$û 3dlí>JFJSIA INFORMATIVA DE SEUREU FSGENER-FEBRER 1989 Segona Epoca N*12

ENTREVISTAM AL

$ BISBE

BATLE

I RECTOR

sa sella 2 |

SUMAfll

Noticiari 3 Sta. Águeda 17Opinió 4 Entrevista: Bisbe 18Informació Església... .5 Esports 20Entrevista: Batle 6 Cartes 21De Jove a jove B Cartes 22Des de la barrera 9 Cartes 24Ses escoles 10 Sa nostra llengua.........26Temps enrera 12 Notícies fresques.. 27Entrevista: Rector....14Societat de caçadors..16 i més coses...

SA SELLA vol comunicar a tots els seus lectorsi col.laboradors,que la data màxima per entregar car-tes al director o articles per el pròxim número deSa Sella, és dia 22 d'Abril.

NOTA D£ REDACCIÓEls articles en aquesta revista expresen únicament

l'opinió dels propis autors.

Feim sebre a tots els llocs on es produeix activitatcomercial,que a partir de la propera publicació de SaSella s'hi introduiran espais reservats per a publicitat.Podeu informar-vos a qualsevol dels col·laboradors dela revista.

Tots sis interessats en fer aportacions

voluntaris per contribuir amb el funció

nament de SA SELLA, els feim a saber que

hi ha un compte corrent obert a "SA NOSTRA"

i a la "BANCA MARCH", a nom de SA SELLA.

sa sella

NOTICIARIL'Associació de Pares d'alumnes Vafer un obsequi al centre, entregant-los un televisor en color juntementamb un video per així poder comptaramb un audiovisual més.Dia 16 de Gener l'Associació de Paresd'alumne* del col·legi de Sencellesva organitzar una vetlada al pati deles escoles amb foguerons. Es va re-partir pa amb botifarró i llonganissaper tots els qui volgueren. Per beu-re vi a rompre i refrigeri pel mésjoves.

Dia 28 de Gener hi va haver pels ca-rrers del nostre poble una rua orga-

nitzada pel grup de ball "Es Jonc".Poguérem veure originals i divertidesdesfresses que no s'asustaren del maltemps. Es donaren 3 premis individualstres a les millors parelles, 3 a lesmillors comparses, 3 infantils, 1 ala-millor originalitat, 1 a la millorcaracterització i 1 a la parella más

major.

Dia 17 dç Gener (dia de St. Antoni)a les 5 hores de l'horabaixa i a laplaça, hi va haver les tradicionalsbeneïdes de St. Antoni. Tots els quivarea poder varen dur els seus anima-lets més estimats a les beneïdes. Hihavia cavallsr cans, moixos, canaris,

etc.

Ola 2 de febrer, els alumnes de 1'es-cola de Sencelles ajudats dels seusprofessors varen organitzar un petitcarnaval passejant-se pels carrersdel poble. Hi va haver molta partici-pació des dels més petits fins elsmés grans. Els quatre primers cursosanaven en comparses, els demés anavenper lliures. Per acabar amb el carne-vai l'Associació de Pares va prepararuna petita festa repartint una ensai-mada de sobrassada i carabassat.

- El passat dia 4 de febrer el grupd' acció social del nostre poble,va assistir a una trobada que es fael primer dissabte de cada mes i queaquest mes, es va encarregar Porre-res. El proper mes de març tendrálloc a Llucmajor.

- Dia 12- de març es fera se commemora-ció de l'església, aquest mateix diahi haurà el primer Consell PastoralParroquial. Vos comunicarem elsactes a un programa apart.

- Ha començat el curs 88-89 de pintu-ra que té lloc a l'Ajuntament elsels dissabtes de 5-9h del vespre.Preu 1700 pts. cada mes.

- ES notifica que tothom que vulguiassistir a les classes de la nostrallengua, s'imparteixen els dissabtesa les escoles de 6 30-8'30h, del ves-pre. .

Preu del curs 3.000 pts.

sa sella OPINIÓ 13STA ÁGUEDA,PER QUE ENS HEU

ABANDONAT ? ...

A un poble pagès com Sence-1

lles una de les coses que podencausar més problemes a la gent ésla manca de pluj a,d'humitat desaó.Quan* això ocorre,els sembratsno neixen la collita es fa mal béen definitiva,el poble es mor. . .

Aquest fet es dóna molts copsal llarg de la història,! una ve-gada en que la situ ació era crí-tica,Sta Águeda ens va dur l'ai -gua.ens va salvar.Enguany anam encamí d'estar en les mateixes ...Sta Águeda,per què mos heu abandónat?.

Acàs no feim bonda,acàs voshem fet enfadar?.Basta mirar lesfestes que feim en le vostre ho-nor , i és que és vera,ja no són elque eren.

Enguany ,així mateix,vàremfer un foguero enmig de la plaça,que tampoc és com Sant Antoni aMuro o a sa Pobla,però som un po-ble petit,i què voleu?.El botifa-rró.la llangonissa i el vi erende frane,i n'hi va haver a rompre(cosa que hem d'agrair a l'ajun -tament ).Sa plaça estava plena degent que va quedar ben assaciada,

inclus qualcun.quan ja no podiapus,collia el troç de pa,i se provava a veure mem qui el tira mésalluny.això sí sense botifarró.

L'endemà dematí vàrem fer unamissa en el vostre honor.Va venirun capellà que devia ésser moltintel.1igent,perquè va fer un se£mó de tres quarts,ple de coses i_nteressants i. trascendentals, queva deixar a més d'un amb la bocaoberta i a algun altre amb elsullis clucs.

I per rematar la festa, elcapvespre varen desfilar les tra-dicionals carroces,cada una ambun tema distint;unes repetides,com cada any,i unes altres ben o-riginals: N'hi havia que se morien(no sabem si de rialles),altresque se n'anaven d'excursió,altresde romeria,altres plenes de joven-tud i alegria.Tot junt un conjuntben agradable.

Creim.amb tot,que les festeshan estat presentables.Ara vos to-ca cumplir a vos ,Sta Agueda:nomos abandoneu,duis-nos l'aigua, oés que trobau que les festes ja nosón el que eren?...

Jaume Perelló i Joan Munar.

--- - *--^-!

eMó·o'Awy.'Ç.f'A Afrtfe

-A

rawo JËÏT A Afi.e*£iT6SPA«Ai^Ä

sa sella e.sglesia mCARTA OBERTA

05-02-89 Festa de Sta.. ÁguedaAmics Sencellers:Durant l'any el nostre poble i laParròquia celebren les seves fes-tes més importants amb alegria ifort calor popular. Però durantel present any de 1989 estam cri-dats a \*¿ure dos esdevenimentstan grans que no podrem tornarrepetir. Hem de saber viure'lsintensament, procurant per unapart, saber-los preparar d'unamanera correcta i atenta, i perl'altra, cercar tots el mitjansnecessaris per participar en totsels actes i celebracions que si-guin organitzats.El proper 15 de Març la nostra

Parròquia commemorarà el 750%Aniversari de l'erecció de laParròquia de Sant Pere de Sence-lles. El primer bisbe de l'Esglé-sia mallorquina D. Ramon Torre—lla, l'any de gràcia del naixe-ment de Nostre Senyor 1238, vamanar traslladar la parròquiade Santa Maria de Costitx a SantPere de Sencelles perquè ^ence--lles era més cèntrica i més avi-nent per poder assistir als actesde culte els habitadora de lacontrada.Vos convit a tots i de forma

concreta als estaments, a lesassociacions i grups del poble deSencelles, a prendre-hi part ac-tiva i responsable organitzantdiferents actes.'Junts donem gràcies a Déu perquèla nostra Parròquia ha estat pelnostre poble la transmissora dela fe, ha estat el lloc a on elsfeels s'han sentit convocats iconfortats i per la caritat s' hafet visible la tendresa i l'ámorde Déu.

Entorn a la Parròquia, san mol-tes i nombroses generacions quehan trobat a Déu. Els nostresavant-passats són, per a nosal-:—tres, gent que caminam cap alsegon mileni» un esperar en laperseverancia. Tots ells ens me-reixen, el nostre sincer agraíment.La Venerable Sor Francinaina dela Piare de Déu dels Dolors foula cristiana de la nostra comuni-tat parroquial que millor respos-ta donà a la voluntat de Déu.Aquest any també, si Déu ho vol,

viurem l'esdeveniment més gran illuminós que dins la llarga his-tòria del nostre poble mai abanshagués succeit: la Beatificacióde la fundadora del nostre con--vent de Sencelles. Aquest fetes convertirà en esdevenidor i encompromís, per a tots els cris—tians, de saber estar dins el móna l'estil de Sor Francinaina.Voldria i desig que la commemo-ració del 750è aniversari de laParròquia i la Beatificació de laVenerable fossin la crida més forta, com una baulada al nostrecor.A saber-nos obrir a la vida de

Déu mitjançant la comunitat pa--rroquial. Que els qui vos sentiuenfora vos acosteu. Els qui apropsàpiguen renovar-se, i així totsplegats caminem esperançats per-què encara el camí és llarg.Que ens ajudi sempre la protec-

ció de Maria patrona del nostrepoble, la fortalesa de l'A'postolPere í que no ens falti mai la.'Í ntexsecció de la propera BeataMallorquina Sor Francinaina.

Simó.3. Garau, rector de SantPere de Sencelles.

sa sella entrevista amb el batle Hl

Amb motiu per la propera beatificació* de la Venerable, 1'equip de

la revista Sa Sella s'ha interessat en conèixer la pos* que té .

l'Ajuntament davant aquest aconteixement.Per això vérem tenir una

xerrada amb el batle del nostre poble per a què ens informas.

Què suposa pel poble la bea-

tificació d'una sencellera?

Crec que pel. poble ha de ser

motiu d'orgull.3o,com a batle,

estic orgullós que la única Filla

Il·lustre que hi ha al poble si-

gui declarada Beata.Per tot aquí

on vaig coneixen més quasi quasi

la Venerable que el poble,o si-

gui,que una cosa va lligada amb

1'altra.

Quina-part li correspon a 1 TV-

juntament de cara a l'organitza-

ció dels actes?

IMoltros estam oberts a tot i

per la nostra part farem tots els

medis possi bles.Econòmicament tal

vegada no podrem ajudar molt pe-

rò en qüestions de donar "passes"

i motius de subvencions estam

disposts.

Suposam que les subvencions

podran arribar més per l'Ajunta-

ment que per altres entitats?

Precisament totes les sub-

vencions que es donen avui en dia

quasi totes van canalitzades per

1'Ajuntament.La Conselleria de

Cultura va dir que col·labora-

ria però necessita un presupost.

La plaça,ja estarà en con-

dicions per acollir un acte d'a-

quest tipus?! els carrers?

Si és pel setembre l'Ajun-

tament no estarà acabat.Ara bé

el que sí puc dir és que tendra

un altre aspecte del que té ara.

Pel que fa als carrers sí que

ja estaran acabats.

El 27 de febrer serà decla-

rat com a festa local?

Enguany sí que l'hem decla-

rat festa local.Pels anys veni-

ders es tracta de veure si la

declaren Copatrona de Sencelles.

Per part de l'Ajuntament trobam

que davant Sta.Águeda,la Mare

de Déu o St. .Pere hi ha el 27

de febrer.

Pel que fa al poble,troba

cue es mostra actiu amb els pre-

paratius?

Fins ara sí,ara bé,es trac-

ta de veure si a l'hora d'estrè-

sa sella 13nyer...Però jo el veig molt ani-

mat i amb ganes de fer feina.A

mesura que se'n anirà acostant

el moment molta gent que ara esià

allunyada s'acostarà.

Ara"<bé,el que sí trob a fal-

tar és informació per part dels

medis de comunicació.

De cara a la caseta,ja estan

jtots els problemes solucionats?

Noltros hem fet totes les

passes que havíem de fer però no

tenim competencies per aturar

una obra.De fer-ho ens podrien

demanar danys i perjudicis.Per

posar una solució a aquest pro-

blema vàrem fer un Ple Extraor-

dinari, com mentres enuiàvem a

través de la Comunitat Autònoma

tota la documentació al eonseUl

d'Estat per a què anuí.las la

llicència.Quan l'anul.li ja po-

drem fer l'expedient de "derri-

bo".

Haguéssim pogut fer més llarga aquesta xerrada però el temps

se'ns feia curt i vàrem haver d'acabar.Esperam «que aquesta infor-

mació servesqui per conèixer un poc més l'opinió per part de L'Ajun-

tament sobre la situació en què RS troben els preparatius dels actes

que s'acosten.

sa sella de jove a jove QLa jove'que avui vos presen-

tan) es na Rosa Elena FernándezZapata, nascuda el 4 de maig de1961 a Palma, batiada a Son Ra-pinya i des de fa 12 anys viu a'Sencelles.- Qui ira és sa teva professió?

Auxiliar administratiu.- Qui ira experiència has t en gutessent s "única al.Iota dinss 'fl.juntament?

Es bastant positiva, ja quedemostra a ses al·lotes d'espoble que això és una cosa quepoden fer elles mateixes; allàdedins s'hi aorèn. Allà no hi hamaxisme, tots som iguals.(Aixòho diu ella).- Opinió que te mareix sa revista

n'agrada sa revista, i cadavegada està molt més ben formada.La llegeac tota. (Ara ens feiasa pilota )."~ Què falta? i què sobra? en esDoble.

En es noble falta més comuni-cació entre sa gent, perquè sise comunicassin ses idees i sescoses més positives, llavors ésoropi Ajuntament se'n adonariadel que oensa sa gent. En1 es po-ble sobra xafarderum i és moltmal de llevar.- Aficions.

Llegir; ara estic llegint unahistòria d'en Hitler, "El SéptimoSecreto".- Una flor.

Rosa- Una .joia.

Diamant.- Un llibre.

"El Cid Campeador"- Un conjunt musical.

A-HA i Beatles.- Una beguda.

R.on Bacardi amb Coca-cola.

- flagrada viatjar?n'encanta; tendria sa maleta

sempre oreparada. Es darrer viat-ge ha estat a Austria.- Aconsella-mos un Hoc pels re-dactors de " Jove a jove".

Innsbruck, en el Tirol. Té unagran catedral i una història moltolena. (Ja hem fet sa sol.licituta sa directiva de Sa Sella, t r ariquils que vos enviarem una nostal- Sexe, droga o Rock and Roll.

Sexe .- Un taco,

Putes .- Un niropo que t'hagi agradat.

!!! [yue buení?, es tis -Carolirra ! M(Li digue'rem noltros).- Un lloc per anar es dissabtevesore.

BCn, però ITO hi he anat mai.

sa sella m— Corrta'ns una arrècdota.

Sempro he tengut un complexed'alta, prima i molt de nas;tenia 16 anys i passava pes car-rer d'es Sindicat i un home de"más o menos" 1'50 d'estatura,em mira i em diu: "Anda, la torreEiffel, y si cae de narices sacapetróleo". 3o, una nina amb 16anys, amb tants de complexesdamunt, me gir cap an aquell homei li dic: "Anda que usted, unpoco más y no sale del suelo".Aquell home va fer mitja volta iva arrancar.

Per acabar, vos direm que quancomençàrem, ella estava molt ner-viosa, nero en es final no hihavia manera de ooder acabar s'entrovista, ja qua li havia pegatsa xarrera i no hi havia manerade poder-li fugir.

DES DE LA BARRERAPER JOAN ROIG

Deia una antica cançó, que sovinlsonava a la ràdio quan jo era al.lot, que"no es lo mismo ver los toros que capotear^los en el corral", i es ben cert; entre al-tres coses perquè, a més de la perspectivadiferent, en el corral hi ha el brau i ene& graons on seu l'espectador, no.

E.er qualque cosa ens ha quedattambé aquella dita ae "veure els bous desde la barrera". Certament, no és el mateixenfrontar-se"a l'animal oferint un especta-cle arriscat i elegant, que contemplarl'art del toreig d'assegut a bastants me-tres ae distància, sense cap tipus de pe-rill.

riiíi no poques ocasions, he compa-

rat les activitats quotidianes de la vidaentre el torero que lluita i l'espectadorexigent que critica el seu fer.

Es molt freqüent veure personesque no s'afiquen mai en res, que no s'en-blouen els dits, que no participen, que mi-ren - en una paraula - els "toros" ues de

la barrera; és freqüent, dic, veure com critiquen, com jutgen, com interpreten, aaquells que han davallat a l'arena a llui-tar i comprometer-se i suen o s'embruten o,senzillament, s'equivoquen.

Ki ha gent per a la qual els al-tres tot ho fan malament, des de l'Ajunta-ment, i pastant per les distintes associa-cions del poble.

Gent - crec que és millor empraraquest mot que la paraula "persona"- rjuesempre té que dir, que troba ossos al lleu,que la seva boca només s'obre per a criti-car quan les coses podien haver sortit mi-llor i que mai dirà una paraula de lloançaquan han sortit rodones i perfectes. Sónels inconformistes de sempre, però no elsinconformistes que mostren el seu desacordoferint alternatives o lluitant perquè lescoses siguin d'una altra manera o perquèen una nova ocasió surtin millor, no!j elsInconformistes dels que jo pari són elsque per sistema es queixen i critiquen, pe-rò des de la seva atalaia de la instal·la-ció, ues dels graons de la comoditat, desiels seients de la crítica burleta. Sónels que no fan ni deixen fer. Són -els quejuan has donat una passa aiuen que noL'hauries d'haver aonada mai, que quan res-tes immòbil protesten perquè no et mous,}ue quan has actuat correctament et aiueniue l'únic que has fet ha estat complir u,mbal teu deure.

El pitjor és que, a vegades, feirasas d'aquestes persones oue miren els brausles ae la barrera. ¿1 batle.

sa sella

Coo.. ÈuyixinnrvûA

10

ses escoles

rfn-N ÇA

L 3 d 'LG.B

C/5

P Vi

<T>

h—

>—P

sa sella

TEMPS

3D

ENRERA.LA GRAN OBRA DE L ESCULTOR SENCELLERMESTRE ANTONI JOSEP LLABRES I MUDOY

Per Vicenç Comas i Juan.

Dins l'Església parroquialde Sencelles,s'hi troben tres re-taules,entre altres,que són un patrimoni molt important pels sen -celllers „

El primer d'ells és el re-taule de l'altar major de l'any1766,rpojectat per Fra AlbertBurguny,dominic.Està format perdos cosssos d'estil totalment ba-rroc.Aquest retaule va ésser cos-tejat per la família Ramis d'Aire,flor,per qüestions d'un plet, quetenia aquesta família amb l'Ajun-tament.Per compondre's ,es conve-ni que aqueixa família pagas elreatule.Té uns 12 metres d'alturaper 7 metres d'ampiaria.Segons còpia dels documents recollits alllarg dels anys que he pogut acónseguir de diferents arxius,un de-talli fa referència a l'altar ma-j'or i escrit està;que en el retaule es troben les estàtues de SantPere,revesti t d'Ornaments Pontificals,1'Assumpció de Maria Santís-sima , 1 'Apòstol Sant Pau,Sant Jau-me Apòstol i Sant Estanislau S.J.

El segon retaule és el dela Puríssima Concepció,també for-mat per dos cossos.Està fabricatde fusta,la taula de pedra,a lapart alta de l'estàtua de la Inmaculada,Sant LÍaotxim i Santa Ainapares de la santíssima Verge.Eltercer retaule(és el de més valorartístic,al meu criteri) anomenatde la Capella Fonda .antigamentde la Comunió,capella afegida al'Església devers l'any 1880.Elretaule compta amb les següentsescultures : Nostra Senyora del Ro-sari amb el minyonet Jesús,dos àngels,Sant Domingo de Guzman,SantaCatalina de Sena a més de la pin-tura dedicada a Sant Vicenç Fer-rer,segons dades d'arxiu.

•í'"-'

El motiu de dedicar atlrftiració a tots aquests retaules ésper les escultures del gran mes -tre escultor senceller .Antoni J.Llabrés Mudoy.

Nasqué a la vila de Sence-lles el dia 9 d'Octubre de 1749..Furiò diu que morí a una edatmolt vançada,s itua la seva mortal 13 de Setembre de 1826,segonsdades,morí a l'hospital generalde Palma.

Tres són a dins Sencellesles escultures que es troben en -tronitzades en els tres retaulesabans descrits,obra de mestreAntoni J. Llabrés.

l.-Sant Pere,2-La Inmacula-da Concepció i 3-La Mare de Déudel Rosari.

La imatge de Sant Pere presideix l'Altar Major en la sevamajestuositat revestit amb elsseus ornaments pontificals.Va es-

[ sa sella IDser beneïda aquesta imat-

ge el dia 26 de maig de 1811 iforen els seus padrins BartomeuReyó i Margalida Ramis Romanyà.Per tal inauguració es ferenuna serie de reformes al retau-le:La cúpula de Sant Pere,fortificar la roba de la tenda,elbraç de l'àngel abaix de l'As -sumpció.el sagrari,la figura deSant Pere,etc,etc.La imatge deSant Pere scostà al poble 280lliures mallorquines equivalentã 932 pessetes.

2.La Inmaculada Concepcióque fa uns set anys,durant eltemps de l'advent,és baixada icol·locada a l'Altar Major.Po -deu creure que en moltes oca-sions m'ha quedat embadalit da-vant la puresa de la tailla?.

3.La millor escultura deles tres,al meu entendre,és laMare de Déu del Rosari(CapellaFonda),la seva imatge crida ala contemplació de l'infinit.

He tengut la sort de par-lar,fa uns dies amb FranciscàMir Borràs de Palma.Ella conserva el baix relleu,que va presentar mestre Antoni Furiò exposaen el " Diccionario de los IIustres profesores de las belllasArtes en Mälllorca"i diu entrealtres coses,que mestre Antoniva viure molts Anys.La seva o-bra escultòrica és extensíssimaper citar algunes:La SantísssimTrinitat d'Artà ,Sant Cristòfolde Biniali.Sant Pere Apòstol deBúger,Nostra Senyora del Rosaride Felanitx,Sant Jordi de Mana-cor,Imatge de la Mare de Déudormida de Muro,Sant Pere Ñolasco de la Mercé de Palma,la Bea-ta Mariana pel convent dels Mí-nims,el retaule major de SantHonorat de Randa,gran part deles escultures de Sant Marçal ,les estàtues de Nostra Senyoradel Rosari i Santa Catalina To-màs de Santa Maria del Camí ,etc,etc.I per Sencelles les deSant Pere,Nostra Senyora DelRosari i la Concepció de Maria.

Wai/ye «V -Lu. '.'rvnactt-lda. Loncepc ü

sa sella

Entrevista

TQ

amb el rector

-Durant aquests tres anys que fanue està a Sencelles con se genti com Ig rebut el poble?3a desde tot d'una me vaig sen-

tir com a. casa. Un canvi és unamica traumàtic, ja que deslligade la situació que tu has estatbastant de temps, 3o confii queles meves arrels dins la terraSencillera s'hagi aferrat he.Personalment m'he sentit acolliti jo també amb la feina que hefeta la ha feta a gust; i aques-tes dues coses són bàsiques ¡per-què la vida d'una persona vagicresquent, per lo tant el canvino ha estat gens difícil per aml.

-Quines modificacions hi ha pro-postes per a l'església; en quanta les obres de la sacristia, larestauració de l'orgue i projec-tes cara a la Beatificació de laVenerable?Efectivament hi ha bastantes o-

bres previstes i esper que es pu-guin realitzar dins un terminicurt són obres que es devien em-prendre fa bastant de temps, percircumstancies s'han anat finsara»Ses que estafe 'iniciades són la

sacristia que tendra^ bàsicamentdues función: abaix s'aprofitaràper a reunions del Consell Pas--toral, reunions de pares, és adir, per grups réduits; sa partde dalt serà un salonet a on espuguin fer conferències, exposi»ciqns. actes .culturals, xarrades,vídeo, pel.licules.

Passant a un altre ordre de co-ses entorn a n'aquest esdeveniament de la Venerable, crec quela nostre Parròquia ha de teniruna imatge seva, que s'ha de ferpresent en tots els actes de lala vida de fe d'un cristià dinsSencelles, ja qtj« sempre ha es—tat un gran model en tots noltrosE^stà encarregada a l'escultor

Mateu Forteza; encare no he vistl'esbós acabat, però costa quefera una obra molt interesantja que el escultor du molt d'in-terès i crec que tots els Sence-llers la poden esperar amb moltad * •*• »

ànsia.

Parlant de l'estàtua de le Vene*rabie, he de dir amb satisfaccióque me va dir que si no hi teniainconvenient la volien pagar, jaque som quantitats molta nombro-ses i essent gent de Sencelles nopodia apodar-me; per lo tant donuna gratitut pública als senyorsde Son^ Jordà, no com a cosa es--pantosa sinó com a devoció quetenen com a Sencellers-de cubriraquesta quantitat.

sa sella HlDesprés també, ja que fa anys

que d'hi treballa, i aquí he dedir un altre nom fora menys pre-ar dels demés és en Guillem Lla-brés de Ca'n Calà en la sevatasca de la restauració de l'or-gue. Dirrs un projecte que es vaelaborar« s'han d'acabar unes da*.'-des realment interessants. Poguent dir que és un dels millorsde Mallorca i que per lo tant ésconsiderat també, i serà consi--derat dins tot Europa. Aquest pro-jecte s'ha presentat a distintesinstitucions i creient que elConsell Insular també donarà ungran suport per a la seva restau-ració. Es un orgue que quan esti-gui en funcionament podran venirels concertistas millorí; dui mo-ment, i no ho deim ara per diruna barbaritat perquè no m'atre-veria a dir-la, sinó perquè meconsta i perquè així ho han ditels tècnics.Hi ha moltes obres pendents com

és l'arreglo del campanar, eldeterioro dels anys i el ne po—der fer front puntualment e peti-(tes deficiències que es van pro-duint; duit en conjunt «1 campa—nar necesita una restauracióimportant com tota la teulada del'església, .Jf-'•"••*•?•

* * *•» * ••*"» •' •' '

Entre aquestes també hi ha la re¿tauraçió del Retaule Major, tuan-llat de la Pila Bautismal a l'al-tar Major i nova .il·luminació delPresbiteri.Esperam la col·laboració de l'A-

juntament i altres ajudes de ti--pus tècnic i monetari.

- Com veu vostè els ànims del po-ble per la prompte Beatificacióde la Venerable?Davant aquest fet important iextraordinari dins tots els àm—bits. Tot el poble no l'ha acollj.da amb sorpresa, perquè ja ens hoesperàvem. Crec que tothom ho haacollit amb interés i molta satis

MM

fecció hi ha hagut molta partici-pació a n^aquestes subcomisionsque s'han fetes tant per partde la gent més jove, com per lamés major.-Una pregunta que surt un noe deltema; com veu vostè els joves decara a l'església,Bé parlant de j ovin tu t, jo dis-*4

tinguiria joves i joves. Dins elmeu interior hi ha una aceptacióper igual; jo no classific a lespersones; no he vingut a intentarveure qui són els dolents^i quisón els bons, per això és moltdifícil destriar-ho. En gene.raldiria que és una jovintu't que ami m'ha sorprès, perquè és sana icompromesa amb els seus criteris,Crec que hi ha un grup sòlid; pe_r_que els joves no van desperdigáisper aquí i per alia; és un. grupbastant homogeni.-Quina opinió es mereix "Sa Selli!per a vostè? .• ,-., •'•*3o crec que tot pobl-e poder te*-r

nir un mitja de comunicació com fsón les revistes, i "dîjhfô él n'os -tre poble %és

rtSa Sella" me pa,reixextraordinari; seria més periòdi-ca, ja que molts de temes es dei-olvidats quan reben s'altre. Esun mitja que fonementa l'interco-municació entre ses persones iprincipalment sa cultura. Els no^tres costums, llengua, tradicionsho fonementa sa revista "Sa Selli

sa sellaELS BOLETS (Continuació)

La relació de simbiosi no és ex-clusiva de les gírgoles, són moltsels bolets que la presenten.

Les gírgoles més conegudes són:-La gírgola d"estepa; Triehoiorna

aggregatum. Apareixen quan els altresbolets han desaparegut; molt aprecia-des a Frarfïja on les consideren més bonés que els esclata-sangs.

-La gírgola de pi. Amb doas espèciesuna comestible (Pleurotus ostreatus),de color giris oscur i l'altra (Panusconchatus) de color groguenc que nopresenta valor culinari. Les dues lestrobam en els troncs de pi tallats.

-La gírgola de poll. (Pholiota ae-gerita). La trobam en els torrents quepresenten polls.

-La gírgola de figuera.També del ma-teix gènere que l'anterior, és un delsprimers bolets que podem trobar; lapresència d'aquest bolet és senyal demal temps.

-La gírgola de card.(Pleurotus erin-gii). Freqüent en els conradissos ambcards;; avui difícil de trobar perquèels cards quasi han desaparegut.

Les gogomesEn aquest gènere, el de les Amanites

hi trobam excel·lents comestibles, coml'Amenità vaginata;: però també hi tro-bam les espècies més perilloses: l'A-mi ta phaloides, Amenità muscaria i

Ananita panterina.

Els xampinyonsEs un dels bolets que l'home pot cuj.

tivar. En el camp en trobam diferentsespècies; el més conegut és el Agari-cua campestris i el cultivat és el A-garicus bisporus.

Aquestes espècies no són les úniquesque trobam a casa nostra, però sí lesmés representatives.

Per evitar possibles indigestions i

mals més greus, cal tenir present :no recollir els bolets que no coneixemi rebutjar els que no estan en bonescondicions.

¿Isciata-sann.

$/'^

ï*'

Gírgola dx card.

Gírgola d*Est-3pa.

I sa sella IDsta àgueda

«Com cada any hem celebrat. .,

tots els sencellers la festivitatde Sta. Águeda, i si fou mala sortque el dissabte, quan< ja hi haviael foguero encès, es posas a plou-re no va ésser així l'endemà jaque un1 sol, que qer cert es va feresperar com les carrosses, va ve-nir a il·luminar la Festa encarail·lès.

Hi hagué" una acceptable parti-cipació de carrosses i de públic.

Les carrosses participantsvaren ésser aquestes:1.7 Piare Superiora,2.- Pati de la Venerable.3*- Sa Guerra.4.- El 3bdici.5.- 3a tenim president.6,- Llapis de colors.7,- Servcelles al Rocío.8,- Els Turistes9,- Val mes anar a peu.10.- Dirrar de Nadal.11,- Sa Família Rei.12.- La Dècada Prodigiosa.13.- Esperam el darrer moment.14,- Pepes de oorcelana.15.- Sa Guarderia.

S'atorgaren els pïremissegüents :tercer premi amb 5.000 pts:- Els Turistes.segon premi amb 10.000 pts:- Pati de la Verrerable.primer premi amb 15.000 pts:- Esperam el darrer moment.

Hi hagué també premis de 3.000pts per a totes les carrossesparticipants.

Sens dubte ses gr.ans novetatsd'errguany foren: bicicletes, sevi-llanes'i qualque costipat ... percert en Xesc Bergant va revivaramb el primer Premi.

sa sella 3D'Entrevista an

Era el dimecres de cendra, passpera, ens x/a rebre la màxima autorjtre que parlar de la transcendèncial'Església mallorquina.

Quin' siqnificat té per l'es -glésia mallorquina la beatifica -ció de Sor Francinaina?.

-fs molt importent perquè foula iniciadora de l'actual congre-gació oe les germanes de la Cari-tat. Cs oer l'Església una fillamolt notable, que representa pertots un model de vida, i la sevabeatificació icomoorta una declara-ció oficial de l'Església de queaquesta persona ha arribat al Celi per tant intercedirà per totsdavant Dau.

Dins el procés de la beatifi-cació, quina missió du a terme 1 ' {3bispat?.

-El procés de beatificaciól'ha duit directament la congrega-ció ds les germanes de la Caritatl'Obispat ha col·laborat intensa-ment amb aquesta causa de beatifi_cacio en totes les seves fases.

Com s'organitzaran els actesque es celebraran a Roma?.

-Tot el cerimonial de beatifi-cació és un procés fixe establertaposta per aquests casos, i en elque assistiran totes les entitatot:nt eclesiàstiques, com civile deSencelles en particular i Mallor-ca en general . L 'acte bàsic és labeatificació oròpiamant dita, hihaurà uns altres actes secundariscom una audiència amb el Papa iuna entrevista orivada.

nb el bisbe

tat migdia i després d'una curta es-tat diocesana. El motiu no era al—

i. que pot tenir la beatificació dins

Quina diferència es pot esta^rblir entre la beatificació de SorFrancinaina i la de Fra JuniperSerra?»

-La principal diferència ésque la beatificació de Sor Franci.naina ha vengut molt més prestque la de Fra 3uníper,i es perquèSor Francinaina és una benaurada,una cristiana exemplar que ha ten[gut molt més arrel dins el pobleque el que ha pogut tenir Fra 3u-níper,el que és molt notable i aMallorca desde sempre hi ha hagutuna autèntica veneració com a Stade Sor Francinaina Cirer, moltagent ha acudit al, convent de Sen-celles a venerar les despullas deSor Francinaina.

Sor Francinaina és una figurarnoLt mallorquina, molt entranyablea ca nostra,! que va viure , treba_llar i morir a Mallorca».

S'ha de tenir en compte tambéqua el nrocés de beatificacióde Sor Francinaina s'ha començataquí, a Mallorca, mentres que al deFra Duníper a la diòcesi on morí,a Monterrey.

Podria ésser que en el cas deFra Dunfper l'hagués iniciat unadiòcesi americana, sia el que liha donat més resonancia?.

-El que ha donat més resonàn -eia a la figura de Fra JuniperSerra ''s que és conegut a totaAmèrica, el que li ha donat un re-so mundial. Sor Francinaina en can_vi, és molt coneguda a Mallorca, pe_ro poc fora d'ella. Un dels deuresque tenim precisament, és donar-laa conèixer fora de l'illa.

sa sella4

Al poble de Sencellas,desdeque s'ha iniciat el procés,en ge-neral hi ha la'impresió de que no

S

té la participació que tocaria te_nir,de que tot s'organitza foradel poble;com es coordina tot a-quest tema?»

—Crec cue al poble de Sencellesli toca ri"o només deixar-se condu-ir,sin6 reivindicar i actuar se -gons el dret que tenen,perqué isun protagonista important.Se quehi ha un equip de coordinació,unacomisió enfila que està represen -tat tot el poble.Crec que la bea-tificació no serà fins passat I'BS_tiu,i conforme aquest moment s'a-propi,serà hora de que el poblees posi en marxa.

El fet de la beatificació deSor Franciniana,què significaràpel convent de S«ncelles?.

-Possiblement, junt amb les fun_cions que avui té,en tendra una ode novaîla d'ésser santuari,llocdedicat al culte de la nova beataja que la nova beatificació com -portarà una afluència de creientsi caldrà establir una mínima in-fraestructura per atendre digna -ment a aquesta gent.

En relació al tema de la bea-tificació, existeixen contactes 0-bispat-Autoritats civils?.

-Avui,hi*ha contacte en la co-misi6 organitzadora, on les auto-ritats civils i l'Obispat hi es -tan representats.Segurament que al'hora d'anar .a Roma,el bâtie deS»ncelles,com e representant delpoble,i altres sencellers,haurand'estar presents a l'acte de labeatificació.

I les autoritats del govern ba -lear,estaran representades a Roma?

-Supòs cue sí:el fet de que hihagi une beata mallorquina és sufi_cií-T.tment "important perquè els re-presentants del pöble mallorquí hisiguin presents.A la beatificacióde Fra Juniper' hi foren presentstant el president de la C.A. com -el del C.I.M.

Per acabar,té res més que diral poble de Sencelles?»

-Vull animar aquesta revistavostra per que continui fent eltreball d'informació del poble, itambé dir al poble senceller queprengui totr.el orotagonisme que lipertoca' en tots els actes de labeatificacií.

Quan serà la seva pròxima vi-sita a Sencelles?,

-Estaré presen!; a les festes f

de Sant Pere,i probablement abans.Depèn també d'així com vagi.'-aquesttema de la beatificació.

espdPtsDESDE SA TRIBUNA

S. ROIG 2(

Wo hi ha cap dupte de que Wo no són necessàries.,el Sencelles ha conseguit for- Si se perd un partit nomar ui* equip ben equilibrat, ja passa res, si a un partit s'firbitsigui en defensa o en atac amb s'equivoca, o...Ens perosam queclares aspiracions a quedar al s'ha equivocat, que é's molt, di-cap d'amunt de la classificació^ ferent, no passa res, a un altratenirai els millors defenses, te- a lo millor s'equivocarà a favornim els millors davanters.*» rrostro, encara que no ens donemL'equip és de"primeraj ho demos- compte.tren cada diumenge, suen sa ca- Aixb es clar, que un partitmiseta, lligarr jugades precioses no és uma lliga, aquesta és moltfan gols a voler. ....Que volem me's llarga i sempre som a temps a rAjudes per part de l'àrbit?..... ^rectificar* '

M'HO HA CONTATUN PICA-SOQUES

3a vos ho deia en Pjica-So- Sa pregunta d'en1 Pica-Soques ,;>ues, no vos confiou.' e»b sos es: S'harr fet tots els recursosfàcils perqu« podeu dur-vos més legals, per, eL manco, que hidun "xasco", hagués reduïment de la sanció..

oOo oUo

Ara bé, si amb sos grossos Perquè una cosa és clara,guanyam, ja li val així,. sfhan passat !!!» fui al Osasuna»

odo odo

Quaro tots creiem veure Que quedi clar que ni somquatre partits seguits a n'el Sants ni cuques molles, aranoble, van i mos posen un bf sa sanció és malt desmesuj-"PAQUET"» rada.

oOö _.oOo

sa sella cartes ID

LA MAJORIA MUNICIPAL VOL DEIXAR

BEN CLAR:

Volem aclarir els tres punts que sortiren al passat número de la revistaSA SELLA, a la pàgina L'OPOSICIÓ MU-NICIPAL OPINA. Opinió que no té resa veure amb la realitat. Tot és men-tida. Què és de trist!

Creim que xerrar de reflexionar perpart de l'Oposició és el més ridículque es pot escriure. Què hem de re-flexionar damunt aquests fets?

El que sí ens sap molt de greu ésque l'oposició no sàpiga el que pas-sa al nostre Ajuntament, i tampoc hovulgui sebre, ja que mai no se li haamagat cap tipus d'informació dema-nada per ells, i això ho saben.

Davant el "simpàtic" escrit, ensfet un parell de preguntes, com:

hem

- Per quède tots

l'oposició no esels problemes?

Per què l'oposició noméssola persona?

preocupa

és una

- Per què l'oposició ha adoptat unapostura de "butaca" en segonsquins temes?

- L'oposició, realment, fa un bé alnostre poble publicant aquestescoses?

- Per què l'oposició ?

Abans de res, direm que només faremreferència als punts més importantsde cada tema; si haguéssim d'apuntartots els tràmits que s'han seguit,seria molt llarg. El que sí hem tro-bat que s'havia de fer, i així hohem fet, .ha estat preparar tota ladocumentació de cada tema de una ma-nera ordenada punt per punt, des de]seu inici fins avui, perquè tothomque ho vulgui revisar o comprovarpugui passar per l'Ajuntament, i ai-xí ho pugui jutjar.

EEiül^E—EHíLE: ka Pare* aixecada a1'era d'en Pelat.

No ha estat un problema creat nomésper l'Ajuntament, sinó també per "una persona", ja que el problema es-tava quasi solucionat, entre l'Ajuntament i el propietari, i per morque "una persona" li va dir al pro-pietari que no tocas res, que ja hoveuríem més envant,... A partir d'aqui tot es va complicar.

Gràcies a Déu, no a "una persona",el problema ja està arreglat, i,creim, d'una manera acceptable perles dues parts.

üf-êÇU-EHili : Construcció d'una casetail·legal al costat de LaCaseta de la Venerable.

Aquest assumpte ja estaria resolt,faria molt temps, si haguéssim pogutaplicar la nostra llei, malgrat quees digui que nosaltres defensam a-questa obra. Podeu estar ben segursque nosaltres la rebutjam totalment,L que per fer front a aquest proble-na no hem de menester per res a' 1 ' o -3OSÍC ÍÓ .

Tot d'una que vàrem tenir constànciaque es construïa a l'entorn de LaCaseta de la Venerable sense coinci-dir amb el projecte que s'havia pre-sentat prèviament a l'Ajuntament,vàrem posar en marxa, pel camí legal-repetim- ie_gal_, tots els mitjansper aturar aquesta problemàtica obra.(Els tràmits que s'han seguit estana la vostra disposició).

En aquestes dades, aquest expedientja està enviat a la Comunitat Autò-noma perquè, a través d'ella, es re-meti a Madrid, al Consell d'Estat,per procedir a 1 'anul·lació de lli-cència corresponent.

Z£££££_£H*l.t '• Construcció del nou A-juntament.

Com pot ésser que la nostra estimadai intel·ligent oposició no sàpiga

sa sella cartes "22"1que per contractar unes obres d ' a -quest t ipus s ' h a n de tenir tots elsGoblers?

R e c o r d a u que la segona qu inzena deD e s e m b r e de 1987 v à r e m haver de ferun prés tec de dos m i l i o n s de pesse-tes (de ls quals ja se n ' h a tornatun m i l i ó ) exp re s samen t per podercont rac ta r la p r i m e r a fase del nouA j u n t a m e n t , i , a l m a t e i x t e m p s , a-p rof i t a r la s u b v e n c i ó de tres mi-l ions de pessetes que ens donava laC o m u n i t a t A u t ò n o m a .

A i x í i dò , des del dia que es f i rmàel cont rac te amb el cons t ruc tor , hihav ia tots els doblers per fer lap r i m e r a fase de l ' o b r a , que era alque ens h a v í e m c o m p r o m è s .

Per f ina l i t za r l ' o b r a previs ta quecomple t i la cons t rucc ió de l ' A j u n t a -m e n t , m a n q u e n a rea l i tzar la Segonai Tercera Fase. La subvenc ió demana-da durant l ' a n y 88 per real i tzar lesdues fases restants va ésser denega-da. Ara bé , ja hem fet cames per in-tentar acabar l ' A j u n t a m e n t durantl ' a n y 89, i les perspec t ives són bo-nes . 3i tot va bé, el proper N a d a l ,en lloc dels "escombros" tendrem elnou A j u n t a m e n t acaba t .

Es d ' a g r a i r que l ' O p o s i c i ó , una ve-gada haver pa r l a t amb nosa l t r e s , fesunes pun tua l i t zac ions que esperamsiguin donades a conèixer .

ELS JUVENILS DEL CE SENCELLES

Apreciat Director de la revista SaSella:

Li feim arribar aquesta carta amb laintenció de respondre un comentari ape_regut a la seva revista "informativa1*ns 11 de Desembre 88.

Ar.uest comentari apereix al final dela* pàgine, d'esports a una secció divertidament titulada "M'ho ha contat unpi ca-s oque s"' que va referit a la ver-gonya que li fa a aquest escoltador depica-soques la poca col·laboració delspares cap als Juvenils (RIP) del Sencelles.

Benvolgut escoltador de pica-soques,el que realment fa vergonya es l'amplainformació apareguda a la seva revista"informativa" referent a l'afer delsjuvenils. Ni una sola retxa fins aquestpenós comentari. Es veu rue vostè en laseva qualitat de periodista ni tan solss'ha preocupat ds demanar informacióals que pertoca, sinó que l'ha demana-da, vet aquí!, a un pica-soques.

Ens basta pegar una ullada a la sevasecció per conèixer d'on ve el vent.Vostè no és res més que una teresetaen mans de la "directiva" (només és un)del magnífic C.E. Sencelles.

Ara l'informarem detalladament delque realment fa vergonya en aquest club.

Ens fa vergonya anar a Jugar a foracamp, fora delegat i fora botiquí. Meritres amb els grans s'hi encolcaven tots.

Ens fa vergonya la gran col·labora-ció, per part del president quan anà-vem a fora camp. Ni un sol partit, nini d'infantils, ni Juvenils va compa-rèixer, però ens va deixar la furgoneta

això si, remugant i amollant pestes.Ens fa vergonya anar a una reunió a

on se citaven certes personatges, cuetot el temps xerraven, que pareixia totlo món, i l'hora de cercar un directiuque es dedicas a nosaltres en exclusiva,

lamagava el cap. I quan se'n presentà undesprés de parlar amb el president, vadimitir. Per què?, per falta de recol-zament? no ho sabem.

Ens fa vergonya que montin un sopar'

i els grans s'hi tirin com a voltors,i el dia que sopen ells, nosaltres te-nim l'entrenament suspès.

Ens fa vergonya fer el sopar, de finalde temporada i no tenir ni tan sols pa.

Ens fa vergonya que se'ns monti unescàndol per les targes, quan durant elpartit se'ns animava a tallar cames, adestrócenlos etc., etc., per part delpresident, que per cert no coneix unapilota de tennis amb una de futbol.

sa sella cartes 23lUna vegada exposades les nostres ver-

gonyes senyor escoliador de pica-soquesli direm els grans motius pue duguerenal president del Sencelles a retirarl'equip de juvenils.El motiu principal fou que havíem ar-

ribat tard a un partit a fora casa. Partit, -que no s'havia suspès, i «ns consta que no es va multar l'equip pel re-tràs. A més aquest partit s'havia derepetir. El president il·luminat peruna inspiració no se sap d'on, va pren-de« la decisió, una de tantes a les queens tenia acostumats, totalment dicta- !torial i agrenant cap als de primera.Mi tan sols es convocà una reunió, ensvàrem enterar un dia que anàvem a entre

nar.Al cap i a la fi ja sap els motius i

actuacions nue caracteritzen aquest hojme, que el que ha de fer es anar-se'naviadet.

Vostè, escoliador de pica-soques, sivol mantendré un mínim de credibilitatha de procurar infdormar-se, i desprésopinar. Pear últim dir-li que a nosal-tres no ens fa vergonya la poca col·la-boració dels pares, el que realment en:fa vergonya és l'equip de primera, perraons evidents, que representa el fut-

bol del nostre poble.

Només ens resta donar-li l'enhora-bona per publicar la millor revista in-formativa d'aquest poble,que en vistadels competidors no té cap mèrit.

Donant-li les gràcies anticipadesper la publicació de la present.

ATTAEls ex-Juvenils del C.E SencellesPD. Pf veure si el cuixot no toca

sempre al mateix.Firmen>la carta:¿Joan Carles Verd Cirer.-Toni Pons Alzina.

-Antoni Puig Ramis.-Sebastià Ferragut Fioi.

-Pep Pons Verd.-Josep Miquel Pons Boyeres.-Andreu Arrom Ramis.-Juan Jiménez López.-Pedró Florit Salas.-Joan Florit Salas.-Baltasar C. Ramis IViort-y.

sa sella cartes 24""i

e la Iglesia Parroquial de Sansellas. en cuyas aguas Ifue regenerada la Sierva de Dios.

REIVINDICACIÓN DE SANSELLAS

Parece ser verdad que en nuestra villano hay nada que dure. Con esto de tantocambio, ya somos el hazmereír de mucha gente, sobre todo de geógrafos y escritores,que se encuentran en dificultades a la ho-ra de dejar impreso el nombre de este pue-blo. La prueba la tenemos que, en menos demedio siglo lo hemos visto escrito de cua-tro fermas distintas: Sansellas, Sancellas,Senselies y el actual Sencelles. ¿Cuál se-rá el siguiente? Me consta que a ciertoscatalanistas les encantaría que fuese Cen-tellas, apellido del que asesinó el 24 deOctubre de 1349 al Key de Mallorca, JaimeIII, en el Camp de Sa Batalla de Lluchma-yor, en la Alquería Son Monjo.

Hay un pueblo en Francia, llamado "Cer-cueil" que en buen mallorquín es "bubul" oataúd en castellano. Las autoridades dellugar, por no gustarles este nombre tan"fúnebre", acordaron en pleno extraordina-rio cambiarlo por otro más alegre, perosus habitantes indignados lo vapulearon y |fueron obligados a reponer el original."No consintamos que borren-nuestra identi-dad" .

Como excusa, se ha. argumentado que anti_guarnente y mirante muchos siglos nuestravilla se llamó Sencelles. En el artículo"Opinió" ae la revista Sa Sella, Mayo-Ju-nio de 1988 dice que, en documentos anti-guos no han encontrado ninguna "a" que ju_stifique su inclusión en oicho nombre, y a-gradecen la información recibida a kn. Ba_rtolomé Oliver. En las líneas que siguen,

veremos que sí hay la vocal "a" que justi-fique su inclusión. Vemos en documento Bu-la del Papa Inocencio IV, año 1248, el nonibre de Parroquia de San Pedro de CentellisEn documento de 13 de Junio de 1413» losjurados de esta villa determinaron que secelebrase la fiesta de San Pedra, que erael titular de la Parroquia y Patrón delpueblo. En un mapa de N. de Fer, geógrafode su Majestad Católica, de 1715» encontramos Sanéela. En otro mapa francés de 1740,vemos Sa fellas. De los restos de unas "termas" del tiempo de Adriano, y dentro de laprovincia de Tarragona, hay las "termas deSansellas". En documento del nacimiento deSor Francisca Ana Cirer, y realizado porMathias Verd Pro y Vie2, de fecha 1781, yen un sinfín de documentación más de dis-tinta índole, que ponen Sansellas. En DieBalearicus del Archiduque Luís Salvador,vuelve a estar escrito S¡ansellas»- El his-toriador Elviro Sans Roselló pone Centumcelias, que traducido al mallorquín esSent-selles, cien sillas de montar paralos castellanos. En Diccionario Mallor-quín, 1835-1858, vuelve a estar escritoSansellas. En la página 146 del libro Ver-de de la Seo, Bula del Papa antes descri-ta.

Tanto si es Parroquia de San Pedro deCentellis, de Sencelles o cualquier otro,o que en los mapas en su traducción se ponga.la "a", no necesariamente, las villasdeban conservar el nombre de la Parroquia,o su primer nombre de origen, si fuese así,este nombre árabe Biniali (hijo de Ali) antiguamente se llamaba "Abenialia"} Costitxantes llamada "Kustic"j Jornets, antes liamado "Zornes"} Judí, nombre propio femeni-

sa sella cartes 25]

no, "Judid"} Huberts, antes ¿"Robert"?

Respecto a los "escudos", en el mismoartículo "Opinió" antes mencionado, nos di_ce que taies escudos vinieron muchos des-pués, y esto no es correcto; ya había escudos antes de que los romanos invadieran MaHorca. Ünperaaores y altos cargos teníansus escudos de armas, y los tenían en mu-cha estima. Muchos moldes "originales" em-pleados para tal fabricación eran despuésdestruidos para que no se hicieran repro-ducciones. Jai aquellos tiempos, ya se esp_eculata sobre estas bellas obras de arte, yse pagaban fortunas, como hacen ahora loscoleccionistas para obtenerlos.

Con tanto "patinazo" de los promotoresde tal "aventó", ya somos muchos los quesospechamos que la imposición uel nombre"Sencelles1.1 se deba al afán de figurar enel "libro de oro" o si es por su mala "tessta". Nuestros antepasados y nosotros, has-ta hace poco, estábamos muy satisfechoscon el antiguo Sansellas que juntamentecon el escudo grabado con campana y sillade montar, fue honra y orgullo de nuestrosantepasados, que desde tiempos immemora-bles se nos está diciendo que "Sansellas"significa "cien sillas de montar" y quecon este fin fue construido. Ahora el escudo ya no tierie rasión ae representar nada, yhabrá que pensar en fabricar otro con una"cella" o celda con barrotes como símbolode nuestra vergüenza.

Según el historiador Jaime balvá, la mayoría de pueblos han conservado su nombrede origen, aún después de la conquista, c£

mo la antigua "Ganaresa", casa de Rosa, p_ero los hay que han sufrido transformacio-nes.

Referente a la Bula que hizo el Papa,parece que hizo un recuento completo de to_das las parroquias que había en 1248 y do-tar a tales parroquias con los nombres queaún se conservan en la actualidad, pero es_to nada tiene que ver con los nombres.delos pueblos. Una cosa es el nombre de laIglesia, y otra cosa el nombre del pueblo.

i£l legado verbal de nuestros antepasa-dos a través de los siglos, nos ha ido in-fo miando hasta el presente eue las prime-ras edificaciones que hubo en nuestra vi-lla fueron unas caballerizas, situadas enlas actuales casas Cana Palova y Sindicato(parte trasera), Can Ramis, Cas Vicari,Ferreteria Can Cota, etc. De dichas edifi-caciones, aún se conservan restos de "arca,das" sobre las cuáles se construyeron ca-sas rústicas y, posteriormente, modifica-das, siendo ésta¿; las primitivas casas quetuvo nuestro pueblo.

Aunque no existan documentos que lo de-muestren, igual que tampoco los hay de A—dan y lüva, prefiero creer -la versión popu-lar y quedarme con üAíltíj¡JjLa.S antes que a—ceptar el recién supuesto inventado Sencjlies.

•

Nota: Me hubiera gustado escribir este"artículo" en mallorquín, no cata-lán, pero he considerado que escritoen castellano toda la gente lo entenaería 'mejor.

M. G.

sa sella SA NOSTRA LLEPA 26.lÍKinOÍf LLULL (II)»

Obres fonamentals.

- "Llibre de Evast e de Alor.ia ede Blanquerna son fill". Blanquerna, jòveric, menysprea Tana, la noi:, que elr; seuspa,res li ofereixen per casar-se; decideixde retirar-se a la solitud d'una ermita.Convenç els seus pares, Evast i Aloma, imarxa. La seva vida. de sant fa que la gentel conegui; el criden d'un monestir i hi in.gressa; i així successivament, i a causa dela seva aurèola de • sant, paesa d'ermita amonjo, a prior, abat, bisbe i finalment apapa; en cada estadi la Kèva tasca eficientsoluciona tots els problemes que se li plantegen. Un cop arreglat el rr.ón des del càr-rec de papa, decideix de retirar-se perquèja ha fet la seva feina, i toma a la vidad'ermita.

-"Llibre d'Amic e d'Amat". Cons-ta de 365 unitats breus nue no són més cuepensaments en prosa; un per a caoa aia del'any, al llibre és de contingut místic iés considerat con una de les grans obres detota la mística, junt amb el "Càntic delsCàntics" i l'obra de sant Joan de la Creu.

- "Lògica de Gatzel", "Medicinade peccat", "Cent noms de Déu". Aquestesobres, no les podem considerar poesia; ensdemostren que L·lull, de jove, va aprendrebé l'ofici de trovador.

- "Cant de Ramon", "Plant de laVerge" i "Lo desconhort". Són les sevesobres poètiques més interessants» "Lo des—conhort" reflecteix la gran crisi moral deLlull »uan el papa Bonifaci VIII es negà aportar a la practica els projectes de Llull,

- "Félix o llibre de meravelles".Narra les aventures d'un pelegrí errant queva pel món meravellan.t-se de tot el cue veui traient—ne arguments per a glorificar Déu»

- "Llibre de les bèsties"» For-ma part del "Fèlix" (llibre Vil), encaçaque fou escrit de manera independent» Esxma sàtira pessimista dels excessos del po-der i de les intrigues de la cort, representada en el món dels animal s ».

VOIiüi ÜÍ5CRIUKE BÉ.

El gènere dels noms i adjectius»•R·VKSSBiKSS.ESSiEatsssïes.c^.ECscireisKSESs:

Escriure correctament les parau-les masculines i femenines requereix teniren compte les següents apreciacions:a) Normalment, el femení es forma afegint

una "a" al masculí.noi - noiamul — mula

b) Si el màseolì acaba en-"e" o en "o", elfemení substitueix la darrera lletra peruna "a".

sogre - sografondo - fonda

c) Els adjectius que en castellà tenen unaúnica terminació, igual pel masculí ipel femení, també en català en tenen no-més una, llevat de l'adjectiu "pobre-a".

alegre - alegrejove - jove

d) Si el masculí acaba en vocal tònica (laque té la major força de veu de la paraula,) el femení es forma afegint "na".

ple - plenafi - fina

e) Si el masculí acaba en "u", el feme-ní substitueix la "u" per "ve*".

blau - blavahereu - hereva

f) Si el masculí acaba en vocal tònica més"c", el femení acaba en "ga".

amic - amigafeixuc - feixuga

g) Si el masculí acaba en vocal tònica més"t", el femení acaba en "da".

buit - buidaestimat — estimada

h) äi el masculí acaba en vocal tònica més• "p"» el femení acaba en "ba"»

llop - llobacup - cubà

i) Si el masculí acaba en "s" i el femeníconserva el so d'essa sorda (com la cas-»tellana), s'afegeix "sa"»

ros - rossaespès - espessa

j) Els títol i càrrecs tenen en femení lesterminacions "essa", "ina", "iu",

mestre - mestressa ?emperador - emperatriu

(continuarà)

sa sella noticies fresques ID-Sa Sella convoca es Ier Campionatd'Europa de Jutipiris.Requisits; saber fer s'ase."Nota": no val escupir als jurats.

-untali de la il'uminació Nadalencaa Sencelles.

Sin palabras.

-Aquest predicador de Sta. Águedano sé d'on ha sortit però de lo llarga que va fer sa missa a n'en barra-

mot va posar malsofrit.Sr. Predicador: "1_o bueno si breve,dos veces bueno!!!"

-No tenguen ànsies, les síquias ques'han fetes són una sorpresa de l'A—juntement.

No sop per s'aigua, no ÜIÑEUUUU!!!Són es començament d'un tramvia sub-,terreni.

! No vos ho pensàveu mai),,podai4 travessar es poble per davall terra?

!1JAA, AH 100!!

ESCALA A MAMAR1,

-Madones, senyores, Jovenetes, tendra-

les... (secció femenina en general),si no les teniu com cap d' aquestesenviau foto a sa redacció: carta cer-tificada. (Sa cara no ens interesa)

- N'hi ha que tenen poc seny, per en-

cendre es foguero de Sta. Águeda notengueren altra idea que coronar eslladoner de Sa Plaça.L'any que ve penseu a llevar ses pas-

'(SA^ ig Q \ tà '¿A* '&<$ CA/15 16 17 18 19 20 21

1 - Confits de moreta. 2 - Melícotons. 3 - De banya de boc. 4 - Melonets. 5 - Empegueides. 6- De nova rica. 7 - D'esculada. 8 - Moniatos. 9 - Picades de beia. 10 - Prebes torrats. 11 -Flams. 12 - D'envestida. 13 - Pastelets de cirera. 14 - Glòries passades. 15 - Bòfígues. 16 - Pilo-tetes de fira. 17 - Globos. 18 - Peus d'ànnera. 19 - Bisques. 20 - Tercera Edad. 21 - Escude-llers.

SA NOSTRA

CAJA DE BALEARES*1SA NOSTRA"LA CAIXA D'ESTALVIS DK LES BALEARS, LES

RECORDA QUE TE UNA OFICINA OBERTA PER A QUAL-SEVOL TIPUS DE SERVEI QUE HAGUEU DE MENESTERA:

CARRER ANTONI MAURA 7

SENCELLES

TFON: 591566

BANCA^MARCH

CARRER ES RAFAL, 7

.Tel. 591350

SENCELLES