Arriba l’Alimentaria

Número 13

Primavera ‘16

Revista del Gremi d’Hostaleria i Turisme del Barcelonès Nord i Maresme Sud

Santa Maria, 60 Badalona | 93 389 15 10

Un país ple d’estrelles, Michelin 2016

Reportatge restaurant TresMacarrons

El 40% de les reserves ja són online

GHT-13.indd 1 18/04/2016 15:07:01

Agraïments a:

GHT-13.indd 2 18/04/2016 15:07:05

Agraïments a:Sumari

4-5 Alimentaria presenta les noves

tendències de consum

6-7 Un país ple d’estrelles

9 La personalitat del negoci

10-11 El Tresmacarrons rep

la seva primera estrella

12-13 La importància del disseny del local

14-15 Solucions per a exteriors

18-19 El món digital s’imposa a

les reserves dels restaurants

22-23 Calendari de fires

27 La higiene en la prevenció de riscos

20-21 L’escola d’hostaleria del GHT 28-29 Fiscal

24 Calendari de festius 33 Normativa

26 Serveis del GHT

+

GHT-13.indd 3 18/04/2016 15:07:10

La nova edició d’Alimentaria arriba el 25 d’abril de 2016 al recinte Gran Via de Fira de Barcelona. El saló celebra els seus 40 anys amb una re invenció de la seva oferta expositiva i reforçant el seu posicionament estratègic en gastronomia, restauració i hostaleria.Al costat de sectors locomotora com Intervin, Intercarn, Restaurama o dels ja consolidats com Interlact, Alimentaria 2016 projecta Multiple Foods per donar cabuda a empreses multiproducte, del sector del dolç, conserves, olis, partici-pacions internacionals i autonòmiques, a més d’acollir aliments propis de la dieta mediterrània i de caràcter funcional, ecolò-gic, orgànic i Premium. Nous espais que es sustenten sobre els objectius prioritaris del saló: fomentar el negoci, la innovació i la internacionalització de les empreses participants i ressaltar els valors i atributs

de les marques alimentàries.D’aquesta manera i respecte a edicions anteriors, Alimentaria simplifica els seus salons de 14 a 5, però al mateix temps incrementa les possibilitats de participació de les empreses expositores en base a nous eixos i tendències de consum. Mul-tiple Foods, el nou saló de les tendències alimentàries i els productes especials i funcionals, incorpora Alimentació Ecolò-gica, Olivaria, Expoconser, Interpesca, els International Pavilions, Lands of Spain, Snacks, Biscuits & Confectionary, Expo-conser, Mediterranean Foods, Healthy Foods i Fine foods, a més de la zona Premium i de la Barra dels Olis d’Oliva. Per la seva banda, Restaurama integra Expobebidas i acollirà les empreses de Congelexpo.Els productes carnis, els vins i la gastro-nomia lideren la indústria alimentària es-

panyola, de manera que aquests sectors es comporten com a autèntics pilars de l’esdeveniment, però al mateix temps “Ali-mentària potencia la millor producció de la Dieta Mediterrània, les conserves, els dolços i la resta de segments productius, agrupant-los amb sectors afins per oferir a l’expositor la possibilitat de multiplicar les seves sinèrgies“, afirma J. Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhibitions i màxim responsable del saló.

Internacionalització, innovació i gastronomiaLes activitats d’Alimentaria 2016 estaran dirigides a detectar i promoure oportu-nitats de negoci exterior, a impulsar la innovació en el sector i a potenciar les connexions entre gastronomia, indústria i turisme.El saló es promou arreu del món per tal

Alimentaria presenta les noves tendències de consum El saló celebra el seu 40è aniversari com a privilegiat testimoni de la indústria

Actualitat

4 5

GHT-13.indd 4 18/04/2016 15:07:11

“Alimentària potencia la millor producció de la Dieta Mediterrània, les conserves, els dolços i el resta de segments productius, agrupant-los amb sectors afins per oferir a l’expositor la possibilitat de multiplicar les seves sinèrgies“

J. Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhibitions

4 5

d’identificar i atreure, principalment, com-pradors de mercats emergents i de països europeus. La internacionalització se-gueix sent una prioritat per a Alimentaria, d’acord amb els objectius de la indústria espanyola d’alimentació i begudes que es proposa potenciar les exportacions per passar de 22.600 milions d’euros al 2.013, a 46.000 milions d’euros l´any 2020.Els programes d’internacionalització, així com les activitats relacionades amb la innovació tornaran a tenir lloc a The Al imentar ia Hub, que incorpora com a novetat una àrea d’assessoria per a aquelles empreses que vulguin començar a exportar. Altres continguts d’aquesta gran àrea d’innovació i internacionalització seran les exposicions Innoval i Best Pack, les trobades de negocis Food & Drink Bu-siness Meetings i de R + D + I de FIAB,

el Cafè amb Experts d’ICEX, el Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, el Congrés de Creació de Valor Compartit de Nestlé, l ’espai Food Factory per a start ups i Business Angels i la trobada de blocaires, entre d’altres.En el marc del saló Restaurama, The Alimentaria Experience, la gran àrea de tendències gastronòmiques d’Alimentaria, afronta la seva segona edició potenciant activitats de gran acceptació com els ta-llers i aules gastronòmiques, on participen primeres figures de la cuina internacional, les estacions de showcooking, la llibreria gastronòmica i la gran final del Concurs Cuiner de l’Any. Aquest espai interactiu de creació incorpora noves seccions dedicades al turisme gastronòmic; fleca, pastisseria i gelateria; cockteleria; snac-king, i l’última tendència en gastronomia a peu de carrer.

CERVESA · BERRE · CERVEZA · BER · BEER · STAWCA

LA NOVA CERVESA ARTESANADEL MARESMEFÀBRICA DE CERVESA ARTESANA93 638 59 31VENDA DIRECTA A FÀBRICAwww.lacabradelmaresme.comFabricat i embotellat per: Cervezera del Maresme S.L.U. Camí del Mig, 110 · Polígon Industrial Les CortsCabrera de Mar, España

GHT-13.indd 5 18/04/2016 15:07:15

Pilar Tomás

L’Hostal Dos Reis Católicos de Santiago de Compostela va acollir la festa de pre-sentació de la nova guia Michelin Espanya & Portugal 2016. Una nit molt especial però sense gaires sorpreses, segons ja es preveia. L’expectació era màxima, això sí.L’Olimp de la cuina mundial no incorpora cap altre restaurant espanyol amb tres estrel les Michel in, però sí manté als vuit tr iestrellats espanyols: Akelarre, Arzak , Azurmendi, El Celler de Can Roca , Diverxo, Martin Berasategui, Quique Dacosta i Sant Pau. Els inspec-tors consideren que als aspirants a la tercera estrella els manca “regularitat en l’excel·lència” ja que segons ells “els 23 biestrellats han d’apretar encara més per

aconseguir entrar en l’exquisit grup. Sí trobem novetats en la categoria de dues estrelles amb noves incorporacions, com la del restaurant Coque de Mario San-doval a Humanes (Madrid) aconseguida “pels increïbles jocs cromàtics i exquisides presentacions”. Fernando Perez Arellano també aconsegueix la segona estrella per al seu Zaranda (Es Capell, Mallorca), un talent en propulsió que ja havia estat distingit amb una estrella a Madrid, abans de traslladar-se a les Balears, i que ara es distingeix per “la cuina d’autor d’excel·lent tècnica, la qualitat dels productes locals i les sorprenents fusions de sabors”. Dos restaurants de Barcelona amb el segell de El Bulli aconsegueixen la seva primera estrella: Hoja Santa, d’Alber t Adrià i el seu soci mexicà Paco Méndez, i

Disfrutar, del trio format per Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch, que porten poc més d’un any de trajectòria exercint de “bullinians” al carrer Villaroel.

Les noves estrelles La guia ha estat generosa en les incor-poracions a la categoria d’una estrella. Catorze establiments espanyols aconse-gueixen la seva primera distinció, sense oblidar que altres nou la perden, ja sigui per tancament o criteri dels inspectors.A Catalunya quatre restaurants llueixen ja amb la seva primera estrella Michelin: Tresmacarrons (El Masnou), Empòrium (Girona), Disfrutar (Barcelona), i Hoja Santa (Barcelona) que aconsegueix la seva primera estrella en el seu primer any de vida.

Estrelles Michelin 2016: Creativitat, sabor i tècnica14 noves distincions a la prestigiosa guia, quatre d’elles a Catalunya

Un país ple d’estrelles

6 7

GHT-13.indd 6 18/04/2016 15:07:18

Curiositats i resum de la gala:A la gala es van poder gaudir les crea-cions culinàries d’alguns dels xefs gallecs que ostenten estrelles Michelin, encarre-gats de posar sabor a la gala.

No ha hagut cap ascens dels restaurants amb dues estrelles cap a l’exquisit grup de les tres estrelles.

El vasc Mugaritz, un dels establiments més vanguardistes del món, continua sent l’etern candidat a la tercera estrella.

Por tugal segueix sense tenir cap res-taurant amb tres estrel les Michelin a l’edició de la guía 2016. Continua oferint tres restaurants amb dues estrelles i 11 establiments amb una estrella.

A la guia també es destaquen els “Res-taurants Bib Gourmand”, establiments que els inspectors consideren distingits per tenir la millor oferta “qualitat-preu”.

Els restaurants espanyols amb tres es-trelles Michelin 2016, que el·laboren una cuina excepcional i justifiquen un viatge per conèixer-los són:-Akelarre (Sant Sebastià, Guipúzcoa)-Arzak (Sant Sebastià, Guipúzcoa)-Azurmendi (Larrabetzu - Biscaia)-DiverXO (Madrid)-El Celler de Can Roca (Girona)-Martín Berasategui (Lasarte, Guipúzcoa)-Quique Dacosta (Denia, Alacant)-Sant Pau (Sant Pol de Mar, Barcelona)

2 restaurants pasen d’una a dues estre-lles: Coque (Madrid) i Zaranda (Mallorca).

9 restaurants han perdut la seva estrella Michelin: Ca l’Arpa (Banyoles), Manairó (Barcelona), Aizian (Bilbao), Casa Alfonso (Dehesa de Campoamor, Alacant), La Casa del Carmen (Olías del Rey, Toledo), Vertical (València), Miramón Arbelaitz (Sant Sebastià), i Comerç 24 i Neichel tots

dos de Barcelona, els tres últims perden la seva estrella per tancament.

Catalunya és la comunitat amb més res-taurants distingits, amb la incorporació del Disfrutar, l’Hoja Santa, l’Empòrium i el Tresmacarrons la xifra de restaurants estrellats ascendeix a 50 establiments i “il·lumina” Catalunya amb 60 estrelles.

El Celler de Can Roca i el Sant Pau continuen sent els dos únics del territori amb tres estrelles.

Espanya es manté protagonista al mapa gastronòmic internacional amb 8 restaurants amb tres estrelles, 23 restaurants amb dues estrelles i 157 res-taurants amb una estrella Michelin.

6 7

A la pàgina anterior, aspecte de l’entrada a l’espai de la gala. En aquesta pàgina, dos detalls de l’aperitiu ofert als assistents i foto de grup dels xefs dels restaurants espanyols amb tres estrelles. A la foto inferior foto de grup dels restauradors amb la seva primera estrella Michelin.

GHT-13.indd 7 18/04/2016 15:07:23

GHT-13.indd 8 18/04/2016 15:07:26

9

Les darreres tendències de gestió gas-tronòmica al nostre país marquen el camí establert per aconseguir l’èxit en el món gastronòmic actual. La revista Gastroeconomy està d’acord amb les conclusions extretes al I Fòrum Gastronòmic Mundial: Avui dia el punt número u a respectar és la necessitat de conceptuar la oferta del negoci, és a dir, buscar l’argument principal per donar de menjar.

Aquest punt ve definit pel tipus de local, la carta i la seva imatge a la web o xarxes socials. Un altre aspecte determinant és la selecció de la matèria primera (per exemple fer una aposta pels productes ecològics) i la relació amb els proveï-dors. També cal tenir en compte altres

detalls com la decoració o els uniformes de l’equip.

No es tracta de parlar d’un tipus de cui-na determinat, o un plat estrella, sinó de conceptuar la proposta gastronò-mica, això significa tenir personalitat en el disseny de tot el format.Al primer Foro Mundial de Turismo Gas-tronómico OMT-BCC, es va tractar es-pecialment el tema de la conceptualit-zació del turisme gastronòmic, amb la par t ic ipac ió d ’exper ts internacionals com el Sr. Erik Wolf, director executiu de la World Food Travel Association, i el xef d’Akelarre (Donostia, Gipuzkoa), Sr. Pedro Subijana.Es van donar algunes directrius per en-tendre les tendències actuals del turisme

gastronòmic. Per donar un exemple 27,3 milions de turistes americans tenen com a motivació principal en la decisió dels seus viatges la realització d’activitats gastronòmiques, segons el Global Food Tour ism Repor t de l ’empresa Mintel, especialitzada en estudis de mercat i comportament del consumidor.

Al 2013 7,4 milions de turistes interna-cionals van arribar a Espanya atrets per la seva gastronomia, un 32% més que l’any anterior segons dades de Turespa-ña. El 74 % dels britànics que viatgen a Es-panya asseguren que val la pena visitar el destí per la seva gastronomia. Així doncs, i cada cop més, la oferta ha d’adaptar-se a la diversa realitat i a la millora de les capacitats del turista gastronòmic.

La personalitat del negoci

Tendències

GHT-13.indd 9 18/04/2016 15:07:28

Pilar Tomás

El telèfon del Tresmacarrons al Masnou treia fum al dia següent a la gran Gala de la Guia Michelin. Les felicitacions, les peticions de mitjans de comunicació i les reserves dels seus clients s’entre-mesclaven en el que s’intuia un huracà en ple Maresme. No ho esperaven, tot i que portaven treballant molt dur en el projecte durant sis anys per aconseguir-ho.

La primera estrellaMiquel Aldana, xef del restaurant, va viat-jar fins a Santiago de Compostela encara sense saber que havien assolit el seu pri-mer “macarron”. És per això que l’equip va quedar pràcticament “en estat de shock”

al conèixer la notícia. Així va reaccionar per exemple Núria Orra, parella del xef i una de les responsables del negoci, quan “l’estrellat” Víctor Quintillà, del restaurant ‘Lluerna’ de Santa Coloma de Gramenet, els va trucar per felicitarlos. Ell va ser el primer d’una llarga llista en fer-ho. Eren les 9h del matí i com cada dia obríen el restaurant per acondicionar la sala, parar les taules, organitzar el menú... a l’activitat habitual es va sumar l’atenció al telèfon que no deixava de sonar. A la cuina l’equip de Miquel començava a preparar el menú, a l’espera de que arribés el xef. El restaurant ofereix un menú de migdia de dimecres a divendres, i a les nits i caps de setmana disposen una àmplia carta de cui-na catalana contemporània de temporada.

Un clàssic? L’arròs amb carxofes i esca-marlans. El plat més reclamat entre els fidels comensals del Tresmacarrons, que no els permeten deixar de preparar-lo.Aquell dijous el menú de migdia consistia en sopa de ceba, amanida, parmentier de patata amb foie, bacallà al pil-pil, peus de porc amb mongetes del ganxet i cassola d’escamarlanets.

FilosofiaCuina catalana contemporània, dedica-da als productes de temporada sobre el marc local que els recull. Obre les seves portes a finals del 2009, al cap un cuiner format a l’Escola Universitària de Sant Pol de Mar i a les cuines de restaurants com Alkimia o Can Jubany.

“Seguirem sent nosaltres mateixos”El restaurant del Masnou va rebre la primera estrella a la Gala 2016

El Tresmacarrons rep la seva primera estrella

10 11

GHT-13.indd 10 18/04/2016 15:07:29

El xefMiquel Aldana va començar els seus estudis a la EUHT Sant Pol (Escola Uni-versitària d’Hostaleria i Turisme) abans de cumplir els 18 anys. Un cop finalitzats els estudis inicià la seva marxa per dife-rents negocis, com és el cas de l’Hostal La Gavina de S’Agaró, a on va “debutar” professionalment. Després va passar per la Torre del Remei a Bolvir de Cerdanya (Relais Chateaux) i per la pastisseria Sauleda de Sant Pol, a on es dedicà a la pastisseria i els càterings. La seva formació al costat del Nando Jubany a Can Jubany, i amb Pere Graupera de “Casa Irene” a la Vall d’Aran, mereixen especial menció. Ambdós representen per a ell dos dels seus “vertaders mestres”. Va ser llavors quan va decidir viatjar fins a Paris i durant un any va treballar a l ’Hotel Chez Ca-zaudhore la Forestiere a Saint Germain en Laye (Relais & Chateaux) i finalment, abans de decidir-se per obrir el seu propi negoci, va estar dos anys al restaurant Alkimia, al costat del Jordi Vilà.Tot i format a l’escola més clàssica, Mi-quel sempre ha estat obert a les noves tècniques gastronòmiques, ha viscut en primera persona la seva revolució amb curiositat i ha incorporat la seva reinter-pretació de la cuina en el seu projecte al Tresmacarrons.

El restaurantEl projecte de Miquel Aldana i el seu equip aposta per una carta actual i en continu canvi, adaptant-se als productes de temporada, que fan servir en el seu moment idoni, amb cuidades elaboracions i molt de mimo als detalls. Cuina catalana contemporània, dedicada sempre als pro-ductes de temporada i al seu entorn local. Es tracta d’un projecte integrat al cent per cent a la comarca del Maresme. Tresmacarrons practica una cuina comar-

cal i estacional, organitzant juntament amb els productors els calendaris dels productes (tot i que ens expliquen, cada cop els calendaris es veuen modificats pels canvis que darrerament sofreix la meteorologia) per a construir una carta en constant adaptació segons l’estat dels productes. Així doncs, es confecciona una cuina governada pel mar (just al davant del restaurant), per la muntanya (Serrala-da Litoral) i pels horts del Maresme que els envolten.

10 11

GHT-13.indd 11 18/04/2016 15:07:32

12

La importància del disseny del local

Gastronomia i Arquitectura han de fusio-nar-se en un tot per aconseguir una fi, que no és altre que satisfer a un client cada vegada més exigent, cada vegada amb més coneixements al respecte, i al qual cada dia és més difícil sorprendre. La recerca de l’originalitat i sobretot la diferenciació ha de ser el camí, d’aquí la importància per conèixer aquests veritables valors d’una cuina per concloure en dissenys d’espais únics I amb personalitat. Tot allò que fem per millorar l’experiència del nostre client en el restaurant serà benvingut, perquè avui en dia la diferència del passat més recent, és que ja no volem sortir amb la panxa plena del restaurant, sinó amb el somriure d’orella a orella. A més de conèixer el negoci de la restauració en general i l’entorn particular en el qual es mourà el restaurant i el seu client tipus, hem

de disseccionar el tipus de cuina del nostre restaurant.Hem de conèixer cada un dels atributs princi-pals de la cuina, només així serem capaços de comunicar els trets que realment fan diferent al restaurant i que són rellevants pel client, només així connectarem emocional-ment amb el target del restaurant.Posem algun exemple general. Una cuina tradicional amb dominància de producte local o de zona requereix un disseny basat en una selecció de materials elementals i poc tractats estèticament, si pot ser fins i tot autòctons. Com ara fusta, pedra, ferro ... Quant a colors, seleccionaríem tons prima-ris i identificatius de la zona o producte en qüestió.Si per contra aquesta mateixa cuina utilit-za tocs futuristes i innovadors o fins i tot s’acosta a la cuina fusió, podríem tractar

aquests mateixos materials de forma actual amb revestiments o pintures, i optant a completar amb altres acabats més actuals. La distribució d’espais i funcionalitats sembla fonamental a l’hora de garantir certa intimitat a les taules en sala. Si bé és cert que hi ha un tipus de restaurant que no ho requereix, normalment la intimitat de les taules és un dels atributs més valorats pels clients i per tant una qualitat d’atenció obligatòria en el disseny de restaurants. La il·luminació és clau per a qualsevol negoci, però en el disseny de restaurants pot ser determinant. En un restaurant la llum ha de ser la justa, ni molta ni poca, la justa ... i per descomptat, de qualitat. Quan diem qualitat ens referim al fet que la llum ha d’estar ben planificada per evitar, entre altres problemes, ombres molestes, enlluernaments, zones en penom-bra, etc.

Disseny i interiorisme

GHT-13.indd 12 18/04/2016 15:07:33

93 004 50 93637 78 97 73

Carrer Roger de Flor, 101. 08912. Badalonawww.fdesignstudio.es

• Venda i instal.lació de maquinària per l´hosteleria, pastisseria i alimentació.• Cambres frigorífiques.• Campanes i extracció de fums• Sistemes de tractament de fums sense sortida• Acer inoxidable a mida• Servei tècnic• Interiorisme per a bars, restaurants i hotels• Mobiliari per l´hosteleria• Vaixella i productes químics• TPV i sistemes de gestió • Claus en mà• Projectes i consulting • Finançament

Que el menjar d’un restaurant sigui bo és fonamental, però hi ha molts factors que poden fer que la sortida a menjar sigui excel·lent o desastrosa. A continuació, fem un repàs per 10 estratègies per entendre per què hi ha restaurants als quals no va ningú, tot i oferir bon menjar, i per què uns altres, aconsegueixen imposar un estil que tots volen imitar.1. Les darreres tendències exigeixen espais ambientats amb un tint casolà i familiar, amb la taula ben posada. Vaixelles dels anys 70, gerres de ceràmica amb sucs espremuts al moment i menjar servit de la font al plat.2. L’estàndard. Aquesta tendència en ambientacions destaca la senzillesa i el minimalisme, els blancs i els colors fusta. El fonamental és l’homogeneïtat d’estil.3. Res més llunyà que el vell i servicial

cambrer que et tractava de vostè, la seva velocitat i la seva sapiencia gastronòmica. Per bé o per malament, avui els restaurants busquen cambrers que siguin “diferents” i fins a cert punt, “exòtics”.4. Una tendència que va començar fa alguns anys i encara continua creixent són les clàssi-ques pissarres negres escrites amb guix blanca o de colors. Un altre sistema de moda és el cambrer que porta la pissarra taula per taula i ho llegeix en veu alta.5. Cuines a la vista. Ja fa un temps que els amos dels restaurants van començar a enten-dre que als comensals els genera confiança que les cuines es vegin.6. Adéu a les taules baixes. Ja n’’hi ha prou de menjar ajupits i incòmodes. No fa tant es va imposar la moda de les taules i les butaques

baixes. Però avui, la gravetat s’ha imposat.7. El luxe sense lluentor. El luxe contempo-rani no està associat ni a les lluentors ni al daurat, sinó a materials naturals.8. La música. Res com la bona música per generar clima. En aquesta línea i segons alguns estudis, el restaurant millor ambientat, és el que posa cançons suaus a on predomi-nen les veus femenines i sensuals.9. Prohibides les llum halògenes. Les llums dures apuntant directe a les taules estan absolutament out. El més top en matèria d’il·luminació són les llums càlides, situades a baixa altura.10. Cristalleria dura. Més que els cristalls fins, es veuen cada cop més els gots gruixuts tipus pirex. Així, els gots tallats i semi fins estan cedint lloc als simples i més resistents.

Estratègies

GHT-13.indd 13 18/04/2016 15:07:46

Exteriors

15

Tendals façana:Són aquells adequats a les terrasses que es trobin juntament a la façana de l’esta-bliment, ja que estiguin oberts o tancats no deixen cap obstacle a la terrassa. A aquests tendals es poden afegir faldons davanters regulables i cortines laterals subjectes a la mateixa estructura.

Porteries:

Pel seu disseny es poden col·locar a multitud d’espais, voreres, patis, terras-ses... es recullen fàcilment per motor o manovella així que estan molt indicats per espais a on la terrassa ha de quedar completament reco l l ida d iàr iament . Poden portar tendals de braços exten-sibles per ambdós costats. També es poden afegir verticals o cortines laterals per a una major protecció.

Marins:

El corredís marí permet crear espais únics i ben protegits, tant del fred com del sol. Amb aquestes estructures es poden aconseguir tot tipus de formes i de mides. Amb múltiples possibilitats de tancaments laterals es poden acomodar els espais a l ’època de l ’any en què ens trobem. Els teixits impermeables i ignífugs complementen la utilitat d’aques-tes terrasses, per gaudir a l’aire lliure dels moments d’oci.

Tancaments laterals:

Propostes per protegir a les terrasses Solucions ideals per a cada cas

14

Ara que arriba el bon temps els bars i restaurants tracten de buscar solucions a les necess i tats de tancaments i proteccions contra el sol a les seves terrasses.Segons les característiques de cada negoci hi ha solucions per protegir els espais del sol i les inclemències.

GHT-13.indd 14 18/04/2016 15:07:48

15

Són uns elements imprescindibles per a la util ització dels espais exteriors a qualsevol època de l’any. Es poden afegir a terrasses d’obra, estructures de fusta, ferro o alumini. Combinant teixits acrílics o plàstics amb finestres transparents s’aconsegueixen espais protegits i a la vegada molt lluminosos. El tancament proporciona una protecció total de l’exte-rior, es poden afegir barres intermèdies de reforç per espais amb freqüents i forts vents.

Pèrgoles:Es tracta d’estructures modulars de ferro i alumini lacat que es realitzen en unes mides determinades i es poden anar afegint mòduls fins que s’aconsegueix la mida desitjada. Amb pals al terra i plati-

nes per assegurar les estructures a la superfície normalment amb tacs i cargols. Amb la coberta realitzada en acrílic o PVC s’aconsegueix una impermeabilitat per fecta. Els laterals també es poden cobrir amb cortines o telons enrotllables amb finestres o sense.

Passadissos:Aquestes estructures de ferro corbades i treballades per adaptar-se als espais a on han d’anar instal·lades. Poden sortir de la façana o ser totalment independents. Ofereixen una rigidesa i impermeabili-tat inigualable i es poden fer a la mida desit jada, amb pals laterals i la unió de di ferents mòduls per cobr ir grans super fíc ies. Amb tancaments laterals

es proporciona una estanquitat ideal pel fred i la pluja.

Para-sols:Als para-sols trobem una de les protec-c ions bàs iques per a les te r rasses exteriors. Són fàcils d’utilitzar i faciliten espais exter iors protegits del sol i la pluja. Trobem diferents estils, formes i mides, n’hi ha d’octogonals, quadrades i rectangulars. També n’hi ha de molt resistents per estar formats d’estructures de duralumini de 90mm. Es disposen de diàmetres de fins a 6-8m, que permeten els tancaments laterals per protegir els espais del fred.

GHT-13.indd 15 18/04/2016 15:07:49

17

Vine i coneix les noves instal·lacionsde l’Escola del Gremi d’Hostaleriadel Barcelonès Nord i el Maresme Sud

Coneix els nostres cursos 2016

Manipulador d’aliments(gratuït si ets agremiat. Preu públic 40€)

C/Santa Maria, 60Fem jornades de portes obertes!

Estàs agremiat/agremiada?

Suggereix el teu curs.Tenim ganes d’ensenyar-te tot

el que necessites.

Curs de cuina vegetarianaCurs de salses

Cuina al buitCuina per a celíacs

Curs sobre vins (somelier)Arrossos d’estiu

Pastisseria creativaTapes

GHT-13.indd 16 18/04/2016 15:07:55

Medi Ambient

17

Certificat energètic: declaració d’excepcionalitatDes de l’1 de juny del 2013, és obligatori disposar d’un certificat energètic per vendre o llogar una oficina o local comercial. Aquest procediment comporta la realització per part d’un tècnic d’un certificat on es valorarà l’eficiència energètica de l’edifici o vivenda, i que serà necessari per tal que l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) emeti una etiqueta que qualificarà l’edifici en funció de la seva eficiència. Qualsevol venedor o arrendador que posi a la venda o lloguer un habitatge, local o edifici haurà de posar el certificat d’eficiència energètica a disposició dels potencials compradors o arrendataris.L’Institut Català d’Energia ha creat una excepció a la norma general que afecta els locals sense condicionar. És habitual que

els locals comercials es venguin o lloguin sense condicionar, atès que l’activitat que s’hi hagi d’exercir pot condicionar molt els elements arquitectònics i els acabats idonis per a l’adequat funcionament de l’activitat. En aquests supòsits no resulta de cap utilitat exigir un certificat energètic per a aquests locals. Per resoldre aquestes situacions, l’ICAEN ha previst que es pugui sol·licitar a aquest organisme una declaració d’excepcio-nalitat per a aquells locals que no disposin de llicència d’activitat, amb aquesta declaració d’excepcionalitat no serà necessari disposar del certificat, aquesta responsabilitat recaurà sobre el nou ocupant del local, que estarà obligat a presentar el certificat d’eficiència energètica quan tramiti l’alta d’activitat.

GHT-13.indd 17 18/04/2016 15:08:00

18

Des de fa uns anys les noves tecnologies i les xarxes socials s’han instal·lat a les nostres vides per quedar-s’hi. La costum de reservar a restaurants a través d’Internet cada cop està més estesa. Actualment hi ha moltes plataformes de reserves online que funcionen molt correctament: restalo.es, eltenedor.es, laneverarojapremium.com, mytable.com... i aquest augment continuarà en els propers anys. Segons una enquesta realitzada per eltene-dor.es (una d’aquestes plataformes de reser-va online en restauració) el 40 % del total de reserves en restauració ja es fa per Internet, el que suposa una crescuda

del 120 % respecte l’any 2012. A més, a les conclusions s’extreu que preveuen un augment del 25 % aquest 2016. L’estudi mostra com les reserves online suposen el 40% del total de reserves, enfront del 50% que suposen les reserves telefòniques, i el 10% de les persones que prefereixen apropar-se al restaurant.

Avantatges de les reserves onlineEntre les raons que donen els enquestats, la comoditat i la rapidesa s’imposen a l’hora d’escollir aquest tipus de sistemes de reser-va. D’altra banda, realitzar les reserves a través de la web permet als clients conèixer

les opinions d’altres consumidors o inclús beneficiar-se d’alguna promoció o descomp-te pel fet de fer servir aquest sistema.

Tot i així, el sector de la restauració conti-nua mantenint un punt de vista tradicional, ja que el 62% dels restaurants prefereixen rebre les reserves per telèfon, mentre que un 30% prefereixen innovar i es decan-ten per la via online. Els restaurants que reben aquests t ipus de reserves cada cop confien més en aquest sistema, tant que el 60 % dels enquestats es declara satisfet amb els serveis que ofereixen les webs de reserves, i un 22% les

Tecnologia

El món digital s’imposa a les reserves als restaurantsEls restaurants reben el 40 % de les reserves via online, ja sigui a travésde plataformes de reserves o de les seves pròpies webs

GHT-13.indd 18 18/04/2016 15:08:01

18

considera una bona via per fidelitzar els clients.En quant als dies que més es va sortir de restaurants al 2014 segons l’estudi, els sopars de divendres i dissabtes guanyen per golejada, tot i que hi ha un augment destacat de les reserves els dimecres i dijous. I respecte a la companyia, la parella i els amics són els escollits per gaudir de la bona gastronomia.

El mòbil, el millor aliat pels restaurantsSegons l’estudi que comentàvem, una conseqüència de l’augment de reserves online és que s’està generalitzant l’hàbit d’efectuar-les amb pocs temps d’antelació. Vuit de cada deu enquestats va assenyalar que va realitzar per Internet les seves reser-ves de restaurants, i per darrere dels viatges, va ser el sector en què els internautes van gastar més al 2014.

La cuina mediterrània i amb un preu entre 25 i 35 euros per persona van ser els més demandats al 2014, seguits molt a prop per japonesos i italians. Per plats, les hambur-gueses “gourmet” i els tartars s’han convertit en els plats més sol·licitats.

+ Conclusions:

Tenint en compte aquestes dades, sembla que el sector de la restauració mostra signes de recuperació, i així ho confirmen els propis restauradors enquestats, que afirmen que durant el 2014 van augmentar les reserves en més d’un 20 %, i que també es van incrementar els ingressos. La majoria es van mostrar optimistes

de cara a aquest 2016. Gràcies a aquest tipus d’estudis també podem adonar-nos de la importància de portar a terme activitats de comer-cialització lligades al màrqueting gastronòmic i al disseny web de restaurants per a la millora dels negocis i per donar un millor servei als clients.

Segons dades de l’estudi, un 75% dels internautes consulta les opinions abans de decidir a quin restaurant anar, i a prop del 45 % considera les opinions decisives, convertint-se en el factor que tenen més en compte, després de la relació qualitat-preu.

19

GHT-13.indd 19 18/04/2016 15:08:02

Pilar Tomás

El Gremi d’Hostaleria i Turisme por ta gairebé 20 anys formant a cuiners i cuine-res. Primer van començar oferint cursos personalitzats i de normativa als restau-rants que els traslladaven les mancances que tenien en coneixements de cuina i restauració. I un cop van veure que la necessitat en formació era àmplia, van decidir muntar la pròpia escola del GHT.

Amb esforç i la voluntat d’oferir un bon servei format iu es van començar les obres, i es van decidir per oferir als es-tudiants una titulació pròpia que preparés als estudiants de manera general en tota la vessant professional, i especialment en

els coneixements de cuina. És per això que compten amb molt bons professors, que els preparen en tots els àmbits ne-cessaris en els serveis de restauració.

La formacióActualment es poden trobar diferents opcions per a la formació en hostaleria i gastronomia a l’escola: d’una banda, i en quant a titulacions professionals, trobem el curs professional i vocacional de dos anys amb titulació pròpia (amb un 25% de teoria i un 75% de pràctica), amb el qual els alumnes també fan pràctiques a empreses, i una rotació per tots els espais que tenen protagonisme al restaurant (cuina, sala, bar...). Un 90% dels alumnes que acaben aquesta formació surten amb

feina, gràcies a les pràctiques que els propis alumnes fan als restaurants, o a la bossa de treball de la que disposa el GHT.

D’altra banda, hi ha adolescents i joves que es decideixen per la formació pro-fessional PQPI (Programes de Qualifi-cació Professional Inicial) amb els quals aprenen una professió de futur que els pot donar la oportunitat de tenir feina en poc temps, si és que s’impliquen i es responsabilizen amb els seus estudis.Ambdúes opcions tenen molt bona acolli-da i es troben sempre amb gran quantitat d’alumnes inscrits.

Durant tot l’any, a més, l’escola ofereix cursos monogràfics sobre temes dife-

Un 90% dels alumnes que acaben la titulació professional aconsegueixen feinaEl GHT va començar a donar cursos de cuina l’any 1997

L’escola d’hostaleria del GHT

20 21

GHT-13.indd 20 18/04/2016 15:08:18

rents que proposa el GHT o els demanen els propis estauradors per reciclar les seves formacions. Per exemple cursos de tapes, salses, cuina al buit, pastisseria creativa, iniciació a l’enologia, cuina ve-getariana, arrossos, cuina per a celíacs...

El restaurantA l’escola els alumnes aprenen la pro-fessió a un restaurant real i modern, a on poden donar servei a una sala amb capacitat per a uns 30 comensals i posant en pràctica els coneixements teòrics a una cuina molt complerta que els dóna la possibilitat d’aplicar tècniques noves, gràcies en gran part als utensilis i ma-quinària novedosa de què disposen: forn de convecció (coccions al buit, vapor...), envasadors al buit, osmosi dels aliments, focs industrials, forns dobles de gas tradi-cional, túnel de rentat professional, roner (cocció a baixa temperatura, fins a 60º), planxa de crom antiadherent, robots de cuina, neveres i càmara frigorífica, etc.L’espai també disposa d’un hor t a on acostumen a disposar d’herbes aromàti-

ques fresques, tomàquets, pebrots... així els alumnes comproven les diferències amb els produces comprats.

Cada setmana els alumnes posen en pràctica els seus coneixements teòrics amb un objectiu real i molt important: donar de menjar als clients del restaurant de l’Escola. Cada setmana s’ofereix al restaurant un menú amb quatre primers i quatre segons plats (a més dels postres), tots ells són plats elaborats i amb opcions

L’escola d’hostaleria del GHT El Gremi d’Hostaleria del Barcelonés i el Baix Maresme ofereix una titulació pròpia en Cuina, Gastronomia i Serveis de Restau-rant i Bar, i cursos monogràfics per a diferents especialitzacions.

20 21

A la pàgina anterior, interior de la sala del restaurant i dos dels primers plats del menúpreparat pels estudiants. En aquesta pàgina, moments de la preparació dels plats a les cuines de l’escola, servei de copa de vi i exàmen a l’aula de teòrica.

molt variades, per a tots els gustos. Els menús es mantenen durant 5 dies, cosa que permet als estudiants fer ro-tacions a tots els espais del restaurant (cuina, producció, sala...). Un cop han fet més pràctica, passen a for-mar part, també rotativament, de la cuina del restaurant. Els usuaris del restaurant normalment són veïns i treballadors de la zona, que gaudeixen de les elaboracions i modernes presentacions que els prepa-ren els alumnes.

GHT-13.indd 21 18/04/2016 15:08:40

2322

Calendari de fires

MARÇ - ABRIL

Del 17 de març al 30 d’abrilJornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme18 municipis viuran enguany les conegudes Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Ma-resme, que es perllongaran fins el 30 d’abril.

El Maresme és una de les grans hortes del país, rica en productes de la terra, com ho demostren les més de 50 jornades gastronò-miques que hi ha programades al llarg de l’any, testimoni de la riquesa i la varietat de la cultura culinària de la comarca. Els pèsols de la floreta i els garrofal, al voltant de Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d’Estrac i Mataró han adquirit en els darrers anys una molt bona fama, i formen part de la “Xarxa Productes de la Terra-Maresme”. Els pèsols del Maresme són un dels conreus amb més tradició de la comarca, avui dia es tracta d’una marca reconeguda i acreditada com a producte de garantia qualitativa, delicat, subtil... la primavera al plat. Els municipis que participen en aques-tes Jornades Gastronòmiques són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Montgat, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar,

Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Durant aquests dies es donarà a conèixer aquest cultiu tradicional del Maresme i es promourà una oferta gastronòmica i de restauració mitjançant menús elaborats a diferents restaurants dels municipis parti-cipants, als que podrem tastar plats com el bacallà confitat amb crema fina de pèsols del Maresme, cua de bou estofada amb pèsols, crema de pèsols amb cruixent de pernil ibèric, pèsols amb gambes i sípia... Un programa ple d’activitats, algunes que són un clàssic i d’altres de novetats que es presenten enguany. Els dos moments més destacats seran el sopar de divendres dia 15 d’abril, el 9è sopar del Pèsol, que aquest any organitza el restaurant Vil·la Minerva (inscripció prèvia a la web www.ajllavaneres.cat) i la degustació popular de diumenge al matí, amb plats elaborats pels restauradors de la comarca i ofertes dels establiments locals. Podeu trobar tot la informació i el programa complet a la web www.costadebarcelona-maresme.cat o al telèfon 93 741 11 61.

Del 23 d’abril al 31 de maigFira i Diada de la maduixa a Sant Cebrià de VallaltaEl conreu de la maduixa del Maresme ha modelat el paisatge dels vessants de la serralada litoral de molts municipis de l’Alt

Maresme i ha fet que durant molts anys un gran nombre de famílies hagin pogut viure del seu conreu. Els terrenys de sauló amb pendent i un bon drenatge són especialment apropiats per al seu conreu.

Malauradament la competència que ha patit el sector per part de maduixa vinguda de fora ha fet que s’hagi anat perdent aquest conreu. La promoció de la maduixa del Ma-resme i la millora de la seva comercialització ha d’aconseguir mantenir aquesta activitat agrícola que forma part del paisatge de la comarca i omplint de color i aroma els mer-cats del Maresme durant tot l’any.Poder degustar les maduixes del Maresme, collides el mateix dia, sense que hagin patit un transport i en el seu punt òptim de ma-duració, és un plaer que ens permet gaudir d’un dels gustos i aromes més arrelats a la nostra comarca.Els municipis que participen en aquestes Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de la Vallalta al Maresme són: Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Mataró, Montgat, Pineda de Mar i Vilassar de Dalt. Entre aquests municipis cal destacar Sant Cebrià de Vallalta per la seva gran oferta d’activitats proposades: tallers de cuina, venda, degustacions,

La selecció de les fires gastronòmiques a Catalunya és realment complexa, ja que es celebren molts esdeveniments relacionats amb els aliments, vins i plats locals arreu del territori. La forta identificació de les nombroses localitats amb els seus cultius, ramaderia, aliments artesans, plats típics, nous aliments amb denominació d’origen... han facilitat, cada cop més, una assortida proliferació d’aquesta classe de trobades gastronòmiques.

En aquest espai pretenem informar-vos d’aquelles reunions que no hauríeu de deixar passar si és que voleu estar al dia, tant de les darre-res tendències en cultura gastronòmica del nostre país, com dels plats i receptes més tradicionals del país. Es tracta d’ofertes totalment recomanades que no us deixaran indiferents. Compte! per a algunes d’elles cal inscriure’s per a poder participar:

GHT-13.indd 22 18/04/2016 15:08:41

Les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme es celebren amb un programa molt complet al voltant d’aquest producte del Maresme.

El 24 d’abril tindrà lloc una nova Fira de la maduixa de la Vallalta al Maresme. Una gran oportunitat per degustar aquest fruit de vermell intens i gran dolçor.

2322

mostres i exposicions dels conreus, tallers de manualitats i artesania...

15 i 16 de maigIV Trobada Gastronòmica MarineraRestaurants de Badalona, oferiran per quart any una mostra de propostes culinàries amb

plats que tenen el peix i el marisc com a elements principals.Badalona acollirà la IV Trobada Gastronò-mica Marinera els dies 14 i 15 de maig al passeig Marítim, a la zona situada a l’alçada de la platja dels Pescadors. La trobada, organitzada per l’empresa Barnarock amb la col·laboració de lAjuntament de Bada-lona, oferirà per quart any, una mostra de propostes culinàries de diversos restaurants de la ciutat i també d’alguns de Barcelona. L’objectiu de la trobada és promocionar la restauració local, destacant especialment

la cuina marinera tradicional, amb plats que tenen el peix i el marisc com a elements principals. Les degustacions tindran un preu d’entre 2 i 6 euros.La IV Trobada Gastronòmica Marinera s’obrirà al públic el dissabte 14 de maig, a les 11 hores. Els establiments participants ocuparan tot un seguit de carpes amb espai per les degustacions.Pel que fa als horaris, la Trobada estarà oberta el dissabte 14, de les 11 hores fins a la 1 de la matinada; i diumenge 15, de les 11 fins a les 22 hores.

14 i 15 de Maig de 2016Passeig Marítim - Platja dels Pescadors

Hi col·laboran:

IV TROBADAGASTRONÒMICA

MARINERADE BADALONA

IV TROBADAGASTRONÒMICA

MARINERADE BADALONA

by

Producció::

Hi col·labora:

14 i 15 de Maig de 2016Passeig Marítim - Platja dels Pescadors

IV TROBADAGASTRONÒMICA

MARINERADE BADALONA

IV TROBADAGASTRONÒMICA

MARINERADE BADALONA

by

Producció::

GHT-13.indd 23 18/04/2016 15:08:44

24

GENERDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31

DESEMBREDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 3 45 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 1819 20 21 22 23 24 2526 27 28 29 30 31

NOVEMBREDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30

AGOSTDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30 31

JULIOLDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31

JUNYDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30

MAIGDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 2223

3024

31 25 26 27 28 29

FEBRERDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829

ABRILDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

MARÇDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30 31

OCTUBREDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 23 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 23

24 31 25 26 27 28 29 30

SETEMBREDl Dm Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 3 45 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 1819 20 21 22 23 24 2526 27 28 29 30

Calendari laboral

El Consell de Relacions Laborals, cons-tituït com a fòrum de diàleg social i par-ticipació institucional en l’àmbit de les relacions laborals a Catalunya, ha donat el seu vistiplau al calendari de festes laborals per a l’any 2016.

En aquest calendari es consideren festes laborals a tot el país:

• 1 de gener (Any Nou)• 6 de gener (Reis)• 25 de març (divendres Sant)• 28 de març (dilluns de Pasqua)• 16 de maig (dilluns Pasqua Granada)• 24 juny (Sant Joan)• 15 d’agost (l’Assumpció)• 12 d’octubre (festa nacional)• 1 de novembre (Tots Sants)• 6 de desembre (Dia de la Constitució)• 8 de desembre (Immaculada)• 26 de desembre (Sant Esteve) Pel que fa al 26 de desembre, dia de Sant Esteve, en el cas de la Val d’Aran aquesta data serà substituïda per la del 17 de juny, festa d’Aran.

A les festes indicades, els ajuntaments podrà afegir dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.• Alella 1 d’agost i 31 d’octubre• Arenys de Mar 11 de juliol i 16 d’agost• Arenys de Munt 10 i 11 de novembre• Badalona 24 de març i 11 de maig• Masnou 29 de juny i 31 d’octubre• Montgat 22 d’abril i 23 de juny• Premià de Mar 8 de febrer i 11 de juliol• Premià de Dalt 29 de juny i 31 d’octubre• Sant Adrià del Besós 2 de maig i 8 de setembre• Santa Coloma de Gramenet 24 de març i 5 de setembre• Teià 12 de setembre i 11 de novembre• Tiana 13 de juny i 16 de setembre• Vilassar de Dalt 29 d’abril i 25 d’agost• Vilassar de Mar 27 de juny i 31 d’octubre• Barcelona 12 de febrer i 24 de setembre

GHT-13.indd 24 18/04/2016 15:08:44

GHT-13.indd 25 18/04/2016 15:08:45

ServeisÀrea de Gestions i Expedients

Jurídica Laboral Fiscal i Tributaria Comptable Tècnica

Mercantil Gestió nòmines Obligacions tributàries Llibres registre EOSS Projecte d’Empreses

Tributari Contractes Declaracions trimestrals Llibres registre D.D Projecte d’activitats

Altres Gestió INSS Declaracions informatives

Comptabilitat per a PYMES

Projectes d’insonorització acústica

Acomiadament i jutjats de lo social Impost renda patrimoni Comptabilitat normal Canvis titularitat

d’establiment

Inspecció de treball Assistència a l’inspecció de l’agència tributària

Llibre registre de factures - Llibre diari

- Llibre major - Balanços

Ampliacions i modificacions d’activitats

Tancament memòries i registe mercantil

Assessorament i pla de viabilitat emprenedors

Compra - venda i traspassos d’establiments

1) Tramitacions de sol·licituds, al·legacions i recursos davant l’administració.

2) Tramitació d’ocupacions a la via pública.

3) Tramitació en l’àmbit sanitari.

4) Assessorament general en totes les àrees de serveis que disposa el Gremi.

5) Borsa de treball.

6) Plaques i cartells obligatoris pels establiments agremiats.

7) Assesorament en obertures i adequacions de locals.

8) Assessorament i gestió de traspassos, vendes i lloguers.

9) Assessorament en contractes, drets i obligacions amb màquines recreatives.

10) Fitxes de control de neteja, control de clor, oli, etc.

11) Cursos obligatoris a distància de manipulació d’aliments.

12) Cursos de cuina, pastisseria, cambrers, someliers, prevenció de riscos laborals amb descomptes.

13) Cursos a mida i formació in-company.

14) Consultes telèfoniques personalitzades.

Els serveis gratuïts entre d’altres són els següents:

El personal del gremi està especialitzat en normativa d’Hostaleria.

Utilitzar els serveis del gremi és ajudar-te a tu mateix, consulti, li aconsellem i l’ajudarem

El Gremi d’Hostaleria i Turisme del Barcelonès Nord és present a través de la xarxa twitter.com/GremiHostaleria facebook.com/GremiHostaleria

gremihostaleria.es

27

GHT-13.indd 26 18/04/2016 15:08:46

27

Tècniques de prevencióde riscos laborals

La Higiene IndustrialLa Higiene Industrial és la tècnica de Preven-ció de Riscos Laborals que s’ocupa de la identificació, avaluació i control dels riscos higiènics, originats en el lloc de treball i que poden posar en perill la salut dels treba-lladors a través del medi ambient laboral.Existeixen definicions molt variades sobre la Higiene Industrial, però l’objectiu primordial és protegir i promoure la salut i el benestar dels treballadors i del medi ambient en general, a través de l’adopció d’una sèrie de mesures preventives en el lloc de treball.En gran part dels processos productius laborals es produeixen modificacions en el medi ambient de treball, que donen com resultat una sèrie d’agents agressius per a la salut dels treballadors. Aquests agents nocius són els contaminants.Un contaminant és una substància, una forma d’energia o un ésser viu (o part d’ell), present en el mitjà laboral, que en concen-tració suficient pot incorporar-se al medi ambient i d’aquí afectar a l’organisme humà, provocant efectes negatius i/o lesius per a la salut. Segons s’estableix en l’actual legislació –Reial decret 486/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat en els llocs de treball-, l’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar risc per a la seguretat i salut dels treballadors i treballadores. Els contaminants, en funció de la seva naturalesa i origen, tal com hem vist en l’anterior definició, poden ser:

Contaminants físics (qualsevol forma d’energia o derivats d’aquesta que, estant presents en el medi ambient de treball, poden provocar danys per a la salut). Alguns dels contaminants físics més comuns en els llocs de treball són:

– Soroll: el més comú dels contaminants físics, degut de sobretot a la mecanitza-ció dels processos productius. Regulat a Espanya pel Reial decret 286/2006. Pot arribar a provocar efectes auditius, sordesa professional o efectes no auditius, com a diferents trastorns fisiològics i psicològics.

– Vibracions: fenòmens físics oscil·lato-ris periòdics respecte a un eix fix que es repeteixen a intervals de temps. Poden ser de molt baixa freqüència (avions, cotxes, vaixells, etc.), de baixa freqüència (autobu-sos, carretons elevadors, tractors, etc.) o d’alta freqüència (martells hidràulics, fregadores, polidores, motoserres, etc.). Els trastorns per a la salut que provoquen són vasculars, neurològics i múscul-esquelètics.

– Temperatura. També pot considerar-se un contaminant si la temperatura afecta als mecanismes de termo regulació de l’ésser humà, tant en el cas de les altes com de les baixes temperatures. Depenent del cas pot provocar deshidratació, cops de calor, hipotèrmia, esgotament, trastorns emocio-nals, etc.

– Radiacions (ionitzants i no ionitzants). Són ones electromagnètiques, compostes per camps elèctrics i magnètics perpendi-culars entre si i perpendiculars a l’adreça de propagació de l’ona. Poden ser ionitzants, és a dir que poden alterar i descompondre àtoms i molècules (radiacions alfa, beta i gamma i rajos X); o no ionitzants, és a dir, no generen fenòmens d’ionització, alteració dels àtoms (radiacions ultraviolada, infraro-ja, llum visible, microones o CEM).

Contaminants químics (tota porció de matèria inerta, en estat sòlid, líquid o gasós, la presència del qual en l’atmosfera de treball pot originar alteracions en la salut de les persones exposades. Es tracta d’agents químics o de substàncies i preparats).

Contaminants biològics: (aquells organis-mes amb un determinat cicle de vida, incloent els processos de reproducció i creixement, que en penetrar en l’organisme humà, determinen en ell un efecte negatiu per a la seva salut, diferent en cada cas, segons l’agent causal) . Poden ser: bacteris, virus, fongs, paràsits o prions per exemple.Per l ’ampli tud del tema, en properes edicions analitzarem aquests tipus de contaminants de forma monogràfica amb l’ajut dels nostres patrocinadors.

Article extret de la revista digital de INESEM

Business School

Per a professsionals

C/Batista i Roca, 44 Pol. Ind. Pla d'en Boet08302 Mataró (Barcelona) 93 741 47 77

Innovació en productes d’higienei ambientadorsPlans d’higiene personalitzatsMantells i tovallonsAccesoris i complementsMaquinària d’hostaleriaServei tècnic

Tot un equip de professionals al seu servei

Visiti el nostre web www.kisunex.cominfo@kisunex.com

SOL·LICITI MOSTRES I PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

GHT-13.indd 27 18/04/2016 15:08:46

Informació Fiscal

Obligacions fiscals. RetencionsLes lleis de l’IRPF i de l’IS estableixen que determinades persones o entitats, sempre que abonin certes rendes, han de retenir i ingresar com a pagament a compte de l’impost personal del que percebeix les rendes, una quant i tat preestablerta. En el de l’IRPF la obligació de retenir neix quan s’abonen les rendes. En el IS quan les rendes són exigibles o en el del seu pagament o entrega si és anterior.

Les autoliquidacions poden ser mensuals o trimestrals:Trimestrals: per les quantitats retingu-des i ingressos a compte del trimestre natural immediatament anterior; entre l’1 i el 20 d’abril, juliol, octubre i gener.Mensuals: pels obligats a ingresar a compte que siguin grans empreses i

les Administracions Públiques amb un pressupost anual superior a 6.010.121,04€ per les quantitats retingudes i els ingres-sos a compte del mes anterior: entre l’1 i el 20 de cada mes.

S’ha de presentar declaració negativa quan satisfetes les rendes subjectes a retenció o ingrés a compte, no s’hagués practicat retenció (amb límits establerts). No procedeix presentar declaracions negatives si no s’han satisfet durant el període de declaració rendes subjectes a retenció o ingrés a compte. (s’ha de comunicar en els models 036 i 037).

De la mateixa manera aquell obligat a ingresar a compte presentarà la decla-ració anual informativa de retencions i ingresos a compte efectuats durant

l ’exercici, entre l’1 i el 31 de gener de l’any següent.És possible escollir entre les diverses formes de presentar cada model, excep-te que s’estableixi la obligatorietat de presentar alguna:-Electrònica (amb DNI o certificat electrò-nic o amb clau PIN)-Suport directament llegible per ordinador-Imprès convencional o generat a la seu electrònica d’AEAT

Novetat 2016Amb caràcter general i per a rendes diferents d’activitats econòmiques, el tipus de retenció i ingrés a compte és del 20 % (de l’1 de gener a l’11 de juliol de 2015), del 19,5% (del 12 de juliol fins al 31 de desembre de 2015).A partir del dia 1 de gener de 2016 el

2928

GHT-13.indd 28 18/04/2016 15:08:46

tipus general de retenció i ingrés a comptes serà del 19% entre d’altres per a:

-Rendiments del capital immobiliari-Pagaments a compte sobre ganàncies patrimonials de transmissions o reembor-sament d’accions, etc.-Premis a partir de 300,51€ (20% per als premis que excedeixin els 2.500€)-Arrendament o subarrendament d’inmo-bles urbans (% a la meitat si l’immoble està a Ceuta o Melilla).

El tipus de retenció dels rendiments professionals és del 19% (des de l’1 de gener fins a l’11 de juliol de 2015), i 15% a partir del 12 de juliol de 2015.

Al 2016 es manté el 15%. En cas d’ini-ci d’una activitat professional (en el primer any i els dos següents) el 9 % (des de l’1 de gener de 2015 fins a l’11 de juliol de 2015) i el 7% a partir del

12 de juliol del 2015. El 7% es manté durant tot el 2016.

Introducció nou puntA l’anterior número us parlàvem de la reforma fiscal per al règim de moduls. Després de les modificacions introduïdes pel Ministeri d’Hisenda.

Ara us hem d’informar de la modifica-ció dels límits d’exclusió del mètode d’estimació objectiva per l’any 2016:S’aplica als empresaris i determinades activitats professionals que compleixin el següents requisits:

Que totes les activitats estiguin incloses a la Ordre anual que desenvolupa el règim d’estimació objectiva i no depassin els límits de cada activitat.

Que el volum de rendiments íntegres l’any inmediatament anterior no superi qualsevol d’aquests imports:

Exercici 2015: 450.000 €/any per al conjunt d’activitats econòmiques

300.000 €/any per al conjunt d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals i per al transpor t de mercaderies i serveis de mudances.

Exercici 2016:250.000 €/any per al conjunt d’activi-tats econòmiques, excepte les agríco-les , ramaderes i forestals . També s’aplica la EO quan el volum dels rendi-ments íntegres l’any anterior, computant només les operacions per les que estiguin obligats a expedir factures quan el desti-natari sigui un empresari o professional no superi 125.000 €/any

250.000 €/any per al conjunt d’activitats agrícoles, ramaderees i forestals.

RECORDATORI: LA FACTURA SIMPLIFICADAEl nou reglament de faturació que va entrar en vigor l’any 2013 regulà les obligacions de facturació per tal d’adaptar la normativa espanyola a les directives europees, establint un sistema harmònic de facturació, facilitant el funcionament de petits i mitjans empresaris i una major seguretat jurídica per a tot el col·lectiu.

S’estableix un sistema basat en dos tipus de factures: la factura complerta i la factura simplificada, que ve a substituir als denominats tiquets. (Recordem que les factures simplificades també s’han de guardar durant 5 anys).

Les factures simplificades podran expedir-se a elecció de l ’obligat a la seva expedició i excepte algunes excepcions, quan l’import no excedeixi dels 400 € IVA inclòs, quan es tracti de factures rectificatives o quan el seu import no excedeixi dels 3000€ IVA inclòs i es tracti en aquest últim cas d’algun dels supòsits en els que tradicionalment s’autoritza l’expedició de tiquets en substitució de factures.

També s’estableix una nova definició de factura electrònica com aquella que complint amb tots els requisits hagi estat expedida i rebuda en format electrònic.

QUÈ HA D’INCLOURE UNA FACTURA SIMPLIFICADA?Les factures simplificades han de disposar de les següents informacions:Número, data d’expedició, data en què s’han realitzat les operacions o que s’ha rebut el pagament anticipat si és diferent a la data d’expedició, nom o raó social i número d’identificació fiscal de l’emissor, descripció del servei prestat o els béns entregats, tipus d’impost aplicat (si s’han aplicat diferents s’indicaran les bases imposades de forma separada, i finalment la contraprestació total.

*Exemple de factura simplificada

2928

GHT-13.indd 29 18/04/2016 15:08:47

30

Campanya de renda 2015Des del Gremi s’Hostaler ia i Turisme del Barcelonès Nord i Maresme Sud us comuniquem els terminis de presentació Renda/esborrany 2015:• Per Internet: 6 abril – 30 juny• Mitjançant Paper: 10 maig – 30 juny• Per Domiciliació: fins a 25 juny• El pagament es pot fraccionar semestralment: 30 juny i 5 novembre

Els esborranys no serveixen per a activitats econòmiques. Com cada any, estem a la vostra disposició per aclarir allò que necessiteu.

TRABAJAMOS PARA ORGANIZAR

TU MEJOR FIESTA

CONSULTA TU PRESUPUESTOTE ASESORAMOS SIN COMPROMISO

ESPECIALISTAS EN ANIMACIÓNDE BODAS Y EMPRESAS

TEL. 696 447 442 info@obionedj.comwww.obionedj.com

Renda 2015

GHT-13.indd 30 18/04/2016 15:08:49

Operación:Traspaso Licencia:C3 Referencia:9007Salida De Humos:No BARCELONA

49,000€

30

FRANQUICIA LIDER ESPECILIZADA EN COMPRA VENTA DE EMPRESAS Y TRASPASO DE NEGOCIOS

C/ Padilla, 260 Tda. 2 - 08025 Barcelona | Telf. 93 015 37 72 | www.serviciosdac.comwww.lacentraldelnegocio.com | info@lacentraldelnegocio.com

TRASPASO DE NEGOCIOS: SERVICIOS ESPECÍFICOS PARA HOSTELERÍA

Para el vendedor:-Valoración gratuita del negocio-Rapidez y discreción-Impacto fiscal de la venta del negocio-Redacción de contratos incluida en los servicios.-Renegociación condiciones de alquiler-Profesionalidad y especialización en el sector de Hostelería

Para el comprador:-Toda la documentación ha sido previamente verificada-Búsqueda de locales-Búsqueda de financiación para la adquisición de negocios-Capitalización del paro-Cálculo de costes-Consultoría Global-Obtención de subvenciones

TRASPASAMOS EN UN PLAZO MÁXIMO DE 4 MESES

Mistery ShopperGestión Integral de Negocios y empresasConsultoría estratégicaSubarriendo de negocios

IngenieríaLegalización de proyectos y licenciasObras y reformas

Otros Servicios:

Consulta a tu Franquicia de La Central del Negocio más cercana sin compromiso tanto si quieres adquirir un negocio como si deseas traspasar el tuyo. Porque cada negocio tiene su propio emprendedor y sólo hay que saber buscarlo.

ÚLTIMOS ANUNCIOS PUBLICADOS:

RESTAURANTE ZONA SANTALÓ BARCELONA CAFETERIA SAGRADA FAMILIA EN BARCELONA

RESTAURANTE ZONA CIUTAT VELLA EN BARCELONA RESTAURANTE ZONA ARIBAU EN BARCELONA

Operación:Traspaso Licencia:C3 Referencia:3233 Salida De Humos:Sí BARCELONA

88,000€

Operación:Traspaso Licencia:C3 Referencia:5078Salida De Humos:Si BARCELONA

90,000€

Operación:Traspaso Licencia:C3 Referencia:3164Salida De Humos:Si BARCELONA

80,000€

GHT-13.indd 31 18/04/2016 15:08:51

32

Retolació i cartellsRetolació i cartellsRètols i cartells exteriors i interiors, senyalitzacions, avisos escrits, rètols de seccions, rètols de preu, cartells d’ofertes, horaris, taulells d’anuncis...

Les obligacions de la normativa Les senyalitzacions i els cartells i rètols de caràcter fix dels establiments comercials han de figurar com a mínim en català, així com els rètols de preus dels productes (article 32.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística i l’article 128-1.2 i 211-5.1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya).

Així s’entén que els rètols d’activitat (com per exemple el rètol extern que ens indica el tipus d’establiment: joieria, restaurant, mobles, viatges...), com les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions (entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions...) i tota la resta de senyalització fixa (no s’inclouen, doncs, cartells temporals, com la publicitat de

temporada) han de ser com a mínim en català. Dins d’aques-ta obligatorietat també s’inclouen els rètols d’informació del producte, aquells que se situen al costat del producte i n’indiquen les característiques i el preu.

Evidentment l’obligatorietat no afecta el nom de l’establi-ment, ja que aquest és una marca. Així, hi pot haver un rètol d’identificació amb una part genèrica (Restaurant italià) i una altra d’específica (Trastevere). La llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment.

Quan parlem de senyalitzacions també s’inclouen els rètols de seguretat, bé siguin les informacions de sortida d’emergèn-cia, d’ús d’una mànega d’incendis o d’un extintor.

Propostes per a una bona pràcticaMés enllà d’allò que estableix la llei, una bona pràctica en l’ús del català és que tots els cartells (fixos, variables, estacionals o, fins i tot, els avisos puntuals o plafons llumino-sos d’anuncis i d’informació) siguin com a mínim en català.

Si emprem retolació o cartells bilingües o plurilingües, o bé doble o triple retolació o cartells en diverses llengües, procurarem sempre que el català hi aparegui en primer lloc i/o de forma preeminent. És important emprar la lògica i els criteris d’oficialitat com a llengua pròpia de manera que puguem fer útil el principi de subsidiarietat, segons el qual allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant quan l’emprem al costat d’altres llengües si ja és àmpliament entès.

Especialistas en tratamientos de:

SERGIO RIDRUEJO NAVARRO – Aplicador Tratamientos DDDTel. 687 954 731 - E-mail: info.rivasa@gmail.com

08911 Badalona. Empresa autorizada por Sanidad.

· Desinsectación

· Cucarachas

· Hormigas

· Pulgas

· Chinches

· Desratización

· Ratas

· Ratones

· Desinfección

· Hongos

· Bacterias

· Conductos de calefacción

y aire acondicionado

· Tratamientos de la Madera

· Termitas

· Carcoma

GHT-13.indd 32 18/04/2016 15:08:54

NormativaCartells i plaques obligatoris

***

* *

ESTABLIMENT ADHERIT TELÈFON 93 389 15 10

Els Recordem que els poden aconseguir gratuitament a les oficines del Gremi.* Excepte el nou cartell oficial

CARTELLSEXTERIORS

32

GHT-13.indd 33 18/04/2016 15:09:31

L’Hostaleria és el futur!

Titulació propia:

Diploma de cuina, gastronomia i serveis de

restaurant i bar.

CUINA - RESTAURANT

PLACES LIMITADES! Inscripcions a l’escola:

C/Santa Maria, 60 · Tel. 93 389 15 10

Curs amb titulació GHT

Duració: 1.600 h.Curs escolar 2 anys

Preu total del curs anual: 2.700 €

(consulta facilitats de pagament)

Matrícula:

500 € (inclou uniformes i jocsde ganivets professionals)

GHT-13.indd 34 18/04/2016 15:09:36

35

Els aliments locals

Km.0

Cada dia, la societat és més sensible i exigent en aspectes nutricionals i de segure-tat alimentària. En el sector de l’alimentació, la proximitat està esdevenint un factor cada cop més preuat.Els aliments Km 0 es caracteritzen per ser produïts, transformats i comercialitzats en un entorn pròxim, donant suport a un model de producció sostenible i local. Són aliments propers, dels quals en coneixem la proce-dència. Generen un estalvi en els costos de producció perquè s’eviten els ocasionats pel

transport de llarga distància com el combus-tible, l’emmagatzematge i l’envasat. Cuinant amb productes de proximitat no només podem menjar més barat –la gran distribució s’endu fins al 60% de l’import del producte- i contaminem menys, sinó que, a més, vinculem la nostra manera de menjar al nostre territori. A banda de la seva qualitat i dels beneficis per a la salut, la contribució a preservar el medi ambient dels productes locals és un dels seus aspectes més valorats per als consumidors.

+ El projecte KM0

El projecte “Km0, fet al costat de casa” és una iniciativa de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) per a pro-mocionar la compra i el consum de pro-ductes agrícoles i ramaders de proximi-tat produïts a Catalunya. La iniciativa es basa en projectes semblants que estan tenint gran èxit en països del nostre entorn, com són el Regne Unit, França o Itàlia. És una botiga en línia creada amb la idea de promoure la relació di-recta entre el productor i el consumidor, eliminant intermediaris, i en la reducció dels costos ambientals associats amb el transport i la mobilitat mitjançant el con-sum de productes locals. + km-0.cat

La xarxa de restaurants Km0 a Catalunya no para de créixerL’associació ‘Slow Food Catalunya’ va entregar el passat febrer d’aquest any els guardons Km0 a 63 restaurants del nostre país. Aquestes dist inc ions cer t i f iquen que aquests estab l iments t rebal len amb productes de proximitat, ecològics i de temporada, que eviten l’ús de transgè-nics, que recuperen productes i cuinen peix capturat de forma sostenible.

L’Hostaleria és el futur!

GHT-13.indd 35 18/04/2016 15:09:38

GHT-13.indd 36 18/04/2016 15:09:40