Embed Size (px)
Citation preview
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 344, juliol-agost del 2016
GENT DEL MASNOU
Per a les teves vacances, tot el que vulguis envasat al buit.
www.canrac.comb o t i g a v i r t u a l
M e s t r e s V i l l à , 1 0 1 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 e l M a s n o u
Del 8 al 28 dʼagost Vacances
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Del 8 al 28 dʼagost Vacances
ElPetit Vailet
Esco la bresso l
A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2016-2017
ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!
Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11
HEM
ABAIXAT
PREUS
ESPLAI D’ESTIU DEL 22 DEJUNY AL 29 DE JULIOL
AMB LA COMBINACIÓ QUE US VAGI BÉ
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Bergatí Soberano
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3JOCS OLÍMPICS Joan Maresma Duran ........................................................... 5BÚSTIA OBERTA.............................................................................................. 9CATALAN BAY Josep Condeminas .................................................................... 10LES CUP I ELS DANYS COL·LATERALS Joan Camps ................................. 11CRÒNIQUES Esteve Pujol ................................................................................. 13GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany........................................... 13DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal ............................................ 14HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ..................................................................14SOM Oriol Lugo .................................................................................................... 16LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ............................................................. 17TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ........................................................................ 18ARRAN DE SÒL Pledebuit................................................................................ 18ANECDOTARI Joan Maresma Pujadas............................................................. 19LA PUNTA DE LA LLENGUA (77) Esteve Pujol ............................................. 19PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ....................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 22
Quan aquest Butlletí circularà pel Masnou, haurem entrat de ple en elperíode de vacances laborals i escolars que cada estiu es reparteix enbona part i per costum històric entre els mesos de juliol i agost, tempsde calor meteorològica i de mandra fisiològica en el nostre entorn cos-taner on la galvana i la mar es confonen i bressolen mútuament.A les portes, doncs, de les esperades vacances, condicionats, però, perl’exigència de tancar l’edició mensual del Butlletí uns quants dies abansd’acabar cada mes, ens van quedar al tinter i desconeixem el desenllaçd’uns quants esdeveniments importants que, ben segur, a hores d’ara,ja deuen haver estat clarificats. Ni que sigui breument per la limitaciód’aquest espai editorial, en farem un breu recordatori d’uns pocs.El 23-J els britànics decidien en referèndum la permanència o la des-vinculació dels seu país envers la Unió Europea, el dit Brexit, amb totesles conseqüències positives i negatives per a ells i per a nosaltres.Brexit o no Brexit, aquesta és la qüestió diria Shakespeare. Ens pregun-tem si s’han quedat dins o fora? En fi, els britànics tenien la paraula.El 26-J mobilització general amb motiu de les eleccions al ParlamentEspanyol. Per segona vegada en pocs mesos el poble espanyol s’hahagut de pronunciar per dibuixar la composició del Parlament i, en con-seqüència, de qui ha de governar i presidir-lo durant els propers quatreanys. Sembla ser que no hi haurà majories absolutes i que s’imposaràuna política de pactes entre les diferents faccions a dreta i esquerra.Sense saber-ne el resultat, doncs, ens preguntem com es deuran haverrepartit els vots i quines possibles aliances o pactes han quallat, o siencara s’ho estan pensant? D’altra banda, tant de bo que la participa-ció hagi estat alta i que a Catalunya el vot independentista no hagi presgaire mal.Tampoc no vam ser a temps de viure dos esdeveniments més propersi de més bon pair: ens referim en primer lloc a l’arribada de la Flama delCanigó i a la revetlla de Sant Joan, amb tot el seu contingut festiu i rei-vindicatiu: la flama que uneix els Països Catalans i la crema dels tras-tos vells i inútils que no ens deixen respirar. D’altra banda, la FestaMajor de Sant Pere, vella i nova cada any, carregada de propostes lúdi-ques i culturals que durant uns quants dies remou la vila i espanta elsmals averanys. Ben segur que Sant Pere i Sant Joan, de bracet ambuna munió de voluntaris, van fer tot el possible perquè ningú no quedésdecebut. Oi?Ara toca gaudir de les vacances –quan en serà l’hora– i, encara quesigui un tòpic molt suat, en la mesura que les possibilitats de cadascúho permetin, aprofitem-les per carregar les bateries, oxigenar-nos iprendre alè per afrontar els propers mesos amb les energies intactes,cosa que bona falta ens farà a tots plegats.Que siguin bones!
El President
Editorial VACANCES? QUE SIGUIN BONES
----------------------------------
CAMPANYA DONACIÓ DE SANGDiumenge 17 de juliolde 10 a 14 a Gent del MasnouAl costat del cinema La Calàndria-----------------------------------AVÍSLA MARATÓ DE VEUS LÍRIQUES,que normalment es feia pel mes dejuliol, s’ha traslladat a la tardor.Ja s’avisarà oportunament.Vocalia de CulturaLa Junta Directiva
-----------------------------------VACANCES D’ESTIUEl local de Gent del Masnouromandrà tancat per vacancesdel 30 de juliol a l’1 de setem-bre.Desitgem a tothom, socis, amics icol·laboradors, un Bon Estiu!
3
GENT DEL MASNOU
Amb tota la garantia de les
pastisseries del Masnou
LA PASTISSERIA FRESCA DE L’ESTIU
LA PASTISSERIA FRESCA DE L’ESTIU
Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou
Pastisseria
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya03)
Mestre Pastisser
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
VendaOnli
ne
Des de 1866
miquel
Molt s’ha parlat aquests darrers anysde les similituds entre Barcelona i Riode Janeiro: ambdues se situen a lacosta, tenen platges i muntanyes i unport centenari que ha sofert moltadegradació al llarg del segle XX. Endiferents anys, les ciutats han estatnominades per a la celebració delsJocs Olímpics; Barcelona el 1986 –elgairebé mític “À la ville de….Barcelona” de Samaranch– i Rio deJaneiro el 2009.Després de la celebració dels Jocs aBarcelona, la ciutat es va convertir enuna urbs diferent i oberta al mar. I hiha hagut al llarg d’aquests quasi 25anys un reconeixement internacional iun creixement turístic espectacular,que causa alguns problemes actual-ment.El batlle de Rio de Janeiro, EduardoPaes, ha visitat en diferents ocasionsla ciutat comtal i aquí s’han organitzatdiverses conferències parlant de lametamorfosi de Barcelona i de lesmillores que suposen els Jocs Olím-pics per a la ciutat que els organitza iper als ciutadans que hi resideixen.Rio de Janeiro va ser la capital de lacolònia des de 1763; seu de l’imperiportuguès el 1808 i capital de laRepública de Brasil de 1889 a 1960.La ciutat carioca ha estat vista com unenllaç entre Brasil i Europa i és comuna vitrina per a la resta del país. A partir dels anys 60 –quan la capitales va traslladar a Brasília– han existitdiferents plans per convertir la ciutaten una seu turística i de grans esde-veniments: l’Eco 92, els JocsPanamericans el 2007, la JornadaMundial de la Joventut el 2013 i lafinal de la fatídica Copa del Món el2014. Des de 2012 Rio és a la llista deciutats que són Patrimoni de laHumanitat de la Unesco en la catego-ria de paistage cultural gràcies a l’ex-cepcional entorn urbà: l’espectacularentrada de la Badia de Guanabara, elPão de Açúcar, el Cristo Redemtor,les platges de Copacabana i d’Ipane-
millors de la història, diuen. Aquí, aalgunes obres els han inflat els preus ihi ha un sobrecost més que conside-rable, d’altres no seran inauguradesabans dels Jocs, d’altres s’han ajornati en altres hi ha hagut retallades i noseran com havien estat projectades. Itot en una ciutat que és enorme, jaque té una superfície de 1.255 km²–la província de Barcelona en té7.728– una població de més de 7milions –com la de Catalunya– i moltsproblemes socials. A més, hem detenir en compte que Brasil passa perun moment delicat econòmicament,políticament la presidenta Dilma haestat destituïda, cada dia sorgeixennous escàndols de corrupció al con-grés i al senat, les accions de l’empre-sa més important –és la Petrobras–s’enfonsen, l’atur augmenta i les per-sones es pregunten qui compra lesentrades, que són caríssimes… Lagent amb menys ingressos– que és lamajoria– no s’ho pot permetre. Potser ha desaparegut la fe quasi reli-giosa en la honestedat o, si més no,en la capacitat dels governants…Jo, personalment, passo olímpica-ment d’aquests Jocs…Bon estiu.
PD. La tia Rosa i l’oncle Cid van celebrar60 anys de casats el passat 23 de maig.Enhorabona.
ma, les muntanyes de la Floresta daTijuca o el famós carnestoltes.No dubto que tot això que venen lesautoritats sigui veritat. I no dubto tam-poc de les transformacions de la ciu-tat: nous túnels que alleugeriran eltrànsit, un tramvia que unirà un delsaeroports a l’estació d’autobusos pas-sant pel centre de la ciutat, extensiód’una línia de metro, nous carrils peral BRT –Bus Rapid Transit en anglès–un nou carril bici –una part se la vaemportar una onada gegantina el pas-sat dia 22 d’abril i va provocar dosmorts–, restauració d’edificis i inaugu-racions d’alguns museus, entre ells unde l’arquitecte Santiago Calatrava,que ja veurem el temps que necessi-tarà abans de ser reparat; esperoequivocar-me.No sé a quant va pujar la factura deles Olimpíades de Barcelona; les
Jocs OlímpicsJoan Maresma Duran
5
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Juliol 2016 --
-- Agost 2016 --
293031
123456789
101112131415161718
divendresdissabtediumenge
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
OcataRieraRiera
Viayna DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna ViaynaViaynaFàbregasOcataRiera
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
123456789
10111213141516171819202122232425262728
DominguezViayna ViaynaAymarOcataRieraFàbregasViayna FàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymar
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
M. de Déudʼagost
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Agost 2016 --
-- Setembre 2016 --
293031
123456789
101112131415161718
dillunsdimartsdimecres
dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
Viayna OcataRiera
DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraViayna DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregas
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
123456789
10111213141516171819202122232425262728
Viayna DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna ViaynaViaynaFàbregasOcataRieraFàbregasDominguezDominguezRieraViayna OcataDominguezRieraAymarAymar
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
11 de Setembre
M. de Déudʼagost
8
25anys
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL
• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
SALAAUTOMOCIÓ
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou
portes iautomatismesenric s.l.
gos. Perquè llençar un mo-cador de paper usat o qual-sevol envàs de plàstic perterra o al sobreeixidor de laclaveguera també és unacte de persona bruta.Em sap greu, per això, quetotes les queixes se centrincontra els gossos i que noes tingui en compte laquantitat de brossa que esgenera en el nostre entornsense que ells hi tinguin resa veure. Per exemple, isense menysprear com de
desagradable és un excre-ment de gos (que desapa-reix en pocs dies per l’accióde la natura), hi ha les tova-lloletes d’WC o de bebè.Triguen anys a desaparèi-xer i maten milions d’ani-mals. Però per a aquest te-ma no hi ha llei ni multa. Nosaltres només demanemun horari perquè els gossospuguin córrer i nosaltrespuguem assegurar unamica de felicitat a aquellsque ens estimen.
M. Valldeperas Roig
RECLAMEM UN HORARIPER ALS GOSSOS
Sr. President,La persona que és bruta ho
és a tot arreu, tant quanpasseja el gos amb corretjacom quan el deixa deslligat,com quan va sol i sense
9
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL
• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT
Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53
MENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA MENJARS PER EMPORTAR
DILLUNS TANCAT
Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou
R E S T A U R A N T
Menús frescos d’estiu
Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
D Ò M I N OVols jugar al dòmino? Vine-hi
No en saps? Te n’ensenyarem els inicisJa en saps? Milloraràs el teu joc
Joc per parelles Vine-hi sol o porta-hi una parella
Trobada cada tarda de dilluns i de dijous, de 6 a ¼ de 9
Quota 12 €., socis 7 € Inscripcions a Gent del Masnou de 6 a 2/4 de 9
LA Coral XabecDEMANA CANTAIRESEt proposem de venir a cantar a la Coral
Xabec; hi seràs ben rebut. Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o
com a contralt. Anima-t’hi i vine a provar la veuqualsevol dimarts abans de començar l’assaig,o sigui, una mica abans de dos quarts de
deu del vespre.
Qui canta, els seus mals espanta!
10
CATALAN BAYJosep Condeminas
Molt s’ha escrit sobre les causes quevan propiciar la denominada Guerra deSuccessió, i és sobradament conegutque la caiguda de Barcelona, juntamentamb la de Cardona, l’últim reducte de laresistència catalana, va significar latotal destrucció de les institucions cata-lanes, és a dir, la fi d’una sobiraniapolítica amb més de vuit segles d’e-xistència. Però no és la meva intencióincidir sobre aquests fets, tasca quedeixo per als historiadors, sinó fixar-meen la petita història, l’anècdota curiosasi voleu, però que també té sevaimportància i que, en molts casos, per-dura a través del temps.Encara que la inestabilitat política javenia de lluny, des del moment queFelip d’Anjou va ser proclamat rei–Felip IV de Catalunya i Aragó i V deCastella–, l’Arxiduc Carles d’Àustria,amb l’ajuda de la Gran Aliança del’Haia, va iniciar aleshores les hostili-tats. Una de les primeres mesures del’Arxiduc va ser la presa de Gibraltar, unpunt estratègic per controlar l’Estret.Així doncs, el dia 4 d’agost de 1704,3.000 homes d’una flota de la coalicióanglo-holandesa, amb l’ajuda de 350
soldats catalans, comandats tots perl’almirall anglès Sir George Rooke, vandesembarcar en una petita badia situa-da a la part oriental de Gibraltar. La con-questa del Penyal va ser relativamentfàcil, ja que la Roca estava protegidaper pocs soldats castellans i amb escàsarmament. Poques setmanes més tard,una flota comandada pel Comte deTolouse va intentar recuperar el Penyal.La batalla naval va tenir lloc a l’altura deMàlaga i va durar tretze hores; va seruna de les més cruentes batalles de laguerra. Finalment, davant de la impos-sibilitat de conquistar Gibraltar, la flotafrancesa es va retirar. Una vegada con-solidada la conquesta, les tropes anglo-holandesas es van retirar i van deixarcom a forces d’ordre als 350 soldatscatalans. Com a homenatge a aquestscatalans, els anglesos van batejar labadia amb el nom de CATALAN BAY.Actualment, a aquesta badia se ladenomina popularment “La Caleta” i ésun lloc de molt turisme, on els seushabitants parlen tant l’anglès com l’an-dalús. Em consta, però, que també sela denomina la “playa de los catalanes”. Encara que l’Almirall Rooke havia con-quistat el Penyal en nom de l’Arxiduc
Carles, en un vertader acte de pirateriahi va plantar la bandera anglesa, reafir-mant així la possessió en nomd’Anglaterra. Sens dubte, la Guerra deSuccessió va ser un conflicte interna-cional, on van intervenir Espanya,França, Anglaterra, Països Baixos,Prúsia i la majoria d’estats alemanys.Portugal s’hi va afegir al 1702, i el Ducatde Saboia el 1703. Tant els anglesoscom els holandesos veien amb preocu-pació una possible aliança entre Françai Espanya i això perjudicava els seusinteressos, i per evitar-ho no varen dub-tar a firmar el Pacte de Gènova compro-metent-se a defensar amb armes i sol-dats els interessos de Catalunya.Després d’una llarga guerra i dels esde-veniments que tots ja coneixem, amb lamort de l’Emperador Josep I d’Àustriaes va capgirar totalment la situació i,quan la balança es va inclinar finalmenta favor de Felip V, Anglaterra no va dub-tar a establir pactes secrets ambFrança i obtenir el domini de l’Atlàntic iel Mediterrani, Gibraltar, Menorca iavantatges comercials amb Amèrica. Iés que, com va dir el polític anglès LordPalmerston, Anglaterra no té amics nienemics permanents. Anglaterra téinteressos permanents.Fonts consultades: Història de Catalunya iInternet
11
Si hi ha un valor del qual estic cofoi ésla meva empatia natural que em permetpercebre els trets positius de qualsevolpersona, es comporti amigablement oes presenti distant fins als antípodes.Alliberat així de prejudicis i amb actitudcrítica és com modero l’impuls de ferjudicis de valor precipitats i frenar laimposició del meu criteri damunt del cri-teri dels altres. Potser aquest és elmotiu de ser condescendent davant l’úl-tima acció sonada de la CUP, l’estirabotd’aquesta minoria que, tenint-la a favor,és peça essencial per al procés cap a laindependència, però que, tenint-la encontra, és un llast insostenible que cal-drà considerar prescindible. També jo estic molt emprenyat, tantcom la majoria de gent que conec quecreu que amb la CUP no podem anar niarribar enlloc. Ara bé, també crec queen els moments caòtics no és bo abo-car la ràbia quan el que cal és el capte-niment. Estic d’acord amb el presidentCarles Puigdemont quan diu: Cal silen-ciar la fressa i aprofitar el temps per ferl’endreça. Mirant-m’ho fredament, en totaquest règim constitucional no recordocap pressupost parlamentari que,havent estat aprovat, s’hagi complert; ipel que fa a Catalunya les polítiquescentralistes obsessives del PP i delPSOE que, sostingudes per la corrup-ció sense fre i en el no fer ni deixar fer,tots els pressuposts han afavorit leselits privilegiades a costa de perjudicarels segments més febles de la societat.L’esmena de la CUP té una part positi-va que no li dóna cap mèrit, però calreconèixer que ens ha estalviat el tràmitd’un debat parlamentari que en plenacampanya electoral hauria estat un circd’animals racionals dient animalades. I,si fem cas de les bondats del pressu-post rubricat per Oriol Junqueras i arra-conat per la CUP, no cal esverar-se queno s’ha perdut gran cosa, ja que és elmillor pressupost mai vist, irrealitzableigual que tots els anteriors amb unasola virtut, donat que té la relativa ambi-ció de presentar els comptes menys pit-jors possibles. Si som on som no és per culpa de la
Candidatura d’Unitat Popular, que haassolit deu legítims escons alParlament. Aquesta simplificació lapodríem justificar si vinguéssim tots del’hort amnèsics d’haver viscut cofois itolerants de la democràcia injusta queens hem encolomat en els últims qua-ranta anys: un estat monàrquic borbò-nic, lligat i relligat a imatge i semblançade la dictadura on el PP i el PSOE s’hanalternat sent el cul i la merda “tantomonta, monta tanto” de panxacontentsengreixats per la corrupció dels seusrespectius partits i ara aferrant-se a l’ú-nic clau roent que tenen a l’abast, queestan disposats a consumar un braga-taço antinatural que ens presenten comun matrimoni d’estat, una unió sacrifica-da com del pobre rei Joan Carles I, queha portat la corona patint el calvari d’unmatrimoni de conveniència. PSOE i PP,acostumats a partir-se el pastís sencerdel poder polític tant si eren govern comoposició, ara volen pactar per seguirmantenint el tren de vida a què l’opaci-tat i la impunitat dels seus actes desho-nests els té acostumats, confiant queun govern de connivència els taparà lesseves vergonyes i així, salvant la casa iels mobles, mantindran l’estatus com sies tractes d’un dret adquirit vitalici. Crec que l’ANC i ÒMNIUM han confiaterròniament per segona vegada el pro-cés als partits polítics i han frenat la pis-tonada, sobretot per la fragilitat internade “Junts pel SÍ” i, des del moment queERC va desistir de mantenir la unió
amb CDC a les eleccions generals, unentorpiment al procés molt més greuque el terratrèmol parlamentari que hacausat la CUP. Caldrà que l’ANC iÒMNIUM reprenguin el timó per refer-mar la motivació i ampliar la majoriaque doni la màxima solvència a l’Estatpropi. Una tercera oportunitat mal apro-fitada pot ser l’última. De la CUP mantinc la confiança en elsseus portaveus, tots són joves queacrediten estudis superiors de lletres,poca o cap experiència laboral i proba-blement els veurem quedant-se en lapolítica on ja han descobert que és ellloc més ben pagat que per mèrits pro-pis poden assolir de per vida, no pucassegurar que vagin sobrats de talent,però les seves capacitats els situen cla-rament per sobre la mitjana de la sumad’escons del Parlament. Potser sigui elfet d’anar tan sobrats que els permeti elluxe d’arraconar perfils tan valuososcom David Fernàndez, Quim Arrufat iAntonio Baños. A vegades l’excés detalent emboira la perspectiva i no deixaveure més enllà del nas. No volent sergaire pessimista em quedo amb lesparaules de Joan Garriga àlies “Nana”pronunciades en acabar el debat parla-mentari del pressupost: Ens sentim res-ponsables, però no culpables. Bé,amics de la CUP, en la vida real, hi hagiculpables o responsables, les cagadescontinuen sent cagades. És hora d’a-paivagar la fressa i dedicar-se a l’en-dreça. A vegades, rectificar és de savis.
LES CUP I ELS DANYS COL·LATERALSJoan Camps i Ortiz
perquè són conegudes arreu. Gràcies,Maria Carme. No te’n cansis!I, en acabar aquesta setena tongada,la ceràmica de record per a tots els quihi érem va ser un detall elegant dedebò.Gràcies a tots els qui hi participeu,tant a l’escenari com a la platea.Gràcies a tothom!
12
assistents. Tot un esclat de joia!La coral amfitriona comptava ambteclat, baix, bateria, harmònica ixiulet bucal. Em sembla que santMuç també ballava, tot sumant-sea la gresca muntada a casa seva!,que els sants també ballen quan lacosa s’ho porta.El Cànon de la Pau (F.Terral/M.T.Giménez) va agermanar ambduescorals per acabar el concert.Restolines i fraternització als lo-cals municipals; paraules d’agraï-ment de la Regidora de Cultura i…cap a casa falta gent, que el celamenaçava tempesta i ja queienles primeres gotes.
Per Sant Muç és la Festa Major deCànoves, població del Vallès Orien-tal. L’any passat l’Ajuntament deCànoves i Samalús va convidar lanostra Coral Xabec a participar alconcert festiu; hi devíem deixarbon regust perquè enguany ens hivan tornar a invitar; va ser el dis-sabte 4 de juny, a quarts de vuitdel vespre, conjuntament amb LaCoral de Cànoves. Aquest conjuntcantaire està dirigit per AlbaCodina, assídua violinista en elsconcerts habituals de la Xabec ala nostra vila.El lloc era l’església parroquial deSant Muç, tota ella recolliment irepòs; una mica menys silenciosaen aquesta ocasió; plena com unou per gaudir de bona música.La nostra coral va cantar sis pecesballables i amoroses: Barcarole(J.Offenbach), La Múcura (A. Fuen-tes, de la música cubana), Margoton(F.Poulenc, sobre una cançó popularfrancesa), Amor que tens ma vida
(pavana del s.XVI, harmonitzada perT.Arbeau), Les cabòries d’en Peret(G.Maristany/M.Llagostera) i Dansade Castellterçol (tradicional catala-na/M.Oltra).Montserrat Llagostera a la direc-ció, com sempre, i Bàrbara Llacayal piano, també com sempre.La Coral de Cànoves sota la direc-ció d’Alba Codina ens va regalararranjaments musicals de can-çons de Lluís Llach, Scorpions,Sangtraït, Antonio Flores, TheBuggles i Alaska. L’entusiasme delpúblic van fer-los repetir A quién leimporta, a la qual es van sumar elsnostres cantaires i molts dels
Cròniques LA CORAL XABEC CANTA A CÀNOVESEsteve Pujol i Pons
Amb lletres, sí, i amb música, ambhumor, amb seriositat, amb platxeri,amb denúncia… en una hora mensu-al d’esplai senzill a la Sala d’Actes delGent del Masnou.Un espectacle familiar, dirigit perFrancesc Fàbregas, que ja dura settemporades –el número set és de ple-nitud– i promet continuar en bonaruta. Ei!, multipliqueu set per vuit idóna un nombre respectacle; dic vuitja que el desembre i del juny a l’agosthi ha vacances.Els qui hi actuen ho fan amb tota labona voluntat del món, sense cap pre-tensió de divisme; tothom hi pot pren-dre part; no hi ha un elenc d’artistes;
és com una ONG que vol fer passaruna bona estona d’una tarda dediumenge, del darrer de cada mes.Amb una constància més que remar-cable, Maria Carme Hidalgo ens haanat desgranant peces de piano mésde cinquanta vegades; i són melodiesd’aquelles que els assistents no s’es-tan de taral·lejar molt en veu baixa
SET TEMPORADES DE DIUMENGE AMB LLETRESEsteve Pujol i Pons
13
En la diada de Sant Jordi, en passarper davant del quiosc de l’estaciód’Ocata, de la sobrecoberta d’un llibre,exposat a la venda entremig d’unamunió d’altres, va cridar-me l’atencióel títol: “Llegendes de pescadors ialtres històries de la mar”, escrit perJoan de Déu Prats.Ara ja sóc a la pàgina 226 desprésd’aquella ràpida ullada que em va ferdecidir la compra d’aquell volum. En elpenúltim paràgraf de la pàgina 204diu: “Per la mar fonda reviscola unaaltra criatura pelàgica, la llunada,també anomenada peix martell,d’aspecte més terrorífic que no pasperillós. L’acompanyen altres taurons:la bastina, el camerí i el solraig, que téfama de ferotge. Era tradició entre els pescadors penjaruna dent d’aquesta fera als infantsquan els havia de sortir la primerapeça a la boca.”
En llegir tot això, la bombeta s’encen-gué tot de sobte: jo en tinc un, d’a-quests enginys!Tanmateix no es pot dir si es tractad’una espècie de xumet, pipa,xuclador o bergansí.La darrera paraula, “bergansí”, en elPompeu Fabra es posa en clar: “Peçade vori, argent etc., que es fa rosegara les criatures que han de posar lesdents, ordinàriament proveït d’una
cadeneta, cascavells, etc.” L’objecte que us mostro en la foto, norecordo haver-lo fet servir mai, peròpot ser un regal, obsequi de la mevaàvia paterna a la meva mare en néixerjo, ja que els meus avantpassatspaterns eren pescadors, i aquesta cir-cumstància lliga. La mare ho vaguardar. Deia que era un ullal debacallà. Penso però que és una peçamolt grossa si de fet es tracta d’unbacallà, encara que sigui dels cars, dellom gruixut.
NOTA: La BASTINA, la RAJADA oESCRITA són de la família delsSelacis, altrament el solraig o tintorerasón de la família dels Esquàlids.Referent a la llunada o peix martell, nohi he trobat cap referència en laNomenclatura Oficial Española de losanimales marinos de interés pesque-ro.Per contra, si ens referim al peix mar-tell, crec que és molt més un peix peri-llós que d’aspecte terrorífic (opiniópersonal) i que pertany, de totes totes,a la família dels Esquàlids. De selacis,però, ho són els dos abans esmentats(tenen cartílags en lloc d’ossos).
Gairebé tot això és veritat Carles Maristany
POSAR-HO EN CLAR
bergansí
Es diu que en algun assumpte hi hagat amagat quan el que sigui de quèes tracta no està gaire clar i despertasospites, és a dir, que més val no refi-ar-se de la seva veracitat ja que, se-gurament, hi ha alguna cosa tèrbola.L’expressió prové de terres de parlacastellana i es va popularitzar durantbona part dels segles XVI i XVII encomençar a anomenar gat la bossa enquè es duien els diners.Pot haver-hi dues raons per les qualsrebés aquest nom. Una d’elles, la mésòbvia possiblement, és que les bossesper portar-hi els diners solien estarconfeccionades amb la pell d’aquestanimal i, per extensió, també se’ndeien així.Una altra probable raó seria que als
petits lladres que furtaven amb granrapidesa i amb enganys se’ls coneixiaamb el nom de gats, ja que actuavende manera semblant a la d’aquestsanimals, que amb gran habilitatagafen el que arrabassen i fugen cor-rents.Per evitar ser robats i complicar-homés als lladres, la gent acostumava a
amagar entre les seves robes, moltendins, la bossa dels diners i també, acasa, els guardaven en el lloc mésimpensable.La futura víctima solia ser vigiladadurant uns quants dies pels pillastres,que gairebé sempre actuaven encolla, per esbrinar tant el profit que enpodien treure com l’indtret més con-venient on cometre el robatori, com ellloc on portava ocult el gat.Els membres del grup es passaven lainformació l’un a l’altre tot dient si allíhi havia o no gat amagat.Recordem que ho havien de tenir totmolt ben planejat, ja que, si els en-xampava la policia de l’època, la justí-cia podia ordenar que els tallessin lesmans.
Dites i personatges populars (31)Albert Vidal
Per què diem… que hi ha gat amagat
Les estadístiques sempre són fredesperò jo crec que no és així, ja que ensnodreixen de dades i dates que ensserveixen per veure, o constatar, l’es-tat d’uns fets; en aquest cas el nom-brosíssim nombre de vaixells mer-cants que va tenir la marina de velamasnovina del segle dinou, a més deveure un seguit de coses ben interes-sants, com els noms dels vaixells,tipus d’aparellament que duien, etc.L’estadística que ha sorgit d’aquestsmés de quatre-cents vaixells és forçainteressant. Ha sortit de contrastardiverses llistes, fetes per masnovins alllarg dels anys; ho són, per ordre d’an-tiguitat de la llista, els recopiladorssegüents:1. - 1872. Gonzalo Vidal «Saleta».Contramestre.2. - 1876. Pere Maristany i Font«Carló». Capità.3. - 1962. Pere J. Bassegoda i Musté.Arquitecte.4. - 2007. Palemó Anglès i Sala.Director del MNM.5. - 2015. Joan M. Muray i Rubió.Historiador.Aquesta estadística anirà seguint l’or-dre següent: De nom femení, masculí, de sant, dequalificatius, meteorològics o astronò-mics, històrics, d’animals, de cognomsi/o nom i cognom, de joies i minerals,geogràfics, mitològics i arbitraris.Ara vegem quants n’hi va haver decadascun d’aquests noms. Són elssegüents:
14
Joan Muray
Històries de la vila
VAIXELLS MASNOVINS –estadística en mà–
D’aquests quatre-cents onze vaixellsque fins ara tenim comptabilitzats,vegem ara quins eren els tipus méscomuns en el seu aparell, o sigui
quins tipus eren més comuns o menysdels nostres vaixells. En primer lloc hi havia les POLLA-CRES/GOLETA, seguides a molta dis-tància per les POLLACRES o POLLA-CRES RODONES. El tercer lloc l’ocu-paven els BERGANTINS/GOLETA,seguits dels BERGANTINS. En menorescala hi havia els següents: Corbeteso Bricbarques, Fragates, Llaüts oFalutxs, Balandres, Pailebots, iMístics.
CONCLUSIONS:1- Veiem que, del nom més portat pelsvaixells masnovins, el que guanya, iamb escreix, és el nom femení. Nom
- NOM FEMENÍ................................................................................... 146- NOM MASCULÍ................................................................................ 55- NOM DE SANT................................................................................. 8- QUALIFICATIUS.............................................................................. 67- METEOROLÒGICS O ASTRONÒMICS.......................................... 8- HISTÒRICS...................................................................................... 41- D’ANIMALS....................................................................................... 6- DE COGNOMS I/O NOM I COGNOMS........................................... 24- DE JOIES I MINERALS................................................................... 4- GEOGRÀFICS................................................................................. 28- MITOLÒGICS................................................................................... 7- ARBITRARIS.................................................................................... 17
--------TOTAL ............................................................................................ 411
Pollacra-goleta Carmen
Bergantí Soberano
15
que posaven en honor de les sevesfamiliars, fossin la dona, la filla o lamare. I una particularitat, la d’avantpo-sar al nom patronímic el de Joven eradeguda al fet que era dedicat a unanoia jove.2- El nom que el seguia, en quantitat,era el dedicat als qualificatius quedonaven als seus vaixells, comDecidida, Diligente, etc.3- Després venia el dedicat als nomsmasculins, però a força distància delsfemenins. En aquest apartat, passacom en el de noms femenins, que, siel nom corresponia a un jove, hiavantposaven el qualificatiu de Joven. 4- Aquest quart lloc l’ocupaven elsnoms dedicats a personatges histò-rics, com: Wifredo, Prim, Colon, etc.També, dins d’aquest apartat, n’hihavia de la història americana, de per-sonatges que lluitaren contra l’imperiespanyol, com: Caupolicán, Rengo,Lautaro, etc., a qui els nostres capi-tans volien així honorar. 5- Aquest lloc l’ocupaven els dedicatsa noms geogràfics, de poblacions, ciu-tats, etc. Entre ells: Glorias delMasnou, Chile, Habana, etc.6- En aquest punt apareixen nomscom: G. Sensat, Jaime Millet, PedroMaristany, etc.7- El grup d’arbitraris, l’he titulat així jaque és una mena de calaix de sastre,on van tots els que no es poden quali-ficar d’altra forma.8- En aquest, dedicat als sants, comque he vist que n’hi ha pocs en aquest
tipus de vaixell, el dit de la carrerad’Amèrica, en canvi he pogut compro-var que dels vaixells dits de cabotatgei de pesca, la majoria ho eren.9- Dels dedicats a la meteorologia il’astronomia n’hi ha el mateix nombreque als anteriors.10- De mitològics també n’hi ha pocs,i la majoria d’ells dedicats als astres,que era per on es guiaven els nostrescapitans.11- D’animals tampoc n’hi ha gaires, iencara els que hi ha ho són d’animalsmolt vius, com Ardilla, o de veloçoscom el Tigre.12- I en darrer lloc els dedicats a joiesi minerals o pedres precioses, comara: Diamante, Perla o Esmeralda.
D’aquests 411 vaixells n’hi va haverde totes mides, des dels més petits o,millor dit, des dels que tenien una
capacitat de transport menor, com lad’un místic anomenat Galán, denomés 32 tones, fins als de més tonat-ge, que fou la fragata Doctor Cruixent,de 1.400 tones. També hi hagué unaaltra fragata, la Joaquín Serra, de 800tones, i la corbeta Valparaíso, de 1160tones. La mida més corrent, però, foula dels que podien transportar entre120 i 240 tones de càrrega.També d’aquests 411 vaixells esmen-tats, hi ha una altra cosa a remarcar,que ja fou escrita però en unes histò-ries del passat 2014, i és que pràctica-ment 200 d’ells, per ser exactes 197,cap al darrer terç del segle XIX totsnavegaven alhora. Tot un rècord. Una altra cosa en què cal pararesment, referida als noms, és que d’a-quests 411 vaixells catalogats fins ara,410 portaven el nom en castellà i tansols un el va dur en la nostra llengua,fou el Maria Assumta i, encara per seren el català d’abans de les normes deFabra, es va dir Assumta i noASSUMPTA com seria correcte actu-alment. Aquest fet demostra que mai,mai el castellà no ens fou imposat.
FONS CONSULTATS- Llibre “Diseños de la Villa del Masnou yde su marina de vela del ochocientos”, dePere J. Bassegoda. El Masnou 1962- Articles “La nostra marina”, de PalemóAnglès i Sala, al butlletí de Gent delMasnou, del 1987 al 2008.- “Històries de la Vila”, volums I, II i III, deJoan Muray.- Escrits de Gonzalo Vidal «Saleta».Contramestre- Escrits de Pere Maristany i Font «Carló».Capità
Goleta Esmeralda
Mistic Bravo
Ara en ple estiu som molts i moltes elsqui gaudim de la platja, del sol i tambéde les nostres aigües. Hi ha una granvarietat d’esports aquàtics i cada anyse’n posen de moda de nous. Peròdues de les activitats que sempre sónpresents a les nostres costes són elsurf i el submarinisme.M’agradaria fer ús d’aquests esports amode d’exemples per entendre millorel funcionament de la nostra ment.El surf és un esport en el qual la per-sona es troba a la superfície del mar.De tant en tant es capbussa, sobretotdesprés de l’embranzida d’algunaonada més forta.Seria un clar reflex de la nostra mentconscient del dia a dia. Normalmentno ens parem a rumiar sobre el quepensem, sentim o el perquè de la nos-tra manera de ser. Som així i punt.Però a vegades ens trobem amb ona-des que ens fan trontollar. Una discus-sió amb amics, familiars, companysde feina. Un comentari que ens fereix.
Una situació que ens fa perdre els ner-vis. Una fotografia antiga. O fins i totuna tarda o un matí de desànim i d’apa-gament. Aquestes situacions sónmoments en els quals ens capbussem ipodem arribar a deixar que la nostrament divagui a la recerca de respostes.Ens preguntem: com és que estemenfadats/des, tristos/es? Per què ensafecta tant? Com és possible que nohagi superat aquell record?El submarinisme és un esport on elgrau d’expertesa determina el nivellde profunditat fins al qual la personapot arribar. Parlant sobre la nostrament, les profunditats del fons marípodrien ser un símil del nostre incons-cient: fosc, humit i la gran majoria deles vegades un gran desconegut. Tot iaixò, l’inconscient és ben present enel nostre dia a dia. És la base de tot elque aflora a la superfície. Per això, ésimportant poder fer atenció a aquestfons marí. És clar que, si ens endin-sem tots sols, l’acció és limitada, tal
com ho és quan fem apnea. Però a lavegada, si baixem amb bombones, totsols, també pot ser perillós si no dis-posem de l’acompanyament d’un/abon/a professional que ens guiï perles immensitats de la nostra ment.També el treball que es fa quan estoquen temes i assumptes de les pro-funditats és molt més efectiu si vasacompanyat/da, ja que estem realit-zant canvis en els orígens, en la basede la persona.Practicar surf pot ser agradable, peròa la llarga en el camp de la psicoterà-pia, si només ens centrem en el pre-sent, en el visible, en els símptomes,l’acció serà limitada. Quan som capa-ços de submergir-nos per fer canvisen les profunditats és quan podemapreciar les millores a la superfície iamb canvis perdurables al llarg deltemps. Perquè la teva ment guardatota mena d’experiències i també tre-sors i recursos que estan a l’espera deser alliberats.
16
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliçosi gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo RealPsicòleg & Coach Executiu i PersonalExpert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com / http://owlinstitutpsicologic.com/
BUSSEJANT PER LES PROFUNDITATS DE LA TEVA MENT
Bon estiu 2016
93 555 06 61
HOTEL TORINO
93 555 23 13
93 540 35 76
Establimentsdel carrerPere Grau
CENTRE MÈDIC PERE GRAU
93 555 35 78
Pastisseriamiquel
NOVETATS PRADELLMARIA
PRADELL
17
Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou
NO TANQUEM AL MIGDIAHores convingudes
MARISA VILAPerruqueria Mixta
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICSI FONTANERIA
Vicenç LinaresJoan Llampallas, 25
93 555 95 62Ametllers, 1293 555 83 91
S.E.F.
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
4 molls d’uns 250 gr cada un, 4 llesques de cansalada, oli d’oliva i una branca de farigola fresca.
Per a l’arròs:300 gr d’arròs salvatge, una mica de menta
fresca, julivert i una llimonaPer a la salsa:
2 llaunes petites d’olives negres, 1 gra d’all, 20 grd’ametlles blanques, 1 tomàquet sec, sal de mar i pebre
Preparació:Coem l’arròs segons les instruccions del paquet, l’esbandim amb aigua freda i el deixem a part.
El forn a 2200. Fem uns talls al peix, no gaire profunds, i hi posem una mica de la farigola fresca. Ho salpebrem
bé. Emboliquem el cap de cada peix amb una llesca de cansalada, oli d’oliva i els posem al forn onze o dotze
minuts o fins que els veurem prou cuits.Amanim l’arròs amb les fulles de menta i el julivert tallat
petit, una mica de suc de llimona, un bon raig d’oli, la sal i tot ben barrejat.
Salsa d’acompanyament: Traiem el pinyol de les olives. Piquem en un morter el
gra d’all pelat amb el pebre i les ametlles i hi anem afegint les olives mal trencades i el tomàquet sec amb
un bon raig d’oli fins que quedi una salsa espesseta.Emplateu els molls sobre un llit d’arròs i al costat
una cullerada d’aquesta salsa tan especial.Un àpat d’estiu fantàstic!
Molls amb Arròs salvatge
Sóc incrèdul, ho reconec, si més no de les coses en quèalguns creuen; ja sabeu que els quissos no som religiosos,som «creients» de la natura, per impulsos. O sigui que, si tenimgana, mengem; si tenim son, dormim; i, si anem calents, doncsanem a la recerca d’un forat on ficar-la. Així de senzill. En canvi vosaltres, els bípedes, aneu més a toc d’esquellaquant a horaris; i, pel que fa al darrer, ho feu quan us deixen, ique no tinguin mal de cap o estiguin cansades. I ara, a aquestes alçades us deveu preguntar: de què ens volparlar avui aquest paio? Doncs de miracles, que són els quepassen avui dia quan una persona ho és amb les set lletres delmot. Ho sigui, correcta, educada, en fi, que pensa.Això ve a tomb pel que em va explicar un iai amic meu, de quia voltes ja us he parlat. Aquest amic l’altre dia em contà el queli havia passat.Diu que anava per un carrer de la vila, de cases o, millor dit, detorres, i poc freqüentat. Anava per la vorera de la dreta de ladirecció que ell seguia, quan ve una noia jove, amb un gosgros, lligat curt i amb morrió.Per la vorera hi passaven de sobres tots, però ella va baixar,va tibar el gos i a més va dir-li: Bon dia!Aquest fet, no seria res d’anormal si no fos perquè avui dia hiha tan poca gent educada. Tan poca gent que pensi que el seugos pot molestar els altres. I si a això hi afegiu la salutació, veu-reu per què dic que és un miracle cívic. Un fet que hauria deser normal i no causa perquè se’n parli, però batuadeu no ésaixí, i el que seria normal ens sembla un miracle.Un altre «miracle», aquest, però, em va passar a mi. Fou unnoi que anava amb bicicleta per la vorera, però a poc a poc iprocurant no molestar els vianants, ja que aquests anaven pellloc que els corresponia. No en va tenir prou que, quan m’hi vaig creuar, que era en unpas d’un carrer que sortia a la vorera del Camí Ral, es va atu-rar i m’indicà que passés jo, encara que fos un gos. Em va dei-xar meravellat, embadalit, i fins i tot devia fer cara de xeix, jaque va haver de fer-ne el gest per segon cop. Vaig passar i livaig donar les gràcies a la nostra manera, remenant la cua.Això són bons exemples, que s’haurien de premiar. Premiar nosé com, ja que, com que per desgràcia són tan escadussers,passen desapercebuts. Potser si hi hagués càmeres ocultes,aquestes tan denigrades per alguns, ja que diuen que vulnerenla nostra intimitat. Més la vulnera no poder anar tranquil pelmón, sense perill de ser atropellat. En canvi, no es queixen aquests tarambanes que hom vagi peron li surti d’allà, que tinguis la vida en perill tan bon punt posesels peus al carrer, bicicletes, patins i altres andròmines et pas-sin a tota merda pel costat, i alguns encara toquen el timbreperquè t’apartis, com si fossis tu l’intrús. I els qui tenen o haurien de tenir cura de la nostra seguretat,per què no fan campanya, amb multa si cal, per als qui incom-pleixen les normes de civilitat, i així es podria anar tranquil perla vila?Apa, ja us he tornat a donar la tabarra. Bup, bup.
18
Arran de sòlPledebuit
Sí, sí, sí!
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
1 de juliol. En el marc de la Festa Major del Casc Antic, delsbarris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, tenim sopar(20 h) i teatre (22 h) al carrer, al carrer de Sant Pere Més Alt(amb Amadeu Vives). Amb direcció de Núria Torner, el textinterpretat és obra de Jordi Casanovas, la seva famosaVilafranca, un dinar de festa major.De l’1 al 5 Les bruixes de Salem d’Arthur Miller aterra breu-ment al Teatre Grec (Passeig de Santa Madrona, 36). FestivalGrec’2016.Del 2 al 5 Estació Tèrminus de Magda Puyo i Ramon Simóaterra també breu al Mercat de les Flors (c/ Lleida, 59).Festival Grec’2016.Del 6 de juliol al 31, Ella i els arquitectes, que frega el caba-ret literari, i que té dramatúrgia de Gerard Vàzquez i direccióde Damià Barbany, es representa a La Seca Espai Brossa(c/ Flassaders, 40; zona Via Laietana).Del 13 al 24. Continuem amb el dramaturg (prolífic) del paísJordi Casanovas. Se li programa Port Arthur, al Centre deCultura Contemporània de Barcelona (c/ Montalegre, 5; aldarrere del carrer de Pelai).El badaloní “Jorge Javier de Tele5” porta el seu musical Ibaen serio al Teatre Tívoli (c/ Casp, 8), del 14 al 31 de juliol.El 15 de juliol té prevista la seva estrena al Teatre GaudíBarcelona (c/ Sant Antoni Maria Claret, 120; entre Marina iSardenya) la comèdia Una família indecent, escrita per EverBlanchet, dirigida per Miquel Murga i interpretada per JordiCadellans, Carla Lladó, Iraida Sardà i Cristina Solà. Va decorrupcions i prostitucions múltiples. Escandalosamentrefrescant.El 15 de juliol Teatre Tot Terreny fa la lectura dramatitzadad’un Espriu (La pell de brau) a La Casa Orlandai, a Sarrià-Sant Gervasi.Des del 19 de juliol (fins al 5 d’agost), recuperem la celebra-da Conillet, de Marta Galán, al Teatre Romea (c/ Hospital,51).21 de juliol. Un dramaturg solvent i remarcable nostre, DavidPlana (Manlleu, 1969), ofereix al Teatre Borràs (Plaçad’Urquinaona, 9), fins a final de mes, El bon pare. Del 21 al 23 de juliol, un dramaturg nostre personalíssim i rít-mic, Albert Mestres (Barcelona, 1960), porta Farsa al Museud’Arqueologia de Catalunya.Fins al 24 de juliol la poesia rotunda escènica de MarcArtigau (Barcelona, 1984) aterra a la Biblioteca deCatalunya (c/ Hospital, 56) a través del seu text Caïm i Abel,produït per La Perla 29. Límits, supervivència, la diferència, ladesconfiança, en definitiva pinzellades de mons actuals ambel treball dels actors Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara deRamon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Lluís Villanueva.Tots aquests esquitxos de teatre són com pluja fresca. Obreels ulls i ataca amb bondat. Facin platea, sorra i pausa aquestjuliol i agost calentons i tal vegada extraordinaris.
19
NOIS, QUE SABEU QUINAHORA ÉS?L’any 1945 vaig anar –més ben dit,m’hi van portar– a fer el servei militara terres de la moreria, a Tetuan, capi-tal del Protectorado Español.En aquella terra, llavors ocupada mili-tarment per l’Ejército Español, éremuna gran munió de xicots, la majoriacatalans, a qui enviaven lluny de lanostra terra. Jo sempre dic que vamser un quant de temps a l’exili.A les hores lliures, com que tampoc noteníem gaires diners, ens distrèiempassejant pels carrers de la ciutat,que, per cert, tenia llocs molt bonics.On anàvem sovint era al barri moro.Badàvem i ens distrèiem.Carrers estrets amb constants ziga-zagues, sempre plens de gent queanava i venia de no sé on, que parla-va i cridava sense que sabéssim quèdeien. Cada tros era diferent, segonsels oficis que exercien els veïns; feiensabates i babutxes, objectes demetall, gravadors, teixien amb vellstelers manuals. Allò era tot un espec-tacle. En una placeta d’un zoco on veniende tot i on, tímidament, entrava una
ullada de sol pel mig d’una arbreda,alguna vegada hi havíem vist un homeque tocant una flauta feia ballar unserp. Allò era una altra mena de món.Un dia, cosa molt freqüent, vàremveure un xicot jove que seia en untamboret, amb un cavallet al davantamb la tela, pintant un dels raconsmés bonics i típics del barri. Ens posà-rem al seu darrere i comentàvem ifèiem de crítics artístics. Que si elcolor, que si la perspectiva, que el tro-bàvem massa lluminós… La veritat,no el deixàrem gaire ben parat, pen-sant, però, que no ens entenia ja que,naturalment, nosaltres parlàvem encatalà.Quan ja ens n’anàvem, el pintor, querestà callat tota l’estona mentre pinta-
AnecdotariJoan Maresma Pujadas
va, es girà i, dirigint-se a nosaltres,ens digué:–Nois, que sabeu l’hora que és?Era tan català com nosaltres i ensentenia perfectament.Ens va dir que era de Barcelona i ensvam fer amics; això sí, no férem maiesment dels nostres comentaris.
LA MARE SÍ QUE EN TÉ,DE PITL’Anita Feu de ca l’Estol venia carn ala plaça vella, en una parada, mentreque el seu fill, en Cisco, també, peròen una altra parada de la mateixaplaça.Un dia, una compradora d’en Cisco liva preguntar, referint-se a la carn:–Cisco, que tens pit?I ell li respongué:–Jo no, però vagi a veure la mare,que ella sí que en té.
La punta de la llengua (77) Esteve Pujol i Pons
El mes passat vaig dir que la llengua catalana és decla-radament minusculista, és a dir, que redueix l’ús de lesmajúscules en l’escriptura.Continuo amb el tema. He comentat més d’una vegadaque l’article que porten molts topònims –noms de lloc–,com el Masnou, el Maresme, l’Hospitalet, les Avellanes,es Castell, s’Arenal, la Roca del Vallès, Vilanova i laGeltrú, la Sénia… va en minúscula.El títol de sant o santa davant del nom del sant o de lasanta també va en minúscula: sant Pere i sant Pau, santAntoni, santa Rosa, santa Eulàlia, santa Anna, santMiquel… En canvi cal posar-lo en majúscula quan ensreferim al dia de la festa o al nom d’una població, d’unlloc, d’un carrer, d’una font…: per Sant Pere fem la FestaMajor, quan Sant Joan cau en diumenge, a la parròquiade Sant Pere, viu a Santa Eulàlia de Riuprimer, a Sant
Esteve Sesrovires, a Sant Joan de les Abadesses, alturó i a la font de Sant Mateu… perquè en aquests casosno parlem pas del sant sinó d’una diada o d’un lloc queporta aquest nom propi. Una cosa és dir sant Pere era galileu i va morir a Roma(parlem d’aquell sant baró apostòlic) i una altra l’estàtuade Sant Pere o el rector de Sant Pere o la Festa Majorde Sant Pere.El mateix caldrà dir dels noms propis de certes festes –al’article passat deia que els noms dels dies i els mesossón comuns, per tant en minúscula, però de vegades for-men part d’un nom propi–: la Diada de l’11 de Setembre–la Diada de l’Onze de Setembre–, la festa del 1r deMaig –la festa del Primer de Maig–, per la Mare de Déud’Agost, ens trobarem el Diumenge de Rams, va serpel Divendres Sant de l’any passat…
20
Un còmic històricmedievalOriol Garcia Quera (Barcelona, 1967)és un dels dibuixants de còmic histò-ric de més llarga trajectòria i de mésprestigi del país. La seva passió per lahistòria l’ha portat a col·laborar enrevistes com Sàpiens, en projectesmuseogràfics, en enciclopèdies...,sense oblidar la seva vinculació almón de la docència i de la divulgació,a través de cursos, conferències...L’any passat ens va sorprendre grata-ment amb una nova col·lecció publi-cada precisament a l’editorial RafaelDalmau, especialitzada en temàticahistòrica: “Traç del temps”, el primervolum de la qual recula fins al segle XI
i té per escenari la frontera entre elscomtats catalans i les taifes de l’al-Àndalus. I més concretament, les ter-res del Penedès i la ciutat fortificadad’Olèrdola: Terra de frontera. Olèrdola1058 (1) . El volum té dos blocs clarament dife-renciats, d’una banda el còmic onovel·la gràfica i de l’altra els apartatsde coneixements o de divulgació his-tòrica. El primer, com és habitual enl’obra de l’Oriol, té una factura impe-cable, tant pel que fa a la il·lustració,molt documentada, molt acurada,plena de detalls que ens apropen al’època (paisatge, habitants, monu-ments, costums...); com pel que fa al’argument de la història, molt benpensat, sempre amb tocs de misteri id’aventura, i en qual es combinen a laperfecció els fets i els personatgeshistòrics amb els narratius o inven-tats, fins al punt que si no ens hoexpliqués el mateix autor a l’apartatde coneixements (concretament a lap. 60) difícilment els podríem destriar.En aquest cas concret l’argument del’obra gira al voltant d’un pintor, elmestre Gombau de Moià, que és cri-dat a la cort de Mir Geribert, senyord’Olèr-dola, per acabar les pinturesd’una església romànica força espe-cial, la del Sant Sepulcre, que és de
les poques de planta circular del país.En primera persona ens va explicantla seva arribada, els contactes ambels senyors d’Olèrdola i l’enfrontamentamb l’hereu, en Bernat, que serà labase de la intriga i una mostra clara dela prepotència i el poder dels nobles...El segon bloc, el dels coneixements,ocupa més de la meitat de l’obra i estàdividit en dues parts clarament dife-renciades, una al començament (p. 4-12) en què trobem una introducció his-tòrica a l’època i als personatges méssignificatius del moment, amb mapes,fotografies, il·lustracions didàctiques...que ens ajudaran a entendre moltmillor el que vindrà a continuació, elcòmic; una altra al final (p. 41-61), queés un complement d’allò més interes-sant perquè ens apropa tant al’Olèrdola d’avui, i sobretot al jacimentmuseïtzat, com al procés de docu-
mentació i de realització del còmic,amb esbossos, fotografies utilitza-des... Tanquen el volum quatre apar-tats breus, que acaben d’arrodonir l’o-bra, alhora que la fan més rigorosa:una breu biografia de l’autor, un glos-sari format per una trentena llarga demots, tots utilitzats a l’obra (llinyola,paria, sagrera, taifa...), uns agra-ïments i la bibliografia utilitzada perl’autor en la documentació. Una obra, com totes les de l’OriolGarcia Quera, que no dubtem derecomanar-vos, perquè com sempreus entretindrà i alhora us il·lustraràsobre una època de la nostra històriaben poc coneguda.
(1) Oriol Garcia Quera. Terra de frontera.Olèrdola 1058. Rafael Dalmau, Editor(Col·lecció “Traç del temps”, 1), Barce-lona, 2015. 63 pàgines.
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10
República Argentína, 15, el Masnou 93 540 40 12
22
ExposicionsI n f o r m a
De 2 al 29/7: Pintures de Rosalia Llanes
CAMPANYA DONACIÓ DE SANGDonar-ne una mica és donar molt
Diumenge 17 de juliol de 10 a 14A Gent del Masnou. Al costat del cinema La Calàndria
AVÍS ALS SOCISEl cobrament de les quotes de soci, l’ajornarem en-guany fins al mes d’agost, a l’espera que els socis quehagin decidit augmentar-la voluntàriament ho puguincomunicar a l’associació mitjançant el full d’autoritzacióque els va ser enviat el seu dia.Moltes mercès per la comprensió.
Coral XabecG e n t d e l M a s n o u
CONCERT DE FESTA MAJORDiumenge 3 de juliol de 2016 a les 20 a la parròquia de Sant Pere del Masnou
Hi col·laboren
Esbart Sant Jordi de lʼOrfeó Badaloní · Parròquia de Sant Pere del Masnou
Bertrand Barnier viu tranquil·lament amb la seva dona, la filla, el seu servei i el pre-parador físic. No obstant això, comença l’embolic quan el seu empleat CristianMartin va a casa seva per exigir un augment de sou, amb la intenció de demanaral seu pare la mà de la seva promesa. Louis de Funès al 1967 va portar aquest per-sonatge al teatre i després al cine amb gran èxit.
Grup Rauxa de Gent del MasnouCa n’Humet dissabte 2 de juliol a les 21 i diumenge 3 a les 19
Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes De Claude Magnier
Venda d’entrades: - Anticipades, a Gent del Masnou els dies 30 de juny i 1 de juliol de 6 a 8 de la tarda. - A QUEDA’T (www.quedat.cat) - A taquilla, en efectiu, una hora abans de cada representació Preu de l’entrada: 8 €
Hi col·labora
GENT DEL MASNOU
23
Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t
ANC-Al Masnou Decidim · Jol16 · [email protected] publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.
Catalunya és troba a la cua en lainversió de lʼestat per catalàCatalunya queda molt per sota de la mitja-na. En concret, el govern espanyol vainvertir-hi 99,5 euros per català, un 61%del que va gastar de mitjana, que va serde 163 euros per cada ciutadà de l’Estat.http://www.ara.cat/politica/LEstat-inverteix-Catalunya-mitjana_0_1590440972.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara
Parlamentaris estonians creenun grup de suport a la inde-pendència de CatalunyaRepresentants del govern català han viat-jat a Estònia per reunir-s'hi. Mark Soosar,del partit governamental SDE, va dir: Lesnacions petites han de lluitar per lacultura i la llengua i han de tenir l’opor-tunitat de fer-ho.15/6/16 vilaweb.cat
La Generalitat preveu obrir 10noves 'ambaixades' en un anyEuropa segueix sent la prioritat i es buscaguanyar influència a l'Àsia i Amèrica delSud. El pla d'Exteriors està supeditat a l'a-provació dels pressupostos. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/generali-tat-noves-ambaixades-5185548?utm_source=newslet-ter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la des-pengis! Convida la teva gent també a fer-ho.
L'ANC aprofita la final francesade rugbi per internacionalitzar elprocésEl passat 24 de juny el Camp Nou vaacollir la final de la lliga francesa de rugbi,coneguda com a TOP14, i va enfrontar elparisenc Racing 92 i el Toló. El partit es va jugar a Catalunya perquèFrança acull l'Eurocopa, i l'habitual campde Saint Denis estava ocupat. Fins a100.000 aficionats francesos van omplir,doncs, el camp del Barça, que dies abansja havia penjat el cartell d’Esgotades totesles localitats.
Més de 50 entitats, entre elleslʼANC, es van manifestar unità-riament el 19 de juny sota ellema “Obriu Fronteres, VolemAcollir!”Natàlia Esteve, vicepresidenta del’Assemblea Nacional Catalana, deia:Catalunya vol parlar amb veu pròpia aEuropa i al món per defensar elrespecte als drets humans.http://assemblea.cat/?q=node/11078
El MasnouDel 19 al 23 de juliol de 2016
www.plederiure.cat
Ho organitza: Gestió artística i tècnica: Amb el suport de:
