GONAL MAYOS SOLSONA

MARXA I SENTIT ESPECULATIUSDE LA HISTORIA

COMENTARI A HEGEL

UNIVERSITAS-40

PPUBarcelona, 1993

111

Introducci

Un llibre s quelcom viu, ja que s pensament i per tant vida (encara que sigui la grisa existncia de l'intel.lecte). Per la sevavida pertany ja ms al lector que no a l'autor. L'escrit, escritest. Una introducci mai no ha de substituir o esmenar l'obramateixa. En tot cas, si t un sentit s en tant que permet fer unapresentaci des d'una certa distncia i, fins i tot, des de l'alliberament del que est ja dit. Per s clar que la visi del'autor donada en la introducci s ja al mateix nivell que la del'amable lector, l'alteritat vers el text sol ser ja comuna.Des de la distncia i alteritat que confereix la lletra impresa, enssembla que aquest llibre parteix de l'acceptaci d'un dels reptesms formidables que va plantejar Hegel. Ens referim a la famosatesi: tot el que s real s o esdev racional i tot el que s racionals o esdev real.

Sabem que Hegel sost la identitat entre "1'autnticament" reali "l'autnticament" racional. Aquest s un supsit essencial delseu pensament, que s demostrat des de la totalitat del sistemao des del saber absolut de la Fenomenologia de l'esperit. Enqualsevol cas, aquesta identitat hauria d'estar ja demostradaquan Hegel es planteja sistemticament la filosofia de la histria.Per aix no implica que el problema ja estigui resolt i siguiocis. El problema roman i, si b hom pot pensar que lafilosofia de la histria no s el lloc on s'ha de demostrar, s ques el lloc -ens sembla- ms adequat per a mostrar l'eficcia dela soluci hegeliana.

Molts brillants comentadors han acceptat el repte de fonamentarla identitat entre real i racional en el sistema hegeli. Menys,per, han assumit el repte de mostrar en qu es concreta la sevaproposta, a qu condueix la seva soluci. Encara menys ho hanfet sobre els textos, en una anlisi i comentari fidels i estrictes,sense deixar-se endur fcilment per la descualificacifcil o la crtica externa. Pensem que per a judicar el paper deHegel en la histria de la filosofia o en la histria del pensamenthum calen moltes anlisis pormenoritzades del tipus queproposem.

3 13

S'ha d'estudiar la fora i abast de la proposta hegeliana en elmoment d'examinar continguts positius i emprics. Lafilosofia hegeliana de la histria s un d'aquest llocs -sin el ms adequat- per a "probar" la proposta hegeliana iconstatar les seves debilitats com a mtode comprensiu ihermenutic.

Nosaltres, per tant, no restem al nivell de judicar l'argumentacilgica o sistemtica que permet -a judici de Hegel- demostrar laveracitat de la identitat entre real i racional. No ens preguntemtant com ho demostra sin com mostra en concret la identitatentre racional i real. Si en la histria universal hi ha unamarxa lgica de l'esperit, hem de mostrar com Hegel l'argumenta en relaci a tot un complex teixit lgico-empricde dades i descripcions histriques. Cerquem, ms enll de lesidees pures i dels seus lligams, com les idees concretes i plenes decontingut s'estructuren en un discurs que ha de ser coherent ambuna teleologia especulativa. Dit d'una altra manera, el queens interessa s analitzar el discurs que resulta de l'aplicaciestricta d'aquell principi.

Si la realitat ms plena s idntica amb l'autnticament racional,llavors ens podem preguntar -des de les dades intersubjectivescomunes entre Hegel i la seva poca- per la racionalitat que enfa remarcar les unes per damunt de les altres, que les uneix, que lesfa constituir-se en una estructura complexa i que dna sentit detotes elles en una teleologia global.

No hem prets ridiculitzar el projecte hegeli, ni tant sols refutarel que el temps -i els llargs debats durant un segle ms al seuvoltant- s'ha encarregat de relativitzar, de sotmetre al "tribunaluniversal" de la histria -com van dir Schiller i Hegel. Enteniem prou en fer una exposici-comentari rigorosa i fideld'una proposta terica que ha assolit un valor de clssicprecisament per superar la inevitable destrucci del temps. Elserrors -que eren sovint els errors del seu temps, dels historiadors ifilsofs del seu temps- resten ara com a valuoses pistes, com asmptomes profundament significatius, d'una poca cabdal iclssica de la filosofia.

Partim de la nostra contemporanetat, de la convicci que, elcam fet pel pensament de Hegel i els gegants que

l'acompanyaven, ens permet veure ms enll sense haver deposar burlescament i com a "nans intel.lectuals" els dits a lanafra de les mancances d'altres temps. Les tcniques histriqueshan avanat profundament des d'aleshores, tenim msinformaci i ms fiable que mai sobre el nostre passat. Noobstant aix, ens continua admirant la visi global i totalitzadora deHegel. Continuem admirant la seva voluntat de comprendreuniversalment i l'elegncia de la seva marxa i teixit especulatius.

El discurs hegeli s un monument intel.lectual que no potamagar els efectes destructors del pas del temps. Aquests efectes s'accentuen encara ms, si tractem de la seva part msescadussera, la part ms sensible al pas del temps i a l'envelliment: dades concretes o afirmacions puntuals. Tamb s obrad'un altre temps i un altre plantejameit de la filosofia, la sevavisi global de la histria humana.

La histria passa i amb ella passen igualment rpides les visionsque els homes n'han donat, ja que aquestes no sn altra cosaque un esdeveniment ms -per tant, temporal i caduc. Sn lacristalitzaci del sentit d'una poca en la perptua mirada versel passat. *****L'objectiu del nostre treball, doncs, s d'analitzar fidelment iamb tota la seva complexitat la filosofia hegeliana de la histria.Cal reconixer que aquesta temtica ha estat en generalminusvalorada, abandonada i, en certa mesura, desertitzada perla part ms creativa de la crtica hegeliana. Les raons poden sermoltes:

(1) Hi ha intervingut la convicci que les grans pressesespeculatives es poden trobar ms en unes altres obres -enespecial les sistemtiques i, fins i tot, les juvenils-.(2) Tamb n's causa la reducci de la temtica a algunsaspectes -pretesament ms filosfics o especulatius- d'escrits,rics per relativament curts, com sn el final de la Filosofia deldret o l'escrit La ra en la histria, tot oblidant o relativitzantel gran cos de les Llions sobre filosofia de la histria o els

4 15

continguts referents a la histria en la resta de cursos de Berln. Aixhom ha soslaiat gran part de la riquesa originria de la propostahegeliana.

(3) Tamb s'ha esdevingut que la filosofia de la histria i elsseus escrits han estat interpretats des d'altres obres, amb la qualcosa ha quedat malmesa l'especificitat del seu discurs.

(4) A ms a ms, com a conseqncia de la crisi de l'historicisme, la temtica va ser molt oblidada fins recentment.

El resultat ha estat, que la producci en aquest mbit delpensament hegeli no est al mateix nivell que la producci enaltres mbits de la filosofia hegeliana. Sorprenentment, totesperant el sempre proms llibre de Kurt Rainer Meist, encarahom pot considerar com la millor obra sobre la filosofiahegeliana de la histria l'escrit de Lasson Hegel alsGeschichtsphilosoph, de 1920 i editat com a introducci de laseva traducci.

Podem considerar que la bibliografia sobre temes de filosofia dela histria es troba dividida en dos tipos o gneres d'obres:

(1) El primer, sn els intents pretesament complets i sistemtics d'abastar tota la complexitat de la temtica. D'aquests elsrealment valuosos sn molt pocs: hem citat ja el de Lasson,esperem el que ens ha proms Meist, cal remarcar els D'HondtHegel philosophe de la historie vivante, Flrez La dialctica dela historia en Hegel i Bonacina Storia universale e filosofia deldiritto (que sn dels ms interessants i complets). Cal teniren compte naturalment els de Hyppolite Introduction a laphilosophie de 1'histoire de Hegel, Ltiwith El sentido de lahistoria i tamb De Hegel a Nietzsche, Plebe Hegel, filosofodella historia, O'Brien Hegel on Reason and History, PlengeHegel und -die Weltgeschichte. Ein Vortrag, Sofia Vanni Laconcezione hegeliana della storia.

Tots ells sn bons per solen mancar de l'anlisi pormenoritzada iprofunda del material que ens ha arribat de les llions de Hegel aBerln. En general estan tant preocupats pel nucli especulatiuque obvien gran part de la riquesa -amb importants

conseqncies especulatives- de la filosofia de la histria. Comveiem la bibliografia d'aquest tipus s relativament reduda irpidament baixa de qualitat.

(2) El segon tipus de bibliografia est representat per l'enormequantitat d'articles -i algun llibre molt cabdal com per exempleel de Ritter Hegel und die franzdsische Revolution- que fanreferncia a aspectes ms o menys centrals i directament tractatsper la filosofia hegeliana de la histria. Aquest material s moltdispers per alhora molt ric. D'altra banda, s plenamentcomplementari de l'anterior, ja que el perdut en voluntat detotalitzaci s guanyat en riquesa i preocupaci pels contingutsconcrets. Alguns d'aquests articles sn obres decircumstncies o per engrandir la prpia llista de publicacions,per molts d'ells sn completes sntesis resultat de moltsesforos dedicats a un tema especfic. Dintre d'aquest tipus debibliografia hi ha els escrits que estudien la relaci de Hegel iGrcia, la Revoluci Francesa, la Reforma, el Cristianisme, l'art,la filosofia, l'astcia de la ra, la fi de la histria, etc. Sn temesmolt importants per a una completa elucidaci de la filosofiahegeliana de la histria. Normalment enllacen amb altres obres -des de les quals sn sovint interpretats- i col.laboren, enconseqncia, en arrodonir el pensament hegeli sobre filosofiade la histria i enllaar-lo amb el conjunt del seu pensamentsistemtic.

Entre aquests dos tipus de producci ens movem nosaltres. Hemprocurat no caure en un o altre, sin mirar d'agafar elsavantatges de cada un d'ells i mirar de soslaiar-ne els defectes.Hem intentat d'analitzar, estructurar i sintetizar les Llions,atenent tant als continguts concrets que Hegel vadesenvolupar com al nucli ms especulatiu que s'hi pot trobar.Hem intentat mostrar com la marxa teleolgica de la histria splenament coherent amb el teixit analtic i descriptiu dels diversosmoments o poques. Creiem que tots dos elements snabsolutament indisociables, solidaris i complementaris. Lalgica especfica del discurs hegeli noms es pot copsarque a partir dels desenvolupaments concrets -emprics- que lavehiculen i aquests noms mostren el seu logos a partir d'integrar-se i exterioritzar aquella lgica.

Aix hem intentat comentar -sovint, paragraf a paragraf- lesLlions de Filosofia de la historia universal en l'edici deLasson-Hoffmeister -la millor fins el moment. Per aix hemacarat el nostre treball com una nova lectura que abasts totaquest material alhora ric especulativament i concretament, quetant pot informar del nucli ms profund del pensament hegelicom sobre els pressupsits del seu pensament i de la seva poca.

Es tractava, doncs, d'acarar-nos directament amb Hegel,procurant evitar que els arbres dels comentaristes hegelians ensimpeds veure el bosc hegeli. Es tractava de veure si hom potcomentar, analitzar i interpretar tot el complex que formen lesLlions tot fent justcia tant a la profunditat lgica del discurshegeli com a la seva riquesa emprica.

Aquest era l'atrevit intent, que partia de la confiana que Hegelmai no baixa la guardia i que darrera de les catiques llions (que s'han mostrat impossibles de reduir a fer-ne un llibrecom volia Eduard Gans i la resta d'editors) i de tot eldispers material, hi havia tot un mn filosfic que mereixia serexplorat i que era molt difcil d'esgotar.

Es tracta, per tant, de fer una lectura oberta, que es puguicontrastar amb altres interpretacions, que no amagui la riquesahegeliana tot i que s molt difcil d'abastar completament, queno dessertitzi el terreny remetent sempre els problemes i la sevaresoluci a altres obres. S'havia de mostrar tot el que vadesenvolupar Hegel en aquest mbit, d'analitzar-ho i d'exposar-ho mirant de no acoquinar-se davant l'esllavissada de continguts.Calia no amagar-se darrera la mera erudici o un parlarobscurament acadmic. En definitiva, es cercava un llibre quepogus ser tan interessant pel possible lector com pel seuredactor que, sobretot, fos interessant per a continuartreballant-hi. Un llibre obert que no volgus esmorteir o matarles qestions en la formalitat o en un prets exhauriment de latemtica.

Potser s una feina poc agrada davant de tasques ms "especulatives", per ens sembla una feina del tot necessria. T,d'una banda, un valor pedaggic clar per a tothom qui vulgui

16

penetrar en el laberint hegeli. Tamb representa plantejar unpossible debat entre estudiosos sobre un material -com hemdit encara verge- i que permet una ms fcil i directareferncia a dades intersubjectives. Mai com en la filosofia dela histria ha descendit Hegel a especular sobre dades tantintersubjectives com en la histria, aqu els referents snmolt ms clars que no en la Fenomenologia per exemple.Ning no pot adhuir aqu que no sap de qu est parlant Hegel,els conceptes mostren molt ms clarament el seu referenthistric. Discussi filosfica i pedagogia filosfica van pertant aqu estretament unides. Hi ha un material filosfic molt ricque no s'amaga tant darrera una terminologia abstrussa. Aquestamatria primera filosfica permet tant comprendre Hegel,debatre al voltant de Hegel, com fer aparixer o aflorar novesidees, noves i fructferes interpretacions.~**~*L'intent d'interpretar les Llions atenent alhora al que fa Hegel,el que diu fer i com ho fa, no s un repte fcil. En primer lloc,ens trobem ja amb la resistncia tpica dels escrits hegeliansa ser analitzats i destriats. Per la mateixa voluntat de Hegel, elsseus escrits tenen una homogenetat i una referncia mtuatant gran i constant que s molt difcil destriar-ne els arguments;fins i tot, de dir quan deixa de parlar d'una cosa i comena aparlar d'una altra. En aquests termes tothom sap el valorextraordinari d'obres com les de Kojve i Hyppolite que tractavenbsicament de donar ra pormenoritzada del desenvolupamentdel text (en el seu cas la Fenomenologia de l'esperit').En segon lloc, afrontem un repte dificil per la natura mateixa deltext amb qu ens acarem, ja que est elaborat des dels apuntspresos per alumnes -de les seves classes orals en diversos anys.Evidentment aix fa que hi hagi la problemtica afegida del'autenticitat i fidelitat al pensament de Hegel. Les possibilitats

'Pensem i ho hem raonat en el nostre llibre Entre lgica iem iria (caps. 7.1 a 7.6) que Fenomenologia i Filosofia de laHistria sn plenainen comparables en riquesa i plantejament.Sn dues visions diacrniques globals i totalitzadores dels temeshegelians essencials.

17

18 19

de manipulaci sn, certament, mltiples. Els textos fragmen-taris, recollits amb major o menor fidelitat en diversos cursos,sn difcils de coordinar harmonitzar. Llavors, la temptaci delcomentarista o editor s seleccionar entre els apunts en funcidels propis criteris, tot intentant recomposar un hipottic llibreque Hegel mai no va escriure. Ja el primer editor -Eduard Gans-va deixar d'incloure gaire b la meitat dels textos de qudisposava -que eren molts menys dels que avui dia disposempertal d'aconseguir el que ell destacava amb orgull: "fer de tot aixun llibre".

Especialment, hom voldria -en un afany innecessari de "salvar" elbon nom de Hegel- d'eliminar aquelles apreciacions msclarament errnies. Per el nostre treball s estrictament trobari exposar de la manera ms clara l'esquema especulatiu i l'ordrelgic, que s'amaga sota l'exposici hegeliana i el seu tractament dedades aparentement empriques. Cerquem d'avaluar el poderexplicatiu -com veurem, absolutament considerable- delpensament hegeli en el moment de considerar la histriahumana.

En aquest context, sn moltes vegades les afirmacions avuidesmentides o potser marginals -segons el que avui consideremcom decisiu en la histria-, el que ens dna la pista de l'esquema nuclear, lgico-especulatiu i dialctic. D'altra banda,noms estudiant el seu discurs concret podem descobrir comtreballa, exposa, explica degluteix els significats, elsesdeveniments, les dades i els continguts, fent en conjunt unciment poders i una obra solidssima -malgrat la superacid'aspectes concrets. Ens interessa mostrar com va exposant ambgran coherncia la seva visi especulativa de la marxateleolgica de la histria i com coincideix harmoniosament ambel seu teixit estructural, alhora empric i lgic. Hem trobat, aix,un camp de treball extraordinari per estudiar com el pensamenthegeli s capa de fagocitar tota dada i tot contingut, conver-tint-los en matria prpia.

La histria universal escrita per Hegel inclou el desenvolu-pament conjunt i paral.lel de diversos temes -"elements omoments" en terminologia ms hegeliana-. Tots ells snpresentats i desenvolupats d'una manera solidria i ntimament

imbricats els uns amb els altres. Per tant, a part de parlar sobrecada un d'ells, hem d'exposar el lligam que els uneix. Elisformen l'estructura bsica i el teixit de la histria, alhora que enells es vehicula el desenvolupament teleolgic de la histria.

Hem exposat sistemticament en el nostre llibre Entre lgica iempfra. Claus de la filosofia hegeliana de la histria aquestselements: estadi de desenvolupament de la llibertat, relaciindividualitat-tot tic, relaci esperit-natura, significaciespeculativa de la religi, constituci poltica i el seu principipredominant, el mecanisme lgic profund que determina lamarxa de la histria -l'astcia de la ra. Tots aquests elementsestan units per un lligam alhora cronolgic i lgic. En totmoment es donen tots els elements essencials de l'esperit i totsels moments coetanis estan units per una identitat profunda detipus lgic -un principi en el desenvolupament de l'esperit-.Amb un joc de paraules ja habitual, podem dir que tots elselements de l'esperit que sn coetanis sn alhora contemporanis; s adir, a la proximitat emprico-temporal cal afegir-hi una msprofunda i especulativa identitat lgico-espiritual.

L'esperit universal no es desenvolupa per parts -ara un elemento moment, ara un altre- sin tot ell -tots ells- alhora iconjuntament. Cada poca histrica s un pas en l'esperituniversal; aix vol dir que ho s al mateix temps pel que fa a l'esperit objectiu -constituci, estat, dret, famlia, moralitat,societat civil-, l'esperit absolut -art, religi i filosofia- i,tamb, l'esperit subjectiu -el desenvolupament de laconscincia individual, nivell antropolgic i psicolgic.Aix, Hegel ha d'exposar solidriament tots aquests diversoselements, de manera que els uns complementin els altres i queentre tots defineixin un petit gran pas en el desenvolupamentde l'esperituniversal.

Aquests passos, a ms a ms, no poden ser exposats noms enla seva vessant especulativa, lgica i essencial, sinnecessriament a partir de la seva vessant emprica i existencial.No sn, per tant, exposats amb la "puresa" en qu podien haver-ho estat -almenys en la primera meitat- de la Fenomenologia del'esperit. La filosofia de la histria t com a principal repteexposar el logos especulatiu en l'empria

7 21

intersubjectivament reconeguda en la seva poca. Hegel, per tant,havia de fer l'esfor d'hipercodificar les dades histriquescomunment acceptades; ms ben dit, les havia d'interpretar enuna forta aposta especulativa -n'havia de treure un logoscompatible amb la seva filosofia. Nosaltres hem de seguir-lo enaquest complex repte de "cosir" empria i lgica, d'explicar l'una des de l'altra i de justificar l'altra a partir de la primera,d'exposar la marxa de l'esperit coherentment a l'estructuracomplexa de la seva exterioritzaci.

Hem de senyalar que Hegel a les Llions sobre la filosofia de lahistria universal dibuixa veritables Weltanschauungen histri-ques, ms o menys mitificades o correctes en funci delsconeixements de la seva poca. Totes elles estan expressadesamb una coherncia i eficcia explicativa i comprensiva, essentequiparables sense menysteniment a les figures de l'esperit de laFenomenologia. Aquestes Weltanschauungen han de poder servistes en successi, per no merament temporal o accidental,sin lgica -en un desenvolupament especulatiu.

La filosofia de la histria, si b no t l'autoritat d'una obrapublicada pel mateix Hegel -en definitiva molt poques ho vanser- t, en canvi, alguns avantatges certs. Primer: podemestudiar-hi el pensament hegeli i el poder del seu nucliespeculativo-dialctic sense perdre de vista el referent -coms'esdev tot sovint en la Cincia de la lgica o en l'Enciclopdia. En la filosofia de la histria els referents snnormalment molt clars i fan referncia a esdeveniments oconsideracions teriques i culturals reconegudes majoritriament -malgrat que Hegel les tracti amb gran habilitat i creativitat desdel seu nucli especulatiu. Aquestes Llions sn, per tant, moltimportants per veure funcionar el pensament dialctic hegelisobre materials altament intersubjectius. Segon: les Llionspermeten veure el pensament hegeli ms format, en cor-respondre, com hem dit, als darrers treballs de la seva vida -darrera per exemple de la publicaci de la Filosofia del dret iles diverses versions de la Enciclopdia.

En definitiva, aquest tipus de treball no s gens menystenible pelque fa al valor del document sobre el qual es basa. Pernosaltres li hem donat un valor especial perqu volem evitar

caure,en la temptaci -bastant corrent d'altra banda- d'interpretarel pensament hegeli bsicament a partir dels prlegs iintroduccions dels seus llibres que no pel contingut mateixd'aques&. Cosa que hom ha justificat dient -el que no deixa deser cert, si b absolutament tergiversador- que Hegel s un granescriptor de prlegs i introduccions alhora que excessivamentcomplicat en el desenvolupament concret dels seusllibres.

Aquesta manera d'interpretar s ms condemnable encaraen el cas de la filosofia de la histria que en el de qualsevol altra obrahegeliana i ha condut foralment a un desconeixement considera-ble. Hom s'ha refiat massa -al nostre judici- de la llarga intro-ducci -no tota escrita directament per Hegel- on, per exemple,proposa l'esquema tripartit de la histria -que s al nostre judiciuna clara autofalsificaci3. L'aparent claredat d'aquest esquema,esdevingut filosofema d's tpic i acrtic, i un cert menysteni-ment -sobretot en el s. XX- del contingut de la filosofia de lahistria, ha fet que el complex contingut de les llions hagiesdevingut, a poc a poc, una de les parts menys treballades del'obra hegeliana. Hom ha resoldre el problema amb una petitaampliaci de l'esquema donat per Hegel al final de laFilosofia del dret o en La ra en la histria4.

2Dficit generalitzat, en qu ha caigut darrerament Bonacinaen privilegiar els 20 curts apartats de la Filosofia del dret persobre del contingut de les Llions o del manuscrit Die Verriunftin der Geschichte.

'Veure el nostre article a la revista Pensamiento "Laperiodizacin hegeliana de la historia, vrtice del conflictointerno del pensamiento hegeliano".

4Personalment no conec, dintre de la bibliografia hegelianams reconeguda i fiable, que hom hagi fet el que he prets dura terme en aquest treball. s a dir: una anlisi pormenoritzada dela filosofia de la histria universal de Hegel, com a resultat d'unpacte o una adequaci mtua entre la lgica general -que esdesprenia del plantejament especulatiu hegeli- i l'empria de lesdades concretes, que Hegel no podia menystenir i sobre lesquals havia d'edificar el desenvolupament concret. NomsBonacina s'hi apropa, per limitat per centrar-se en la Filosofia

~~***

Hegel va culminar una lnia dintre de la metafsica occidental. Podemdir que que va ser la mxima realitzaci dintre d'un cert telos filosfici, a partir d'ell, un nou telos i un nou logos ha anat reclamant el seulloc. Hegel seria aix la fi d'una histria i probablement el comenamentd'una altra histria -potser la ms immediata a nosaltres i que d'algunamanera sempre es defineix des de Hegel i contra Hegel.Aix en la nostra poca i filosofia, que es volen alliberar -en la mesuraque s possible alliberar-se del propi passat- del sistema i del logoshegeli, ens domina la sensaci de la distncia que ens separa del seuplantejament. Ens referim a l'estranyesa ja no la trivial de la primeralectura sin la que s resultat de la comprensi profunda del seupensament- que provoca en nosaltres aquella confiana fastica en la forade la ra i de l'esperit. Des d'aquesta estranyesa, des de ladesconfiana o la sospita, des del descrdit de la filosofia i la ra,enyorem una poca i un pensament que sovint s acusat dedegradar la llibertat i els individus a ombres de l'universal. Per,llavors oblidem que potser era ja l'nica manera de poder afirmar lallibertat ms plena i d'elevar els homes a herois de la ra. Era la deldarrer intent d'exocissar la fi d'un logos i d'un ideal.Aquest treball s simplement un comentari acurat, per que no renunciaal suggeriment, sobre una part del pensament hegeli que semblamenystinguda: la filosofia de la histria. Aqu ens trobem amb el Hegelms madur, que ha perdut potser gran part del dret.Lasson, D'I-londt o Hyppolite obvien aquest problema, mentre que SofiaVanni i, ms recentment, Ramiro Flrez romanen al nivell de resumesquemtic tot i que erudit. Tots ells soslaien la major part delsproblemes interpretatius, les parts ms dificultoses i, sobretot, eltratament teric i especulatiu que subjeu a les Llicons, quan no elsesforos terics que Hegel ha de fer per tal d'introduir certes dadesproblemtiques sense no qestionar el plantejament global.

22

de la vivesa del pensament juvenil, per que tampoc no s -comsovint es vol fer creure- un pensador tancat sobre si treballant en elseu sistema i allunyat de tot contacte amb la realitat, amb laqual noms est lligat per una submissi apologtica a l'statusquo prussi. Com veurem en el comentari no s un Hegeledificador de teranyines mentals sobre el buit, preocupat per fer unadeducci abstracta de la realitat.

s un llibre sobre un altre Hegel -ms proper, cal pensar, a l'histric- i vol ser un llibre que sigui interessant per a qui l'haescrit i per qui el vulgui llegir, sobretot, interessant per acontinuar-hi treballant. No s, doncs, un treball tancat sin que, alcontrari, planteja una gran quantitat de qestions o de lecturespossibles. No s'havia de constituir en una fortificaciabsolutament invulnerable a altres punts d vista; havia de ser undiscurs alhora rigors i suggerent, fins i tot per aquells que nos'interessen especialment per la filosofia de la histria. Es unaobra sobre un monument clssic del pensament occidental i , entant que tal, cal pensar que la fidelitat a aquest monumentesdevingui un trampol vlid a la contemporanetat.

23

1.- CARACTERITZACIO DE LA HISTORIA SEGONSHEGEL

1.1.- Qu s Weltgeschiste?

Comenarem dient que per a Hegel el mot Geschichte fareferncia alhora als esdeveniments reals i emprics que s'hanesdevingut (res gestae o "histriai5) i a la narraci ms o menysverosmil d'aquells esdeveniments (studium [o historiam] rerumgestarum, Historie6 o "Histria"). Hegel considera que aquestaduplicitat de sentits que es dna en l'alemany -per tamb en lesllenges romniques- no s merament "accidental" sin que implicala identitat especulativa i profunda d'ambds sentits. "Calconsiderar -diu- que el relat histric apareix -en el mateixtemps- amb els actes i esdeveniments histrics prpiamentdits; s un com fonament intem el que els fa nixer junts'".Els dos sentits s'impliquen mtuament. D'una banda, no hi hanecessitat de narrar per a conservar la memria delsesdeveniments histrics fins el moment que apareguin rupturesnotables i es trenqui "el curs uniforme" de les coses. D'altrabanda, tota narraci histrica com a tal s'origina i projecta capa l'exposici del desenvolupament concret dels esdeveniments.Ara b, Hegel t clar la diversitat de discursos histricspossibles': crniques i autobiografies dels qui van intervenir enels fets, sinpsis generals a partir d'altres obres, "histriapragmtica" que valora el nucli universal dels esdevenimentsaplicant-lo com a ensenyana per al present, anlisis crtiques deles fonts i des diverses versions, "histries especials" quedesenvolupen un aspecte concret per amb valor universal per alconjunt i, finalment, la "histria filosfica" que intenta

Segons; la notaci acceptada ja correntment.6.V.G. 5111.7.V. G. 164/207.8. V.G. 3-22/19-37. Veure tamb: D'Hondt, Hegel philosophe del'histoire vivante i el nostre Entre lgica i empria, cap. 7.8.

24

desvetllar el principi essencial de cada poca i eldesenvolupament lgic del tot.

D'altra banda, Hegel considera l'existncia d'una "Histria"escrita (en tant que representa un nivell mnim en el :desenvolupament de l'esperit i, alhora, en la presa de conscinciad'aquest per part dels pobles) com un signe i condicinecessris per a que es pugui afirmar que hi ha autntica "histria" -com a realitat espiritual en desenvolupament. Aix,malgrat que la "Histria" efectivament recollida parteix de l'estudi de la "histria" com a res gestae, s alhora el criteriprimordial a tenir en compte quan es tracta de valorar si unpoble realitza un paper en la Weltgeschichte. Per aix, pelque fa al nostre treball n'hi ha prou en interpretar el motGeschichte com a "Histria" escrita que intenta comprendrefidelment uns esdeveniments.

Considerem ara l's que fa Hegel del terme Weltgeschichte.Creiem que ho fa alhora en tres sentits' diferents, segons queinterpretem el significat de Welt com a determinaci oadjectivaci de Geschichte.(1) Un primer sentit s el de histria universal, mundial, global,general o total, volent incloure la totalitat geogrfico-temporal (tots els pasos y totes les poques) del passat hum10. Segonsaquesta significaci, seria una histria universal que no eslimitaria a una part de l'evoluci humana sin que la considerariasencera tant pel que fa al temps com a l'espai. Cap

9.Pensem que el sentit d'aquest mot s molt ms complex que nos'ha considerat tradicionalment o, incls, ms ermament enel cas de Bonacina.

10.S'ha de tenir en compte que a finals del s. XVIII icomenaments del XIX el coneixement geogrfic i histricdel era molt menor que no ara. Aix permet justificar enpart relativa limitaci o eurocentrisme de lesperspectives hegelianes.

25

1episodi hum histric no li seria ali11, perqu s l'mbit dintredel qual s'inscriuen i prenen un ple sentit especulatiu tots elsepisodis o moments humans. Per aix la Weltgeschichte suniversal respecte a qualsevol esdeveniment o fragmentacihistrica, els quals subsumeix, igual com el Weltgericht s eljudici universal que dictamina sobre qualsevol poble o personaen la histria i Weltgeist s l'esperit que engloba i esdesenvolupa en tota realitat.

Aix la Weltgeschichte es distingeix de qualsevol histrianacional, limitada a una part del globus terrestre o als fets d'unconjunt particular de pobles. s histria universal perqu tot pobleo tot acte amb valor autntic hi troba el seu lloc. Hegel semprecreu que la histria universal abasta el desenvolupament de l'esperit universal i enllaa, per tant, tots els esdeveniments queen sn el resultat -sense escindir-los per consideracionsnacionals, temporals o geogrflques.

(2) Un segon sentit s el l'historia universal, global o total pelque fa als elements que considera. Weltgeschichte inclou aix totsels elements de la realitat espiritual, ja que -com argumentem enel nostre llibre Entre lgica i empra- inclou tots els moments oelements de l'esperit (esperit subjectiu, objectiu i absolut).Parlant en spinocista podem dir que Weltgeschichte incloutots els atributs i modes de la substncia nica -si b ara limitadaal camp de la filosofia de l'esperit i obviant la filosofia de lanatura.

Aquest sentit -que ens sembla clar a partir del contingut quedesenvoluparem de les Llions- ens permet comprendre fins aquin punt Hegel supera la definici majoritria a la seva poca

Aix no s'invalida quan es deixen de banda -com Hegel fa-pobles que no formen part autnticament de la histria -tal i com l'entn. Els pobles primitius o les tribus africanes per exempleno sn prpiament histria -per a Hegel- i, conseqentment, noformen part de la histria universal. Per, les raons donades d'aquesta exclussi no invalida la universalitat o generalitat de la"histria universal" hegeliana.

26

de Weltgeschichte com a histria poltica. Ja veurem que,malgrat que el comenament d'aquesta va vinculat a l'aparicide l'estat, inclou tamb tots els moments i components de lafilosofia de l'esperit hegeliana. Una vegada ms, s un casparal.lel al del Weltgericht, que s el judici inapel.lable per atota exterioritzaci de l'esperit -sigui quin el nivell assolit-, i delWeltgeist, que totalitza tots els moments de l'esperit.Histria universal s'oposa segons aquesta significaci a lesdiverses histries especials, que es limiten a un nic aspecte, peraix t un sentit ms global i omniabastador que la historiapoltica o, incls, les histries de la filosofia, de l'art i de lareligi (que "historitzen" especficament els moments del saberabsolut). La Weltgeschichte les inclou en l'essencial i conjuminatots els gneres d'histria en un plantejanient ms abastador.

(3) Un tercer sentit s el d'histria del mn, histria mundana,histria de la realitat emprica que efectivament s'ha donat en elsesdeveniments humans. No s, per tant, una histria esotricamerament lgico-racional i deduda -com sovint se li recrimina-,sin una histria de l'espai ptic empric on s'inscriuen els acteshumans i els esdeveniment amb valor espiritual. Es la histriadel mn, per no com a mera natura, sin del mn espiritualhum. Aquest no implica per a Hegel trascendncia, sinimmanncia i exterioritzaci en una realitat empricaconcreta.

La histria universal no s per tant una narraci meramentlgico-abstracta, no s una deducci des de premises noempriques, sin que s la narraci del transcurs indestriablementlgic i empric del desenvolupament de l'esperit universal. No sla histria d'un ms enll, sin la histria dels diversos ara iaqu contemplats en un tot. La histria universal s tamb unahistria del mn en el sentit d'histria mundana, d'un mntamb empric. La filosofia hegeliana de la histria parteix inecessita, per tant, de l'experincia i el record de lesexperincies humanes, en la mesura que aquestes representenmoments (especulativament tan essencials com qualsevol altre)del desenvolupament i exterioritzaci de l'esperit universal. Aix,Weltgeschichte s histria del mn com Weltgericht s tambjudici del mn i judici mund, i Weltgeist s l'esperit del mn iesperit mund.

27

s la permanent coexistncia d'aquests tres significats en l's que faHegel del mot Weltgeschichte -com es pot veure en la resta delllibre- el que ens fa decidir per optar per la traducci "histriauniversal". Ens sembla que aquesta denominaci remarcaespecialment b la voluntat globalitzadora i omniabastant de Hegel,tant pel que fa a l'espai-temps com als moments de la filosofia del'esperit. En aquest aspecte la traducci que proposem ens semblamolt ms adequada que no la de "histria del mn". D'altrabanda, aquesta darrera denominaci no s millor pel que fa altercer sentit que hem recollit, ja que l's que se'n fa remet a unmbit geogrfic i no a la component mundana i emprica de laWeltgeschichte. Donat que en Hegel histria implicaindestriablement un desenvolupament lgic i empric, "histriauniversal" pot reflectir millor l'abast de les components lgiques iempriques que no la denominaci "histria del mn". Evidentment,no hi ha una traducci que obvi tots els problemes, per ens semblaque "histria universal" s la que en presenta menys.

La histria universal com a discurs especfic i ontologia especial

La filosofia hegeliana de la histria s un tipus de discurs determinat.Manifesta una narrativitat o discursivitat peculiars. Les regles, apartir de les quals s produda, sn diverses a les d'altres discursoshegelians. Per exemple, s diferent al discurs de la Cincia de lalgica, sobretot per la seva implicaci emprica. Tamb s diferent dela filosofia sistemtica de l'esperit, sobretot per la sevadiacronicitat. S'assembla molt al tipus de discurs de la Histria dela Filosofia, l'Esttica i la Histria de la filosofia de la religi, si bsembla abastar molt ms i en certa mesura incloure-les.Curiosament, amb l'obra hegeliana que s'assembla ms s laFenomenologia de l'Esperit, sobretot pel que fa a la segona part -dedicada a les anomenades figures collectives de l'esperit. Es, pertant, un discurs amb regles especfiques que no s'ha de confondreamb d'altres ni, sobretot, intentar comprendre traspassant-hiacriticament esquemes d',aquelles obres12.

12.Entre lgica i empria. Caps. 7.2 fins 7.6.

28

Podem ampliar un xic el que hem dit, remarcant el carcter d'ontologia especial de la filosofia de la histria. Aix compodrem qualificar la Cincia de la lgica -entre els molts sentitsque manifesta- com l'ontologia general de Hegel, podem considerarl'obra que tractem com un estudi ontolgic especial destinat adilucidar les caracterstiques i desenvolupament d'un tipus concretd'ens: l'ens histric.

En definitiva, la problemtica que es tracta en les Llions defilosofia de la histria univeral s ms aviat ntica o d'unaontologia especial que no d'ontologia general. No pretn d'estudiarla natura del ser en tant que ser o del ser en general en tant quenecessriament histric, sin d'un tipus especial de ser o, millor,d'ens: l'ens histric. Amb d'altres paraules, no es tracta de laproblemtica de la historicitat del ser -que tal vegada es pot trobarinsinuada en la Cincia de la lgica de Hegel i que desprsdesenvoluparan autors com Dilthey o Heidegger. Molt al contrari, ales Llions Hegel es precupa per historiar o narrar els avatars d'untipus concret d'ens, l'ens que es dna en la histria. En elleses tracta del tipus de caracterstiques definitries que t per aHegel l'ens histric i s'historia el seu desenvolupament.

Per aquest motiu, la filosofia hegeliana de la histria no s elresultat del trasps -tal qual- d'esquemes o desenvolupaments quecorresponen a l'anlisi d'un altre tipus d'ens o del ser en tantque ser. No ho vol fer ni ho pot fer, perqu sn esferes ontolgiquesdiferents, discursos especfics diversos. El que s una anlisicorrecta en un cas no ho ha de ser necessriament en un altre,sobretot si es tracta de meres esquematitzacions. Hegel t moltpresent aquestes distincions encara que valori altament la unitat delseu sistema i del conjunt de la seva obra. Creu que cap part nos ociosa en el moment de valorar-ne el conjunt o de delimitarcorrectament el contingut d'una altra. Per, no fa de la unitat delseu pensament -en contra de les crtiques ms simplistes- unaplantilla que va aplicant de manera semblant i indiscriminada aqu iall. En el nostre comentari, hem intentat evitar caure en aquesterror i pensem que, en la mesura que est ben fet, demostra lanostra tesi.

29

Cap a una determinaci de l'ens histric

Una de les caracterstiques determinants i ms importants d'aquest tipus d'ens (que comparteix almenys amb les partspositives del seu sistema) s que s'hi identifiquen realitat iracionalitat. L'ens histric participa de la identitat propugnadasempre per Hegel entre realitat i racionalitat. Es a dir: s realexistent -wirklich- en tant que s racional i expressa unaracionalitat en la mesura que s real -no una ficci o una meraabstracci.

Llavors si volem determinar-lo, hem de determinar en quinsentit s racional o que comporta aquesta racionalitat. Tambhem de comprendre qu significa la seva realitat i, alhora,perqu la seva realitat i racionalitat s'impliquen mtuament. No sel moment aqu d'aprofundir en una temtica que demana per si solaun treball ms llarg que el present, aix com una documentacicomplexa i amplssima. En aquest treball, noms podem introduirbreument el nostre comentari de les Llions. Es tracta tan sols deplantejar la nostra interpretaci, el nostre punt de vista, sobre elproblema13

Nosaltres plantegem el problema del tipus d'ens que s l'enshistric, alhora que la identitat de realitat i racionalitat que elconstitueix, a partir de la distinci entre lgica i empria. Hemescollit el terme lgica -a part de l's continu que en fa Hegel,molt ms nombrs que no el de racionalitat- perqu volem evitar laidentificaci entre la racionalitat hegeliana -interna al seudiscurs- i la Racionalitat-en-general. Pensem que aquestaidentificaci -que el mateix Hegel promocionava, dient que totaautntica racionalitat havia de projectar-se tard o d'hora cap a laseva- fa dificultosa actualment la intel.lecci de la seva proposta. Laracionalitat hegeliana s'expressa sempre com una lgica -nonecessriament deductiva- pera s com el logos inscrit i mostratpel desenvolupament de l'ens estudiat. Per aix, podem dir que l'ens histric t la seva lgica prpia.

13. Ens remetem per aquest problema al nostre llibre Entre lgica iempria. Claus de la filosofia hegeliana de la histria, aix com aun treball encara indit.

30

D'altra banda, la participaci en aquesta lgica s el que determinala realitat de l'ens histric. Es a dir, aquesta lgica es realitza en una"empria", en una realitat fctica, sensible i experimentable. Lalgica histrica o de l'ens histric no es dna en l'aire o en un mnformal, sin que es dna en la realitat emprica dels fets histrics.No s transcendent, sin immanent; constitueix i conforma elsesdeveniments plenament reals.

Ara b, hi ha circumstncies que no participen plenament d'aquestalgica, que resten merament com a un fet accidental i sensesignificat enmig de molts altres. Es tracta llavors d'un esdevenimentsense logos, que noms t el tipus d'existncia - que no se li nega mai14

- qualificable de "mera empria". Aquests esdeveniments, no snautntics ens histrics -pensa Hegel-, no sn plenament reals -wirklich-, tot i que van existir per un instant. Sn circumstnciesmerament empriques -reelque no tenen cap trascendncia ni autnticsignificat -perqu manquen de logos, de lgica.

Aix amb la denominaci "empria", s'evita la antntutivitat del significattcnic de "real" en Hegel, ja que implica que hi ha quelcom existento empric que no s "real" -wirklich. Amb la nostra distinci podemdistingir fcilment entre una empria lgico-racional i una empriasense logos (o mera empria, mera existncia, no comprensible des deles coordenades lgiques hegelianes). Podem distingir tamb lalgica hegeliana de la histria en oposici a la d'altres autors.Permet parlar de la lgica intrnseca a una argumentaci o a unesdades, que s el que vol fer Hegel en la seva filosofia de la histria.

Aix podem entendre que hi ha obres de Hegel -Cincia de la lgicaonexposa el logos universal amb independncia de la seva existnciaemprica. Tamb podem valorar el residu no-integrat en eldesenvolupament total -en les obres positives- com una empria senselogos. Noms a partir d'aquestes dues possibilitats

14. Aix se sol oblidar o negar en sovint per molts intrprets deHegel.

31

es pot comprendre plenament i fructferament la identitat entre real iracional, sense caure en paranys com pensar que la lgica de laCincia de la lgica no s "real". Tamb podem comprendre millorafirmacions hegelianes del tipus: un esdeveniment histric atzars percert no s "real" sin tan sols "ideal". Comprendre la identificaci entrereal i racional en la filosofia de la histria passa per la comprensi de laimmanncia -per tamb distinci especulativa que cal semprereconciliarentre lgica i empria.

L'ens histric es caracteritza, doncs, per manifestar una lgicaracional -que ja concretarem- i per tenir una existncia emprica. Hegelmai no parla en la seva histria de cap esdeveniment que no cregusverdic i que no hagus estat observable i observat. Aix s certmalgrat alguns errors o apreciacions histriques, que normalment en laseva poca eren considerats majoritriament com a veritats indubtables.Els errors comuns en la seva poca no contradiuen l'intent hegeli deno argumentar sin a partir d'un fet, d'una dada, d'un esdeveniment.Una altra qesti s que avui dia ens sembli erroni el que ell i,majoritriament, la seva poca van creure que s'havia produtefectivament i que havia estat, per tant, experimentable.

La lgica histrica de Hegel, que constitueix l'ens histric i, per tant,el discurs de la filosofia de la histria universal, no s un raonamentformal i volgudament abstracte, sin l'explicitaci del logos racional queconstitueix l'ens histric (i que aquest mostra si s analitzat racional-especulativament). No s una deducci en els nvols i sense atendrea les dades empriques, sin el desvetllament de la racionalitat de lesdades empriques a partir d'elles mateixes. Aquesta s la voluntat deHegel, aquest s el que ell considera com el seu "mtode15", una altracosa s que el repte assumit sigui avui dia criticable. Pensem que elcomentari i l'anlisi que presentem poden ajudar a valorar aquestesqestions.

`Veure el captol final de la Cincia de la lgica dedicat a "Laidea absoluta".

32

Resta ara el problema de determinar la lgica concreta que Hegelafirma haver descobert en la histria universal. s a dir, lescaracterstiques del logos que permet discriminar els esdeveniments idades empriques entre efectivament reals o merament accidentals -iper tant a oblidar. Com que som davant d'una ontologia especial o d'untipus peculiar de discurs, no ens ha d'estranyar que aquesta lgica nosigui merament formal - cosa que Hegel sempre va criticar- sin quetingui continguts. Tampoc no ens ha d'estranyar que aquests sesuperposin notablement amb gran part dels problemesessencials de Hegel en la seva filosofia de l'esperit.

Com hem considerat en un altre lloc16, la filosofia hegeliana de la histriaexposa i es remet als continguts de la filosofia hegeliana de l'esperit.Aix es pot veure si la comparem amb les diverses versions de latercera part de la Enziklopddie.

(1) En primer lloc, cal dir que la Weltgeschichte s una filosofia de lahistria i, per tant, una histria flosfca17. Per aix intentasobretot descobrir el logos especulatiu subjacent a la totalitat delsesdeveniments. No s la mera constataci d'uns fets i de l'ordre temporalen qu es van esdevenir. La seva lgica i estructura s de tipusflosfco-especulatiu i necessita que l'examini una ment educada.Aquesta ha de partir de la confiana en la racionalitat del mn i hade superar el punt de16.0p. cit. Caps. 7.1 fns 7.6.17.Ja en la Prondeutik apartats 201-2, pl. 222-3, havia distingit entre

historische Geschichte (histria histrica) i ggosonhischeGeschichte (histria filosfica). La primera s la que duna a termeun historiador o un cronista sense pretensions de descobrir el fonsms essencial i lgic dels esdeveniments. Es llinitaria a l'anlisiexterior-emprica i a l'observaci dels esdeveniments, de lescauses immediates, de les circumstncies atzaroses o de lesparticularitats accidentals. La "histria filosfica", en canvi,consideraria -tamb i sobretot- el principi 1 desenvolupamentlgic total. Analitzaria des del punt de vista de 1'emerit universal

33

vista representatiu -que sempre escindeix i no s capa d'unificar".

(2) Hi ha una lgica dialctica que expressa el desenvolupamentmateix de la cosa19. Implica el pas per la negativitat (1'exterioritzar-se en l'altre) i la seva superaci mitjanant unsalt qualitatiu20.

(3) La lgica de la filosofia de la histria es caracteritza perexpressar-se immanentment a l'empria. Est continguda i es potabstreure dels esdeveniments emprics21. Brolla d'ella i enrepresenta la significaci cristal.litzada. La lgica de la histria nos aliena, ans al contrari, a un comproms amb les dadesempriques acceptades comunment a la seva poca.

(4) Per aquest motiu, s una lgica que s'expressa com undesenvolupament diacrnic -en oposici al sincrnic de l'esperit.s un procs lgic i alhora temporal, inscrit en el temps22.(5) La lgica de la histria s progressiva, implica un progrs,per d'un tipus determinat que s millor qualificar de "desenvolupament". s un canvi o perfeccionament qualitatiu (com el d'un organisme) i no quantitatiu; s espontani i projectat ala realitzaci de les seves potencialitats23.

18id. Cap. 7.8.19S'ha d'evitar caure en el simplisme de reduir la complexa

dialctica hegeliana a l'aplicaci ms o menys mecnica d'un esquema ternari i a partir d'apriorismes. No s una "clauesotrica" que cal descobrir i, a partir d'aquest moment,aplicar com un decodificador universal. Pensem que qui esmou sota aquests parmetres es perdr en el laberinthegeli.

2No podem entrar ara en aquesta qesti, remetem a labibliografia,hegeliana.

21id. Cap. 7.10.22id. Caps. 7.3 i 7.4. 23id. Cap. 7.14.34

(6) Noms des del conjunt del desenvolupament, des del tot i lavisi totalitzadora s possible descobrir la lgica de lahistria. Aquesta no es fa evident si hom contempla afillats elsesdeveniments, sin tan sols quan se'ls contempla en general ides de la totalitat24.

(7) El desenvolupament lgic total de la histria s un procs enqu l'esperit universal s'exterioritza -autorealitzaci- per aixpoder coneixer-se -autoconeixement.- L'esperit universal sesupera dialcticament mitjanant aquest procs d'autocreaci iautoconeixement25.

(8) La lgica de la histria flosfca no s una idea nuclear, uncontingut simple, sin una constel.laci complexa de continguts.Aquestes idees sn sovint centrals en gran part de l'obrahegeliana, per la matriu que formen en la filosofia de lahistria s completament especfica i peculiar respecte ala que conformen en qualsevol altra obra.

(9) El desenvolupament lgic -per tamb empric i real- de lahistria es projecta cap a l'assoliment del concepte hegeli dellibertat. Simplificant 6: llibertat objectiva plasmada en lesinstitucions i vida tica dels pobles, a partir de l'assumpcivoluntria i abnegada del marc tico juridic universal. s a dir:no negant la llibertat individual encara que, sovint, s'oposi alsdesitjos ms particulars. Els diversos moments de la histriauniversal sn, per tant, expressi de les diverses etapes en elreconeixement hum d'aquesta natura de la veritablellibertat.

(10) La histria poltica, sobretot pel que fa a les diversesconstitucions i al tipus de relacions institucionalitzades entreindividu i tot col.lectiu, entre particularitat i universalitat, sntamb una component essencial del logos-telos histric. Eldesenvolupament apunta a una monarquia constitucional ambdivisi de poders i secundada per una efica i slida classe de

24id. Cap. 7.12.25id. Cap. 7.13.26id. Cap 2.

35

funcionaris. L'aparell de l'estat ha d'afavorir la llibertat de lasocietat civil -on els homes es relacionen com a personesprivades que cerquen el seu inters privat-, per que alhora hade saber defensar els interessos universals-col.lectius ifacilitar l'assoliment del b com27.

(11) Les diverses religions, aix com els tipus d'arts i lafilosofia, representen la forma de presa de conscincia msprofunda de les societats del nivell del seu desenvolupament. Peraix, en la religi, l'art i la filosofia (moments de l'esperitabsolut) s'expressa amb la mxima profunditat l'estadi en ques troba l'esperit universal del seu autoconeixement. Sn pertant, instncies molt slides per analitzar el procs lgic de lahistoria28.

(12) El desenvolupament lgic de la histria mostra tamb elgrau progressiu de dominaci de l'esperit per damunt del que hiha de natural i salvatge en el mn hum. Mostra el camnecessari d'espiritualitzaci, que acaba edificant un nou mncompletament espiritual com una segona natura29.

(13) El cam lgic i empric de la histria cap a l'autoconeixement i autocreaci de l'esperit universal s realitzanoms per mitj dels subjectes particulars: individus, herois,pobles concrets. Aquests subjectes particulars estan mogutsbsicament per particularitats (les seves passions, els seusinteressos privats), per malgrat aix acaben realitzant el que l'esperit universal ha disposat. S'acabar realitzant per tant lara, per per mitj del que en principi s altre d'ella. L'astciade la ra s un element essencial a la lgica de la histria irepresenta l'enlla entre lgica i empria3o

27id. Cap. 3.28id. Cap. 4.29id. cap. 5.3oid. cap. 6.

36

1.2.- Quan cal comenar la histria i amb qu cal fer-ho?

El problema del comenament s sempre un problema cabdal pera Hegel, ja que en certa mesura ho determina tot. Ho determinaperqu el cercle hegeli ha d'acabar tancant-se sobre si i,per tant, el foral ha d'estar ja pressuposat en si en elcomenament. L'inici cont en abstracte ja el final, ja t en siels pressupsits bsics per a garantir el cam necessari queconduir a la meta. D'altra banda, el discurs que justifica lesmarginacions s sempre d'alguna manera la cara correlativa deldiscurs positiu, que el seguir i que en certa mesura l'haprologat i fet possible. Podrem dir: "diguem que margines i etdir qu pretens", amb d'altres paraules: diguem on comences lahistria i qu s per tu prehistria i et dir quin tipus d'histria fars.

s per aquests motius que aqu ens ocuparem: primer, de l'esdeveniment que per Hegel marca el comenament de lahistria, segon, tots els elements o esdeveniments rebutjats coma prehistrics i, tercer, un possible doble sentit de qu representa serhistria o histric per a Hegel.

Hegel considera com a essencial per a qu hi hagi histria l'existncia d'una organitzaci estatal. Pensa que sense estat nohi ha autntics esdeveniments, perqu tots els esdeveniments sninsignificants o cclics, no tenen autntic sentit espiritual, nocontenen novetat ni significaci histrica. Sense una organitzaciestatal els esdeveniments noms es produeixen, com en lanatura, dintre de la repetici del mateix cercle i es confonenentre si dintre d'un mateix estat de coses invariable i natural. Peraquest motiu pensa Hegel que els esdeveniments reiterats de lavida familiar o tribal pre-estatal tenen un transcurs tan uniformeque no mereix ser objecte de la memria.Per a Hegel noms apareix un fet autnticament histric, queobliga a fer un esfor per a datar-lo i recordar-lo, quan apareixl'estat: "noms l'estat pot proporcionar un contingut que, a ms

37

1,1

de merixer la prosa de la histria, contribueixi a produir-lai31Noms l'estat aporta la necessitat autntica de la memriafidel als fets i a llur cronologia, perqu l'estat necessitaprojectar-se cap a les generacions futures amb la memria fidelde les seves institucions. La constituci de l'estat s, doncs, elprimer fet autnticament histric: d'una banda, perqu trencaamb el "curs uniforme" de la vida "natural" de l'home pre-estatal (constitueix aix el gran fet a historiar i a recordar per a lesgeneracions futures, i inaugura ontolgicament la histria -la resgestae) i, d'altra banda, l'estat necessita de la histria per tenirconscincia de si (amb la qual cosa inauguraepistemolgicament la histria-historiam rerum gestarum-).Hegel afirma que "una comunitat que es consolida i s'eleva a l'estat exigeix, en lloc d'ordres subjectives -que sn suficientsper a les necessitats del moment- manaments, lleis, determi-nacions generals i universalment vlides. Produeix tamb com anecessitat vital, la d'exposici d'aquells actes i fets que sn intel.ligibles, determinats en si i perdurables per a si mateixos en elsseus resultats, els quals sn el fi perpetu, la tasca sempre actualde formar i constituir l'estat el que condueix a Mnemosinaa conferir-los la duraci del record"3z

En conclusi, noms si hi ha estat apareixen uns nous tipus d'esdeveniments ontolgicament diversos dels naturals. Aquestssn els autntics fets histrics, que sn esdeveniments tics33i per tant espirituals, i amb ells sorgeix la necessitat de guardar-ne la memria. Els estats s'edifiquen en una projecci

31V.G. 164-207.32V G. 164/207.33Per a Hegel, no qualsevol fet s histric, no qualsevol existncia

s histrica. Noms ho s "l'existncia tica", l'existncia humanadintre d'unes institucions mnimament estables i complexes, quepoden merixer el nom d'estat -"una convivncia sota un principiuniversal que posseeix la sobirania"- WG. 267-8/215. Per aixcomena la histria universal pels imperis orientals, que considera quesn les primeres i ms primitives institucionalitzacions estatals.

38

cap al futur i necessiten, per tant, guardar memria d'aquest actetrencador i fundador -que no t, per, la natura d'un contracteidels termes constitucionals o jurdics que s'imposaran a partird'ara com a determinacions universalment vlides per a totsels individus actuals o futurs. Per a l'educaci dels futurs ciutadansi com a record del seu ser institucional els estats necessiten delrecord i, aix, inauguren la necessitat d'historiar. Hegel afirmaque "tot i les seves lleis i costums racionals, l'existncia exterior de l'estat s alhora una presncia [Gegenwart] incompleta, inecessita, per a la com rensi de la seva integraci, de laconscincia del passat" i aquesta conscincia rigorosa del passats, evidentment, la histria.

Noms amb l'estat es faria possible la histria perqu tamb "noms, en l'estat amb la conscincia de' les lleis, existeixenaccions clares i amb elles la claredat d'una conscincia que dna lacapacitat i necessitat de consevar-les"35. L'estat inaugura el mnde l'esperit per a si, el mn on l'esperit es va fentconscient de si mateix. Aix noms entra en la historia i shistric el poble que s'ha donat una estructura estatal. Es a dir,s histric en la mesura que "ha posat un principi universal enel seu element fonamental, en el seu fi fonamental; noms enaquesta mesura, l'obra, que produeix un esperit tal, s unaorganitzaci (Organisation) tica i poltica"36. Noms amb l'aparici de l'experincia plenament espiritual de reconixer elsubstancial en unes institucions i lligams tics, s'inaugura lahistria.

Les coses no tenen objectivitat fins que no sn conegudes, diuHegel immediatament, i aix l'objectiu en la histria s el queels propis pobles conegueren, s llur autoconscincia. Per tant,noms quan els pobles s'han conegut a si mateixos, hanesdevingut -efectivament i per a l'esperit- histrics i objectius.No oblidem que l'autoconscincia realitzada d'un poble sn lesseves institucions, el seu estat, el seu esperit objectiu.

34V.G.164/208. 35V.G.165/208. 36V.G.176/222.

39

Segons Hegel, amb el nou tipus de fet tamb apareix lapossibilitat epistemolgica de reconixer-lo. Amb l'estat, pertant, apareix una substancialitat que no s natural sin espiritual(l'estat, les lleis, etc) i grcies a aquesta aparici els homesconquereixen una autoconscincia espiritual, prosaica nofantasiosa i no mtica; llavors alhora que comena la histriaontolgicament parlant -res gestae- hom pot tamb comenar afer histria -studiwn rerum gestarumrum. Amb la possibilitat d'abandonar el mite i penetrar en la consideraci prosaica de lanova realitat espiritual, apareixen els individus que alhora queparticipen en els nous fets tics guanyen conscincia de si i delsseus actes i els consignen narrant histria. Sorgeix aix lahistoriografia.

Aix com l'estat s necessari per a l'origen ontolgic iespistemolgic de la histria; tamb s'esdev a l'inrevs que lahistria -studium rerum gestarum- s necessria i imprescindibleper a l'estat, ja que dna a la representaci quelcom perdurable"". Histria i estat s'impliquen mtuament, per tant, i "lahistria fixa aquesta contingncia [de l'existncia temporal de l'estat], la fa estable, li dna la forma de la universalitat iestableix aix la regla per a ella i en contra d'ella. La histrias un membre essncial en el desenvolupament i consolidacide la constituci, s a dir, d'un estat de coses [Zustandes]racional i poltic; perqu s el mode empric de fer ressaltar l'universal" .

En la histria hi ha un fi objectiu i substancial que els mateixospobles cerquen: institucionalitzar-se i perpetuar-se com un estat.Aquest s l'inters que comparteixen els pobles que han fet lahistria i l'historiador. Per aix "un poble sense organitzaciestatal (una naci en tant que tal [merament en llur relacinatural de consanguinitat o de proximitat de naixement]) no tprpiament histria, com no la van tenir els pobles que vanexistir abans de la formaci dels estats i que encara avuiexisteixen com a nacions salvatges. El que li esdev a un poble

37WG. 358/282.38WG. 358/282.

40

i t lloc dintre d'ell t un significat essencial en relaci ambl'estat; les meres particularitats dels individus39sn el msallunyat d'aquell objecte pertanyent a la histria .Amb l'aparici de la institucionalitzaci estatal els esdeveni-ments universals -que a tots concerneixen- adquireixen valor iinters per als individus i aix apareixen les primeres narracionshistriques. Amb l'estat s'imprimeix en els individus d'un poble l'esperit universal d'un poble o una poca, llavors ja noexpressen tant una particularitat subjectiva sin l'universal "untemps, un poble o una cultura d'una manera vividament intutiva ibreu". Aleshores l'historiador intel.ligent ha d'escollir el detalls quems il.luminen l'poca, l'universal d'un poble, i hom potespressar all substancial purificat de les existncies extrnseques icontingents -l'empfria- que no fan sin difuminar la veritatsubstancial -el logos-. Hegel, com Kant40 quan cita Hume, creuque la histria comena amb la primera plana escrita per unhistoriador.

En definitiva, en un mateix procs complex apareix el fetontolgic (hi ha un nou tipus d'esdeveniments ja no meramentnatural sin histrics), sorgeix la possibilitat cognitiva dereconeixer-los i es produeixen els individus concrets capaos d'intervenir-hi fent i narrant. Per a Hegel, tots tres moments s'impliquen i, per aquest motiu, afirma que la histria com a resgestae neix amb la histria com a studium rerum gestarum i queels historiadors neixen alhora o coincideixen amb els gransindividus -els herois-. Hegel valora el fet que en alemany -cosaque tamb s'esdev en catal- la mateixa paraula signifiquialhora l'aspecte subjectiu i l'objectiu, tant "historiam rerumgestarum" com "res gestae", tant el relat o narraci histricscom el que realment s'esdevingu, tant la narraci com els fetsmateixos. Hegel considera que aquesta coincidncia dels dos

39Enz. 549 n.40Idea d'una histria universal en sentit cosmopolita nota' 1, pl. 65.

Kant pensa en Tucdides com el primer historiador a partir del quales pot dir que ha fet aparici la histria en el sentit fort dehistoriam rerum gestarum.

41

significats no ha de ser accidental. En treu la conseqncia que lahistria com a relat sorgeix al mateix temps que apunta un fetautnticament histric: "aquesta uni dels dossignificats ha de ser considerada com quelcom ms que unasimple contingncia externa. Cal pensar que el relat histricapareix al mateix temps que els actes i els esdevenimentshistrics prpiament dits, i s un com fonament intem el queels fa sorgir junts""'.Hegel t tota una perspectiva molt radical del que s un esdeve-niment autnticament histric i, com ja veurem en el captolcorresponent, no li interessa el que noms t un valor empric -de simple constataci-. El que li interessa s la significaci del fetper a la totalitat, per al desenvolupament de la totalitat espiritual-s a dir, la lgica del fet. Considera tamb que per a qu algunfet tingui un valor i un significat "lgic" i espiritual necessitarevelar una certa autoconscincia, llavors el relat histric ssigne d'aquesta autoconscincia que s'engendraconjuntament amb l'estat i la autntica histria com a "resgestae". Hegel afirma que "el temps -ens el podem imaginar coma segles i milens-, que ha trascorregut en els pobles abans dela histria escrita, ha pogut estar ple de revolucions, demigracions, de les transfonnacions ms virulentes; per vamancar no obstant d'histria objectiva perqu no ha deixat caphistria subjectiva, cap relat histric"42.Hegel arriba a afirmar que, si l'esperit va ser incapa de lamnima autoconscincia que la histria implica, llavors no hi hahagut desenvolupament espiritual ans noms natural. Hegelbandeja amb contundncia la hiptesi que els documentsd'una antigua histria escrita es podien haver perdut, diu: "si ens manquen, s perqu no han pogut existiri43. Podemjustificar l'exabrupte hegeli dient, que per a ell l'esperit -ques l'esperit

universal totpoders- per definici no pot retrocedir en la sevaautoconscincia i, per tant, com diu respecte a una hipotticasaviesa hind que s'ha perdut irremissiblement: si aquesta

41V.G. 164/207.42VG. 164-5/208.43id.42

saviesa hagus existit i fos valuosa per a l'esperit no hauriadesaparegut".

44Cal entendre aix en el sentit ms fort possible, en el sentitque l'esperit -la lgica de la histria- no retrocedeix, no perd respel cam, noms es perd el que hi ha de merament empric. Aix,si alguna cosa s'ha perdut en la histria, no era -perdefinici- essencial per a l'esperit; no formava part de la sevalgica interna i essencial sin que li era bsicament extem.

43

1.3.- Qu s prehistria?

Hegel rebutja considerar en la seva histria aspectes que teniengran rellevncia en les histries universals i les filosofies de lahistria d's en la seva poca. Com hem vist Hegel nomsconsidera iniciada la histria quan hi ha una organitzaci estatali, per tant, un cert desenvolupament del mn i la conscinciaespiritual. Totes aquelles cultures i tots aquells pobles que noassoleixin la mnima condici d'una institucionalitzaci estatalsn rebutjades per Hegel i no les considera en la seva filosofiade la histria. Tots aquests pobles o cultures no sn consideratscom a histrics sin com a prehistrics. Hegel es nega aconsiderar prpiament histriques:

(1) Totes les poques, pobles i cultures que s'expressenmticament. Les cultures primitives de pensament mitopoitic nosn doncs considerades en la histria universal, ja que Hegelmenyst la manera d'expressar-se mticament com menyst totl'arracional. Hegel contraposa explcitament el mite a la histria,per a ell el mite s una manera de narrar fantasiosa i poticaper no una manera que sigui repetuosa amb la veritat. Lahistria, en canvi, narra la realitat simplement, prosaicament (que vol dir tant en prosa com sense les llicncies de la poesia ola fantasia). Hegel pensa que en els pobles on hom s'expressamitjanant mites no hi ha "vida conscient de si mateixa".(2) Hegel tamb rebutja introduir en la seva histria universal unahistria cosmolgica o natural a l'estil de la que Herder posa a l'inici del seu escrit Ideen zur Philosophie der Geschichte derMenschheit. La ra s evident, ja hem remarcat l'oposici entreel mn histric que s espiritual i el mn merament natural45, -Hegel sempre se cenyeix al mn prpiament espiritual i, encarams, en tant que ha assolit un cert desenvolupament que ja fapossible l'estat. Una histria natural o cosmolgica s per a ell,per tant, una aberraci en si mateixa.

45Veure el nostre captol 3.5.

44

(3) Tamb rebutja partir de la histria sagrada i delscontinguts de l'Antic Testament com va fer Lessing (DieErziehung des Menschengeschlechts), el ja citat Herder o com"metafricament" feu Kant. Hegel parteix, en canvi, de labibliografia de llibres de viatges i de les fonts filolgiques tantdesenvolupades en la seva poca. Hegel en cap moment no esplanteja fer una histria en certa mesura "hipottica", per aix esnega a considerar poques o pobles dels quals no han restatexposicions objectives d'historiadors que mereixin aquest nom.Aix, per exemple, es pregunta si India ha tingut historiografia iafirma que no s aix, negant-se a reconixer com a tal lesnarracions com el Mahabarata o el Ramayana.

(4) Tamb es nega a tractar o introduir en la seva histriauniversal els treballs i especulacions -malgrat que demostraconeixer-les- sobre l'origen i evoluci de les llenges, sobre elnaixement antropolgic i dispersar-se migratori dels diversospob,-,s. Hegel bandeja aix de la seva histria molts dels avenos -tant rellevants en el camp de les llenges comparades i elsorgens antropolgics- que a la seva poca s'estaven realitzant ique conduren, per exemple, a la teoria del tronc lingstic itnic dels indoeuropeus. D'una banda, considera demostrat i com un"fet indiscutible": la migraci dels pobles des de l'Asia i el

4Hegel creu que a l'India no hi ha prpiament historia nihistoriografia, la qual cosa no deixa de ser curiosa donada llurdesqalificaci del pobles prehistrics en virtut del mateixmotiu. "Hom no ha de cercar entre els indis aix que anomenemhistria, en el seu doble sentit... La histria, en efecte, requereixintel.lecte, la fora, per a deixar lliure l'objecte i concebir-lo enla seva relaci intel.ligible. La histria, com la prosa en general,sn aptes noms per a pobles que han arribat a posseir individusque es coneixen com existents per a si, amb conscincia de simateixos" WG. 356-7/280-1. Tamb afirma que els indis notenen tampoc el "sentit dels fets (res gestae); s a dir, no hanarribat a constituir un veritable estat poltic"Id.358-282, per laqual cosa a l'India noms hi ha cronologies fantasioses i mitologia,i els seus poemes sn la gran i nica font per a conixer el seupassat.

45

46 47

parentiu en els orgens -alhora que un desenvolupament dispar"-entre els pobles indoeuropeus. Per, d'altra banda, critica moltels sofismes que sobre aquesta base certa hom ha edificat. Hegel,en afirmar que la seva histria universal s'ha d'ocupar d'esdeveniments conscientment espirituals, no vol tractar de lesmigracions dels pobles, per ser un procs encara meramentnatural: "aquest procs, que sembla en si de tan gran abast,cau fora de la histriai48.

Hegel que estava tamb fora al dia respecte el lligam lingsticdel snscrit amb Europa, tamb el considera un lligam meramentnatural i no prpiament espiritual. L'India noms comunica ambels pobles i principis posteriors per una difusilingstica, que s encara natural i aliena a les conscincies49.Si hi ha hagut

47V.G. 163-206.48V.G. 163/207.49V.G. 165/221. Hegel, fins i tot, fa constar que el

contacte migratori en poques histriques i ben conegudes ambEuropa com amb els Huns d'Atil.la, no hi ha hagut prpiamentcontacte histric en el sentit ple i espiritual del terme. No hi hahagut desenvolupament de l'esperit, que s el que en realitat lisa, sin noms una facticitat natural.

"Quan aquests pobles han intervingut ms immediatament en lahistria universal -com per exemple els huns- les empentes quehan donat no han representat tant un fet elemental histric, un fetque pertany a la histria com a procs de l'esperit, sin noms ala histria considerada com quelcom que t aspectes naturals,necessitats externes, impulsos" WG.342-270. Quelcom similardir de l'India que hom acceptava ja com l'origen etnolgici_ lingstic dels europeus: "aquest principi [l'ind] per, no estroba en relaci retrospectiva amb l'antecedent ni en relaciprospectiva amb el segent" WG.343/271. El lligam de l'Indiaamb la resta de la histria s inexistent per als mateixos pobles,s noms una relaci "per a l'esperit reflexiu" que es mira lahistria des de fora. Hi ha realment una relaci externa per ques indiferent per als pobles -com la que hi ha entre les flors i elsanimals, diu Hegel.

una expansi, per tant, aquesta ha estat prehistrica, ja que "nosaltres considerem com histric el que ha tingut lloc ambconscincia, el que constitueix una fase de la histria, una poca enel desenvolupament educatiu. Aquella expansi no ha tingutrealitat espiritual"50. I continua: "La difusi natural, per mitj delllenguatge, manca d'esperit, manca de contingut. L'expansi de l'India s una expansi inert i muda, s a dir, sense cap accipoltica". No t rellevncia pel desenvolupament de l'esperit, car s'ha inscrit totalment dintre de la natura sense passar al terreny del'esperit, ni tampoc pel desenvolupament de la subjectivitat, nide la religi, ni de l'estat.

(5) Hegel tamb rebutja la hiptesi de l'estat de natura51. Kanta l'escrit Mutmasslicher Anfang der Menschengeschichte

AgQlla propagaci tnica i lingstica s per a Hegel "unapmpagaci muda i inactiva" id. 344/272. Assegura que l'India haestat dintre de la relaci externa una terra atractiva per a laconquesta o el comer europeu, per noms ho ha estat comobjecte de codcia, no ha comunicat cap ensenyana. El snscrit -"la mare de totes les llengues actuals"- (Hegel en cita lesinvestigacions de Bopp Uber das Konjugationssystem desSanskritsprache del 1821) i la propagaci tnica (cita Ritter,Vorhalle europischer Vblkergeschichten) han estat noms "d'unamanera natural" id. 345/273. No hi ha vincle espiritual, no hi hatradici cultural ni espiritual, doncs, i cada poble ha roms dintrede si sense comunicar-se amb altres ni educar-los o educar-se ella partir d'aquells. Hegel nega qualsevol tipus de prstec culturali pel que fa a aquest aspecte s rotund: "si l'India hagustransms alguna forma de cultura concreta, seria necessari dirque els pobles occidentals no han pogut fer res millor queoblidar aquests elements... O no han recollit, doncs, l'esperit indi, o aquest s'ha perdut en ells feliment onecessriament" id.347/274.

50WG. 348/275.51Contrriament a la nostra opini, Victor Goldschmidt a "

Etat de nature et pacte de soumission chez Hegel" argumenta afavor de la vinculaci de Hegel amb la literatura tradicional pelque fa a la doctrina de l'estat de natura i el pas a estat civil.

21 49

considerava que la histria, com el prpiament hum, comenaamb la primera negaci del natural o animal. Hegel, senseapartar-se gaire del que diu Kant, remarca que els homes semprehan estat sers racionals almenys en potncia o en si, i que, pertant, no hi ha mai un estadi de natura. Considera que l'home potno tenir una conscincia clara de si o de l'esperit, per que noper aix deixar de ser home.

El criteri discriminador entre el que s histria i el que encaras prehistria no s, llavors, el primer acte hum o racional, sin elprimer moment en qu l'home ha reconegut el substancial perdamunt de la seva particularitat. Aquest acte equival al primerreconeixement de l'esperit, l'home esdev per primera vegadaun ser espiritual. El primer acte histric s, doncs, elreconeixement i "la conscincia d'un poder autnom isubstancial, independent de l'arbitri"52 que t una vessantmundana en l'estat i una vessant espiritual en la religi653. Elmn hum i histric s'inicia la primera vegada que els sershumans van tenir per objecte -i en un cert nivell, el coneixen-all pel _que sn moguts (Ver unbewegte Beweger", el motorimmbil ), en el qual reconeixen llur prpia essncia. Aquestmotor immbil s identificat en un sentit amb l'estat.

(6) Hegel tamb critica la hipotesi contrria a un estatanimal o de natura: les hiptesis d'un poble sacerdotal encontacte amb Du des dels orgens o d'un poble primer quedisposava de totes les cincies i de tot el saber. Rebutja leshipotesis per igual, per en valora de la de l'estat de natura elfet que no parteixi d'un estat de plenitud i, per tant, sensehaver de postular una decadncia o oblit fins el present. Hegelconsidera que partir de l'estat de plenitud va en contra de lanatura mateixa de l'esperit

52WG. 268/216.53Com ja veurem en el captol 3.4.1, hi ha una interrelaci

estricta entre estat i religi. Per podem obsrvar ja com Hegeltracta correlativament l'experincia religiosa i l'experinciapoltica com a relacionades totes dues amb el reconeixement d'unpoder substancial superior a l'individu.

54WG. 268/215.

i el pensament, que tenen com a caracterstica l'haver-se d'educar, de desenvolupar al llarg del temps i amb molt esfor.

"L'esperit s aquest moviment infinit energeia, entelejeia (energia, activitat) que mai no es det, que ha abandonat aquellestadi primer [das Erste] i es troba impulsat vers un altre dedivers que ell prepara i troba en si [ja en ell mateix, com unapotncia seva] mitjanant el seu treball. s pel seu treball coml'esperit posa davant de si l'universal, el seu concepte, i es fareal. Aquest no s un estadi primer, sin l'estat darrer [dasLetzte]" 5. En definitiva, Hegel postula que l'autoconeixementespeculatiu no s una cosa del passat ni el punt de partida,sin del punt d'arribada -fruit del treball de l'esperit i de lahumanitat al llarg de la histria-. Llavors afirma que el que homtroba d'especulatiu en les velles religions, institucions osmbols sn ms aviat els grmens encara no desenvolupats deles idees especulatives que avui tenim, ms que no la sevaformulaci mi profunda.

De les hiptesis d'un poble sacerdotal i d'una saviesaprimignia, en valora el fet que neguen la possibilitat quel'home hagi pogut partir d'un estat purament animal. L'home "nopodia desenvolupar-se partint d'un estat animal; per s d'un estatd'estupidesa humana [Dumpheit56]. Una humanitat animal suna cosa molt diferent de la pura animalitat. L'esperit fa elcomenament; per tot i que aquest estigui en un principi en si,tot i que siui esperit natural, el carcter de la humanitat ja hi simprs" '. Hegel tamb rebutja aquestes hiptesis -tan estimadespels romntics- per la seva poca consistncia i rigor, jaque totes aquestes doctrines pressuposen com a fet histric el queelles mateixes volen demostrar. Hegel considera totesaquestes representacions i ficcions sobre un estat de natura i unpoble originari amb el veritable coneixement de Du i de les

55V.G. 162/204.56 En el sentit de debilitat i barroeria de les facultatssuperiors i ms prpies de l'home, en el sentit del nostreconcepte "d'animalitat".57V G. 161-204.

50

cincies, com una manera subjectiva de tractar la histria-3.Critica els intents romntics de Schelling i sobretot a F. vonSchlegel S,prache und Weisheit der Inder i Philosophie derGeschichte 9, mentre que valora per sobre de Schlegel, elsfrancesos Jean-Pierre Abel Rmusat (1788-1832), Louis-Claude,marqus de Saint-Martin (1743-1803) i el Bar Ferdinand d'Eckstein (1790-1861) i critica la Histoire de l'astronomieancienne 1775, de l'astrnom Bally recolzant-se en Lambertkosmologische Briefe ber die Einrichtung des Weltbaus176160.(7) Finalment, Hegel tamb rebutj tractar tots aquells poblesque noms es mogueren al nivell de vida familiar o tribal i que,per tant, no van constituir un estat. Sense estat no hi pot haverhistria ja que no hi pot haver una consideraci "prosaica" i no-mtica del passat. Segons Hegel, noms quan hi ha lleispbliques reconegudes per tothom, quan hi ha dret i estatinstitucionalitzats, hom deixa de pensar mitopoiticament -comdinem avui- i pot fer una narraci prosaica o no-potica de lahistria6'Com ja hem dit: "prehistric s el que precedeix a la vida de l'estat". Hegel defineix la prehistria com l'poca en qu no hihavia estat i els homes tenien encara una conscincia mtica. Peraix, sempre avisa que "conv a la consideraci filosfica i sdigne d'ella no comenar l'estudi de la histria sin all on lara comena a penetrar en el mn; no on s tan sols unapossibilitat en si [l'estadi d'estupidesa humana o que hemanomenat nosaltres d'animalitat], sin en l'estadi on apareix en

58Enz. 549 n.59V.G. 159/201.60V.G.159-60/202-3.61En el cas de Xina, Hegel es preocupa per datar l'origen de

la seva historiografia. Hegel juga encara amb la cronologiamosaica i aix afirma: "La histria neix, doncs, vers l'pocadel diluvi: tot all anterior s mtic". No volem entrar en lacrtica de les fonts de Hegel, aqu noms ens interessa larelaci d'exclusi que estableix entre histria i mite.

la conscincia, en la voluntat i en l'accir62. L'estat on l'esperits inconscient de la llibertat "s a dir, del b i el mal, i per tantde les lleis", s un estadi que no s "ni tant sols objecte dela histria", s la prehistria de l'esperit.

Aix com en la Filosofia del dret Hegel posa la famlia i lamoralitat com un estadi previ a l'eticitat, aqu no consideraaquells pobles, el grau mxim d'institucionalitzaci dels qualsnoms s la famlia. Hegel qualifica aquest estadi patriarcal -per en famlies ms o menys extenses, no com a Xina- comel de "l'eticitat natural i, alhora, religiosa, s la devocifamiliari63. En aquest estadi, diu, la unitat espiritual humananoms es basa en el sentiment i l'afecte personal -cosa que elsmateixos animals podrien tenir.

62V.G. 162/205.63id.

51

F52 53

1.4.- Diferncia entre "ser histria" i "tenir histria"

Hem distingit el que Hegel considera com a histria i el queconsidera com a prehistria; sembla que aix hemsolucionat el problema del comenament de la histria, pero nos aix: ja que aquest comenament s plantejat per Hegel d'unamanera ambigua. D'una banda, com hem vist queda molt clarqu s prehistria i tamb tenim clar que la histria calcomenar-la amb l'organitzaci estatal de la humanitat; per, d'altra banda, Hegel tamb distingeix entre: la histria querepresenten l'Imperi xins i el mn hind, i la histria querepresenten l'Imperi persa i, sobretot, els pobles posteriors.

Xina i India sn dos moments molt peculiars, ja que tot i ser serhistria amb tots els ets i uts, no tenen histria. Podrem dir quesn en la histria per no tenen histria, sn histria per nohistrics, pertanyen a la histria per no tenen historicitat. Snfixos, estables, no es desenvolupen ni canvien i ni tan sols escomuniquen espiritualment amb la resta de moments o depobles. Aix, d'una banda, Hegel afirma que sn noms histria "per a nosaltres i des del concepte", mentre que a partir de Prsia -les guerres mdiques i el seu propi desenvolupament intern- hiha histria explcita i en contacte espiritual explcit amb elspobles posteriors -s a dir: hi ha trnsit empric d'un poble iprincipi a un altre i no noms trnsit lgic.

Aix ens fa considerar el paper que juguen l'Imperi xins i elpoble hind dintre de la lgica del desenvolupament de lahistria universal -que s el tema del nostre treball. Pensem quehom pot comparar el seu paper amb dos moments molt msconeguts i estudiats de Hegel. Ens estem referint al ser i al no-resde la primera dialctica de la Cincia de la lgica hegeliana. Novolem exagerar la comparaci, per s que podem dir que s'hiapliquen perfectament i molt adequadament les paraules de.Hegel quan diu que, d'una banda, "el que constitueix elcomenament no pot ser un concret, no pot ser quelcom quecontingui una relaci dintre de si mateix. Perqu aix pressuposaen el seu interior una mediaci i un trasps d'un

primer a un altre, el resultat del qual seria el concret convertit ensimple. Per all primer no ha de ser ell mateix un primer i unaltre; el que en si mateix s ja un primer i un altre, cont ja unprocs de progressi".

D'acord amb aix, podem dir que tant el principi xins com l'hind no permetrien en el seu interior una mediaci i alhoranegarien la possibilitat d'una transici -almenys, emprica- entresi. No serien un concret, per alhora conjuntament conformarienun inici i farien possible la mediaci, la primera mediaci. Aixresultaria que "el comenament els cont, en conseqncia a totsdos: la unitat del ser i del no-res; s la unitat del ser i el no-res".Xina i India sn els dos primers moments abstractes previs a l'esdevenir, en la histria; com el ser i el nq-res sn els primersmoments que no admeten, ni fora ni dintre seu, cap mediaci65per que la fan possible. La possibilitat de mediaci, per,comena noms amb el primer moment de reconciliaci, mentreque els dos primers moments noms poden ser posats, pressupo-sats. Per aquesta mateixa ra, Xina i India exemplaritzen encerta mesura els dos pols en qu es mour tota la histriauniversal, per sn els dos pols posats com a immediats, ja queen ells no s possible la mediaci, tot i que a partir d'ells aquestacomena a ser pensable.

Per aquest motiu, Hegel afirma que el lligam de Xina i India ambla resta de la histria universal s noms per a nosaltres,

"W.L. 37-8/69.65La pretesa unilateralitat tant del principi xins com de l'

hind no s del tot congruent amb el desenvolupament que en faHegel a les Llicons. Tant a l'imperi xins (que t en el Lamaismeo Budisme una certa alternativa espiritual) com a India (on junt al'acceptaci immediata i natural de les castes hi ha la ms granfantasia o la ms elevada i forta abstracci) hi ha una certadiversitat i una certa mediaci interna.

66WG. 415/324. Per a Hegel, els mons xins i hind nopoden entrar en el nexe de la histria a no ser "en si mateixos iper a nosaltres", ja que no hi ha un lligam explcit espiritual queels lligui amb els pobles posteriors. No hi ha una tradici

car no hi ha un legat o una explcita tradici espiritual i nomerament natural. Aquests dos moments estan lligats al conjuntde la histria universal noms per la lgica; aix diu Hegel que "el principi indi s el segon del concepte" 67 i que el lligamdel poble persa amb els moments anteriors no s una connexiaparent i externa, sin una connexi del concepte 68. Noms spossible trobar el lligam d'aquests primers moments amb lahistria universal des del concepte i des de la fi de la histria.En ells mateixos hi manca el lligam explcit i tota possiblitat dedinamicitat interna. En ells l'esperit no t encara una de lesseves caracterstiques definitries: l'automediaci, ja que aquestanoms apareixer a Prsia. Xina i India representen la mximaexterioritzaci de l'esperit, la seva mxima naturalitzaci. Hegeldiu d'ells que "sn, en la idea, els primers i alhora els immbils"69

. A Xina, per exemple, res no ha causat la ms mnimatransformaci -ni invasions, ni canvis de dinastia-, "en aquestsentit, Xina no t prpiament histriai70.

La connexi autnticament histrica, que implica una tradici irelaci reconeguda explcitament, "una connexi histricavisible"71, comena amb el poble i principi persa. El mnpersa s prpiament histric en els dos sentits: 1) que t unaestructura estatal i 2) que enllaa amb els pobles posteriors en unatradici espiritual i emprica, i que canvia interiorment -s unpoble i un

espiritual comuna o compartida entre ells. Aix, Hegel afirma que"el trnsit que hem de verificar per a passar d'India a Prsianoms existeix, per tant, en el concepte; no en la connexihistrica exterior". El lligam lgic de desenvolupament de l'esperit noms s evident des de nosaltres i des de laconsideraci pensant i filosfica de la histria, mentre queescapava completament als seus habitants.

67WG. 343/271.68WG. 414/323.69WG.275/221.70WG. 278/223.71 WG. 414/323.

54

principi que neix, creix i arriba a morir i, en fer-ho, trasnet el iuprincipi a un altre poble que el supera.El poble persa ja no viu la mera "existncia natural i vegetativa"dels pobles xins i indi, ans es desenvolupa interiorment isofreix revolucions internes. Tamb s el primer poble que tot imorir deixa el seu llegat espiritual al poble segent. Amb ellla histria es manifesta com a espiritual, com a desenvolupamentde l'esperit, i ja no com una mera coexistncia natural i nomsespiritual en si. Els dos primers moments resten com dosmoments immbils i fixos, que noms la lgica del desenvo-lupament total de la histria mostra en llur connexi i existncianecessria. Noms pel soport empric -sembla pensar Hegel-hom no diria que hi ha autntica influncia i contacte histric,serien com dos mons absolutament tancats sobre si i a part delsaltres. En canvi amb el principi persa el lgic i intern a l'esperitsortiria de si mateix i esdevindria tamb empric72 -les guerresmdiques en serien un exemple evident. Finalment la histriaapareix tant en la seva existncia lgica i per al concepte comen la seva existncia emprica i per als propis pobles histrics.

72WG. 414/323.

55

page 1page 2page 3page 4page 5page 6page 7page 8page 9page 10page 11page 12page 13page 14page 15page 16page 17page 18page 19page 20page 21page 22page 23