Embed Size (px)
Citation preview
· Entrevista a Jordi Subirana· Torna el Mercat d’Intercani i de Segona mà Actes per lluitar contra la violència de gènere
Adreça electrònica:[email protected]
Imprimeix:PrintDigital
Diposit Legal:B-49.196-1974
SUMARI
EDITORIAL_pàg. 3D’INTERÈS_pàg. 4EL POBLE_pàg. 5-7GENT DEL POBLE_pàg. 8ENTITATS_pàg. 9ESPORTS_pàg. 10 APUNTS DEL NATURAL_pàg. 10COL·LABORACIONS_pàg. 12 PREMSA COMARCAL_pàg. 14-15REPORTATGE_ pàg. 16-18L’AJUNTAMENT INFORMA_pàg. 19RACÓ GASTRONÒMIC_pàg. 20CINEMA_pàg. 21INFORMACIÓ_pàg. 22
Redacció i administració:c/ Maria Gimferrer, 20 - Sant Vicenç de Castellet
Periòdic d’informació local de Sant Vicenç de Castellet
Fundat l'any 1974
www.elbreny.com
N.392
Novembre 2013
EL POBLE_pàg. 5
EN AQUEST NÚMERO:
CINEMA_pàg. 21
Preu
2,5
0€
Fundat l'any 1974
Il·lustració: Antolina Vilaseca
El Pont de El Pont de Sant Vicenç (II. part)Sant Vicenç (II. part) Pàg. 16
Tel. 93 833 06 11
Us desitja Molt bon Nadal
i Feliç 2014
MOLT BONES FESTES!
3
El Nadal, amb la seva veritatEl Nadal arriba carregat de tradicions i costums (compres, regals, torrons, ca-
gatió, pessebre, etc) que l’identifi quen i el diferencien. Costums que aporten un marcat aire festiu i també el risc, cert, de convertir-lo en un desori consumista. Arriba també presidit pel ritu principal, que consisteix en aplegar-se familiars i/o amics al voltant d’una taula per compartir àpat, conversa i companyia. Familiars i amics que seran gairebé sempre les mateixes persones (en faltarà alguna que ha mort o se n’hi afegirà alguna per naixement o casament), i això, la repetició anual del ritu, té la pervivència amenaçada en una societat que ha convertit tota repetició en una cosa a eliminar. La societat actual, que preconitza el rebuig d’allò que ja s’ha vist encara que no s’hagi entès (i segu-rament no s’ha entès perquè només “s’ha vist”), condemna el ritu i el degrada al concepte de “rutina”, allò que cal defugir buscant només la suposada no-vetat, sense adonar-se que l’obsessió per la novetat ha esdevingut una simple i embafadora rutina.
Així, la reunió familiar del Nadal ja es qualifi ca sovint amb l’epítet de “rotllo” amb tota la càrrega despectiva que aquest mot té en la parla col•loquial. Ja hi ha empreses que per combatre la “rutina” del Nadal i fer suportable el “rotllo” del dinar proposen aportar-hi “novetats” i així lloguen comensals que vindran a compartir la taula amb nosaltres i es faran passar per allò que ens faci més gràcia: un oncle alt funcionari a Brusel•les, una cosina auxiliar de vol, un cunyat actor que triomfa a Broodway, una neboda ballarina del Bolshoi, un germà escalador que torna de l’Himàlaia, etc., tot depenent de les nostres preferències del moment i de la tarifa que estiguem disposats a pagar. Pura farsa que se suposa aportarà la “novetat” que farà digne i justifi cable el dinar familiar. Una falsa família per convertir una reunió de persones reals en una representació teatral que omplint l’estona de grans riallades ens estalviï la realitat física i emocional de cada company de taula.
Mentre s’ordeixen falses realitats, creix el nombre de persones que angoixa-des pel retrocés social i econòmic dels temps presents se senten cada dia una mica més allunyades de la relació social, una mica més soles. El deteriorament de la seva situació les empeny no només a la solitud, sinó també al sentiment de culpa per la seva vulnerabilitat, en un bucle pervers que s’autoalimenta.
Persones sàvies que fa més de dos mil anys van deixar sentenciat que la vida humana és correspondència, intercanvi i gratifi cació i que no té sentit viure-la en solitud. La felicitat o el plaer no sorgeixen de l’acumulació de coses, sinó de la capacitat de gaudir d’aquelles que tinguem a l’abast, de cada una d’elles, per petita que sembli, i de la capacitat de compartir aquest plaer amb aquelles persones amb les que hem teixit complicitats afectives.
Omplir d’alegria la taula de Nadal no depèn d’aixecar tramoies de falses fa-mílies ni de l’acumulació àvida de productes sovint totalment innecessaris, sinó d’assignar dins l’escala de valors de cadascú, un lloc preferent a l’intercanvi afectiu amb persones reals i a la valoració profunda de cada cosa que la vida ens posa cada dia a l’abast. Recordar aquí les paraules de Joan Salvat Papasseit, amb la precisió que tot poema acostuma a concentrar, ens pot esperonar a tenir present que res no és petit, que res no és mesquí:
Res no és mesquíperquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahirs’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Les persones que formem el Col•lectiu El Breny us desitgem que passeu un Feliç Nadal
EDITORIAL Associació CulturalCol·lectiu El Breny
Edició: Associació Cultural Col·lectiu El BrenyPresidenta:M. Carme GrauvilardellDirector:Jordi LargoCap de redacció:Montse SolàWeb màster:David SanzConsell de redacció:Mireia BesoraJosep ChertóM. Carme GrauvilardellJordi LargoNúria MolinaMontse Solà
Col·laboradors:Antolina VilasecaJoana de MateoDavid JunyentMontse ColomerFerran Besora
Grafi sme: Ferran Besora
Disseny Gràfi c: Alba Malo
Publicitat:Núria Molina
Fotografi a: Santi ComasJosep ChertóDavid JunyentJordi Largo
Tresoreria:Joan Montsech
Distribució:Josep ChertóJordi Trillo
Adreça:c/ Maria Gimferrer, 2008295 Sant Vicenç de Castellet
E-mail:[email protected]
edició electrònica:www.elbreny.com
dipòsit legal:B-49196-1974
Imprimeix:PrintDigital
EL BRENY accepta i agraeix totes les col·laboracions que es facin, sense garantir-ne en cap cas la seva publicació. Encara que no és necessari que els autors signin els seus articles, és imprescindible que els originals tinguin nom i DNI, sense els quals no es publicarà cap col·laboració. Podeu deixar les vostres col·laboracions al c/Maria Gimferrer, 20 a la Biblioteca Popular “Salvador Vives Casajuana”, a l’adreça electrònica [email protected] o bé a qualsevol membre de l’Associació Cultural Col·lectiu EL BRENY. Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.
Amb el suport de :Col·labora:
4
D’INTERÈSTELÈFONS
HORARIS DE TRENS
Ajuntament:- Informació i oficines 93 693 06 11- Fax 93 693 06 10
Àrea Bàsica de Salut (Ambulatori) 93 833 52 24Biblioteca Vives Casajuana 93 833 08 56Bombers (Manresa) 93 874 00 80CAP Bages 93 874 23 15Centre Hospitalari 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50Clínica Veterinària 93 833 04 06Clínica Veterinària CANIGAT 93 833 10 11Col·legi Mare de Déu del Roser 93 833 03 05Col·legi Montserrat 93 833 12 59Col·legi Públic Sant Vicenç 93 833 05 65Col·legi Públic Cal Soler 93 833 22 44Comissaria de Policia (Manresa) 93 874 99 10Consorci de Formació (CFIBS) 93 833 13 11Correus 93 833 24 85Creu Roja: Oficines 93 872 56 44Deixalleria municipal 93 833 35 04Escola Bressol El Niu 93 833 04 62Esplai d’avis 93 833 17 01Farmàcia Fíguls 93 833 14 05Farmàcia Gimferrer 93 833 02 55Farmàcia Torras 93 833 16 73
Farmàcia Molina 93 833 06 11FECSA (Informació) 93 833 09 52FF.GG.CC. (Estació) 93 833 09 60Funerària del Bages 93 877 45 75Funerària Fontal 93 875 16 44Funerària Fontanova 93 875 06 06Gas Natural 93 875 00 44Guardia Civil 93 833 00 17Hospital de Sant Andreu 93 874 33 12Hospital General de Manresa 93 874 21 12IES Castellet 93 833 07 51INEM (Manresa) 93 874 00 66Jutjat de Pau 93 833 12 10Mossos d’Esquadra 93 875 98 00Parròquia de Sant Vicenç 93 833 01 02Policia Local (Oficines) 93 693 06 12RENFE (Estació) 93 833 30 13Residència d’avis 93 833 14 26Serveis Socials 93 833 11 02SOREA (Aigües i conservació) 93 833 09 13Taxis (Parada de St. Vicenç) 93 833 06 08Taxis (Ràdio Taxi Manresa) 93 874 40 00Xamba (Punt d’Inf. Juvenil) 93 693 06 40Zona esportiva 93 833 14 18
El Pont de Vilomara – Sant Vicenç de Castellet – Castellgalí Pont de V.
*06.30 07.30 - 09.30 - 11.30 - *13.30 - *15.30 - 17.30 - 19.30 St. Vicenç
*06.45 07.45 08.45 09.45 10.45 11.45 12.45 *13.45 14.45 *15.45 16.45 17.45 18.45 19.45 20.45Castellgalí
*07.00 08.00 09.00 10.00 11.00 12.00 13.00 *14.00 15.00 *16.00 17.00 18.00 19.00 20.00 21.00St. Vicenç
*07.15 08.15 09.15 10.15 11.15 12.15 13.15 *14.15 *15.15 16.15 17.15 18.15 19.15 20.15 21.15* Els dissabtes i el mes d’agost el servei no disposarà dels horaris assenyalats
ParadesSant Vicenç de Castellet: Guardia Civil, Plaça del Pi, La Farinera; El Pont de Vilomara: Plaça Santa Margarida, Marquet Paradís; Castell-galí: La Fàbrica, Ajuntament, Rotonda Olivera, Plaça Joan Cadevall, Camí de Montserrat, Carrer Ametllers, Carrer del Teatre, Rotonda Olivera, Ajuntament, Polígon Pla del Camí
/Última actualització: 7/2012
HORARIS D’AUTOBUSOS /Dies feiners
FGC
Direcció: Manresa
Direcció: Barcelona/Plaça España
05.43 06.11 07.31 08.31 09.31 10.51 11.51 12.51 13.11 14.11 15.11 16.11 17.11 18.11 19.11 20.11 21.11 22.51 23.45 06.31 07.51 08.51 09.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 21.51
R5
R50 18.51 19.51 20.51
FEINERS
DISSABTES i FESTIUS
R5 05.42 06.31 07.31 08.51 09.11 10.11 11.51 12.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51 22.51 23.4505.50 06.51 07.51 09.51 10.51
FEINERS
06.11 07.11 08.11 09.11 10.11 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.2506.51 07.51 09.31 10.31 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51
R5
R50 06.31 07.31 08.31
R5 06.11 07.11 08.11 09.11 10.31 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.25
Circula els laborables del mes d’agost
Servei fins a Martorell Enllaç
Circula dissabtes i festiusCircula fins a Martorell Enllaç i continua fins a Bcn-Plaça Espanya amb parada a totes les estancions
DISSABTES i FESTIUS
5
Sant Vicenç de Castellet ha aconseguit reutilit-zar 1.115 quilos de ma-terial aquest dissabte en el marc del sisè Mercat d’Intercanvi i Segona Mà
del municipi. La iniciati-va va reunir el dissabte 30 de novembre al matí una cinquantena de para-des al voltant de la plaça de l’Ajuntament. El públic
va adquirir o intercan-viar un miler d’objectes, majoritàriament jogui-nes i jocs petits, peces de roba, llibres, música i parament de la llar. La regidoria de Medi Am-bient de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va poder repartir prop de 300 racions de xocola-ta desfeta entre tots els participants gràcies a la col•laboració de l’entitat Ceps i Manduca. El cer-tamen s’emmarca dins els actes de la Setmana del Medi Ambient de Sant Vicenç de Castellet i de la Setmana Europea de
la Prevenció de Residus, que rep el suport de la Diputació de Barcelona, el Departament de Terri-tori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya.
Pesar els objectes
El mercat va comptar l’eina “El pesador pesat” que va ajudar a pesar els objectes venuts i també donava informació sobre els quilos de CO2 que s’estalviaven els usuaris pel fet d’adquirir un ob-jecte reutilitzat.
EL POBLEEl sisè Mercat d’Intercanvi i Segona Mà de Sant Vicenç de Castellet aconsegueix reutilitzar 1.100 quilos de material
6
Un any més, la Residència Assistida i Centre de Dia Sant Vicenç de Castellet, celebra la Castanyada, però aquest cop, resi-dents i usuaris, acom-panyats d’una magnífi ca Castanyera, que han to-rrat ells les castanyes.
Carbó, paperines i cas-tanyes ens han calgut, per
ambientar els jardins i fer delir als veïns, sobretot els nens i nenes que hi havia pel carrer, que cri-daven i saludaven con-tents, a la Castanyera!
Aquest any, ha sigut una castanyada marcada per la manca de fred, molts usuaris reien dient ‘no cal fer brasa, que amb la ca-
lor que fa, ja es couran soles!’.
Cap a mitja tarda, quan les castanyes ja eren to-rrades, la Castanyera re-partia paperines a tots els residents i usuaris, i a fa-miliars d’aquests, que han vingut a viure i a gaudir de la tradició amb ells.
Tampoc hi ha faltat la mú-sica, cançons de l’època dels residents i usuaris, que cantaven contents i recordaven anècdotes i vivències passades rela-cionades amb la castan-yada.
A la tardor castanyes i cargols amb banyes!!
Sant Vicenç de Castellet aporta el seu granet de sorra a la lluita contra la violència de gènere pro-gramant propostes al vol-tant de la jornada del 25 de Novembre, Dia inter-nacional per l’eliminació de la violència contra les dones. Dissabte 23 es
donà el tret de sortida amb un espectacle infan-til a la Biblioteca en el marc del cicle L’Hora del Conte amb el muntatge Al país de les marietes...Arriba el circ.
Dilluns, coincidint amb la jornada del 25 de Novembre, es recolliren
els missatges fets per l’alumnat de les escoles i es va llegirel manifest a la plaça de l’Ajuntament. Dijous es va projectar el documental Lliures, quan l’amor fa mal, amb un posterior col•loqui a cà-
rrec de Rosa M. Morato-nas, a la sala d’actes de l’Ajuntament. En paral•lel, tingué lloc el II Concurs de Poesia de Sant Vicenç de Castellet sota el títol Contra la violència de gè-nere.
EL POBLEUna castanyada Calurosa
Actes a Sant Vicenç de Castellet per lluitar contrala violència de gènere
US DESITGEM
BONES FESTES!!!!
7
EL POBLE
Als anys cinquanta del segle XX un petit i sim-pàtic esdeveniment es va fer molt popular a Sant Vicenç: una família que criava conills va veure com se li moria la femella poc després de parir i quedava la conillada sentenciada a una mort segura. Com que al mateix temps a la casa havien nascut gatets, es van decidir a posar els co-nillets a mamar de la gata i aquesta els va acceptar
com si fossin uns gatonets.
El fet va ser molt celebrat i qui era aleshores el fotò-graf del poble, el Sr Joan Preñanosa en va captar la foto que publiquem i que sense cap mena de dubte, la fi rmarien avui gustosa-ment molts autors dedicats a la producció de postals simpàtiques. La calidesa de la imatge és adient per aquests dies festius.
Una gatada insòlita
La Parròquia de Sant Vicenç de Castellet vol recordar les celebracions més destacades al llarg d’aquests dies de Nadal.
Dimarts, 24 de desembre, vigília de Nadal.A les 12 de la nit, Mis-sa del Gall, amb l’acompanyament mu-sical i en els cants de la Societat Coral l’Estrella. A l’acabar, veneració de l’Infant Jesús i coca i torrons per a tothom.
Dimecres, 25 de des-embre, dia de Nadal.
A les 11 del matí, Missa Solemne, cant de nadales i veneració de l’Infant Jesús.
Al mateix, la Parròquia desitja de tot cor un Bon Nadal i un Bon Any 2014 a tots els santvi-centins i santvicentines.
AGENDA PARROQUIAL
Una altre sortida amb èxit de la Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Caste-llet, celebrant el pre-nadal, visitant el Camp Nou, Bar-celona centre i un bon di-nar al restaurant l’Escut de Vallirana.
Molt agraït a tots per fer la Penya cada dia mes gran.
Pre-Nadal a la Penya
Dissabte 21 de des-embre a les 21:30 farem el concert de cloenda del 50è aniversari de la coral.
El concert es fa al ma-teix local que cada any,
a la sala polivalent de Cal Soler, a l’entrada del poble.
Us adjuntem el programa de carrer per si en voleu/podeu fer difussió. El preu de l’entrada és de 10€ pels adults i gratis per la canalla.
BONES FETES!!
8
I avui ens trobem amb un santvicentí de cap a peus… En Jordi Su-birana nascut un 23 de maig del 1966. Casat i pare de dues nenes; la Maria i la Núria.
De ben petit ja el va-ren portar a la casa-cuna i ja “apuntava maneres”. Va estudiar a La Flama; i després va triar la carrera de delineant. Encara que com diu ell, tota la vida s’ha dedicat a la in-dústria de la pedra.
Sabem de totes a to-tes que al Jordi li agra-da molt l’esport:
—Jordi, fes-ne cinc
cèntims de quan vas començar a dedicar-te al món de l’esport.
—Uiiii si, l’esport m’encanta, és una de les passions de la meva vida. Jo vaig començar a la secció local d’atletisme amb l’amic Eduard Fi-lella. Va ser una època molt maca, on practicar l’atletisme em feia sentir molt bé.
Al cap d’uns anys quant estudiava a l’escola Montserrat; em van “obli-gar”, si si, “obligar” a jugar a basquet i arrel d’això, el basquet ha sigut l’esport de la meva vida.
—A part de jugador, també has sigut entre-nador, oi?
—Si, com a jugador vaig començar al C.B. Caste-llet, i després vaig jugar amb més equips. Hem vaig treure els títols de moni-tor i entrenador. Amb el basquet tota la família ens hi hem bolcat molt.
—I de la teva època
“de cantaire i teatrero” que ens pots explicar?
—Com a tradició familiar, a casa ens agradava tam-bé molt cantar i el teatre i ja de ben petitó, hem por-taven a cantar al “Coro”. Es va “refundar” el teatre Societat Coral L’Estrella, i vaig estar fent teatre durant uns quatre o cinc anys. Jo era el més petit. Aiiiii quins temps aquells!!!
També vaig estar uns anys al grup Xiroi, fi ns que es va dissoldre. El recor-deu?
—Sabem que sem-pre t’ha agradat molt i actualment ho fas, de col•laborar en varies entitats d’aquí del po-ble oi?
—Vaig ser un dels fun-dadors dels Geganters i un honor poder portar al Marià.
També he estat a l’Esbart Dansaire Santvicentí ; però si et dic la veritat.....ballar no era lo meu, tenia molta i molta vergonya, i
al primer ball en públic, ja ho vaig deixar.
També he estat a les JERCS de Sant Vicenç, i durant setze anys militant a ERC, del qual he sigut president durant 10 anys de la secció local.
—Jordi, ets un gran col•leccionista oi que si?
—Doncs si, tot ve de l’any 2002 quan es va fundar Ceps i Manduca. Arrel d’això col•lecciono pla-ques de cava i també eti-quetes i taps de suro de vins i caves.
També m’agrada col•leccionar targetes de restaurants en les quals he fet algun àpat. Ja veus, el món del cava també m’acompanya sempre!!
Doncs mira Jordi, quina millor manera d’acomiadar-nos que amb un xin-xin amb cava, per desitjar a tots els nostres lectors que passin unes Bones Festes.
Jordi SubiranaGENT DEL POBLE per Mireia Besora
LLIBRERIA ESTEL - Carrer Dr. TriasEL KIOSC - Carrer Gran
ESTANC CANAL - Carrer GranLLIBRERIA CLAVÉ - Plaça Clavé
PERIÒDICS JUVÉ - Avda. Secretari Canal
9
ENTITATSXocolatada de Ceps i Manduca al Mercat de 2a. màEl passat dissabte dia 30
de novembre, l’Associació Cultural i Gastronòmica de Sant Vicenç de Cas-tellet “Ceps i Manduca”, va servir més de 300 gots de xocolata desfeta, dins el marc de la 6a. fi ra del Mercat de segona mà, que és feia dins el actes de la Setmana del Medi am-bient, que ja fa anys que organitza, l’Ajuntament de Sant Vicenç. Va ser un èxit, ja que feia molt i molt fred i la xocolata calenta va anar perfecte per fer-lo passar.
El 8 de setembre passat, a l’Ermita de Castellet, l’Agrupació Artística va presentar un projecte de la Mare de Déu de Castellet i des de El Breny vull agrair a totes les persones que s’hi van interes-sar i van adquirir la imatge.
Aprofi tant aquestes dates na-dalenques vull felicitar a totes les persones que han fet pos-sible l’èxit d’aquest projecte tan perquè ja les tinguin com perquè estan pendent de rebre-les. És un honor que enguany la Mare de Déu de Castellet, patrona de Sant
Vicenç de Castellet, presideixi les vostres llars en uns dies tan espe-cials com és el Nadal i Any Nou.
Si alguna persona, entitat o co-merç està interessada en adquirir una imatge de la Mare de Déu de Castellet podeu trucar al telèfon 93 833 02 96 o 618 18 32 37 o 628 76 24 81.
L’Agrupació Artística de Sant Vi-cenç desitja a tothom unes felices festes de Nadal i un pròsper any 2014.
Engràcia Santiago
Agraïment de l’Agrupació Artística
10
Ja tenim en marxa la 8ª edició de la cursa Noctur-na solidaria de Nadal de Sant Vicenç de Castellet!!!
Organitzada per C.E.A.C., Gimnàs Marca, Ajunta-ment de Sant Vicenç i UBIC, serà el 21 de des-embre a partir de les 17:30 les curses infantils, i a les 18.15 la cursa adulta de 5 kms.
Seguint la fi loso-fi a solidaria de la cursa, s’organitzarà una gran re-collida d’aliments el ma-teix dia per donar a serveis socials de l’ajuntament. L’objectiu de la campanya no és altre que el d’ajudar a les famílies de Sant Vi-cenç de Castellet que pa-teixen difi cultats econò-miques.
L’Ajuntament recoma-na l’aportació d’aliments amb caducitats de llarga durada com pasta, arròs, llet, llegums, conserves,
sucre, farina, galetes, sucs, productes envasats al buit o alimentació in-fantil, entre d’altres.
La recollida tindrà lloc el mateix dissabte dia 21 a partir de les 11:00 hores a la plaça 11 de Setembre i fi ns a la fi nalització de les curses. També podeu donar els aliments en les botigues del poble que col•laboren en la cam-panya durant tot el mes de desembre.
Pel que fa a la cursa, el circuit serà totalment urbà i passarà pel centre neuràlgic i comercial del poble buscant un caire festiu nadalenc per qui vulgui gaudir del recorre-gut així com sufi cientment ràpid per qui vulgui córrer d’una manera exigent.
Aquest any com a nove-tat, en el moment de re-collir el dorsal sereu ob-sequiats amb una llum/
led de seguretat perquè pugueu ser visibles quan sor-tiu a entrenar de nit. També us la podreu posar per la cursa!!!
Us animem a venir a córrer amb gorro o disfressa de papa noel per animar encara més la fes-ta!!!!!!
A l’arribada tothom po-drà gaudir de coca, xoco-lata calenta, brou Aneto, i entrepans.
Tots els menuts podran gaudir del tobogan infl a-ble gegant i taller de jocs.
Tots els participants de la cursa de 5kms. rebran una bossa d’obsequis amb productes dels nos-tres patrocinadors, ANE-TO, VICHY CATALAN, així
c om un VAL per una sessió gratuïta de ioga en el centre ANANDA www.anandaioga.cat
També l’empresa col•laboradora SAFES-PORT ID obsequiarà a cada corredor amb un xec regal de 5€ . Podreu trobat més info a www.safesportid.com i tota la informació sobre la cursa a www.ceac.cat
Carlos Rodríguez
ESPORTSCorre 5 kms. Per una bona causa!!!!
APUNTS DEL NATURAL
A ”la Caixa” et volem fer una mica més fàcil el dia a dia, i també a tota la teva família. Per això, amb la nòmina a ”la Caixa”,
avantatges i emportar-te un pack amb 450 € en cupons de descompte1 per a les compres diàries.
Nòmina multiEstrella
450 € en cuponsde descompte[
]
1. Promoció de cupons de descompte per un import estimat de més de 450 €, vàlida per als clients que formin part de Nòmina multiEstrella packs), i limitada a un pack per client. Cupons d’acceptació
condicions a www.laCaixa.es. NRI: 572-2013/9681
Al teu costat, en el dia a dia
Segueix-nos a Twitter @multiestrella_c
12
COL·LABORACIONS
Enguany l’equip de go-vern de Sant Vicenç de Castellet (CiU i PSC) pre-tenem aportar el nostre granet de sorra i estar al costat de tots els sant-vicentins prioritzant a les persones i a la seva si-tuació econòmica, per damunt de les inversions o qualsevol altre tipus de despesa. És per això que les ordenances fi scals (taxes,impostos i preus públics) que es van apro-var han anat en la línia de la reducció i congelació de les mateixes.
Pel que fa a les reduc-cions, cal destacar l’IBI (la contribució) es reduirà un
5% per rebut de mitjana i per ciutadà,i en el cas de la Taxa d’Escombraries (domèstica i comercial) es reduirà un 10% lineal del rebut. La suma de les dues implicarà una reducció dels ingressos en 175.000 €, que haurem de com-pensar renunciant, doncs, a algunes actuacions i/o inversions però creiem fermament que és el que és necessari a dia d’avui.
La resta de taxes i im-postos experimenten un any més la congelació (en alguns casos per cinquè any consecutiu) per, com dèiem, seguir contenint al màxim la pressió fi scal.
L’escenari i la conjun-tura econòmica actual fa que les administracions públiques haguem de ser més sensibles que mai, i per tant més responsables envers els nostres ciuta-dans i sobretot respecte aquells que ho estan pas-sant pitjor, i és per això que almenys per als ciu-tadans de Sant Vicenç de Castellet la pressió fi scal serà inferior i per tant els santvicentins haurem de pagar menys pels serveis que se’ns presten.
Les ordenances fi s-cals signifi quen el topall màxim d’ingressos de l’Ajuntament i ens fi xen el
límit d’ingressos pel Pres-supost, un Pressupost que estem acabant d’elaborar en l’actualitat i que volem que sigui tal i com va dir l’alcalde “el Pressupost més social de la història de Sant Vicenç de Caste-llet” ja que serà el que més recursos destinarà als ajuts socials, a l’ocupació i a la promoció econòmica.
Les ordenances fi scals van ser aprovades per unanimitat per tots els grups municipals.
Daniel MaurizRegidor d’Hisenda
Arriba el mes d’octubre i com cada any cal fer la modifi cació de les ordenances fi scals per a l’any 2014
Quan el més passat vaig llegir la notícia sobre el comentari que havia fet Miguel Bosé a la Gala con-tra la Sida, em va caure un mite.
L’anomenada gala tin-gué lloc al Museu Nacio-nal d’Art de Catalunya i en acabar la intervenció en català de la vicepresi-denta del Govern, Joana Ortega, el cantant, que presentava l’acte, va la-mentar davant el públic que Ortega es dirigís a aquest en una llengua que molts dels assistents no entenien per ser de fora de Catalunya.”Quina llàstima perquè és molt interessant el que ha dit, però com que ho ha dit en català, la majoria de la gent no ho ha entès”, va dir Bosé
quan Ortega va fi nalitzar la seva intervenció.
Jo, que des de molt jove-neta n’era una fan incon-dicional, que no només m’agradava com a cantant i actor sinó que el trobava una persona molt culta i educada, vaig pensar que era molt poc intel•ligent el què havia fet, perquè comentaris com aquest et passen factura en un futur, doncs potser un al-tre dia s’ho pensaran dos cops abans de convidar-lo a presentar una esdeve-niment que tingui lloc a Catalunya.
En canvi, per altra banda valoro enormement a tots els cantants d’arreu que han fet l’esforç de can-tar en català pel Disc de
la Marató. Artistes com Pablo Alborán, Luz Casal, Santiago Auserón, Estrella Morente, Henry Méndez, Duo Dinámico o la belga-fl amenca Kate Ryan, han fet un gran i altruista tre-ball per enregistrar aquest disc en una llengua que segurament pocs d’ells coneixen. Només cal po-sar-hi voluntat i bona pre-disposició.
No calia, Sr. Bosé, fer d’advocat defensor dels pobres perquè segurament tothom va entendre el dis-curs i en cas contrari, al que li va interessar ja es va preocupar d’assabentar-se del seu contingut. Són molt pocs els que no en-tenen que vidre és “vídrio” i que paper és “papel”.
Montse Solà
Sr. Bosé, crec que es va equivocar
13
El maig de 2014 serem convocats a elegir els membres del parlament eu-ropeu, motiu teòric d’engrescament general però contradit a la pràctica pel gran temor dels partits polítics a que l’abstenció sigui molt alta. El distanciament i la desconfi ança vers la idea d’Europa ha anat creixent arreu, i en alguns llocs, com és el cas d’Espanya, de manera accen-tuada.
El projecte d’una Europa unida ha estat vist durant molts anys pels ciutadans espanyols com la culmi-nació d’un procés de modernització d’Espanya que es culminaria quan poguéssim dir, amb tota propietat i convenciment: “ja som europeus”. Això volia dir: gaudir de les llibertats democràtiques i el benestar social que (n’estàvem convençuts), Europa representava.
Amb Europa tindríem unes institu-cions comunes, democràtiques i representatives que vetllarien pels seus ciutadans i establirien polítiques adreçades a augmen-tar la riquesa i a propiciar-ne una justa distribució. Amb Europa cada persona gaudiria d’una equili-brada participació en el fruit del seu treball, i hi hauria un control demo-cràtic de les institucions.
Amb aquest convenciment, la ciu-tadania europea ha vist com pas a pas s’anaven consolidant uns trac-tats dels que no n’ha sabut mai res, ni ha entès que volien dir, sense gaire difusió, informació ni (menys encara) participació. Ha vist com es redactava una constitució europea que, sotmesa a votació era rebu-tjada per alguns països (França i Holanda el 2005) i que per evitar el rebuig es va decidir no votar-la mai més enlloc i substituir-la per nous tractats. Malgrat tot, la ciu-tadania, en general, estava con-fi ada. Confi ava en que l’entramat polític que s’estava bastint anava adreçat a satisfer les seves expec-tatives. L’Europa dels Ciutadans era
l’eslògan i tothom se’l creia.
Però l’economia especulativa in-ternacional ha fet fallida arrosse-gant tota la societat a un forat que engoleix la vida de la majoria i quan el ciutadà europeu ha esperat que aquelles institucions comunes, democràtiques i representatives vetllarien pels seus ciutadans, s’ha trobat que les institucions que decideixen la seva vida no les ha vo-tat ningú i no sap qui son aquestes persones que decideixen per a ell ni sap qui les ha posat en el lloc que ocupen i sent que no el represen-ten; sent que vetllen pels interessos de la gran economia fi nancera en perjudici de la seva subsistència i que el fan més pobre a canvi de que l’economia especulativa sigui més rica. Aleshores el ciutadà pensa que les seves expectatives no te-nien fonament i que d’aquella Euro-pa que veia com una esperança pel futur només li arriben retrocessos socials, empobriment progressiu i deteriorament democràtic. El ciu-tadà mira amb desconfi ança tot el que ve “d’Europa” i sembla que la ciutadania s’ha allunyat de la idea d’Europa. Però sorprenentment, les enquestes indiquen que aquest ciu-tadà encara creu que una unió dels europeus és desitjable, de manera que alguns analistes diagnostiquen que no és que la ciutadania s’hagi allunyat d’Europa, sinó que Europa s’ha allunyat de la ciutadania.
La ideologia neoliberal, la que creu que la economia no ha de servir a la societat sinó que la societat ha de servir a l’economia, la que abomina de la protecció dels febles, de les pensions per els vells, d’una sanitat i d’un bon ensenyament per a tothom; aquesta ideologia que creu que l’únic valor defensable és el del guany econòmic individual domina avui el món, Europa inclosa. Els partidaris d’aquest model argu-menten que no hi ha cap altre op-ció, i aquelles opcions que haurien
de defensar una Europa més social, és a dir, la socialdemocràcia, han desertat de la seva funció. Els par-tits socialdemòcrates han assumit les tesis neoliberals i es limiten a “blanquejar-les” introduint lleugers i insignifi cants matisos. Amb la seva complicitat les legitimen.
El distanciament de l’electorat inquieta les institucions europees perquè una baixa participació de votants o un augment dels vots en blanc rebaixaria encara més la seva poca qualitat democràtica, i el gran repte que tenen els candidats és com fer campanya. Qui farà mítings amb la perspectiva d’un auditori es-càs? Que diran els candidats i can-didates per motivar els electors? Els vells eslògans amb paraules buides del tipus “Tu tries” o “Perquè tot vagi millor” com si anunciessin un detergent o un refresc, seran sufi -cients? El problema principal dels discursos polítics no és que l’oient no se’ls cregui, sinó que no se’ls creu qui els pronuncia.
Més preocupant encara: com que el buit deixat pels partits tradicionals l’estan omplint els grups xenòfobs i neonazis, aquells volen competir amb aquests incorporant als seus programes propostes perillosament feixistoides.
No serà fàcil per cap ciutadà pren-dre la decisió d’anar a votar o no. En cap cas però, el que no podem fer és renunciar a la política. Hem de reivindicar-la més que mai ja que qualsevol alternativa serà sempre pitjor: cada renuncia política posa una nova parcel•la de la nostra vida a les mans ocultes i poderoses d’algú que decidirà per nosaltres en benefi ci seu. Hem de fer arribar als partits polítics el nostre rebuig d’allò que no volem, la nostra reprovació pel seu fracàs com a representants i fer-los saber que el nostre vot no és ni incondicional ni gratis.
Joan Montsech i Vilà
COL·LABORACIONSEleccions europees 2014
14
15
16
Presentem la segona i última part del reportatge de la construcció del pont d’entrada a Sant Vicenç i que vam començar al nú-mero 390 de El Breny. En aquesta part hi trobarem explicada la destrucció del pont durant la Gue-rra civil així com també la posterior ampliació del mateix l’any 1997, en-tre altres fets rellevants d’aquesta gran infraes-tructura que va permetre l’evolució del poble de Sant Vicenç de Castellet fi ns als nostres dies.
La destrucció i reconstrucció del pont després de la Guerra civil (1939-1942)Després del llarg procés
i dels esforços per acon-seguir la construcció d’un pont sobre el riu Llobre-gat que proporcionés una bona comunicació a Sant Vicenç, ningú no hau-
ria suposat que aquesta obra només duraria 16 anys, sobretot després de resistir els intensos bom-bardejos, extremadament violents, que l’exèrcit na-cional va realitzar durant tot l’any 1938. Malaura-dament, el dia 26 de ge-ner de 1939 un escamot de l’exèrcit republicà, en retirada davant l’avanç de les tropes franquistes, va volar el pont com a forma de retardar-ne l’entrada a la població.
Una comissió gestora provisional, nomenada per José M. Salcedo Or-tega, capità del Cos Ju-rídic Militar, i presidida per Jaume Dalmau Pas-cual, iniciarà immediata-ment la construcció d’un pont provisional de fusta, semblant a les antigues palanques i que, com aquestes, desapareixerà ràpidament a conse-qüència de les riuades.
Paral•lelament, co-mençaran els tràmits i gestions davant la Dipu-tació Provincial, la qual, amb el suport al projec-te per part del cap del Servei d’Obres Públiques, Eduard Peña, bon conei-xedor per vincles passats de la importància del pont, acceptarà a fi nal d’agost iniciar els estudis preli-minars per a la recons-trucció del pont i assumir directament el cost d’una bona part del projecte.
El 3 de març de 1940 s’efectua a Barcelona la subhasta de les obres, que seran adjudicades a l’empresa Fomento de Obras y Construccio-nes amb un pressupost de 119.605,75 pessetes (718,85 euros actuals) i un termini d’execució d’un any.
El mes de maig de 1942, tres anys més tard de la seva destrucció, serà
inaugurada l’obra de re-construcció del pont que fi ns avui ens ha servit com a nexe d’unió amb els po-bles i ciutats de la part dreta del Llobregat.
El pont sobre el Llobregat avui. Evolució i segui-ment (1992-1997)
En el moment de re-construir el pont enso-rrat, tothom era conscient que resultava estret, però sembla que el mateix en-ginyer, Eduard Peña, con-fi ava en una propera se-gona fase d’ampliació.
Aquesta ampliació va ser esperada pels santvi-centins durant mig segle, però en els darrers anys es va anar fet inevitable l’atès constant de trànsit d’entrada i sortida de la població, amb nombroses difi cultats per als vehi-cles i elevat risc per als vianants, que gairebé no disposaven de vorera per transitar.
A partir de l’any 1992, l’Ajuntament de Sant Vi-cenç es va fi xar com a objectiu prioritari acon-seguir l’ampliació del pont i, per tant, va fer arribar la seva demanda als òr-gans corresponents de la Diputació de Barcelo-na, els quals en diversos estudis sobre el terreny van arribar a la conclu-sió que Sant Vicenç ne-cessitava imperiosament una via d’accés millor que l’existent fi ns llavors.
Com que no existia en-cara per part de la Direc-
REPORTATGEEl pont de Sant Vicenç.
90è aniversari de la seva inauguració (i II)
El 26 de gener de 1939, a les darreries de la Guerra Civil, en la retirada de l’exèrcit republicà, fou volat el pont amb dinamita
17
ció General de Carrete-res de la Generalitat de Catalunya cap previsió a curt o mig termini sobre la construcció de nous ac-cessos a la població, des del govern de la Diputa-
ció s’acordà l’any 1994 procedir a l’ampliació del pont existent, cosa que va comunicar personalment el president de la Dipu-tació de Barcelona amb l’aleshores alcalde Martí Muns i Grau, i els regidors Joan Montsech i Vilà i Vi-cenç Sàez i Pérez, el 19 d’octubre de 1994.
A principi de l’any 1995 es va fer l’acte de pre-sentació pública del pro-jecte d’ampliació del pont a la sala de plens de l’ajuntament santvicen-tí, amb l’assistència del president de la Diputació Manuel Royes i Vila, el di-putat d’Obres Públiques, Andreu Banús, el director del projecte, Juan José Pifarrer, la coordinadora de l’àrea, Teresa Planas, i el director del servei, Vi-cenç Izquierdo.
El projecte va ser modi-fi cat posteriorment, i les bigues rectes que s’havien previst van ser substituï-des per uns arcs idèntics als existents, de manera que l’estètica del pont
quedés exactament igual que abans de l’ampliació. Fins i tot va acordar-se mantenir la mateixa ba-rana original, un cop res-taurada.
El projecte d’ampliació representava un impor-tant repte, tant per a la Diputació de Barcelo-na com per a l’empresa constructora, ja que per primer cop es desmun-taria parcialment un pont i s’ampliaria per cada costat sense interrompre el trànsit, llevat de talls molt puntuals. La man-ca de precedents va fer que cada fase hagués d’emprendre’s amb una metodologia molt acura-da per tal d’evitar impre-vistos enutjosos i onero-sos.
La tardor de 1996 van
començar, amb gran curiositat per part dels santvicentins, les obres d’ampliació dels pilar però l’atzar va fer que aquella tardor i hivern fossin els de més alta pluviometria
registrada mai a la nostra comarca i que hi hagués estralls per tot arreu. El riu va rebre grans cabals d’aigua i els nivells van assolir cotes molt ele-vades. Les riuades van desfer algunes fonamen-tacions ja realitzades i van alentir considerablement els ritme de les obres. No va ser fi ns ben entrat l’any 1997 que el temps es nor-malitzà i es pogué recu-perar recuperar el ritme inicialment previst, si bé amb un retard en el termi-ni d’acabament, que va si-tuar-se a mitjan d’octubre del mateix any.
Durant l’execució de les obres va caldre limitar la circulació en un sol sentit, per la qual cosa va habi-litar-se la carretera vella com a carril de la Comar-cal 1411 (actual C-55) en direcció a Barcelona, i es
REPORTATGE
Obres de reconstrucció del pont el 1940 després de la seva voladura.
Obres d’ampliació del pont al llarg de l’any 1997. ARXIU: JORDI LARGO
18
va instal•lar un equip de semàfors per tal de regu-lar l’entrada i sorida del pont, i el trànsit per la ca-rretera.
Una de les fase més espectaculars va ser la col•locació de les noves arcades, que constaven de dos semiarcs de 60 tones cadascun. Les peces van haver de ser traslladades en vehicles especials i des de la llera del riu van ser dipositades, amb l’ajut d’unes potents grues, da-munt dels pilars i les torres de suport. Posteriorment, els dos semiarcs van ser units amb un ciment espe-cial perquè quedessin ben travats i convertits en una arcada d’una sola peça. Aquest procés va haver de repetir-se per a cadascun dels vuit arcs.
El pont de Sant Vicenç és una obra de gran bellesa, l’ampliació del qual es va
fer buscant la màxima har-monització de les tècni-
ques actuals amb l’estètica originària. A aquest efecte, en el moment de dotar-lo d’il•luminació es va fugir dels fanals estàndard que no estiguessin relacio-
nats amb el conjunt de l’obra. Així, es van dissen-yar uns màstils de ferro
forja que susten-
taven uns globus rodons. Amb aquestes peces es va buscar dotar l’obra d’una il•luminació adequa-da que al mateix temps fes referència als fanals
d’aquell primer pont inau-gurat l’any 1923.
Finalment, l’ampliació
del pont s’inaugurava el 8 de novembre de 1997 amb diverses autoritats i la participació de diverses entitats santvicentines.
La inauguració de l’ampliació del pont va comptar amb la presència de diverses autoritats i la participació d’algunes entitats santvicentines. ARXIU: JORDI LARGO
REPORTATGE
L’any 1977 era més que evident es necessitava una ampliació del pont.
19
GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES
El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja
mensualment, és Esteve Lafont amb el número de soci 270. El guanyador agraciat, haurà de
passar per la Biblioteca de Sant Vi-cenç a retirar el val que l’acrediti.
Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.
L’AJUNTAMENT INFORMAMés de 150 persones participen a la nova oferta formativa per a adults de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet L’Ajuntament de Sant Vicenç de
Castellet ha estrenat amb èxit una nova oferta formativa per a adults aquesta tardor que ha comptat amb la partici-pació de 152 persones fi ns a fi nals de novembre. La regidoria d’Ensenyament ha programat cursos de català dels ni-
vells B, C i d’alfabetització amb una cinquantena d’inscrits. També s’han fet cursos de carretons elevadors, que té llista d’espera, i un curs de manipulació d’aliments, amb quatre sessions, i amb llista d’espera també. Finalment, s’ha programat un curs de preparació per a la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà que ha omplert totes les pla-ces i té persones pendents d’iniciar les classes.
Balanç positiuTota l’oferta programada ha tingut una molt bona acollida i la regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, Glòria Torner, en fa un balanç positiu. Els cursos de formació segueixen els compromisos del PAM 2012-2015, que pretén fer més fàcil l’accés al mercat de treball per a les persones que estan en situa-ció d’atur o que busquen la seva pri-mera feina. Les persones interessades s’han d’adreçar a l’OAC de l’Ajuntament o bé a l’IES Castellet, que programa una oferta de mòduls professionals.
6a Fira de Nadal diu-menge a Sant Vicenç de Castellet amb el re-clam del Caga Tió a la plaça de l’Ajuntament
Sant Vicenç de Castellet celebra aquest cap de setmana un programa carregat d’actes previs a les festes de Nadal. Diumenge el municipi viurà la sisena edi-ció de la Fira de Nadal amb una àmplia oferta amb una seixantena de parades d’artesans i productes de decoració i regal que tindrà el comerç obert. A les 5 de la tarda es viurà un dels plats forts del cap de setmana amb el Caga Tió a la plaça de l’Ajuntament organitzat pels Geganters de Sant Vicenç amb col•laboració de l’Associació Musical
Castellet, que muntarà el Pessebre Vivent, l’entitat Ceps i Manduca, que repartirà brou, i l’escola de l’Esbart Dansaire, amb les danses tradicionals. El Caga Tió comptarà amb l’actuació de Pepsicolen. Com a novetat, aquest any es comptarà amb la col•laboració de la UBIC que ofe-rirà vals sorpresa gentilesa dels boti-guers en algunes de les bosses que ca-garà el tió. Diumenge al matí els actes començaran amb la col•locació del pes-sebre al cim del Puig Soler (Memorial Ramon Giralt i Calsina) i també es podrà veure una exposició de modelisme ferro-viari.
Dissabte, cursa de 5 kmDissabte l’acte més destacat serà la
cursa de 5 km i les mini curses infantils que organitza el Club Esquaix Atlètic Castellet a partir de dos quarts de 6 de la tarda. Els participants completaran un recorregut urbà pels carrers més cèn-trics del municipi. A la nit la Coral Al Vent protagonitzarà el Concert de Nadal a Cal Soler. L’ambient nadalenc ja es farà sen-tir a partir de dijous amb animació i pa-rades a la plaça de l’Ajuntament i a la plaça Clavé. Finalment, divendres es pro-grama un taller infantil de manualitats de Nadal a la Biblioteca Municipal.
20
EL RACÓ GASTRONÒMICReceptes d’hivern
Preparació:Pelar i picar les chalotes, coure-les en un cassó fi ns que agafi n un to
daurat, afegir-hi vinagre i esperar que s’evapori. Afegir-hi la melmelada i el brou de carn, coureu tot plegat uns cinc minuts a foc suau.Per altra banda, aixafar las avellanes i barrejar-ho amb la ratlladura de
taronja.Retirar la meitat del greix dels magrets, passar-los per el brandi i cobrir-
los per la part de la grassa, amb la preparació de les avellanes (millor, premsar-ho amb les mans perquè s’agafi més fort).Posar-ho al damunt d’una reixeta col•locada al damunt d’una safata de
forn i coure’ls a 210º un quart d’hora aproximadament. Treure-ho del forn, tapar-ho amb paper d’alumini i deixar-ho reposar uns 5 minuts.Mentrestant coure la pasta. Recuperar el suc de la cocció dels magrets
i afegir-los a la salsa de les chalotes. Escalfar. Tallar els magrets a talls gruixudets i servir-los napats amb la salsa i amb la pasta com a guarnició.
BON PROFIT!. Josep
- 2 magrets d’ànec- 80 g d’avellanes- Ratlladura de taronja- 2 chalotes (escalònies)- 2 cullerades de brandi- 1,5 dl. de brou de carn- 4 cullerades de vinagre (preferiblement de vi)- 1 cullerada d’oli- 2 cullerades de melmelada de mores- Sal- 100 g de pasta fresca
Ingredients:Ingredients:(per 4 persones)
Emendis és el peculiar nom de la primera dona que va viure a la fi nca, situada a Castellet i la Gornal, al Penedès. És un celler que disposa d’una cava construïda utilitzant un arc de formigó d’un túnel de la línea de l’AVE Barcelona-Madrid, a 10 metres de profunditat.Amb una criança de 30 mesos, obtenen el seu cava gran reserva. Amb matisos daurats i verdosos i una fi na bombolla. D’aromes confi tades i a torrats, combinats amb sotabosc. En boca és net i elegant, amb puntes cítriques i un fi nal cremós.
MARIDATGE45% Xarel•lo20% Macabeu20% Parellada
15% Chardonnay
EMENDIS GRAN RESERVA BRUT NATURE
MONTSE COLOMER
ÀNEC AMB CROSTA D’AVELLANA
Dr. M. CasasRevisió buco-dental gratuïta
10% de descompte en totsels tractaments
C/Creixell, 23
tel. 93.833.20.5108295 Sant Vicenç de Castellet
Clínica Dental
+
21
TOTS ELS ANUNCIANTS DE
US DESITGEN
BONES FESTES!!!!
Basada en una odissea verídica, “Capitan Phillips” ens presenta la història del segrest d’un vaixell de càrrega que es va perpetrà l’any 2009 en aigües internacionals, a 145 milles de la Costa de Somàlia. Els anomenats pirates somalis, es fan amb el govern d’un vaixell nord-americà.
Paul Greengrass, és un director anglès molt avesat a tractar temes de gran actualitat, i tots
ells, basats en fets reals, tals com el fet de “United 93”, basada en l’atemptat del 11 de setembre i “Green Zone: Distrito protegido”, inspirada en l’invasió d’Irak del 2003.“Capitan Phillips”
podem dir que és la tercera pel•lícula que fa Greengrass amb el comú denominador del terrorisme islamista.Tornem a veure a Tom
Hanks, després de gairebé un any, on ens torna a demostrar que està en plena forma i que la seva capacitat interpretativa, igual que el vi, millora amb els anys i és de més qualitat.Tom Hanks, sempre ha
estat un gran actor que ens ha fet gaudir de grans papers interpretatius, i amb aquest “Capitàn Phillips”, crec que torna a estar encarat als Oscar d’enguany, si durant la
tria, aconsegueix aguantar.Aquest thriller té
moments de gran tensió, així com moltes escenes en què el seu silenci i la seva calma et fa pensar que alguna cosa terrible ha de succeir, no se sap quan... però sí, que ha de passar. El clima al que l’espectador és sotmès, fa que cada vegada s’agafi més interès per aquesta cinta, que fi nalment no et decep i que et fa passar una molt bona estona.També vull puntualitzar
que la major part del seu repartiment és gent totalment desconeguda per tots, és a dir que no són actors de renom i ni tan sols coneguts, cosa que podia fer arriscar més el bon tarannà de la pel•lícula.Com diu en Paul
Greengrass: “El seu millor desig és fer pel•lícules
populars però amb qualitat”, crec que de moment ho esta aconseguint.
Molt recomanables als enamorats del cinema d’intriga, d’acció i molt especialment als grans seguidors d’en Tom Hanks.
PEL·LICULA RECOMANADA /CAPITAN PHILIPS
per Josep ChertóCINEMA
22
INFORMACIÓ
L’ACUDIT
Fcia . FÍGULS Plaça Ajuntament , 7Fcia. GINFERRER C/ Gran , 34Fcia. TORRAS C/ E. Peña,30Fcia. MOLINA C/ Sant Joan de Dalt, 15
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Difunts novembre 2013
NATIVIDAD DELGADO ABEJAR04/11 a l’edat de 82 anys
GREGORIO TRIVIÑO AGUILERA6/11 a l’edat de 54 anys
FRANCISCO MACHADO SICART8/11
LLUISA VILA BALLONGA19/11 a l’edat de 95 anys
MATILDE FERNANDEZ FERNANDEZ
21/11 a l’edat de 83 anys
MARIA GIMENEZ POZO26/11 a l’edat de 83 anys
MARIA ENGRÀCIA COR MALO 27/11
EDUARDO ORDAZ LEGUA28/11 a l’edat de 80 anys
JESUALDO GIJÓN FERNÁNDEZ 28/11 a l’edat de 58 anys
www.autoescolagestio.com
Plaça Clavé, 9 1r-1aSant Vicenç de CastelletTel. i Fax 93.833.47.43
23
Bones Festesi
pròsper 2014
Us desitja Molt Bones Festes!
