Embed Size (px)
Citation preview
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS
ESPORTIUS MUNICIPALS
Marc Vilabrú Noró
ESPORT
POLÍTIQUES
GESTOR ESPORTIU
PLANIFICACIÓ
INSTAL·LACIONS
MÀRQUETING ESPORTIU
INDICADORS DE GESTIÓ
CONTINGUTS
• El marc competencial en matèria esportiva.
• Polítiques esportives municipals.
• El disseny de les instal·lacions esportives.
• El paper del Gestor Esportiu.
• La necessitat d’una planificació sostenible.
• El màrqueting esportiu en l’àmbit local.
• La importància del pressupost.
• El cost i el preu dels serveis i de la promoció social.
• Els indicadors de gestió: eines indispensables per a optimitzar la gestió esportiva municipal.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.professionaladvancementonline.com
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
L'article 43.3 de la Constitució, el qual fa referència directaa l'esport estableix que: "[...] els poders públicsfomentaran l'educació sanitària, l'educació física i l'esport[...] Així mateix, facilitaran l'adequada utilització de l'oci".
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
L'article 148.1 de la CartaMagna espanyola disposa que:"Les comunitats autònomespodran assumir competènciesen les següents matèries: [...] 19ª. Promoció de l'esport il'adequada utilització de l'oci."
En aquest cas, sempre que hocontempli el seu respectiuEstatut d'Autonomia.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
Entre les competències que les comunitats autònomes tenen reconegudesen els seus estatuts i normes reglamentàries, figuren:• La promoció, construcció i gestió d'instal·lacions esportives.• La tutela i coordinació de les federacions esportives d'àmbit territorial
autonòmic.• La coordinació, promoció i tutela de l'associacionisme esportiu.• La potestat legislativa sobre la política esportiva en l'àmbit autonòmic.• La programació de subvencions a l'esport.• L'educació física i l'activitat esportiva escolar.• La formació de tècnics i animadorsesportius.• La gestió dels centres de formacióde llicenciats en Ciències de l'ActivitatFísica i l'Esport.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
• És en l'àmbit local on, a causa de la proximitatque té l'Administració amb el ciutadà, larepercussió de les polítiques que es duguin aterme, en el nostre cas les referents a l'àmbitesportiu, tenen una major incidència.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
L'atribució de funcions en el sector esportiu a lescorporacions locals es produeix a Espanya per duesvies:
1. La legislació reguladora de les bases del règim local(Llei 7/1985 del 2 d'abril).
2. La legislació sectorial (referida a sectors específics:normativa esportiva, d'instal·lacions, de seguretati salut pública).
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
La Llei Reguladora de les bases del règim local (LRBRL)contempla el fet esportiu des de dos vessantsprincipals:
1. Com a competència específica de tots i cada undels municipis.
2. Com a objecte de prestació obligatòria dedeterminats serveis, per als municipis que superenels 20.000 habitants.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
• En la majoria dels casos, els municipisdesenvolupen aquestes competències, més en excésque per defecte, és a dir, que l'evolució de la gestióesportiva municipal en els darrers anys ha suposat unimpuls considerable pel que fa a les competènciesque des de les administracions locals s'handesenvolupat, excedint moltes vegades els mínimsexigibles i realitzant un notable esforç, tantdinamitzador com inversor.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
La Llei Reguladora de les bases del règim local (LRBRL), enel primer vessant, l'article 25, diu:
1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i enàmbit de les seves competències, pot promoure totaclasse d'activitats i prestar tots els serveis públicscontribueixin a satisfer les necessitats i aspiracionsde la comunitat veïnal.
2. El municipi exercirà, en tot cas, competències, en elstermes de la legislació de l'Estat i de les comunitatsautònomes, en les següents matèries: [...] m) Activitatso instal·lacions culturals i esportives; ocupació del tempslliure, el turisme. "
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
• Sense perjudici que la legislació sectorialpugui atribuir alguns comesos més específicsals ajuntaments, el camp d'actuació d'aquestsen matèria de prestacions esportives, esveurà únicament limitat per la voluntatpolítica dels seus regidors i per les limitacionspressupostàries a les que estiguin subjectes.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
Algunes de les competències desenvolupades per lesentitats locals en matèria esportiva són les següents:
• Reservar en els plans d'urbanisme el sòl necessari pera la construcció d'equipaments esportius.
• Construir, en col·laboració amb altres administracionspúbliques, les instal·lacions esportives locals igestionar-les.
• Desenvolupar programes de promoció esportiva per atotes les edats.
• Donar suport i ajudar als clubs esportius ubicats en elseu territori.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
Acostuma a ser habitual que els ens locals noduguin a terme, amb profunditat, les actuacionsnecessàries que vénen determinades per lalegislació sectorial, aplicable també al fet esportiu,com:
• Controls sanitaris i de salut pública.• Controls de seguretat de les instal·lacions i del
personal (riscos laborals).• Controls amb relació a les instal·lacions
tècniques dels equipaments esportius(climatització, filtrat,...).
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
Això pot succeir principalment per dos motius:
1. Per la falta de conscienciació clara de la necessitatd'incidir en aquests aspectes i, en conseqüència, lamanca de dotació pressupostària per a aquests controlsen els pressupostos destinats a l'esport municipal.
2. La no definició clara d'aquestes competències dins del'organigrama de serveis municipal, ja que en algunscasos aquests controls solen dur-se a terme per altresdepartaments municipals, la qual cosa obliga a treballartransversalment amb aquests i establir una bonacoordinació, cosa que en moltes ocasions no es dóna.
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
• En el cas dels ajuntaments, les competències solencanalitzar a través dels Serveis Esportius Municipals, béper gestió directa o indirecta (patronats, instituts,fundacions, societats, consorcis, empreses públiques,concessions administratives, ...).
• En qualsevol cas i d'entrada, qualsevol de les formes degestió (directa i indirecta) dels Serveis EsportiusMunicipals ha de permetre que la prestació dels serveis esprodueixi de manera eficaç.
• La forma de gestió no ha d'influir per a res en la percepcióque el ciutadà, com a consumidor dels serveis esportius,tingui de la prestació d'aquests serveis, ja que en qualsevoldels casos, els paràmetres que cal seguir per prestació hande ser els mateixos .
EL MARC COMPETENCIAL EN MATÈRIA ESPORTIVA
Els eixos principals d'actuació del ProgramaMunicipal d'Esports abordaran sempre lessegüents línies estratègiques d'actuació:
• El foment de l'esport de base i l'esport escolar.
• El foment de l'associacionisme esportiu.
• El foment de l'esport per a tothom.
• La planificació, construcció i gestiód'equipaments esportius.
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.rueducommerce.fr
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• Les polítiques esportives municipals són necessàries.
http://www20.gencat.cat (27/02/2013)
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
El programa esportiu electoral, com qualsevol programació requereix de tres fases:
1. Anàlisi del sistema esportiu local.
2. Diagnòstic.
3. Planificació estratègica:– Eixos Estratègics
• Línies Estratègiques– Objectius Estratègics
» Accions
http://www.umh.es/plan-estrategico/data/va/definicion.html
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• El programa esportiuelectoral ha d’anarmés enllà de lapropagandaelectoral...
“SI REPETEIXES UNA MENTIDA PROU ES CONVERTEIX EN POLÍTICA” http://www.80grados.net/wp-content/uploads/2012/09/lie-politics.jpg
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
Les polítiques esportives han de fonamentar-se en els següents factors:
• Les necessitats de la població.
• Les possibilitats de la població.
• La sostenibilitat en el temps.
http://www.valledemena.eshttp://cabozo.comhttp://www.eduardpunset.es
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• La construcció d’instal·lacions esportives no té sentit en si mateixa.
• Hi ha estudis realitzats que certifiquen que la inauguració d’instal·lacions esportives no va estrictament lligada a guanyar unes eleccions.
http://www.izujar.com
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• Les instal·lacions esportives per si soles no són més que edificis buits…
http://3.bp.blogspot.com
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
La frívola trilogia de la política esportiva:
• Improvisar• Inaugurar• DescuidarFont: Vicente Gambau (2012). Adaptació de Felipe Gómez-Pallete. tribuna d’opinió. La Veu de Galícia 2004.08.25
kissesderegaliz.blogspot.com
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• Hi ha un llarg camí a recórrer el dia després de tallar la cinta…
www.freepik.es
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• El veritablement important són els serveis adreçats als ciutadans/es que es duen a terme dins les instal·lacions esportives…
www.parets.cat
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• Cal tenir molt en compte la rendibilitat social i esportiva de les instal·lacions però sense menystenir la seva viabilitat econòmica més enllà del moment de la presa de decisions i atenent les possibles fluctuacions de l’economia del municipi.
guaridadelingeniero.blogspot.com
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
“Les organitzacions més capaces d‘afrontar el futur no creuen en si mateixes pel que són, sinó
per la seva capacitat de deixar de ser el que són”.
Alberto Jorge Acosta cfr Jordi Viñas (2012), “Gestión del deporte en los distintos ámbitos profesionales. Análisis de las organizaciones deportivas. Entidades comerciales”. Máster oficial en gestió esportiva 2011-2013.
www.mirelasolucion.es
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
Les excuses:
• “Ja ens ho hem trobat així”.
• “Tota la vida s’ha fet d’aquesta manera”.
• “Si l’anterior govern no ho va canviar, no serem nosaltres qui ens posem la gent en contra…”.
www.granadaempresas.es
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
"Si fem ... el que sempre hem fet, no arribarem més enllà ... d'on sempre hem arribat“.(Senllé, 2001)
es-es.facebook.com
Es que si no et
transformes…
mai no volaràs
!!!
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
Cal substituir els “SI” i els “NO” immediats als ciutadans per…
“HO TINDREM EN COMPTE”
www.antoniocastrohermida.com
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
• Polític = programes electorals = eixos estratègics = objectius generals.
• Gestor esportiu = proposta/execució d’actuacions per aconseguir els objectius.
• Polític = objectius realistes i mesurables.
• Gestor Esportiu = esforços i/o resultats visibles.“ZAPATERO A SU ZAPATO” moblog.whmsoft.net
Polític = Gestor Esportiu
Gestor Esportiu = Polític
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
La intervenció política directa en la Gestió Esportiva sovint es gira en contra dels Equips de Govern i dels propis municipis:
• Selecció de personal sense qualificació.
• Establiment de serveis i de preus públics sense l’estudi de la seva viabilitat.
• Repartiment arbitrari no justificat de subvencions a entitats esportives.
laplumaviperina.blogspot.com
www.mundoapuestas.org
eticaydesarrollo2.wikispaces.com
POLÍTIQUES ESPORTIVES MUNICIPALS
Les 5 claus de les polítiques esportives:
1. Esperit crític.
2. Interès general.
3. Justícia social.
4. Sentit comú.
5. Objectius.
didaknet.com
EL DISSENY DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
ivisoivanna.wordpress.com
SERVEI D’EQUIPAMENTS DE LA SECRETARIA GENERAL DE
L’ESPORT
• El PIEC (Pla Director d’Instal·lacions Esportives de Catalunya).
• El Full Tècnic.
• Les fitxes tècniques.
• Cens d’equipaments esportius.
• Documents.
EL MAPA D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS
(MIEM)• Anàlisi de la situació actual de la dotació dels equipaments
esportius del municipi.
• Anàlisi de les necessitats d'equipaments esportius del municipi.
• Determinació de les necessitats en equipaments esportius segons les diferents xarxes considerades al MIEM.
• Concreció dels dèficits de cadascun dels tipus i el seu emplaçament dins del municipi. Distribució equilibrada segons les necessitats dels diferents districtes, barris, nuclis o entitats locals menors.
• Quantificar les reserves de sòl necessàries per atendre les necessitats en instal·lacions esportives del municipi.
• Definir els criteris de prioritat de les actuacions segons el dèficit existent en el municipi i en l’àmbit territorial corresponent.
ESTUDIS PREVIS
• Estudi previ al projecte arquitectònic:
– Justificació de l’actuació.
– Memòria descriptiva.
– Programa funcional.
– Pressupost estimatiu.
www.urbanvalladolid.es
ESTUDIS PREVIS• Estudi de viabilitat:
– Justificació de la necessitat de l’obra.
– Avaluació de les necessitats d’utilització:
• Anàlisi de la demanda.
• Anàlisi de l’oferta.
– Tipus d’obra que es projecta per atendre-les.
– Anàlisi de la utilització potencial de l’equipament.
– Previsió d’usuaris.
– Estudi econòmic i financer justificant la viabilitat econòmica de la construcció.
– Avaluació dels costos de l’adquisició de terrenys, urbanització, execució de les obres, llicències, honoraris, així com les previsions de finançament de la inversió, indicant-ne els imports i la procedència.
– Previsió dels ingressos i les despeses de funcionament (curt, mitjà i llarg plaç).
www.indiamart.com
EL PROGRAMA FUNCIONAL
• El programa funcional resumeixesquemàticament els diferents espaisesportius i complementaris d’unequipament esportiu preveient lescirculacions per a esportistes, personal iespectadors, així com les possiblescomunicacions i espais compartits ambd’altres equipaments.
• La seva definició al detall per part delgestor esportiu adequant-lo als serveisque es preveu allotjar resultadeterminant alhora de quel’equipament compleixi amb elsobjectius fixats i fins i tot contribueixi aestalvis econòmics rellevants.
EL PROJECTE DE GESTIÓGESTIÓ FUNCIONAL
• Organització: Organització interna, Serveis propis, Serveis exteriors.
• Recursos: Recursos materials, Recursos humans.
• Imatge i promoció: Imatge pròpia (senyalització, etc.), Imatge externa, Promoció.
GESTIÓ D’ACTIVITATS
• Activitats esportives: Escolars, De competició, De lleure.
• Actes extraordinaris: Actes esportius, Actes no esportius.
• Programació: Programació d’Activitats Esportives, Programació d’actes.
• Previsió d’usuaris de les activitats esportives: Escolars, Esportistes de competició, Població en general.
• Avaluació de l’impacte ambiental: Anàlisi dels impactes, Mesures correctores.
EL PROJECTE DE GESTIÓ
GESTIÓ DEL MANTENIMENT
• Blocs de manteniment: Manteniment normatiu, preventiu i correctiu.
• Previsió de consums: Electricitat, Combustibles, Aigua, Telèfon, Varis (productes d’ús diari : clor,...).
ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER
• Previsió d’ingressos: Abonaments, Tiquets, Lloguers, Cursos, Subvencions, Altres
• Previsió de despeses: Personal, Reparacions i conservació, Subministraments, Assegurances, Impostos, Material fungible, Amortitzacions, Despeses financeres, Diversos
• Programació del resultat:
– Previsió d’ingressos i despeses a quatre anys
– Compte de resultats a quatre anys (fitxa normalitzada)
EL PROJECTE DE GESTIÓ
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
• Plànols de situació amb: Equipaments escolars, Equipaments esportius existents, Recorreguts d’accés principals.
• Plànols d’emplaçament amb indicació dels aparcaments.
• Plànols de plantes : Distribució, Espais Esportius, Marcatges camps esportius, Grades,…
• Plànols de secció,...
info.netcenter.net
ENERGIES RENOVABLES I ALTERNATIVES
SOLARGeneració d’energia tèrmica a través de
plaques foto-voltaiques.
EÒLICAGeneració d’energia elèctrica a través d’aero-
generadors.
BIOMASAGeneració d’energia a través de calderes de
combustió de pellet, closques d’ametlles, pinyols d’olives,…
COGENERACIÓGeneració d’electricitat aprofitant l’energia tèrmica necessària per a l’escalfament de
l’aigua i la calefacció ambient.
FONTS ALTERNATIVES D’INGRESSOS
Abonaments, activitats, cursos, escoles esportives, lloguers per a ús esportiu, ventes diverses,…
… però podem fer alguna cosa més ???
EL PALAU SANT JORDIUn exemple a seguir (salvant les distàncies)
FONTS ALTERNATIVES D’INGRESSOS
Actes Corporatius
23%
Family shows13%
Esport19%
Música45%
TIPOLOGIA D’ESDEVENIMENTS PALAU SANT JORDI
Gabi Pérez (Maig 2012). “On tot és possible”. Presentació Ajuntament de Barcelona.
FONTS ALTERNATIVES D’INGRESSOS
% INGRESSOS POR CESSIÓ D’ÚS SEGONS TIPOLOGIA D’ESDEVENIMENTS DEL
PALAU SANT JORDI
Esport7%
Family shows19%
Actes corporatius
25%
Música46%
Actes Convits i Festes
2%
Actes Petit Musical
1%
Gabi Pérez (Maig 2012). “On tot és possible”. Presentació Ajuntament de Barcelona.
FONTS ALTERNATIVES D’INGRESSOS
Quant ingressen els nostres Ajuntaments per la cessió privativa de les instal·lacions esportives municipals en…
• Música ???
• Actes corporatius ???
• Family shows ???
• Actes, convits i festes ???
• Esdeveniments esportius ???
FONTS ALTERNATIVES D’INGRESSOS
Gestionem equipaments públics molt costosos, de grans dimensions i amb moltes possibilitats...
NO ENS PODEM LIMITAR A L’ESPORT
Volem o no volem treure rendiment econòmic de les instal·lacions esportives municipals per a
garantir-ne la seva sostenibilitat ???
EL PAPER DEL GESTOR ESPORTIUGESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.onlinecollegeclasses.com
CRITERIS TRADICIONALS PER A LA SELECCIÓ DE GESTORS ESPORTIUS
Mite de l'antiguitat:• Criteri de selecció basada en la
pertinença a l'entitat.Preferència de la lleialtat:• Millor una persona controlable
que preparada professionalment.Motivació i experiència anterior:• Es designa el gestor pel seu
interès cap a l'esport o per la sevaexperiència prèvia com aesportista o entrenador.
Vicente Gambau i Pinasa (2012)
despilfarro.com
www.sevillaopina.net
alejulay.blogspot.com
• Millor professional neutral que càrrec de confiança no professional.
http://4.bp.blogspot.com
CRITERIS TRADICIONALS PER A LA SELECCIÓ DE GESTORS ESPORTIUS
Escassa preparació:
• Una de les incongruències de lagestió esportiva consisteix enconcedir la direcció de lesentitats esportives a individusamb molt poca, o nul·la,preparació per al tipus de treballque han d'exercir.
(Parkhouse, 1978) citat per Vicente Gambau i Pinasa (2012)
www.srmacwire.com
CRITERIS TRADICIONALS PER A LA SELECCIÓ DE GESTORS ESPORTIUS
PERFIL DEL GESTOR ESPORTIU
Una direcció esportiva eficaç requereix que l'equip de direcciócomprengui i utilitzi els coneixements i les habilitatscorresponents a, com a mínim, cinc temes:
1. Fonaments de la Planificació Esportiva2. Coneixements, normes i regulacions de l'àrea d'aplicació.3. Comprensió de l'entorn de l'entitat (econòmic, cultural,
social, polític, físic, ...).4. Coneixements i habilitats de direcció general.5. Habilitats interpersonals (comunicació, influència,
lideratge, motivació, negociació, resolució de problemes,...).
Vicente Gambau i Pinasa (2012)
PERFIL DEL GESTOR ESPORTIU
www.cnnexpansion.com
• No diu sempre que si ni mai queno.
• Argumenta sempre el seuassessorament atenent aspectestècnics i jurídics.
• Vetlla per la integritat i seguretatdels usuaris dels sistemaesportiu i dels propis càrrecselectes.
• Representa un valor afegit i cercasolucions sempre al voltant delmarc jurídic i dins l’èticaprofessional. aguapasada.wordpress.com
ROL DEL GESTOR ESPORTIU
Vicente Gambau i Pinasa (2012)
RAONS PER A LA PRESÈNCIA D'UN GESTOR
ESPORTIU
• Garantir que l'organització faci el que ha de fer.• Vetllar per l'estabilitat de les actuacions.• Crear un correcte clima de treball.• Responsabilitzar-se d'orientar i desenvolupar
l'organització.• Assegurar-se de com evoluciona, progressa i s'adapta
als canvis de l’entorn.• Interpretar els valors dels superiors.• Vetllar per a que l'organització continuï la seva missió
sense desviacions irreparables.Mintzberg, 1973 cfr. Vicente Gambau i Pinasa (2012)
ELS OBJECTIUS COM A EIX DE LA GESTIÓ
OBJECTIUS
Esportius
Socials
Econòmics
Personal
Cultura Organitzativa
Recursos
Estructura Organitzativa
Vicente Gambau i Pinasa (2012)
ELEMENTS D’UNA ORGANITZACIÓ
DETERMINACIÓ D’ÀREES DE RESPONSABILITAT
DIRECTRIUS POLÍTIQUES
GESTOR ESPORTIU
ÀREA TÈCNIC-ESPORTIVA
COMUNICACIONS
MARQUETING
NETEJA
MANTENIMENT
RECURSOS ECONOMICS
RECURSOS HUMANS
OBJECTIUS
ADMINISTRACIÓINSTAL·LACIONS
LA NECESSITAT D’UNA PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.losemprendedores.com
LA NECESSITAT DE PLANIFICAR
“... Dibuixar una línia d’actuació adient a les nostres previsions o objectius”.
El procés de construcció i funcionament d’una instal·lació esportiva. (2.000) Joan Celma.
estrategiaeninternet.com
Què és ???
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• EXIGEIX PENSAR EN EL FUTUR:
En l’Administració Pública de vegades es pensa a curt termini (dia a dia, exercici econòmic, període electoral).
• CAL PLANTEJAR-SE UN FUTUR MÉS LLUNYÀ:
Voluntat de consens polític per a pensar en un futur llunyà en relació al sistema d’instal·lacions i equipaments esportius municipals.
www.scientificamerican.com
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
“La planificació a llarg plaç no es pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions
d’avui”. Peter Drucker
www.bigfootdigital.co.uk
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• OFEREIX UNA VISIÓ GLOBAL DE LES POSSIBILITATS REALS:
Proporciona als tècnics municipals una percepció clara de l’organització pública i dels seus límits i possibilitats.
Permet determinar els criteris de gestió i establir prioritats.
dae-mon1.deviantart.com
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• MILLORA L’ADMINISTRACIÓ DEL TEMPS:
La planificació proporciona un marc lògic i racional que permet utilitzar millor el temps.
Importantíssim en l’Administració local en que les actuacions es troben limitades a una legislatura. blog.logmycalls.com
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• DEFINEIX CRITERIS DE CONTROL:
La planificació eficaç ens marca uns criteris i indicadors de control per avaluar la consecució dels objectius que ens hem fixat.
Aquests criteris ens permeten augmentar l’eficiència del sistema d’organització i administració dels recursos, especialment el personal laboral.
www.administracionpublica.cl
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• DETERMINA LES RESPONSABILITATS:La programació identifica les actuacions que cal dur a terme
per tal d’assolir els objectius.També identifica els responsables de cada nivell d’actuació en
cada moment del procés:
“Quan tothom és responsable, ningú ho és”.
www.webcominc.com
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• AJUDA A SOLUCIONAR ELS PROBLEMES:
Els objectius i terminis clarament establerts ajuden a detectar les causes dels problemes.
Un cop detectats, ajuda a fer un diagnòstic i a prendre decisions per resoldre’ls.
www.vertex-fusion.com
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
• ESTALVIA RECURSOS
Una planificació eficaç permet l’optimització dels recursos econòmics, humans, materials i temporals.
www.efimarket.com
PRINCIPIS I AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ EFICAÇ
www.goldstandardmanagement.com
• OBTÈ RESULTATS AJUSTATS A EXPECTATIVES:
La planificació aconsegueix uns resultats que s’identifiquen plenament amb allò que s’havia concebut o que es considerava necessari.
RISCS DE LA PLANIFICACIÓ DEFICIENT
• Es fa la planificació però no s’aplica.
• Hi ha una distància excessiva entre les metes a curt termini i els objectius a llarg termini.
• Les responsabilitats no es distribueixen segons les necessitats de l’organització.
• Les estratègies no s’articulen adequadament.
• Les anàlisis prèvies no es fan correctament o hi manquen dades.
• No es fan revisions periòdiques de la planificació.
• La planificació proposada no s’adequa a les característiques de l’organització i els seus objectius, mitjans i recursos.
EL COST DE NO PLANIFICAR
• Carència de sòl per a equipaments esportius.
• Mala ubicació de les instal·lacions.
• Dimensions inadequades.
• Instal·lacions que no s’ajusten a les necessitats sol·licitades.
• Construccions i edificis no funcionals.
• Qualitats de materials inadequades o obsoletes.
EL COST DE NO PLANIFICAR
• Manca de definició clara de la missió i dels objectius.
• Costos molt més alts dels habituals.
• Necessitats i demandes de la població no identificades.
• Ubicació no adequada a la funció.
• Orientació geogràfica de la instal·lació no adequada a la pràctica (N-S).
• Característiques poc funcionals de l’equipament.
EL COST DE NO PLANIFICAR
• Model de gestió no ajustat als objectius i/o a les possibilitats.
• Dificultats per a l’explotació i el manteniment.
• Oferta de serveis inadequada a la demanda o a les necessitats.
• Política de preus excessivament alts o massa baixos.
• Mala imatge de l’equipament i la seva gestió ja des de l’inici.
EL COST DE NO PLANIFICAR
• Manca de consens polític i social.• Utilització per part d’uns sectors de la població en
detriment d’altres.• Dificultats d’adaptació a noves necessitats.• Desconcert en les persones implicades en
l’organització.• Desconfiança dels usuaris i practicants.• Aparició ràpida d’elements deteriorats i danyats.• Impossibilitat d’establir actuacions de qualitat.• Manca de credibilitat de la gestió municipal.• ...
PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE
• Preveure fluctuacions negatives de l’economia.
• Endeutament en relació a la capacitat derecaptació real d’ingressos corrents noextraordinaris.
• Endeutament atenent l’obligació de prestació deserveis de qualitat a la població.
• Compromís de cercar consensos en inversions i/oendeutaments que superin els mandatselectorals.
CONTINGUTS
• El marc competencial en matèria esportiva.
• Polítiques esportives municipals.
• El disseny de les instal·lacions esportives.
• El paper del Gestor Esportiu.
• La necessitat d’una planificació sostenible.
• El màrqueting esportiu en l’àmbit local.
• La importància del pressupost.
• El cost i el preu dels serveis i de la promoció social.
• Els indicadors de gestió: eines indispensables per a optimitzar la gestió esportiva municipal.
EL MÀRQUETING ESPORTIU EN L’ÀMBIT LOCAL
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.webwizards.pro
CONCEPTUALITZACIÓ DE MÀRQUETING ESPORTIU
CONCEPCIÓ IDEOLÒGICA
Cultura de gestió orientada cap al consumidor.
TÈCNIQUES ACCIONS
Conjunt de tècniques i/o accions dirigides a la creació de nous serveis esportius o a la consecució de major
participació en ofertes ja existents.
FINALITATSatisfacció permanent de les necessitats del
consumidor mitjançant una oferta de serveis que generi un benefici per a l’entitat i per al propi consumidor.
MÀRQUETING ESPORTIU = GESTIÓ ESPORTIVA
• L’anàlisi s’ha d’enfocar envers el que el consumidor desitja.
CONÈIXER NECESSITATS
• El servei es dissenya per a cobrir les necessitats del consumidor.
INTERPRETAR NECESSITATS
• El servei es fa públic.
• Els clients compren el servei.
• El servei cobreix les necessitats del consumidor.
SATISFER NECESSITATS
• Els clients satisfets amb el servei tornen a comprar-lo novament.
GENERAR BENEFICI MUTU
PROCESSOS DE VENDA DELS SERVEIS ESPORTIUS
ETA
PA IN
ICIA
L Comunicació
ETA
PA D
E C
OM
PR
A Inscripció
ETA
PA D
E C
ON
SUM Pràctica
ETA
PA F
INA
L Fidelització
INTERESSAR VENDRE SATISFER RETENIR
OBJECTIUS D’INCREMENT D’ÈXIT DE LES ENTITATS ESPORTIVES
MILLORAR ELS NOSTRES SERVEIS
AMPLIAR SERVEIS
CAPTAR NOUS CLIENTS
AUGMENTAR LES VENDES
INCREMENTAR LA SATISFACCIÓ DELS CLIENTS
ACTUACIONS DES DE L’ÀMBIT DE LA GESTIÓ ESPORTIVA
ANÀLISI I DIAGNÒSTIC
PLANIFICACIÓ
EXECUCIÓSEGUIMENT I
CONTROL
AVALUACIÓ
OBJECTIUS DEL MÀRQUETING ESPORTIU
• Escollir els segments de clientela que s'han de satisfer prioritàriament.SEGMENTAR
• Identificar i desenvolupar els avantatges competitius.SER DIFERENTS
• Triar una estratègia idònia en relació a la competència.COMPETIR
• Dissenyar i comunicar una identitat vinculada al posicionament.PROJECTAR
Presentar el mètode i les eines que ens permetran:
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOSTGESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.moreadwords.com.ar
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• El pressupost és més que un paper que ho aguanta tot…
http://alinstantenoticias.com
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• El pressupost recull el que volem i podem fer…
www.reprotek.es unaguitarrasincuerdas.blogspot.com
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
iqrafoundation.com
• L’elaboració del pressupost ha de ser un treball organitzat i en equip: Polítics + Gestor Esportiu + Responsables d’Àrea.
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• Al fer el pressupost és recomanable tendir cap a previsions d’ingrés i de despesa realistes (tirant a pessimistes…).
maldicion-sisifo.blogspot.com
“Aquest got està mig
buit”
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• Un cop aprovat, el pressupost ha de ser el nostre full de ruta i no oblidar-lo en un racó…
sociedadvenezolana.ning.com
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• Cal establir indicadors de seguiment periòdics per al control del pressupostat i l’executat…
ciclog.blogspot.com
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• En cas de ser possible, deixar les inversions i les despeses menys necessàries per al darrer trimestre de l’exercici…
blog.mirayvuela.com
LA IMPORTÀNCIA DEL PRESSUPOST
• Abans d’elaborar el nou pressupost, cal tenir en compte les desviacions sofertes en l’anterior i reconduir-les…
www.combinatoriablog.com.ar
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I SOCIAL
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS
www.eoi.es
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
COSTOS
El cost de producció és el valor dels factorsproductius consumits per a la producció d'un béo servei.
JORDI GIBERT I MOMBRÚ (2010). “Elements econòmics per a la gestió municipal”. Fundació Institut de Formació Contínua. Universitat de Barcelona (IL3-UB) 2010
www.eoi.es
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIALDESPESES, COSTOS, INGRESSOS I BENEFICIS
• Despeses: diners dedicats a l'adquisició de béns i serveisper a l'activitat productiva de l'entitat.
• Costos: despeses consumides en l'activitat productiva o deprestació d’un servei concret.
• Ingressos: quantitat de diners que obté una entitatcomercialitzant els seus béns
o serveis durant un període
determinat.
• Benefici: és la diferència
entre els ingressos i els costos.
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
COSTOS FIXOS, VARIABLES I TOTALS
• Els costos fixos o estructurals són independentsdel nivell de producció, és a dir, no varien sicanvia la quantitat produïda.
• Els costos variables són els proporcionals al nivellde producció o de prestació de serveis, com mésproduïm, més augmenten els costos variables.
• Els costos totals són la suma dels costos fixostotals i els costos variables totals.
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
Encara que l'empresa no produeixi res o nopresti cap servei, té costos fixos; per exemple:
• Els mínims de potència elèctrica contractada.
• Alguns tributs.
• El personal administratiu.
• El gerent i personal intermig de l'entitat.
• Les amortitzacions dels equipaments.
• ...
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
Són costos variables per exemple:
• Les llicències federatives o escolars.
• Els consums d'energia
• Els salaris de treballadors que realitzenactivitats productives finalistes.
• Els arbitratges.
• ...
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
LLINDAR DE RENDIBILITAT:
La quantitat de produccióvenuda (nº d’usuaris, nº dequotes periòdiques,...) apartir de la qual escomença a obtenirbeneficis s'anomena llindarde rendibilitat o punt mort. planeconomico.com
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
RENDIMENTS
Quan sabem a partird'on no tenim pèrdues,és necessari conèixer lacombinació de factorsque ens resulta mésinteressant per alnostre cas.
REDUIR/AMPLIAR COSTOSFIXOS
REDUIR/AMPLIAR COSTOS
VARIABLES
INCREMENTAR/REDUIRTARIFES
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
EL PREU DELS SERVEIS PÚBLICS
– Taxa i preu públic.
– Preu públic = No inferior al cost del servei.
– Concepte de competència deslleial.
– Promoció esportiva i social directa i indirecta.
– Col·lectius exempts de pagament = Promoció Esportiva i Social.
– El cost i els rendiments de la promoció esportiva i social.
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
Requeriments per a la gestió eficient dels serveis:• Costos mínims.• Qualitat adequada.• Procediments eficients.• No permetre la inactivitat.• Dimensió correcta dels serveis.• Instruments apropiats de mesura i de seguiment.• Avaluació de l'execució dels programes i activitats.• Plantejament de solucions alternatives.• Evitar els treballs innecessaris.• ...
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
• Els usuaris dels serveis públicsvaloren el que reben.
• El valor indica el grau d'utilitat deles coses per satisfer necessitats oproporcionar benestar.
• En la cultura anglosaxona s'utilitzael concepte “value for money” ,amb el qual volem indicar larealització de totes les activitats almés alt nivell de prestació i almínim cost.
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
“Value for money” indica:
• Mínim cost.
• Màxim producte.
• Millor resultat.
proaxis.ltd.uk
EL COST I EL PREU DELS SERVEIS I DE LA PROMOCIÓ ESPORTIVA I
SOCIAL
El concepte “Value for money” va lligat a tresatributs:
• L'eficàcia.
• L'eficiència.
• L'economia.
ELS INDICADORS DE GESTIÓ: EINES INDISPENSABLES PER A OPTIMITZAR LA GESTIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL
GESTIÓ EFICIENT DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALSadmon-indicadoresdegestion.blogspot.com
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
• Els indicadors de gestió ens permeten mesurarels objectius plantejats.
felipemaggi.com
ELS INDICADORS DE GESTIÓ• Per conèixer el valor que tenen els nostres
serveis esportius, hem de mesurar -mitjançantindicadors de gestió- i comparar aquestsindicadors amb els d'altres poblacions oinstal·lacions i amb els nostres propis valorshistòrics.
www.carlesgili.es
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
• Hem de poder analitzar els valors de cadaindicador de gestió amb relació a la mitjana delsdel seu grup i de l’històric de resultats.
• Per realitzar una bona gestió, és fonamentalpreparar i tractar la informació obtinguda de lesdades que hem de registrar d'una maneraordenada i sistematitzada.
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
CARACTERÍSTIQUES DELS INDICADORS DE GESTIÓ:• Han de ser clars, sense ambigüitats.• Han de mantenir sempre el mateix nom i forma
de mesurar-se.• Han de tractar la informació de tots i cadascun
dels àmbits en els que treballa l’organització.• Han d’estar connectats clarament i lògicament
entre ells.• Aconseguir les dades ha de ser una tasca
relativament senzilla.Jordi Viñas (2012). Qüestions específiques de la gestió d’organitzacions comercials. MÁSTER OFICIAL EN GESTIÓ ESPORTIVA 2011-2013. INEFC
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Els indicadors de gestió ens han d'ajudar aconèixer millor la nostra organització i, sobretot,a saber si satisfem les necessitats, interessos odesitjos dels ciutadans i de les ciutadanes.
Podem agrupar-los en:
• Indicadors d'eficàcia
• Indicadors d'eficiència
• Indicadors d'economiaJORDI GIBERT I MOMBRÚ (2010). “Elements econòmics per a la gestió municipal”. Fundació Institut de Formació Contínua. Universitat de Barcelona (IL3-UB) 2010
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Indicadors d'eficàcia:
• Els indicadors d'eficàcia determinen el grau de consecució dels objectius i ens aproximen a la vessant més qualitativa dels serveis.
www.clarionenterprises.com
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns dels Indicadors d'eficàciaquantitatius poden ser:• Històric mensual del nombre
d'usuaris:– Nº d’abonats.– Nº de participants en activitats
dirigides, escoles esportives.– Nº d’assistents a espais
esportius d'ús lliure (piscinesdescobertes, sales esportives).
*Importància de segmentar elsindicadors per grups d'edat(infantil, juvenil, adults, 3 ªedat) i franges horàries.
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns dels Indicadors d'eficàcia quantitatiuspoden ser:
• Nº d’altes
• Nº de baixes
• Rotació (Altes menys Baixes en un mateixperíode).
*Realitzar un històric mensuals dels 3indicadors.
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns dels Indicadors d'eficàcia qualitatiuspoden ser:
INDICADORS REACTIUS:
1. Qüestionaris de motius de baixa dels serveis.
2. Anàlisi dels formularis de queixes i suggeriments.
3. Qüestionaris de satisfacció del client.
4. Qüestionaris de detecció de clima laboral.
INDICADORS PROACTIUS:
1. Qüestionari d’expectatives del nou client.
2. Qüestionari de detecció de demandes no satisfetes.
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Indicadors d'eficiència:• Els indicadors d'eficiència són aquells que
mesuren els recursos utilitzats en termesde resultats (no simplement es tracta demesurar l'eficiència econòmica, sinótambé aspectes parcials de la relació-eficiència tècnica, eficiència adaptativa...).
• Estableixen la relació entre els recursosutilitzats (béns i serveis consumits) i elsresultats obtinguts (béns i serveisproduïts).
www.123rf.com
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns indicadors d'eficiència poden ser:
• Percentatge d'increment temporal d'usuaris(mensual, trimestral, anual).
• Percentatge d'usuaris en relació al nombred'habitants (per segments d'edat,procedència, nacionalitat, ...).
• Nombre d’usuaris per monitor.
• ...
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Indicadors d'economia:
• Els indicadors d'economiaaporten informació respecte alcost del servei, relacionant elsrecursos disponibles amb elsrecursos utilitzats.
• S'aconsegueix l'economia quans'adquireixen els recursos mésadequats (en quantitat iqualitat) al cost més baix. www.magnetismsolutions.co.nz
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns indicadors d'economia poden ser:
• Indicadors de seguiment pressupostari:
– Anàlisi comparativa del pressupostat al real(control mensual o trimestral): valor absolut ipercentual de les desviacions.
• Indicadors d'ingrés
• Indicadors de despesa
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns dels principals Indicadors d'ingrés són:• Matrícules• Quotes d'abonats (diferents tipologies: infantil,
juvenil, adults, 3 ª edat, familiars, col · lectius,horaris i freqüències reduïdes, ...).
• Serveis complementaris d'abonats (entrenamentspersonals, quotes especials - vips -, taquillespersonals, tovalloles, bugaderia, material esportiu -raquetes, pilotes, ... - ...).
• Quotes d'activitats (futbol, ioga, atletisme, ...).• Tarifes temporals (inscripcions a esdeveniments
esportius, entrades puntuals, bons, ...).• Lloguers (espais esportius, pistes, restauració,
locals, despatxos, carrils piscina, ...).• Vendes (material esportiu, marxandatge, vending,
productes nutricionals, ...)• Altres ingressos: comissions per devolució de
rebuts bancaris, prestacions de serveisprofessionals, ...
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Alguns dels principals Indicadors de despesa són:
• Personal i prestacions de serveis de base(recepció-administració, esportius, gestió,formació, dietes i desplaçaments,…).
• Altres prestacions de serveis (prevenció deriscos, comptabilitat, honoraris laborals,…).
• Consums (llum, gas, aigua, telèfon-internet,productes químics,…).
• Subministraments (material esportiu,d’oficina,…).
• Manteniment (reparacions i conservació,contractes de manteniment,…).
• Arrendaments i cànons (rèntings, lloguerd’espais i/o d’equips,…).
• Serveis bancaris.
• Altres despeses.
ELS INDICADORS DE GESTIÓ
Indicadors de rendibilitat:• MARGE BRUT: ventes menys cost dels
productes/serveis venuts.• EBITDA (Benefici Operatiu): marge brut menys les
despeses operatives.• BAIT: benefici abans d’interessos i impostos (EBITDA
menys amortització).• BAT: benefici abans d’impostos (BAIT menys
interessos).• BENEFICI NET: benefici després d’amortitzacions,
interessos i impostos (BAT menys impostos).
Fonamentat en Francesc Solanellas (2012). Finances.
MÁSTER OFICIAL EN GESTIÓ ESPORTIVA 2011-2013. INEFC
L’Activitat Física i l’Esport…Són de 1ª necessitat !!!
Gràcies per la vostra atenció.
Marc Vilabrú Noró[email protected]
“Participem en una cursa que no podem perdre… Hem d’estar preparats !!!
Marc Vilabrú Noró
• Delegat Tarragona – Terres de l’Ebre de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP)
• Gerent-Tècnic Àrea Municipal d’Esports Ajuntament de L’Ametlla de Mar
• Soci-Director Fairplay Grup – Valors en l’Esport, sl
• Llicenciat INEFC Lleida (1994-99)
• Postgrau en Gestió Esportiva Municipal Universitat de Barcelona (2010-11)
• Màster en Gestió Esportiva INEFC (2011-13)
