El Castell del Segura sempre queda situat al centre peninsular geogrfic. Geogrficament, diferents autors, el situen al que seria el Madrid actual. Mirant els portolans podem pensar que lemperador Carles I aconsell, al seu fill Felip I, que establs una nova plaa al centre peninsular ats que cada cop que surt Toledo, els cartgrafs, el representen envoltat pel meandre del riu Tajo amb la sortida i lentrada orientada cap a Portugal; probablement, aquesta situaci geogrfica dallament va influir a lhora de no establir-hi la cort per part dels Hasburg.

Geografia Poltica ProtoespanyolaMarques de domini territorial als atlas i portolans geopoltics peninsulars del segle XV al XVII. 5 partJordi Grau i Bartomeu El curis paper geogrfic del Castell del Segura Per tal de millorar la comprensi del fil argumental de larticle, que consta de ms dun centenar de diapositives dimatge i de text, podeu descarregar-vos els captols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer larticle sencer.

1421 - Francesco de Cesanis, Museo Correr, (Fondo Cicogna), Venezia. Portol de la Serenssima Repblica de Vencia amb les seves colnies mercantils a la mediterrnia. Estan representades amb banderes de diferents colors (vermell, grog, blanc, i amb lleons o amb ligues), en funci del grau daliana i dintercanvi comercial que tenien amb la metrpoli, tal i com ens ho explica lespecialista Jlia Boadle a la segent diapositiva.

Review: Venice and the Islamic world 828-1797 Metropolitan Museum of Art New York by: Julia Boadle On a portolan dating from 1421, drawn up by the Venetian Francesco de Cesanis, the principal trading centres are picked out in red lettering, while smaller settlements are noted in black, and a number of red, green, black and brown lines criss-crossing the map indicate the major and minor wind directions. However what is most notable is the colourful array of flags indicating the allegiance of the major ports: the biggest and brightest being that of Venice (bright red with a golden winged lion), while a smaller, similar flag flies over Zara, indicating Venetian rule over this part of the Dalmatian coast. Also evident are the flags of Trebizond in the Black Sea (gold with a red eagle), Alexandria (white with red stripes) and Tripoli (white with a black lion).

La bandera amb ell lle veneci a Zara, en itali, o Zadar, en croata, indiquen el paper que la metrpoli veneciana va jugar a la costa dlmata. Banderes de St Jordi sobre fons blanc a Gnova, blanca sobre fons vermell al Piemont i Groga sobre fons vermell a la Constantinopla dels Palelegs.

Lestret contacte comercial que Vencia tingu amb el pasos dorient mitj, durant segles, linfluenciaren i li acabaren donant una identitat hbrida entre orient i occident. Aix es fa pals a la tradici arquitectnica. Edificis barreja dart gtic amb motius islmics com ornament vegetals, arcs musulmans i delicats relleus. Les cpules de la Baslica de San Marcos o a la forma del Palau Ducal estan fortament influenciats per lart bizant i musulm.

Bandera de Trebisonda al mar negre, daurada amb una liga vermella i Alexandria blanca amb estries, banderes grogues i una amb un lle vermell, de colnies mercantils venezianes, que lespecialista no esmenta a la costa Nord dAnatlia

Trobem una bandera blanca (el color transparent indica un baix grau dintercanvi comercial) sobre Trpoli amb un lle. Una bandera groga, color que indica un grau ms intens dintercanvi comercial amb un lle veneci a Mlaga. El pavell quarterat, de fons transparent a Sevilla, sempre que el mapa no hagi estat manipulat a posteriori, cal interpretar-ho com una bandera de sobirania castellana lleonesa. Banderes dels diferents regnes magribins

Encara trobem la bandera provenal amb la creu de Sant Jordi a Narbona. El 1421. Llus XI anexionara Provena a Frana el 1486. Tot i la senyera monobarrada Montpeller ja no formava del patrimoni dels comtes reis. Senyeres tribarrades a Barcelona i Valncia.

Montpeller va esdevenir una possessi dels reis catalans mitjanant el casament de Pere el Catlic amb Maria de Montpeller el 1204. El Rei Jaume I hi va nixer el 1208. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francs Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb en Pere III el Cerimonis.Torre de la Babta

1413. Meci de Viladesters, portol mediterrani. Bibliothque Nacional de France.

1413? Meci de Viladesters, portol mediterrani. Bibliothque Nacional de France. Disposici habitual: Pavell barcelon, coronada valenciana, quarteradas amb els quarters enfosquits, en blau fosc o negre, a Castell Segura i Sevilla, Lisboa i Santiago Compostella. Mallorca ratllada i quarterada amb castells. Enfosquides Narbona i Or. Dibuixades amb llapis les catedrals castellanes. Representaci vinyeta Toledo envoltat pel riu Tajo.

Vista parcial del castell del Segura, frontera nord del regne de Granada. Fortificaci que veiem al mapes unint el naixement del rius Guadalquivir i Segura. La seva vinyeta sempre queda situada al centre peninsular geogrfic. Fins i tot , hom pot pensar que lemperador Carles I sinspir en els portolans per aconsellar, al seu fill Felip I, que establs una nova gran plaa al centre peninsular ats que cada cop que surt Toledo, els cartgrafs, el representen envoltat pel meandre del riu Tajo amb la sortida i lentrada orientada cap a Portugal; probablement aquesta situaci geogrfica dallament va influir a lhora de no establir-hi la cort. Castell de Segura de La Sierra

Pavell barcelon, coronada valenciana, quarterades amb els quarters enfosquits en blau fosc o negre a Castell Segura (ampliaci) Senyera a Pamplona?? I bandera sobre baiona esborrada. No hi ha concordana histrica entre la dataci del mapa 1413 i la uni dinstica de Navarra i la corona catalana sota la figura den Joan II el 1425 desprs de la guerra civil navarresa entre els partidaris den Joan II (agramuntesos), i el seu fill Carles Prncep de Viana (beamontesos) a Aibar, on Carles fou derrotat, fet presoner i desheretat.

Escut de la tois den Joan II amb les armes de Navarra i Arag

1413? Meci de Viladesters, portol mediterrani. Bibliothque Nacional de France. Les grans illes mediterrnies acolorides amb el color daurat. Senyera amb creu de Jerusalem a Xipre. Montpeller barrada i amb punt.

1380. Guillem Soler. Biblioteca Nacional de France. No disposem del portol. La macroestructura iconogrfica sembla la que hem vist fins ara.

1320-25??? Pietro Vesconte. Biblioteca Britnica. Senyeres a Montpeller, Barcelona i Valncia. Quarterada amb el lleons (sobre un fons molt ms blanc que la resta del mapa) i castells a Sevilla. La bandera sobre Granada t el contingut completament esborrat.

Vistes panormiques de La Sierra de Jan. Probablement lescarpada i abrupte orografia de les falles va fer inexpugnable el regne de Granada des de la cara nord que delimitava amb Castella. Despeaperros

1496 Arnaldus Domenech (Arnau Domnec). National Maritime Museum. En Domnec fou deixeble del gran mestre Pere Russell que treball a mallorca del 1447 al 1468. Arnalduss domenech dizipolus petri Rossel composuit anch cartam in Ciutate Neapoli anno dnj MCCCCLXXXXVI

1486. Arnaldus Domenech. National Maritime Museum 1486. Arnaldus Domenech. National Maritime Museum. Banderes portugueses a Porto i Lisboa, i Senyeres a Barcelona, Valncia i Mallorca. Gran vinyeta focal a Granada i Castell del Segura. Pavell quarterat blaugrana al Castell del Segura i a Sevilla. La manca de representaci vexillolgica (ni castellana, ni catalana) de les banderes, la desaparici dalgunes de les lnies demmarcament, els colors dels pals del comtes reis daurats sobreposats al fons roig, i el quarters blaus de Sevilla emblanquinats fan sospitar que el portol ha estat retocat. Vinyetes del Castell del Segura i de Granada encimellades dalt les muntanyes.

Ronda fou una de les ciutats, encimellades sobre les muntanyes del Regne Nazar de Granada, que primer caigu sota lexrcit den Ferran II el 1485.

1578 Mateo Prunes. Portol amb senyeres a Barcelona, Mallorca i Granada. Museo Correr, Venezia. Pavell quarterat a Sevilla amb lleons i torres?

Saln del Almirante. Real Alczar de Sevilla. (sic) La Virgen de los Mareantes o de los Navegantes es el centro del retablo de la capilla de la Casa de Contratacin de Sevilla, hoy en el Alczar hispalense. Debi de pintarse entre 1531-1536. La identificacin de los personajes acogidos al manto de la Virgen es muy discutida. Todos ellos son retratos.Saln del Almirante. Real Alczar de Sevilla.www.quintocentenario.us.es/.../creacionCasa.jsp

(sic) La identificacin de los personajes acogidos al manto de la Virgen es muy discutida. Son todos ellos retratos y con gran probabilidad de varones ilustres del Descubrimiento, y tal vez de la conquista de las Indias. Se ha credo que los arrodillados a la derecha de la Virgen son: Fernando el Catlico, en primer trmino, y el obispo Fonseca y el cannigo Sancho de Matienzo, en segundo plano; y los de su izquierda, Cristobal Coln, el inmediato a la Virgen, y tres de los cuatro pilotos que asistieron a la Junta de Burgos ?: Amrico, Yez Pinzn y Juan de la Cosa o Sols. En realidad no hay fundamento suficiente para proponer esas identificaciones y algunas son inadmisibles.www.quintocentenario.us.es/.../creacionCasa.jsp

www.galeon.com/juliodominguez/2005b/alcu.html (sic) Es de destacar el impresionante retablo pictrico de la Virgen de los Navegantes o Mareantes obra de Alejo Fernandez de 1535 En los laterales tenemos a San Telmo; San Sebastian, San Juan y Santiago Matamoros ( algo en la actualidad politicamente incorrecto ). Cobijados por el manto de la Virgen diferentes personajes del descubrimiento y conquista de las Americas, como Cristobal Colon, Americo Vespucio Juan de la Cosa

Santiago Matamoros!! Us heu fixat en la bandera que porta el cavaller: s una creu de St Jordi no una creu de Santiago. Si ampliem les banderes dels vaixells trobem senyeres bibarrades, tribarrades i sextabarrades a la Galera.

1535. Jacobus Russus. Fundacin March Severa. Pavell barceloni i senyera a Tortosa. Quarterades a Valncia i a Castell del Segura amb pals i quarters amb 3 pals escapats amb una senyera bibarrada ( Podrien ser castells amb 3 torres per s inversemblant a Valncia ). Banderes portugueses amb 5 quines a Lisboa, Porto i petxina del pelegr a Compostella. Vinyetes de la Catedral Compostella, Castell de Segura i Granada.

1485. Pedro Reinel. Archives Depertamentales de La Gironde. Senyeres a Npols, Barcelona i Valncia, gallardet vermell a Cordova?. Bandera portuguesa a Lisboa.

http://www.historiasiglo20.org/HE/5b.htm A la segent diapositiva trobareu el que posa a la majoria de webs castellanes sobre les repercusions de la conquista de Granada. Fixeu-vos: 1) que sempre esmenten la Reina Isabel per davant del seu marit; 2) que la guerra fue clave para desarrollar el sistema fiscal i la capacitat militar del estado castellano moderno. (Que no havien quedat que Espaa ja estava unida?,quantes banderes i ciutats castellanes que tradueixin aquesta capacitat militar anem veient als mapes?; 3) asegurar el flanco mediterrneo ... de qui? De Castella? 4) finalment crec que amb la profecia shan quedat curts..., no esmenten Amrica, per s que els hi costa tant admetre el paper den Ferran II en la gnesi del Imperio Espaol del Siglo de Oro!

http://www.historiasiglo20.org/HE/5b.htm (Sic) La conquista de Granada iniciada por los reyes catolicos Isabel y Fernando fue clave para desarrollar el sistema fiscal y la capacidad militar castellana y signific un momento clave en la forja del estado castellano moderno (...) Por otro lado, la guerra de Granada fue una contienda en la que participaron, militar y financieramente, aunque de manera desigual, castellanos y aragoneses, constituyendo la primera gran empresa comn de la nueva monarqua. En la poltica internacional, la conquista del ltimo reducto poltico de Al-Andalus signific asegurar el flanco mediterrneo de la Monarqua ante el empuje turco que en 1480 haba atacado Otranto, en el sur de Italia; asimismo, la toma de Granada dej a los Reyes Catlicos las manos libres para encarar con fuerza los otros frentes de su poltica exterior (...) Francia en el Roselln, Italia... (...) 1486, en pleno desarrollo de las operaciones militares, Rodrigo Ponce de Len, marqus de Cdiz, haca pblica una profeca annima que aseveraba que Fernando conquistara no slo Granada, sino tambin Africa hasta Etiopa, Jerusaln, Roma, las tierras de los turcos... hasta constituir un imperio universal.

Otranto, Castello Aragonese El castell actual dOtranto fou fet construir entre el 1485-98 desprs de la destrucci duna fortalesa anterior i de locupaci turca de la ciutat. De planta octogonal irregular amb fossar i tres torres cilndriques rabassudes com les que trobarem a Salses i a daltres fortaleses de linici de la plvora construdes per Ferran II

Otranto in Lecce , Castello aragonesi. Lecces flag and mapLagost de 1480 Mechmt Pasci, al capdavant dun poders estol turc, llana un pluja dartilleria contra les defenses de la primera fortalesa dOtranto. El turcs desembarcaren el 15 dagost presentant batalla terrestre. El lloctinent del rei Alfons V, Juli Antoni Acquaviva, valent i traut espadaler fou decapitat dun cop de simitarra. Segons la llegenda el Cavaliere senza testa continu batallant i sembrant la morts entre els turcs...

The Castle of Otranto inspirada en la llegenda del cavaller dAcquaviva s considerada la primera novella de Terror. Feta el 1764 per Horace Walpole inici un nou gnere literari anomenat literatura gtica amb castells embruixats, nimes condemnades, terribles monstres, tempestes i nits inacabables.., que esdevindr molt popular a Anglaterra. A partir del 1800 es barrejar amb el romanticisme. El 1818 Mary Wollstone Craft Shelley (1797-1851) publica Frankenstein o El Modern Prometeu, obra que tracta sobre com un jove estudiant de medicina...