la PalancaABRIL 2005 Núm. 276 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Futbolistes d’ara i de sempre

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL

PERSONATGESEntrevista als exalcaldes Macià i Roca

NOTICIARIBreus. Sant Jordi 2005

LA NOGUERA

ESPORTSResultats de futbol i bàsquetV Festival esportiu d’aeròbic

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSCrèdits de Síntesi

ARTESA, PAS A PASPetits monuments religiosos del municipi d’Artesa (2)

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSLa darrera estàtua del “Caudillo”

TEMA DEL MESFutbolistes d’ara i de sempre

IN MEMORIAMPer la memòria de J. Santacreu Bernaus.Agraïments

LA COOPERATIVA INFORMA

VIDA SOCIALConfirmacions a Artesa

INFORMESanta Fe de Tudela de Segre: 300 anys entre nosaltres

OPINIÓEl català, una llengua viva

PARTITS POLÍTICSSobre els preus de les parcel·les del polígon

CARTES A LA REDACCIÓFelicitacions a La Palanca. Com ha canviat lo món!Trobem alguna solució per al jovent del nostre poble

MÚSICA, MESTRE!Trobada de grups instrumentals a Ponts. L’Aula deMúsica a l’Auditoria de Barcelona. IV PrimaveraCoral. XXVI Aplec de Corals a Oliana

PSICOLOGIA DE CADA DIAPor a viure

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

HUMOREspecial Papa

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Sense per-dre els orígens

IMATGES D’AHIRLa carretera. 1925

Futbolistes d’ara i de sempreUna cinquantena d’exjugadors del CEArtesa va retrobar-se el passat 17 d’abril.El futbol segueix sent una passió per amolts joves i aficionats i l’actual CE Artesasegueix portant el nom del municipi arreu

Fotos: Miquel Regué i Foto Joan-Promovídeo

4

5

6

13

19

23

24

37

17

15

35

36

26

30

45

41

11

27

29

32

42

44

46

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segre

Defuncions:dia 10: Rosa Valcárcel Rodríguez (63 anys),

natural de Congosto (León)dia 12: Rosa Riart i Tarré (85 anys),

natural d’Artesa de Segredia 28: Maria Roca i Caubet (74 anys),

natural de Barcelonadia 31: Josep A. Santacreu i Bernaus (57 anys),

natural d’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 26: Joan Estrada i Masanés (94 anys),

natural de Vilanova de Meià

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

Durant tot el mes de maig:Al Museu del Montsec, a càrrec de Ramon I.Canyelles, exposició Campanes de bombad’aviació al municipi d’Artesa de Segre i la sevaàrea d’influència. Vestigis de la guerra civil.Organitzat per Associació Cultural La Roureda.Obert: dissabtes de 17 a 19h i diumenges de 12h a14h

30 d’abrilAplec a Comiols. A les 12:30h, missa a l’esglésiade Sant Romà

1 de maigAplec al Santuari de Refet

6, 7 i 8 de maigA la sala d’actes de la Cooperativa d’Artesa, 6èSimposi sobre Medi Natural i 1r Simposi sobreMedi Natural a les Terres de Lleida

7 de maigA les 22h, a la Dàlia Blanca, projecció de lapel·lícula Las mujeres de verdad tienen curvas, dinsdels actes de la celebració del 30è aniversari del’AEiG Mare de Déu del Pla (Cau)

7 i 8 de maigCelebració de la festa del Santes Creus a Vilanovade Meià. Dissabte a la nit, ball al casal. Diumenge,missa i dinar a l’ermita de Meià

8 de maig- Celebració de la festa del Roser a Anya- Excursió a Vernet i Antona, amb visita al Museudel Montsec. Organitza el Centre Excursionista deBalaguer

14 de maig- Celebració del 300 aniversari de l’ermita de SantaFe de Tudela de Segre (veure pàgines 30-31)- Festa d’aniversari de l’Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca. A les 12:30, missa. Ales 14h, dinar de germanor a l’Hostal Muntanya. Ales 16h, al local nou de la gent gran, ball amenitzatper Valentí

16 de maigFesta de la 2a Pasqua o Pasqua Granada

22 de maigCelebració de la Primera Comunió a l’esglésiad’Artesa de Segre

28 de maigCelebració de la festa del Roser a Montmagastre

29 de maig- A les 13h, a la Dàlia Blanca, lliurament de premisdel XVI Premi de Narrativa Breu d’Artesa deSegre, amb la participació de l’escriptora RosaFabregat- Festivitat de Sant Urbà a Foradada. Al matí:romeria a l’ermita de Sant Urbà i, a les 13h, missai concert coral a l’església parroquial. A la tarda, ala pista poliesportiva, representació teatral

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes:8,4°Temperatura màxima: 23° (dies 18, 20 i 22)Temperatura mínima: -6° (dies 4, 6, 9 i 10)Amplitud tèrmica màxima: 22° (dia 20: màx. 23° i mín. 1°)Amplitud tèrmica mínima: 8° (dia 23: màx. 18° i mín. 10°)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 7 mm (dia 23)Total precipitacions: 13 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes:8,2°Temperatura màxima: 22,7° (dia 20)Temperatura mínima: -7,4° (dia 5)Precipitació màxima: 8 mm (dia 23)Total precipitacions: 9,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 7 mm (dia 23)Total precipitacions 11 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Habemus PapamFa poc hem tornat a escoltar en el seu sentit estricte aquesta expressióque potser algunes vegades utilitzem en sentit figurat. De fet, feia 26anys que no era així, és a dir que tota una generació s’havia perdut finsara l’ocasió de viure el moment històric que representa l’elecció d’unnou Papa. Atès que es tracta del cap mundial de la doctrina catòlica, queaplega centenars de milers de persones arreu del món, no estem parlantd’un personatge qualsevol. Com s’ha demostrat en les darreres setma-nes, la força d’un líder espiritual pot ser més gran que la de qualsevolcap polític. Tot i reconeixent aquest paper que juga el cap de l’estat més petit delmón, el seguiment mediàtic que s’ha fet de la mort de Joan Pau II, pri-mer, i de l’elecció del seu successor, després, no ha estat vist amb elsmateixos ulls per tothom. De manera que els més crítics ho han trobatuna mica exagerat. Fins i tot, amb aquest moda del “passa’l” a travésdels telèfons mòbils, es va arribar a fer córrer la broma d’anar a concen-trar-se davant les catedrals per a resar per la resurrecció del Papa i així –deia el missatge– poder veure la tele (és clar, gairebé només parlaven dela mort del pontífex). En aquest cas, a diferència d’altres ocasions i perraons òbvies, la campanya no va tenir èxit. De totes maneres, aquestaanècdota dóna una idea de com, en alguns sectors, es tenia la impressióque de tot plegat els mitjans de comunicació en feien un gra massa. La veritat és que hem hagut d’assistir a la lenta agonia d’un Papa iaixò ha estat motiu de diferents opinions. Mentre els més pragmàticsopinaven que Joan Pau hauria d’haver abdicat feia temps, altres creienque la seva lluita tenaç contra les adversitats de la seva salut eren motiud’exemple per a la gent que sofreix. Per altra banda, una vegada mort, es feia repàs de la seva història idels seus rècords respecte a la durada del mandat (el tercer de la histò-ria) i la gran quantitat de persones que han esdevingut sants durant aquest.Això, a més de les seves qualitats: persona mediàtica, al costat del jo-vent i gran lluitador per la pau. Aspectes que contrasten amb el conser-vadorisme en tots aquells temes que fan referència a la sexualitat i a lafamília, o bé la seva actuació en contra dels seguidors de la teoria del’alliberament, nascuda a Amèrica del sud. Posteriorment, després de la tradicional fumata bianca, el cardenalRatzinger (Benet XVI) ha donat peu també a tot tipus de comentaris. Engeneral, per als més fervorosos, simplement l’elecció d’un nou pastor jaha estat motiu d’alegria. Les veus més crítiques, esperançades en l’elec-ció d’un Papa més progressista, han vist com un cardenal de 78 anysamb fama de conservador succeïa Joan Pau II i, potser per aquests mo-tius, ja se l’ha considerat com un home de transició. Per als catalans, nosabem si el fet de pertànyer a Bavària (Alemanya) farà que sigui méssensible a la realitat de l’església catalana. Malgrat tot, els cristians de base (catòlics, per a ser més exactes),siguin més o menys practicants, acostumen a fixar-se més en la tascaque el mossèn de torn realitza a la seva parròquia que ens aquests afersmés llunyans i complexos. Potser per això notem una gran diferènciaentre l’Església de la gent que tenim més propera i l’Església de Roma,amb el Papa, la Cúria i tot el seu complex engranatge.

Col·laboradors/es del mes: Ramon Cotonat, Jordi Regué, Gimnàs Altis,IES Els Planells, Jordi Pérez, Ramon I. Canyelles, Sícoris, Josep Regué,Cooperativa d’Artesa, Josep R. Jou, Aula Municipal de Música, NoemíFarré, Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà,Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

Entrevista als exalcaldes Macià i Rocal passat mes de febrerpublicàvem un repor-

tatge sobre els 25 anysd’Ajuntaments democrà-tics a Artesa. En aquest nú-mero, us oferim una entre-vista conjunta als dos al-caldes d’Artesa que vanviure el canvi de règim po-lític al capdavant del con-sistori local: Joan Macià iVicent Roca.

La Palanca (LP): Com esvan iniciar en el món de lapolítica local?Joan Macià: Des de petit joera un noi obert, m’agradava col·laboraramb les coses del poble i havia partici-pat en diferents obres fetes a jova. Enel primer ajuntament en què vaig parti-cipar, l’any 1954, hi havia molta gentgran i hi faltava gent jove emprenedo-ra. Em van oferir la possibilitat d’en-trar-hi i vaig dir que sí. En aquells tempsel Governador Civil nomenava direc-tament l’alcalde; per a fer-ho era asses-sorat pel capellà, per la Guàrdia Civil iper 2 o 3 homes influents del poble.L’alcalde podia escollir els seus propisregidors, que havia de ser gent repre-sentativa dels diferents sectors de lasocietat de l’època (cooperativa, enti-tats, membres de famílies destacades,gent dels pobles agregats, etc.). Jo sem-pre vaig procurar que hi haguessin re-gidors de totes les tendències (incloentalguns fills de famílies d’esquerres detota la vida), això sí, que tinguessinempenta i ganes de millorar Artesa.

Vicent Roca: Als anys 60 em van temp-tejar per entrar a l’Ajuntament, però elmeu pare no em va deixar perquè hihavia molta feina a casa. L’any 1979no tenia intenció de presentar-me, hihavia un ambient molt d’esquerres,semblava que s’ho havien de menjar tot.El Jaume Cardona va moure’s per cre-ar una llista unitària, on hi cabessin to-tes les tendències polítiques. Vam fervàries reunions i vam escollir el JosepMinoves per anar al davant. Faltantpocs dies per la presentació de les llis-

tes, el Minoves es va desdir i em vanescollir a mi per anar de número 1. Vaigacceptar, però vaig posar una condició.Jo regentava la pastisseria La Montser-ratina i quedava poc per Pasqua, èpocade molta feina per al sector pastisser;vaig dir que lideraria la llista però queno em podria implicar del tot en la cam-panya perquè primer era la meva feina.Les eleccions de 1979 van ser moltigualades i semblava que la UCD arra-saria. Hi havia la percepció generalit-zada que Josep Ribó (de la UCD) seriael nou batlle, però els resultats electo-rals no els foren gaire favorables. Fi-nalment, la nostra llista va ser la més

votada, amb 4 regidors.

LP: Quines fites i projec-tes van assolir durant elsseus mandats?Macià: La veritat és que du-rant els 16 anys que vaig es-tar al capdavant de l’Ajun-tament vam fer moltes co-ses. Per citar alguns exem-ples: entre el 1962 i el 1963es van construir els Silos(l’Ajuntament va cedir elsterrenys i l’Estat construíl’equipament i el gestionà),que eren com una assegu-rança per als pagesos, que hi

portaven el cereal i tenien una vendagarantida a un preu raonable. El primercarrer que vam fer al principi de la mevaalcaldia va ser el carrer Escoles (1963).A finals dels anys 60 vam fer les pisci-nes i la pista poliesportiva (1967-68),que en aquells temps van ser l’envejade tots els pobles de la província. Vamfer la carretera de Baldomar (1968-70),que era una reivindicació històrica delsveïns de l’altre costat de riu i que es vafer gràcies a contribucions especials i adiverses subvencions. Vam portar l’ai-gua a Montargull, Colldelrat, Vilves,Collfred, Vall-llebrera, Tudela i Seró.L’any 1968 vam endegar la primera bi-

Joan Macià i Solé Vicent Roca i Mianes

E

Joan Macià i Solé (alcalde d’Artesa entre 1963-1979)Joan Macià i Solé (nascut a Artesa el 1927), de cal Xarxalè, casat, dos fills iuna filla. Pagès i productor d’oli (Molí d’Oli Macià, fundat el 1926). Vainiciar-se en la política local el 1954, quan va entrar de regidor a l’Ajuntamentd’Artesa presidit llavors per Marcel·lí Farré. Va estar-s’hi fins el 1959, anyque abandona l’Ajuntament per presidir la Germandat de Llauradors (entitatavui desapareguda que vetllava pels interessos dels pagesos i que tenia unagran importància). El 17 de gener de 1963 és nomenat alcalde d’Artesa, càrrecque ocupa ininterrompudament fins l’any 1979, realitzant durant aquests anysimportants millores al municipi d’Artesa. Posteriorment ocupa el càrrec deregidor per CiU entre 1983 i 1987, en el primer ajuntament de Jaume Cardona.Va presidir el CE Artesa a principis dels anys 80.

Vicent Roca i Mianes (alcalde d’Artesa entre 1979-1983)Vicent Roca i Mianes (nascut a Artesa el 1930), de ca la Petit, vidu, una filla.Comerciant, (Pastisseria La Montserratina i bar-botiga Ca la Petit). Va serescollit primer alcalde democràtic d’Artesa el 1979, any en què guanyà leseleccions al capdavant de la llista independent “Concòrdia d’Artesencs”.Posteriorment va ser regidor pel PP entre els anys 1993-95 i 1995-99.Cofundador del Club de Lectures i de les revistes “Castellot” i “La Palanca”.

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

blioteca pública d’Artesa, a les Esco-les Velles, pagada per la Diputació i ges-tionada pel Club de Lectures. L’any1969 vam fer la plaça de l’Ajuntament(llavors plaça Espanya) dotant la ciutatd’un espai d’esbarjo tan necessari. Vampavimentar els carrers contigus a la pla-ça (Maria Anzizu, Claret, Marcel·líFarré, etc.). També vam crear el parcmòbil de l’Ajuntament, comprant uncotxe funerari, un camió per recollir labrossa i un altre de bombers. L’any1972, amb l’ajuda de la Diputació i detot el poble, vam construir el monumentdel Sagrat Cor i vam arranjar el camí.Una de les grans fites va ser la cons-trucció d’un nou col·legi, “Els Pla-nells”, l’any 1975. Les Escoles Velless’havien quedat petites i obsoletes idesprés de diversos viatges a Madrid,vam aconseguir que el Ministerio deEducación sufragués unes escoles no-ves, en un centre educatiu que va serpioner a Espanya, i on cohabitaven l’en-senyament primari amb el secundari.Respecte a les festes i actes socials, es-

tic molt satisfetperquè Artesa vaacollir activitats tanimportants com elfinal d’una etapa dela Volta Ciclista aCatalunya l’any1965 i la Trobadade Colles Sardanis-tes l’any 1974.També en aquellsanys es va iniciar laMatança del Porc.

Roca: Van ser quatre anys intensos enquè tot ens venia de nou. Malgrat aquestbreu període, en comparació amb els16 anys de l’alcalde Macià, vam fer al-gunes coses interessants. L’any 1980vam recuperar la Fira de SantBartomeu, batejant-la com Fira delMeló, la qual va tenir un gran èxit i unarepercussió promocional important(Jesús Santacreu –acs-, llavors gerentde la Cooperativa d’Artesa, va jugar-hiun paper importantíssim). Vam reivin-dicar la millora de les carreteres quepassaven per Artesa i vam aconseguirno quedar marginats respecte a altrespoblacions properes (fins i tot, vammantenir una reunió amb el presidentPujol on li vam indicar que no aparei-xíem en alguns mapes de carreteres, iell es va comprometre a arreglar eltema). Vam tenir la idea de construir laResidència d’Avis i vam prendre lesprimeres mides per posar fil a l’agulla(Cardona va recollir el testimoni i vafer realitat l’equipament). L’any 1980vam posar en marxa el Museu del

Montsec, amb la inestimable ajuda delDr. Maluquer de Motes, arranjant l’edi-fici de l’antic Ajuntament del carrerCarnisseries. També vam idear la cons-trucció d’una nova biblioteca i per aixòvam demanar diverses subvencions quevan servir per fer-la realitat l’any 1986.Vam arranjar les Escoles Velles i vamcedir diferents aules a diverses entitatsdel poble (entre les quals, una als Jubi-lats, associació que vam ajudar aconstituir). L’any 1982, Artesa va aco-llir la sortida d’una etapa de la VueltaCiclista a Espanya i un partit delMundialet de futbol. Vam gestionar elretorn del “Coro” a la Societat La Dà-lia Blanca, que havia estat requisat entemps de Franco. Un tema que ens vamarcar negativament, però en el qualpenso que vam donar la talla, va ser lariuada del novembre de 1982. Va serun trasbals per a tothom, però sortosa-ment no hi hagué danys personals. Elsdies, setmanes i mesos següents a la ri-uada, vam picar a moltes portes i vamreunir-nos amb el conseller Cullell, elpresident Pujol i, fins i tot, el rei JoanCarles I, els quals van respondre posi-tivament a les nostres demandes perreconstruir tot el que la riuada va fermalbé. Aquella activitat va monopolit-zar les nostres energies i algunes coseses van quedar al calaix per culpa de lariuada.

LP: Quin era el funcionament internde l’Ajuntament?Macià: Cada dijous fèiem la perma-nent, que era una reunió de l’alcalde ide tots els regidors, on es debatien i

La carretera Artesa-Baldomar va ser una de les obres importants dels 60-70

Macià mostra els plànols del nou col·legi al governador civil Aparicio Calvo Roca mostra un plànol del municipi d’Artesa al president Pujol

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

s’aprovaven els temes muni-cipals. Hi havia molt bon am-bient i una gran col·laboracióentre tots els regidors. Lescoses que feia l’alcalde lessabien tots els companys iplegats dedicàvem molteshores a la tasca municipal.Les reunions començaven ales 10 del vespre i molts copss’allargaven fins a les tres dela matinada. Hi havia pocscalers per fer coses, l’Ajun-tament cobrava pocs impos-tos que servien per pagar elsserveis bàsics com l’aigua iles escombraries; rebíem algunes sub-vencions de la Diputació i del GovernCivil, però no donaven per massa cosa.Sort que la gent participavaaltruistament en diferents obres.

Roca: Al principi vam tenir molts pro-blemes per al funcionament diari. Elmateix dia que vaig ser escollit alcal-de, va plegar el secretari, que va canvi-ar de destí, Vam estar 7 o 8 mesos sen-se secretari municipal; això i el fet quetots érem nous, ens van dificultar elnostre treball. Jo dedicava una hora imitja cada dia a l’Ajuntament i, al prin-cipi, la gent també venia a la botiga aparlar-me dels seus problemes, peròdesprés ho vaig prohibir perquè cadacosa necessita el seu espai i el seutemps. El nostre primer pressupost vaser d’11 milions de pessetes, dels quals7 eren destinats a pagar els treballadorsmunicipals i les despeses internes. Te-

níem poc marge per fer coses i, a més,vam coincidir amb el període de cons-titució de la Generalitat, que absorbiala majoria dels recursos econòmics pú-blics disponibles per posar-se en mar-xa. Durant la meva alcaldia, vam estaroberts a la col·laboració dels regidorsdels altres grups polítics.

LP: Des de sempre, una de les neces-sitats d’Artesa ha estat la implanta-ció d’indústries que garantissin tre-ball a la ciutadania. Què van fer vos-tès al respecte?Macià: La veritat és que durant aquellsanys vam treballar molt perquè vin-guessin indústries a Artesa, però el temano va reeixir. Vam estar a punt en di-verses ocasions, però no va poder ser.Fins i tot, l’Ajuntament va gestionar ova comprar terrenys per a què s’instal·-lessin dues grans indústries. Havia devenir a Artesa una empresa tèxtil ano-

menada SURITEX, per aixòvam comprar una finca de 4Ha. al baró de l’Albi, entreles hortes d’Artesa iMontsonís, anomenada“Diumenge gran”. Tambévam convèncer diferents pro-pietaris perquè venguessinels seus horts a la zona quequeda sota el Camp de fut-bol-Caserna de la GuàrdiaCivil-la Granja, on s’haviad’instal·lar l’empresaHilados i Tintos Solé. Aixòva ser a finals dels 60, prin-cipis dels 70, i havia de ser-

vir per crear 200 o 300 llocs de treballa Artesa, però la crisi industriald’aquells anys, va afectar aquestes em-preses, que van tancar portes. Un altretema relacionat amb això i que va por-tar molta polèmica va ser l’interès d’unaempresa química per instal·lar-se a laColònia-La Fàbrica. Molta gent s’hi vaoposar perquè va córrer el rumor quees tractava d’una activitat nociva i pe-rillosa per a la salut. Ja vaig proposarfer un referèndum i vaig demanar quehi hagués transparència respecte altema, a més vam encomanar un infor-me a l’Institut Químic de Sarrià.L’Ajuntament de Vicent Roca va here-tar el tema i ell us explicarà com vaacabar el tema.

Roca: Nosaltres ens vam trobar la pa-tata calenta de la indústria química. Elsinformes que arribaven eren favorables,però no eren del tot aclaridors. En un

Signatura de la compra de la finca “Diumenge gran” al baró de l’Albi, per ubicar una nova empresa Vicent Roca conversa amb el bisbe Joan Martí

8

la P

alan

ca

L’avinguda Maria Anzizu en obres. Anys 1965-66

9

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

primer moment, jo estava a favor de lainstal·lació d’aquesta indústria, perquèera necessària per revitalitzar l’econo-mia de casa nostra i, a més, coneixiaels amos i els veia bona gent. Vaig pro-posar de donar la llicència a la indús-tria, però reservant-me l’opció de tan-car-la si la activitat resultava perillosa,però ni l’empresa ni les institucionssuperiors no ho van acceptar. Fins i tot,vam anar a la Generalitat set o vuit re-gidors d’Artesa, on ens va rebre el con-seller de Governació i ens va intentarconvèncer que havíem d’acceptaraquesta indústria. La ciutadania, però,pressionava molt perquè no es fes, finsi tot es van organitzar manifestacions ialguna persona ens van arribar a ame-naçar si l’autoritzàvem. Finalment, elprojecte no va tirar endavant. Crec queaquest fet va influir negativament al’hora de sol·licitar ajudes i subvenci-ons a la Generalitat, donat que ells ha-vien insistit molt en què acollissimaquesta empresa.

LP: Un tema molt important queafecta la ciutadania és l’urbanisme.Ens poden explicar les seves experi-ències al respecte.Macià: L’any 1975 vam posar en mar-xa un pla de limitació del casc urbà, quehavia de posar les bases per al creixe-

ment urbanístic d’Artesa. Volíem quetothom que tenia solars es pogués be-neficiar del seu potencial però de for-ma ordenada i assenyada. Urbanismede Lleida no va aprovar el nostre pla.En aquells anys hi havia la percepciógeneral que els blocs de pisos haviende ser com més alts millor, perquè aixòera signe de ciutat gran.

Roca: Nosaltres vam fer una limitaciódel sòl urbà i vam començar a parlar deles normes subsidiàries, que es vanaprovar en el mandat de Cardona. Elspaletes ens pressionaven perquè deienque anirien a la misèria si no els deixà-vem edificar on volien. Tothom voliaconstruir com li donés la gana i vamtreure un BAN en què demanàvem queningú construís res enlloc sense con-sultar si el terreny era urbanitzable.

LP: Tant l’un com l’altre, van tor-nar a ser regidors després de ser al-

caldes. Com valoren la segona etapa?Macià: Jo em sé amotllar a les circum-stàncies, després de 16 anys d’alcalde ide 4 de descans polític, em vaig tornara apuntar a la vida municipal per apor-tar la meva experiència i el meu tre-ball. Vaig ser regidor per Unió ambCardona d’alcalde i durant uns mesosvaig ser diputat provincial. En aquellmandat vaig donar uns terrenys al po-ble per a construir-hi el pavelló.

Roca: Vaig entrar de regidor del PP el1993, a mig mandat, perquè la MariaRosa Aldavó ho va deixar i em va tocara mi rellevar-la. A les següents elecci-ons (1995) em vaig presentar de cap dellista pel PP perquè m’havia jubilat itenia més temps per treballar per al po-ble. No tinc gaire bon record d’aquellsanys, van ser una mica decebedors per-què l’equip de govern d’ERC no ensva tindre massa en compte a la resta.

LP: Com veuen el futur d’Artesa?Macià: La gent s’hauria d’implicar mésamb les coses del poble. Falta col·-laboració i ajuda de tothom per tirar elmunicipi endavant. Potser estem mas-sa bé i vivim massa còmodes, hi ha latelevisió i molta oferta d’oci i la majo-ria de ciutadans no s’impliquen comabans, quan la gent participava en lesfestes i feien obres a jova.

Roca: Falta una mica d’amor propi, fal-ta empenta per tirar Artesa endavant.

Tant Macià com Roca han estat dospersones que han treballat en pro delmunicipi, sempre buscant el millor perArtesa. Van viure dos èpoques ben di-ferents. Macià va ser alcalde durant ladictadura franquista; ens consta, però,que la seva prioritat sempre va ser ferpoble comptant amb tothom i deixantde banda la política rància del règimque li va tocar viure. A Roca també livan tocar uns temps difícils, de canvidemocràtic a les institucions i de certainestabilitat política. A tots dos, cal re-conèixer-los la seva meritòria tasca, per-què ells i els seus regidors van posar lesbases que fan d’Artesa un municipi mo-dern i actiu.

Miquel Regué i GiliFotos cedides pels Srs. Macià i Roca

L’alcalde Roca al balcó de l’Ajuntament

Partit de futbol per Pasqua de 1982. Roca, alcalde. Macià, president del CE Artesa

Final d’etapa de la Volta a Catalunya. 1965

Ràdio Artesa91.3 FM

11

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Nova junta al CENGEl CENG (Centre Excursionista Nova Gent), va nomenar novajunta directiva en una reunió celebrada el passat 7 de març. FrancescCases va deixar la presidència del club esportiu artesenc, deixantel seu lloc a Carmen Díaz. La nova junta queda constituïda de laforma següent: Presidenta: Carmen Díaz. Vicepresident: Jordi Solé.Tresorer: Josep Macià. Secretària: Angelina Jovell. Vocals: RoserBetriu, Jordi Regué, Ramon Cusola, Lluïsa Ribó, Christina Díaz,Josep Sànchez, Josefina Eroles, Pere Solans, Joan Estany, M. Àn-gels Vila, Alfredo Francesca, Marc Vilanova i Joan Ramon Miró.

Marc Forné deixa la presidència d’AndorraMarc Forné i Molné(Andorra, 1946. Advocat ipolític), amb lligams famili-ars a cal Gasset d’Anya, dei-xarà la presidència del Go-vern d’Andorra properament.Forné ha estat 10 anys al cap-davant del país dels Pirineusi ha esgotat els mandats quepermeten les lleis andorranes.El seu substitut serà el seucompany del Partit Liberal

Albert Pintat, que va guanyar les eleccions generals celebrades elpassat 23 d’abril. El pare de Marc Forné va passar diversos anysresidint i treballant a la casa pairal de cal Gasset d’Anya, on laseva mare s’havia casat en segones núpcies amb un dels fills.

Disputa al mercat d’ArtesaDiversos venedors del mercat dominical d’Artesa han expressatles seves queixes a l’ajuntament per les molèsties que els provocaun altre paradista. Aquest utilitza un tràiler de grans dimensionsper transportar les fruites i verdures que ven i l’estaciona al migdel pas per muntar la seva parada, dificultant o impedint que elsaltres ambulants puguin habilitar les parades a l’hora de començarel mercat. Els venedors demanen que aquest paradista tregui eltràiler abans de les vuit del matí. En les últimes setmanes hi hahagut diverses picabaralles entre aquest venedor i la resta, haventd’actuar els mossos d’esquadra. Segons l’alcaldia, el tema està envies de solucionar-se. (Segre 08-04-05).

El papers de Salamanca no tornen a ArtesaSi bé el govern espanyol va aprovar el passat 15 d’abril el retorndels papers de Salamanca a Catalunya, només ho farà a la Genera-litat i als particulars i entitats privades que ho reclamin. Els ajun-taments es queden fora del projecte de llei, entre ells el d’Artesa iquinze més de Lleida. Aquesta exclusió es justifica sota una expli-cació gens clara, que ve a dir que els ajuntaments no tenien com-petència sobre la custòdia dels documents en el moment de serconfiscats per les tropes franquistes i, a més, el seu retorn afecta-ria la unitat dels arxius de Salamanca. La Diputació de Lleida jaha creat una plataforma que reivindica el retorn d’aquests docu-ments; ERC diu que una nova llei retornarà els documents als ajun-taments i els socialistes tenen versions diferents (el ministre Cal-dera diu que no es mourà cap altre paper i els socialistes catalansdiuen que la majoria dels documents requisats als ajuntaments per-

tanyien a particulars i, per tant, podran tornar).Tot plegat, un enrenou de difícil solució.

Fuita de gas a ArtesaUna fuita de gas propà al bloc de pisos situat a lacarretera d’Agramunt, 100 d’Artesa de Segre creàl’alarma entre els veïns d’aquell indret. El fet suc-ceí el vespre-nit del passat 29 de març i obligà adesallotjar una trentena de veïns. Segons sem-bla, el dipòsit de gas de l’edifici tenia massa pres-sió i una de les vàlvules de seguretat va fallar,provocant una fuita als baixos de la casa. Elsbombers i els mossos d’esquadra intervinguerenen el balisament de la zona i l’evacuació delsveïns, fins a l’arribada dels tècnics que solucio-naren la fuita al cap d’unes hores. Alguns delshabitants es van quedar sense sopar i altres vandormir en pisos de familiars seus, per la inquie-tud i inseguretat que els creà el succés.

Excursionistes perduts a TòrrecEl passat 24 d’abril dos excursionistes iguala-dins es van perdre a Tòrrec, mentre caminavenper senders de la zona. A la mitja nit van aparèi-xer a Comiols sans i estalvis, després d’una re-cerca que va comptar amb la participació de bom-bers, policia, protecció civil i veïns de la zona.

Crisi a Ràdio ArtesaEn les últimes setmanes s’ha produït una crisiimportant a l’Emissora Municipal Ràdio Artesade Segre. Així, els membres del programa “ElTrident” han deixat l’emissora per desavinencesamb el fundador i actual director de la ràdio, JosepM. Solans. El Patronat Municipal que regeixl’emissora s’ha reunit en dues ocasions per tro-bar una solució que doni continuïtat i obri la rà-dio a nous i antics col·laboradors. D’altra banda,des de fa unes setmanes, Artesa compta amb unnou repetidor que permet sintonitzar correctamentles emissores de la Generalitat (Catalunya Rà-dio, Informació, Cultura i Música).

Ajuts del Leader+ per Artesa i comarcaEl passat 4 d’abril, la junta general del Grup d’Ac-ció Local (GAL) Montsec Sostenible va apro-var, entre altres qüestions, la concessió d’un to-tal de 22 subvencions de la iniciativa comunità-ria Leader+ (2002-2006). D’aquestes, 6 corres-ponien a Artesa (Gimnàs Altis, Pub Jack’s, Asse-gurances Gardel, Fisart, Tashia, PerruqueriaImma), un a Foradada (Fapeco 2005), un a Seró(Gerpita) i un a La Fàbrica (Abrasius Jadeca). Eltotal d’aquests ajuts és de gairebé 360.000 eurosi la inversió total de les actuacions és superior almilió i mig. Cal recordar, però, que aquest GALté tancada l’entrada de noves sol·licituds.

12

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Sant Jordi 2005

No solament les llibreries iles floristeries, sinó tambéaltres establiments d’Ar-tesa es van sumar a la festade Sant Jordi, que enguanyva caure en dissabte, ambdiferents iniciatives quevan contribuir a ambientarla diada. Per la seva banda,els escoltes van organitzaractivitats per la mainada eldissabte a la tarda a la pla-ça de les Escoles Velles iun concert, a la nit, al pa-velló poliesportiu per al jo-vent.

Les Artesenques Actives van convidar la diputada socialista Teresa Cunillera a una xerrada sobre la violència domèstica iels drets de les dones, que va tenir lloc a la Dàlia Blanca durant la tarda.

13

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Maragall inaugura les noves variantsEl diumenge 24 d’abril, el president de la Generalitat Pas-qual Maragall, acompanyat pel conseller de Política Territo-rial i Obres Públiques Joaquim Nadal, van ser presents a laposada en servei de les variants est i oest de Balaguer. A lamateixa població, el president va assistir a la presentació delPla de renovació per a la línia Lleida-La Pobla de Segur deFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

El Leader Montsec aprova nous ajutsEn la junta general del 4 d’abril del Grup d’Acció LocalMontsec Sostenible es va aprovar la concessió de 22 nousajuts, els següents dels quals corresponen a municipis de laNoguera: Àger, 2; Artesa de Segre, 8; Camarasa, 2; Forada-da, 1; Ponts, 7.

2a Marxa NoguerencaEl 3 d’abril va tenir lloc a Butsenit la 2a Marxa Noguerenca,organitzada per l’Associació Foment Cultural i Recreatiu deButsènit. El recorregut, amb sortida i arribada a Butsènit, vapassar per Montgai, Cubells i La Torre de Fluvià. Hi haviados circuits a escollir pels participants, un de llarg de 18,5km i un altre de curt de 8,3 km.

Convocatòria d’ajuts de recerca educativaEl CEIP la Noguera de Balaguer ha estat escollit en la convo-catòria d’ajuts al desenvolupament de projectes de recerca iinnovació en matèria educativa, del Departament d’Universi-tats (DURSI). El centre participa en el programa d’adopcióescolar de monuments, que pretén dinamitzar el coneixementdel patrimoni històric i arqueològic de cada municipi a travésd’un treball específic als centres educatius entorn a un monu-ment proper. En aquest cas, el monument adoptat és el jaci-ment paleolític de la Roca dels Bous a St. Llorenç de Montgai.

Pilarín Bayés al CEIP de PontsA finals del mes de març, el CEIP de Ponts va rebre la visitade la coneguda il·lustradora infantil Pilarín Bayés, dins deles activitats planificades pel centre durant la primavera. Vacrear un conte o història pròpia per a cada cicle, els qualsquedaran a l’escola de Ponts amb l’objectiu de fomentar lalectura i l’estimació pels llibres.

Ral·li de vehicles antics a ÀgerEl 3 d’abril, Àger va acollir la desena edició del Ral·li Lleida-Àger de vehicles antics. Hi van participar uns 80 automòbilsaproximadament, anteriors al 1955 i models esportius anteri-ors al 1965. Els membres de l’organització van manifestar

que seria interessant que aquesta trobada aconseguís una con-tinuïtat, pel seu nombre de participants i per l’acollida queen rep.

Implantació de pàgines web municipalsEl Consell Comarcal de la Noguera ha tret a contractaciópública l’execució del projecte d’implantació de les pàginesweb municipals i d’administració electrònica. Aquesta con-vocatòria intenta introduir les noves tecnologies en la presta-ció dels serveis dels ens locals. Durant el 2005 aquest projecteja s’executarà a la majoria dels ajuntaments de la comarca.

La Trobada de Campaners d’Os ja és major d’edatLa XVIII Trobada de Campaners d’Os de Balaguer (24 d’abril)va aplegar més de 2.000 visitants i comptà amb la presènciad’uns 50 campaners (el més jove, 11 anys; i el més gran, 101),que van fer exhibició de més de 200 tocs diferents amb lescampanes de l’església de Sant Miquel. A la sala gòtica delcastell es va poder veure una mostra de campanes.

II Trobada comarcal de Creu RojaEl passat 16 d’abril, Creu Roja Comarcal a la Noguera varealitzar la II Trobada Comarcal de voluntaris/es. Va comp-tar amb una assistència d’uns 40 voluntaris de totes les àreesde voluntariat de Creu Roja a la Noguera, tant de Creu RojaJoventut com de les diferents àrees de voluntariat adult: im-migrants, gent gran, preventius... La trobada es va iniciar ales 9:30h amb la presentació de la memòria 2004 i va conti-nuar amb una xerrada sobre cooperació internacional: unaexperiència de dos voluntaris de Creu Roja Provincial. Enacabar, i després d’un descans, es va continuar amb la for-mació dels voluntaris: comunicació activa, relaxació i pri-meres cures eren els tres tallers que podien triar els volunta-ris de 12 a 14 hores. Eren tallers formatius de caire méspràctic i que varen tenir força èxit. La jornada va acabaramb un dinar tots junts.

Premis de Sant JordiEl Consell Comarcal de la Noguera va lliurar els Premis dePremsa Local i Comarcal, de Narrativa Intergeneracional id’Auques la vigília de Sant Jordi. En un acte festiu i de pro-moció cultural, el Consell presidit per Josep Roig va atorgardiferents premis a diversos noguerencs i noguerenques. En-tre els guardonats, cal destacar el primer premi aconseguitper Miquel Regué amb l’article “La nova Clua” publicat a larevista “La Palanca” el passat mes de juliol de 2004.

Anna M. Vilanova Alentorn

15

la P

alan

ca

Ràdio Artesa91.3 FM

BÀSQUET

CENGDel 03-04-05 al 17-04-05

Campionat Catalunya masculí 3a categoria

CB Calaf - CENG Coop. Artesa 62 - 64CE Universitari - CENG Coop. Artesa 63 - 58CENG Coop. Artesa - Tremp 80 - 83

Territorial sènior masculí

CB Sant Guim - CENG Calvet 46 - 37CB Cappont - CENG Calvet 69 - 45CENG Calvet - CB Juneda 56 - 48

Infantil masculí (2a fase)

CENG Jubete - CB Pardinyes 67 - 65Sedis - CENG Jubete 62 - 69CENG Jubete - BAC Agramunt 53 - 37

Mini Masculí

CENG Miró - BC Principat 72 - 222a fase:CENG Miró - CB Balaguer 65 - 15EF Urgell - CENG Miró 53 - 42

Territorial sènior femení (2a fase)

CB Tremp - CENG Jack’s 38 - 32CENG Jack’s - CB Secà Sant Pere 34 - 41

Cadet femení Interterritorial A1

CENG Altis - Unipreus Lleida 43 - 52Sedis - CENG Altis 46 - 60CENG Altis - Reus Ploms 41 - 72

Mini Femení (2a fase)

CENG Master - Unipreus 32 - 82River Andorra- CENG Masters 39 - 35

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 2-04-05 al 16-04-05

Juvenil

CE Artesa S. - Borges Blanques 4 - 3Tàrrega - CE Artesa S. 2 - 4CE Artesa S. - Mollerussa 0 - 1

Cadet

EFAP - Balàfia 1 - 4Orgèl·lia - EFAP 3 - 1EFAP - Mollerussa 1 - 1

Infantil

Pobla de Segur - EFAP 2 - 6EFAP - Rialp 0 - 3

Aleví

Agramunt - EFAP 0 - 9EFAP - Tàrrega 3 - 0Arbeca - EFAP 3 - 3

Benjamí

Agramunt - EFAP 2 - 2At. Segre - EFAP 4 - 1

Prebenjamí

Cervera - EFAP 4 - 1EFAP - Tàrrega 7 - 1EFAP - Agramunt 4 - 1

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Informació facilitada per J. Regué, R. Cotonat i R. Giribet

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 26 (03-04-05) a la jornada 29 (24-04-05)

CE Artesa S. - Tremp 1 - 1 (Leal)Gimenells - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Cervià 3 - 2 (Ribera,Cortada,

Francesca)Agramunt - CE Artesa S. 1 - 1 (Cortada)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 10 Empatats: 8 Perduts: 11Gols a favor: 42 Gols en contra: 461r: Organyà (57 punts). 10è: CE Artesa (38 punts).

Resultats de bàsquet i futbol

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

V Festival esportiu d’aeròbicl diumenge 3 d’abril el GimnàsAltis d’Artesa de Segre va orga-

nitzar el V Festival esportiu d’aerò-bic al pavelló poliesportiu de la nos-tra localitat. Va reunir diversos gimnasos de di-ferents contrades: Almacelles,Almenar, Castellserà, Cervera, La Seud’Urgell, Oliana, Ponts i Tàrrega, ambnombrós públic i molta participació. Tots els participants van demostrarun gran nivell esportiu, amb el ritme,les coreografies i músiques més actu-als. Es van fer exhibicions d’aeròbic,funk, hip-hop, steps, taekwondo, tono-kick i kick-boxing. Els participants erend’edats compreses entre els 3 anys i els88 anys (el nostre grup del gim-or, queva ser molt aplaudit i felicitat). En aca-bar, el Gimnàs Altis va obsequiar ambun berenar tots els participants i assis-tents. La nostra ciutat d’Artesa va demos-trar un gran nivell esportiu, ja que tot iser un festival amb música (sense serun esport competitiu ni individual), pera realitzar aquestes activitats esporti-ves, cal assolir un nivell cardiovascular,un to muscular, una coordinació i unsaber complementar-se amb el grup. Tot l’èxit d’aquest dia és el resultatdel treball al gimnàs i de l’esforç delsmonitors i els alumnes per aconseguiraquesta fita. Volem donar les gràcies a tots elsparticipants i col·laboradors (tothomque va ajudar-nos un any més). Entretots fem possible que aquests actes si-guin de rellevant importància.

Gimnàs Altis

El Gimnàs Altis fa10 anys

El diumenge dia 12 de juny fa-rem un dinar, al qual ens agra-daria que vinguéssiu per poderparticipar junts d’aquesta festa

E

16

la P

alan

ca

17

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Crèdits de Síntesier bé que ara feia uns quants me-sos que no aportàvem res a la re-

vista, aquest mes volem aprofitaraquest espai per agrair a tota unasèrie de gent i d’institucions que enshan ajudat a dur a terme el Crèditde Síntesi. Però, què és el Crèdit de Síntesi? És un treball que qualsevol alumned’ESO ha de fer a cada curs. El treballconsisteix en tota una sèrie d’activitatsde diversa mena i que busquen conso-lidar els coneixements adquirits durantel curs.Enguany hem dut a terme el Crèdit deSíntesi del 18 al 21 d’abril i, per cur-sos, hem treballat les següents vessants:- 1r ESO: Coneguem Artesa de Segre.S’ha visitat la Palanca, el Castellot is’ha buscat informació sobre la nostrahistòria.- 2n ESO: Les institucions d’Artesa deSegre. S’ha parlat amb diferents insti-

tucions amb l’objectiu de conèixer-lesmés abastament.- 3r ESO: La Vall de Boí. És l’únic cursque es desplaça a un camp d’aprenen-tatge per a dur a terme el Crèdit de Sín-tesi, on es treballa l’art romànic i lanatura de la Vall de Boí.- 4t ESO: L’Artesa empresarial. A par-tir de la visita a dues empreses, els es-tudiants han d’intentar crear una novaempresa, partint de zero: permisosd’obra, normatives de construcció, crè-dits bancaris, factures dels proveïdors,etc. Com es pot veure, són quatre diesplens d’activitat on els alumnes apre-nen a treballar en grup i a saber treureprofit dels seus coneixements. Però totaquest treball no es podria dur a termesense l’ajut de diverses persones i enti-tats, que són les següents:- Vicent Roca- Ajuntament d’Artesa de Segre (Alcal-

de, Regidor de Festes i Esports, Arqui-tecte Municipal)- Associació d’Artesenques Actives- Biblioteca Municipal Joan Maluquer- Orfeó Artesenc i Caramelles- CENG- Bombers d’Artesa de Segre- Museu del Montsec- Revista La Palanca- Mossos d’Esquadra- Cooperativa d’Artesa- Fàbrica de Mobles Ros- BBVA- Caixa Penedès- BSCH- La Caixa Gràcies per la vostra col·laboració ila vostra predisposició a compartir unamica del vostre temps i de la vostraexperiència amb nosaltres.

IES Els Planells

P

19

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Petits monuments religiosos del municipi d’Artesa (2)ecordem als lectors de la nostrarevista que, malgrat el títol amb

el que expressem la motivació i fina-litat d’aquest treball, tal com anun-ciàvem a la primera part, estem fentuna exposició del compendi de la in-formació històrica documentada so-bre religiositat, combinant-la amb larelació dels elements religiosos ques’han anat bastint per la mà de l’ho-me al llarg dels temps i que avui res-ten al municipi d’Artesa de Segre. La intencionalitat d’aquest passeigper la història és la de mostrar l’evolu-ció del fet religiós al nostre territori.Serà a partir d’aquesta visió històricaque podrem entendre el perquè delspetits monuments dispersats per la ru-ralia en forma de creus, pedrons, forní-cules i capelletes, entre altres tipus demanifestacions. Fent una recapitulació, recordaremque al número 274 de La Palanca par-làvem de la religió des de l’inici delstemps fins als albors de l’era cristiana,tractant els moments històrics i elsmonuments conservats fins avui de lescultures del Neolític, l’Edat del Bron-ze, els ibers i els romans. Avui parla-rem dels primers 1000 anys de la nos-tra era.

El primer mil·lenni després deCristCom dèiem al capítol anterior, els ro-mans havien arribat a casa nostra l’any218 aC desembarcant a Empúries idestruint aquell mateix any la capitaldel ibers ilergets, Atanagrum. Dos-centsanys més tard ja havien aconseguit im-

plantar el seu procés de romanització,del qual dos dels trets característics quehan deixat empremta a Catalunya fo-ren el dret romà, basat en la justícia il’equitat i que ha estat d’una gran in-fluència en la concepció del dret cata-là; i l’altre, el llatí, idioma que evoluci-onà derivant cap el que s’utilitzà perescriure les Homilies d’Organyà i queencara es parla al nostre país. Una de les tres grans religionsmonoteistes, el cristianisme, neix aJerusalem al llarg del segle I de la nos-tra era, expandint-se a través d’Antio-quia cap a occident. A l’any 40, Perearriba a Roma i al 42 ja era bisbed’aquesta ciutat. L’any 64, al incendi-ar-se la capital de l’imperi romà, Neróatribueix el foc als cristians desenca-denant-se la primera de les grans per-secucions. Malgrat que la tradició diu que Pauva sojornar l’any 59 a Tàrraco (AA VV1992, 261), i tot i que les primeres re-ferències del cristianisme a la penínsu-la daten del s. II, no és fins al s. III quees constata, a partir de les actes del mar-tiri de Sant Fructuós (Bisbe de Tarra-gona), l’existència d’una jerarquia ecle-siàstica amb bisbes i diaques a les ciu-tats de l’actual Catalunya. A l’any 304,Valerià decreta una persecució en la quepatiren martiri, entre molts altres cris-tians, Santa Eulàlia a Barcelona, SantFeliu a Girona, Sant Cugat a la pobla-ció que porta el seu nom, etc. Malgrat les dificultats, al llargd’aquests anys el cristianisme continual’avenç fins a cobrir l’Europa occiden-tal i tot el perímetre del Mediterrani,

tot i que a la vegada apareixen diferentscorrents de pensament com ara el gnos-ticisme, el nestorianisme, el mono-fissisme, l’arrianisme... Al febrer de l’any 313, Constantíatorga l’Edicte de Milà pel que es con-cedeix la llibertat religiosa als cristians,tot i que no fou fins l’any 391 que elcristianisme s’imposà a la religió ofi-cial de l’Imperi Romà. A l’any 415 els visigots, amb Ataülfi Gal·la Placídia al front, entren a laTarraconense proclamant Barcino ca-pital visigòtica. Els visigots abraçavenla branca religiosa de l’arrianisme, laqual negava la divinitat de Jesús, noconsiderant-lo com a part de Déu, sinócom a una criatura humana. No va serfins l’any 587 que s’abandona aquestacreença quan el rei Recared es conver-teix al catolicisme. Els visigots varen deixar petja al nos-tre municipi i a les seves immediaci-ons, tal és el cas de la moneda trobadapel Sr. Rafel Gomà a la cova del Parcosituada a Alòs de Balaguer. Es tracta

d’un Trident d’or encunyat entre elsanys 698 i 702 dels que actualment enresten molt pocs exemplars. Al seu an-vers s’hi llegeix, en llatí: En el nom deDéu Wititza Rei, i al seu revers: En elnom de Déu Egica Rei. En aquells anysEgica associa el tro al seu fill Wititza.

R

Restes de la Mesquita d’Anya Enterraments paleocristians a la Mesquita d’Anya

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Aquest és el motiu pel qualdos reis comparteixen la ma-teixa moneda. Reafirmant lacristiandat del moment, homobserva, a cada una de lesdues cares, una creu patentacompanyada d’una flor delis a l’anvers i les efígies delsdos reis al revers. D’aques-ta moneda actualment sen’ha perdut el rastre. Prop d’Anya, a l’indretconegut con la Mesquita,s’hi troben les restes de l’es-glésia que es va esfondrar enel segon terç del segle passat, atrapantal seu interior una família. A prop deles restes de l’església s’hi troben al-gunes tombes i a principis dels anys1970 hi havia algun sarcòfag. Aquestcementiri sembla que es pot datar enl’època visigoda juntament amb l’ori-gen de la construcció d’aquest temple,tot i que els murs derruïts de l’església,segons ens informa Joan RamonGonzález (1994, 194) tot i poder tenirun origen romà tardà, el tipus de para-ment conservat, algunes dovelles i al-tres elements existents, suggereixen unaavançada datació medieval. Mercè Salud i Puig ens diu (1984,21) que la importància de la cultura àrabs’inicia a la comarca al llarg del s. IX,s’estén al llarg del s. XI i s’acaba aLleida l’any 1149, moment de la sevaconquesta per part de Ramon BerenguerIV. Del pas d’aquesta cultura pel nos-tre municipi, tot i formar part de la lí-

nia fronterera entre el califat deCòrdova i els comtats catalans, n’haquedat ben poca cosa. Restes de cas-tells i algun tret toponímic. Lladonosaens assabenta (1990, 62) que a partirde la invasió musulmana varen sermolts els que fugiren cap al nord de lesGàl·lies, però a l’Alt i al Mig Segre, lamajoria dels pobladors romanguerenferms a la seva terra i a la fe de Cristsota dominació musulmana, en actitudd’enfrontament contra els àrabs i elsrenegats que substituïren els evangelisper l’Alcorà, alguns dels quals d’ori-gen cristià, com els Amrús, els Saborit,els Banús Qasi i altres cabdills de lafrontera superior, governaren Lleida du-rant tres centúries. D’aquesta actituddels pobladors originaris del territori esdesprèn que l’empremta que varen dei-xar els àrabs sobre la consciència reli-giosa dels autòctons va ser nul·la. Sembla que probablement es podria

fixar en aquesta època laconstrucció de les tombesexcavades a les roques queencara perduren en diversosindrets del municipi, com ésel cas de les situades alsTossalets d’en Maluquer en-tre Vernet i Alentorn, aMontmagastre, al terme deSeró, al Pla i a l’anomenatTossal de les Vídues, propd’Alentorn. Si ens fixemamb la situació d’aquestsenterraments podem obser-var que estan ubicats, tots

ells, a prop d’antics castells àrabs, res-pectivament Vernet, Montmagastre,Grealó i el Castell d’Artesa. Sobre el Tossal de les Vídues, la tra-dició recollida per Joan Bellmunt(1994, 134) ens diu que el pobled’Alentorn, que en aquell temps teniaun nom diferent (el qual avui desconei-xem) i també una localització incerta,fou molt bel·ligerant contra la invasiósarraïna. Tant fou així que els àrabs ha-gueren d’organitzar una forta batallaamb gran quantitat d’efectius per tald’arrasar el poble i els seus habitants.Tots els homes moriren en el combat,restant a resguard, en una cova, les do-nes i els fills petits. Acabada la batalla,les dones i els nens anaren al poble ontrobaren tots els cossos morts, que en-terraren en un tossal proper. A partird’aquell moment, les visites a aquelltossal varen ser freqüents amb el queacabà anomenant-se el Tossal de lesVídues. La cova que va servir de refu-gi s’anomenà de Sant Salvador, en cla-ra referència a la salvació de la pobla-ció femenina i infantil, i diu la tradiciótranscrita per Joan Bellmunt que peraquest motiu és sant votat al pobled’Alentorn, a més de ser-ho per la pes-ta. La tradició també diu que es cons-truí un nou poble a les proximitats, al’entorn de l’originari, i és d’aquest en-torn d’on prové el nom d’Alentorn. Detota manera, sense pretendre entrar enl’estudi etimològic del topònim, veiemque el prefix AL (article determinat, enàrab) té una notació clarament musul-mana. Després de diferents intents, a l’any1037 Artesa de Segre es definitivamentconquerida pels cristians, essent venu-

20

la P

alan

ca

Tombes al tossal de les Vidues

Tomba a Seró

21

la P

alan

ca

BIBLIOGRAFIA Autors varis. Gran Atles Geogràfic i Històric de Catalunya. PremsaCatalana, S.A. Barcelona. 1992 González, Joan Ramon. La mesquita d’Anya. Catalunya Romànica. Vo-lum XVII, la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994 Salud i Puig, Mercè. Toponímia àrab de la comarca. Recerques de lesTerres de Ponent VI. Publicacions del GRTP. 1984 Lladonosa i Pujol, Josep. Història d’Artesa de Segre i la seva comarca.Ajuntament d’Artesa de Segre. 1990 Joan Bellmunt i Figueras. Fets, costums i llegendes. La Noguera I. Pa-gès editors. Lleida. 1994

da en alou pels comtes d’Urgell a ArnauMir de Tost l’any 1038. Aquest és elmoment de la recristianització del ter-ritori, amb la construcció d’esglésies iel restabliment del culte, adreçat prin-cipalment a la imatge de la Mare deDéu, la qual comença a modelar-se apartir del s. X, mostrant-se com unaevolució de la Deessa Mare Terra. Peròaquest serà tema per al proper capítol.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

www.artesadesegre.net

23

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

La darrera estàtua del “Caudillo”n aquesta enganyosa vida tot ar-riba i tot passa, camí del mar del

mai més. I, en virtut d’aquesta ine-xorable llei, passen els homes i pas-sen els règims; malgrat que, en algu-nes ocasions, el seu record perdura através dels temps, donant nom a pla-ces i carrers, immers en les planes dela història, o en les sales dels museus... I a la veïna Espanya, després de 40anys d’un règim dictatorial, sorgit d’unacruenta guerra civil i imposat “manumilitari”, amb la mort del generalFranco –mort el gos, morta la ràbia–va finalitzar-se aquell mal somnid’oprobi i de vergonya, substituït pelsistema democràtic, el qual, diguin elque diguin, i malgrat els seus defectes,no deixa de ser el més perfecte de totsels règims polítics haguts i per haver. I en el decurs de les dècades en quèel franquisme va imperar, amb mà deferro, de punta a punta de la pell debrau, el culte al personalisme del dic-tador i dels seus acòlits va sembrar totala terra de l’Estat espanyol de monu-ments, signes, túmuls i monòlits, reme-morant noms de generals, d’almiralls ifalangistes. I per damunt de tot la figuragens esvelta del tirà, a peu o a cavall... Eren dies de vi i de roses per a totala camarilla franquista, amb sagetes dela Falange clavades a les entrades deles viles, amb monuments rememorantels caiguts del bàndol insurrecte, ambles avingudes, places i carrers bateja-des amb noms de generals o del funda-dor de la Falange, i amb estàtues a dojodel generalíssim, responsable directe dela mort de milers i milers d’espanyols enels camps de batalla, a les presons, a l’exilii, fins i tot, als camps d’extermini nazis. Després d’anys i panys d’aguantarun règim tirànic, enmig de constantsrepressions, amb la mort del dictador,tota la parafernàlia que girava a l’en-torn dels principis generals del“Movimiento”, del “atada y bien atado”i d’una tronada “democràcia orgànica”,va esfondrar-se com el túnel del Carmelbarcelonès i la llum de la democràcia,la mateixa que el franquisme havia apa-gat enmig d’un bany de sang, tornava abrillar, quaranta anys després, damunt

la terra de l’Estat espanyol. I al seu conjur, i com és natural, vacomençar la liquidació de tota aquellamunió de signes externs que recorda-ven, un dia sí i altre també, tot un re-guitzell de personatges i de fets entron-cats directament amb un període de lahistòria espanyola gens plaent per unapart molt considerable del poble planer. I “piano, piano” –com diuen els ita-lians– i d’una forma massa lenta segonsels lliberals i massa accelerada segonsels nostàlgics del franquisme, les sage-tes falangistes anaren desapareixent dela geografia espanyola. Molts noms degenerals foren substituïts en places icarrers per altres denominacions enconcordança amb els nous temps, i lesnombroses escultures del dictador fo-ren retirades de la via pública. A la veïna nació catalana, el referitdesmantellament va produir-se en for-ma accelerada i, amb l’excepció de l’es-cut existent encara a l’edifici de Capi-tania General, podem dir que pràctica-ment els signes franquistes han desa-paregut totalment. En alguns indrets,però, de l’Espanya profunda, amb som-nis de “Imperios hacia Dios”, són re-becs i obstinats, i alguns dels dits sig-nes subsisteixen encara. Recentment, la darrera estàtua delreiterat general Franco que restava a la

ciutat de Madrid fou retirada del seuemplaçament i traslladada a un magat-zem del Ministeri de Foment. Arreld’això, uns quants centenars d’ultres dela ciutat de l’Os i de l’Arboç palesarenel seu desacord per la desaparició deldarrer vestigi públic del franquisme ala capital de l’Estat espanyol, amb critsde “Caudillo, Caudillo”, càntics del“Cara al sol”, exhibició de banderesamb l’aligot i braços enlaire, com enels millors temps del nazisme. La sang, però, no va arribar alManzanares. L’estàtua de Franco i elseu cavall han desaparegut de la viapública i els nostàlgics del feixisme sen’han tornat al cau, amb el consol queencara els queda “El Valle de losCaídos”, aquella obra faraònica quinesparets degotegen sang dels presonersrepublicans espanyols que, en règimd’esclavatge, bastiren –molts d’ellsmoriren en la construcció– aquell ge-gantí monument funerari. Com a cloenda, direm que, personal-ment, som dels que considerem gensaconsellable la presència de símbolsdictatorials al vent del carrer sota unrègim democràtic. El seu lloc està a lessales dels museus i a les planes de lahistòria.

Sícoris

E

Amb el triomf dels insurrectes, tota la geografia espanyola va quedar submergida sota una onada de jous,sagetes, monòlits i signes de la dictadura franquista... I per a mostra un botó. (Foto Sicoris)

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Trobada d’exjugadors del CE Artesa de Segrel diumenge 17 d’abril va tenirlloc una trobada de jugadors i

directius que havien jugat i dirigitl’equip de futbol d’Artesa, des del’any 1963 fins l’any 1972, quan esva pujar de categoria. Gairebé cinquanta jugadors d’aquellstemps ens vàrem reunir al camp de fut-bol d’Artesa. A continuació es va anara visitar el castell de Montsonís i des-prés, tots plegats, acompanyats de lessenyores, vam fer un dinar de germa-nor a “El Celler de l’Arnau”. El retrobament dels companys, al-guns dels quals no ens havíem vistdesde feia 35 o 40 anys, va ser forçaemotiu; de fet, tots teníem la mateixacara que anys enrera, les petites dife-rències només eren en els cabells, quehan canviat de color o han marxat, ipotser una mica en el pes, encara quealguns segueixen tenint molt bona es-tampa. (per suposat que no donaremnoms, no fos cas que s’enfadin els al-tres). Mireu bé la foto i ho podeu com-provar. El dinar i la llarga “sobretaula”, vadonar peu a recordar moltes anècdotesi “batalletes” d’aquells temps i tots ple-gats ens vam acomiadar amb la idea deno esperar quaranta anys més per tor-nar-nos a trobar. Pels que no heu viscut aquella èpo-ca, i per recordatori dels que l’heu vis-cut, Artesa va estar sense futbol de com-petició durant uns anys, i va ser a l’any1963, que uns quants “futboleros” ensvam començar a moure per intentaromplir les tardes dels diumenges ambpartits de competició. El vicari mossèn Masó, (dep), ens vadonar la primera empenta per posar-hoen marxa, i a l’antiga sabateria delCercós, al costat de cal Serra, que avuiés part de l’església actual, vam fer al-gunes reunions abans d’anar a veure alJaume Farràs, que ens va orientar enl’organització i ens va recomanar duespersones per tirar-ho endavant: elFrancesc Vilalta i el Josep Fontanet, elprimer dels quals, el vam treure del llitper explicar-li les nostres inquietuds. ElSisquet ens va comentar que ell hi es-tava disposat, sempre que hi hagués un

recolzament general d’aficionats. Així es va fer una convocatòria ge-neral d’aficionats al local del Coro.Aquell dia es va constituir la primerajunta d’aquesta nova etapa, encapçala-da pel Sisquet, i gairebé cent aficionatses van apuntar com a socis. El Sisquet i la junta es van posar atreballar amb ganes, i aquell any ja vantornar els partits de “campeonat” alnostre poble, amb un equip totalmentd’Artesa i comarca. En el mateix any

s’afegiren a la plantilla jugadorsd’Agramunt. L’any següent, s’hi vanafegir jugadors de Tàrrega i rodalies. Al tercer any, si no em falla la me-mòria, es va jugar la promoció amb elRubí. En els anys següents, només treso quatre equips de Lleida vam continu-ar defensant la categoria amb llargsdesplaçaments a Tarragona i Barcelona. En anys successius es van afegir a laplantilla jugadors de La Fuliola i demolts altres llocs de la província fins

E

CE Artesa de Segre. Temporada 1963-1964

CE Artesa de Segre. Temporada 1965-1966

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

que l’any 1972 es va jugar i guanyar lapromoció d’ascens a Primera Regional. Crec que en aquest punt cal fer unreconeixement a totes les persones ano-menades i a moltes altres que com amembres de les juntes directives, hancol·laborat a fer possible aquests anysde futbol a Artesa. I també cal tenir en compte, els mésde vuitanta jugadors que en aquestestemporades, han defensat els colors del’equip de futbol, gràcies a tots elsd’Artesa i comarca i a tots els que heuvingut des dels diferents pobles de laprovíncia, moltes gràcies, per aquestsquaranta-dos anys seguits de futbol aArtesa.

Josep Regué i Montserrat

CE Artesa. Temporada 2004-2005n any més, el Club EsportiuArtesa disputa la categoria 1a

Regional. Els futbolistes locals estanrealitzant una campanya irregular iocupen les posicions tranquil·les demitja taula. L’equip presidit per Joan MaciàCercós està format per jugadors de casai és entrenat per Paco Marín, que estàal capdavant del conjunt per segonatemporada consecutiva.

A dalt, d’esquerra a dreta: Eduard Cortada, Damià Farré, Josep Brescó, SergiBeltran, David Galceran, Joan Macià (president), Xavi Ribera, Fran Bessone,David Aubets, Paco Marín (entrenador), Manel Casado (2n entrenador), MarcFarré, Antoni Español (massatgista).

A sota: Sergi Marín, Àlex Trepat, Jordi Francesca, Dani Leal, Jaume Codina,Xavier Solsona, Marc Figuera.

També juguen Gerard Naudí i Carles Galceran, El delegat és Ton Durany. Vancomençar la temporada Rossend Mora i Àngel Santacreu, que actualment estancedits al Vilanova de l’Aguda.

U

CE Artesa de Segre. Temporada 1971-1972

26

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

En moments com aquest, sorpresa, ràbia, solitud, buidor...quan sembla que no hi ha res on agafar-se,hi ha d’haver algun camí esperançador,l’amistat, la companyia, l’estima,és el que volem agrair a tothom, la família,

en record d’en JOSEP SANTACREU I BERNAUS.

Per sempre més.

En aquest món desorientatdéu nostre senyor t’ha demanat,per al descans etern t’ha premiat.

Tu havies servit a la societat.Agraint-te tal servitud,t’ho demostra la multitud.

Nota de agraïment

AgraïmentsEls professors i exalumnes del Col·legiSant Josep, organitzadors de la missaen memòria de la germana DolorsCasellas i Font, volem fer palès el nos-tre agraïment a la Parròquia, ja que desdel primer moment Mn. Pere va acollirla idea de molt bon grat i va col·laboraren tot allò que li van demanar, i a l’Or-feó Artesenc que amb els seus cants hiva donar una solemnitat especial, aixícom al suport manifestat per l’Ajunta-ment amb la presència a l’acte del se-nyor alcalde i la regidora de Cultura. La Missa, que amb una església ple-na de gom a gom, fou presidida per unanombrosa representació de la Comuni-tat de Germanes Dominiques del’Anunciata i familiars de la gna. Do-lors, es va oferir també a la memòriade la dominica Maria Dolors Hoyos,

germana de Concepción Hoyos, com-panya de la gna. Dolors en la docènciai apostolat durant tants anys. L’acte va tenir els moments mésemotius en les pregàries, les paraulesde la gna. Concepción i en la lecturad’un poema per una de les mestres delCol·legi, i va acabar amb el Virolai can-tat per tots els assistents després de fermemòria, una vegada més, a la devo-ció de la gna. Dolors per la Mare deDéu. Acabada la Missa, l’acte va canviarde to i va derivar en una estona d’ale-gria pel retrobament de les germanesamb les persones del poble, que encaraavui demostren la seva estimació pelCol·legi, exalumnes, etc.

Per tot i a tots, gràcies.

Pel poeta i profeta del sol de la Noguera. Síndic de la Baronia La Vansa (Lluçars). Abril 2005

Per la memòria de Josep Santacreu i Bernaus31 de març del 2005. Artesa de Segre

Nosaltres anem fent camí.Ens ha quedat per destífins que el senyor posi fi.

Amb vertadera paui bon vist i plaud’aquesta bella terra mirant el cel blau.

Ara el descans eternés el veritable governdel sol ixent a ponent.

Hem d’ésser humans,mai barallar-nos,amb amistat donar-nos les mans.

27

la P

alan

ca

La CooperLa CooperLa CooperLa CooperLa Cooperaaaaatititititivvvvva Infa Infa Infa Infa Infororororormamamamama

Agrocamp Artesa SL-Corredoria d’AssegurancesAtès el creixement del volum de pòlisses assolit per la sec-ció d’assegurances de la Cooperativa i en conformitat ambl’aprovació de l’última assemblea extraordinària del passatmes de gener, s’ha formalitzat la constitució d’una Corredo-ria d’Assegurances pròpia, que s’ha registrat amb elnom d’AGROCAMP ARTESA CORREDORIA D’ASSEGU-RANCES SL. Amb aquesta iniciativa es podrà tenir accés directe almercat assegurador i obtenir unes condicions més avantat-joses per als socis en la contractació i en la millora de lagestió.Cal remarcar que per posar-ho en marxa es compta amb l’as-sessorament de l’empresa AON Gil y Carvajal SA, líder na-cional en gestió de riscos i corredoria d’assegurances. Agrocamp Artesa SL vol reforçar la seva competitivitaten les pòlisses d’assegurances relacionades amb el mónagropecuari i rural, especialment en assegurances de colli-tes, bestiar, recollida de cadàvers, vehicles, maquinària agrí-cola, granges... i també en la cobertura dels riscs de malalti-es i accidents dels professionals i dels familiars dels socis. Esperem doncs poder aportar servei i competitivitat pertal de satisfer les necessitats dels nostres associats i per totl’entorn socioeconòmic de la comarca. Per a qualsevol consulta o suggeriment podeu adreçar-vos a la Sra. Mercè Solé o a la Sra. Isabel Ponsa, responsa-bles de l’àrea d’assessoria i gestió de la Cooperativa d’Artesa.

Exemples d’altres cooperatives europees: “CaveCooperative de Camplong”El responsables i vinyaters del Celler de la Cooperativad’Artesa van visitar la Cave Cooperative francesa deCamplong, situada a prop de Narbone i que pertany a la DOde Corbières. Camplong és un petita població del sud-est de França, onla vinya és la principal activitat econòmica de la zona. La Cave de Camplong agrupa trenta-cinc socis i elaboraun milió de litres de vi cada temporada de les varietats gar-natxa, carinyena i syrah. Els nostres cooperativistes han estat seduïts pels següentsaspectes:

Ràdio Artesa 91.3 FM Ràdio Artesa 91.3 FMRàdio Artesa 91.3 FM

- L’arrelament del celler dins de la vida socioeconòmica dela població és important i es tradueix, per exemple, en el fetque el disseny de les etiquetes de les botelles de vi es selec-ciona mitjançant un concurs entre els escolars de la pobla-ció. Aquesta sensibilització, unida a un cert “xovinisme fran-cès”, transforma tot el poble en “ambaixadors” convençutsde les virtuts del “seu” celler i dels seus productes!- La preocupació per la feina ben feta en un entorn naturalha conduït els viticultors a tenir tota la producció de vinyasota el sistema de producció integrada, és a dir minimitzantla utilització d’adobs químics i productes fitosanitaris.- Aquesta involucració general convenç al més escèptic quela “cave cooperative” és un mitjà enriquidor per a tota lapoblació. No és cap estrany que s’han d’enfrontar a la necessitatd’increment de la seva producció: les vendes i la rendibilitathan superat les seves expectatives, però difícilment podenfer front a l’ascens d’una demanda que no sembla tenir lí-mits!

Tast al Consolat Britànic de BarcelonaEls primers èxits de les exportacions del nostre celler cap aDinamarca i cap a Anglaterra s’han pogut reforçar mitjan-çant un tast organitzat pel Consolat Britànic de Barcelona.Es van degustar diferents vins, entre els quals hi havia elsde la Cooperativa d’Artesa. Va assistir-hi l’enòleg del Celler de la Cooperativad’Artesa, el Sr. Jordi París, juntament amb diferents opera-dors comercials del Regne Unit, dels Països Nòrdics id’Austràlia, amb l’objectiu de donar a conèixer els nostresvins a aquests mercats. Les presents apostes pels mercats internacionals corres-ponen a la política del nostre Celler de progressar en l’ob-tenció de vins de millor qualitat i, per tant, de millor rendibi-litat pels nostres vinyaters, i que al mateix temps es permetimantenir les nostres instal·lacions en condicions òptimesd’elaboració.

Cooperativa d’Artesa

29

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Confirmacions a Artesal dissabte 5 de març 2005, a l’església parroquial d’Artesa, el bisbe d’Urgell monsenyor Joan Enric Vives vaconfirmar aquest grup de 21 nois i noies, que a la foto estan acompanyats també pels mossens d’Artesa i per

alguns escolans.

Ivan Balagueró i MasanésMaria Baró i PanielloNoèlia Baró i PanielloAida Bergoñó i GuimetJordi Bertran i BonilloMarta Boher i BaróNoèlia Claret i Arenas

Adrià Cluet i CregenzanGerard Cluet i CregenzanSandra Font i MoraAlexis Galceran i QueraltAlan Llopart i VidalEduard Miró i SerranoXavier Mora i Capdevila

Judit Morros i SecanellM. Àngels Puigpinós i MarsàJordi Rey i MestresJosep Riart i PallarésJosep M. Ribó i SalaMarc Rovira i GotanegraMarc Valls i Solanes

E

wwwwwwwwwwwwwww.la.la.la.la.lapalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orggggg

30

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Santa Fe de Tudela de Segre: 300 anys entre nosaltreser anys sempre ésmotiu de joia i cele-

bració. I fer-ne tres-centsencara ho ha de ser més.Per a nosaltres, elstudelencs, és motiu nosols de joia i celebraciósinó també d’orgull.L’ermita de Santa Fe haanat complint anys da-vant la mirada de moltesgeneracions d’homes idones de Tudela que hanfet de la capella i de laSanta un referent que se-gur que perviurà encaramolts segles més. L’any 2005 aquesta construcció re-ligiosa de tan valor simbòlic per a no-saltres, arriba al tercer centenari. Situada gairebé a un quilòmetre delpoble, s’hi accedeix a partir del camíque arrenca de la carretera local LV-3021 i que condueix al lloc citat i alsdiferents erals que envolten aquestapetita edificació de gran devoció popu-lar entre el vilatans de Tudela. Fou construïda l’any 1705, tal comconsta a la clau de volta que presideixla porta d’entrada al recinte. Pràctica-ment ha estat impossible trobar referèn-cies escrites que ens acostin una micaa les motivacions exactes que van gui-ar les persones i/o institucions que lavan bastir. Segons alguns comentaris,l’ermita podria haver estat aixecada enun moment en què a la zona del MigSegre hom va promoure la construccióde moltes esglésies, ermites i capelles ique com a denominador comú no teni-en absis. Un altre exemple proper, anivell tant temporal com geogràfic, ésel cas de la capella de Sant Jaume quees troba a la masia de Tancalaporta, se-gueix pràcticament el mateix estil cons-tructiu i també està datada a la clau devolta de la portalada el 1705. Si bé, doncs, les fonts escrites no enspermeten seguir l’esdevenir històricd’aquesta ermita, recorrent a la histò-ria oral hem pogut esbrinar fets que sónmemòria viva dels tudelencs. Així hempogut saber com durant la Guerra Civilva ser saquejada de tal manera que la

imatge de Santa Fe, la de Sant Ramon ila de Sant Agustí, que acompanyavena la de la Verge, van ser cremades. Lacampana també va desaparèixer i el rei-xat de ferro que separava l’altar de lazona reservada als fidels, va ser arren-cat amb la finalitat de ser usat com agraella per a què els soldats poguessincoure la carn. Fins i tot, durant untemps, s’hi va aixoplugar una famíliaque la desgraciada contesa havia obli-gat a refugiar-se a Tudela.

Consideracions sobre l’ermitaSi feu una visita a l’ermita, crec queconvindreu amb mi que el que més im-pressiona, a primer cop d’ull, és la sevagran senzillesa arquitectònica i auste-ritat formal i ornamental. De dimensi-ons reduïdes i construïda en una solanau (sense absis), presenta una volta decanó, teulada a doble vessant, i un por-tal adovellat amb un arc de mig punt.Exteriorment, l’aparell dels murs, apre-ciablement molt desgastats en la sevapart inferior, és de pedra de diversesdimensions, disposada més o menys

irregularment, tot i que enels angles trobem blocs depedra grans i perfectamentescairats. La clau de volta, quetrobem a la façana princi-pal, presenta la inscripció“Sta Fe 1705”. La portad’accés és totalment reno-vada, sufragada pels fi-dels, forjada en ferro i vi-dre amb una decoraciómolt original. A la façanatambé hi són presents duespetites finestres lleugera-ment atrompetades, col·-locades a banda i banda de

la porta. Al capdamunt de la teulada ve-iem un minúscul campanar, erigit ambdos blocs de pedra que en suporten unaltre en forma d’arc de mig punt, i s’hiaixeca una creu de ferro. Si entrem a l’interior de l’ermita,aquella sensació primigènia de senzi-llesa i austeritat formal es reafirma. Lanau queda totalment lliure, dividida endues parts situades a diferent alçada(uns 20 centímetres) i separades per unreixat de ferro forjat treballat amb mo-tius florals. La volta de canó presentaun arrebossat de guix que deixa invisi-ble la pedra original, cosa que no suc-ceeix amb els murs laterals que supor-ten la volta, sotmesos a unes obres derestauració i millora recents i que handeixat al descobert la pedra que, dispo-sada irregularment, composa l’interiordels murs. L’altar, de pedra, també ésde recent reconstrucció. Durant aques-ta actuació també es va aprofitar perbastir un espai intramur (rera l’altar) onresta col·locada la imatge de la Verge.Tot el terra, molt irregular, conserva ladisposició enllosada original.

Santa Fe: la devoció popularSegons ens explica la tradició, Santa Feera filla de la ciutat francesa d’Agen.La seva vida, seguint la fe cristiana, vaacabar amb el martiri en temps deDioclesià (principis del segle IV d. C.).Segons el martirologi aquesta santa so-frí diversos turments. Finalment la vanfixar a unes graelles de ferro sota les

F

31

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

quals fou encesa una gran foguera, comen el cas de Sant Llorenç. Tota aquestahistòria queda perfectament reflectidaals “Goigs” que el poble de Tudela can-ta en el seu honor. El que pot sobtar al visitant quan vegila talla que hi ha a l’ermita és que aques-ta no correspon a la veritable imatgede Santa Fe, la qual fou cremada du-rant la Guerra Civil. Un cop acabada,la guerra, la “Família Tarragona” (talcom consta a la inscripció del peu de lafigura) en va fer donació d’una altra.Curiosament aquesta no tenia res a veu-re amb l’original: la imatge donada ésuna que representa “la virtut de la Fe”.Aquesta imatge “errònia” és la que finsavui continua instal·lada a l’ermita. Ja hem esmentat abans la gran devo-ció popular que tenia i té la gent deTudela per aquesta Santa. Són moltesles famílies que de manera individualli han demanat favors i han advocat perla seva protecció. Tal com diu una es-trofa dels Goigs:

“Donau, Verge, una miradasobre est poble de Tudela,

que fidel i devot anhelavostra gloria eternitzada:

siau la sua Advocadaen tota necesitat”

En reconeixement a tals gràcies se lihan fet molts presents que podem tro-bar exposats dins la capella. Precisament, aquest aspecte de pro-

tecció col·lectiva del poble que abanss’invocava ha servit per a què en tempsde sequera els tudelencs anessin a ferrogatives a la Verge per a demanar queplogués. El 1993, i en agraïment per lapluja sobrevinguda en un any de gransequera, fou votada la festa de SantIsidre, tot assegurant que cada any ani-rien a l’ermita de Santa Fe per a cele-brar-ho: així s’esdevé cada 15 de maig,en què se celebra una mena d’aplec enel qual, a més d’oficiar-se una missa,es fa un piscolabis per a tothom. L’er-mita també és d’obligada visita cadadissabte de Festa Major en què tambées fa una petita festa per homenatjar laSanta.

Aquest any també toca, però ambl’afegit gens menyspreable que en femtres-cents!!!! Volem que tots aquellsque ens sentim partícips de tot el queés i representa per a nosaltres aquestaermita i aquesta Santa ho puguem ce-lebrar com cal. I que per molts anysnosaltres i els que vinguin després denosaltres ho puguin continuar fent. Allàens trobarem tots per a ser testimonisdel passat que perdura, del present quevivim i de la memòria futura que es-tem segurs que s’anirà construint.

Josep Ramon Jou OlivaLlicenciat en Història

Tudela de Segre

300 aniversariSanta Fe

1705-2005

Dissabte, 14 de maigdel 2005

Actes12:00 Missa solemne a l’Ermita deSanta Fe per commemorar els 300anys14:00 Dinar de germanor en honora la Verge, a la Plaça les Escoles Menú adults: 15 •Menú infantil: 10 •

Venda de tiquetsArtesa: Detalls, MianesTudela de Segre: Cal Tugues, Peretóde Baix, Rosa, Fontanet, Quel, Joandel Riasol, Quima Inscripcions fins a l’1 de Maig

Per amenitzar la festa hihaurà ball

Tosts hi sou convidats!!Us esperem

Organitza

Associació d’Amics i Veïns deTudela de Segre i Santa Fe

Junta Veïnal deTudela de Segre

Santa Fe en els anys 70

32

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

El català, una llengua vivavui Europa, Catalunya i fins i totArtesa són una realitat

multilingüe, una petita Torre de Ba-bel, on conviuen una diversitat decultures, parles i creences. Hem d’ac-ceptar aquest fet com a eina per aentendre’ns i millorar la convivènciaper damunt de les idees, no per a di-vidir ni per a confrontar-nos. Quan érem infants, va ser la formad’aproximar-nos al món, de compren-dre’l. La nostra llengua era l’instrumentque ens descobria la pròpia realitat delnostre entorn, amb el que “recordàvemel nom de cada cosa” com deia la cançó. A través dels mots i dels primers con-tes infantils, ens anàvem explicant lavida, i cada vegada més compreníemque el món era ample i divers. El nostre pensament i els primerssomnis s’estructuren a través de la llen-gua que parlem. La nostra llengua ensserveix per a comprendre allò que ensenvolta, per a donar-li una dimensió,per a sentir-ho proper.

Ressorgiment o degradacióCada llengua és un univers de signesque, quan es combinen, permeten lanarració precisa i exacta, suggestivad’imatges o que desperta emocions.Cada llengua és un tresor que cal pre-servar de l’infortuni, de la degradaciólenta. A Artesa han vingut gent de Brasil,Argentina, Bulgària, Moldàvia,Polònia, Ucraïna, Marroc... i s’incor-poren al nostre treball, adopten la nos-tra cultura conservant la seva i es vanintegrant al poble mitjançant la llenguacastellana. Però els fills d’aquests im-migrats van al col·legi i a la llar d’in-fants i aprenen el català de manera na-tural. És per a ells l’idioma per a co-municar-se amb els mestres i els altresnens i nenes, és la llengua dels seusjocs. Com va passar amb “els altrescatalans” que arribaren els anys 50 i 60amb trens des del sud, també aquestavegada la segona generació de foransparlarà el català com nosaltres. I la llen-gua ressorgirà amb força una vegada més,estarà salvada de minvar i de morir. Segons “L’Informe sobre Llengües

al Món” elaborat pel Centre Unesco delPaís Basc, actualment es parlen entornde 6.000 llengües arreu del món. Lameitat d’aquestes llengües poden des-aparèixer abans del 2010. La intencio-nalitat de l’informe és descriure l’estatde les llengües del món, avaluar els pro-blemes que pateixen i preservar el pa-trimoni lingüístic mundial. En aquest sentit, Alemanya envia es-pecialistes lingüístics, amb diners del’Estat, a l’Amazònia i a altres indretsdel planeta per a estudiar, catalogari enregistrar la fonètica i l’estructura deles llengües en vies d’extinció. Ho con-sideren una riquesa ètnica elaborada abase de segles, potser de mil·lennis, quepot desaparèixer. Quan una llengua esmor definitivament, es mor amb ellauna part de la història d’aquella gent,segles de cultura i una forma irrepetiblede mirar el món.

Les llengües abans que les fronteresCom s’estructura una llengua? Si pen-sem que moltíssims anys enrere la gentera sedentària, la formació d’un idio-ma podia ser la suma de modismes, di-alectes i localismes que, en una zonamés o menys gran, els diferents clansque després formarien grups ètnics, uti-litzaren per a intercanvi de tot tipus. La gent s’expressava i s’enteniad’una “manera determinada” moltabans que l’home inventés les divisi-ons territorials, les províncies, els es-tats actuals i les fronteres. Així es parla el que nosaltres ente-nem per “català” al País Valencià, a cinccomarques de La Franja a Osca, al Prin-cipat i a la Catalunya Nord, des delConflent i el Vallespir fins a Perpinyà.També a Andorra, a les Illes Balears, al’Alguer, etc. És bonic sentir parlar “es mallorquí”

AA

33

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

dolç i musical de Maria Pau Janer, elvalencià de Canal 9 (la tele de Valèn-cia), el català diferent de La Franja i eltancat de la Catalunya Nord, Pirineusenllà. Tots tenen una sonoritat diversaamb una mateixa arrel. No ens hemd’estranyar, doncs, si també sona dife-rent la parla de Lleida, Girona iBarcelona. Tots tenim la nostra pròpia“cançoneta” amb matisos diferencialsi cada bocí de país guarda la seva be-llesa fonètica. Es noten contrastos en la parla de laCatalunya interior secanera i dura, ones pronuncia més aspre i sec que arrande mar, on és més dolç i melós. Cada zona aprèn de manera natural,volem dir inconscient, la llengua de lamare, dels padrins. Si vol aprendre al-tres idiomes, ho haurà de fer amb es-forç, amb estudis, de manera conscient,però la pròpia li entra gairebé sensevoler, com si la respirés de petit a casa.Darrerament hi ha joves amb 13/14anys que diuen que han après 3 idio-mes sense esforç, però creiem que aixòseria la excepció. Anys enrere, algunes generacions deCatalunya mai no havien rebut instruc-ció ni formació per a escriure la llen-gua en què parlaven habitualment. Vanser uns decennis llargs d’ostracisme, sino de persecució. De part de les autori-tats, ens havíem de sentir: “A estos ca-talanes no se les entiende nada, pareceque hablan en polaco”. O allò de“¡Hablad en cristiano!”

Reüllada a la històriaDes de la presa de Barcelona pels exèr-cits francès i espanyol el 1714, el po-der central de Madrid sempre ens ha-via menystingut la cultura i la llengua.Potser pel dret de conquesta o per allòde que “Castilla altiva y orgullosa,desprecia lo que no conoce”, pel motiuque sigui, mai els catalans havíem es-tat ben vistos. Sembla que darrerament la cosa hacanviat un poc, ja que el rei Joan Carlesi el príncep Felip s’han expressat encatalà al Parlament de Catalunya. Desde Felip V, mai cap Borbó s’havia ex-pressat en català, que se sàpiga; potserper falta d’interès, per manca de clari-vidència, o perquè passaven d’estudiarmassa.

Un exemple del tarannà centralistael tenim en el rei Alfons XIII, quanl’any 1929 va visitar Barcelona ambmotiu de l’ Exposició Universal. Vaveure una ciutat projectada al futur, lainauguració de les fonts lluminoses deMontjuïc, i sobretot, la capacitat d’or-ganització dels catalans. Va quedar bo-cabadat i els va lloar tot el que va veu-re, però potser per enveja, abans demarxar els esguitzà: “Mañana volveréy todos estos letreros escritos encatalán, no quiero ver ni uno”. I així vaser.

Cultura mil·lenàriaFa pocs anys es va celebrar el mil·lennide l’existència de Catalunya com a na-ció, que va ser la màxima expressió delsnostres estaments socials i polítics. Peròles arrels de la cultura catalana veniende molt enrere, de molt abans que elsreis gots li donessin una estructura. Elsgots deixaven la seva petjada als seusterritoris amb les sigles CAT i COT.Així ho conserven CATalunya,sCOTland, CATania, entre altres. La gent sap que el Parlament deCatalunya va ser el primer d’Europa,anterior fins i tot al d’Anglaterra. Noes pot deixar caure en l’oblit, encara quealgú sembla que s’ho vulgui proposar,una antiga cultura perfectament estruc-turada i que ha produït ciutadans de ta-lla universal. Catalunya ha donat generacions demúsics, pintors, literats, escultors, ar-quitectes, poetes, polítics, navegants,artistes, empresaris, conqueridors,lingüistes, dramaturgs, compositors...reconeguts arreu del món. Gent que pera desenvolupar la seva creativitat, solsparlen i pensen en català. Viure o sobreviureHi ha llengües que per la seva pròpiadinàmica van creixent de manera natu-ral. Altres semblen estancades, que nocreixen massa i que sobreviuen. Fins itot, una mateixa llengua pot estar endiferent situació al canviar d’àmbit ge-ogràfic. Així, el català minva fort a Valènciai Alacant, llevat d’alguna zona ruralmolt concreta, està en vies de desapa-rèixer a la Catalunya Nord, potser lle-vat de Puigcerdà, i encara de manera

restringida es manté viu a La Franja iCastelló. Creix lentament a Catalunyai Balears, i es manté ple a Andorra onés idioma oficial. És curiós observarque on té més força està envoltat demuntanyes, com si la configuració oro-gràfica li fes d’escut protector.

L’escalafóLa importància d’un idioma es mesuraper la quantitat de gent que el parla.Així, a nivell mundial, després del xi-nès i l’anglès, vindria com a tercerallengua l’espanyol, amb permís del’hindú, que potser quedaria en quartlloc. Però a nivell europeu la cosa canvia,l’espanyol no està ni de bon tros entreles llengües més parlades. L’alemany iel francès són capdavanteres i també hosón en l’economia, amb l’italià, l’an-glès, el rus i, fins i tot, Ucraïna té gai-rebé el doble d’habitants que Espanya. Per aquest motiu es va considerar elcastellà com a llengua de segona cate-goria dins l’escalafó europeu. Els de “lalengua del Imperio” es queixaren i es-tan que treuen foc pels queixals, peròamb la freda estadística a la mà no te-nen raó. La gran pregunta és: si el cas-tellà està considerat idioma minoritaria Europa, altres llengües més petites,però encara vives com el català, el basci el gallec... en quin lloc de l’escalaquedarien? Un exemple de la importància del’economia en l’ús dels idiomes el te-nim en l’anglès. A més d’Anglaterra iilles veïnes, es parlava als antics terri-toris de la Commonwealth, però ha es-tat gràcies al potencial econòmic (i po-lític) dels Estats Units, que està consi-derat un idioma d’intercanvi universal,substituint de dret a l’antic esperanto.

Sols per acabarSi diem que en la configuració d’unallengua intervé la seva història, el ta-rannà de la gent i, com a element d’ex-pansió, també l’economia, creiem quetambé té importància l’àmbit geogrà-fic on es parla. Si tota Catalunya és unazona de bellesa extraordinària, amb in-drets de únics en el món, la nostra llen-gua també és especialment bella.

Bartomeu Jové i Serra

35

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Sobre els preus de les parcel·les del polígonn aquest escrit us expliquem elperquè del nostre vot en contra

al punt 6 de l’ordre del dia del Ple dedata 7 d’abril de 2005: Proposta lici-tació patrimoni municipal mitjan-çant concurs i mitjançant subhasta. Ni ens hem tornat bojos ni estem encontra de la venda de parcel·les al polí-gon industrial, això volem que quediclar, ben clar. En aquest punt, a bandad’aprovar-se la venda per concurs i persubhasta del total de parcel·les que res-ten propietat de l’Ajuntament, tambés’aprovaven els abusius preus d’aquestavenda, i és per això que el nostre vot vaser contrari. Durant la campanya electoral de lesmunicipals de 2003, una de les cosesque va ser més criticada per l’actualequip de govern (CiU) va ser els preusde les parcel·les del polígon. Es va dirde tot, que si l’antic equip de govern(ERC) s’havia begut l’enteniment al’endeutar-se tant per a fer el polígon;que si, en comparació amb pobles pro-

pers, les parcel·les eren tan cares...Doncs bé, ara, no sabem si és a causad’un afany recaptatori, o perquè hi hainteressos particulars amagats, o bé sihi ha hagut una gran badada per part del’equip de govern, però les parcel·lesdel polígon d’Artesa són de les méscares de la província. En un any s’hanapujat un 8% les aïllades i un 21% lesque estan entre mitgeres (recordem quel’increment de l’IPC a Catalunya haestat del 3,6% durant el 2004). L’explicació que se’ns ha donat ésque els tècnics han fet un informe i hansortit aquests preus, que són els que hanaprovat a la Direcció General de l’Ad-ministració Local; però nosaltres cre-iem que si l’Ajuntament és el propieta-ri de les parcel·les pot orientar els tèc-nics (que són els tècnics municipals)sobre el preu al que volen vendre lesseves parcel·les i des de la DireccióGeneral de l’Administració Locals’haurien aprovat igualment uns altrespreus. Si li interessa, l’Ajuntament pot,

fins i tot, regalar les parcel·les de lesquals n’és el propietari (podria ser elcas d’una empresa que es comprome-tés a crear un nombre important de llocsde treball). El cas és que a l’informehan sortit a un preu més alt i a l’actualequip de govern municipal això ja li vabé. Una de les condicions especials deles clàusules de la venda és que noméses pot adjudicar una parcel·la per lici-tador. L’equip de govern ho argumentadient que ho fan per evitar l’especula-ció, però la veritat és que nosaltresaquesta especulació la veiem per unaaltra banda: qui vulgui comprar unaparcel·la al polígon d’Artesa haurà depagar l’elevat preu que es va aprovaren aquest últim Ple amb el nostre voten contra.

Grup Municipal d’ERCArtesa de Segre

Població Aïllada Entre mitgeresArtesa de Segre 40,00 euros 60,00 euros (any 2004: 37,13 i 49,49 euros)Balaguer 53,00 euros 59,00 euros (capital de comarca)Bellpuig 33,00/39,00 euros (costat d’autovia)Les Borges Blanques 27,05 euros 32,45 euros (capital de comarca i costat d’autopista)Camarasa 18,03 eurosSolsona 42,07 euros (capital de comarca)Tremp 48,00 euros 52,16 euros (capital de comarca) (Els preus estan en euros/m2)

E

36

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Felicitacions a La PalancaBenvolguts, Fa temps que no us escric i avui emdecideixo a fer-ho amb la finalitat defelicitar-vos per la vostra revista, quecada vegada guanya més. Al residir fora de Lleida, us puc dirque cada mes l’espero amb molta il·lu-sió, perquè em posa al corrent de tot elque passa per tot el voltant del meupoble. M’agrada tot el contingut, i si us haigd’especificar alguna cosa en concret,

poso els exemples dels escrits que vansortir sobre les esglésies amb campa-nes d’obús, els que van sortint última-ment sobre arqueologia (com Refet) iun altre tema, el que vàreu posar el mesde gener amb les fotos tan maques so-bre la boira. Sobre això darrer us puc dir que usplanyo que tinguéssiu la boira tant detemps, ja que feia molt fred al estar totgebrat. Aquí on visc jo, que tenim elmar a només nou quilòmetres de dis-

tància, no hi és gairebé mai i us dic,sense cap mena d’exageració, que,acostumat al meu poble de Vilves d’onsóc fill –on hi és tan sovint a l’hivern–, el dia que s’hi posa ben plana gaudei-xo molt, perquè em recorda el tempsde la meva infantesa. Bé, no m’allargo més per avui. Re-beu tot l’afecte del vostre amic.

Josep Farré i Canes

Com ha canviat lo món!Aquí Ton Tonet, lo Brimero. Estic a laResidència i m’hi trobo com un rei.Com que no ser què fer, sempre pensoen lo que ha canviat lo món d’abans aara. Dic lo món perquè crec que a tot ar-reu passa lo mateix. Em vull referir ala cultura, encara que jo no en tinc gai-re; però crec que tinc la necessària pera conviure amb la gent. Recordo que quan anava a estudi almeu poble natal (Camarasa), anava alscapellans, que se suposa que en sabi-

en. Pegaven poc, però si convenia, tam-bé ho feien. En aquells temps els mes-tres pegaven un nen, aquest arribava acasa fent-se llàstima (perquè los nens,per joves que siguin, saben prendre lopèl als pares); però lo pare lo primerque li deia: “I tu què has fet?”. Al re-vés d’ara, que pensant fer-li bé, li fanmolt mal. Avui lo pare li diu: “Ja l’es-pavilaré jo a aquell desgraciat”. Amb això no vull dir que no hi hagicultura, que n’hi ha i molta; però si losmestres poguessin ensenyar a la seua

manera, sense estar pressionats pelspares, pujarien molt més bé la canalla. En una ocasió vaig fer aquesta pre-gunta a una senyora de la Residència iem va contestar que una bufetada atemps sempre era bona. Això també ésla meua opinió, encara que jo no pucdonar consells. Els necessito per a mi,però m’agrada fer-ho.

Ton Bonet

Trobem alguna solució per al jovent del nostre pobleVull adreçar-me als ciutadans d’aquestpoble com a pare per a trobar una solu-ció amb el jovent en general, ja siguindels locals com dels que no en tenen. Hem de recordar que tots hem pas-sat una joventut, amb més o menys pro-blemes; però els temps canvien i el jo-vent també. Hem de pensar que estemen una societat on les idees són dife-rents i les hem d’acceptar. Crec que la idea que el jovent formilocals està molt bé. Així sabem on sóni els tenim més o menys controlats. Allàells parlen de les seves coses, escoltenla seva música, organitzen alguns so-pars... i sobretot no fan cap mal a nin-gú. M’he assabentat de la problemàticad’aquesta Pasqua i estic d’acord que

s’ha de respectar els veïns; però comp-tant les vegades que fan una mica dexivarri, només en són cinc a l’any. En canvi, no pensem en les festes quees fan al pavelló de la nostra localitat.Allà mateix hi ha alguns veïns que perfestes assenyalades també es queixen,però no gosen denunciar-ho perquè en-tenen que només són pocs dies a l’anyi que el jovent s’ho ha de passar bé d’al-guna manera... Ara, tornant una altra vegada a anysanteriors, recordem que el jovent tam-bé fèiem festes privades. La solució seria posar algun remeiper a què el jovent es quedés a fer po-ble i no marxés d’Artesa. Es podria feralgun tipus de local on la canalla i eljovent poguessin passar les tardes o les

nits del fred hivern i també les de l’es-tiu; perquè si de ben petits s’acostumena anar als bars, es poden crear alguntipus d’hàbits no gaire favorables. Recordo que algun diumenge d’hi-vern els meus fills portaven a casaamics per arrecerar-se del fred i miraralguna pel·lícula, pel simple motiu deno saber on anar. Crec que entre tots hauríem de tro-bar alguna solució a aquests petits pro-blemes, perquè penso que la canallas’ho mereix.

J.M. Pursals Arenas

Ràdio Artesa 91.3 FM

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Trobada de grups instrumentals a Pontsl passat diumenge 24 d’abril, secelebrà a Ponts la 2a Mostra Vila

de Ponts per a conjunts instrumen-tals. Els grups instrumentals de l’Au-la Municipal de Música d’Artesa deSegre van participar-hi sota la direc-ció del professor Jordi Morera. Tam-bé hi concorregueren conjunts de di-verses localitats, com Balaguer, Ivarsd’Urgell, Calaf, Lleida, etc. Aquesta mostra vol ser un punt detrobada dels grups instrumentals de lesescoles de música del territori, així comuna plataforma de projecció de les ac-tivitats que aquests realitzen al llarg delcurs. La diada també es desenvolupàcom una activitat grupal en ella matei-xa, ja que tots els alumnes participantsdedicaren el matí a assajar dues peces,que després interpretaren conjuntamenten un concert. Les activitats s’iniciaren al voltant deles deu del matí amb la rebuda, per partde l’organització, dels diferents grupsa “LA SALA”, un espai polivalent, de

grans dimensions i ben equipat, on espoden desenvolupar esdevenimentsculturals i socials de tot tipus. Desd’aquí celebrem que a Ponts disposind’aquest equipament i ens preguntem:per quan quelcom similar per Artesa?Tant de bo sigui ben aviat. A les 10:30h, doncs, començaren elsassajos, per seccions (corda i vent perseparat), de les obres en comú. Es trac-tava de dues cançons tradicionals delsPaïsos Catalans: La Corranda del Car-mesí i La Jota Bunyolina, arranjades pelmestre Josep Lluís Guzman. Desprésd’una pausa per esmorzar, continuarenels assajos d’aquestes peces, ara sí, en“tutti” (amb tots els instrumentistes),fins a les dues del migdia. Hora de di-nar! A les escoles se serví el dinar i a les16:30h començaren les proves de so id’escena de tots els grups que partici-paven, per tal que no hi hagués sorpre-ses i tot rutllés com calia. El concert fou a les 18:30h. Els grups

E de les diferents escoles participants vananar interpretant el seu repertori i, fi-nalment, tots plegats van tocar les can-çons assajades durant el matí. La mostra i el concert foren un èxitde participació i un festa de la músicaper a tots els assistents, especialmentper als alumnes, que desenvoluparenuna activitat productiva, lúdica i dife-rent al llarg de la diada. Per tot això,l’enhorabona a l’organització de l’es-cola de Ponts i felicitacions per als nos-tres petits músics artesencs per la sevaparticipació i als professors de l’Aulade Música per la dedicació i el treballprevi a la mostra. Gràcies a tots!

Anna GarrigaAula Municipal de Música

d’Artesa de Segre

38

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Aula de Música a l’Auditori de Barcelonal dissabte passat 2 d’abril, elscantaires dels grups de mitjans i

grans de la Coral de l’Aula Munici-pal de Música vam anar a l’Auditoride Barcelona per assajar una canta-ta titulada Till Eulenspiegel. Allà hihavia moltes Corals de Catalunya ialgunes de València. Cal dir que quanvam entrar a l’Auditori, ens vamquedar sorpresos per la seva gran-dària. Després, vam anar a dinar al parc dela Ciutadella. Per aprofitar el dia, a la tarda vamanar a l’Aquàrium de Barcelona, onvam veure peixos de tot tipus. Al final,vam marxar cap al nostre poble, Artesa.Durant el camí de tornada ens va acom-panyar la pluja. El pròxim dia 28 de maig anirem acantar al Concert de la cantata d’en TillEulenspiegel, on esperem que ens surtimolt bé. I també esperem que algú d’Artesaens acompanyi. I atenció, prepareu-vos, gent de bé,no us fieu d’un Till planer!

Sylwester Patryk OlssaAlba Alàs Cercós

Alumnes de l’Aula Municipal deMúsica d’Artesa de Segre

E

IV Primavera Coraln el marc de la IV Primavera Co-ral de les Terres de Lleida de la

FCEC, l’Orfeó Artesenc va cantar ala Parròquia de Sant Jaume deLleida el passat dissabte 9 d’abril de2005, en un concert que va organit-zar la Coral Shalom de Lleida i ontambé hi va participar l’Orfeó Veusdel Camp de El Soleràs. La Primavera Coral de les Terres deLleida de la FCEC és un cicle de con-certs que s’organitza entre els mesos demarç i maig. Aquesta iniciativa va ini-ciar-se l’any 2002. Aquell any hi parti-ciparen un total de 18 orfeons i corals

repartits en sis concerts arreu de la ge-ografia lleidatana. Quatre anys méstard, aquest cicle de concerts s’ha con-solidat amb força, fins al punt que en-guany s’han organitzat vuit concerts(Tàrrega, Raïmat, Bell-lloc, Ponts,Lleida, Massalcoreig, Vilanova deBellpuig i Artesa de Segre) que han re-unit 25 corals lleidatanes. Durantaquests quatre anys, les veus i els cantsartesencs, s’han sentit a l’AuditoriMunicipal Enric Granados de Lleida(2002), a Andorra la Vella (2003), al’Església Parroquial de Tremp (2004)i a la Parròquia de Sant Jaume de Lleida

(2005). Enguany, un d’aquests vuitconcerts, es realitzarà a Artesa deSegre, en el qual hi cantaran la Corall’Olivera de Castelldans, la CoralPontsicana de Ponts i la Coral de Fra-ga el proper mes de maig a l’Esglé-sia Parroquial d’Artesa de Segre, tan-cant el cicle d’enguany. El concert va iniciar-se a dos quartsde nou del vespre amb els cants de laCoral Shalom, que va interpretar diver-ses cançons d’arreu d’Europa (Alema-nya i Anglaterra), cançons més moder-nes d’autors com Stevie Wonder i depel·lícules (Cantant sota la pluja), fi-

E

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

nalitzant la seva actuació amb dues can-çons del cantautor Joan Manuel Serrat(Cançó de matinada i Paraulesd’amor). L’Orfeó Artesenc, va interpre-tar cançó catalana, concretament qua-tre cançons harmonitzades per JosepLluís Guzman (Cançó de taverna, ElBall de Sant Ferriol, Àngel de la son iÀngel de llum), La Raimundeta (tradi-cional d’Artesa de Segre) i tres cançonsamb ritmes més moderns. Finalment,l’Orfeó Veus del Camp de El Soleràs,va interpretar dos clàssics: Bach iMozart. El concert va resultar, en el seu con-junt, molt distès per la varietat del re-pertori, i d’una qualitat francamentmolt bona en les interpretacions que vanrealitzar les diferents corals. Concreta-ment, podem dir que l’Orfeó Artesencva realitzar un dels millors concerts

d’aquests darrers anys. Per acabar, es va fer entrega a lesdiferents corals d’un record de la parti-cipació en aquest cicle de concerts i es

varen interpretar Rosa de Bardissa iMuntanyes de Canigó.

Sergi Valls i Jovéinfo@orfeoartesenc.org

XXVI Aplec de Corals a Olianaom ja és costum, les corals de laZona Nord de Terres de Lleida,

es reuneixen anualment en un aplecque enguany es va celebrar a Olianael passat diumenge 24 d’abril ambl’assistència de les corals d’Agra-munt, Artesa de Segre, Ponts, Oliana,Organyà, La Seu d’Urgell, Sant Ju-lià de Lòria, Andorra la Vella i laMassana. L’acte commemorava el25è aniversari de la Coral SantAndreu d’Oliana. Durant aquests vint-i-cinc anys,l’Aplec que han realitzat les corals dela Zona Nord de les Terres de Lleida dela FCEC ha anat canviant de modali-tat. Actualment, les corals participantses troben prèviament en grups de dos otres corals per preparar un repertori perinterpretar-lo conjuntament. L’OrfeóArtesenc ha treballat per l’ocasió duespeces conjuntament amb la CoralPontsicana: El ball de Sant Ferriol iWimoweh. D’aquestes dues cançonsdestaquem la primera, puig que JosepLluís Guzman en va realitzar l’arranja-ment tot just fa uns tres mesos. Les corals van arribar sobre les 10del matí a Oliana. Tot seguit, i durantdues hores, els cantaires es van dividiren dos tallers que van realitzar Pep Prats

i Xavier Baulies, dos directorsde reconegut prestigi. Els par-ticipants al primer taller vantreballar música sud-america-na i uns cants del indis Kraó.En el segon taller es van tre-ballar tot un seguit de madri-gals anglesos. En acabar elstallers, que van tenir una granacceptació per part de tots elscantaires, tothom es van reu-nir al Pavelló d’Esports per re-alitzar l’assaig del cant comú:Cançó de taverna i el Rei deBirondon (amb motiu del 150èaniversari del naixement d’Apel·lesMestres), Cant de vesprada i d’adéu(alemanya) i el Cant de la Senyera (deLluís Millet). I després d’un matí de tre-ball, els cantaires es van reunir per rea-litzar un popular dinar de germanor. A la tarda, i després d’una reunió detots els responsables de la Zona, es vancomençar a fer els preparatius pel con-cert que va començar puntualment a les5 de la tarda a l’església parroquiald’Oliana. En el concert es van podersentir les diferents corals com interpre-taven els cants que havien preparat enpetits grups de dos i tres corals. Des-prés es va poder sentir una mostra del

que s’havia treballat als tallers amb enPep Prats i Xavier Baulies. Finalment,i després de la tradicional imposició dellaçades a les Senyeres, el concert vafinalitzar amb la interpretació conjuntade les quatre peces del cant comú, unmoment sempre emotiu i impactant ensentir els dos-cents cinquanta cantairesde les nou corals cantant tots junts. Sense temps de descans, ja es vaanunciar que el 27è Aplec es realitzaràel proper 2006 a Sant Julià de Lòria,Andorra.

Sergi Valls i Jovéterresdelleida@fcec.info

C

41

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvval 2005al 2005al 2005al 2005al 2005Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Por a viureassa sovint trobem als mitjansde comunicació la tràgica notí-

cia que un grup de joves han portata terme o tenien preparat un suïcidicol·lectiu. En aquestes tres paraules, joves, su-ïcidi i col·lectiu, rau el gran enigma. Sija de per sí la paraula suïcidi ens esbor-rona; si, a més, li afegim joves i col·-lectiu, la qüestió adquireix un drama-tisme absolut. Quan ens trobem da-vant d’aquests fets, supo-so que ho interioritzem iens fem automàticamentla pregunta; què potinduir una persona a treure’s la vida?Una pregunta de difícil resposta.Segurament la resposta caldria buscar-la en la percepció que aquestes perso-nes tenen de la vida, que interpreten larealitat des del seu costat més negatiu idifícilment troben solucions als proble-mes. La forma en què hem après a in-terpretar la realitat condiciona el nos-tre estat d’ànim i aquest l’enfocamentque donarem a la vida. El dia a dia ens proporciona sovint si-tuacions difícils de suportar i de superar,però cal trobar recursos (sempre n’hi ha)per gestionar-les i superar-les. Sovint caldemanar ajuda entre les persones queestimem i que ens estimen o bé cal po-sar-se en mans d’un professional.

El fet que sigui una persona jove laque vulgui treure’s la vida fa que ensreplantegem tots plegats la societat queestem construint, els valors que trans-metem als nostres infants, les il·lusions,anhels i esperances que sembrem cadadia al nostre voltant. El mitjans ens diuen que el perfilpersonal d’aquests joves que han por-tat o volen portar a terme un suïcidi

col·lectiu és el següent: jove, entre 18 i30 anys, universitari, sense problemesaparents i que es manifesta avorrit deviure. Aquests joves han fet un malaprenentatge de vida. Aprendre a VIU-RE és aprendre a observar, analitzar,demanar, valorar i utilitzar tot allò queanem acumulant amb el pas del temps.Sovint el vertigen d’una vida on calacumular molts i variats coneixementtècnics i professionals ens fa descuidarla nostra educació vers les emocionscom una habilitat que ens capacita coma éssers capaços de raonar i prendredecisions madures, tot i les “inclemèn-cies” que ens porti la vida. Pel fa al terme col·lectiu, afegit alsuïcidi de joves fa que tot plegat sigui

encara més tràgic. Si hi ha un acte en lavida que no podem compartir i amb elqual ens hi hem d’enfrontar en solitari,aquest és l’acte de morir. Pretendre queaquest acte solitari sigui compartit por-ta a pensar en dues consideracions; pri-mer cal parlar de la por, la por de ca-dascuna d’aquestes persones que en elfons estan esporuguides de viure i tam-bé de morir, busquen en el grup i en el

col·lectiu una afinitatd’idees que reforci lespròpies i alhora les enfor-teixi per tirar-ho enda-vant; en segon lloc, el fetque sigui en grup dóna

una transcendència social prou evidenti remarcable. Un suïcidi en solitari ésun suïcidi anònim... Un suïcidi col·-lectiu té una repercussió mediàtica quedóna a l’acte en si i a les persones quel’han dut a terme una projecció i unanotorietat que els porta a la perversióde sentir-se herois. El suïcidi no soluciona res, l’únic quefa és avançar el final sense haver tro-bat la solució.La mort voluntària no és una opció, jaque opció vol dir “possibilitat d’optaro elegir” i la mort ens arranca per sem-pre aquesta possibilitat.

Noemí Farré i Cortadelles

M

Aprendre a VIURE és aprendre a observar,analitzar, demanar, valorar i utilitzar tot allòque anem acumulant amb el pas del temps

42

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de marçSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 3-03-05

S’aprova, per unanimitat, l’actaordinària del dia 3 de febrer de 2004.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar les ajudes incloses en els programesdel PUOSC 2005 per finançar les obres:- Pavimentació i xarxa de clavegueramdels carrers: Forn i Castell (Tudela deSegre).- Adequació del carrer de l’Argila(Vernet).- Xarxa de sanejament de la Colònia laFàbrica.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta dels padrons fiscals i la seva in-formació pública per un període d’unmes, essent el seu import total de341.854,98 euros.

S’aprova unànimement contrac-tar mitjançant tramitació ordinària, pro-cediment obert i forma de subhastal’obra de rehabilitació del Local Socialde Vilves, la qual té un pressupostd’execució per contracta de 12.479,80euros.

S’aprova, per unanimitat, el pro-jecte de les obres d’ adequació del c/de l’Argila (Vernet), amb un pressupostd’execució per contracta de67.842,01euros.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de devolució de fiances de lessegüents obres:- Arranjament de camins a Vall-llebre-ra.- Xarxa aèria d’alta tensió per electrifi-car la Masia Llargues de Montmagastre.- Arranjament de camins a Tudela deSegre.- Xarxa aèria de baixa tensió per elec-trificar el parc “la Palanca”.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN LOCAL(dies 10, 17 i 31 de març)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres, establiments i autoritzacions deguals:

- A Francesc París Galceran, per refor-mar foc a terra de l’edifici situat al c/de Baix, 10 de Baldomar.- A Josep Novau Codina, per reformainterior a la Masia Cal Reguera de laVall d’Ariet- A Felisa Cabañas Aguilera, per tapiaramb obra una porta de l’edifici situat ala Ctra. de Vilanova, 4 d’Alentorn.- A Maria Miranda Trepat, per arrebos-

sar la façana de l’edifici situat al c/ deBaix, 20 de Baldomar.- A David Saura Valls, per a la cons-trucció d’una explotació porcina d’en-greix a desenvolupar al polígon 20,parcel·la 204, d’Artesa de Segre.- A Ramon Regué Paris i Isabel SorribesEscolà, per a l’habitatge unifamiliar si-tuat a la Ctra. d’Agramunt, 93.- A Promocions Jou Solé, SL., per a treshabitatges unifamiliars en filera, situ-ats al c/ Roc del Cudós, 22-26.- A David Saura Valls, llicència ambi-ental per la instal·lació i legalitzaciód’una explotació porcina d’engreix, asituar al polígon 20, parcel·la 204.- A Francisco Molina Garcia, per a lareposició de part de la coberta del cor-ral a Alentorn.- A Construccions Gilabert, SL. per fercanvi de sentit d’obertura de la portad’accés a l’edifici situat al c/ Lleida, 10.- A Bautista Fontanet Solé, per fer unaobertura de 4 m. a l’edifici situat al c/Mare de Déu del Pla, 35.- A Construccions Gilabert, SL., per ala rehabilitació de finestres de l’edificisituat al c/ Sant Antoni M. Claret, 7.- A Montserrat Bernaus Farré, per en-rajolar la cuina, de l’edifici situat a laCtra. de Tremp, 26.

- A Jaume Ros Vidal, per a l’adequacióde l’habitatge unifamiliar, situat al c/Montsec, 6.- A Ramon Abelló Masó, per a lainstal.lació de línia elèctrica de baixatensió des del Pont d’Alentorn al polí-gon 7, parcel·la 439.- A Joan Caubet Badia, per canviar ba-nyera a l’habitatge situat al c/ Mare deDéu del Pla.- A M. Rosa Aldavó Pineda, per canvi-ar rajoles i la instal·lació elèctrica dellocal a planta baixa situat a la Ctra.d’Agramunt, 17.- A Jaume Blasi Ingla, per creuar el camíde Vernet a l’altura de la parcel·la 317del polígon 5.- A Josep Lladós Monsonís, per a larehabilitació d’un cobert, al polígon 25,parcel·la 32.- A Josep Serra Cardeñes, per a la re-construcció de la coberta a habitatgeunifamiliar, situat al c/ l’Església, 5 deColldelrat.- A Eva Maza Batlle, per a la segrega-ció de dos porcions de 502,30 m2 i514,00 m2 de la finca urbana, situadaal camí de Baldomar, 13-15.- A Baptista Fontanet Solé, per a la se-gregació de dos porcions de 94,50 m2 i125,50 m2 de la finca urbana, situadaal c/ Maria Anzizu, 40.- A Montserrat Fontanet Valls, per al’obertura i la instal·lació d’una activi-tat destinada a perruqueria, a la Ctra.d’Agramunt, 40.- A Joan Pedrós Llorens, per a l’ober-tura i la instal·lació d’una activitat des-tinada a la venda de fruites i verdures ala Ctra. de Ponts, 40.- A Olis J. Macià, SL., per canviar rajo-les, paviment i porta d’entrada de l’edi-fici situat a la Ctra. d’Agramunt, 69.- A Miquel Cuartero López, per a l’ar-ranjament d’edifici, sense afecció d’es-tructura, situat al c/ Bonaire de Collfred.- A Antonio Español Sabaté, per a l’ar-ranjament de façana del c/ la Font, del’edifici situat al c/ de Dalt, 5, deBaldomar.- A Sociedad Estatal “Correos yTelégrafos, SA”., per a l’adequació del’oficina situada al c/ Balmes, 25.- A Endesa Distribución Eléctrica,

43

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

SLU., per a la reforma de la línia“ARTESA” en la fase IV-A entre Vilvesi la Colònia la Fàbrica.- A M. Rosa Sabartés Capell, per rea-litzar la distribució d’un habitatge, si-tuat al c/ Església, 13 de Collfred.- A Josep Vendrell Tarré, per realitzarla rehabilitació de la coberta en l’edifi-ci situat al c/ Forn, 4 d’Alentorn.- A Maria Coma Caubet, per l’ender-roc de l’edifici destinat a molí de pin-so, dins de l’explotació porcina “la Pi-neda”.

INFORMES DE L’ALCALDIA

La Fiscalia de Lleida ha dema-nat informació sobre la llicència d’obresque l’Ajuntament va atorgar aDEMASTIR per fer les obres d’arran-jament d’un edifici d’habitatges a laColònia la Fàbrica, emmarcada dins lapolèmica Parlamentària del 3%. Es vainformar que la llicència estava atorga-da i cobrada i que se sabia que els em-presaris locals que hi havien subminis-trat materials no havien cobrat. Sem-

bla ser que l’empresa constructora hapresentat mitjançant els seus advocats,fotografies de l’ala de l’edifici que esva restaurar en una actuació anterior.

El dia 8 de març es van reunirels propietaris afectats pels col·lectorsi els regants. La Direcció d’obra i l’em-presa executora van arribar a l’acordd’arranjar les deficiències. L’Ajunta-ment no acceptarà l’obra que no haginestat arranjades.

El Consell Comarcal impulsa elprograma Dinamo inclòs dins el pro-grama Comarcal de Joventut per impul-sar i desenvolupar polítiques de joven-tut a la comarca. Aquest Pla ofereix els

serveis d’un tècnic en joventut a preureduït.

La Diputació de Lleida ha ator-gat una Petita Ajuda de 4.538,19 eurosper a l’arranjament de l’església deSeró.

Medi ambient ha comunicat queels ajuntaments estan obligats a elabo-rar el mapa de capacitat acústica delsseus municipis.

S’ha efectuat una reunió al Con-sell Comarcal sobre seguretat i emer-gències. Es comentà que des d’ara elsMossos d’Esquadra tenen l’obligaciód’acompanyar els empleats municipalsa realitzar requeriments o gestions su-posadament perillosos.

El dia 30 de març es va arribar aun acord amb els propietaris de la Pi-neda de la Colònia la Fàbrica per a ce-dir a l’Ajuntament d’Artesa, durant unperíode de 6 anys, l’espai de la Pineda.Durant aquest termini de temps en potdisposar i gestionar els arbres, ambl’obligació de destinar l’espai a un ússocial.

Carme Barril i Brescó

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Quan he de tornar-te els di-ners?

Problema d’escacs

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins RodamilansSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Farigolaire.- 2. Aromàtic. En.- 3. Remar. Ràpid.- 4. Mo. Triar. Ne.- 5. Al. Gos.íreV.- 6. Careta. Cosí.- 7. E. A. Sòcia. N.- 8. Únic. Malla.- 9. Tímida. R. LL.- 10. In. R. La. Pel.- 11.Cancelleria.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficAbans de l’estiu (abans de les, tiu).Problema d’escacs1- ..., Df3+; 2-Txf3 [si Dxf3, exf3; 3-Cc3, Te1; 4-Txe1 (si Rg1, Ab6+; 5-Rh1, Txf1++), f2+ i es gua-nya], exf3; 3-Axf7+ (si Dxe7, f2+ i tot seguit mat), Rf8; 4-Dxe7+ ( si Ae6, f2+ i tot seguit mat), Rxe7 ies guanya.

La cambra de bany

La forma d’anomenar els diversos serveisd’una cambra de bany és un bon exem-ple de globalització lingüística. Bidet ve del francès i sembla que sig-nifica “cavallet”, possiblement per lapostura amb què ens col·loquem per ren-tar-nos-hi. Water closed és clarament an-glès i indica un lloc clos, tancat, amb ai-gua disponible, per a les nostres necessi-tats fisiològiques. Dutxa és una paraulaitaliana que significa “conducció d’ai-gua” (recordeu el Duce, “conductor” delpoble?). El mot lavabo és el primer d’unpsalm llatí incorporat a la litúrgia de lamissa, quan l’oficiant es renta la puntadels dits. I banyera és una paraula cata-lana que ens ve de l’antigor, del“balneum” dels romans. Tota una assemblea d’idiomes per aunes funcions ben comunes de la nostrahumil humanitat...

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana I, 793; IX, 408;

III, 223; V, 103; I, 622Joan Coromines

TIULES

Horitzontals1. Persona que recull farigola.- 2. Que fa bona olor. Preposició o arti-cle.- 3. Fer moure els rems. Contrari de lent.- 4. Símbol del molibdè.Escollir. Pronom.- 5. Article contracte o símbol de l’alumi-ni. Ca. Alrevés, substància tòxica.- 6. Peça usada per tapar la cara o per protegir-la. El fill de l’oncle.- 7. La segona vocal de l’abecedari. Preposició.Femení, membre d’un club. Nord.- 8. Només n’hi ha un com aquest. Al’edat mitjana, moneda petita de metall.- 9. Persona poc decidida. Con-sonant vibrant. Dígraf que representa un so palatal.- 10. Prefix negatiu.Consonant vibrant. Nota musical. Article contracte.- 11. Càrrec o oficide canceller.

Verticals1. Apotecari.- 2. Àrea petita que circunda alguna cosa. El nom d’unajoguina - 3. Beguda que s’associa amb la cantada d’havaneres. Matèriaprimera per fer el vi. Consonant nasal.- 4. Representació visual. Llocon els lleons es menjaven els cristians.- 5. Plural, tros de bastó usatcom a arma. Mig miler. Lletra que pot indicar el lloc per on surt el Sol.

- 6. Al revés, una de les qualitats del so. Al revés, en un desert, lloc on hi ha vegetació abundosa. Vegetal que deixa bon gusti mal alè.- 7. Instrument de corda. Al revés, en números romans, mil cent. Article contracte.- 8. Fer carícies. Vocal.- 9. Vocaltancada. Símbol del fòsfor. Or baix amb molta lliga de coure. Consonants.- 10. Femení i plural, cap d’estat en una monar-quia. Norma feta pel parlament.- 11. Enigma que cal endevinar.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La carretera. 1925

hem publicat vàries de fotos dela carretera, recollint diferents

ambients, però aquesta és inèdita. Ésde l’època de les postals d’Artesa, quecoincideix amb la del mes passat deles Escoles Noves. L’Artesa feliç i ben-estant dels anys anteriors a la guerra. Era un dels punts vitals del comerç ide la vida artesenca d’aquells anys, ona més, tal com ja hem comentat algunaaltra vegada, s’hi concentrava l’ambi-ent dels bars, les fondes, els balls i elcinema (era al local del Coro). Enaquells temps en què desplaçar-se elsdies de festa era bastant impensable,com no fos en bicicleta, el jovent esquedava generalment al poble. Artesa sempre ha estat un lloc decarreteres, de pas obligat entre la planai les muntanyes, una cruïlla importantde comunicacions. El que passava ésque la gent que venia de Barcelona ode Lleida amb carruatges de tir tenienassumit un temps de trasllat, on la pres-sa i l’arribar d’hora no tenia cap o gai-re sentit. A més, com es pot apreciar, lacarretera estava molt malmesa.

La Guàrdia Civil ja existia, i a mésde controlar els delinqüents, devien dedemanar els papers als carreters o alsescassos camions que circulaven. Lasanció per excés de velocitat no deviad’existir, per la qual cosa no podien uti-litzar “la multa” com a font d’ingres-sos. La canalla podia jugar a la carreterasense perill. Els diumenges i les festesgrans, els bars posaven les taulades almig de la carretera, i les colles de nois inoies passejaven amunt i avall tranquil·-lament. El dia de Sant Cristòfol i altresfestes d’estiu es feien els balls amb or-questra al mig de la carretera. Molt per damunt, s’identifiquen laque és avui la botiga de Cal Rellotger,la que va ser barberia del Menut, el Bardel Centre, al darrere del qual hi haviael ball de La Lluna i avui Cafè del Po-ble, la Fonda de la Palma, el Bar delFonso del Pau, que al darrere tenia elball de La Germanor. On avui hi ha elBanc de Bilbao hi havia el CasinoArtesenc (o cafè del Cadiraire, amb salade ball al darrere i cinema al primer pis)

i on hi ha el Banc Central, la Fonda delManel. Es curiós observar com, amb elpas dels anys, on hi havia locals soci-als i d’esbarjo, avui hi ha bancs i tèc-nics dels diners, gent que et donen sa-vis consells sobre on has d’invertir acanvi de menys espais lúdics. La imatge ens parla d’uns temps moltmés tranquils, amb un ambient moltplàcid. Les botigues tenien tendals pro-tectors dels efectes solars i la gent pre-nia la fresca als balcons, o treia unacadira al carrer, per a passar l’estona.De vegades, el veïns feien coincidir leshores de treure les cadires per a fer-lapetar. Quina sort que tenien de no tenirencara la televisió i poder sortir al car-rer a conversar. Avui sembla que aquestcostum ha minvat bastant. Més que les cases i els comerços, lagràcia d’aquesta imatge està en què re-trata un ambient d’Artesa un dia qual-sevol de l’any 1925.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida de la col·lecció de

Maria Jové (Buenos Aires)

N’

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Molts establiments d’Artesa es van esforçar en ambientar la diada de Sant Jordi. (Foto: Josep M. Espinal)