-
«Testa de clona».—Una de les darreres obres de Josep Ciará.
(Saló de Tardor París.)
GASETA DE LES ARTS15 DESEMBRE 1925 DIRECTOR: JOAQTTI11I FOí,CH I
TORRES :1ny II.—Núm. 39
El Retaule dels Blau -nuers 1 la « qüesti ólluguet-Vergós ». -
II.
Ei Sanpere i Miquel, en els seusCuatrocentistas Catalanes, en
trac-
tar d'identificar l'obra dels Vergós,sofrí una confusió evident
(segons endonarem prova) al possible retret dela qual, dubtós
potser, ell mateix, hisortí al pas dient: «Quisiera, finalmen-te,
que se me creyera de todo puntoindiferente a la que tal vez se
llamecuestión Huguet-Vergós. No tengointerés alguno en que sea de
Huguetlo que creo ser de Vergós. Es cuestiónde nombre» (1).
El P. Lòpez Zamora, al
-
2 GASETA DE LES ARTS N.° 39
L'escultor Josep Ciará en el seu estudi de Paris.
El llibre d'en Sanperetingué, però, el granmèrit d'aplegar les
obresdisperses, de seriar-les,de classificar-les, de da-tar-les i
de formar unquadre orgànic de lanostra pintura del se-gle xv.
Regirà els nos-tres arxius notarials, i,en part, els
gremials;descobrí documentsimportants, els aplegàamb altres ja
coneguts,i amb aquestes eines iYes seves dots de críticembestí una
tasca plenade dificultats, i aven-çà a través de les llacu-nes que
trobava, sovintamb més patriotismeque seguretats científi-ques.
Provat que existiauna Escola CatalanaQuatrecentista, en San-pere,
amb la il lusió depresentar-la al món,afe-gia els trencats que
hihavia en la seguida dela seva història, ambarguments tan ben
in-tencionats com dubto-sos. Provat que hi ha-vien uns mestres
emi-nents que es diguerenDalmau, Huguet, Ver-gós, Alfonso, etc.,
etc.,en Sanpere els volia presentar tambéunits a la seva obra, i
d'aquí tot Imtreball d'atribucions agosarat on esposa més en
evidència la seva esti-mable gosadia que la seva afinadapercepció
de crític.
El llibre cl'en Sanpere corregué elmón.. En els centres d'estudi
d'Eu-ropa i d'Amèrica es conegué l'exis-tència de l'escola catalana
quatre
-centista. El problema de l'Escolad'Avinyó, on es fonen les
apor-tacions de l'art d'Itàlia i l'art delNord, es complicava amb
el fetd'existir una escola meridional bo ifeta, que tenia
precedents en elsegle xrv i en el xiii. Catalunya esféu un lloc en
la Història de l'Art.Els llibres més ben documentats imés seriosos
no oblidaren el capítolde lo nostre. Estudiosos eminentscom en
Bertaux a França i en Logaa Alemanya, es sentiren atrets
pelsprestigis dels nostres primitius, i detot això en pertoca la
glòria a enSanpere i Miquel. Altres estudiososhi havia a casa
nostra, com el nos-tre estimat Casellas i com mossènJosep Gudiol,
que alhora que enSanpere escrivia el seu llibre, tenienautoritat
per a dir-hi la seva. Mos-sèn Gudiol, prudent, callava i aju-dava
la bona obra cjue, malgrat tot,feia l'autor dels Cualrocenfistas.
EnCasellas embestia fort contra elserrors que veia en el llibre, i
comque en Sanpere no era mut s'hitornava, i les disputes d'en
Casellasi en Sanpere varen pendre un toinconvenient i un xic
desbordat, comencara algú estila en nostres dies, demanera que en
ella hi havia mésatacs que raons (1).
Però el llibre existia, i un fet tésempre més pes que una
crítica,perquè és molt més difícil fer lescoses que parlar d'elles.
Reunirdocuments, seguir els rastres a travésdels arxius, fer
viatges llunyans idispersos per a veure els retaules;fer-ne les
fotografies, analitzar icomparar les obres, ordenar tot l'a-plec
que s'ha lograt acumular da-munt la taula, arrenglerar els fetsque
s'entrellacen i es completen molt
(1) Recordirrt-se els memorables articlesd'en Casellas a la Veu
ele Catalunya 1906-1907. «La Nouei • la d'en Sanperr o
sovint i donar una estructura a aixòno és pas bufar i fer
ampolles.
I ho era molt menys en els diesque en Sanpere i 1VIique1 va
treba-llar. Cap dels moderníssims mitjansde treball que ara tenim,
el granaplec de llibres moderns de la Bi-blioteca de Catalunya, la
Col leccióde retaules del nostre Museu, elsreculls de fotografies
de l'Instituti de l'Exposició no existien, i en San-pere s'enduia a
n'en Idas, pagant-liels viatges de la seva borsa, a foto-grafiar
retaules, a tornar-hi quans'havia oblidat un detall, a
reveurel'obra quan s'havia esvaït el recortd'un tret
característic... Feina duraés aquesta que vol una voluntat iuna
amor que tots els catalanstenim el deure d'agrair a en Sanperei
Miquel.
I el llibre, d'aquest home, bo idolent, tots I'hern presentat
arreuamb una amor que ens honora.Provat el fet de l'Escola, el
llibreera bo. Les qüestions de detall quetots lli hem vistes no ens
han pastret l'amor per aquesta obra. Ambella als dits, hem après a
conèixeri a estimar els nostres mestres dclquatrecents. Noms que
ens hauriensigut desconeguts potser, ens sigue-ren familiars, i és
amb el llibre alsdits que hem començat a compen-dre I a distingir
l'estil de l'undi l'estil de l'altre; els caràcters del'un dels
caràcters de l'altre, i en-cara el llibre d'en Sanpere li devemel
poder-lo refutar... Aquesta és unade les més pures glòries d'en
San-pere: la d'haver -nos obert el caraide trobar veritats més
sòlides quelea que ell va aconseguir en algunspunts.
L'exemple d'en Sanpere és unexemple sa. El Ilepafilisme de
moltsque, temorencs, desprecien les en-grunes de veritat que pot
trobar lacrítica amb els ulls i la raó, és unaforma de vanitat que
ens ha fet mal.Els que no escriuen si els documentsno canten, els
que no s'exposen a laglòria de quedar malament, els queper aquesta
temor no diuen la mitjaveritat que saben tement que al seudarrera
vinguin uns altres a dir l'al-tra mitja, poden apendre aquí.L'aplom
d'en Sanpere és més en l'es-
tul contundent i pompós del seu llibrecine no era en el seu
esperit. Tiravaal dret sovint per solucionar un em-bús o per
escandalitzar un confrare.Busca -raons com era, trobava gusten
fer-ho, i els que obren camí en-tre la brolla dels erms ni que
vul-guin ni que s'ho pensin es poden pasentretenir a fer vora des
massa rectes.Altres vindran a fer aquesta feina.
E1 nostre eminent estatuaire tre-balla infatigablement. Les
sevesdarreres obres, algunes de les qualsavui reproduïm, han
guanyat aquellamaduresa i aquella simplicitat del'obra clàssica, en
la qual l'estilfuig per aparèixer la veritat.
En el darrer Saló de París enClarà ha obtingut un èxit de
públici de crítica amb les testes aquíreproduïdes. La seva estàtua
del«Soldat» a la rotonda dels catalansa l'Exposició de les Arts
Decoratives,obtingué el Gran Premi, bé que enla Gacela de Madrid no
apareguiaixí. El document que reproduïmal final d'aquest solt ho
certifica.
En Clarà ha estat uns dies a Bar-celona de pas cap a Madrid,
onanava a l'acte d'ingrés a l'Acadèmiade Belles Arts de Sant
Ferran. Ambaquest motiu celebraran en el Museud'Art Modern, en les
Sales de laSocietat de «Amigos del Arte», unaexposició de les seves
darreres obres.
Joan IBaixas
L GASETA DE LES ARTS dedicaen record al meritíssim pintori
professor de dibuix en Joan Baixas,mort recentment, el modest
home
-natge d'una de les seves pàgines.E1 que fou l'artista no ho
diríemmillor del que ho digué el notablecrític d'art en Manuel
Manadl-lo, alqui ens plau de tracluir:
«Es Joan Baixas un dels nostresartistes més treballadors; ferm
en lacomposició i en el dibuix, fàcil en
I en Sanpere ha que-dat malament en mol-tes coses. Un arxiverun
dia, tot endreçantpapers, n'ha trobat unque desfeia el que
enSanpere afirmava. 1 elpaper s'ha donat a lallum com un atac a
enSanpere. Un altre diaun recercador ha seguituna pista de detall
através dels arxius, i aixíque ha pogut ha sortitamb els documents
afer llengotes a en San-pere. Un altre ha com
-provat, després de vintanys, que tal retaule noés de tal
mestre, sinóde qual, i ha tirat He-nya al foc contra enSanpere, i
això no es-tà bé, car és possibleque sense el llibre d'enSanpere ni
l'un haguésdonat .importància aldocument, ni l'altre ha-gués
resseguit la pista,ni l'altre hagués fet lacomprovació, i per
aixòaquests són continua-dors de l'obra d'en San-pere, formiguetes,
alseu costat, que portenpalles al cau que ellva obrir; i això
hem
d'ésser tots, i això voldríem éssernosaltres, que som dels que
creiemsincerament que el quedar malamentper set errors és una
glòria, si esdiuen tres veritats, i que el callarles tres veritats,
per l'orgull de nocaure en les errors és una mancagreu i
imperdonable.
JOAQUIM FOLCH I TORRES.
Felicitem al nostre gran escultori amic estimat pels seus
triomfstan merescuts.
PAVILLON D'ESP.4GNECcurs lo Reine Tél. 412
S'CTION ESPAGNOLEGrau Palais Tul. 413
SCcTIox ESPAGNOLEGali'rie SI. DomiuiqueTél. 414
Paris, 24 Octubre de 1925Sr. D. José Ciará
30 avenue D2alakoff Paristliuy dislinquiclo amigo:
Tengo la satisfacción de informara Vd. que et Jurado
Internacional derecompensas de esta Exposición le haconcedido:
Un gran premio en la clase 1Una iVlectalta de Oro en la clase
10
Esperando que esta noticia ha desatisfacerle, me es galo
suscribirmede Vd. muy atto. s. s
q. e. s. m.Luis MÁRQUEZ
Subdelegadoibliembro dcl Jurado Superior
la pinzellada, fresc en el colorit,Baixas té un segell personal
incon-fusible en la factura. Una tela ouna aquarelda d'en Baixas no
po-drien amagar la seva precedència.Si com a pintor a l'oli mereix
unlloc distingit entre els nostres ar-tistes, com a aquarel lista
li corres-pon preeminent per la Iluïdesa ijustesa de tons de les
seves aquarel-les sempre precioses. Es en Baixas,sens dubte, un
dels millors aquarel-listes nostres.
Altra modalitat ens ofereix el
Les darreres obres ile Josep Clarà
LE DÉLÉGUÉDu Gouvernement Espagnola I'Exposition
Internationale
DES
Arts Décoratifs Modernes
-
1' .0 39 GASETA DE LES ARTS 3
trangeres, on era conegut i estimat,i entre elles Berlín,
Dresden, Brus-selles, Buenos Aires, Mèxic, etc., iles que ha enviat
a les diverses ex-posicions, on ha aconseguit nombro-ses medalles i
diplomes d'honor.
Entre les principals recompensesaconseguides pel nostre artista,
me-reixen especial menció les Medallesde Madrid i Munic l'any 1913
i la deBarcelona (2. a Medalla) en l'Expo-sició de 1911. A més ha
obtingutpremi en moltes - de les celebradesper l'Ajuntament de la
nostra ciutat.L'any 1898 fou membre del Juratde Recompenses.
Tal és, a grans línies, la siluetaartística de Joan Baixas.»
MANUEL MARINEL-LO
Els pintors d'avantguarda
Joan. 11lirí
Abans d'entrar de ple en l'estudide l'obra d'en Joan Miró, són
ne-cessàries unes breus anotacions al'entorn de la pintura
moderna.
Després d'un academisme queexpira lamentablement, mancat
del'essencial saya vital animadora, ar-riben els primers
impressionistes queobren l'era de la pochade, de la no-teta, que
s'entesten en fixar lesinconsistències atmosfèriques,
ques'entretenen en fotografiar enjogas-
sadament -el més inestable, -el -mésefímer, el més passatger, de
lespròpies sensacions. L'impressionis-me ubriac de llum, lliurat a
tots elsdesordres de les sensacions no domi
-nades per la intelligència, esclaude la color desproveïda de
totaforma, oblidà les lleis més essencialsde l'organització del
quadre, lleisd'equilibri, de composició, de cons
-trucció, lleis immutables i primor-dials que han consituït
sempre lasòlida ossamenta interior de totavertadera obra d'art.
Cézanne inicià la clàssica reacció.Cézanne, un dels primers,
s'adonàdel caràcter transitori de l'impres-sionisme i s'esforçà
tota la seva vidaen fer-ne «quelcom de durable coml'art dels museus
». »Monet no és mésque un u1L> anatematitzà, implacable,el
mestre d'Afix. Cézanne fou un delsprecursors del cubisme. Altre
pre-cursor: Seurat, injustament oblidat,amarat de clàssica
ordenació, tre-ballador sistemàtic, profunditzantinfatigablement
l'estudi de 1'harmo-nia de les línies i de les colors. Lesobres
d'artistes relegats fins alesho-res en l'oblit, artistes que
sortienlentament de l'ombra a mida queesperits iutelligents i
sensibles elsdescobrien, contribuïren també deci-sivament a
l'eclosió del cubisme: Elsnegres i llurs bàrbares simetries,
elsidolilis de Loango, del Dahomey ide Zanzíbar que fan passar la
plàs-tica davant la represuntació; elGreco que amaga darrera el seu
trà-gic misticisme Im rígid paral lelisme
JosE? CLArt,í — 'Ánima romana» (Saló de Tardor París )
celebrat pintor, i és la d'ésser unprofessor de pintura
excellent. Con-sagrat gairebé per complet a l'ense-nyament de l'art
que amb tantd'encert conreua des de fa anys, havist passar per la
seva Acadèmiaa quasi tota la joventut aficionadaal dibuix i al
colorit que ha acudita completar sots la seva direcció elsestudis
començats amb les millorsesperances, en l'Escola de BellesArts. No
ens seria difícil demostrarque en Baixas ha donat el
majorcontingent d'artistes a aquesta plè-iade de joves que van
adquirint pres-tigi a força de treball i d'estudi, ialgun dels
quals disfruta ja de sòlidai merescuda reputació.
Aquesta consagració d'en Baixasa l'ensenyament, l'allunya molt
delseu taller, privant-lo quasi de con-reuar el quadre de cavallet;
peròamant de la naturalesa i del rea-lisme de bona llei, sap
aprofitar lesvacances estiuenques i els dies derepòs per a
treballar ferm i en plenanatura; d'aquí ve que els seus temesusuals
sien paisatges i escenes decamp, i d'aquí també -el que lesseves
Pmn-tur-es -ofereixin -aquella -fr-es-cor de què parlàvem abans,
nascudade la franca espontaneïtat, de laqual sols poden yantar-se
els artistesque son veritablement ingenus isenzills.
Anyalment. en Baixas ens ha ofertels fruits de les seves
excursionsestivals, i cada vegada l'hem trobatmés afinat i més
complet.
El simpàtic artista fou alumne de
la nostra Escola de Belles Arts i delseu director el Mestre
Caba, finsl'any 1886, en què, jove encara,guanyà en fortes
oposicions la Borsade Viatge de la Diputació de Barce-lona, passant
a Madrid a perfeccio-nar els seus estudis. En conseqüèn-cia, en
Baixas entrà d'alumne al'Acadèmia de Sant Ferran, rebentles lliçons
del famós Diòscor Puebla,i dedicant llargues hores a l'estudidels
clàssics en el Prado, a 1'ensemsque començava a concórrer als
cer-tàmens artístics, obtenint algunesmedalles de plata i un premi
im-portant de la Societat d'Amics delPaís.
En aquella època en Baixas féuamistat amb el President de
laRepública de Venezuela, generalCrespo, i invitat per ell, féu cap
aaquell país, on estigué algun tempsdedicat a la pintura del retrat
i fenttreballs de veritable importància.Per causa de la revolució
de Vene-zuela, va retornar l'artista a Cata-lunya, terra per la
qual sentia unver enyorament, no sense, però,passar abans més d'una
anyada aParís, on estudià els grans mes-tres del Louvre, pintant
per di-versos marxants quadres de temaespanyol.
Una vegada entre nosaltres, enBaixas funda la seva Acadèmia
icomença a treballar de ferm en lapintura i en l'ensenyament.
Fruitdel seu treball són les obres que du-rant aquesta segona etapa
de la sevavida ha enviat a moltes ciutats es- «Maxao, per Josep
Ciará. (Saló de Tardor París.)
-
JOAN BAIXAS. — [Poble de la Vall d'Aran'. Aquarel la
Pel cubisme la clàssica tradició haestat retrobada. El cubisme
ha pre-servat la pintura del naufragi versel qual 1'arrastrava
fatalment l'im-pressionisme.
4 GASETA DE LES ARTS N. 39
JOAN BAISAs. — «L'Espigolera», quadre a l'oli adquirit pel Museu
de Belles Arts de Barcelona.
EI notable pintor i professor Joan Baixas,mort darrerament.
estructural; Corot i les arquitecturesvivents dels seus
paisatges d'Itàlia;Ingres, que oposa la fuga eixelebradade
Delacroix una contenció tota rao-nada, Rousseau, el burot, ansiós
declàssica disciplina. Barreja aparent-ment caòtica, aparentment
hetero-gènia. Elements, però, units per unlligam estret i
indestructible; l'estruc-tura, comú denominador, els aplegaen un
feix compacte.
L'estudi de l'obra dels dos precur-sors, les diverses
influències citades,engendraren l'estat d'esperit quepresidí els
començaments de l'any1907. Després dels balbücéigs f auves,aiguns
esperits selectes lluiten aspre
-ment per retrobar la forma perduda.La reocupació per recrear un
artestable, assentat sobre sòlides bases,és evident. De moment, les
obresd'aquests pintors —Braque, Derain,Friesz, entre altres delaten
únicament unsimple anhel construc-tiu exterioritzat permitjà d'una
lleugeraaccentuació de volums,posats en valor de ma-nera gairebé
instintiva.Intencions estructurals !embrionàries, inicis
bal-bucients de composició,i no tarda en aparèixeren el firmament
pictòric la figura podero-sa de Pau Picasso, astrede primera
magnitud,la importància centraldel qual dins la pinturamoderna no
és descone-guda de ningú. Foren,primer, els seus paisat-ges d'Horta
de Ebro,durs, violents i cante-lluts, infinitament plàs-tics;
immediatementdesprés el «Buste defemme» de la Col•leccióUhdc,
anunci saborósde futures plenes rea-litzacions; i,
finalment,«Joueuse de Mandoline»i el «Portrait de M. Kan-weiler», i
la a»Bouteillede Rhum», les primeresabstraccions transcen-dentals.
Georges Bra-que, sensibilitat refina-da, dirigeix tot seguitels
seus esforços paral-lelame.nt als de Picasso.Fou l'època inicial
del
moviment regenerador. Recerca im-placable de la forma,
austeritat ab-soluta de color, conseqüència directade l'obra del
mestre d'Afix. El respec-te al fet natural, però, és encara
ma-nifest. Es parteix encara de la realitatque s'analitza per tal
d'extreure'nfets plàstics; anàlisi dels elementsnaturals i llur
conversió en una orde
-nada sèrie de prismes, de cilindres,de plans; partir de la
natura perarribar a la tela. Fou aquesta unaetapa bon xic confosa,
encara, taradad'imperfeccions, d'impureses que ca-ha anar
extirpant.
Passà algun temps. El moviments'enriquí aviat d'altres noms:
Glei-zes, Metzinger, Léger, Le Faucon-nier, Marcoussis, Survage,
Herbinentre els més importants. Es medità,es teoritzà llargament,
s'aclarirenmolts conceptes i, finalment, retro-bades ja les lleis
fonamentals i eter-nes de la pintura, s'obrí pas la se-gona i
última època del cubisme, ricaen definitives realitzacions. La
rup-tura amb la realitat ja efectuadaplenament, es tendeix
unànimementa la total realització del fet pictòricintegral; tot
l'esforç dels cubistes esdirigeix vers l'assoliment de la Pin-tura
Pura. La pintura posa única-ment en obra les formes i les
colors;partint d'aquesta veritat perfecta-ment lapalissiana, els
cubistes com-posen Llur quadre per endavant,associant en llur
imaginació formesi colors completament abstractes,guiats per les
soles exigències de laplàstica. Efectuada aquesta opera-ció,
l'artista consulta la natura comun repertori de formes,
imposant-liel ritme preconcebut, sotmetent -lo ala composició
preestablerta. Partirde la tela per arribar a la natura,passatge de
l'abstracte al concret,sistema sintètic, deductiu, segonsMaurice
Raynal. Els cubistes cons-trueixen aixi un fet pictòric purque no
és bell per comparació, queés bell en si, un joc ordenat de for-mes
i de colors independent de totaimitació que té la seva
significacióen ell mateix.
Fetes aquestes consideracions so-bre els orígens i intencions de
l'artmodern, ens serà més fàcil situarl'obra d'en Joan Miró dins el
pan-orama pictòric contemporani.
Un artista que conei-xem, decidit partidaride la grassa
matèriapictòrica, s'exclamavaindignat, tot i comen-tant l'art d'en
Miró:«Allò no és PINTURA! rProposem ipso facto eljoc de la Pintura
i de1'anti-Pintura, del Pin-tor i de 1'anti-Pintor,donant a aquests
motsla significació que elsdóna l'artista que co-neixem. Joc
semblantals jocs que s'organit-zen entre amics: col . lo-car
ràpidament indivi-dus i coses sota dosetiquetes, que moltsjocs
tenen sovint unamés clara eficiènciaque moltes definicions.Aquest
joc serà el mésexacte resum de les nos-tres precedents anota-cions
i ens permetrà defixar ben concretamentel nostre pensament.
Pintura: Individua-lisme, instint, atzars delgeni cec.
Qualitats, ma-tèria, cuina: color senseforma. Tuf de pipa, re-necs.
Cop de puny, gr--pa. Fa presto. L'impres-sionisme fou la Pinturaper
excellència.
_ Anti-Pintura: Compo-sició, construcció. Equi-libri, harmonia,
unitat:
-
Jonx Minó. — Natura morta (1925).
Jonx Minó. — La Masia (1925)
N.° 39 GASETA DE LrS .ItTS
Arquitectura. Predomini de la formasobre la color. El cubisme
fou 1'anti-Pintura per excel•lència.
Pintor: El pintor, desarmat da-vant la natura, és esclau de
lessensacions no organitzades. El pin-tor pinta com els ocells
canten.
«Je ne peins pas avee la main, jepeins avec la...», deia
Renoir.
Pintors tipus: Rembrant, Veláz-quez, Monet.
Anti-Pintor: L'anti-pintor organitza les se-ves sensacions i
s'esfor-ça en materialitzar unaconcepció.
«Hom no pinta amb lamà, hom pinta amb elcap», deia Rafael.
Anti-Pintors tipus:Rafael, Iogres, Picasso.
En Joan Miró és unanti - Pintor com unacasa.
Després de l'esclat deles anilines primàriesde les seves teles f
auvesexposades per primeraVegada a can Dalmauen 1918, en Miró,
comtota la selecció de laseva generació, s'adhe-reix ben aviat al
cubis-me. Asprement, dins elsilenci del seu taller,supedità la
realitat ales necessitats de l'orga-nització del quadre. Lanatura
passà a consti-tuir per ell un repertoride formes i de colors.La
botella cessà d'ésserbotella per esdevenircilindre; el plat
cessàd'ésser plat per esdeve-nir cercle; el paper cessàd'ésser
paper per esde-venir blanc; l'ombracessà d'ésser ombra peresdevenir
negre. Mésque de representació,en Miro es preocupàde l'afinitat de
dos lí-
El cubisme deu tenir tot cl caràcterde rígida disciplina
transitòria, d'aus-tera penitència obligada després dela juerga
impressionista. El cubisme,considerat com una fi en sí, es
con-verteix, no en Pintura Pura, sinóen Decoració Pura i, en
darreraanàlisi, en el carreró sense sortidade l'Art per l'Art
totalment inad-missible. El considerar el cubismecom una fi i no
com un mitjà, o bé1'evadir-s'en per la porta falsa caientdins -un
eixut neo-classicisme, hapermès el lamentable estat actual dela
pintura francesa, ha permès elskilòmetres de teles dels
darrerssalons parisencs amb llurs nusos decartró pedra, amb la col
lecció de ca-mes, braços, torsos arreglats, com
-posats i construïts segons tots elsangles drets, totes les
seccions d'or,tots els triangles egipcis; ha permèsles teles de
Gino Severini, batenttots els records del todavía más difícil,els
quadres d'Ozenfant Jeanneret,freds teoremes implacablement gla
-cials, les obres de tota la ¡ègre inter-nacional lectora de
L'Esprit Nou
-veau: recordem, entre les produc-cions més inexorablement
cerebralsles dels holandesos Theo van Does-burg, animador de la
revista De Stild'Amsterdam, i el seu companyP. Mondrian.
En Miró s'adonà, ben aviat, delcaràcter passatger del cubisme i
s'enevadí tot just feta aquesta consta-tació. Recordem encara les
paraulespronunciades pel nostre caríssimamic, una tarda de circ,
després quetots els instruments de l'impondera-ble Rastelli
hagueren dibuixat dinsl'espai llurs precisos arabescs. «Des-prés
del cubisme — ens deia — totsels ressorts tècnics han estat
tocats,totes les possibilitats tècniques hanestat esgotades. Ens
cal ara explorarel camp vastíssim de la nostra sensi-bilitat sempre
inexhaurible», i sor-giren les seves obres actuals, verita-bles
joiells de lirisme pur. Obres depura sensibilitat, no exemptes
d'har-
Joan Miró i la seva petita amiga.
monja, però. Harmonia no pas eixidad'un tractat de geometria,
però sífilla completament de l'instint. Or-denació instintiva dels
elements queintegren la tela a mida que l'obraes produeix.
Com conclusió, cal subratllar quel'obra d'en Joan Miró
representa,dins el clos de la pintura moderna,l'esforç més original
i important ques'ha realitzat després de Picasso.Aquesta afirmació
semblarà gratuïtaa molts. Aquesta afirmació, però,no la fem
nosaltres. Aquesta afirma-ció en Miró tingué la gran sort
d'es-coltar-la de llavis del malagueny, ellmateix.
SGBASTÏÁ GASCH.
Els nostres a 1'Ex1)o-sició ele París
La inslal lactó Badrinas
Donàrem a conèixer en passats nú-meros el conjunt de là instal
la-ció Badrinas a l'Exposició de París.
Avui en reproduïm al-guns detalls. La bellís-sima sala de
lecturaexposada a París hamerescut els honors del'elogi per part de
lacrítica francesa. La Re-vue Blcue, la Revue duVrai et du Beau,
LaRevue Universelle, Co-mtEdia, etc., dediquenfrancs i merescuts
elo-gis al nostre artistan'Antoni Badrinas, quiha fet del conreu de
ladecoració d'interiorsl'especialitat de la se-va carrera artística
bri
-llant, fundada en estu-dis practicats en elsgrans obradors
ale-manys d'indústries d'a-bans la guerra.
El succés d'en Ba-drinas a París s'explica,com el d'alguns
altrescatalans, pel seny queha posat en les formesmodernes per ell
pro-jectades. La tradicióde la solta ha nodritels seus mobles
d'aque-lla discreció que és in-dispensable al bon gust.
A part les recom-penses oficials, el triomfd'en Badrinas el
tenimjustificat en l'adquisi-ció de totes les obresexposades per un
delsmés importants deco-radors «fournisseurs» del'Amèrica del Nord.
La
nies, de les relacions de les forniesentre elles; més que
d'imitació enMiró es preocupa de l'acord d'unblau amb un taronja,
d'un groc ambun violeta, d'un roig amb un verd,triple conjunció
magnífica dels com
-plementaris. El cubisme s'enriquínotablement de l'aportació
delnostrejove pintor.
El cubisme, però, és un passatge.
-
Exposició de París. Detall de la instal lació dels obradors
Badriizas, el mobiliari de laqual fou adquirit per la casa
d'indústries decoratives John `Vanainalcer establerta aNova York i
a F'iladèlf'ia.
GASETA DE LES ARTS l\T_e `fin
casa John .Wanamaker, establerta aNova York i a Filadèlfia, ha
adqui-rit la bellíssima saleta de lectura ex-posada pel nostre
decorador, al qualde tot cor felicitem pel seu triomf.
E1 trionif d'en Lli-mona a Buenos Aires
La premsa diària ha donat coptedel m gran succés que ha
obtinguta Buenos Aires el gran escultor enJosep Llimona amb la seva
Exposi-ció. La millor prova del seu triomfés que tots els seus
deliciosos mar-bres i el gran bronze de «El Forjador»han quedat
allí. La crítica americanaha saludat a l'artista amb l'elogi ila
comprensió més perfecta dels seusmèrits. L'Amèrica del. Sud ha
ofertun espectacle digne en demostrarque no és pas una terra
d'importacióde mitjanies i que no és camp abo-nat al triomf fàcil
dels ineptes.
Nosaltres, en donar la benvingudaal mestre Llimona, ens
felicitem detot cor del seu triomf. Amb ell, elnostre eximi
estatuaire, ha trobatuna merescuda cooperació als gransesforços de
la seva carrera artística.
Arribat a Barcelona a recomençatla seva .tasca, fent els bocets
d'algu-nes comandes que ha portat d'Amè-rica, i entre ells un d'una
obra des-tinada a ésser emplaçada en unaplaça de Buenos Aires, que
els cata-lans d'Amèrica regalen al ConsellMunicipal d'aquella
ciutat.
LES EXPOSICIONSA la Sala Parés. — Ocupa les di-
verses comparticions d'aquesta Ga-leria la interessantíssima
Exposiciódels Amics de l'Art Litúrgic. Aquestamanifestació- d'un
interès superioral que es podia esperar, mereix uncomentari apart,
extens i meditat,que li dedicarem en el nostre vinentnúmero.
L'Exposició d'Art Litúrgicha sigut un veritable aconteixement
i en felicitem de tot cor als orga-nitzadors. L'Associació
d'Amics del'Art Litúrgic, mereix tots els elogisper l'obra fins ara
realitzada i co-ronada amb aquesta exposició d'unamanera
magnífica.
Galeries Areñas. — Exposa enMartí Garcés una numerosa sèriede
pintures. Els seus temes d'inte-rior, ja coneguts, ofereixen
variantsdelicioses. En algunes obres, comen la tela col • locada
damunt una
petita caleixera, s'hi demostra unpintor fortíssim dins la
tendència del«bust medi». Un gust senyorívol iun sentiment
d'elegància, envolcallade simpatia tothora l'obra de
MartíGarcés.
A les Galeries Laiefanes. — Exposael notable pintor En Laureà
Barrau.Els seus temes són: les conegudesfigures femenines vora la
mar i elsseus assumptes eibissencs. No cal fercomentaris a l'obra
ja prou conegudai comentada del famós artista.
E1 pintor Olivet Legarés, exposauna sèrie notable de paisatges.
Ungran avenç observem en aquest ar-tista, fins ara arracerat als
mestresolotins de més anomenada. Unaforta personalitat que
s'expressaamb vigoria apareix en les seves telesd'avui. Una sincera
devoció i unesforç d'aprofundir la veritat de lanatura, han portat
al pintor a resul-tats d'una emoció i cl'una valor pie-tòrica molt
sòlida.
Sincerament felicitem a l'artista.Uns anys de divagació en el
seu art,han fet que l'exposició d'ara hagisigut per a nosaltres una
sorpresa.Olivet Legarés és una valor notabledins la nostra pintura
moderna.
En aquestes mateixes Galeries, ex-posa l'Associació de
«Conreuadorsde les Arts ». Ginart, Vila Puig, Picói l'escultor
Cairó sobressurten. Sondignes d'atenció les teles d'AntoniBescós,
sobretot el seu Carrousseln.° 2. D'en Bou és interessantíssimala
seva Platja Popular, m e 5. comtambé ho es la nota «Matinal»
i^ú-mero 13. De .Joan Marcé, el paisatgen.° 21. De A. Solera, «Recó
de Poble»n.° 27. Els altres expositors, LaureàBonet, Lluís Gòmez i
C. Llobet, esmostren en una tònica de jove pro-meten ça.
A la Sala de «El Camerín». —S'ha clausurat la Exposició de
pin-
tura antiga de la Col• lecció Añés,que ha sigut visitadíssima
pels nos-tres «amateurs» d'art antic. EnG. Añés fa una bona obra
amb lesseves exhibicions de pintura antigaben seleccionada. El gust
dels nos-
Coixí, de la instal lació Badrinas a l'Exposició de París.
Coixí, de la instal lació Badrinas a l'Exposició de París.
II
-
39 GASETA DE LES ARTS
GASETA I9E LIS AI{TSEDITORLIL POLÍGLOTA. - Petritxol, 8, -
BARCELONA
Apareix gninzenaln►entBarcelona............ 2 ptes. al mes
Número solt:Subscripció: Yeninsnla i América 30 » l'any De l'any
rorrent Ptes. 1'2,Altres països........ 3(i » » anterior 2
tres «amateurs» s'hi pren. El delsmenys entesos s'hi educa. El
públicantic de les coses d'art hi rep unasensació desacostumada i
profitosaa la nostra educació artística.
En aquestes Galeries s'ha obertuna exposició in teressantíssima
d'enDuràn i Camps. Aquest artista enplena febre d'estudi mostra
obresesclatants d'alt interès. Els nostres«amateurs» no deixaran de
veureles obres d'en Duràn i Camps, de lesquals ens ocuparem en el
nostrevinent número.
Galeries Dalmau. - Exposa l'es-cultor Dunyac. La seva exposició
ensofereix un cas d'exquisida maduresai anuncia la presència d'un
gran ar-lista. Dunyac diu en escultura di-vines veritats,
desemboirades de totestil lisme, gairebé acerades, de tantpures.
Els retrats de Josep Pla i dePere Inglada són dues obres capdalsde
la nostra escultura. La veritat acíva nua, com la pinten en les
al.le-gories. El triomf de l'artista és tro
-bar-se al costat del verisme egipci,sens fer més que escultura
pura,i sens gota d'estil egipci. El cascrciem que té transcendència
dins elnostre món artístic, on comptem es-cultors tant forts com en
Llimona,entre els de la generació vuitcen-tista, i Clarà, Casanovas
i Gargalloen la del noucents. Per tal, a Du-nyac dedicarem
un-estudi en un delsnostres propers. números.
Exposa en aquestes Galeries, unjove pintor; en Joan Junyer,
nebotd'aquell Sebastià Junyer que espassa la vida regatejant al
nostrepúblic la visió de les seves obresplenes d'interès. Joan
Junyer haexposat a Mallorca les obres queara té a Can Dalmau. El
món artísticde l'illa s'ha agitat, en caure la°pedrapesant
d'aquesta pintura, en lesseves aigües tranquilas. La
premsamallorquina ha celebrat i ha com
-batut el nou pintor. Hermen An-glada, el gran artista de
celebritatmundial, ha adquirit tres obres deljove Junyer. Hi han
hagut disputesi a Joan Junver li poden repetir lesparaules de Joan
Alcover a RubenDario: «Benaja el poeta que cacenel tumulte.é Joan
Junyer va ésserobsequiat pels artistes de Mallorcaamb un banquet ón
Bernaregi, elgenial pintor americà, féu un belldiscurs de
dedicatòria.
Així entra al món artístic aquestjove. La seva pintura fa la
impressiód'una explossló: explossió de cosesd'una valor espiritual
intensíssimai d'una valor pictòrica molt alta. Es
evident que aquest minyó té geni ique pica alt. Es encara verd.
Diules coses amb un ver barbotei„ peròentremig hi ha espurnes d'una
forçaextraordinària.
Els rigors de l'estudi, son salu-dables a n'aquests
temperamentstan dotats cons és Joan Junyer.L'elogi.i la disputa els
pot pertorbar.Entorn d'ells, el millor elogi -és elsilenci
respectuós i espectatiu quecorrespon a ulla gran prometença.
Galeries Malmedé. - Exposa elpintor Haberkorn una sèrie
d'aqua-reHes i algunes notes a l'oli. Haber-korn s'afilià a
l'avantguardisme mu-niquès. Una visió aguda del paisatgede Mallorca
és dita amb un fauoismesistemàtic ple de virolada mono-tonia.
Galeries étArls». - Unes noves Ga-leries al carrer de Salmeron,
gen-tilment_ installades. Hi exposa elcaricaturista Quelus» una
sèrie dedibuixos humorístics colorits. La ca-racterística d'aquest
dibuixant hu-morista és la bonomia. L'estil Im
xic precari es desembarassa a esto-nes de coses vistes i
aleshores elsdibuixos són frescos i bells com unarosa.
Demés, lli ha exposades una sèriede pintures a l'oli de Joan
Llimona,Rafel Llimona, D. Carles, R. Benet,J. Vancells i R.
Campmany. Elsamics de les coses d'art faran bé devisitar aquesta
exposició.
Ostensori d'or, argent i pedres finesde RAMON SUNYER
de 1'EXposiciÓ (le l'Art Litúrgic.
GIJIA DE LES ARTS I DELS AUTISTESPintors
BAIXERAS, Dioxís ..... CASP, 46.BENET, RAFEL ..........BIOSCA,
JOAQUIM .......
MUNTANER, 1, 2.on, 1.°DIPITTACIÓ, 310.
CABANYES, A. DE ....._ ...CAMINS, JOSEP...........
VILANOVA I GELTRÚ.
CANALS, RICARD .......MALLORCA, 282•PL. URQUINAONA, 9, 3.er
CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D.
.......... CASP, 56.CENAC, ENRIC ......... LLÚRIA, 53.COLOM,
JOAN.......... CLARÍS, 99.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA,
362.FERRATER, ANTONI DE .JUNYENT, OLAGUER ....
TRAVESSERA, 120, S. G.Bonavista, 22.
LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2.°nLLIMONA 1 BENET, RAFEL,
BALnIES, 19, 2.on, 2,aMALLOL, IGNASI... , .....MAS I FONDEVILA, A.
.
P. CLARÀ. -OLOT.CLARís, 30, 3.er
MASVILA, F .............MEIFREN, ELISEU.......
PG. S. JOAN, 133. ESTUDIBALMI:S, 67, 3.er, 2.a
MESTRES, FçLIX .. ...PERADEJORDI, JOAN ..
DIPUTACIÓ, 281, l.erARIBAU, 57, 3.er l.a
RAÜRICH, NICOLAU ....RICART, E C.
BARCELONA, 24 (SARRIÀ)..........
RINC.ON, VICENTS ....VILANOVA I GELTRÚ.PETRITXOL, 14.
VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA, 4. -OLOT.Plntors de
retaules
SABATÉ PASTOR, BON.a PLAÇA LETAMENDI, 34.Diapositives d'art per
a projeceiú
COL LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENTL.°Dibuixants
il•lustradors
CAMINS, JOSEP ......... MALLORCA, 282.JUNCEDA, JOAN
G.......MIRET, RAMÓN..........
MALLORCA, 259, 2.on, 1.aCÒRCEGA, 333, ENT.
Dibuixants-pintorsCARD UNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ. 235, 2.on,
laPERADEJORDI, JOAN... ARIBAU, 57, 3.er,l.a
Dibuixant decorador de (noblesCASTELLARNAU, FERRAN DE MUNTANER,
180, 4rt
Diiiuisants-decoradorsALEMANY, RAFEL ....... SANT DOMINGO, 4,
(SANT
EscultorsCUGAT DEL VALLÈS.)CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS,
TORRA SANT
FUXÁ, MANUEL ..........FRANCE5C (SARRIÀ).
ARAGÓ, 329.LLIMONA, JOSEP ......MARÉS, FREDERIC ......
DIAGONAL, 410.MALLORCA, 181, INTERIOR
MARTORELL, SALVADOROTERO, JAUME
ENRIC GRANADOS, 120...........
TENAS, JOSEP ..........ARAGÓ, 329.CARRER NÚM. 16, ENTRE
DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP
SARDANYOLA.
DecoracióLENA, S. A. ...... PL. ANTONI LÓPEZ, 15, 3.er, 2.a
DecoradorsBADRINAS, A. .........LLONGUERAS, JAUME ..
NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).RDA. S. PERE, 36, 3.er, 1.°
MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .... MALLORCA,
313.PARCERISAS I Ca ...... E. GRANADOS, 90RIGOI., RAMON ...... , •
• ROSSELLÓ, 165.
Decoradors en ;;nitÁVILA, JACL\TO.......... PASSEIG DE ST.
JOAN_. 73.
I'rojectietes de jardinsRIGOL .ARTUR........... PL. TETUÁN, 18,
TENDA.
Acadèmies de dibuix i pinturaBAIXAS...............Pi, 1,
l.er
Llibreries d'art
EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.LLIBRERIA SUBIRANA.
PORTAFERRISSA, 14.
Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-
LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA. 9.Reportatges d'art
SERRA, FRANCESC ...... SALIERON, 156, 2.onEfectes de dibuix i
pintura
TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VIDUA E. ...
RONDA SANT PERE, 16.
.4ntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA
.... PIETAT, 10 (DAR.° CAT.)QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA,
27.VALENCIANO, J. ...... CORRiRIA, °_.
Catifes (.Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21
(SANT
CUGAT DEL VALLÈS).GAL I, F. (Agent de A. Trono. Paris) P. DE
GRÀCIA, 59, ENT., 2.a
Construcció i decoracióBASTÚS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 i
6.
Constructors d'obres
OLIVA MALLOL ..... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2,aCONSTRUCCIONS
TEKTON VIA LAIETANA, 40, F.NT.°
Ebenistes
BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............
CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET,
LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ,
111
EnqnadernadorsMIQUEL-RIUS ......... MALLORCA, 207.
Escultors decoradorsSOLER, FRANCESC ...... ABIBAU. 224
INTERIOR.
Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M. a... MONTSENY, 77
(GRÀCIA).HOMS, JERONI ........... FRANC. GINER, 23, PRAL.
Fotogra/lcs d'artMASANA ................. RDA. S. PERE,3,PRAL.,
l.a
Fusteries artfstignesCASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ,
119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.
Galeries d'exposicionsAREÑAS............... CORTS, 670.CAMAR IN,
EL............ CORRÍBIA, 7.GALERIES DAI.MAU ... P. GRACIA,
62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA,
68.PINACOTECA, LA CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETIIITXOL,
8
JoiersSUNYER, R. ........... CORTS, 643.
LacadorBRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.
LamparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.
.Metalls d'artBIOSCA I BOTEY ...... RALA. CATALUNYA,
129.CORBEBÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.
IIiralllsCAMALÓ, SUCCESSOISS DE. LÀURIA, 9.
llobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).
Paper de filGUARRO.............. VIA LAIETANA, 7.
Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICII, 8.SALVIA, FILLS
DE SALV... PORTAL DE L'ANGRL, 4
Parquets (fàbriques)BASTÚS, QUERALTÓ I C. a SANTA ELENA, 4
16.CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.
Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.
Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR,
164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).TOLOSA,
AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT
GERVASI, 14 (S. G.)
Plateries d'artJENSEN, GEORG.... , .... PASSEIG DE GRÀCIA,
90
Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR,
162.DEKOR ................ PL. ANTONI LÓPEZ, 15.PRIU, TOMÀS
........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ,
271.
TapisseriiesBLANCO BAÑERES, I-I... CALL, 21.GALÍ, F. (k;ant de
A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a
TapissersGILABERT. JOSEP ...... RBLA. CATALUNYA, 68.LLOSA,
PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.
Tapissos (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21
(SANT
CUGAT DEL VALLÈS).Vidres d'art
CAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.GRANELL I C.°......... ENRIC
GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C.a CASANOVA, 32.
-
Galeria Montllor
(Darrera la CatedralFreneria n.° 5
Gener, 4 de 1926
EXPOSICIÓCompra i Venda d'Antiguitats
J. V i1cnci u2cIII II III IIII II II III IIIIIIIIIII Iilllllllll
III IIIIIIIA II II III II IIII III II III II III II III IIIII
IIIIIII IIIIIIIIIIIIIIII III71I'I il (.181 il II
Conitibia, s, pral. (Cant. Pl. Neva)
BARCELONA
ANTIGA CASA A. OLIVAFUNDADA EN 1885
Te Priu Maríné
Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en
pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la
restauració
de retaules antics
Consell de Cent, 368 TELÈr-. 2003 s. P.(entre Itruch i Girona)
BARCELONA
8 GASETA DE LES ARTS N.° 39
FILL DE
MIQUEL,MATEU
FERROS, ACERS, MAQUINARIA
BARCELONA, VALENCIA, BILBAO, MADRID,NEW-YORK
G. H0marNjobles
LTrrJpTres
DecoracióAntiguitats
Garruda, 4 BARCELONA
A+ BADRINASMOBLES MODERNS
NEPTÚ, 2 > DR. RIZAL, 6 (BARCELONA ((3) —
PARAIGÜES OMBREL•LES MANOS BASTONS
Portaferrrisa, 10,
J. C l .i, Ji `7) V V RESTAURACIÓde Canos antics ^I
SALA PAIFU
ll Dñ s cál°E z^©^ñcoñ ,
Illí!IiIIIIIIIIIIIIIIIIIÍIIIII __ —IIIIIIIIII!IIIIIIIIIIIII
Establiments
MARAGALL
i mnunuunwnnwnwuwuuuuuuuum
PETRITXOL, 3 t 5 TELÈF. 3333 A.i BARCELONA
BRONZES D'ARTFERRETERIA METALLS PER A OBRESLÁM
PARESINSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS
BIOSCA & BOTEM, s. ij
VENDES: TALLERS:Ranih Catalunya, 1Z9 Roger de Flor, 189
Tclèfon 1228 G. "Telèfon 1003 G.
VIDRIERES)u^'YGRABATS 'J ) ART 3L_ ann cc l.onn
000000 O ^
CRISTALLS IIY VIDRESLANSïCURVATS
OBERTURA
DEL NOU ESTABLIMENT
Antiguitats
LA BASILICA
L
COMPRA I VENDADE
Antiguitats
L*1: Exposicions
,T±a I^^^IIIIt1ltlttl^^^^^111111 ^^^
Pietat 6 ^as'Iio ,Y¢bot
BARCELONA
LA PINACOTECA
GASPÀ E5P1ATJ^5
.r .r MARCS 1 GRAVATS .r :
EXP061CION5 PERMANENTS
Cons, 644 INV, P Gio. I Clio.. T.6on 5045 A.
BARCELONA
1b. >
[ÀEORGJENSJII\I
COPENI IAGUE
PLATERIA D'ART
EXPOSICIÓ I VENDA
URALITA, S. A.
PASSEIG DE GRÀCIA, 90
ANTIGUITATS
D'ART
Cali28PRAL.CARRER FERNANDO
nluuIIRIIIIIIIIUnI (CARRE ST. JAUME>
BARCELONA
ODva f1alllloll
Constructor d'obres
IIII!Illlu!IIIIIIIIIIII IIIiIIIIIIIIIIIIIiiIJl
DESPATX:RONDA SANT PERE, 48, 2.on, 2.a
TELÉF. I620 s. P.
MAGATZEM: PORTAL NOU, 52
BARCELONA
E1 més gran assortit
en
Llibres dt.^^rt
LLIBRERIA
SUBIRANA
Portaferri55a, 14 Barcelona
JOAN BUSQUETS
Casa fundada l'any 1840
MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ
OBJECTES PER A PRESENT
Exposició, Despatx i Tallers:
Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona
ARTS GRÀFIQUES S. A., SUCCESSORS D'IIENRICH 1 C.' —
BARCELONA
Page 1Page 2Page 3Page 4Page 5Page 6Page 7Page 8
