GASETA DE LES ARTS1; L. SETEIIIIHHF, 1925

DIRECTOR: JOAQUIIM FOLCH I TORRES any II. — Núm. 32

L'esteii.lar.l ¿le Sant Ot

iIuseu de la Ciutadella. — L'estendard romànic dit de Sant Ot. Segle xii.

Entre els objectes queguardava l'antiga

Seu urgellitana i que tula. un han ánat desapa-reixent. (1), recordàvemamb especia] recançaun curiosís sim esten-dard romànic que ha-vía figurat en l'Exposi-ció Hispano - Francesade. Sarágossa, on el và-• em veure, i que, mal-grat el seu interés ex-traordinari, per algunacircumstància inexpli-,cada va passar desaper-cebut dels il • lustres ca-.talogadors del granaplec d'objectes d'àrt•antic reunits en aquellaexhibició memorable.

Uns dies de lleure enun viatje a la Seu d'Ur-gell, per comanda de laJunta de Museus, i enespera d'autoritzacionsi permisos, ens dona-ren ocasió d'iniciar lesrecerqués del curiósexemplar, i, feta unaenquesta prop dels ea-pitulars i de les persc-nes de més edat. inter-vinents a la Catedral,aconseguírem, amb llurauxili, reconèixer de lin-gudament l'indret onl'estendard de referèn-cia era guardat.

S'esqueia aquest in-dret en un dels nínxolsreliquiers oberts en dosplafons laterals de 1'al-tar parroquia] de laSeu (2), situat en eltransepte,. al costat del'epístola. Allí, dins elnínxol, que- examinà

-rem a presència delsenyor rector i que tro

-bàrem ajustat amb unasimple portella, hi ha-via una petita caixa re-liquiari de fusta, ambla tapa a doble vessant,amb tots els caràctersd'una arqueta gòticarestaurada i repintadaen el segle xvii, ambdecoració en camafeublanc, damunt fons ro-gene, on es veien duesfigures d'àngel.

La caixeta tenia elpany arrencat, i, ambl'autorització del reve-rend senyor rector,. lavàrem treure del seulloc, a fi d'examinarl'exemplar que segonsindicis contenia.Oberta pel reverend senyor rector,amb les seves pròpies nans va treu

-re, en primer lloc, el pendó, plegat

(1) Ens cal esmentar, anib especial com-plaença i gratitud, les facilitats que per ales adquisicions del Museu va donar el

Rdm. i Il •ltrm. Dr. Benlloch (avui elevata la porpra cardenalícia) durant els darrersches (Tel seu pontificat a la Seu urgelli-tana. Així inateix devem especial gratitudal cardenal Ragonesi, Nuncl apostòlic deS. S. a Espanya, i al Rdm. i Il •ltrm. doctorGuitart, bisbe actual d'Urgell.

té temple'espe ial, li el seu altar. lc'd.icat< ltitular Sant Ot; és dins la cate lr; 1.

en mala forma, o, millor dit, ama-nyogat,. i que tot seguit: vàrem re-conèixer; i a continuació aparegué,.amanyogat també, un altre exem-plar, que, després d'examinat, re-sultà ésser una capa pluvial en sedaaràbiga, la qual es troba tambéavuien el Museu de la Ciutadella.• Dessota .els dos draps poguéremveure alguns saquets de tela de lli,curosament lligats,. contenint ossossants. Segons informacions que bemdemanat al Rnd. Pere. Pujol, de laSeu d'Urgell, aquestes relíquies, pels

documents trobats a l'arxiu capitu-lar, poden ésser identificades ambLes de Sant Fruitós, arquebisbe deTarragona. El document que auto-ritza aquesta identificació és del1564, i sols parla de relíquies, sensereferència a capa ni a pendó. Elsenyor rector de la Seu, que feiaquaranta anys que regia la parrò-quia, assegurava haver vist sem-pre la caixa espanyada i contin

-guts a dintre, amb les • relíquies, elpendó i la capa, la qual capa eraanoinenada, pels uns, de Sani Just;

l 2t^ 4s; ma^0. 3!

Ci.NO

Les informacions dilella fet Mn. Pere Pujol,rastrejant els inventa-ris i els documents queoferien possibilitats deprofit; són referents alculte i a la devoció po-pularíssima de què gau-deix el sant• bisbe.

Mort en 1122, fou se-pultat en la catedra],en sepultura episco-pal avui desapareguda,d'oii seria exhumatmolt aviat, per a passar

el seu cos a l'altar; on se Ii reté elculte de patró titular de la ciutat.Al cap d'onze anys de la seva morts'instituïa oficialment la festa delgloriós bisbe en l'església urgellitanapel bisbe Pere Berenguer, son imme-diat successor. La festa es celebravael 30 de juny, aniversari del seutraspàs, i així va ésser fins l'any1387, en què un edicte del bisbeErill la traslladava al 27 de juny.

En el segle xvi el culte de Sant Ottingué una nova fase d'esplendor, ies construí un nou altar parroquial,

i per altres ele SantFi u il ós.

Per aquesta darreraversió s'explicaria quela caixa contenint lesrelíquies d'aquest Santcontingués la capa quela tradició consideravacom pertanyent al mateix Sant. El que nos'explica és que contin

-gui l'anomenat pendóde Sant 01, ni quin siguil'origen del caràcter ve-nerable que, pel lloc onera guardat, és de creu=re que se li atribuïa.

Mn. Pere Pujol, a quiencomanàrem la recer

-ca de dades a l'arxiucapitular, dedueix queaquests teixits Iii devienésser col-locats en elsegle xviii, en fer nouremenament a l'altarde la parròquia anibmotiu de construir-se eli nu altar (del qual dónanotícia docwnental),per a considerar-los cosavenero nil,i. Cali noticia,però, no Iii lia de! pendódirecta ni indirecta,que permeti justificar=ne la denominació, su-posant que aquestavulgui deixar entendreque es tractà de cosapertanyent al Sant,com la col-locació entni reliquiari sembla in-dicar. Les dates de l'e-piscopat de Saiït Ot(1095-1122), en conipa-rar-les anib la data quepot atribuir-se à 1'es-tendard, pel seu estil,el fan possiblement coe-tani. Almenys, un es-tudi detingut deis . as-pectes diversos que elpendó ofereix, permetdatar-lo en el segle xii.

Acuseu de la Ciutadella. — Inscripció donant el nom de la brodadora de l'estendardde Sant Ot.

2 GASETA DE LES ARTS N.°32

on era, cona en l'anterior, venerat elcos sant, com a patró que era de laciutat.

Aquest .patronatge reporta, se-gons els documents expressen, unacura tota especial, de part dels con-cellers de la ciutat i del Capitol, peral manteniment de l'esplendor delculte; i, a1 costat de les invocacionsde què la gent de l'Urgell fa objecte.el sant patró, hi ha la de la sevaintercessió contra els aiguats, aixícom s'invoca l'altre sant patró, Ar-mengol, bisbe d'Urgell, pel flagell deles secades.

La caixa contenint el sant cos delbisbe Ot fou oberta, segons docu-ment, en 1556 amb motiu de la sevatranslació al nou altar a qué ens hemreferit, i exposades les seves relíquiesa la pública veneració, car no llihavia ningú que les hagués vistesmai. «Oberta la caixa de fusta, entrobaren, a dintre, una altra de méspetita en ta qual es guardaven elsossos enters del sant baró, amb lavestimenta sagrada amb què, segonscostum de cristians, havia estat en-terrat. En la primera caixa hi haviaterra del seu sepulcre i embolicadaanib roba.» .. . ,

Aquestes són les notícies més im-portants, escollides, entre les que enscomunica Mn. Pere Pujol, relativesal culte de Sant Ot; i en cap d'aques-tes notícies, com es veu, ni en cap delsdocuments i inventaris per ell revi-sats, no lli ha la menor referència al'estendard, i això podria indicar queno seria objecte pertanyent al Sant,i que possiblement pendria el nom dependó de Sant Ot per tractar-se delganfaró parroquial d'aquella època,i estar la parròquia sota la seva ad-vocació.

.I.

La figura adjunta dóna idea, millurque tota descripció, ele la forma ge-iieral de l'exemplar. Les seves midestotals són: 1'05. metres de llargada,des del cim a l'extrem dels gallaretsinferiors, i 69 centímetres d'amplada.Es obra t en tela de lli, les imatges hisón brodades i està ornamentat ambsedes de color a punt de cadeneta.En el rectangle superior, dins l'a-metlla mística, hi ha la imatge delPantocràtor assegut sosten i n t la bolaimperial amb sa destra i el llibre de lasabiduría amb l'esquerra. Als anglesles representa cions apocalíptiquesdels quatre Evangelistes, i dessotal'àguila, a un costat, una curiosainscripció clic:

ELISAVAA'IEFCIT

El tot del rectangle és orlat peruna sanefa amb motiu de fullatgesestilitzats, de marcadíssima saborromànica, i l'atlgle superior esquerrede la imatge central mostra un pedaç,fet amb un teixit aràbic de seda,possiblement d'Almeria, data ble enel segle xiv. Una vora d'aquest teixitdel pedaç és aprofitada per a formar,en el punt superior de l'angle, unarudimentària anella de suspensió.Una altra anella de suspensió es veu,en el centre de la vora superior, fetaamb un simple cordill de cànem ipassada per teu estrip de la roba. Estroben dues altres anelles de suspen-sió, iguals, separades nou céntímetresl'una de l'altra.

De l'orla inferior del rectangle

pengen tres gallarets, formant unsol cos amb la roba del fons. A cadagallaret hi ha brodada una figurahumana en actitud adorant, orladaper un filet decorat amb ovals.

El brodat, com les fotografies in-diquen, ha desaparegut en moltspunts-deixant al descobert el fons delli i el traç en llapis que servia de guiaa la brodadora, a aquesta inquietantElisava que des de les llunyanies delsegle xii ens deixa la gràcia del seunom perpetuada en l'obra devotad'un pendó per al temple.

Conegut el pendó, i no podent pro-var que es tracti d'un objecte per-tanyent al sant bisbe que li ha donatnom, anem a veure les seves possi-bles utilitzacions dins el temple, oncal suposar que sempre s'ha con-servat.

Mn. Gudiol (1) ens diu que des delsegle xi lii ha notícia dels ganfaronsque es destinaven a precedir els fidelsi eclesiàstics en les. comitives. I afe-geix (citant, com a exemple, el pendóde Sant Ot) que els pendons romànicsdegueren ésser de petita dimensió.

Cal tenir present, però, en estudiarel cas concret del nostre exemplar, iacceptant, amb Mn. Gudiol, la pos-sibilitat de tractar-se d'un ganfaróparrcquial, que el concepte de coque era un ganfaró parroquial podiano ésser aleshores el mateix que entenim ara, i que podria tractar-sed'cui pendó conservat en el temple,sense que necessàriament haguésd'ésser un ganfaró parroquial.

Les excepcions que poden fer-seper al pendó de Sant Ot deriven de lapresència en ell dels cordills suspen-soris ja descrits, fets en època segu-rament molt posterior a l'obra, jaque no lliga, aquest sistema bàrbari rudimentari de suspensió, amb l'es-plendor de l'exemplar, i, encara mésclue això, el fet, molt digne d'es-ment, que la vora del teixit queapedaça l'angle superior esquerre dela imatge central sigui aprofitadacom a anella de suspensió, la qualcosa prova que el pendó de Sant Otfou suspès essent apedaçat.

Es explicable la utilització d'unganfaró parroquial (en cl pur con-cepte que del ganfaró parroquial te-nim avui) apedaçat com era, a. travésde les modes i els períodes d'esplen-dor que des del segle XII ençà hapassat la Seu d'Urgell, si no hiha una causa que, a part la de laseva utilitat, el faci digno d'espe-cia l veneració?

Evidentment, la tradició veneran-da que el porta modernament a ésserconservat dius un reliquiari, la sevasubsistència gairebé única a Europaentre la general destrucció, li donenun caràcter especial, i exigeixen, enclassificar-lo, una atenció que corres-pongui a aquest caràcter, car és gai-rebé cosa segura que la conservació,la provada ostentació, bo i apedaçat,i la seva custòdia dins un reliquiari,no han estat atorgades precisamenta aquest exemplar, per ésser sola-ment un ganfaró parroquial, iguala tots els ganfarons parroquials quehi ha hagut, han envellit, s'han des-truït i han desaparegut.

Hi ha, d'altra banda, una cosa que,tot i un ésser ni de bon tros decisiva,ens ha inclinat sempre a creure en elcaràcter especial d'aquest ganfaró, iaquesta cosa és la llegenda: aquestasignatura ostentosa, massa ostentosaperquè no ens indueixi a pensar enuna dedicatòria, i, per tant, en unestendard votin, encara que ni ladedicatòria ni el caràcter votiu queen deduïm no exclouen de cap ma -

(1) .JosEP GUDTOL 1 . CUNILL, prevere:El mohiliari lildrgic. Resum arqueològic.Vich, 1920.

nera la possibilitat d'ésser un es-tendard parroquial.

Però, hi havia al temple esten-dards votius? Heu's aqui una qüestióinteressant i un detall d'uti-litat aconèixer pera reconstruir-nos l'efectede les nostres esglèsies romàniquesamb banderes suspeses de la volta.Durandus diu: «Vexilla etiam superaltare erigun tur, ut triumphus Chris-ti jugiter in Ecclessia memoretur, perquem et, nos de inimico triumpharesperamus» (1). Hi havia, dones, pen-dons erigits- sobre l'altar. Eren,aquests, els mateixos pendons par-roquials?...

Eren, encara, aquests pendonsparroquials, aquells entorn dels qualses reunia el poble en moments delluita i de perill? «Sed et parochiani,jis in casibus prCeuntibus Ecclesia-rum suarum vexillis ad bella proce-debant» diu Ducange (2), i esmentaun text d'Ethelredus, abat de Rievalen 1138, que diu: «Turstinus archie-piscopus per totam dipecesirn suara,edictum Episcopale proposuit ut desingulis parochüs, 1 resbyteris curaCruce et Wexillis, reliquiisque Sanc-torum prec untibus, onuies, qui pos-sint ad bella procedere, ad proceresproperassent, Ecclesiani Christi con-tra barbaros defensuri» (3).

Hi ha, dones, segons els docu-ments: I. Simples ganfarons parro-quials qui precedeixen els eclesiàsticsi els íi.dels en les comitives. II.Pendons erigits damunt l'altar (?).III. Pendons o banderes parroquialsentorn els quals s'unien els feligre-sos per a. guerrejar. Encara, ultraaquests pendons i banderes pròpia-ment eclesiàstics, lii ha cites docu-mentals que indiquen la presènciaen els temples, d'ensenyes de cab-dillatge que, eren solemnement reme-ses al cabdill pel sacerdot o el prelat

(1) DURANDUS: Llibre 1 de Ralion.,cap. 3, n. o 32, citat per Ducange.

(2) DUCANGç.(3) De Bello Slandardico (1138), citat

per Ducange. Hi ha en el niat.. ix Ducangetoia altra cita d'Oderic Vidal (1141), llibre 8,pàg. 705, que diu: «Igitur Quadregesimalitempore Rex Francia et Dux NormanditeBrehervallmn obsederunt, ibique fere duo-bus mensibus lavoraberunt, illuc Presby-teri cura parrochianis suis Vexilla luleruntet Abbates cuwn honmibus suis conve-nerunt. u

Museu (le la Ciutadella. — Figura en ohdels gallarets de l'estendard de Sant 01.

Museu ele la Ciutadella. — Detall d'un deis símbols deis Evangelistes,en l'estendard de Sant Ot.

• .o 32 GASETA DE LE S AII T .S 3

Museu de la Ciutadella. — Gallaret del'estendard de Sant Ot.

a l'hora de guerrejar (1): .pendons obanderes pontificals que, remeses pelSant Pare als cabdills (VexillariusSanctæ romance ecclesioe), eren por-tats per aquest al temple (2); ban-deres o pendons_. presos a l'enemic iportats, com a trofeu de victòria, al'altar (3).

Dins d'aquesta diversitat d'espè-cies, ben provada, poden establir-seunes distincions: a) que la parròquiatenia una ensenya pròpia, i queaquesta ensenya podía, naturalment,ésser aquella que precedia les comi-tives eclesiàstiques, i la mateixaentorn la qual la feligresia s'aplegavaen un moment de lluita; i b) que hihavia damunt l'altar unes banderesportades com a trofeu de guerra iofertes en reverència, unes altres di-positades que es treien a l'hora dependre les armes, i unes altres, enca-ra, que podrien ésser simples ofrenesvotives, com ho foren les coro-nes (4) i com permet suposar el textde Durandus: «Vexilla etiam superaltare eriguntur, ut triumpluis Chri-sti jugiter in Ecclesia memoretur,

(1) Diu Ducange: «Es guardaven, dones.aquests tipus de pendons eclesiflstics en lamateixa església on els qui havien de por-tar-los en els cmnbats, després d'ésser elspendons consagrats per la benedicció (reci-tades, a l'objecte, unes oracions pel bisbeo el sacerdot), els prenien, i, acabada laguerra, al mateix lloc d'on els havien tretels retornaven. Egidi, monjo (1251) (citatper Ducange: mot Vexilluni) diu en Aurewdallis, cap. 101: Proxima ergo tertia feria...dictus Reso in medio majoris Rcclesia , utest moris, armatur, et vexillum accipienscum civitatis populo urbem agreditur.0 1diu després: «Regrediens itaque primo manevigiliæ Ascensionis Dom ini, Vexilluin repor-tavit recollocans in S. Altare S. Trinitatis.Unde illud sumpseratn. Rodolf de Rivo(1403), cap. 7, diu que Lambert Upex, sol-dat valerós, va rebre el sagrat pendó deSant Lambert in medio Ecclesiæ Leodien-sis, amb la benedicció, de mans del bisbe,segons costum antic (cita de Ducange).Aixi feien els reis de França amb l'estan:dard de Sant Denis (V. Joinville, Viollet iDucange).

(2) V. DUCANGE. V. G. de Poitiers.(S. XI.)

(3) Id., íd.(4) El Tesoro de Guarrazar «Musco Es-

Pañol ele Atitigüe2lades i, t. III.

per quem et nos de inimico trium-phare speramus.»

Es difícil una decisió en cap sentit.El pendó de Sant Ot, hagi tingut lautilitat que es vulgui, és, però, unarelíquia, o, almenys, com ho potésser ímicament una relíquia, éssuspès, apedaçat i tot, i cona a relí-quia és guardat dins un reliquiari.Aquest és un aspecte ben determinatdel seu caràcter, que era necessariconstatar.

:e.ti

Si intentem estudiar el pendó deSant Ot per la seva forma, una pri-mera qüestió es planteja: quina seriala seva posició.

De l'examen objectiu de l'exem-

ot esperant les- cròniques que ensanúncia el nostre corresponsal a

París, en J. Llorens Artigas, repro-duïm avui algunes de les obres queels nostres artistes han enviat alconcurs universal de les Arts Deco-ratives, que és obert actualment a lacapital de França.

Els nombrosos materials gràficsque posseïm, relatius a l'Exposicióde París, i el desig de donar a co-neixer preferentment les obres delsnostres, cas obliguen a iniciar laseva reproducció, 'independentmentde les cròniques, en les quals elnostre corresponsal farà el comentaricorresponent a l'obra de cadascú.

El nostre públic, a base de lesreproduccions que anirem publicant,podrà fer-se càrrec de l'interès d'a-questes obres, que entre els productesd'arreu del món, s'han distingit perla seva discreció i la seva perfecciótècnica. En aquest plint, èls comen-taris de la crítica de França, fan unassenyalat honor als nostres indus-trials.

TTambé es retroba en les esglésiesque tenen els pilars d'apoi en

secció de creu (que és la forma ra-cional del pilar que ha de sostenirels torals i els ares formers), talscom Sant Vorles de Chatillon-sur-Seine, Moutiers a la Savoia, SantHymetière al Jura, Guaranta a1'Hérault, Crues a 1'Ardèche, Bourg-Sant Ardéol, etc.

piar es dedueix que el pendó anavasubjectat, per la vora superior, a unabarra horitzontal, almenys en l'èpocaen qué hi foren col-locats els cordills.La disposició de la seva imatgeriaexigeix gairebé aquesta mateixa col-lo cació.

Cal dir, que sobre la fornia delsganfarons parroquials, poca cosa sa

-bem pel que toca a la data que potatribuir-se al nostre exemplar. Elsúnics monuments del país on hemtrobat representada l'ensenya ecle-siàstica, ultra ésser molt més tardans,acusen ulla fornia diferent de la delnostre estendard, i encara una formadiversa entre ells.

(Seguirá.)JOAQUIM FOLCH I TOnBES.

Rica d'ensen yances, plena de con-seqüències, l'Exposició de Paris tin-drà una indubtable influència en lesnoves direccions de les arts decora-tives. El fet de la seva celebració téuna importància digna dels detingutsestudis de que lia estat objecte, i béque una part del públic miri les ins-tal . lacions com un espectacle de ra-reses, els criteris desperts, no deixende veure que alguna cosa passa enaquest aspecte de l'activitat artística,que mereix ésser registrat, al aguait.de les conseqüències que indicaven.

Els talents dels nostres decoradors,agrupats al volt del Foment de lesArts Decoratives de Barçelona, s'hanposat de relleu a París. El públic haadmirat en son con juiil i en els de-talls l'obra dels nostres. Els nostreshan pogut mesurar el seu abast enmig la producció de tot el món... Iaixò és alguna cosa, que mereix elscomentaris de les cròniques queanunciem, la publicació de les qualsun contratemps inesperat, han re-trassat un xic.

Refexionern sobre els fets queacabem d'exposar i arribarem a unaprimera conclusió: la cúpula fa laseva aparició nl mateix temps da-munt les basíliques que es trobenen les diverses fases del procés d'evo-lució de la coberta de fusta a la devolta. Diria's que aquesta apariciósorprèn l'estat d'aquesta evolució ila seva distribució geogràfica.

Museu de la Ciutadella. — Gallaret del'estendard de Sant Ot.

Els nostres a l'Exposició de París

L'arquitectura dels segles IX al XIIa Catalunya

(Continuació del número anterior.)

Una segona conseqüència és quela cúpula és una novetat a l'Occi-dent, que hi arriba sobtadamentcom una moda importada.

L'ocasió de la moda és un feno-111ei1 anàleg de valoració de la cú-pula, que es realitza en les basíli-ques d'Oreint.

Coneixem l'evolució de l'esglésiaoriental, coberta amb cúpula, po-sada primer damunt quatre gransares, que després s'eixamplen for-mant quatre grans cilindres, neta-ment assenyalats a l'interior, aca-bant en frontó i sostenint al centreel tambor octogonal de la cúpula.Així s'arriba a les construccionselegants dels temps dels emperadorsmacedònies i dels Commenes. Ki-lisse Djami, el Boudrou, Djami deBizanci dóna una idea d'aquesttipus -oriental que s'inicia, en sesgrans línies, en les basíliques on lacúpula apareix al centre del trans-cepte.

Altrament., l'exterior és més sem-blant a les esglésies provincials,com Scripson a la Beòcia; basílicaque senyala el transcepte a l'exteriorcoronat per la cúpula.

El tipus és imitat a Itàlia, a SantaMaria de Portonovo, prop d'Ancona.la qual és pel seu pla una derivacióde Boudrou Djami, més avençat enl'evolució qui té per finalitat lasubstitució dels murs macisos percolumnes. Santa Maria de Porto-novo té la decoració totalment deltipus lombard que estudiem, finsal punt que es pot confondre ambalgunes de les esglésies catalanesamb cúpula, com Sant Jaume deFrontinyà per exemple.

Al costat de les analogies en l'as-pecte exterior ve el de les analogiesen l'estructura.

Existeix a Catalunya l'església deSant Llorenç del Munt, que téuna disposició paral-lela a BoudrouDjami. Si en el pla d'aquesta fos-sin oberts per arcades, els mursque separen la nau del nàrtex tin-drienn el . pla de Sant Llorenç delMunt.

Exposició de les Arts Decoratives de París. — «Sala de Lectura.» Projectes i construcció de l3adrinas Escudé.

'GASETA DE LES ARTS ° 32

Exposició de les Arts Decorati^'es de París.— «Secreter. Projecte i construcció delsobradors Badrivas Escudé. Alarqueteries en relleu de J. Obiols. - Talles de J. Rebull

A Provença, s'haurà, dones, formatel tipus de la basílica romànica ambvolta i cúpula, i de la Provença eltipus haurà seguit Ròdan amunt ipel Saona, explicant aquest fet lesanalogies de l'arquitectura• de laBorgonya amb la de Provença.

Recapitulem i revisem les nostresconclusions cronològiques: Si homposa en sèrie les esglésïes catalanesque tenen una data de consagració,podrem senyalar un cert número demonuments en els quals la relacióentre els monuments i els documentsés més demostrativa, i la conclusiócronològica que s'en pot treure, ésmés científica.

En la sèrie es pot establir unadata inicial, que concorda amb l'apa-rició de l'estil a l'Itàlia i la disposicióde l'estil muzaràbig a Espanya.

Hom pot establir la data finalanterior als començos de la segonaèpoca romànica, per mitjà de nom

-brosos monuments, en els quals, lesobres del primer període romànic,ben datades, són sobreposades aobres del segon període.

Si s'examinen els caràcters quecorresponen a cada monument, esveu una continuada i successiva apa

-rició dels caràcters, que correspona l'ordre lògic exposat.

Les diverses èpoques constitueixencom prestatges, que es sostenen unsals altres; els inferiors més ample

-ment i més sòlidament establerts,els superiors, bé que sòlidamentapoiats, establerts amb menys força.

Un cop d'ull ràpid damunt la sè-ri e cronològica, ens donarà una ideade la evolució successiva del primerperíode de l'art romànic.

Primerament, les basíliques co-bertes de fusta, fan la seva aparició,les unes velles, amb columnes mo-nolítiques, i amb l'absis ornat degaleries de nínxols, mentre que elreste de les façanes és sense orna-ment;

. desseguida venen les esglésies

amb pilars construïts en secció circu-lar o quadrada, amb els absis orna-mentats de petites arcades i faixes;dues entre dues faixes lombardes. La

sèrie segueix d'una manera perma-nent fins el segle xii.

Es cap a la meitat del segle x quees comença a fer la coberta en voltaa la basílica. Les volies són de mig

-punt, sense ares torals. La sèrie se-gucix també fins al segle xii, mespot observar-se que comparant ho-ritzontalment les dues sèries, existeixun paral-lelisme de caràcters.

Vers 1020-1040, es comencen aconstruir grans basíliques amb tran-septe i cúpula; l'òrnamentació co-breix els murs laterals i la façanad'occident i les voltes de quart decercle, féu la seva aparició en lesnaus laterals.

De 1040 a 1070, es l'època delperfeccionament del petit aparellrústeg, tallat a caire sec amb el mar-tell, substituït vers 1073 per l'aparellmitjà, ben tallat, característic delsegon període de l'art romànic.

Si oposem a aquesta sèrie de mo-numents catalans, la sèrie delsmonuments francesos, hi trobaremmenys elements, certament, pot-ser menys proves documentals, peròpodran constatar en els cassos co-neguts, un gran sincronisme delsdiversos caràcters de pla, estructurai ornament.

La geografia de l'estil, ens donaràtambé proves cronològiques. A Ca-talunya, el límit meridional on estroben aquestes esglésies, és la fron-tera moresca del darrer quart delsegle xi. A França, ocupa tota lavessant mediterrània, de Nord a Sud,malgrat les guerres religioses i mal-gral la destrucció ocasionada per lesnoves construccions naturals en unpaís ric: la situació en la carta geo-gràfica dels diversos plans i estructu-res, es digne d'ésser estudiada.

Les basíliques més arcaiques, sensetransepte, amb el chor ressortint, lestrobem en els extrems de la costamediterrània; en els Pireneus i als'Alps. Les basíliques amb cúpula, querepresenten una evolució més aven-çada, ocupa així mateix la costa,iries remunta el Ròdan i el Saona, finsal Nord de la França oriental; així

Tenim, dones, el reflex a l'occident:del pla oriental, amb els ornamentsque trobem en les ribes de 1'Adrià-tic, a Santa Maria de Portonovo.

Quin és el camí que porta aquestaforma d'estructura ?

Sant Llorenç del 1VIunt té moltesanalogies amb Sant Vicens de Car

-dona (decoració exterior, nínxols al'absis), i Sant Vicens de Cardonaés el més semblant possible a SantParegono de Noli, en la Ligúria,a l'altre costat de la Provença.EIs pilars característics en formade creu, amb entrants sostenint elsares; l'absis amb els nínxols al'interior, són els seus caràcters co-muns, que trobem també en el petitnúmero d'esglésies provençals con-servades del segle xii (Sant Guillemdel Desert) i en les seves supervi-vències; i aquests caràcters són, mésprovençals que italians. Toesca ensdiu que Sant Paregono a Noti ésesingulare', en l'art italià sobretot,pels caràcters dels nínxols de l'ab-sis principal.

Cardona, tipus excepcional a Ca-talunya, Sant Paregono de Noli,tipus excepcional a Itàlia, són lesfites finals d'una escola que indicaun tipus intermediari que els re-lliga. Tal és aquest tipus provençal.

El tipus provençal del segle xi,disposat ha establert certament lafiliació entre Sta..IV^aria d'Ancona iSant Jaume de Frontinyà. SantVicen de Cardona i Sant Paregonode Noli.

Exposició de les Arts Decoratives de París. — Maqueta del decorat d'un menjadorper S. Marco. Pintures de Busquets. Laques de J. Bracous.

Exposició de les Arts Decoratives de París. — -<Menjador., Projecte 1 execució de Joan Busquets

N.° 32GASETA D E LES ARTS 5

i tant necessària. Ben vingut aquestllibre que, encara que sigui parlantd'un monument antic, fa d'important

mateix, en aquest mapa ideal obser-varem que és el Nord on es troben ,els edificis que tenen els pilars en.secció cilíndrica, tot conservant elscaràcters de les primitives basíliquescobertes de fusta.

Si tracem un mapa per la estruc-tura dels sistemes de volta, veuremal Súd, una gran estesa, on les esglé-síes amb volta de migpunt dominen;al centre de França, veurem dominarles basíliques que -tenen la nau cen-tral en volta de migpiuit, mentre lesnaus laterals són cobertes amb voltescI'aresta. Catalunya pertany el primergrup, excepció feta de les esglésiespirenaiques, en les quals, com en elsAlps, domina la volta d'aresta.

Cal remarcar, com ha dit Mr. Bru-taus «que les repeticions de les for-

mes, són el resultat de forces tantcomplexes i capricioses, que cal apriori veure moltes anomalies i acci-dents». Feta, però, aquesta reserva,es poden croquisar les línies generalsd'una conclusió geogràfica molt inte-ressant.

Els plans de basíliques sense tran-septe i les solucions d'estructura mésantigues : (coberta de fusta,- voltessense ares torals) s'han conservat alSud. Al Nord, s'hi troben gairebéd'una manera general, els plans méscomplicats (basílica amb transepte),i així mateix les solucions més com

-plicades, tals com labasílica ambcúpula.

Al Sud, les basíliques amb cúpula,tenen el sistema d'estructura mésperfet i més modern; mentre que alNord, la cúpula es sobreposa a es-tructures més endarrerjdes. L'evolu-ció de la basílica romànica, dones,haurà començat al Sud. L'arribadade la cúpula, haurà assenyalat l'es-tat de la carta geogràfica per tipusd'aquesta evolució, més retardats, amesura que s'avença en direccióseptentrional. El progrés, per tal,s'haurà fet de Sud a Nord.

El fet de les estructures, es un fethistòric, mes va complicat per altrescauses geogràfiques, que són el climai els materials.

Tenim el nàrtex de Tornus, èlselements fonamentals de totes lesestructures; hi trobem principal-ment l'estructtu •a de volta de mig -punt cobrint la nau central, ambvoltes de quart de cercle en les nauslaterals, i cal preguntar, per quèaquest sistema ha sigut substituït,en les esglésies immediates, per lescombinacions de voltes d'aresta?• La raó és una raó de clima i elsistema de ,migpunt, molt -a postaper a sostenir la coberta, és impossi-ble en els climes plujosos del Nordde França, i fa necessari el posarl'obra de les voltes a l'abric de la neui de l'lnunitat constant, a base decobertes de fusta sobreposades.

Les encaballades de l'època, tenenun peu horitzontal que exigeix unpla horitzontal on sobreposar-lo, i lesvoltes d'aresta són les més adabta-bles a l'obtenció d'aquest pla.• El clima crea doncs, dificultats,però ha creat també la solució; enefecte, el clima del Nord és aquellque dóna els boscos que proporcionenel fustam de les encaballades.- Així, s'ha format el tipus caracte-rístic de l'edificació amb volta d'ares-ta, protegida per la coberta, trae=sició entre l'edifici del Sud, cobertsolament de pedra, i l'edifici delNord, cobert de fusta. (seguirà.)

Santa Maria de la liarMonografia histórico - artística, per

Yar• quitecte En Bonaventura Bas-segoda

E1 senyor Bassegoda, arquitecte ipublicista il • lustre acaba de do-

nar a la llum pública una interessantmonografia sobre el barceloníssimtemple de Santa Maria de -la Mar.

Trobem en aquest llibre un majorinterès, no sols per la seva vàluaamb tot i ésser molta, sinó pertractar un tema d'arquitectura enaquests temps d'abstenció de lacrítica arquitectònica, tant esquifida

contrapès a tants i tants estudis detotes les arts amb un d'arquitecturaaciençat i dens.

Per altra . part, no és molt d'es-tranyar aquesta escassetat de críticsamb solvència de, temes arquitectò-nics — antics o moderns — per re-querir-se una preparació que no esnecessita ' per tractar molts d'altréstemes artístics. No és feina fàcil deparlar amb el seny, dignitat i co-neixements que escauen a aquestsmonuments, que a més d'ésser unexemplar arquitectònic de primeraforça a sa hombra secular s'acullenla vida espiritual i bona part de lamatérial de la ciutat.

Una obra d'arquitectura fóra benpoca cosa si sols fós unes pedres, unautilitat i un ornament. L'obra d'ar-quitectura, i molt més un temple, éscosa viva; organisme amb ànima quealliçona i edifica amb sa presència icorrespon - amb amor als que ambamor el miren; i dels temps vells ensap, no sols la fe que l'inspira sinóles normes constructives que li do-naren vida; no sols la religió que liinfiltra l'ànima, sinó el sentiment quel'embellí. Les seves pedres so sónmortes; el seu organisme no ésrígid; per elles s'hi escóla la sabasutil de la història pairal i els dalitsde gèneres passades.

Perd tot això el temple no ho diua tothom; cal estar tocat de la gràciaque dóna la noble frisança per labellesa en ell enclosa i tenir la latitutde coneixements- necessaria per cop

-sar tota la gama de coses que potdir. Per això el senyor BonaventuraBassegoda, ungit amb aquesta gràciai ric d'aquests coneixements ha po-gut escriure la monografia d'aquest

Exposició de les Arts Decoratives ele París. — El Port de Barcelona.»Laca de J. Bracons.

'r-• Exposició de les Arts Decoratives de Paris. — «Sant Jordi).Tríptic de laca de J. Bracons.

h GASETA DE LES ARTS Nó 32

monument barceloní en la formacomplerta que ho ha fet.

Aquesta Monografia fou premiadaal Concurs Pollés de l'Associaciód'Arquitectes de Catalunya, de 1923,i ara en publicar-se, l'autor anúnciaun segon llibre que completarà lahistòria constructiva del temple ambla vida religiosa que s'hi ha desen

-rotllat. Fóratemerari en una notabibliogràfica com la present volguerdonar una idea aproximada de laquantitat de material i dades quecontenen les 450 planes del, volumi les 241 il • lustracions que l'embellei-xen. En la lectura d'aquest llibre queacaba d'enriquir la nostra arqueolo-gia, hom no sap si admirar més laerudició del tractadista i la minu-ciosa rebusca de tot ço que es refereixal temple o l'amor amb qué és estu-diat en tots ets seus aspectes. Non'oblida ni un que tingui relació ambles seves venerades pedres: el cons-tructiu, el religi4s, i'històrie, el tra-dicional, el poétic, el deis costumsdeis treballadors i feligresos; i, a mésa més de tot això, la relació d'aquesttemple amb la ciutat, amb la vida delpaís, amb les corrents constructivesdel món.

Obrim el llibre. Abans de parlarde l'actual monument, l'autor ex-plica com a l'alta Edat Mitja, foramurs de la ciutat creixia l'importantbarri de Ribera, amb el viu entus-siasme que sentí sempre per sontemple.

Segons la tradició, l'any 38 vinguéSant Jaume i predicà al mateix llocde l'església —en record del qual esconserva una imatge del Sant altras-chor — i sembla que al segle xs'inicià la seva importància. L'any1000 el bisbe Aeci donà el primitiutemple com sufragan i a la Seu i alsegle xr aquesta església de SantaMaria esdevingué parròquia i esconstituí en nucli del suburbi nome-nat vilanova o burg del seu nom.

El temple actual data de l'any1329 en qué es començà el dia deSanta Maria de Març, conservant-seen ell els mateixos benifets que hihavia a l'anterior. Ajudada pertothom, des del Rei Pere III fins als

bastaixos, passant pels concellers dela ciutat i els gremis, durà la sevaconstrucció fins el 3 de novembre de1383 en què es posà la darrera pedra,per bé que l'any 1341 ja s'hi cele-brava.

Un dels capítols d'aquesta inte-ressant manografiá-psrla dë les pla-ces de Santa Maria, que venen aconstituir com un enquadrament deltemple i el llaç d'unió entre aquest iel poble. Ultra les notes històriquesl'il • lustren interessants gravats dedibuixos de Rigalt, Cardunets, Doré,Domènech i Montaner, fotografies iplànols de diferentes èpoques finsarribar a l'actual Reforma en pro-jecte.

Després l'autor emprèn la descrip-ció del monument tot acompanyantal lector en una excursió amena, pri-mer per fora, comparant elementsamb altres de semblants de famamundial (catedral de Colònia) i fixantl'atenció en detalls curiosos, com elscélebres macips de Ribera o bastaixosde capsana; i ficant-se després al'interior, en el qual, fet esment deles opinions dels' tractadistes que sen'han ocupat, es va seguint capellaper capella.

Tema per demés interessant, el quees titula La església ogival. En ells'escateix l'origen d'aquest estil aBarcelona i podria constituir unlluminós capítol de la història, perescriure encara, de l'arquitecturacatalana. El senyor Bassegoda asse-nyala com punt d'arrancada del'ogival a casa nostra, la institució del'ordre de Sant Domènec de Guzinani la de Sant Francesc d'Assis. Laprimera amb la construcció delconvent de Santa Catarina l'any1219 influïa sobre l'arquitectura deles obres gòtiques de la mateixa Seu,el Pi, Sants Just i Pastor, Montesioni Santa Maria de la Mar que el 1252s'estava construint segons trassaogival, feta amb decisió, sembla queper un arquitecte- estranger provinentdel Nord.

En parlar de la Església actuals'analisa l'estructura comparant-laamb la Seu i d'altres estrangeres i delpaís. Es revisen documents i opi-

nions sobre l'autor del monument,arribant a la conclusió que el mésprobable és que el projecte d'aquestaobra es degui a Berenguer de Monta-gud, el qual treballava simultània

-ment a la Seu de Manresa. Semblaque Montagud degué fer la mostrad'aquesta Seu treta de Santa Cata-rina i altres models estrangers, com,per exemple, Mans i Noyon. Desprésdegué fer Santa Maria, inspirant-se,principalment en l'absis, a la Seu deBarcelona. A Montagud el substituíGuillem Metge, i entre aquest imestre Oliva, que fou qui acabà latorre de les campanes, hi ha d'haveralgún altre arquitecte que reféul'oculns aterrat pel terratrèmol del'any 1420.

En igual forma detallada i amenaqueden consignades en aquest llibretotes les particuiaritats. històriques iartístiques del temple i sos elements.L'Allar major que de l'any 1771 a]1778 treballaren els mestres Casa-noves, pare i fill, i al qual Gurri hiposà les imatges; oportunes referèn-cies als dos anteriors que precedirenl'actual; la Sagrislia, la Capella delSagrament amb dades de les obres, laprimera al segle xvii i la nova al xix;el chor, Tribuna reial; Campanars,campanes i rell ' lge; un estudi de laFslaluària, que és un esboç històricde l'escultura religiosa a Catalunya,nodrit de noms d'artistes i ple deconeixements d'aquest caire de lahistòria.

En parlar de les vidrieres s'ana-litza el rosetó i es compara amb elssemblants de la Santa Capella i laSeu de París, Sant Nicasi de Reims,Sant Cugat del Vallès, la Seu deTarragona i Santa Maria del Pi. Totaixò amb dibuixos geomètrics i fo-tografies dels calats, el mateix queel de les altres vidrieres i rosetonslaterals. 1 als darrers capítols s'es-tudien les Fonts baptismals, els Or-gues i els organers i la Heráldica,amb abundor de blasons de la no-blesa que han servit per determinardates de l'obra.

Ni un detall, ni una faceta deltemple deix de reflectir en aquest lii-bre la claror del seu interès; ni uncaire hi és oblidat, per tal de fixar-loen la seva situació justa dins de

l'arquitectura, de la història o delsimple interés del turista. Per entreaquestes planes benemèrites, senserebuscar-los gaire, si troben el cos il'esperit del temple de Santa Mariade la Mar. La seva copiosa documen-tació històrica i gràfica alternend'una manera acompassada, ameni.t-zant el conjunt i fent creixen l'inte-rès. Els plànols, perspectives, sec-cions i detalls arquitectònics, en sagran majoria dibuixats pel mateixautor, hi són abundosos.

Tot això devem agrair-ho al senyorBassegoda, car amb el caliu de sonentussiasme i el guiatge de la sevaerudició, el temple se'ns ofereix alsnostres ulls inés ell mateix del quemai 1'haviem vist; més ennoblit iinés humanitzat.

El monument centenari, el pa-triarca del barri de Ribera, prop delBorn i el Fossar de les Moreres, quetantes coses saben de nostres avis,seguirà anys i anys alçant vora lamar la seva silueta immòbil. El llibredel sen yor Bassegoda serà d'aquí en-davant guia i clau de tot co queguarda de Inés recòndit, i saivacon-ducte imprescindible a tothom quivulgui sentir les confidències d'aquestpatriarca de pedra.

CÉSAR MARTINELL.

Casa de la. Ciutat deBarcelona

Cimal escultòrie de la façana nova

(Con[inuació del número 30.)

També el geni amb grans ales, quePlató considerava com el gero-

glífic de la intel • ligència, amb la lla-ma damunt la testa simbolitza el zel

que ha d'animar al magistrat, iacaba d'omplir el tema l'espasa dela Justícia, expressant el poder queté de castigar, i que sosté amb unamà i en l'altra l'esquadra, o sial'exactitud i imparcialitat amb quéden administrar-se la justícia.

»Certament estem segurs que l'exe-cuci.ó de tan bella obra que acabemde descriure correspondrà a sa sen-

N° 32 GASETA DE LES ARTS

zilla i ben combinada composició,a la distingida protecció que mereixde la Reial Junta i a les altres obresque honren ja aquest benemèritprofessor. Llavors, tal vegada ensproporcionarem, amb tal motiu, elgust de tornar-ne a parlar amb unxic més d'atenció de lo que liempogut fer ara.-V.(icenis) J.(oalliiinl)B. (aslu s).

11 de febrer de 1852. -- «Unacomissió de • I'Excm, Ajuntamentvisità el taller del senyor JosepBover, escultor de cambra de S. M.,per a examinar l'estàtua de l'immor-tal doctor En Jaume Balmes queha de col-locar-se damunt el panteóque sots la direcció d'aquest acre-dita t artista i a despeses de la subs-cripció oberta en les principals pro-víncles d'Espanva s'està construinten la ciutat de Vich, que té la glòriad'haver sigut el bressol de tantcélebre escriptor.»

21 d'abril de 1852. -- Còpia delDiario (le Valencia: «IIa tingut l'ho

-nor d'ésser rebut per SS. AA. RR.el senyor Josep Bover, escultor ca-talà cele.bra(lanient conegut, l'arri-bada del qual ja anunciàrem. Elmotiu d'haver sol'licitat el senyarBover l'honor de besar les reialsmans dels Ducs de Montpensier, fouper a dedicar-los una làmina delmagnífic monument construït a Vich,dedicat a En Jaume Balmes, obranotable, fruit del talent de l'esmen-• at apreciable artista. SS. AA. ac-ceptaren la dedicatòria, contestanten termes altament honroses peral senyor Bover, per la qual cosa litrametent la nostra enhorabona iesperem que tal mostra d'apreci

rebuda de tall.augustes prínceps, liservirà - d'estímul' per' - a ` seguir tre-ballant amb fe en el difícil arta què amb tanta glòria es dedica. Elsenyor Bover es presenta a SS. AA.amb l'honrós uniforme d'escultor decambra de S. M.*

Ai - RELI CAPMANY

Exposició col-leetivo,d'art a Sabadell

Ara mateix farà una vintena

d'anys, que Sabadell ve cele-brant, en la diada de la seva festamajor aquesta exposició col•lectivad'art. En el decurs d'aquests anys,la ciutat, per mitjà eficaç de son actiumagisteri artístic, ha anat intensif3-cant el moviment local, i avui la po-blació pot comptar ja amb un sectorde gent ben disposada a sentir aficióa les Belles Arts, i amb tres o qua-tre noms d'artistes militants, la pro-ducció dels quals, ha estat sempreben judicada pels que a Catalunya,autoritzadament, es dediquen a lacrítica responsable. En aquests dar-

rers temps, els artistes sabadellencsque major prestigi han guanyatdins el general moviment artísticcatalà, s'anomenen Antoni VilaArrufat, J. Vila-Puig i R. Duran iCamps. De fa poc temps, demés potdonar-se com a ben fixada a Sabadelluna promoció d'altres joves pintors,el temperament dels quals, ofereix,en veritat, totes les possibilitats d'unfutur esplendorós en la carrera perelis empresa, iniciant-la amb la dis-ciplina indispensable de l'aula pro-fessional i amb estudis extra-escolarsmolt seriosos i incansables.

En la exposició d'enguany, gairabépodria dir-se que el mot de falagueraprometensa és pronunciat amb ener-gia pels joves damunt referits, ambla aportació de llurs obres, d'un fi-níssim caient espiritual els bodegonsi les flors que signen Josep Vives,Esteve Valls i Josep Caixach; d'unvalent alè impressionista els paisat-ges de Marius Vilatobà i, finalment,d'un interès remarcable els retratsque presenta Marc Farell, un quadrode F. Planas Dòria i l'escultura deCamil Fàbregues i Dalmau .

En uu sentit - potser una micamassa indiferent per cert- d'acom-panyar només per deferència als

que es presenten en aquesta anyalmanifestació artística, Vila-Puig lliaporta tan solament una sanguina iun carbó, dibuixos ambdós benreeixits; Vila Arrufat un paisatgetractat amb una tècnica- ágil i mol-suda, i el niés vell de tots, el veteràVila Cinca, exposa un bodegó el qualreflexa amb vivesa les pulcres mane-res habituals en la brillant paletad'aquest pintor sabadellenc verita-blement representatiu pels seus anys,i també perla seva llarga tasca d'ab-negat ensenyament local.

En el catàleg d'aquesta exposició,confeccionat segons costum d'unamanera ampla i eclèctica - potserexessivament eclèctica, figuren obresde po e mereixement, cal dir-llo, peròel conjunt, integrat per una diversiótotal - pintura, escultura, dibuix,aiguafort, ceràmica, fotografia i tintagrassa - resumeix, malgrat tot, unadiscreció més que simpòtica.

El que més cal constatar però,és el caràcter tradicional d'aquestaexhibició i 1'a mbient educa ciona 1 que,ostensiblement, ha vingut creant enun centre més aviat hostil a lesBelles Arts per raó d'estar l'ateri-ció del públic sabadellenc constant

-ment sol'licitada pel tràfec de lesmanufactures ïabrils.

Aquesta circumstància' entranyaper sí sola un gran esforç i entusias-me, car ve a suposar que els artistessabadellencs han devingut pedagogsinfadigables de la espiritualitat ciu-tadana i també, cal tenir-los peramadors constants de les coses del'ànima, siguin aquestes d'allà onsiguin.

JOAN MATAS.

GASETA DE LES ARTSPetritsol. S RIl1TOR1AL POLÍGLOTA Apareix quinzenalment

Barcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:Subscripció: Peninsnla i Amèrica 330 » l'any De l'any corrent Ptes. 125Altres països........ 3g „ » P anterior v 2

GITIA D)E LES AIITS I DELS ARTISTESPintors

BAIYERAS, DloNís .....CASI', 46.Projectistes de ,jardins

'RIGOL ARTUR........... PL. TETUÁN, 18, TENDA.1 I.aleries d'exposicions

AREÑAS CORTS, 670.BENET, RAFEL .......... ^'IUNTANEf, 1, 2.on, 1.aBIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIóç 310. %C't(I mies de dibuix i pintura

..............CAVIAR IN, EL........ ... CORRÍBJA, 7.GALERIES DALMAU P. GRÀCIA, 62.CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282.

CANALS, RICARDBAIXAS ............... Pi, 1, LLI

...GALERIES LAIETANES. CORTS, 613...... PL. URQUINAONA, 9, 3.er

CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.L i11rCr1C3I Il^art MAL T.,. P. GRÀCtA, 68.

PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.CARLES, D ............. CASP, 56. EDITORIAL POLIGLOTA PETRtTxoL. 8.CENAC, ENRIC ......... LLÚnIA, 53. LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERnISSA, 14. JoiersCOLOM, JOAN........... CLARÍS, 99. MARTÍNEZ. PÉREZ, C... Do. Dou, 11, 2.on SUNYER,, R. ........... CORTS, 643.ESPINAL, M. A........ PROVENçA, 362.FERRATL'R, ANTONI DE . TRAVESSEIA, 120, S. G.

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

L imparesBIOSCA i BOTEY RBLA.CATAI.UNYA, 129.•.....

JUNYENT OLAGIJER .... Bonavista, 22.LLIMON

,A, JOAN LLÚRIA, LA, S. A . ............ PL. C tALUNYA • 9. .11ares i motllures........ 42, 2.on

LLIA%IO A 1 BENET, Rnrr•,L BALÍIrS, 19, 2.ori, ^_ a Reportatges d'art ESTEVA i C. a, S. EN C. . P. GnÀciA, 18.MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ. -OLOT. SERRA, FRANCESC ...... SALMERO.N, 156, 2.on Metalls d'artMAS i FONDEVILA A. CLARís, 30. 3 . e

r•_MEIFREN, ELrsu...... , BALntrs, G7, 3.er 2,a Efect es de dibni^ 1 pintura BIOSCA t BOTEY ...... RBLA. CATALO^YA 129.>CORBGRÓ, PERE ....... AnIBAU, 103:,MESTRES, FÈLIX ..... .DIPUTACIÓ, 2,99, l.erMONENY, ENRIC........

TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... HONDA SANT PEnE., 16. 11lobles moderns

TRAFALGAR, 36, 4.rt.PERADE.JORDI, JOAN .. ARIBAU,. 57, 3.er, 1.n Aiitignaris BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GnñcIA).RAURÍCI-T, NICOLAU .... 13ARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENTS PETRiTXOL, 14.

COSTACARVA.JAL ...... CALL, 2S, PRAL.ESCLASANS, MARIA ....PIETAT, 10 (DAR.' CAT.)

Paper de 117 VIA LAIETANA, 7.GLABROVAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA. 4. -OLOT. QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA. 27. - Papers pintats

Pintors de retarles VALENCIANO, J. ...... CORRÍRIA, 2. GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICII, 8.SABATÉ PASTOR, BoN.aE. GRANADOS, 70 Catifes (Il:uiufactnra) SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE 1.'ÁNGier.. 1

Dibuixants il lnstrndorCAMINS, JOSEP MALLORCA 282.

AI \IA'I', T03IÀs ......... RIUS I TAULFT, 21 (SANTParquets (fabriques)

LTÓ C. o SANTA ELENA, 4 I 6..........JUNCEDA. JOAN G....... MAI.I ORCA• 259, 2.on , 1.°

CUGAT DEL VALLÈS oGALÍ F. (Agnnt de A. T onc. París) P. Dr•. GRÀCIA, 5 rJ, r•.^T.,.. CASAS, VÍDUA

D...GASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

MIRET, RAMON.......... CÒRCEGA, 333 , ENT., Pedra artificial

Dibuixants-pintors Construcció i decoració MINGUELL, JOAN ...... PAnís, 209.CARDUNETS,ALEXANDRE 1)IPUTACió, 235, 2.on, la BASTÚS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 16. Pintors decoradorsMO\ENY NOGUERA, E. '1'RAr•ALGAn, 36, 4rt 1.aPERADEJORDI, JOAN...

Constructors d'obres CASALS PEYPOCI-I, J.... ROGER DE FLOR • 164.ARIBAU, 57, 3.er,1 ALBESA, CARLES........ BoRRET.L. 292. COROMINAS, MANUE,I....' ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

Dibuixa fits-decoradors OLIVA MALLOL ... RDA. S. PEnE, 48.2.on, 2 . » TOLOSA, AuRELI........ PL. LETAMENDI, 29.ALEMANY, RAFEL .......SANT DOil11NGo, 4, (SANT CONSTRUCCIONS TEKTONVIA I,AIE• TANA, 40. ENT.° TRUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVASr, 14 (S. G.)

ESciiItors CUGAT DEL VALLÈS.) Ebenistes Platerles -d'artCLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36. JENSEN, GEORG......... PASSEIG DE GRÀCIA, 00

FRANCESC (SARRIA). HOMAR. G . ............ CANUDA, 4. Reproduccions artístiquesFUXÁ, MANUEL .......... ARAGÓ, 329. ORRI, FnEDERiC ........ ARIBAU, 226. BECHINJ, GARRTET....... ROGER DE FLOR, 162.LLIMONA, JOSEP DIAGONAL, 410. REIG i BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21. DEKOR ................ PL. ANTONI LóPEz, 15.MARÉS, FREDERIC MALLORCA, 184, INTERIOR VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIO, 111 PRIU, TOMÀS ...........CONSELL DE CENT, 368.NOGUÉS, ANSELM ......PASSATGE MERCÈ, 3. Enquadernadors RENART, .J. ........... DIPUTACtó, 271.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.PENAS, JOSEP ..........CARRER NÚM.16, ENTRE MIQUEL: RIUS ......... MALLORCA, 207. Tapisseries

BLANCO BAÑERES, H... CALL. 21.DIAGONAL CARRETERA DE SARRIÀ. Escultors decoradorsSOLER, FRANCESC ...... ARIBAU. 224 1NTERIOR. GALÍ, F. (ióaat da A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59,E\T.,2.°

DecoradorsBADRINAS, A. NEPTÚ, 2 (GrtÀciA).D'IVORI

Escultura religiosa TapissersGILABERT i MAÑÁ ..... RRL.A. TCAALUNYA, 68... RDA. S. PERE, 3. PRAL., 1.a

LI ONGUERAS, • 'ALTCAMPS ARNAU, J. M. I ... MONTSENY. 77 (GnÀcrA). LLOSA, PERFT_C'I'E..... ... BAI_DIES, 12$, TENDA.JAUIIE . ST. PERE, 18, 1.er, 2. a HOMS, JERONI ........... 1 RA\C. GINER, 23, PRAL.

MARCO SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JosrP ......... . MALLORCA, 313.

Fotografies d'artTapissos (hall ufactura)

AYMAT, To11iÀs ......... RIUS i TAULET. 21. ((SANTPARCERISAS I C. a ...... E..GRANADOS, 93 MASANA .................RDA. S. PEnE, 3, PRAL., 1.a CUGAT DEL VAi.LÈS).RIGOL, RAaTON ......... ROSSELLÓ, 165. Fusteries artístiques Vidres d'art

Decoradors ell .guix CASAS. VÍDUA pE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121. GRANELL I C.° .. .. E\RIC GRANADOS, 46.ÁVILA, JACINTO.......... PASSEIG DE ST. JOAN. 73. TARRAGÓ, ENRIC....... CONsE I.L . DE CENT, 283. RIGALT. BULBENA i C.' CASANOVA, 32.

o 1.1 V J1 ü U J G J A°3AW3©Full,©)R3A

II GASETA DE LES ARTS N.°32

RENART

Reproduccions

Enquadraments d'arf

0 0

Diputació, 271 - '.

BARCELONA __

LLIBRES

ENQUADERNACIONSIMPRESSIONS

.editorial Políglota

Petritxol, 8 BARCELONA

ERLEIilES LaIETafESCorts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOSLÀMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 43

GALERIES DAL!AUPASSEIG DE GRÀCIA, 62 - TEL. I172 G.I'I I III'II'I I I".I'.I'1 III II ". I'."'1"'.'I "'1"IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

BELLES ARTS

EXPOSICION5

SECCIONS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ARTLLIBRERIAANTIGUITATS

L Malmedé

Antiguitats i objectes d'artEXPOSICIONS

0

Passeig de Gràcia, 68

València, 255

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

GILABERT i MAÑAANTIGA CASA ROSELLO

Es tallen fundes í confec-cionen tota mena de cor

-tinatges. • Especialitat ensilbos de gran confort.

Rambla Catalunya, 68 • BARCELONA

CFIsR P1IQUEL RIUS

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII111111111111111111111111111111111111111111111

Enquadernacions d'Art

Enquadernacions de Biblioteca

Enquadernacions Editorials

Zallers: Carrer de mallorca, n." 207

Bt RCEL0Pt9

ANTIGA CASA A. OLIVAFUNDADA EN 1885

T. Prïu Marïné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCosa especial per ala restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 B a r c e l o n a(en tic Bruc li i Giroo a)

LLo 6uarr•o Casas

^abríca de

'Paper de Etna

19a D D O

`^rttndcadal

el 31wtll

PROVE(DORA DE PAPER SEGELLATDE LES REPÚBLIQUES ARGENTINA,PERÚ, XILE I URUGUAY. PAPER DEFIL DE TOTES HIENES. PAPER CATA-LÀ. PAPER D'OFICI. PAPER PER AEDICIONS. PAPER TELA. CARTRO-LINES. CARTROLINES DE COLORS.CARTROLINES DE FIL PER A CAR

-TES. TARGES, SOBRES. ESTOTXERIA

PAPERS 1 CARTROLINES ESPECIALS

PER A DIBUIX

ata Laietana, 7 1r-111R

RIC ALT, BULBFNA i C.a

VIDRIERIA L'ARr 1 INSI'AL'LAC'ONS

^1DRIEROS `

CASANOVA, 32 (entre Córts i Sepúlveda)

TELÉF. 5343-A. BARCELONA

EXPOSICIÓ

Compra i Venda d'Anfi(,uitafs

J. \Jé11C12C1a,120

Conrlúia, 2, pral. (Can±. Pl. Nova)

BARCELONA

H. Blanco BañeresCalI, 21 (Pl. S. Jaume). -Telèf. rc)oA.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

A reñasFOTOGRfF10 EXPOSICIONS

Procediments piglTentaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt ai Rítz)

Compraria un exemplar

(Zels .Z°s 1, 4 i i de la

GASETA DE LES ARTS

per a completa, c «l terció

1 l'rt • ilc4Il. m : I IiIoriul 0°olíuIDla

Pintura: Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

Fusteria d'Obres í d'EstilsEbenisteria • Instal • lacló d'Esta-blíments Comercials í Despatxos

VIDUA de F. CASAS

SECCIÓ DE PERSIANESCOLISSES ENROTLLABLES

Diputació, 119 í 121 Tel. H. 860

BARCELONA

Fusteria

Enric TarragÓ

TALLER o- CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Tel?f. 4752 A.

FÁBRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.q

ARTS GRAFIQLES, S. A., SUCCESSORS D'IIENRICII 1 C.' — BARCELONA

km