• Obtenir un seguit d’aportacions que ens permetin avaluarla situació mundial, a cinc anys vista dels esdevenimentsde l’11 de setembre de 2001.

• Concretar línies d’actuació en l’acció dels activistes delsmoviments socials, i en relació a la situació mundial.

• Editar un manual que recollirà les aportacions de les sessionsrealitzades. Es realitzaran entrevistes amb els participants,es farà un resum de les sessions i es sintetitzaran els debatsdel cicle.

DESTINATARIS

Les jornades estan dirigides a persones –especialment joves–que pertanyen a diferents moviments internacionalistes, solidarisi per la pau del nostre entorn, que volen aprofundir en l’anàliside la geopolítica mundial i dotar-se de més elements que elspuguin facilitar i ajudar en el seu treball per la pau.

Fund

ació

Tam

-Tam

VI edició

7 a 11 nov. 2012

Filmoteca

DE CATALUNYA

MOSTRA DECINEMA ÀRAB

I MEDITERRANIDE CATALUNYA

Organització: Amb el suport: Mitjans de comunicació:

www.mostracinearab.com

Fund

ació

Tam

-Tam

Empresa patrocinadora: Amb la col·laboració:

laSedeta

14

• TeatreAcció- Diversos futlletons i cartells sobre les seves activitats teatrals destinades als joves, per a la prevenció de

la SIDA, el consum de drogues i la violència de gènere i a les escoles (des de 2001).

• Fundació per al Desenvolupament Comunitari- Llibres de recopilació de les diverses ponències i seminaris organitzats per la Xarxa Cornisa (Entrepobles, Sodepau, Xarxa de Consum Solidari, Paz Ahora i La Formiga), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació i de la Diputació de Barcelona.

ROSELLADirigida per NAIMA ZITAN

Obra de teatre sobre el Codi de Família al Marroc

(Moudawana)

Diss

eny+

grafi

sme

amb

la c

ol·la

bora

ció

de

la F

unda

ció

Tam

-Tam

· Fo

to: L

ucía

Pue

rtas

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Presenta:

presenta

Teatracció • Tel/Fax 93 353 76 19 • [email protected] • www.teatraccio.com

Dona IGUAL!

Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat SocialDirecció Generalde Drogodependències i Sida

Amb el suport:

Teatracció • Tel/Fax 93 311 68 48 • [email protected]ó General de Drogodependències i Sida • Tel 93 556 6221 • [email protected]

presenta

Gra

fism

e+im

pre

ssió

: Fun

dac

ió T

am-T

am

Sessió de intervenció teatral per la prevenció del VIH/sida i les MTS

Sida-Studi

Amb el suport de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat SocialDirecció Generalde Drogodependències i Sida

presenta

Teatracció • Tel/Fax 93 311 68 48 • [email protected]ó General de Drogodependències i Sida • Tel 900 21 22 22 • [email protected]

Amb la col·laboració:

Dona IGUAL!presenta

Teatracció • Tel/Fax 93 353 76 19 • [email protected] • www.teatraccio.com

JA N’HI HA ..!

l loguersocial lloguer sociallloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer sociallloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer social

lloguer social lloguer sociallloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer sociallloguer social lloguersocial l loguers o c i a l

l loguersocial lloguer sociallloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer sociallloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer

social lloguer social lloguer social lloguer social

lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer social

lloguer social lloguer sociallloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social

lloguer social lloguer sociallloguer social lloguersocial l loguers o c i a l

Mikel Aramburu

En el marc del Programa Veïns Sense Fronteres finançat pel:

Experiències de fomentde l’habitatgede lloguer social a Catalunya

M I N I S T E R I O D E T R A B A J O

Y A S U N T O S S O C I A L E SP o r S o l i d a r i d a dO T R O S F I N E S D E I N T E R É S S O C I A L

Gra

fism

e+im

pres

si: a

mb

la c

olÆ

labo

raci

de

la F

unda

ci T

am-T

am

Els barris receptors d'immigrants estran-gers són els mateixos que abans havienrebut les anteriors onades migratòries.Ara aquests barris han envellit i conti-nuen presentant importants dèficitssociourbanístics. En aquest marc, elsescenaris de convivència entre personesde diferents nacionalitats i cultures sóndelimitats per fràgils equilibris, aliances,conflictes i interrogants.

El seminari d'investigació sobre convi-vència veïnal en barris receptorsd'immigració, celebrat el 25 de novem-bre de 2003, va pretendre oferir unespai per a què investigadors i investi-gadores d'aquest fenomen poguessincompartir les seves mirades i les sevesexperiències. Aquesta és una publicacióde les ponències que es van oferir enaquest seminari.

Sem

inari

d’in

vest

igaci

ó s

obre

con

viv

èn

cia v

eïn

al

en

barr

is r

ece

pto

rs d

’imm

igra

ció

· C

oord

s.: M

ikel

Ara

mbu

ru · A

nto

nio

Per

alta

En el marc del Programa Veïns Sense Fronteres finançat pel:

M I N I S T E R I O D E T R A B A J OY A S U N T O S S O C I A L E SP o r S o l i d a r i d a dO T R O S F I N E S D E I N T E R É S S O C I A L

Seminari d’investigaciósobre convivènciaveïnal

en barris receptorsd’immigració

Cicle de tallers temàticssobre el

Marroc

Amb el suport: Col·labora:

Gabinet de Relacions

Inte rnacional s

Generalitat de CatalunyaAgència Catalanade Cooperació al Desenvolupament

Aquesta compilació de textos pertany

al segon cicle de conferències sobre

el Marroc que Desenvolupament

Comunitari impulsà durant els mesos

de març a juny del 2004. Amb aquests

actes es pretenia divulgar el coneixe-

ment de les actuacions d'algunes as-

sociacions marroquines amb les que

estem col·laborant o impulsant projec-

tes concrets. El llibre mostra diverses

experiències concretes, propostes i

anàlisis sobre la societat, la cultura i la

política d'aquest país.

15

2.2. Per a entitats públiques

• Ajuntament de Barcelona • Districte de Nou barris- Guia d’entitats i grups.

C. Pontons, 3, bxs.08031 Barcelona93 352 99 85

Contribuir a l'educació i la cultura, perfacilitar-la a l'abast de tothom.Coneixement de la gent del barri. Afavorir una relació positiva entre la gent.

Classes gratuïtes de català (nocionsbàsiques i conversa). Reciclatge de català

i castellà. Cultura general. Cursos: tai-txi,

txi-kung, recuperació de la memòria i equilibri emocional, autocontrol, ganxet,

punt i macramé, dibuix i pintura, puntesde coixí.

Ad.

Tel.

Obj.

Act.

Ad.

Tel.Fax

Obj.

Act.

52M1

53M4

CULTURA

Verdum

Torre Llobeta

Agrupació Cultural Torre Llobeta

Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavéde Roquetes

Via Júlia, 201-20308042 Barcelona93 354 73 0693 354 73 06

Difusió i aproximació de les sardanes al veïnat.Escola de sardanes per a joves i adults.Colles sardanistes. Ballades de sardanes.

Ball de bastons infantils i altres dansestradicionals de Catalunya. Teatre per a adults i infants. Organització de l'Aplec

de sardanes de Roquetes. BandaSimfònica de Roquetes.

47

GNB Cultura 1/12/06 10:28 Página 47

GNB Cultura 1/12/06 10:28 Página 45

C. Joaquim Valls, 82Casal de Joves de Prosperitat08016 Barcelona93 276 92 8993 276 92 [email protected]

Desenvolupar la creativitat i elsconeixements dels joves a través dellleure.Suport a col·lectius i grups, festescícliques i populars, disseny d'accionsculturals. Gestió del Casal de Joves deProsperitat.

Ad.

Tel.FaxA/e

Obj.

Act.

Ad.

Tel.A/e

Obj.Act.

268M4

269M2

JOVENTUT

Guineueta

Prosperitat

Associació Juvenil Socio CulturalProsperitat

Casal de Joves GuineuetaPl. Ca n’Ensenya, 4Masia de la Guineueta08042 Barcelona93 359 40 [email protected] els joves del barri.

Festivals artisticomusicals: Sinbiruta i Marrameu. Programació de tallers.Calçotada popular de Nou Barris.Divendres jove. Espai de novestecnologies: E-Tic's. Centre d'InformacióJuvenil.

173

GNB Joventut 1/12/06 10:40 Página 173

GNB Joventut 1/12/06 10:40 Página 171

Pg. Fabra i Puig, 260, 2n08016 Barcelona93 349 88 [email protected] amb el Tercer Món,especialment amb Amèrica Llatina.Compromís amb la marginació local i del

Tercer Món.Tres grups: projectes, sensibilització,denúncia i difusió. Fer denúncies de totes

les violacions dels drets humans.

Ad.

Tel.A/e

Obj.

Act.

Ad.

Tel.WebA/e

Obj.

Act.

47M2

48M4

COOPERACIÓ

Verdum

Vilapicina

Comitè Óscar Romero

Cooperacció

C. Casals i Cuberó, 27008042 Barcelona93 350 19 [email protected] per un model dedesenvolupament humà i sostenible que

garanteixi el respecte dels drets humansde tothom.Projectes de sensibilització al Nord

i de Cooperacció al Sud.

41

GNB Cooperacio 1/12/06 10:26 Página 41

GNB Cooperacio 1/12/06 10:26 Página 37

C. Almansa, 52-5408042 Barcelona93 359 61 8193 354 80 51

Promoure l'esport, especialment elbàsquet. Promoure l'educació i estimular

les relacions.Escola de bàsquet, torneig de fi de curs,competició a la Lliga Catalana.

Ad.

Tel.Fax

Obj.

Act.

Ad.

Tel.FaxA/e

Obj.

Act.

186M4

187M1

ESPORTS

Turó de la Peira

Verdum

CD OlímpicAssociació Cultural i Social

Centre Cultural Deportivo Turó de la PeiraC. Aneto, 3308031 Barcelona93 429 31 6193 429 31 [email protected] l'esport en general i el futbol en

particular.Escola d'iniciació al futbol per a nens i nenes. Pràctica del futbol (entrenaments

i competicions). Organització de Setmana

Esportiva i activitats d'estiu. Gestió delCamp de Futbol Municipal del Turó.

123

GNB Esports 1/12/06 10:32 Página 123

GNB Esports 1/12/06 10:32 Página 119

Pg. Fabra i Puig, 274-276Centre Cívic Can Basté08031 Barcelona93 420 66 5193 420 17 97www.noubarris.net/[email protected]

Sensibilitzar i facilitar formació i informació sobre la violència de gènere

i la seva prevenció.Tallers per a AMPA d'escoles per prevenir

la violència i educar els fills i filles en laigualtat. Gestió del Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Nou Barris.

Ad.

Tel.Fax

WebA/e

Obj.

Act.

Ad.

Tel.

Obj.

Act.

106M1

107M8

DONES

Vallbona

Turó de la Peira

Associació Acció Contra la Violència Domèstica

Associació de Dones de Vallbona(ADOVALL)

C. Oristà, 6-808033 Barcelona93 276 08 60

Oferir un espai d'oci i d'assessorament per

a dones al barri de Vallbona.Organització de tallers de tall i confecció,

xerrades i conferències.

77

GNB Dones 1/12/06 10:30 Página 77

GNB Dones 1/12/06 10:30 Página 75

C. Antonio Machado, 24, bxs.08042 Barcelona62 760 02 [email protected] a les persones equatorianes

residents a Barcelona. Difondre i celebrar

les tradicions culturals equatorianes.Implicació en la dinàmica associativa i cultural de Nou Barris.Suport a les persones equatorianes

residents a Barcelona per als tràmitslaborals i de documentació. Bossa detreball. Activitats socials, culturals,esportives i recreatives. Celebració de les

festes nacionals de l’Equador.

Ad.

Tel.A/e

Obj.

Act.

241M3

IMM

IGRACIÓ

Guineueta

Canyelles

Asociación de Ecuatorianos en Catalunya

Centro Argentino de CatalunyaC. Vilalba dels Arcs, 25, bxs.08042 [email protected]

Crear espais oberts per a la participaciódel col·lectiu d'immigrants argentins i llatinoamericans per promocionar-ne la

integració en la societat catalana.Promoció de la diversitat cultural. Difusió

de la cultura i la realitat social argentina.

Assessorament i informació en temeslegals, laborals i d'acollida (documentació,

bossa de treball). Organització d'activitats

culturals, lúdiques i esportives (xerrades,

cinema, cursos de nutrició, formació, etc.).

155

Ad.

A/e

Obj.

Act.

242M2

GNB Immigracio 1/12/06 10:34 Página 155GNB Immigracio 1/12/06 10:34 Página 153

16

•TorreJussanaDes de 2002, dues publicacions editades per l’Ajuntament de Barcelona:- La revista Útils Pràctics- El Catàleg de Formació Associativa a Barcelona.

• Ajuntament de Sant Boi de Llobregat- Imatge gràfica per a la I Jornada de Nous usos Socials del temps (2009). •CentredeRecursosiDocumentaciódelesDones- Des de 2008, el programa semestral i altres materials gràfics sobre les seves activitats.

ÚTIL PRÀCTIC 22

Manual associatiu sobre la constitució i posada en marxa d’una associació

Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 3008035 Barcelona

Tel.: 932 564 118Fax: 932 564 [email protected]

Cogestionat amb:

www.bcn.cat/tjussana

ÚTIL PRÀCTIC 23Les obligacions fiscals de les entitats no lucrativesAlícia ArtiagaÚ

TIL

PR

ÀC

TIC

23

· Les

ob

ligac

ions

fis

cals

de

les

enti

tats

no

lucr

ativ

esCogestionat amb:

Participació i Associacionisme

CATÀLEG DE LAFORMACIÓ ASSOCIATIVA

A BARCELONA

Curs 2009/2010

En casos de

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

truqueu al telèfon

900 72 74 76

(operatiu les 24 h)

CAN JORDANA

HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS

I DOCUMENTACIÓ DE LES DONES (CRDD)

Dimarts i dijous de 10 a 13 h

Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 h

Tel. 93 635 12 00 ext. 156

[email protected]

Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat.

En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.

COM VOLS REBRE LA INFORMACIÓ DEL CRDD?

Lliura aquest formulari al CRDD. Gràcies

Nom i cognoms: ______________________________________________________________________________

Barri: ______________________ Data de naixement: _____________ Lloc d’origen: _________________

Vull rebre:

Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones

Mitjà pel que vull rebre la informació:

Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ___________________________________________

Telèfon mòbil · Número de telèfon mòbil: _________________________________________________

Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________

Data i lloc: _____________________________________________________

Signatura:

D’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal s’informa la persona interessada que les dades

facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informàtic. Així mateix, s’informa de la possibilitat d’exercir els

drets d’accés, rectificació , cancel·lació i oposició. Les informacions sobre els temes seleccionats s’enviaran preferentment mitjançant el suport

de correu electrònic, en cas de disposar-ne.

ON ENS POTS TROBAR?

Can Jordana · C. Ebre 27

Sant Boi de Llobregat

Centre de Recursos i Documentació de les Dones

PROGRAMA

GENER · JULIOL 2009

COM VOLS REBRE LA INFORMACIÓ DEL CRDD?Lliura aquest formulari al CRDD. Gràcies

Nom i cognoms: ______________________________________________________________________________

Barri: ______________________ Data de naixement: _____________ Lloc d’origen: _________________

Vull rebre: Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones

Mitjà pel que vull rebre la informació: Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ___________________________________________ Telèfon mòbil · Número de telèfon mòbil: _________________________________________________ Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________

Data i lloc: _____________________________________________________

Signatura:

D’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal s’informa la persona interessada que les dades facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informàtic. Així mateix, s’informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació , cancel·lació i oposició. Les informacions sobre els temes seleccionats s’enviaran preferentment mitjançant el suport de correu electrònic, en cas de disposar-ne.

CAN JORDANA

Les inscripcions es poden realitzar de forma unipersonal a través del nostre correu electrònic o de forma presencial al CRDD en el seu horari d’atenció al públic.

HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS I DOCUMENTACIÓ DE LES DONES (CRDD)Dimarts i dijous de 10 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 hTel. 93 635 12 00 ext. [email protected]

Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat.

En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.

Centre de Recursos i Documentació de les Dones

PROGRAMASETEMBRE · DESEMBRE 2009

ON ENS POTS TROBAR?Can Jordana · C. Ebre 27Sant Boi de Llobregat

En casos de VIOLÈNCIA DE GÈNERE

truqueu al telèfon900 72 74 76(operatiu les 24 h)

Centre de Recursos i Documentació de les DonesCan JordanaC. Ebre 27, planta baixaSant Boi de LlobregatT: 93 635 12 00 · [email protected]: dimarts a dijous de 10-13 h i 17-20 h

punt_llibre_ok_offset.indd 1 8/2/08 13:19:40

Centre de Recursos i Documentació de les Dones

En casos de VIOLÈNCIA DE GÈNERE truqueu al telèfon

900 72 74 76(operatiu les 24 h)

PROGRAMAGENER · JULIOL 2009

CAN JORDANA

ON ENS POTS TROBAR?Can Jordana · C. Ebre 27Sant Boi de Llobregat

HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS I DOCUMENTACIÓ DE LES DONES (CRDD)Dimarts i dijous de 10 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 hTel. 93 635 12 00 ext. [email protected]

Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat.En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.

COM VOLS REBRE LA INFORMACIÓ DEL CRDD?Lliura aquest formulari al CRDD. Gràcies

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

Barri: ___________________________ Data de naixement: _____________________

Vull rebre: Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones

Mitjà pel que vull rebre la informació: Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ___________________________________________ Telèfon mòbil · Número de telèfon mòbil: _________________________________________________ Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________

Vull rebre: Butlletí Dones

Mitjà pel que vull rebre el butlletí: Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ____________________________________________ Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________

Data i lloc: _____________________________________________________Signatura:

D’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal s’informa la persona interessada que les dades facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informàtic. Així mateix, s’informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació , cancel·lació i oposició. Les informacions sobre els temes seleccionats s’enviaran preferentment mitjançant el suport de correu electrònic, en cas de disposar-ne.

CINEFÒRUM «XARXES DE RELACIÓ DE DONES»Seguint la línia de recuperació de la memòria històrica de les dones i en complement del «Taller de dones líders en la història» (octubre 2008), aquest cinefòrum té com a objectiu principal donar a conèixer les xarxes de dones informals que han existit al llarg de la història i que han lluitat pels drets de les dones. Dies: 25 de febrerHorari: de 17.30 a 19.30 hLloc: Can Jordana, c/Ebre, 27Inscripcions: a partir del 3 de febrerOrganitza: Centre de Recursos i Documentació de les Dones i Oficina de Promoció de Polítiques D’Igualtat Dona-Home, Diputació de Barcelona.

LES DONES I LA PAU Per a la commemoració del centenari del naixement de l’escriptora i filòsofa francesa Simone Weil, realitzarem una lectura pública de la seva obra, així com, la d’altres dones que també han reflexionat sobre les dones i la pau. Dia: 21 d’abrilHorari: 18 hLloc: Plaça de Can JordanaPer participar a la lectura ho heu de comunicar amb antelació al CRDD o el mateix dia de l’acte.Organitza: Centre de Recursos i Documentació de les Dones i s’emmarca dins el Cicle de Poesia al Carrer de la Unitat de Promoció Cultural i Cohesió.

EXPOSICIÓ: «DONES D’EMPRESA»Amb aquesta exposició es volen

17

• Fons Català de Cooperació al Desenvolupament- Col·lecció de fitxes La Mediterrènia: Pau i Desenvolupament Humà.- Estudis de la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud, llibres editats cada tres anys.- Materials gràfics per a encontres i jornades.

• Generalitat de Catalunya- La col·lecció de llibres «Apunts de Pau i Drets Humans» –amb fitxes i un DVD– destinada als estudiants de Batxillerat, editada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i el Departament d’Educació. Primer llibre: Deconstruir la guerra (2008). Estem preparant el segon llibre, sobre els Drets Humans, el títol provisional del qual és: Repensar els drets Humans.

2n Estudi de la CooperaciÛLocal de Catalunyaamb els paÔ sos del Sud

2000 · 2001 · 2002

2n E

stud

i de

la C

oope

raci

Û Lo

cal d

e C

atal

unya

am

b el

s pa

Ô sos

del

Sud

2000

· 20

01 ·

2002

El Segon Estudi sobre la CooperaciÛ Local de Catalunya amb els paÔ sos del

Sud 2000-2001-2002 Ès una actualitzaciÛ i continuaciÛ del recull de dades

que es va realitzar en líEstudi sobre la CooperaciÛ Local de Catalunya amb

els PaÔ sos del Sud 1998-1999-2000. Aquesta nova publicaciÛ respon a la

voluntat de donar continuÔ tat al procÈs endegat pel Fons Catal‡ de

presentar la informaciÛ anualment sobre líestat i líevoluciÛ de la cooperaciÛ

local de Catalunya.El document engloba informaciÛ exhaustiva de la cooperaciÛ i la solidaritat

del mÛ n local, amb dades de 608 municipis, de les 4 diputacions, de 19

consells comarcals i de la Mancomunitat de Municipis de líAMB.

Líestudi, a banda díincloure les dades econÚmiques de les corporacions

locals quant a cooperaciÛ , reuneix dades qualitatives (agermanaments,

consells de cooperaciÛ , partida especÌ fica...) que permeten aproximar-

nos millor a líevoluciÛ de les polÌ tiques de cooperaciÛ de les corporacions

locals catalanes.Analitzant conjuntament aquestes dades amb les recollides en el primer

estudi 1998-1999-2000 disposem díun perÌ ode de 5 anys, on ja poden

observar-se tendË ncies i evolucions i, tot i tractar-se encara díun perÌ ode

curt, algunes sÛ n significatives perquË confirmen el creixement continuat

de diferents aspectes de la cooperaciÛ local.Esperem que aquest llibre pugui ser una eina til al servei de les institucions

i les entitats que treballen els temes de la cooperaciÛ i la solidaritat des

del mÛ n local. AixÌ mateix, desitgem que la seva lectura sigui motiu

perquË aquelles corporacions locals que no ens hagin facilitat la informaciÛ ,

síanimin a fer-ho ja que aquesta an‡ lisi ha permË s elaborar una base de

dades p blica que síanir‡ actualitzant anualment amb informaciÛ rellevant

sobre les polÌ tiques de solidaritat i cooperaciÛ al desenvolupament que

porten a termes aquestes institucions.La base de dades de la cooperaciÛ local amb els paÔ sos del sud es troba

a la p‡ gina web del Fons Catal‡ , www.fonscatala.org

ENCUENTRO DE MUNICIPALISMO EN AMÉRICA DEL SUR

Amb aquest 3r Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud 2003-2005, des del Fons Català volem refermar el nostre compromís i donar continuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació en el món local. Amb aquesta finalitat, aquesta publicació és, un cop més, l’actualització de les dades presentades en els dos informes anteriors que recollien la informa-ció compresa entre 1998-2000 i 2000-2002, respectivament.

Aquest estudi engloba dades de 540 ajuntaments de Catalunya, 22 consells co-marcals, 4 diputacions, i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB en relació a les polítiques de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005.

Segons les últimes dades de què disposem, 400 ajuntaments de Catalunya han fet accions de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005, així com tres diputacions, 19 consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i ser un univers molt ampli i amb polítiques de cooperació local heterogènies, observem que comparteixen unes especificitats i una història que cal tenir en compte per comprendre com s’han conformat i desenvolupat aquestes polítiques.

Aquest informe, juntament amb els dos publicats anteriorment pel Fons Català, permet disposar d’una àmplia radiografia de 8 anys de cooperació des del món local amb dades exhaustives no només des del punt de vista econòmic sinó també des del punt de vista qualitatiu, amb informació sobre indicadors propis de les polítiques de cooperació local. Entre altres dades, podem veure que ja són més de 100 els ens locals que destinen el 0,7% o més dels seus ingressos propis per a cooperació i solidaritat, que a Catalunya hi ha 102 agermanaments-cooperació, o que s’han creat des de l’espai local 49 consells de cooperació i solidaritat que permeten la participació de les entitat solidàries en el disseny de les polítiques locals de solidaritat i cooperació al desenvolupament.

Esperem que aquesta publicació sigui una eina útil per a les institucions i en-titats que treballen pel i des del món local i que pugui servir per sistematitzar amb rigorositat la llarga pràctica de les polítiques de cooperació local del nostre país, tant la que s’ha fet fins ara com la que es continuarà fent en un futur.

2003 · 2004 · 2005

3r Estudi de la Cooperació Local de Catalunyaamb els països del Sud

3r E

stud

i de

la C

oo

per

ació

Lo

cal d

e C

atal

unya

am

b e

ls p

aïso

s d

el S

ud20

03 ·

2004

· 20

05

tapas3rEstudi_lomook.indd 1 27/11/07 12:55:23

GRUPO DE TRABAJO DE MIGRACIONESY CODESARROLLOCIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)

El codesarrollo: una herramienta de cooperación descentralizada

Se estima que existen más de 200 millones de migrantes internacionales y el 50% de estos migrantes son mujeres. Esta cifra engloba casi el 3% de la población mundial. Los flujos de remesas ascienden a 337 billones de USD, de los cuales 251 billones tienen como destino países en vías de desarrollo. Las remesas, la fuga de cerebros, las diásporas y las migraciones circulares conforman el paradigma del codesarrollo. Migración y desarrollo son dos procesos interdependientes en un mundo globalizado y los vínculos positivos entre ellos juegan un rol crucial en la evolución de las sociedades, las economías y las instituciones.

La agenda política mundial contemporánea se ve fuertemente condicionada por una de las principales realidades sociales globales; las migraciones. Las ciudades son el territorio del que parten y se asientan los flujos migratorios y es en el ámbito local dónde se articula el proceso urbano mundial, se reflejan las problemáticas de desigualdad social, la diversidad cultural y dónde se acentúa

la discusión pública de las distintas diversidades existentes.

Las migraciones ya no se plantean como una cuestión puramente “doméstica”. Por el contrario, las migraciones se convierten en un acontecimiento social global con múltiples repercusiones en la estructura social de las sociedades contemporáneas. La cooperación descentralizada contribuye a profundizar en la comprensión de la situación y a definir propuestas adecuadas para el fortalecimiento institucional de los gobiernos locales.

La globalización, las migraciones y el desarrollo plantean grandes retos para los gobiernos locales, los cuales pueden lograr satisfacer nuevas demandas y necesidades sociales a la vez que pueden conseguir construir identidades colectivas en un contexto multicultural. El mundo local juega un papel primordial en la integración de nuevos ciudadanos y la participación de las ciudades en la cooperación de los territorios de los que éstos proceden es uno de los mayores retos que plantea esta realidad globalizada y transnacional.

WORKING GROUP ON MIGRATIONS AND CO-DEVELOPMENTUNITED CITIES AND LOCAL GOVERNMENTS (UCLG)

Co-Development; a toolfor decentralized cooperation

International migrants around the world are estimated in 200 millions. This rate is almost the 3% of the total global population. From the total of these migrants, almost the 50% are women. Also, remittances from migrants represent about 337 billion USD and from this total, about 251 are destinated to developing countries. Remittances, brain drain, diasporas and circular migrations, integrated the paradigm of co-development. Migration and development are interdependent processes in the globalizing world and the positives links between them play a decisive role in the progress of societies, economies and institutions.

Migration has a strong influence on the political agendas of global affairs. In this context, cities have a crucial role since it is where migrants come from or where they make their settlement. For this main reason, the local area is the stage where global urban process has its articulation and where disparity and inequality social problems are shown. Cities take up cultural diversity and they become the

space where public discussion related to diversity is emphasized.

In today’s global context, migrations are not just a “domestic” question. On the contrary, migration is a global phenomenon with many social repercussions on the structure of contemporary societies. Decentralized cooperation contributes to the understanding and comprehension of this global context and it permits the correct definition of proposals addressed to strengthen institutional building capacity for local governments.

Globalization, migrations and development are strong challenges for local governments. Local area should satisfy new requests and social needs and at once, cities should build up collective social identities in multicultural contexts. Local governments are essential for the integration of these new citizens and they also play a strong role in the cooperation with territories where migrants come from. Both, integration and cooperation are challenges for local governments.

ESTRUCTURA DEL GRUPO DE TRABAJO

Presidencia: Teo Romero Hernández Presidente del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Alcalde de Santa Margarida de Montbui,BarcelonaDoble Vicepresidencia:Alcalde de una ciudad AfricanaAlcalde de una ciudad LatinoamericanaSecretariado Técnico: Araya Griso Thomas

ADHESIÓN / CONTACTO / INFORMACIÓN

Esperamos tu participación. Si deseas mayor información sobre el Grupo de trabajo MC-D o adherirte a la estructura de la iniciativa presentada puedes contactar en la siguiente dirección:

www.cooperaciocatalana.cat

WORKING GROUP’S STRUCTURE

Presidency: Teo Romero Hernández President of the Catalan Fund for Development Coopeartion (FCCD), Santa Margarida de Montbui City Mayor,Barcelona (Spain)Shared Vice presidency:Mayor of an African CityMayor of a Latin American CityTechnical Secretary: Araya Griso Thomas

SIGN UP / CONTACT / INFORMATION

We are counting on you.If you need more information about the Working Group MC-D or to how join our initiative, please contact at:

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD)Catalan Fund for Development Cooperation (FCCD)Grupo de trabajo de migraciones y codesarrollo (MC-D)Working Group on Migrations and Co-Development (MC-D)

Vía Laietana 33, 9 · 08003 Barcelona Tel. +34 93 412 26 02Fax. +34 93 301 90 [email protected]@fonscatala.org www.fonscatala.org

GRUPO DE TRABAJO DE MIGRACIONESY CODESARROLLOCIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)

El codesarrollo: una herramienta de cooperación descentralizada

Se estima que existen más de 200 millones de migrantes internacionales y el 50% de estos migrantes son mujeres. Esta cifra engloba casi el 3% de la población mundial. Los flujos de remesas ascienden a 337 billones de USD, de los cuales 251 billones tienen como destino países en vías de desarrollo. Las remesas, la fuga de cerebros, las diásporas y las migraciones circulares conforman el paradigma del codesarrollo. Migración y desarrollo son dos procesos interdependientes en un mundo globalizado y los vínculos positivos entre ellos juegan un rol crucial en la evolución de las sociedades, las economías y las instituciones.

La agenda política mundial contemporánea se ve fuertemente condicionada por una de las principales realidades sociales globales; las migraciones. Las ciudades son el territorio del que parten y se asientan los flujos migratorios y es en el ámbito local dónde se articula el proceso urbano mundial, se reflejan las problemáticas de desigualdad social, la diversidad cultural y dónde se acentúa

la discusión pública de las distintas diversidades existentes.

Las migraciones ya no se plantean como una cuestión puramente “doméstica”. Por el contrario, las migraciones se convierten en un acontecimiento social global con múltiples repercusiones en la estructura social de las sociedades contemporáneas. La cooperación descentralizada contribuye a profundizar en la comprensión de la situación y a definir propuestas adecuadas para el fortalecimiento institucional de los gobiernos locales.

La globalización, las migraciones y el desarrollo plantean grandes retos para los gobiernos locales, los cuales pueden lograr satisfacer nuevas demandas y necesidades sociales a la vez que pueden conseguir construir identidades colectivas en un contexto multicultural. El mundo local juega un papel primordial en la integración de nuevos ciudadanos y la participación de las ciudades en la cooperación de los territorios de los que éstos proceden es uno de los mayores retos que plantea esta realidad globalizada y transnacional.

WORKING GROUP ON MIGRATIONS AND CO-DEVELOPMENTUNITED CITIES AND LOCAL GOVERNMENTS (UCLG)

Co-Development; a toolfor decentralized cooperation

International migrants around the world are estimated in 200 millions. This rate is almost the 3% of the total global population. From the total of these migrants, almost the 50% are women. Also, remittances from migrants represent about 337 billion USD and from this total, about 251 are destinated to developing countries. Remittances, brain drain, diasporas and circular migrations, integrated the paradigm of co-development. Migration and development are interdependent processes in the globalizing world and the positives links between them play a decisive role in the progress of societies, economies and institutions.

Migration has a strong influence on the political agendas of global affairs. In this context, cities have a crucial role since it is where migrants come from or where they make their settlement. For this main reason, the local area is the stage where global urban process has its articulation and where disparity and inequality social problems are shown. Cities take up cultural diversity and they become the

space where public discussion related to diversity is emphasized.

In today’s global context, migrations are not just a “domestic” question. On the contrary, migration is a global phenomenon with many social repercussions on the structure of contemporary societies. Decentralized cooperation contributes to the understanding and comprehension of this global context and it permits the correct definition of proposals addressed to strengthen institutional building capacity for local governments.

Globalization, migrations and development are strong challenges for local governments. Local area should satisfy new requests and social needs and at once, cities should build up collective social identities in multicultural contexts. Local governments are essential for the integration of these new citizens and they also play a strong role in the cooperation with territories where migrants come from. Both, integration and cooperation are challenges for local governments.

ESTRUCTURA DEL GRUPO DE TRABAJO

Presidencia: Teo Romero Hernández Presidente del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Alcalde de Santa Margarida de Montbui,BarcelonaDoble Vicepresidencia:Alcalde de una ciudad AfricanaAlcalde de una ciudad LatinoamericanaSecretariado Técnico: Araya Griso Thomas

ADHESIÓN / CONTACTO / INFORMACIÓN

Esperamos tu participación. Si deseas mayor información sobre el Grupo de trabajo MC-D o adherirte a la estructura de la iniciativa presentada puedes contactar en la siguiente dirección:

www.cooperaciocatalana.cat

WORKING GROUP’S STRUCTURE

Presidency: Teo Romero Hernández President of the Catalan Fund for Development Coopeartion (FCCD), Santa Margarida de Montbui City Mayor,Barcelona (Spain)Shared Vice presidency:Mayor of an African CityMayor of a Latin American CityTechnical Secretary: Araya Griso Thomas

SIGN UP / CONTACT / INFORMATION

We are counting on you.If you need more information about the Working Group MC-D or to how join our initiative, please contact at:

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD)Catalan Fund for Development Cooperation (FCCD)Grupo de trabajo de migraciones y codesarrollo (MC-D)Working Group on Migrations and Co-Development (MC-D)

Vía Laietana 33, 9 · 08003 Barcelona Tel. +34 93 412 26 02Fax. +34 93 301 90 [email protected]@fonscatala.org www.fonscatala.org

APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS

1

Deconstruir la guerra

Deconstruir la guerraFrancesc BenítezTica FontPere OrtegaAlejandro Pozo

APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS

A les escoles catalanes, els joves estudien els successius conflictes que ha co-negut el nostre país, especialment la Guerra Civil. Coneixen els principals trets de les dues guerres mundials i la violència perpetrada durant la Guerra Freda no els és desconeguda. Poques vegades, però, se’ls parla dels conflictes armats que avui en dia es cobren milers de vides humanes, destrossen ciutats senceres i amenacen seriosament el medi ambient. Pocs estudiants són capaços d’enu-merar alguns dels països que en els últims anys, o fins i tot actualment, pateixen guerres. Són encara menys nombrosos els estudiants que saben explicar les causes i les realitats d’aquestes guerres. És curiós que això succeeixi precisament quan els mitjans de comunicació ens informen més que mai i en temps real del que passa arreu del món.

AP

UN

TS

DE

PAU

I D

RET

S H

UM

AN

S · D

eco

nst

ruir

la

gu

erra

1

ISBN 978-84-393-7839-6

Amb l’elaboració del 4t Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els

països del Sud 2006-2008 es compleixen 10 anys d’investigació i recerca des del

Fons Català. Amb la publicació volem refermar el nostre compromís de donar con-

tinuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació del món local.

Amb aquesta finalitat, l’estudi és l’actualització de les dades presentades en els tres

informes anteriors que recollien la informació compresa entre 1998-2000, 2000-

2002, 2003-200, respectivament.

L’estudi recull dades de 569 ajuntaments, 27 consells comarcals, 4 diputacions i la

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) en rela-

ció a les polítiques de cooperació al desenvolupament i solidaritat en els anys 2006

i/o 2007 i/o 2008. Segons les dades de què disposem, un total de 316 ajuntaments

a Catalunya han fet accions de cooperació i solidaritat en els anys 2006 i/o 2007 i/o

2008, com també n’han fet les 4 diputacions, 18 consells comarcals i la MMAMB. Tot

i ser un univers molt ampli i amb unes polítiques de cooperació local molt heterogèni-

es, observem que comparteixen unes especificitats i una història que cal considerar

per comprendre com s’han conformat i desenvolupat aquestes polítiques.

Aquest informe, juntament amb els tres publicats anteriorment pel Fons Català, ens

ofereixen una àmplia fotografia de 10 anys de cooperació des del món local amb

dades exhaustives, no només des del punt de vista econòmic sinó també des del punt

de vista qualitatiu, amb informació sobre indicadors propis de les polítiques de coo-

peració local. Entre altres dades, podem veure que ja són més de 100 els ens locals

que destinen el 0,7% o més dels seus ingressos propis per a cooperació i solidaritat,

que a Catalunya hi ha 117 agermanaments-cooperació, o que s’han creat des de

l’espai local 64 consells de cooperació i solidaritat que permeten la participació de

les entitat solidàries en el disseny de les polítiques locals de solidaritat i cooperació

al desenvolupament.

Esperem que aquesta publicació sigui una eina útil per a les institucions i entitats que

treballen pel i des del món local i que pugui servir per sistematitzar amb rigorositat la

llarga pràctica de les polítiques de cooperació local del nostre país, tant la que s’ha

fet fins ara com la que es continuarà fent en un futur.

4t E

stud

i de

la C

oope

raci

ó Lo

cal d

e Ca

talu

nya

amb

els

païs

os d

el S

ud

2006

· 20

07 ·

2008

En conveni amb:

www.cooperaciocatalana.cat

4t Estudi de la Cooperació

Local de Catalunya

amb els països del Sud

2006 · 2007 · 2008

Som joves, tenim drets... i deuresGRUP IREFCoordina: Irene de PuigGlòria ArbonésAnna BaigesFèlix de CastroManuela GómezMarta Martí

APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS

AP

UN

TS

DE

PAU

I D

RET

S H

UM

AN

S · So

m j

ove

s, t

enim

dre

ts... i

deu

res

3

La col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, coeditada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i pel Departament d’Educació, difon materials didàctics i pedagògics centrats en la cultura de la pau, i la defensa i la promoció dels drets humans.

Aquest tercer títol, Som joves, tenim drets... i deures, es presenta com un recull d’eines adreçades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets dels joves a l’aula. Seguint la línia de la col·lecció, el llibre aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes pràctiques.

Els materials d’aquest llibre han estat elaborats pel grup IREF, format per: Glòria Arbonés, Anna Baiges, Fèlix de Castro, Manuela Gómez, Marta Martí i coordinat per Irene de Puig.

ISBN 978-84-393-8659-9

9 788439 386599

Pensar els drets humansGRUP IREFCoordina: Irene de PuigGlòria ArbonésAnna BaigesFèlix de CastroManuela GómezMarta Martí

APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS

AP

UN

TS

DE

PAU

I D

RET

S H

UM

AN

S · P

ensa

r el

s d

rets

hu

man

s

2

ISBN 978-84-393-8201-0

La col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, coeditada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i pel Departament d’Educació, difon materials didàctics i pedagògics centrats en la cultura de la pau, i la defensa i la promoció dels drets humans.

Aquest segon títol, Pensar els drets humans, es presenta com un recull d’eines adreçades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets humans a l’aula. Seguint la línia iniciada en el número 1 de la col·lecció, el llibre aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes pràctiques.

Els materials d’aquest llibre han estat elaborats pel grup IREF, format per: Glòria Arbonés, Anna Baiges, Fèlix de Castro, Manuela Gómez, Marta Martí i coordinat per Irene de Puig.

18

•Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)(Generalitat de Catalunya)- Maquetació de múltiples publicacions.- Disseny de logos i materials per a diverses activitats.

Què és un lipdub?Un lipdub és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que, passant-s’ho bé, volen transmetre un mis-satge al món. Es tracta de sincronitzar el moviment dels llavis, els gestos, el ball i el desplaçament amb una can-çó. Ha de realitzar-se en pla seqüència, és a dir de forma continuada, sense talls. El procés d’edició és molt senzill ja que consisteix bàsicament en incorporar la música a la filmació.

Com han de ser els lipdubs per la pau?En tant que exercici col·lectiu, han de transmetre participació i diversió. Es valorarà l’originalitat de la idea, la varietat i el nombre total de participants, la incorporació d’aspectes innovadors, la qualitat tèc-nica i artística de la gravació i molt especialment, la difusió de missatges de pau i noviolència.

Quins són els requisits tècnics?Hauran de tenir una durada màxima de 6 minuts, una dimensió màxima de 500 megabytes i els formats emprats podran ser AVI, MP4, o OGM, entre d’altres. No es poden presentar obres premiades en altres concursos.

Qui s’hi pot presentar?Tots els centres d’ensenyament no universitari de Cata-lunya.

Fins quan es poden presentar els lipdubs?Fins al 21 de desembre de 2012.

On i com s’han de presentar els lipdubs?S’han de presentar dues còpies del lipdub en suport CD o DVD al registre de l’ICIP (Avinguda Diagonal, 409, 6a planta, 08008 Barcelona). Han d’anar acompanyats del formulari d’inscripció que es pot descarregar a www.icip.cat.

Qui farà de jurat?En el jurat hi haurà membres de l’ICIP així com repre-sentants del Departament d’Ensenyament i del món de la cultura.

Quin és el premi?El centre guanyador s’emportarà una videocàmera i tam-bé hi haurà un reconeixement públic per als finalistes. Els millors lipdubs seran projectats públicament.

Quan i on es lliuraran els premis?L’acte de lliurament dels premis se celebrarà en un cine-ma de Barcelona el 30 de gener de 2013, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau.

Què és l’ICIP?L’Institut Català Internacional per la Pau va ser creat pel Parlament de Catalunya per promoure la cultura de la pau a Catalunya i arreu del món. L’ICIP organitza regularment activitats en aquest sentit. Ha produït una sèrie d’exposi-cions, audiovisuals i materials didàctics a disposició dels centres escolars de Catalunya.

L’INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER LA PAUconvoca el

Atenció! Aquest document és únicament divulgatiu i no té cap valor jurídic. La normativa completa que regeix aquest concurs es troba en les bases regulado-res del Concurs de Lipdubs per la Pau publicades al DOGC de XXXXX.

I CONCURS DE LIPDUBS PER LA PAU

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIX.08010 BARCELONAT. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT

PREVENCIÓ DE CONFLICTES, FOMENT DE LA PAU I COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIXOS08010 BARCELONA (SPAIN)T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT

INFORMES 05/2012

NADJA GMELCH

PAU, CONFLICTE I SEGURETAT A L’ ÀFRICANous reptes i noves perspectivesBarcelona, 3 a 5 de novembre de 2010

Seminari

LA PAU EN MOVIMENTProtestes, polítiques, impactes.Les experiències del moviment per la pau a Itàlia i EspanyaBarcelona, 29-30 d’octubre de 2010

02-adhesiu_titjornadas.indd 1 25/10/10 18:36:03

EMPRESAS EN CONTEXTOSDE CONFLICTO

Barcelona, 20 y 21 de octubre de 2011

EMPRESES EN CONTEXTOS DE CONFLICTE

Barcelona, 20 i 21 d’octubre de 2011

COMPANIES IN CONFLICT SITUATIONS

Barcelona, October 20th and 21st, 2011

Conditions pour la consolidation de la paix en Côte d’Ivoire

Goethe Institut · Abidjan · 27-28-29 septembre 2010

DECLARACIÓ DE BARCELONA SOBRE EL DRET HUMÀ A LA PAUDeclaración de Barcelona sobre el Derecho Humano a la PazBarcelona Declaration on the Human Right to PeaceDéclaration de Barcelone sur le Droit Humain à la Paix

JORNADA CELEBRADA AL PARLAMENT DE CATALUNYAJUNY 2010

MIDIENDO LA PAZ. INICIATIVAS, LIMITACIONESY PROPUESTAS RELATORÍA DEL SEMINARIOBARCELONA, MARZO 2010

DOCUMENTS 03/2010

GRAN VIA 658, BAIXOS · 08010 BARCELONA (SPAIN)T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT

ICIP WORKING PAPERS:2011/04

El Foro Social Mundial y los movimientos antisistémicos

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIXOS08010 BARCELONA (SPAIN)T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT

El f

oro

soci

al m

undi

al y

los

mov

imie

ntos

ant

isis

tém

icos

ICIP

201

1/04

Jordi Calvo Rufanges

19

•Institut d’Estudis Catalans (IEC)•SocietatCatalanadeTerminologia(SCATERM)- Disseny i maquetació de la revista Terminàlia.

20

• Universitat Autònoma de Barcelona•Serveidellengües- Diversos materials per a cursos de normalització del català i recepció d’estudiants estrangers (desde 1999).- Logotip per al Pla de Llengües de la UAB.

• Universitat Politècnica de Catalunya•Serveidellengües- Diversos materials per a cursos d’intercanvi d’idiomes, concursos de microrelats, etc. (des de 2003).

• Varies Universitats: Politècnica de Catalunya (UPC), Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili i les Universitats de Vic i de Lleida.- Imatge gràfica de la campanya «Que sigues lingüísticament sostenible». Fulletó i plafons per a una exposició

80 pistasGuía de bolsillo

para unabuena estancia

Vols millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional?argumenta: comunicacióuniversitària eficaçwww.uab.cat/sl

new-estudiant.indd 1 11/10/07 14:33:05

U N I V E R S I TAT

POMPEU FABRAU R V

argumenta: comunicació universitària eficaçUna resposta al treball per competències en l’EEES

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu a la festa de graduació de l’Argumenta, que farem el divendres 22 de febrer de 2008, a les 12 hores, a la Casa Convalescència, c/ Sant Antoni Maria Claret, 171, de Barcelona.

Durant la celebració, estudiants, tutors i persones que han participat en el projecte ens explicaran la seva experiència amb el curs. En acabat, hi haurà un còctel.

Confirmeu la vostra assistència abans del dia 18 a: [email protected]

Serveis lingüístics de:

www.uab.cat/uab-idiomes

IdiomesServei de Llengües

El teu món de llengües

Elca

més

fàci

l p

er a

pre

ndre

llen

güe

s

TROBA

de

sco

bre

ix ap

rèn

pa

rla c

om

pa

rteix

llengües

Concert de música celta ambRon Kavana i Mick Coyne

Recital de poesia ambDesmond Egan (Irlanda)Ana Vanessa Gutiérrez (Astúries)i Mererid Puw Davies (Gal·les)

Dimarts 13 de novembre, 19 hL’Entresòl de La Pedrera Passeig de Gràcia, 92

GRATUÏT Places limitadesInformació i reserves902 400 973

EnVers

CulturaCelta

Mes Poesiade la

INTERCANVIS LINGÜÍSTICSVOLS PRACTICAR IDIOMES?

INTERCANVIS LINGÜÍSTICSVOLS PRACTICAR IDIOMES?

www.upc.edu/talk10

mei

rtu

RECURSOS D’ACOLLIDA RECURSOS DE ACOGIDA WELCOME RESOURCES

INTERCAT · www.intercat.catPortal web per a aprendre llengua i cultura catalanes.Portal web para aprender lengua y cultura catalanas.Website for learning the Catalan language and culture.FONTDELCAT · www.ice.uab.cat/fontdelcat

Materials multimèdia per a l’accés al català. Materiales multimedia para el acceso al catalán. Multimedia materials for easier access to the Catalan language.

CURSOS DE CATALÀCURSOS DE CATALÁNCATALAN COURSESCOMPRENSIÓ BÀSICA COMPRENSIÓN BÁSICA / BASIC COMPREHENSION Si ja coneixes una llengua romànica, amb aquest curs

podràs comprendre textos escrits en llengua catalana i podràs començar a entendre els professors i els companys.Si ya conoces alguna lengua románica, este curso te permitirá comprender textos escritos en lengua catalana y empezar a comprender a profesores y compañeros.If you already know one Romance language, this course will teach you to understand written texts in Catalan and help you begin to understand your lecturers and colleagues.

14 h (més treball autònom i avaluació) / (más trabajo autónomo y evaluación) / (plus independent learning and assessment)1 crèdit ECTS / crédito ECTS / ECTS credit100 % subvencionat per la UAB / subvencionado por la UAB / fully subsidised by the UAB

NIVELL BÀSIC (LEVEL ONE)NIVEL BÁSICO / BASIC LEVELPer a iniciar-te en la comprensió, l’expressió i la interacció en llengua catalana. Aquest curs correspon al Nivell A2 del Consell d’Europa. Para iniciarte en la comprensión, la expresión y la interacción en lengua catalana. Este curso corresponde al Nivel A2 del Consejo de Europa. An introduction to comprehension, expression and interaction in Catalan. This course corresponds to the Council of Europe language level A2.

78 h (més treball autònom i avaluació) / (más trabajo autónomo y evaluación) / (plus independent learning and assessment)6 crèdits ECTS / créditos ECTS / ECTS creditsTítol oficial / Título oficial / Official qualification100% subvencionat per la UAB / subvencionado por la UAB

/ fully subsidised by the UAB

NIVELL ELEMENTAL (ELEMENTARY-LEVEL)NIVEL ELEMENTAL / ELEMENTARY LEVELPer a millorar el teu domini en l’ús de la llengua catalana, si ja has superat el nivell bàsic (primer) o algun d’equivalent. Aquest curs correspon al Nivell B1 del Consell d’Europa. Para mejorar tu dominio en el uso de la lengua catalana si ya has superado el nivel básico (primero) u otro equivalente. Este curso corresponde al Nivel B1 del Consejo de Europa. This level is to improve your use of the Catalan language if you have already passed the Basic level or equivalent. This course corresponds to the Council of Europe language level B1.78 h (més treball autònom i avaluació) / (más trabajo autónomo y evaluación) / (plus independent learning and assessment)6 crèdits ECTS / créditos ECTS / ECTS creditsTítol oficial / Título oficial / Official qualification100% subvencionat per la UAB / subvencionado por

la UAB / fully subsidised by the UAB

SORTIDES I ACTIVITATSSALIDAS Y ACTIVIDADESEXCURSIONS AND ACTIVITIES

Durant tot el curs et convidem a participar en les activitats lúdiques i culturals organitzades per la UAB (visites guiades a diferents indrets de Catalunya i altres activitats).Durante todo el curso te invitamos a participar en las actividades lúdicas y culturales organizadas por la Universidad (visitas guiadas por diferentes lugares de Cataluña y otras actividades).Throughout the academic year we invite you to take part in a series of leisure and cultural activities organised by the University (guided tours to different areas of Catalonia and other activities).

Acogida lingüística y cultural para estudiantes de movilidad

Language and cultural reception programme for mobility students

Fund

ació

Tam

-Tam

Amb el suport de/With the support of/Con el apoyo de:

TÀNDEM LINGÜÍSTIC

TÁNDEM LINGÜÍSTICO

LANGUAGE TANDEM

Si vols fer un tàndem lingüístic

amb un altre estudiant, inscriu-

te a través de l’enllaç que trobaràs al web del Servei

de Llengües (www.uab.cat/servei-llengues), on podràs

especificar la llengua o llengües que pots oferir

i la llengua o llengües que voldries practicar.

Si quieres formar un tándem lingüístico con otro estudiante,

inscríbete a través del enlace que encontrarás en la web del

Servicio de Lenguas (www.uab.cat/servei-llengues), donde

podrás especificar la lengua o lenguas que puedes ofrecer

y la lengua o lenguas que querrías practicar.

If you would like to learn a language in tandem with another

student, sign up at the link on the Language Service website

(www.uab.cat/servei-llengues), where you can specify the language

or languages you can offer and those you would like to practice.

MÉS INFORMACIÓ

MÁS INFORMACIÓN

MORE INFORMATION

Servei de Llengües Programa Ajuda’m

www.uab.cat/uab-idiomes www.uab.cat/ajudalinguistica

[email protected] [email protected]

Tel.: +34 93 581 13 25 Tel.: +34 93 581 13 25

PROVES DE NIVELL I MATRÍCULA

PRUEBAS DE NIVEL Y MATRÍCULA

LEVEL TESTS AND ENROLMENT

Servei de Llengües de la UAB · Edifici M1

De dilluns a dijous, de 8.30 a 20.30 h

i divendres, de 8.30 a 18.30 h

VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC

VOLUNTARIADO LINGÜÍSTICO

LANGUAGE VOLUNTEER PROGRAMME

Si vols tenir el suport lingüístic i

cultural d’un estudiant de la UAB

durant la teva estada a la nostra

universitat, inscriu-te a través del

formulari que trobaràs al web

del programa Ajuda’m.

Si quieres tener el apoyo lingüístico

y cultural de un estudiante de la UAB

durante tu estancia en nuestra universidad,

inscríbete a través del formulario que encontrarás

en la web del programa Ajuda’m.

If you would like to have the linguistic and cultural support of a

UAB student during your time at the university, sign up on the form

available from the Ajuda’m programme website.

www.uab.cat/ajudalinguistica

JORNADA DE BENVINGUDA

JORNADA DE BIENVENIDA

WELCOME DAY

A l’inici del curs acadèmic

et convidem a participar a la

Jornada de Benvinguda per als

estudiants de mobilitat que

organitza la UAB.

Al inicio del curso académico te invitamos a la Jornada de

Bienvenida para los estudiantes de movilidad que organiza la UAB.

At the beginning of the academic year you are invited to the

welcome day for mobility students that is organised by the

University.

ACOLLIDA LINGÜÍSTICA I CULTURAL

PER A ESTUDIANTS DE MOBILITAT

www.uab.cat/ajudalinguistica

Programa Ajuda’m

21

• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)- Els 5 llibres de la sèrie «Esports, dones i llengua», manuals pràctics acompanyats d’una fitxa resum i des-

tinats a les federacions esportives catalanes per evitar el llenguatge masclistas en els esports. Van ser editats com part de la campanya «Receptes per Visibilitzar a les Dones en la Llengua», de la Secretaria General d’Esports de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa va guanyar el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista en una Campanya de Comunicació Institucional, dintre dels XVII Premis de Co-municació no Sexista de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Esp

orts

, don

es i

lleng

ua

Esp

orts

, do

nes

i lle

ngua

Ma

nua

ls d

’ap

rene

nta

tge

3

Volums que componen la sèrie1. Estatuts: un model2. Normatives de competició,

reglamentacions i documents

administratius3. Manuals d’aprenentatge4. Reglament General de Règim Interior

5. Reglament d’ús d’una instal·lació

Esports, dones i llenguaEl llibre que teniu a les mans forma

part d’una sèrie de cinc volums que

es dedica a analitzar la presència

de les dones i els homes en la llen-

gua. Al llarg de tota la col·lecció de

llibres, aquesta anàlisi es fa a partir

de l’estudi d’un ampli i diversifi cat

ventall de documents que tracten

diversos aspectes relacionats amb

l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu

fonamental de la sèrie és el de pro-

posar solucions als problemes, així

com també redaccions alternatives

amb vista a omplir les absències que

s’han anat percebent pel que fa a la

visibilització i a la no exclusió de les

dones en la llengua i també, per

tant, en l’esport, ja que a aquesta

qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha

procurat que les solucions que s’hi

ofereixen fossin al màxim de diver-

sifi cades possible.

Amb el suport de:

3. Manuals d’aprenentatge

Esp

orts

, do

nes

i lle

ngua

Esp

orts

, do

nes

i lle

ngua

N

orm

ativ

es

de

co

mp

etic

ió, r

eg

lam

ent

ac

ions

i d

oc

ume

nts

ad

min

istra

tius

2

Volums que componen la sèrie

1. Estatuts: un model

2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius

3. Manuals d’aprenentatge

4. Reglament General de Règim Interior

5. Reglament d’ús d’una instal·lació

Esports, dones i llengua

El llibre que teniu a les mans forma part d’una sèrie de cinc volums que es dedica a analitzar la presència de les dones i els homes en la llen-gua. Al llarg de tota la col·lecció de llibres, aquesta anàlisi es fa a partir de l’estudi d’un ampli i diversifi cat ventall de documents que tracten diversos aspectes relacionats amb l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu fonamental de la sèrie és el de pro-posar solucions als problemes, així com també redaccions alternatives amb vista a omplir les absències que s’han anat percebent pel que fa a la visibilització i a la no exclusió de les dones en la llengua i també, per tant, en l’esport, ja que a aquesta qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha procurat que les solucions que s’hi ofereixen fossin al màxim de diver-sifi cades possible.

Amb el suport de:

2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius

Esp

orts

, don

es i

lleng

uaEs

por

ts, d

ones

i lle

ngua

Esta

tuts

: un

mod

el

1

Volums que componen la sèrie

1. Estatuts: un model

2. Normatives de competició,

reglamentacions i documents

administratius

3. Manuals d’aprenentatge

4. Reglament General de Règim Interior

5. Reglament d’ús d’una instal·lació

Esports, dones i llengua

El llibre que teniu a les mans forma

part d’una sèrie de cinc volums que

es dedica a analitzar la presència

de les dones i els homes en la llen-

gua. Al llarg de tota la col·lecció de

llibres, aquesta anàlisi es fa a partir

de l’estudi d’un ampli i diversifi cat

ventall de documents que tracten

diversos aspectes relacionats amb

l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu

fonamental de la sèrie és el de pro-

posar solucions als problemes, així

com també redaccions alternatives

amb vista a omplir les absències que

s’han anat percebent pel que fa a la

visibilització i a la no exclusió de les

dones en la llengua i també, per

tant, en l’esport, ja que a aquesta

qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha

procurat que les solucions que s’hi

ofereixen fossin al màxim de diver-

sifi cades possible.

Amb el suport de: 1. Estatuts: un model

una paraula també genèrica però que fos masculina com, per exemple,

«infant» o «infants».

De vegades, trobem paraules com, per exemple, «membre» que encara

que tenen la mateixa forma per al femení i el masculí si se’ls anteposa,

per exemple, un article, en cas de referir-nos a un home seria «el» i si fos

una dona hauria de ser «la».

A cops, doncs, caldrà posar els dos articles.

Elegir els membres que han de

Elegir les i els membres que han

formar part del Consell Directiude formar part del Consell

i ratificar els nomenaments

Directiu i ratificar els

provisionals.

nomenaments provisionals.

D’altres, només que es canviï la paraula que l’antecedeix, la redacció ja

funciona. Cadascun dels membres de pleCada membre de ple dret de

dret de l’Assemblea General

l’Assemblea General tindrà un

tindrà un vot en les sessions,

vot en les sessions, tant les

tant les ordinàries com les

ordinàries com les

extraordinàries.

extraordinàries.

Els petits canvis en la redacció ajuden molt a desbrossar el camí de la visi-

bilització de les dones i homes a la llengua.

a) Comprovar la identitat dels

a) Comprovar la identitat de qui

votants.

vota.

Els/les usuaris/àries han de

Usuaris i usuàries s’han de

respectar els/les altres

respectar entre si.

usuaris/àries.De vegades es poden combinar diverses solucions a més d’introduir petits

canvis en el redactat. En els dos casos següents, a part d’aquest procedi-

ment, se n’utilitzen d’altres.

••

••

••

28

••

••

••

5.Libro 25/2/08 13:25 Página 28

Esp

orts,

do

ne

s i l

leng

ua

Esp

orts,

do

ne

s i lle

ng

ua

Re

gla

me

nt d

’ús

d’u

na

inst

al·l

ac

ió e

spo

rtiv

a

5

Volums que componen la sèrie1. Estatuts: un model2. Normatives de competició, reglamentacions i documents

administratius3. Manuals d’aprenentatge4. Reglament General de Règim Interior

5. Reglament d’ús d’una instal·lació

Esports, dones i llenguaEl llibre que teniu a les mans forma

part d’una sèrie de cinc volums que

es dedica a analitzar la presència

de les dones i els homes en la llen-

gua. Al llarg de tota la col·lecció de

llibres, aquesta anàlisi es fa a partir

de l’estudi d’un ampli i diversificat

ventall de documents que tracten

diversos aspectes relacionats amb

l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu

fonamental de la sèrie és el de pro-

posar solucions als problemes, així

com també redaccions alternatives

amb vista a omplir les absències que

s’han anat percebent pel que fa a la

visibilització i a la no exclusió de les

dones en la llengua i també, per

tant, en l’esport, ja que a aquesta

qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha

procurat que les solucions que s’hi

ofereixen fossin al màxim de diver-

sificades possible.

Amb el suport de:

4. Reglament d’ús d’una instal·lació esportiva

Espo

rts, d

ones

i lle

ngua

Esp

orts

, don

es i

lleng

ua

Regl

amen

t Gen

eral

de

Règi

m In

terio

r

4

Volums que componen la sèrie

1. Estatuts: un model

2. Normatives de competició,

reglamentacions i documents

administratius

3. Manuals d’aprenentatge

4. Reglament General de Règim Interior

5. Reglament d’ús d’una instal·lació

Esports, dones i ll

engua

El llibre que teniu a les mans fo

rma

part d’una sèrie de cinc volums que

es dedica a analitzar la presència

de les dones i els homes en la llen-

gua. Al llarg de tota la col·lecció

de

llibres, aquesta anàlisi es fa

a partir

de l’estudi d’un ampli i diversificat

ventall de documents que tracten

diversos aspectes relacionats amb

l’esport. Un cop estudiats, l’

objectiu

fonamental de la sèrie és el de pro-

posar solucions als problemes, així

com també redaccions alternatives

amb vista a omplir les absències que

s’han anat percebent pel que fa a la

visibilització i a la no exclusió de les

dones en la llengua i també, per

tant, en l’esport, ja que a aquesta

qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha

procurat que les solucions que s’hi

ofereixen fossin al màxim de diver-

sificades possible.

Amb el suport de:

4. Reglament General de Règim Interior

Qualsevol masculí no pertinent pot tenir moltes alternatives: Destinació / Persona destinatària / Persona a qui s’adreça... / Destinatària o destinatari / Destinatari/ària; en comptes de Destinatari

Ús de termes genèrics o abstractes. És útil per no duplicar la paraula i/o quan no se sap el sexe de qui compon el conjunt

Equip / Delegació / Gerència / Junta directiva / Gabinet de psicologia esportiva / Monitorat / Les persones que juguen / L’afició del club

Ús de femenins i masculins alhora. És bo alternant-ne l’ordre d’aparició

Les noies i els nois dels equips / Socis i sòcies / Afiliades i afiliats / El conserge o la conserja

Va bé aprofitarles concordances amb articles i altres mots

En paraules que tenen femení i masculí:

En mots que queden marcats per l’article:

Es pot canviar el determinanto, de vegades, eliminar-lo

Els tennistes Els estudiants de secundària

/ Cada tennista

Es poden fer petits canvisen la redacció

Respectar les opinions dels altres Aquells que no accepten més

veritat que la seva

Respectar les opinions d’altri / alienes

més veritat que la seva

Es pot eliminar la marca de sexe

Per fer-ho són molt útils les construccions amb «se»

Permet als jugadors una

Nascut a... Hem de procurar que els nois

participin en les activitats Els assistents hauran d’omplir...

Hem de procurar que es participi en les activitats

Ús de perífrasis Molt agraïts per... Heu estat seleccionats Han estat premiats

Canvis en la pronominalització i la forma verbal

Per entendre’s entre ells sense voler imposar-se Analitzem els problemes als

quals

Per entendre’s entre si sense voler imposar-se Analitzem els problemes als

quals

Ús de participis passats i presents substantivats

El sotasignant

Modificació de la fórmula estar + adjectiu o participi

Estar empadronat a... Està obligat a...

Canvi d’adjectiu sexuat per preposició + substantiu no sexuat

Autoritzat per...Adequadament qualificat

Amb autorització per... Amb qualificació adequada

Substitució d’adjectius per substantius

Llista definitiva d’admesos i exclosos

Llista definitiva d’admissions i exclusions

En documents que no són de lectura (formularis, etc.), les barres (/) poden ser útils: Sra./Sr. /

S’ha de recordar que el tractament «senyoreta» no és mai adequat ni pertinent. També que s’ha d’usar el «tu» i el «vostè», així com els noms i els cognoms, d’una manera igualitària i equivalent a l’hora de referir-se a dones i a homes.

Moltes d’aquestes fórmules són perfectament combinables i ajudaran no tan sols a visibilitzar les dones, sinó també a enriquir la llengua i a representar més fidelment el món.

Receptes per visibilitzar les dones en la llengua

Per visibilitzar més i millor les experiències femenines en els documents esportius:

Sèrie «Esports, dones i llengua», 2007-2008 Esports, dones i llengua. 1. Estatuts: un model, 2007

Esports, dones i llengua. 2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius, 2007

Esports, dones i llengua. 3. Manuals d’aprenentatge, 2007

Esports, dones i llengua. 4. Reglament General de Règim Interior, 2007

Esports, dones i llengua. 5. Reglament d’ús d’una instal.lació esportiva, 2008

-

solucions als problemes detectats, així com redaccions alternatives amb vista a omplir les absències pel que

revisar documents similars.

Materials relacionats amb la sèrie des del punt de vista de la llengua:

, 2005 http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marcar/index.htm

, 2007

interrelacionen, comparteixen, són protagonistesde les seves vides i de les seves actuacions; és, per tant,

és que tinguin un lloc en la llengua, que siguin presentsen l’àmbit d’aquest simbòlic tan essencial.

Perquè tot allò que no s’anomena té una vida més precària i és més complicat tenir-ho en consideració; té una existència més obscura i opaca

diu o no s’anomena pel seu nom Perquè la llengua sempre té una solució o altra per visibilitzar, representar i anomenar les dones Perquè la llengua no sigui una cursa d’obstacles traïdors per a les dones

Amb el suport de:

22

2.3. Per a entitats privades

• Can Ràfols dels Caus, una petita bodega de qualitat, situada al Penedès.- Etiquetes per a vins, cava i oli, catàleg de la cata de vins organitzada cada dos anys a Can Ràfols amb dotze

dels millors vinaters del món, papereria, invitacions, etc.

Acidez máxima 0,3 · Vol. 75 cl.

RE

G.

SAN

IT.

16-0

4382

/C

.A.T

.

Can Ràfolsdels Caus

es una finca situadaen el Penedès-Garraf

que laboreadesde tiempos muy antiguos

los clásicos cultivosmediterráneos:

la vid, el olivo y el almendro.

Este aceite procededel prensado de las aceitunas

de las variedadesArbequina, Bareta y Meña

de los viejos olivosde nuestra propiedad.

Nº de botellas: 3.000

Fecha de embotellado:

Embotelladopor REG.I.AG. 08-40537para Can Ràfols dels Caus

Avinyonet del PenedèsBarcelona

España

Lote nº Tel. 93 897 00 13

14

Situation of the wine cellar: Municipality of Oberhausen an der Nahe (central valley /

upper middle zone)Owners: Helmut Dönnhoff (since 1971; born 1949)History: Vineyard owned by the family since 1750Area in cultivation: 20 hectares (Riesling 16 hectares); age of the vines: between 15 and

60 yearsAnnual production: ~ 100.000 bot. ; total average of the estate’s production ~ 50 hl / ha

Vinification: Fermentation and aging in old barrels of German oak (600 l – 1.200 l)

Philosophy of the producer: «The greatest respect towards nature. The producer

should merely be the interpreter of the various perfect works nature produces in each

particular place»Plots classified as Riesling: 6 plots, particularly «Hermannshöhle»( Niederhausen) – 60

year-old vines! - and «Brücke» (Oberhausen) - a monopoly (M) of this cellar -

Denomination (Nahe): A small denomination in the west of Germany, along the Nahe

river valley that sheds into the Rhine opposite the denomination “Rheingau”. There

is a moderate continental climate, where good wines only grow where the valley slo-

pes steeply to the south and a favorable microclimate is assured.The terrain is very varied, from ferrous clay in the lower areas to crumbled slate in the

middle and volcanic soil in the higher and more western parts of the Nahe river

valley. The result is the great contrasts found between the wines from different plots.

Riesling is predominant in its full range between the great dry wines to one of best sweet

wines in the world. Aromas of green citrus fruit (grapefruit, pineapple, and lemon)

and herbs (nettle), fresh, subtle and mineral.Evaluations: Gault Millau ***** «Wine grower of the year 1999»; Wine Advocate:

«Wine Personality 2003».

Sitz des Weingutes: Oberhausen an der Nahe (mittleres Nahetal)

Inhaber: Helmut Dönnhoff (seit 1971; geboren 1949)Historie: Familienbetrieb; Weinbau seit 1750Anbaufläche: 20 Hektar (Riesling 16 Hektar); Alter der Rebstöcke zwischen 15 und 60

Jahre Jahresproduktion: ~ 100.000 Fl.; Durchschnittsertrag/Gesamtproduktion ~ 50 hl / ha

Vinfizierung: Gärung und Ausbau in Halbstück- und Stückfässern aus deutscher Eiche

(600 l – 1.200 l)Philosophie des Produzenten: «Maximaler Respekt vor der Natur. Der Produzent

hat nur zu interpretieren und nicht zu versuchen, beeinzuflussen oder abzuändern,

was die Natur an den verschiedenen Orten und Lagen an Voraussetzungen geschaf-

fen hat.»

Klasifizierte Weinbergslagen (Riesling): 6 Lagen, vor allem «Hermannshöhle»(

Niederhausen) - 60 Jahr alte Weinbergsparzelle - und «Brücke» (Oberhausen) -

Monopollage (M) des Weingutes -

Anbaugebiet (Nahe): Kleines Anbaugebiet im Westen Deutschlands in und um das

Nahetal herum, welches gegenüber dem Rheingau in das Rheintal mündet.

Gemässigtes, fast kontinentales Klima, wo die besten Weine nur in Steillagen wach-

sen, die zum Fluss hin in Richtung Süden geneigt sind und somit einem besonders

vorteilhaftem Mikroklima unterliegen.Es gibt deutliche Unterschiede, was die Beschaffenheit des Bodens betrifft. Eisenhaltige

Tonböden trifft man im unteren, Schieferverwitterung im mittleren und

Vulkanverwitterung (Porphyr, Melaphyr) im oberen Nahetal an. Dies bewirkt, obwohl

geographisch eng beeinander, grosse Unterschiede im Charakter der Weine aus den

verschiedenen Lagen der einzelnen Teilgebiete.Die Rebsorte Riesling dominiert mit all seinen Spielarten zwischen grossen trockenen

und mit den besten edelsüssen Weinen der Welt. Das Aromenspektrum bei jungen

Weinen reicht von Zitrusfrüchten wie Grapefruit, Ananas oder Limetten über weis-

sen Pfirsich bis zu frischen Kräutern (z.B. Brennessel, Grässer), verbunden mit gros-

ser Frische, Eleganz und subtiler Mineralität.Bewertungen: Gault Millau ***** «Winzer des Jahres 1999»; Wine Advocate: «Wine

Personality 2003».

Vinos presentados en la cata:

LA CUEVA DEL CONTADOR 2002

CONTADOR 2002LA VIÑA DE ANDRÉS ROMEO 2002

EL CONTADOR DE GALLOCANTA 2003

27

BENJAMÍN ROMEOVINOS DE BENJAMÍN ROMEO

En el año 2000 Benjamín Romeo (miembro del equipo de Artadi

durante 15 años como enólogo) decidió independizarse y comenzar

su proyecto personal en San Vicente de la Sonsierra, un pequeño

pueblo en la Rioja. Cuenta con 7Ha. de viñedo repartido en más de

20 parcelas por las laderas y el llano de entre 400 y 600 m. sobre

el nivel del mar. El tempranillo representa el 90% de las planta-

ciones y el resto garnacha, graciano, viura, malvasía y garnacha

blanca, injertadas sobre Rupestri de Lot y Riparia Berlandieri. Un

total de 4,5 Ha. están repartidas en 22 pequeñas parcelas denomi-

nadas «corros» y las 2,5 restantes en la llamada Viña de Andrés.

Benjamín es un entusiasta de la conducción en vaso para la tempranillo.

Por último comentar que controla personalmente todo el proceso

hasta la expedición del vino, selección y dirección de los viñedos,

estricto seguimiento del grado de madurez y desarrollo de la uva,

clasificación de los racimos y las bayas en la mesa de selección y

desgranado manual para el vino más especial.

Todos los trabajos de la viña se hacen sin utilizar producto químico

alguno ni fertilizantes, e intenta realizar cualquier tratamiento de

acuerdo a la agricultura tradicional, fases de la luna, poda en vaso,

desnite, prevendimia… Va todo orientado a la búsqueda de gran-

des vinos. Poda en verde, aclareo de racimos y prevendimia. Se

vendimia a mano buscando la madurez, pero no la sobremadura-

ción.La bodega de elaboración es una bodega «de garaje», ubicada en la

parte baja de la casa de sus padres, en San Vicente de la Sonsierra,

donde se definen dos zonas: una de elaboración y otra de embote-

llado. Las barricas para la crianza son de roble Francés, siempre nuevas y de

las mejores tonelerías de Francia, buscando un roble de grano fino

y tostado ligero. Se descuba directamente de los tinos a las barri-

cas. La crianza es variable, dependiendo de la añada y la uva, nor-

malmente alrededor de 18 meses. Los trasiegos se hacen siguien-

do la luna siempre en menguante.

Si por algo se caracterizan sus vinos es por su gran calidad y por que

intentan romper con lo preestablecido sin por ello renunciar a lo

tradicional. La forma de actuar de Benjamín puede parecer un

poco agresiva y así es: hay que ser un poco trasgresor para alcan-

zar los sueños, con esto es fácil ver el sentir romántico que tiene

del vino.

DOCE AUTORES Y SUS VINOS · DOUZE AUTEURS ET LEURS VINS · TWELVE AUTHORS AND THEIR WINES

CAN RÀFOLS DELS CAUS

7 de Marzo de 2006 · 7 Mars du 2006 · March 7th 2006

Parisad

Embote l lado en Can Ràfo ls de l Caus, S L - Av inyonet de l Penedès - España

428

bot.

- Nº

em

b. 5

476-

B -

Nº lo

te 2

1981

5

1500 ml. 12.5% vol.

1998

CAVAExt ra Bru t

Gran Rese r va

23

• Productores de cinema- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Pere Portabella Pont de Varsòvia (1992) i El silenci abans Bach (2008), per Films 59.

- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Llorenç Soler Saïd (Centre Promotor de la Imatge, 1998) i Francisco Boix. Un fotógrafo en el infierno (Àrea de Televisió, 2001).

- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Joaquim Jordà Mones com la Becky (Els 4 Gats, 1999), De nens (Massa d’Or, 2003), Veinte años no es nada (Ovídeo, 2005) i Més enllà del mirall (Ovídeo i Únicamente Severo Films, 2006).

- Primera imatge gràfica de la pel·lícula de Rafael Montesinos La princesa del polígono (Institut del Cinema Català, 2007).

Film

s 59

Die

Stil

le v

or B

ach

un fi

lm d

e Pe

re P

orta

bella

Crew list

Director

Pere Portabella

Script

Pere Portabella

Carles SantosXavier Albertí

Production

Films 59

Photography

Tomàs Pladevall (A.E.C)

Sound

Albert Manera

Sound mix

Ricard Casals

Production manager

Pasqual Otal

Production assistant

Estitxu Elizasu

First assistant director

Jordi Vidal Amorós

Script supervisor

Annie Settimo

Art direction

Quim Roy

Costume designer

Montse Figueras

Steadycam

Ramón Sánchez

Key grip

Charli Guerrero

Editor

Òskar Xabier Gómez

Make up

Claudia de Anta

Hairdresser

Eva Sanz

InglesPeq2Marg 29/7/07 15:20 Página 6

ge entrails with scores from Bach, and piano tuners who are blind. You could say that

the film also works; it refuses to limit itself to exploiting low passions or pandering to

the spectators' expectations or their desire for escape. Instead the film asks the spec-

tator to participate in the work of the film.This is why in El silencio antes de Bach there is no linear story: as in Portabella's other

films the story progresses through sequences that appear to have no other cause-

effect relation than that attributed by the spectator (the final receiver). There is plenty of

History, without the film turning into a historical super production; that is exactly what it

is not. This is a European film. Europe grants it nationality, because Europe is the emo-

tional, symbolic, historical and political backdrop of the film: it is the stage on which the

film takes place. This film (shot in three languages: Spanish, Italian and Germany)

maintains that Europe cannot continue without acknowledging the fact that beneath it's

past (today transmuted into a tourist location for young backpackers) and its uncertain

political present (dominated by technocracy and amnesia) lies a tense, conflictive, dra-

matic History (the heart of the film is set in Dresden). The splendour of its culture is inse-

parable from suffering and the impact of exploitation over centuries; its foundations are

swarming with a multitude like that of Leipzig Market. Europe's present is no less tumul-

tuous and ambivalent than its past.

InglesPeq2Marg 29/7/07 15:20 Página 5

Film selected for the 64th Venice Film FestivalWorld Premiere

Una Producció de Films 59 · Amb la interpretació de Christian Brembeck · Àlex Brendemühl · Feodor Atkine · Georgina Cardona · Director de fotografía Tomàs Pladevall (A.E.C.)So Albert Manera · Mescles de so Ricard Casals · Escenografia Quim Roy · Vestuari Montse Figueras · Script Annie Settimo · Aj. producció Estitxu ElizasuAjudant de direcció Jordi Vidal Amoròs · Director de producció Pasqual Otal · Guió Pere Portabella · Carles Santos · Xavier Albertí · Director Pere Portabella

Die Stile vor BachEl silencio antes de Bach

Un film de Pere Portabella

un fotógrafo en el infiernoa photographer in hell

Guión y realización Llorenç SolerProductor ejecutivo Oriol PortaProductora delegada Canal + Miryam MateosInvestigador histórico Benito BermejoMúsica Eduardo Arbide

Una producción de

Desarrollado con la ayuda delPrograma Media de la Unión Europea

MONOSC O M OBECKY

Una películade Joaquín JordáEscrita y dirigida por

Joaquín Jordá y Núria Villazán

Producida por

J.A. Pérez Giner

Productor asociado:

J.L. García Arrojo

Dirección de producción:

Marta Pérez Ferrándiz

Montaje: Sergi Díez

Sonido: Dani Fontrodona

Fotografía: Carles GusiUna producción de

Con la participación de y la colaboración de

En asociación con La Sept ARTE y el soporte del I.C.A.A.

Con la intervención de

João Maria Pinto, Marian Valera

y los internos de las comunidades

terapéuticas del Maresme

els Quatre GatsAUDIOVISUALS, S.L.

24

- Imatge gràfica de la pel·lícula documental d’Oriol Porta Hollywood contra Franco (Àrea de Televisió, 2009) –cartells, cuadríptics, postals, displays, anuncis de premsa...–.

- Maquetació de les caràtules per a diverses pel·lícules del realitzador camerunès Jean-Marie Teno editades en DVD (Les Films du Raphia, 2008-2009).

Director i productor executiu: Oriol Porta Guió: Oriol Porta, Llorenç Soler i Isabel Andrés Productora Delegada TVC: Elisa Plaza Productora Associada: Lisa Berger Ajudant de direcció: Isabel Andrés Producció: Lisa Berger i Cristina Mora Documentació Espanya: Cristina Mora i Isabel Andrés Documentació EUA: Lisa Berger, Bonnie Rowan i Roberta Helling Director de Fotografia: David García Muntador: David Gutiérrez Música: Carles Pedragosa www.hollywoodcontrafranco.com

amb la participació de Susan Sarandon

«Narrado con sabio sentido del cine.»Diego Galán El País

ESTRENA A L’OCTUBRE

2n Premi «Tiempo de Historia»Seminci 2008

Festival Internacional de Cinede Mar del Plata 2009

Festival des Films du MondeMontréal 2009

NY International IndependentFilm & Video Festival 2009

«La derrota de España quedó como una herida abierta en los corazones liberales de Hollywood.»

Fred Zinnemann

Ernest Hemingway con Ludwig Reen en Brihuega, Guadalajara, 1937

ESTRENO EN OCTUBRE

www.hollywoodcontrafranco.com

2n Premi «Tiempo de Historia»

Seminci 2008

Millor documentalNew York

I. I. F. V. Festival 2009

«Estic més orgullós d’haver participat en la Guerra Civil Es-panyola que de qualsevol altra cosa que hagi fet al llarg dels meus 80 anys.»

«El meu pare, Alvah Bessie, va ser un dels pocs personatges de Hollywood que havia lluitat a la Guerra Civil Espanyola i que després es va fer guionista i va haver de comparèixer davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes.»

Dan Bessie

L’Alvah Bessie va ser un dels «10 de Hollywood»: guionistes, di-rectors i productors que es van negar a declarar sobre les seves idees polítiques davant del Comité d’Activitats Antiamericanes. Van ser les primeres víctimes de la Caça de Bruixes. Tots ells havien donat suport a la República espanyola.

L’ajuda dels ciutadans nord-americans al bàndol republicà va esdevenir la manifestació antifeixista més popular abans de la Segona Guerra Mundial.

Donada la prohibició de Roosevelt de vendre armes a la Repúbli-ca, el poble americà canalitzà la seva ajuda a través del suport humanitari i, especialment, sanitari.

3.000 americans es van enrolar a les Brigades Internacionals i més de 100 metges, infermers i conductors d’ambulàncies van treballar com a voluntaris.

«Això no és guerra: la guerra es fa en-tre soldats! Això és una matança de gent innocent! No té cap sentit! El món no pot aturar-ho? On és la consciència del món?»

Henry FondaBLOCKADE

«Salveu l’Espanya republicana! Atureu Franco en nom de la pau mundial. Escriviu al President Roosevelt avui mateix. Endavant, reaccioneu! Salveu Espanya, atureu Franco!»

Barbara StreisandTAL COM ÉREM

«–Per què heu vingut fins aquí, doncs?–Pels articles que ens vas llegir sobre Espanya: “la democràcia

està sentenciada”. Perquè vas dir que una pila de galifardeus donaven llenya a una pobra gent, que allò no era just i que hi havíem d’anar nosaltres per equilibrar la situació...»

Ray Milland,AIXECA’T AMOR MEU

Susan Sarandon: Actriu. Defensa la necessitat que els artistes es compro-metin amb els temes del seu temps.

Román Gubern: Historiador de Cine-ma. Ha publicat estudis sobre una gran diversitat de temes relacionats amb el cinema, la imatge i la comunicació.

Moe Fishman: President de l’Asso-ciació dels Veterans de la Brigada Abraham Lincoln fins el 2007. Va morir poc després del rodatge, als 92 anys. El seu discurs és una lliçó de compro-mís i vitalitat.

Dan Bessie: Fill de l’Alvah Bessie. Es-criptor, director i productor. Ha escrit llibres de caràcter biogràfic com Rare Birds o Reeling Through Hollywood.

Arthur Laurents: Autor de clàssics com West Side Story i Tal como érem. Va ser membre del PC Americà i fitxat a la Llista Negra dels professio-nales de Hollywood.

ALVAH BESSIE, UN HOME COMPROMÉS AMB ELS SEUS IDEALSNova York, 1905 - San Francisco, 1985

L’AMÈRICA SOLIDÀRIA AMB L’ESPANYA REPUBLICANA «LA DERROTA D’ESPANYA QUEDÀ COM UNA FERIDA OBERTA ALS CORS LIBERALS DE HOLLYWOOD.»

Fred Zinnemann

amb la participació de Susan SarandonRomán Gubern · Dan Bessie · Arthur Laurents

Walter Bernstein · Patrick McGilligan · Moe Fishman

«Narrado con sabio sentido del cine.»Diego Galán El País

ESTRENA A L’OCTUBRE

Casablanca, 1942.Michael Curtiz.La censura espanyola va canviar dos diàlegs

en els que es definia el recolzament de Rick,

interpretat per Humphrey Bogart, a la causa

republicana.For whom the bell tolls, 1943.

Sam Wood.La mítica pel·lícula va aprofitar l’èxit de la novel·la

de Hemingway, la química entre Cooper i Berg-

man i el mite, encara existent en aquell any als

EUA, de la Guerra Civil Espanyola. Behold a Pale Horse, 1964.

Fred Zinnemann.Basada en la vida de l’últim maqui espanyol

«Quico» Sabaté Llopart. El Govern espanyol va

sancionar a la Columbia Pictures bloquejant la

importació de pel·lícules a la distribuidora (nord)

americana.Tal como érem, 1973. Sydney Pollack.

«La pel·lícula inclou vàries referències a la Gue-

rra Civil Espanyola en un film que s’inscriu en

el cicle de nostalgia generacional que, activat

pel trauma vietnamita, es preguntava què s’en

va fer d’aquella esquerra americana, derrotada

finalment pel macarthisme.»

Román Gubern

24 Edición del Festival Internacional

de Cine de Mar del Plata · Argentina

HOLLYWOOD VA REALITZAR MÉS DE 50 PEL·LÍCULES

AMB REFERÈNCIES A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

PREMIS I FESTIVALS· Segon premi secció «Tiempo de Historia» de la 53

Edició del Festival de Valladolid

· Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, Argentina

· Festival des Films du Monde, Montréal

· New York International Independent Film & Video Festival

· XIX Festival de Cine Español de Nantes

· XII Spanish Film Festival, Austràlia

· The International Working Class Film and Video Festival,

San Francisco, EUA· Festival Internacional DOCS Barcelona, 2009

· VI Documenta Madrid

Fitxa tècnicaDirecció i producció Oriol Porta

Guió

Oriol Porta, Llorenç Soler i Isabel Andrés

Productora delegada Elisa Plaza (Televisió de Catalunya)

Productora associada Lisa Berger

Ayundant de direcció Isabel Andrés

Producció Lisa Berger i Cristina Mora

Documentació Espanya Cristina Mora i Isabel Andrés

Documentació EUA Lisa Berger, Bonnie Rowan

i Roberta Helling

Director de Fotografia David García

Muntatge David Gutiérrez

Música original Carles Pedragosa

Productora Àrea de Televisió.

En producció associada amb TVC i la

participació de TVC, TVE, ICAA i ICIC

Durada: 91 minuts · Nacionalitat: Espanyola · Any: 2008

DES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA,

LES BATALLES TAMBÉ ES LLIUREN

A LES SALES DE CINEMALa Guerra Civil Espanyola exercí un fort impacte

sobre els artistes de Hollywood. Molts d’ells recol-

zaren campanyes contra la política de no interven-

ció del govern dels EUA, participaren en mítings a

favor de la República o pagaren ambulàncies per al

bàndol lleial. La cúpula de Hollywood, per la seva banda, va mani-

pular la guerra civil en més de 50 pel·lícules segons

les tendències i interessos de la política americana

de cada moment. Des de les posicions liberals pro

republicanes dels primers anys 40 –quan l’enemic

era el nazisme–, a l’apropament a Franco dels anys

50 –quan l’enemic era el comunisme soviètic.

Hollywood contra Franco revela, a través de la

història del guionista Alvah Bessie (que va lluitar

com a brigadista a la Guerra Civil Espanyola), de

testimonis com els de Susan Sarandon i Román

Gubern, i de fragments de pel·lícules famoses com

Casablanca, For whom the bell tolls, Snows of

Kilimanjaro o Tal com érem, la relació oculta entre

els interessos de la Casa Blanca i el setè art.En associació amb

Una producció d’

I la col·laboració de

2n Premi «Tiempo de Historia»Seminci 2008Festival Internacional de Cine

de Mar del Plata 2009Festival des Films du MondeMontréal 2009NY International Independent

Film & Video Festival 2009

Le

ciné

ma

de J

ean-

Mar

ie T

eno

(2002)Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno

Distribution : Les films du Raphia

[email protected] · www.raphia.frAvec le soutien duCentre National de la Cinématographie.Chronique d’une après-midi particulière pendant

laquelle la vie de trois presonnes bascule. Alex,

le mari, va chercher sa seconde épouse pour la

ramener chez lui. Elise, son amour de jeunesse et

première épouse, l’accompagne comme l’exige la

tradition. Et enfin Joséphine, la nouvelle épouse,

va quitter ses parents pour rejoindre son foyer.

Soucieux de respecter les choix des uns et des

autres, d’éviter tout regard accusateur, je me suis

placé en témoin pour filmer cette cérémonie et

en saisir le plus justement possible la réalité, les

significations explicites et cachées. Une cérémo-

nie sensée célébrer l’amour et marquer le début

d’une vie qu’on espère heureuse, mais durant

laquelle on ne cesse de parler de tolérance, de

soumission et de respect dans une atmosphère

de profonde tristesse.

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits réservés.

L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage

privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation

(notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans

perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité,

exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine

de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou

addition.

Un

film

de

Jean

-Mar

ie T

eno

avec LA TÊTE DANS LES NUAGES

Durée : 45 minutesVO : Français · Sous-titres : Anglais et Français

Avec La tête dans les nuages (1994) : 34 minutes

VF et soustitres anglais

La tête dans les nuages

Mariage3.indd 1

8/10/08 13:17:32

Le

cin

éma

de

Jean

-Mar

ie T

eno

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits ré-servés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement desti-née à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédif-fusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

Un

film

de

Jean

-Mar

ie T

eno

(1996)Un film produit et filmé par Jean-Marie Teno

Interprètes : Paulin Fodouop, Henriette Fenda, Caroline Redl, Joseph Momo, Guillaume Nana, Avs Bodule Moukilo.Raphaël de Chedjou

Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr

Avec le soutien duCentre National de la Cinématographie.

Sobgui est un «Clando», un chauffeur de taxi clandestin. dont la situation est difficile et la relation avec sa femme, tendue. Quand il est conduit à être témoin d’un meurtre, Sobgui touche le fond.

C’est avec soulagement que Sobgui quitte le pays pour aller en Allemagne où rencontre Irène, une jeune Allemande qui milite pour les droits des minorités et des demandeurs d’asile. Il lui raconte sa dernière année, qui marqué sa chair par la violence.

Sobgui est devenu du jour au lendemain, une des nombreuses victimes de la répression aveugle dans son pays.

Le regard d’Irène et les questions qu’elle pose le poussent à s’interroger sur son en-gagement dans la lutte pour le changement dans son pays.

Durée : 98 minutesV.O. en FrançaisSous-titres Anglais

CLANDO3.indd 1 9/10/08 09:37:20

Le

cin

éma

de

Jean

-Mar

ie T

eno

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Conception jacquette : Fondation Tam-Tam. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment repro-duction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffu-sion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

CH

EF !

Un

film

de

Jean

-Mar

ie T

eno

CHEF ! (1999)Un film de Jean-Marie TenoDistribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr

Avec le soutien du Centre Nationalde la Cinématographie.

De passage dans mon village pendant le week-end du 20 décembre 1997, alors que j’assiste en «touriste» aux cérémonies d’inauguration d’un monument à la gloire d’un ancien chef, je suis témoin d’une scè-ne de justice populaire pendant laquelle un adolescent risque de perdre la vie pour avoir volé une poule et quatre poussins.

Quelques heures plus tard, je découvre au dos d’un calendrier, un texte d’une rare vio-lence contre les femmes : le règlement inté-rieur du mari au foyer.

C’est le point de départ d’une réflexion sur les inégalités au Cameroun, pays de chefs, petits et grands.

avec en bonus HOMMAGEavec en bonus HOMMAGE

Durée : 61’. Français. Sous-titres : Anglais.Hommage (1985). 13’.Français et/ou sous-titres Anglais.

Hommage

Chef5.indd 1 8/10/08 13:14:12

Le

cin

éma

de

Jean

-Mar

ie T

eno

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits réser-vés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en pu-blic avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est stricte-ment interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

Un

film

de

Jean

-Mar

ie T

eno

(1992)

Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno

Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr

Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.

En 1991, quelques mois après l’effondrement du mur de Berlin, des milliers de jeunes came-rounais descendent dans la rue pour réclamer plus de liberté et de démocratie. La répression des forces de l’ordre est terrible. C’est dans ce contexte que Jean-Marie Teno s’intéresse à la transmission par l’écrit de l’histoire du Cameroun.

À travers un puzzle d’images d’hier et d’aujour-d’hui, d’interviews de personnes diverses, avec humour et ironie, Jean-Marie Teno établit un va-et-vient entre le passé et le présent, où l’écrit apparaît dans toute son ambiguïté : ins-trument de domination tout autant qu’enjeu de liberté. Depuis la naissance de l’écriture in-ventée par le roi Njoya a la fin du 19ème siècle, dont la diffusion fut entravée par l’arrivée des colons français, le prisme de l’écrit révèle les contradictions sociales fondamentales du pré-sent. L’écrit est toujours l’objet d’un contrôle. L’édition et la presse écrite sont contrôlées ; le savoir et la culture le sont aussi.

Durée : 88 minutesV.O. Sous-titres: français et anglais

AFRIQUE7.indd 1 8/10/08 13:02:03

Le

cin

éma

de

Jean

-Mar

ie T

eno

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits ré-servés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement desti-née à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédif-fusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

Un

film

de

Jean

-Mar

ie T

eno

(2000)Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno. Une production Les films du Raphia. Coproduit par ZDF/ARTE et Raphia Films. Images : Jean-Marie Teno et Moussa Diakité. Son : Lardia Thombiano.Musiques : Ben’s Belinga et Marianne Entat.Montage : Christiane Badgley.Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr

Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.

Vacances au pays est un voyage à la quête du fantasme de modernité qui hante la société camerounaise.

Avec ironie, le film interroge la notion de développement associée en Afrique à une modernité «tropicale» qui se résume dans la formule suivante : tout ce qui vient d’Europe est moderne et par contre tout ce qui est local est archaïque et doit disparaître.

Vacances au Pays est une réflexion personnelle sur cette obsession de modernité, basée sur un modèle de développement pour le moins problématique qui tourne le dos au progrès pour se fondre dans un moule qui fabrique de la misère sans fin pour les uns et perpétue un assistanat fort rentable pour les autres.

Durée : 75 min. VO : Français. Sous-titres : Anglais. Avec bonus, photos et filmographie.

VACANCES4.indd 1 9/10/08 09:28:49

Le

cin

éma

de

Jean

-Mar

ie T

eno

(2004)Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr

Avec le soutien duCentre National de la Cinématographie.

« Lorsque les premiers missionnaires sont arri-vés en Afrique, ils avaient la Bible et nous la terre. Ils nous ont demandé de prier. Alors nous avons fermé les yeux pour prier. Quand nous les avons rouverts, la situation s’était inversée. Nous avions la Bible et eux la terre. »

Jomo Kenyatta,premier président du Kenya

S’emparant de ce paradoxe, Jean-Marie Teno considère ce chapitre complexe de l’histoire de l’humanité. Il met en lumière la relation entre éthi-que chrétienne et intérêts marchands, ainsi que ses conséquences, toujours actuelles : le trauma-tisme des colonisés et la persistance des préjugés des colonisateurs. Il confronte les analyses d’his-toriens et de chercheurs africains et européens avec celles du personnel des missions, et livre des témoignages bouleversants sur la colonisation et ses effets en Afrique aujourd’hui.

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Illustration : Els Baeke-landt. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusi-vement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

Un

film

de

Jean

-Mar

ie T

eno

Peter Pauli

Kangue Ewane

Prince Kum’a Ndumbe III

Durée : 75 minutes. V.O. : Allemand, Anglaiset Français. Sous-titres : Allemand, Anglais etFrançais. Avec bonus, photos et filmographie..

LeMalentendu7.indd 1 8/10/08 12:58:26

25

• Diversos: professionals, particulars, petits negocis, associacions de comerciants... (logotips, papereries, etc.)

Anna Bofill LeviDra. arquitecta

T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576

Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern

[email protected]

T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576

Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern

[email protected]

Anna Bofill LeviCompositora

Anna Bofill LeviDra. arquitecta

T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576

Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern

[email protected]

T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576

Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern

[email protected]

Anna Bofill LeviCompositora

TURISME - TURISMORURAL

Residència - Casa de pagèsSant Maurici

08619 SANT MAURICI DE LA QUAR(Barcelona)

T. 93 824 20 00 · Mòvil 619 682 685www.agronet.org/agroturisme/smaurici.htm

EDissabte 14 de gener de 2006

a la Sala de Plens

de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

a les 12 del migdia.

El dinar de celebració se

rà a l’Hotel A

xel

Carrer Aribau 33, de Barcelo

na, a les 14,30h

Ens faria molta il·lusió q

ue vinguéssiu

!

Carolina Barber A

lbors

Elena Riera i Salazar

Barcelona

Gener 2006

Preguem confirmació.

No tenim llist

at de noces, però te

nim un núm. de compte

a la teva disposició

: 2100 0857 31 0100846136

ns casem! EDissabte 14 de gener de 2006a la Sala de Plensde l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallèsa les 12 del migdia.

El dinar de celebració serà a l’Hotel AxelCarrer Aribau 33, de Barcelona, a les 14,30h

Ens faria molta il·lusió que vinguéssiu!

Carolina Barber AlborsElena Riera i Salazar

BarcelonaGener 2006

Preguem confirmació.No tenim llistat de noces, però tenim un núm. de comptea la teva disposició: 2100 0857 31 0100846136

ns casem!ST

UD

YD

EC

OR

AC

IÓH

I-T

EC

H ·

SL

Rector Triadó 2, entlo.

08014 Barcelona

T. 934 239 478

Fax 934 250 892

[email protected] STU

DY

DE

CO

RA

CIÓ

HI-

TE

CH

· S

L

Rector Triadó 2, entlo.

08014 Barcelona

T. 934 239 478

Fax 934 250 892

[email protected] STU

DY

DE

CO

RA

CIÓ

HI-

TE

CH

· S

L

Rector Triadó 2, entlo.

08014 Barcelona

T. 934 239 478

Fax 934 250 892

[email protected]

plantes i florsLa Torreta

Lope de Vega 8508005 BarcelonaT+Fax 933 077 016

La Torretaplantes i flors

Lope de Vega 8508005 Barcelona

La Torretaplantes i flors

Lope de Vega 8508005 Barcelona

La Torretaplantes i flors

Lope de Vega 8508005 Barcelona

La Torretaplantes i flors

Lope de Vega 8508005 Barcelona

t o m a t em e n j a r v e g e t a r i à

[ ]

[ ]

ESTABLIMENT COL·LABORADOR AMB L'IL·LUMINACIÓ DE NADALSANTS-CREU COBERTA CENTRE COMERCIAL

REBAJAS · REBAIXES · SOLDES · DISCOUNT · REBAIXES · REBAJAS

ESTABLIMENT DEQUALITAT

ADHERIT A SANTS-CREU COBERTACENTRE COMERCIAL

26

- Acció Ecologista- Actúa- Aids-Info Fyn- Aigua per al Sahel - Alternativa Solidària- Amics de la Bici- Arquitectes sense Fronteres- Asociación Amistad Pueblos Árabes- Asociación Comunicación para el Desarrollo Humano

- Assemblea Cooperació per la Pau- Asociación de la Educacion Permanente de Adultos (AEPA)

- Asociación Española de Pacientes con Tics y Sindrome de Tourette

- Asociación Marianista de Ayuda al Tercer Mundo- Asociación Nacional Implantados Cocleares- Asociación Solidaria con las Mujeres Inmigrantes Peruanas en el Extranjero (ASOMIPEX)

- Associació d’Actors i Directors Prof. Catalunya- Associació Àgora- Associació Alcàntara- Associació d’Alumnes Àgora de Barcelona- Associació Àmbit- Associació Amics Cope Trust- Associació per l’Assessorament i la Prevenció dels Abusos Sexuals a Menors

- Associació Benestar i Desenvolupament- Associació Catalana per a la Infancia Maltractada- Associació Catalana Nacions Unides- Associació Ciutadana Anti-Sida- Associació Cultural Casa Orlandai- Associació Cultural Economia Crítica- Associació Cultural Humor Global- Associació Cultural Illacrua- Associació COMSOC- Associació per al Desenvolupament Comunitari- Associació Dones i Drets- Associació Dones Periodistes - Associació de Dones per la Reinserció Laboral- Associació Esplai Tronada- Associació d’Estudis Científics i Culturals- Associació de Familiars Malalts Mentals de Cat.- Associació FEM

- Associació Heura- Associació Jama Kafo- Associació J. La Rotllana- Associació “Les Dones del 36”- Associació Lobby Dones Catalunya- Associació Voluntariat Lingüístic- Associació de Treballadors Pakistanessos- Associació de Persones afectades per radiacions i productes químics (ADQUIRA)- Associació de Pescadors Conservacionistes- Associació Planeta- Associació Plataf. Ciutadana contra la Impunitat- Associació de Profesionals de la Dansa- Associació de Promoció de la Bicicleta- Associació de Veïns de Casc Àntic- Associació de Veïns de Roquetes- Associació de Veïns Sagrada Família- Associació de Veïns Trinitat Nova- ATTAC

- Barnamil- Bicicleta Club de Catalunya-BACC

- Ca la Dona- Càritas- Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris- Centre de Treball i Documentació - Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)- Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs- Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)

- Centro de Estudios Contemporaneos sobre America Latina (CECAL)

- Centro Integral Para la Inclusión Social (CIPAIS)- Col·lectiu de Dones Divergents- Comitè Català de Solidaritat amb Colòmbia- Companya de Teatre Te de Cafè- Complicitat 2000- Comunitat Palestina de Catalunya- Coordinadora d’Entitats de La Verneda- Creu Roja Catalunya

- Diseños Sostenibles- Dones per la Solidaritat

3. Llistat de les entitats i ONG que han rebut ajuts de la Fundació Tam-Tam (1996 - 2013)

27

- Ecologistes en Acció Catalunya- Eco - Unión- Entrepobles- Espai Roig, Verd, Violeta- European Cyclist’s Federation

- Farmacèutics Mundi- Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) - Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatges Socials de Catalunya (FAVIBC)

- Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament- Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans- Federació Catalana d’ONG per la Pau- Federación de Asociaciones Culturales y Educativas de Personas Adultas - Fundació FICAT- Finançament Ètic Solidari (FETS)- Fundació Alfons Comín - Fundació Banc dels Aliments- Fundació Casc Antic- Fundació Catalunya Voluntaria- Fundació Contes pel Món- Fundació Futur- Fundació Miguel Gil- Fundació per la Pau- Fundació Privada Desenvolupament Comunitari- Fundació Privada Relleu- Fundació Social Raval- Fundació Solidaritat U.B.- Fundació Tourette- Fundación Instituto de Victimologia

- Germinal, SCCL- Global Idea- Grup de Cooperació del Campus de Terrassa- Grup Balear Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)- Grup d’Educació per la Pau- Grup de Lesbianes i Feministes de Catalunya

- Informació i Defensa dels Soldats (IDS)- Incode ONGD- Instituto Int. de Derecho y Medio Ambiente

- Justícia i Pau

- La Burxa- Lobby Europeu de Dones- Ludic 3 (Xile, cop d’Estat)- Medicus Mundi Catalunya- Mestres per Bòsnia- Metges Solidaris de Catalunya- Món-3 (UB)- Mujeres y Letras

- Observatori del Deute en la Globalització- Observatori dels Drets Econ., Socials i Culturals- Orphanage Africa

- Palo q’sea- Parròquia Santa Maria del Taulat- Pastoral Social- Plataforma contra la Guerra- Plataforma per la Reducció de Residus- Plataforma Uni. Contra la Violència de Gènere- Projecte Silenci- Proyecto Águila

- Red Europea de Mujeres Periodistas- Recursos d’Animació Intercultural (RAI)

- Sarajevo Koncert- Servei Civil Internacional- Servei d’Info. per l’Objecció de Consciència- Servei Solidari i Missioner- Setem Catalunya- Sodepau- Sos Racisme

- Teatracció- Transforma

- Unió de Religiosos de Catalunya- Universitat Internacional de la Pau - Vínculos Ahimsa- Voluntaris per al 3er Món

- Xcade Catalunya- Xarxa d’Enllaç amb Palestina- Xarxa Int. de Dones Periodistes i Comunicadores

28

4. El documental African Request

Com va nèixer aquest projecte

Arran de la nostra assistència –com a entusiastes observadors– al Fòrum Social Mundial Policèntric celebrat l’any 2006 a Bamako (Mali), el nostre compromís amb els ideals altermundistes va rebre un nou i fort impuls. Viure en directe aquell clamor contra la guerra, contra la brutal desigualtat i el masclisme imperant o contra l’irresponsable saqueig de la Natura va ser per nosaltres una injecció d’optimisme que ens va dut a cercar noves formes d’actuació i intentar donar-lis un abast més ampli.

Aquestes vivències i nous neguits van coincidir en el temps amb una etapa en que la Fundació Tam-Tam establia una amistosa relació amb alguns documentalistes crítics amb el caire que està prenent la societat en la que vivim i el desenvolupament dels darrers aconteixements internacionals. Alguns d’aquests profes-sionals surten de les aules del Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra on van ser alumnes del recentment desparescut, Joaquim Jordà. Un cineasta que, no només va manifestar una actitut de rebuig radical a les actuacions dels poderosos, sino que també va revifar la creació documental a Cata-lunya i va deixar, darrera seu, una emprenta en noves mirades.

El projecte arrencà bàsicament arrel de la nostra sensació que l’existència del Fòrum Social Mundial i la feina que allà es fa no tenen la projecció internacional i mediàtica que es mereixen. La Fundació Tam-Tam va volguer col·laborar a difondre l’experiència mundial del Fòrum.

Sinopsi

Per primera vegada des del seu neixement, El Fòrum Social Mundial se celebra en una capital africana, a Nairobi (Kenia), durant 5 dies del mes de gener del 2007. No molt lluny de l’estadi on te lloc aquest encontre, a les rodalies de la ciutat, hi ha el segon suburbi més gran d’Àfrica: Kibera, un slum on hi viuen més de sis-centes mil persones. Al llarg d’aquests dies, convivim amb dues realitats paral·leles: la del Fòrum –amb les seves manifestacions, tallers i veus de tots els racons del món– i la realitat de la vida diària a Kibera. Ens acompanya la mirada d’una jove del suburbi.

African Request reflexa les variadísimes reivindicacions i propostes que es fan al Fòrum Social Mundial i com aquesta plataforma d’intercanvi entre associacions de tot el planeta és un exemple de radicalitat democràti-ca on l’actitut convergent dels participants –tot i les seves diferències– és un camí nou i apassionant cap a una veritable cooperació.

Fitxa tècnica

Una iniciativa de la Fundació Tam-TamRealització i càmera: Jordi Oliver i Anna SanmartíFotografia estàtica: Jordi OliverMuntatge: Sergi Dies

Producció executiva: Dària EstevaProducció: Olga TorrenteDurada: 48 minutsAny: 2007

29

Amb la participació de:Arcadi OliveresChico WhitakerMillicent IdamanoEva GillisJoel NzuvaMadjiguène CisséBabusha ShemaEl Poble SaharauiGhandi Peace FoundationIndian Resource CenterMichael Odhiambo o Tieno (Kibera)Hope Rizers (Música pel Canvi Social)

Difusió

African Request va tenir la seva difusió, tal con li pertocava, sobretot per vies poc convencionalsi generalment relacionades amb les associacions,ONG i centres cívics, encara i que es va estrenar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al juny de 2007 en el cicle: «Un mes, un artista: Jordi Oliver».

- Centre Cívic Casa Orlandai. Presentació del documental al juny de 2007 per part de Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.

- Intermon Oxfam. Formacions internes dels voluntaris i voluntàries de l’equip de mobilització social. Patricia Carandell, responsable de mobilització social (2007).

- Centre d’Art i Natura. Activitats d’agost de 2007.- Ajuntament d’Àreu (Agost de 2007).- Mostra de Cine d’ATTAC: «Per un altre món: Acció»

(Ateneu Barcelonès, setembre de 2007). Presentat per Arcadi Oliveres i Luís de Sebastián.

- Centro Español de Ayuda al Refugiado del País Valencià. Formació de voluntariat (setembre de 2007).

- Projecció al Fòrum Social Català (Universitat de Barelona, gener de 2008).

- Ateneu de Sant Roc de Barcelona (juliol de 2008).- Centre Cívic Transformadors, amb la presentació del

llibre El futur del Fòrum Mundial, d’Esther Vinyas, de la Xarxa de Consum Solidari (maig de 2008).

- Per altra part, African Request es pot trobar a Youtube on reb nombroses visites i es va editar en DVD

per a la seva distribució gratuita entre associacions i ONG.