Upload
others
View
0
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
go izorí] * REVISTA DE GmoNA •* Ni'.M, j i y .M,M»;-AIÍH[I IODI ^ • ^ CRÍTICA
Crítica ANTICH, Xavier leí 3f.|. Cartafinals
delsegleXX. Girana:Serveide
Publicacions de la Universitat
de Girona/Ajuntament de
Girana, 2002.154 p,
ARNAU, Josep; CORRETGER,
Josep; GASULL, Uuís. 2n
Fdwm de l'Automóbil I el
Medí Ambient: AUMA 2002.
Girona: AUMA. 2002, 167 p.
BADIA, Lola; CABRÉ, Miriam; MARTÍ,
Sadumí. Actes del l!l Coi-IOQui
Problemes i Métodes de iite-
mtura Catalana Amiga. Barce
lona: Curial Edícions Catala
nes; Publicacions de l'Abadia
de Montserrat. 2002.496 p.
BALLIU, Oriol; CLAVELL, ARIADNA.
El Paisatge del Cap de Creus:
caries per comprendre'l.
Girona: Diputado de Girona,
2002,[5]fLflletons
BARALDÉS I CAPDEVIW. Marissa;
MORERA I BASULDÜ, Pilar,
Guia didéctica per a l'estudi
de la comptabilitat general.
Girona: Universitat de Girona,
2002.183 p.
BATLLE, Pau [et al.]. Escoltisme:
escoltisme i excursionisme.
Girona; Minyons Escoltes i
Guies Sant Jordi de Catalu
nya. 2002.155 p.
BLANCO DE LA LAMA, Joan.
Masos i masos grassos a la
Valí d'Amer (segíes XIV-WI).
Girona: Inst i tut d'Estudis
Gironins, 2002.105 p,
BORRELLISABATIR, Miquel. Visions
de Santa Coloma de Famers.
Santa Coloma de Farners: ed.
del'autor,2001.205p,
BRAMÓN, Dolors; LLUCH BRA
MÓN, Rosa. iWoís remoísr
setze estudís d'hístdria i
toponimia catalana. Girona;
CCG, 2002.176 p.
BRAMÓN, Dolors; LLUCH, Rosar.
Mots remots. Setze estudis
d'história i toponimia catalana.
Girona: CCG.2002.176p.
El canon de la cuina catalana
FÁltUliCA. I.1L1I11L'-
El gust d'un poblé. Els plats más famosos de la cuina catalana. De Verdaguer a Gaudí:
el naixement d'una cuina. Cll'i'IL'l.lllj,! lilllllllll.S.
]><.' 1.1 iii.ií:L.'ixa m j [ i c r ; i LHK'
l i i ha 1111 c a n o n l i cL - rnn .
im i s i c i i l , artístic", el úv les
in i l l o i ^ i i o i l i f u k ' s . ; pc r I.|UL'
l i l i es p o d i ; i L 'hiborai" u n
^•;'uion sn l i rc oís plats I IK"^
i cprcsf i ic . i t iL is d f la L I I Í I I H
cataliiiia? AqUL'sta es U\ IIOVLI
L'niprt'sii a la qiial s'ha l l i i imt
( j i i cns i ; i n in i ; i J U I H I I L '
F;ibrega, i i p i f i¡ ¡la servir
per confuLíir un I l i l i re ame.
v a r i a t , a n i b cIs i i i i l l n r s
en t ran te , scipes, vu rd i i r es .
fa rns , pe ixos i postres del
país, an eiis explien l'nriu;eii
i la forniauió deis plats mes
fumosos i c o n c g i i t s de la
c i i i iK i Cataluña, una f i i i n . i
n i o l l cotiscriiída, cl'arri'l t n i -
í l ie iona l . d ' i i i t lue i i c i ; ! pave
sa, Lpiu p c r t a n y ;i l ' epocn
i i iüden ia i ; ieti i; i l .
launie Fabrega sap L|Lif
no n' l i i ha pro i i a donar-nns
i i in i recepta pelada amb les
seves múl t ip les variaiits. Ha
t i i ign t re i ieer t d'esti idiar els
ulimcnts que conipnnei i cad.L
pl.u. 1,1 in l lué iu ia i-iu la i jeo-
gratuí sobre r ; i l u i i e i i t ; u i ó .
r e v i i l u c i ó deis p n h i c s . la
bistñria lumjsnri ida tie c.ida
menja, ja que toe servcix per
concixer la cuina, el nit 'njar,
que és t r i i na excraardinAri.i
riqnesa. Toes sabu'ni que anib
els canvis que ha pntit la i ins-
tia sücietnt - la ineor].>i>nicui
de la dona .il treball. la ina i i i -
pulació no senipre correcta
de les niateries pr imeros, el
mist -.i c lu r q i io te l ' a i gna -
iina corta toni ia de cuina és
niorta. i que sense cuina no
exist i r ia la Lí:iscronomia. El
i^ran C'urnonsky, .Liioinenat
p r í n c e p deis i í< is t r6nnnis ,
m o r t en I V 5 6 , va d e i x a r
e>:crit .iqnest distíc: «Lii cuisi-
nu. c'est qi iand los dioses /
o n t le LíOLit de ce q t i 'e l les
snnc" , ¡au ine Tabret; ; ! IKI
conegut - j a si.i per tradieiú
t a i n i l i a r o ) ier r e d u c a c i ñ
culinaria que s'li.i procm'. i t - i
rec id l en el sen I l i b re ñus
p!;its, una manera de nionjar
que p r o v e i i c n d 'una cuina
rui-.i l enr ÍL ] t i ida an ib m i l
luatÍNüs c.istellans, ftancesos.
proven(, -a ls . i t a l i a n s , de l
barroc valencia, etc. Encara
qi io, en un seiitit j^eiuTic, la
cuina s i ^ i i lu i ostat d'esperit.
una o v n l u c i ñ pe rp t ' l ua , la
cuina catalana niés tn id i c in -
n;d, tal c i in i l;i enno ixem a
t ravés deis nns t res avis i
pares, es consolida a la fi del
segle X I X . nis m o v i n i e n t s
c u l t u r á i s i arr ís t ics de la
Renaixei i i^a, nuM^lornisnic i
iKHicent ismo, van t r .mslbr-
mar tambó el paladar deis
catalans. en un numion l t|Lie
ós cnns idera t el set;le d "o r
klels grans restaurants. Per
at]ue!l.i épnc.i inolts eslabl i -
nienls de Harcelona ostaven
en nians do cuiíiers italiaiis.
els hul losos /iiTi'-''', (pie van
saibor transfonnar en are plats
tan popLilars coin oK ari'ossos
i els canelons. També arrela-
roi i els caíes. les orxator ics.
les c.ises nn es leieii bunvoK i
s'elaboiavon ilul^os. La tnins-
niissiñ d'aquests plats es teia
o ra lmen t , d'üvies a mares i
tilles, i a través de receptaris.
Jaume Fabro^M tjpta per
presentar recople^ coiiCLíudos
oralment, a través t r u n saber
empír ic, pero també s'acosta
a niohs textos euliuaris i l i te-
raris. de tata la nostra geo-
Lfralia, que a niés de teñir un
L^r.in v a l o r e tnoe; r ; i t l c ons
d o n e n n o t i c i a de c<im es
p ropa ravcn els pLi ts , eon i
nienjaven una classe niicjinia
i un. i cc r t . i bu r t tes ia en
lenips do Ciaudí i V'erdaifuer.
T a m b é ! i i és ropreseii lad[L
una corta cu ina n ienestra l ,
de les tondes ¡ els liostals do
canií, auib píats mé-. son?ills.
snrtits de r e n t u r n k inúl iar .
i\<.-' tan sotlsticats. una cuina
i.|uo patia la nvitíra consisten
cia ;lo "ious i econnuLies.
L l e j í i u t aquos t I l i b r e
i iT l ia v i n i i i i t a la m e m n r i a
un con ie ile ( i u v ile ,Vl.ui-
passant, U- liivhi, un ]iaraiíraf
i l e l q i i a l e m s o r v e i x pe r
evocar (nts els sabers Lpie
J a u m e l-;ibreL;¡i eiis do ix : i
assabor i r en ol sen l l ib i ' c :
«F.stinio a(.|nest país, i om
plan de v i u re - l i i , peri|ué l i i
l inc les nieves arrels, aquos-
1 c s |.-i r e g n n e s i d o I i c .i L1 o s
.irrels que unoixon un l ion io
a la térra un son iials i inorts
oís seus avis, que r n n e i x e n a
.i l ló c|ue i i i m i ponsa i a alio
que l i o i i i menja, .ils costuins
co in ais al iments. a les l o c u -
c io i is locáis, a les c i i t o n a -
c i o i i s deis paLíescjs, a los
olors do la térra, deis v i lat-
ges, de Taire inatoix».
Pep Vila
CRfncA f' RiíVISTA nii: C'niíONA •* M ' M . 217 MANÍ, - A H H I I J M O I ». \i\\~\ y i
Itineraris de geología
l ' ' \ l lí, I luis. Kiiijni';. t:.irli.'s;
Hlinsí, D.ivul iVilitiir%).
Geología de Girona.
9 itinerarios de campo. XII SJMIJHlsio df l.l lJIM.'ñ.lllí,l
ifu l.l (¡L'DJlip.l,
L'niviTMi.ii ilu Cljroii;!.
Ciiron.i. 2MU2. 24(1 páítincs
l a f f l u luMu ió a Cnron.i i lc l
X I 1 S i m p o s i o LIL' 1.1 Ei isc-
ñ;inz;t I,IL' la ( ¡co log i i i , del S
•il 13 d i ' j u l i o l ck- 21102. h,i
l a c i l i c a t la p n h l i L - . u i ó
J'.U]Ln?sl I l i hn . - . r.l scu
(UijL-ctin L's ciar: o k T i r ;ils
piircÍcipLint.s, cu yr. in part tic
f"or;i de Cat i ih inv i i , inin i;iii;i
de LMii ip Korv.i c o i i i p l e t i i
deis pi i i i ts (.riiiteiés Li;enloL!;ie
'iiés rel lev.ini de les eni i t iM-
des tiu ( ¡ i r o iM .
S d l n e l.l b, isf i . r i i i i ; i
]>Libl ie. iLÍó a n t e r i o r , . in ih
n i o t i u de l .>r S i m p o s i de
I Bi isei iyai i iem de les (.Jen-
f ies N.iuir. i ls ( I W 2 ) . el Hi
lare enlista de dos blocs ela-
n i inetu t l i lereiieiats:
La pr i iner. i pare. CK-OIK'^-
.^íi\ ítf (.¡iwniii, eoinei iva ai i ih
*in;i siiuesi de la jíColou;i,i de
' ^ -u . i l u i i ya . l-.es IS planes,
p i ' o f i i s . ime iu i l dus t rn t les i
t'scritos per j o . u i Kose l l en
i-iii ] |en^i ialL;e el.ir, se rve i -
•̂-••11 (i ' incrotiLieeió per sili i. ir
'L'S eniaecenst¡i[ues del le l lc i i
1 el paisatge aetual de ( l i i o -
"a expus íu les en els e ine
'^apíuils seu;vieiits.
I...1 segona parí. Iiin<i¡i-
''"•••, és uii;i verit. ible líiiia ile
*-"-mip, L;i c;ost; i l í r a v a . el
f ^ o n t j í r í i les M e d e s , eU
•'^¡S^iiainolls. e l L'a|i de
'^•i'i-'Us, el l ' i i i i i eu í l i ie i ica l .
GEÓLOGO DE GIRONA 9 ITIMIRARIOS DE CAMPO
;"T'¿'ni!^
l i i i i iyo les. ek vole.ii ls de l.i
CkiiTotxa, l;i dep1•es^ió de la
Selva i 1.1 v;ill del Lléinei ia
t iel sisteiii.i Irausversai son
els j-iaratLíes eseollits.
Cada it i i ierari, esent per
ditereiics ju tors espeeialistes.
eoineiii,":! ¡mib nii;) iníonn.ieió
Líener.tl sobre Li zona, seüjiiid.i
per la deseripeió de eada p.inkli,
1,1 se\M Ine. i l i t /aeió exni' l. i i
diveiM."s olTseiVjieions. LV'snient
d'.iltix-s piíratiícs d'inieres. .inib
L'l suiiL;erinieiic d'activicncs
d idud i i no i biblit«jj-;ilia. L-S una
bnnn ni.iiiera d'aeab.ir.
Til Uibre esia ben editac,
a i i i b ; i b n n d . i i i l s i bo i i es
rotoyr.iMes en color , rc j i ro -
d u i ' e i o n s ea r to t í l "á iu |ues .
esíinemes i Lícitas (.[ue eon -
vulen a la sova leccnni fins i
UU per parí del i io-espeeia-
lisca en j í o o l o g i a . que l i i
deseobrira l.i lüraii var ie ía i
de n i a t e r i a l s . p.iis.itiües 1
escriKCures t;eoldL;it|iies (.[ue
ten im a la iiostni i;eoi;r;itia.
I*eró pocser ;K]itesr l e c t o r
,i_ur,iiria i l i spos . i r , des i.k-1
eo i i ien i ,an ie iU. t r i i i i . i l.iida
deis tciu]>s geoloi í ies. eon i
l;i in ie es tn ib. i .1 r ic i i ier . i r i
I . i d 'n i i n i ín i ín de voeabu-
l.in terni inolos; ie.
¡*oi,|nes vegiules es pot
te inr en nn sol l l ibre t in i t j
i i i l o n n a e i ó . La seva p i i b l i -
e.ieió siiposa l 'ok ' r ta d*un;i
eni;i d idaet iea de LpiaUtat,
i]Lie seyu r L|Lie serü b e n
reb i idn peí pro tessora t de
seenndária i de les nn ivers i -
cus. i si l e i i i n i en eon ip te
i|ne forniava part del niare-
ri.il l l i i i rat a tors els par i ie i -
pancs al s impos i , és i;iinl>é
una boiin manera de t i i v u l -
g.ir el i i o s t r e p a t r i n i o n i
lü imia l a (d rona . í^atalnnya
i niés enllá de Catalunya.
Seria desitiable que nn
li ibre qne ( i lereix a cofs ek
enseiiyants nn bou material
per n t i l i t7ar d i ree tan ien t a
les ,Hiles i ,il •.•.tiiip ringLiés
t.inibó lina edieió en l.i nos-
cni IleiiiíLia.
Montserrat AAanén
. ^
Bascara, mil anys d'história
ilnsí II I l'\i)l H. li.iili'v; l-Á.\-.\ I
( J i l i l N . \ . . ^ lUn l i l
Mli anys de domini episcopal a Bascara (817-1845). h.iM-.ir,; ;AjiiiH.iiin'iu). 2iiil2.
2ÜI p.'ijiini's.
l i jseaiM, qne ennserwi .il sen
n o n i restes i,[e la l l e n g n ; i
prellatin.i piirlada al p.iis, és
lina de les viles niés .iiuÍLia-
m e n l doenn ie iUades i le la
dioeesi de tn ro i i ; ! . Id n o m
eserit ap.ireix a la i lnn i ra in-
S i ? , l incrc les loeali lats de
les se\'es d1n1el1^ions, és una
lie les qne hn eonserwil mes
i loeinnentLU'ió soiire el sen
T>assal. í;raeies al tel de for
mar p.iri de l.l senyori i i epis
copal . Havent estnt índeNat
T A r x i n Dioeesa. \.^ recerca
íie d.ides relerenis a linseara
e s d e V e 11 i a mes ki c i 1; els
a i icors , p e r o , l ian estés l;i
recerca a lots ek .irxins, en
[•i.irticiil.ir els i iotarials. i biin
e s b a n r i t los i n f o r m a c i o i i s
del parroL|ii ial.
rd resnitat és nn reeidl
n iodél ic d 'b istor in U H M I . La
i n í o m i . i c i ó d i s p o n i b l e l ia
esCiH iiUerroL!;aíia des tic HKs
els pniKs de vista: e c o n o -
i i i ie , socinl. inst i t i ie ional , La
¡I-lnstraciéi. sobrerot els plá-
no ls i d i . iL i rames, c o n t r i -
bneix eficai.'mein a visn. i l i t -
7.\y k'ts decisins per a la vi la,
coin a conscit i ició del tc i x i t
u rb . i o hi d i s m i i n i e i ó de
r.irtesaii.u a p.iri ir de ni i t jan
seiile X V I I . Les k) toyrahes
c o n s t i t u e i x e i i 1111 ¡u i tén t i c
i n V e n t a r i d e l p a I r i nu> 11 i
m o n u n i e i i t i d , sob re to t del
i i uc l i i i rba . L 'esrudi de les
inst i tue ions, par t ic idarmenc
ilel Líoverii nun i ic ipa l i de la
p a r r o q u i a , és ben deta l la t .
U n altre aspecte d' interés és
la de iernn i iac in p in i lna l i t za-
d.i de la t o p o i i í n i i , i de is
i i idrets i la ubicaciéi precis;i
de can i ins i an i ics niast is.
alt^iins deis qiials h.ni pe r i l n -
r.it niés d"\ni m i M e n n i .
I 'obra de l ioscb i Lt^ea,
pero, té un interés que iiUra-
pas,sa els líni i ts del tenue. La
vocacicS tnistrad.i de li.iseara,
impulsada peK senyors i le l
bácul i h mi t ra , consisti.i en
Icr-ne mía mena de cap de
comarc;!. a lr,i\'és de t 'ac i iv i -
tat conierc i i i l . l'artesaiuit i els
servéis . La v i la t i n i í n é en
92 |20S| f -ReVlSTA D E G I R O N A - » M ' : M . 2 17 MMíl,.- Al'.líir Jno i * t- CRÍTICA
BURCH. Josep; SUREDA, Rosa M.
Patiimoni cultural: sostenibi-
litat i úesenvolupament dins
i'ámbit municipal a la Costa
Brava. Girona: Servei de
Publicacions de la Universitat
de Girona, 2002. 61 p.
BUXÚ, Ramón. L'orígen i ¡'expan-
s'ió de ¡'agricultura a
l'Empordá: del neoíHic a la
romanització. Girona: CCG,
2001.207 p.
CABOT, Anna; PALOMERO,
Miquel; LANDERAS, Raúl.
Café ture / aUres íiísíónes.
Rgueres:Brau,2002.132 p.
CABRUJA I AUGUET [edició i intra-
ducció d'Agustí Castaño].
Homes de la meva térra.
Girona: Diputado de Girona,
2002.320 p.
CANTALOZELLA, Assumpció, La
pluja d'estels. Barcelona:
Proa. 2001. 331 p.
CARBÓ-DORCA, Ramón. Origen i
destide f/iome. Girona: Uni
versitat de Girona, 2 0 0 1 .
115 p.
CARRASCO, Félix. Fonaments quí-
mics de l'enginyería. Girona:
Universitat de Girona, 2002,
271 p.
CARRASCO, Félix. Operacions
bésiques de ia industria ali
mentaria: problemes i mate
rial did^ctic. 3a ed., Girona:
Universitat de Gimna, 2002.
211 p.
CARRERAS I BOTEY. Joan. Els
foms tradicionals de cerámi
ca de la Bisbal. Girona: Dipu
tado de Girona/Universitat
de Girona. 2002.127 p.
CARRILLO. Inés; VILA, Josep: CAS-
TAÑER, Margarida (ed.) .
Estratégies peral futur de
l'Alta Garrotxa. Actes de les
Primeres Jornades de Refíe-
xió Oix, 6-7 d'octubre de
2000. Girona: Universitat de
Girona. 2002.98 p.
cpoc;) mL'dicv;i l u n c r f i x c -
niu-nt, o r d f n a t ur l ian ís t icn-
niL' i i t . i i i i i i l c i ; .lis pron.'ssos
L lL-xpat is ió l ie v i l f s c i i i i i
R c i c s i l ' . ih i inós. o b r í .ils
pnblL's LIC la nxial i . i un mcr -
Lat, les calilos del qual son
comparables LI les de Cíiroiia
i Bésalo, i u ler i sei'veis, euní
la notar ía, rcscula i l i t is L'I
[•ekiu;i en cas de g u e r r a i
d'iü'^egiiretat cí iMectiva, que
l i i i i i de re lae ianar -se an ib
^erv'eis seiubl.ints de v iLs tle
les seves d imcns ions i niés
in ipor ta i i t s . líAseara tinsíué
Lina i i i t lucncia considerable
mes eidla i le l sen l e r r i t o r i
p r o p i , i el I l i b re presenta
dudes abundancs per mesu-
nir- la, peí' reeoneixer els lac-
tnrs que l'abonaren i les can
ses i.|iie reren que h perdés.
Hl í í ü v e r n e p i s c n p n l
retc i 'k al l í tn l del IMbre és
c n n e i í i i t d o c m n e n t a l n i e n C
snbretnt peí que fií ni segle
X I V , ¿'piicn en la qi ia l els
p r (.• 1 a c s i 111 e r V i n g 11 e r e n
i i nn ied ia tan ien t . o a través
deis seiis batlles, en el dia a
í\\,\ de la vi la. lis nianitesta
1' n 11 c r é s ti e I s b i s b e s pe r
radni in is t rac ió de just ic ia, i
Y'K'f t'er t ront ,i eventi ial i tats
de tain i de i ;nerrn. A n t e -
r i o r m e n t l i av ien gest ionar
p n i p ilel reí la concesvió de
mercat (any I IH7) i do tlr.i
(anv 123ri). D e la senynria
episcopal, (]tie donñ no i i i a
la B i s b a l , en resta , ivn¡ .^
CataUínya el copnnc ipa t del
b i sbe de la Sen d ' U r g e l l
sob re A n LI n r r a . L ' o b ra
recnl l pnu í in fo rn iac ió per
avaltiar-la a la vila del P lu
via i el lector se sent inv i tat
a cnnqTarar - l : i an ib a l t res
senyo r i es . ec les iast i t |nes i
laicals. Les d imens ions i lel
p r o b l e m a r e m e n i j i i t o r e n
niodesces a Uñscara. i n o
s' e n r e tí i s t r a r e n f r i c c i o i i s
in iportants enlre ia vila i el
sen senyor . l*assat el segle
X V , la senyor in ep iscopal
ik ' ixá d'exercir ¡nr isdicció. i
es l in i i t i i a cobrar les renales
que li pertanvieri i a reno-
v, i r els e s t a b l i n i e n l s de
cerres i cases. El paiau del
bisbe a Bascara fon venut el
\(l^(>, i , i i \ Í s 'ev idei iClava
cpie el d o n i i n i esde\ 'er i ¡a
niés inconsi^tent. fa i i t . q\ie
L'ls a n t o r s n o l ian p n g i i t
i le termi i iar la tiat.i exacta de
la seva excmcui.
iosep M. AAarqués
^
L'altre empori surotaper
,'\i v,\ii.-\i>n I ta)sr,\, |n.u|uiiii
El negoci del suro a TEmpordá (s. XIX-XX). r.iil, í^tikli'. lid MuM.li lid. iVlii-,i'\i dfl Sarii ilc l',il.irnii;[;ll. l',ilal"ru!jL'II. 2(1(12 (I Ik'iM Miisfu ilcl Sinii
d;'[',ibfi-íit;dil.:!2p,Í!;¡iic',.
Id f igi ierenc |(iaL|ii¡in A lva -
railo encera la i iov.i coMec-
c ió patrocinat ia peí Musen
d e l S u r o LI e Pal a tVn ge 11
sobre aquesc sector cabdal
per al desenvolupanient de
i 'oniarqiies coni hi Selva i el
Uaix Kmpordf i . l 'e rñ . c n i i o -
sainenl, el i rebal l , l i tnlat /;/
i/(;i,'iii7 (Ifl >i\ro ü /'/:'fi[/n'j'(/ii
(.<. .\l.\-.\\). coni el sen
n n m I I K I Í C I , no es basa en
les Irruís empreses s iuotape-
E! negoci
del suro
a l'AIt Empcirdá
s. XVIIÍ-XIX)
dr
rex, si l lo que obre nn I U Í U
t ron t i s 'ocupa de r . inal is l
de la "Frontera" , es a tbr, tle
les pobl . ic ious iu le r io rs de
l ' A k l iniporslá.
Kl rerepaís enipordai ies
{.^gidlana, Darn ins , Mat,';!-
net de C'abrenys o la J o r i -
qi iera), és nn cas ,'.i(( f^cnt'ñf
que Alvarado ens inostra a
pa r t i r de Panal is i i le dues
t n n l s [ i n n c i | i j l s : l ' a r x i u
nun i ¡c i [ ia l i r . ^gn l l ana i els
Ilibres, inventaris i balan^os
LIC Tenipresa Becl i de C'are-
il,i 1 l e rn i ; i nos . i n i c i ada el
18'J I. amb els quals Tantoi'
revisita els anys d"es]íleiKlor
del sector, fms a l 'escanya-
i n e n t e c o n ñ u i i c p r o v o c a t
pe r la l ' r i m e r a t l n e r r a
.MinKÜal i la perdna eonse-
güen t lie les e \por tac i< ins
- q u e ccjnscitui'en el '-)(>"/•• de
les v e n d e s - a I ' E u r o p a
(.Central i a Kñssi , i , p r i n c i
páis e l i e i i t s . I )eseobr Í i n a
través d'iKiiiestus pfigines int
proletai' int que Tai i tor qna-
l i f i c i d'"aristocrácia ohreía».
per les seves bonos c o i i d i -
c ions laboráis i e c o n o n i i -
i-iues ( l i o han d ' i n l i a l a r
subsiáncies l o x i q n e s ) . que
CRÍTICA -> t' Í\1'\'1S[ A IM- (.I1IUINA -^ •-;i.'M. 2 17 M.\l((. A lili 11 , : ini í * . U i .ijl ()3
p r o v i K M 1! 11 ; i i iL ; i iK 'n i i l i '
puhi . ic ió !u>t,ililu (A_niill;iii,i
;u-ni;ilnK-iu lO íifiS h;ibit;ints.
pL'ls l.í>41 CL-tis;ics L-1 l'JOll),
iMr;KTL'nl:/;it piT l\ 'stni-i i i i ia~
lit;!l ik ' l'",-ni.'riL¡s i r(.'\istC"II-
l i a í k ' pu t i t v t i i l l tTS. iHK'
;iri\Mk-.l tU- 1.1 scLioil;! llK'it.U
i lvl M.-i:k' X I X ¡ qui.' ÍJ <iiK'
i-'l^ '̂ L-us iipi.-rari'í, en los ¿'pn-
i|UL^ d i ' tliivalIaLl.i cc iMion i i -
í";i. LL'iquiM rn lcrca ilu HL--
I M I I pi \>poir ioiKul; i pcl i i u ' i -
t a l | i a ¡ \ c i i i po r t l a i u ' s i -^cl-
v;icá. U n SL'CUir LIC I-iaiN.i
i n p i l j l ¡ l / ; u ' i ó - r ú i i i i L'k'-
i iK'ni ¡iiilis]x'iisalilL', a baiuKi
LIL' 1,1 Illa i.i ' i i l ir,i, LT¡i l ' a l / l -
i i a - i i nu ' va prn| inr t i t> i i . l i
l i l í alt osrauís r i D i i o n i i i - al
rorcpaís nlU' i i ipoi i lanc-^ (̂ •l
LMsiiio I 'Ami-.iac irAL',ull,ina
n'ós l ina Imna inosíra).
Wloisés de Pablo
03S
Els oficis del cauall
(iiíAlvi.tis.J.III1III-; CliiAlAnis,
Mi lu ; (in.\l'\i (')>•. )M.UHIHII.
Manescals, albéiters i veterinaris a Banyoles.
HiS |M!;iik'>,
Hinp iv t i , 'i i>\'li i l. la consLita-
l i i ' i rc i l i ' ia i i . i qiiL' a l lñ ip iu
f r a iK i r i i i a l la UU ¡usi \\\\s
i lL ' f i ' i in is. i i]uu l iavia fs la l
l i ab i tua l d i i r a i u si,'j;l('s. ara
MÍi;ui t l c s i n n c i ^ n l JL- l.i
ni;ii<)ri;i, i, f i i i tn I.MS, I I<I I I I I " Í
' I I IJL 'LU- i rcsUid i . i i lLlXipi ' ln-
!ÍK' [UT .1 cspL'fialislos.
I >nr , in l m i i • l i ' nn ÍN .
l l i n i i i c l ia n i i l i l / a t cis iMvalls
I ali icv csPL'íK's il i ' i iniíK per
al I ra i i^ i ion. per a k-̂ 1,lsqllL•^
i l i ' l eainp, per a la ^ I U T I M . . .
[.;) i n i j ' x i r cñ i i c i j Jels I I IUMS
Í.1VIL' rei i ien ;i v c m v . i inh cls
laval ls es po i i r i ü eoniparar
anib l.i que aet i ia lnu ' i i i li.i
a i iqn i rU u n alk^ i i ' l , u i n i i , i l
amh l ' . i i i io i i iñ l i i l , I ^ralj iui is
1.1'aiHU'lK u í u i s , i i i s l a inen l .
eiis parla aijnesi I l ih ie. een-
irai ,1 1,1 eoiiiarea del l'la ile
ri 'scauy.
Per al pr i i fa, \y\;x al e i i i -
laiia urhani ta aenia l , i l i is i
toe el l í to l resulta exócie: 1.
i l o i u ' s , i j i i i d c v i o n ser els
.ilbt'icers? l ixaetnmeiiC, c[vie
és ni i innnesealr
I a pr imera part del l i i -
h i i ' ens diiLi a nn bren pe r i -
ple hÍNlñric 011 í lescnbr in i
eniKises ilaik's. Ilibres i per-
soniUiíOS qne. des de railt i i . '
I ' i i i f i l e l i l i s .\\^ [ e m p s
i iu idenis . han fet rcl 'ereiuia
;d ii i i ' in del eavall. Hiis .issa-
be i i te in , e i i l i e nmlies a l ln - '
etíses, qne els i;iTfs. ainb la
in iUeiNa f a m i l b i r i l a t q u e
ims í i k res ]->arleiii a \ i i i de
t ;e r i ; l t res o p s i q n i a n e s .
le inen els seus /jí/;;n'iJ/ivy, uiis
e\peil-> no p;is en / I / ; I / Í IVS,
sino en la eur;i i L;iiariniein
deis eaealU. l i e n eK p n
ni i ' is ve^ennari^.
U i i . i sei;nii.i p a n . mes
esiU'ii^a, vlniía ilades exl iaus-
i i \ 'es snbre els maneveals.
leri iKiors. \ 'eierinaris 1 altrcs
personal ices ip ie dVi l i runa
niaiier:i n akr.i han iiehall. i i
per t e ñ i r e i i ra de l best iar
eqi i i ,1 b eoinaiea del l'l.i ile
r i \s lany.
I \ i t i ali^nnes nKHie.m-
ees de iipns l ingüist ie, i qne
nn es duna la d e l ' i n u i ñ ni
r e t i n i o k i g i a d 'a lgnns e o n -
eep tes , T o b r a és n n l^nn
l iomen.uge a unes persones
1 oheis qne avni ve ieni et ini
a part del iiass.il:. U n pass.it.
tle tet, bei i proper enear.i.
Oani Vivern
Un capítol de la historia franciscana femenina
Si |iii,\ 1)1 H \ N i í i s \ . V.il/mi,
0 1 M ( ,i|.
Les Clarisses-Caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). j.ilu-niiK ik- 1.1 l.mili.H IIL' Tcoliiiiii ilet:.it;iliiiiv.i. H.irii'liiri.i. 2U1Q,
|-!l ! i are e a p n t x í V a l e n i i
SeriM i,le Manresn (M.inresa,
I 'JíS'O. l i i su i r iador . a rx i vc r
p n n i n e i a l tk ' l 'orde .1 t ' aL i -
k iny. i , . lu ior de t.livers<is l l i -
hres sobre l.i e n l i n r a i la
i n e i u a h l a l deis I r a m e i u n s
eapu i MUS. eiis o k ' r e i x un
.Kinest v o l i i m , de l ia i rebé
e i n e - e e n t e s pi íu j ines. n n
n!j;on'is esindi. niia .ilapeída
\¡su'i de la branca lenienina
de l 'urde. de l.i seva ínnda-
dora. (.le la \'id.i qnol i i l i . ina
de t l i ve rsos m n i i e s l i r s i le
n io i iL ies i . i n n i \ i n e s de
t a i a l u n y a ¡ tte .V la l lnrea.
I " i n i e i l ie les m o n d e s
e a p i H \ i n e s s ' n r i n i na a
N.'ipols, en una ll.ilia m i al
sei^le XV ' l sniLieiN nna esj^i-
r i tua l icat ev iu i i í c l iea . m n i t
i i i t i i i i is ta, nberta a la i ie i es-
silal deis mes desvíilu;ins. A
Nápols Ñni M.nia kloronva
I Kn i i ; . nna dama catalana
est.ililert.i en aiitiesta ei i i tat
en 1 SlKi. qu i inicia l i b ran
ca capi i tx ina diiis de TOrde
de Santa C:lara. Pji líSiM el
r e g n e de N a p n l s s ' h . u i a
incorpora l a la cnrnna CJta-
1 a 111) .1 r .1 lí o n L' s a. Per a 11 r .1
l ian<ia. en I 5' '^ ' una -drra
dona. Ani íc la Scr.ilnia l ' iat .
f l] i id;iv;i el p r imer nionest i r
de Líarcelona.
U l t m Pintores j ícnera l
de l 'ohni per copsar. des de
les .ic.ilialles ilel sejj;le X V ! .
les mtc r io r i ca ts de l;i v ida
relitiinsa femenina en tola la
se\M | i l e n i u i d . el día a dia
\ iscnt amh ansterit.it i s i len-
c i , pregarla i peni tenc ia , la
nnpor t .k ic ia do los diverses
c o n s l i t n c u n i s i regles que
observa\en. senipre a través
de la recerca rigorosa i del
dnc innenc d ' a r x i n a iu i l a t .
p< i r io el 1 l i b r e l"ins ,1 les
p.'iiíines de lii-risí.i ii¡- (.'jieidi
perqué el sen ai i lo i irai^'a l.i
l i i s t o r i a de l n i o n e s t i r de
I " A n u n e i a c i i ' i i le ( ¡ i m n a .
I .iinpíK' s'ohlid.i d ' i i K u r p o -
rar .iqnesi e í u u e i u qnan en
doserii i el c i> i i leM general .
Pa l imen tac ió . Padmin is t ra -
c i ó deis bcns. les cc leb ra -
cions festivos, inoks asfiee-
les de la di ir . i vitla de c ida
di . I q u e sor|->renen l o l s
aqnclK qne desconeÍNem les
p r i vac ions que imjM'sa nn
94 l-2[ol *• REVISTA DE GmoNA •* ••n'M. 217 M.'Mtt;-Aiin[i l oo i •* f' CRÍTICA
CASTAÑER, Mita; VICENTE, Joan;
BOIX, Gemma (ed.). •^reas
urbanas y mobilidad laboral
en España. Girona: Universi-
tatde Girona, 2002.164 p.
CASTELLAR-GASSOL, J. Dalí. ur\a
vida perversa. Barcelona:
Edicions 1984,2002.150 p.
CIRERA, Felip |estudi, edició i
notes de Montse Angelats i
Pep Vi la] . Avisos o sien
reglas sencillas a un princi-
piar]t cuyner ó cuynera adap
tadas á ¡a capacitat deis
menos instruits. Girona: Ins-
t i tu t d'Estudis Gironins,
2002.170 p.
CIURANA, Quim {e[ al.]. Probíe-
mes ci'enginyena de proces-
sos de fabricado: enunciáis i
resolucions. Girona: Universi-
tatdeGIrona,2002.223 p.
CU\RAIRESPU\NDIS,Josep./\ríí
guerra civil (1936-1939):
l'exemple de Girona. Girona:
Institut d 'Estudis Gironins,
2002.170 p.
CLARA I RESPLANDIS, Josep. La
Primera oposició al (ranquis-
me: els grups clantíestins a
la demarcado de Girona
(1939-1950). Girona: Cercle
d'Estudis Histories i Socials,
2002.192 p.
CLIMENT, Fages de. Lo gayter de
ia Muga: epigrames. Brau.
2002.203 p.
Col.lecliu de Crítics de cinema de
Girona. Cinema Trufíaul: cró
nica d'un any, 2000-2001.
Girona: Ajuntament de Giro
na, 2001.117 p.
CONGOSTCOLL, Sebastiá. Girona-
Lourdes: 1844-2001:13 fe
d'un poblé, una aventura.
Gifona: Hospitalitat Mare de
Déu de Lourdes, 2002.186 p.
CORRAL, David. Societat Alterna
tiva. I'última revolució. Sait,
Societat Alternativa, 2002.
151 p.
u'StiJ LIL' v i t lü f o t i c r c c , do
t f L i n u k i vicl,i :isLá'CÍL';i. El
t i o i i L i l i de ' [ ' r c i m i (1563)
v:i nplic.ir Liii.i rcfori i i ;) LHHI-
cil i . ir t|UL' (,'iic;ir;i VLI ibr mil'',
rescrictivii hi vida de chuis i i -
r;t di.' IL'S reliiíioscs, que v.iii
l i . ivcr do renLiiici;ir fiiis i cut
.1 l ' ensc i i yün ien t i a mo i t s
.d t rcs nspcctcs de [;i v i dn
¡ictiv. i . De L'unveiits e;ipiir-
siris d l u i n i e s i i ' l i i h;ivi,i .i\
setile X V I .1 ( ¡ i rnna , r i t i u e -
res i l i ] ; i i i es , i j a al se^le
X V I I , íi OUn. lí\ c o n v u i U
de íes C lapL i t x incs —que
I' n i d e ue 1 l i e r t ra ii n a /;'/
\'ii\liii>\iuil d e f e r í it en ni ;i
"hern iéc ie», «estnÍLí t l ' i ines
existéneies". ensa de " r i g o -
rnses geinsies*— snlrí i l i v tT -
ses penalitat-s durauc la í l i i e -
rra de Sueeessió, la r e v n k i -
eió de setenibre de I SOS i
la revi) lui.¡ó de 1936, v ic is-
s i tu t l s t[Lie Serr ; i anaíit?.T
n e u r a d . i n i e u t , . in i í i uu , i
il n e n ni e n c ;i e i ii v a r i a i l a i
eseuílida.
I )e l p ro toUKinesc i r de
SiLiJta M;nLíai-ii.la ia KeiiLJ a
Sarria, l iareelona, en va stir-
•J\T la p r i m e r a t m i d a e i ó a
( l i r o i i a ( ¡ i i r i y t ie ! f iH ' ) ) ,
Valeneia {oetiLbre de lí)l l*í).
Saraiííi'^sa ( lCi l . ' \ ) . Mnuresa
( 1 6 3 H ) . e te . Snr AuLíeln
Margarit ia Ser;ifma l ' n t , una
de les !• eI i g i oses niés
earisniattques de la pr imera
u,ener.i<.• ii'i i'a p i i cxi n,i, v.\
nem>LÍíir aml i m i represen-
i;iiit del bislic Fnineisen A ré -
va ln la p rese iu i a da t i i iesc
eonverit ;i Cíiroiia. El iiishe,
]->ressit)n;ic per aícres c o i i i i u i i -
tats que no en desitjaveii !.i
p resene ia d "una de n o v a
-Hns i cot vni i fer reeiirs a
Ktnn; i—. iK.iba eet l inr per-
cpie el eonsel l de la e iutat
" d e c e r m i n ó a d m i t i r l a eciu
vokmtad muy entera». I'er a
la ("uiiiLieió Líirnniua ^"esco-
l l i re i i c inc religioses e x e n i -
plaríssimes del monest i r de
Santa M a r ^ r i d a de Barccln-
Lia. qiLe snrciren tl 'aquesca
e i i i t a r e l .31 de m a i i í de
IfiOU. Les i iui i i i ies s'ubiearen
en una easa situada al «Heelí
tie CiallÍLj;ans", o n s'estit;ue-
ren tnis al l í ) IK , daca en la
i|ual luies inuiulaeiiMis I I I .L I -
inetercn severameiic els ed i -
t ' ici ' . q u e l i a v i e n OLLipac.
I >es|írés van pass;ii- ;Í mies
cases del earrer del l. lop. nn
l i i liavia inelíisa la prnpielül
i lels l lanys Arabs . i,pie en
r.)2'J es van exclaustrar per
e< inver t ¡ r -U is en n n esp.ii
púb l ie - Aqnest és un ,dcre
lema del Il ibre ben liisroriac.
l-!n aquescs banys les nioiiLíes
rencaven rnba l i tú rg iea de
divLTSL's parToc|Li¡e^ de í i u n -
\u. leina at|iiesta tiue els ser
via de snstenimeut eeonó -
m i f . I:ai 1 (xM v.in adqu i r i r
unes L'ases veiues iLirrere ia
parroquia de Sant Fel iu. a la
pujavla del lí.ei Mar t i , est.uLi
(¡ue ba an-ibat lil is ais iiostres
ilies. Rl 2lS tie ¡uny (.le Ui37
s'¡n,iuu;ur;\ la nova esiílésia
e n n V e n t u a I, e p ¡ so d i i.p i e
reLi i l l Je ron i del Real .i la
seva C añniea.
Aquesta síncesi d ' l i i s to-
ria de Íes religioses c o i i t e m -
p lac ives a C^ata lunya i
j V l a l I n r c í a r r i b a en u n
nu imenc en qué les voea -
einns temen i í ies , mes que
les maseub i ies . l ian sofer t
una i;r.m t lav;dl ;uia. faetor
que posa en peri l l la eo ru i -
ni iVt. i l i le nud les eases de
relÍLiinses. tnc u n n inn i le
vida ennteinplaciva. de Har
ija Irai l iLió a casa nnstra. Tal
eom assenyala el protessor
1 n a n B a da , ([ u e ]"i r o 1 o ga
Tobr^a, f l ns i m i pe r ais
ereients ensra t l 'ente i idre al
segle X X I la tradició asecci-
ea, aquesc esti l concrec de
vitla religiosa fet anib niolts
saLiil lei '. i pr ivaeious, reeo-
l l i m e n t i s i l c n e i . e . i p i t o l
aquesc (]ue ens obliga a pen
sar, a l iHs. snbre Tabisme
<.|ue l i i lia entre re\¡sreneia
i,le la inajoria deis morcáis i
una v ida r i cmada per i\\\
l i t írari eoMventn.il mol í aus
tera i mort i t ieada.
Pep Vila
^
Cataleg de fites termenals
!\\W\ I ü s i ' i ^ i i , Miiria;
l\ i|UU -. I I I IN.'.S. I llli^.
El termenal de Llagostera bis lübri'v ik' l;i I Irónn M.
AliiMi.iiiK'iii i l i ' l.l,ii;i.)\t(.'r.i,
l.l.itiosLcra, 2IIMÍ.
-iW fi.'ii;ini's.
«El ternien. i l t ie Elagostura
és el I rn i c de l t r e b a l l de
reeerea en diies t i i re i 'e ions
comp lemen ta r i es . Per una
pai't la invest igaeió en d i f e -
renis arx ius g i r o n i n s pe r -
met liu'aliczar la d o e i m i e n -
tacici per ex]->liear els p r o -
cessos lie i l ebmi íac ió i fisia-
eió del re r r i to r i . l 'arableLi-
n ie i i t l 'ámbi t de recerca es
i.lesplai,;i sobre e! l e n i l o r i
per local i lzar ¡ cat;i logar les
mace ixcs íues q u e segles
CRÍTICA --Y Y- Rrv i ' ^ i A ni- CiiUdNA •» N Í ' M . > 17 MAMI, - A Í M I I I : !on! * . I j i i I cj<¡
nl i . ins s "cs i iuMi tu i i <sn L 'K
(. ioniineii ts». Aqiicst; i s i i iU'-
si q u e I11 h.i .1 l;5 so l ; ip . i
i i iRT inr i.\c\ llihiL- ri- l l fCtciN
n j u l m c i U c\ d i s f u r s 1 I.1
inL't(it.]nlüLíi:i qiiL' s'l ia uc i -
l i cz . i t t-n l ' o h i M i qiii-" i-'l
c o n v L T t c i x L ' i i i ' i i i'11-i
refcrcnci ; ) jx-r ;i icci-i-qiR's
stnii l; irs.
]-.n el l i ibrc L'omp;irtcix
L-| niiUx'ix cspui la ¡nvcHtiu;;!-
c ió ]i iscóric;i. re;ilit7;id;i | .UT
i i i in pni lcssio i ía l . i f l irL'h.ill
do i.Miiip, vcüllczal per a l l -
l i ona ts . Atpicsca f o n i b i i i a -
c ió lia ilnnac t n i i i a ivsi i l lat
iiTi Crfbnil i[iii.' L'scá ílirÍL^it a
l i l i p ú b l i f ]->(itum.inl n m l i
.inipÜ i ilivLTs: ais cnu l i ts i
amniics LIL' 1;I h istor ia Uu'al
qut ' conc i xc ran la rt-spostn
a ÍIIEÍLMIS deis IncerrDganls
de la i 'n i i ' ^ t r i ie i ' ió de l . la-
i í iKier. i i ais esi f ins ionistes
(-Ule t e i i e i i a la ina \ i i i a
L'xeelleiic Ljiiia )ier eoneixer
tious punes que ineieiNei i la
seva atetu' ió,
I >iies persones s<in les
q u e l ian |->orl;il a r e r i n e
a q u c s t t r e b a l l p . i r a M e l i
c o i i i p k ' i n e n M i i . I ) ' i i n a
bandi i . M;irta /Mba, arxivcra
n u i í i i c i p a l de Llagostera i
l l iee i ie iada en l i i s ro i i a , és
q u i s'ba enear rega t de la
reeerea en i l i te ren is a r x ¡ u \
¡ ler reh i la r r e v o l i i c i ó del
lenne inn i i ie ipa l i deceecar
qiinis han estat els nieLanis-
nies de e o n t r n l ; Í I Ihu'g de
I .2110 ; inys . I la fe t nna
nivest i i íaeió inipeLal i le que
lia por lat enni a una de les
ennelusinns que el ter r i tn r i
tle Lla^ostera [un turnie per
altra banda n m l t extens: 7fi
K m ' tie supertTeie) lia estal
p r á e i i í a i n e n l i i i a l l e r a b l e
duraiic 7li() anys i ha di inat
una possible resposca a ^^i\^.\
l ie les i;ran> l leLíendes (al
eostat de la del llae) de Lla-
gusier.i, la tle si tenia mar o
no. I )e l'altiM, Lluís Torre'.,
[ i r n ress i i r de la U d t i i
ent^iiiyer, íia estat Tenearre-
Ljal de ter realit;il el ealalet^
de les W tlfes ternienals que
un eqi i ip de tieball de v i i i t
pei'snnes, entre les (|uals ell
i i i a l e ¡ \ . han Ioealit?;U en el
t e r n i e n i u n i í i p a l d i i r a n í
p r á e t i í a i n e n i q u a i r e anys
(de ! l ' ) ' )7 al 20111). H a n
es la i i ins e x p l o r a d o r ^
i i ux l en i s que per ni i t ja de
(exins, t i<Hini ients i i n l n r -
maeioi is or.ds l iun retlesen-
b e r l , en l im i t es ( u a s i o n s ,
tltes (jue ¡a l ia\ ' ien eonqi ier i i
el reiíiie de l 'obl i t . Entre les
i i fn i i l i r< ises i n f o r n i a e i o n s
q u e o j e r e i x el eacalejí eal
destacar hi ineorporae ió de
la data en qiit" s'lia olaborat
la l l t x a , la r e e o i i s i r u e e i ó
h i s i o r i e i i de eatla h l a . la
repr iuiueein d' i ina to(otíraÉla
ael\ial¡t/ada i les formes ]ier
ae ied i r -h i sobre el terreny.
I 'er l u i l j a d'acjuesl eaialeí ;
eadií l ec to r p o t dcseobr i r ,
dones, alt^iin non indret per
visitar: des de respec ten la r
Pedra Noiire A l t r e . f1iis a
C .11 a 1 e s d a n u i n t p a i s a t i;e s
espeelaenlai-'i eo in la l 'ei iya
Ai íui leía. la ]->edra d'Hspoya,
el iMatxaeuca, o re inb len ia -
l i i ' in i i t ; lie les t^ai-hretes.
Dolors Grau i Ferrando
El cinema deis pobres
K M I . „ Srl>i-.ii.i
Les generacions del comic; de la familia Ulises al Manga 1 l i l i - l id VVra.
I i . i r i f lui i . i . 2111111.
2<<.'< p;i|;iiifs.
A di lerenei . i d'al ires Ihbres
sobre el tema, que opten per
una explieaeió eiieielopediea
o iiiassa eemiada en un e^l i i -
d i aeadt ' i i i ie . riLíorós ]-iero
fred, el periodista i esenptor
Sebascia R o i t ; (F i t ; ne res ,
l^'6[>), encara aqiiest nssaii;
. i i i ib dues aniies p r inc ipak :
la sub jee t i v i t a l i la ir i>nia.
Subjecl iv i ia t perqué, albora
que e^ rep.isseii les in te r io r i -
tats t i ' aq i i es t « c i n e m a i le
pobres» tles deis Ceinps u;lo-
riosos del T U O , an ib mía
serie de dades ob l i pdes , ens
proporciona la earnalitat 1 les
. i i ieedotes d ' i i ns nens que
han eresent i responen ais
no ins i.ie t l u i n i M o n / n .
Terenei IVloix, l o n i Soler o
Q u i m í l ' t>rcet. e n t r e un. i
l lart;a Mista d ' en t rev i s t . us ,
t[ i ie s 'uneixei i .iK verilables
l- i iolat^onisies, és a d i r . ais
ediloi-s, dibiiixanLs i i in ionis-
tcs, com Víctor Mora o Ibá-
ñez. que van ler de l inrcelo-
11a hi c;ipit;it de l;i viiiycCa de
l'Hstat, i no ncimcs i m b el
izeujanc l i rnt;uera, sino cambé
amb les redacei<ins e a d t i -
qi ics i a niata-des^olla que
van possibilirar experinients
p'íieodt'lies com (>r\0¡iiii,í o
Miihoki. que van cr is tabl i t -
zar en /:/ i'íhiini o el snper-
v u ' e i u de su i íerv ivents , /:'/
I\íI'!•(•.<, reserva eco l ó g i c a
Ll 'al lo p< i l i c ic ;n i ient i i u i > -
rreclc, i|iie resisieix eoin in i
^al de cüi i i ic les batzetiades
de la celevisió-esconibraria i
deis ii!,iin>i¡.
L'autor i i i ie ix a les o p i -
i i i ons de p r i i i i c r . i ma una
n i i i r r i c r i a i una i r o n i a
earaeter is l iqncs en tou i la
seva o b r a . Les a n e c d o t e s
s'aniLineixen amb co i i i en ta -
ri-. sucosos i esmnlais que
no tan sois interessaran el
p t i b l i e e s p e e i a l i t / a t . s i n o
taml-'é uMs ai|ue!ls que, en
.i l t inn n i o m e i u . van snmiar
L^r.icies ,1 iKjuesc a r l tan
nionysciiigLit pels estudiosos.
1. c o m ,1 eo inp lement . vu i t
p.iLiines amb lamines i i in.i
serie d 'ad rcces e l e c t r ó i i i -
t)6 [212I * R E V I S T A DE G T R O N A - V a'M 217 \\\M, ,M IK I : Z<M)^^ • * f- CRÍTICA
COURTAIS, Pere; BALSELLS BESO.
Uuís [díbuixos] [a la cura de
Patrick Gifreu, Enric Prat i Pep
Vila]. ¿.'Homero rossellonés
(1868). Girona: Ajuntament
deGirona, 2002.12p.
CULEBRAS, Jesús. Caslellfollit de
la Roca. Girona: Diputació
de Girona: Caixa de Girona.
2002.96 p.
DD.AA. IV Seminario sobre
aspectos jurídicos de la
gestión umersitaria. Vol. I y
II (Uriiversiíat de Girona. del
17 al 19 de mayo). Girona:
Universitat de Girona. 2001.
812 p.
DÍAZ OLIVERAS, Quim; GAITX
MOLTÓ, Jordi. Passejades
per Sant Feliu de Guíxols: iii-
neraris arquiíectónics i
d'evolució urbana. Sant Feliu
de Guíxois/Girona: Ajunta
ment de Sant Feliu de Guí-
xols/Diputació de Girona.
2002, 113 p.
FABRA, Pompeu |a cura de Uuís
Marquet]. Fabra abans de
Fabra: correspondéricia amb
Joaquim Casas Carbó.
Vic/Gírona: Eumo/Universi-
tatde Giroña, 2002.177 p.
FAGES DE CLIMENT, Caries [pre
sentado, edició i notes de
Joan Ferrerósl- Epigrames.
Girona: Brau, 2002. 203 p.
FERRER I COSTA, Joan. Hebreu
bíblic. Girona: Universitat de
Girona. 2002. 132 p.
FERRER I COSTA. Joan. Hebreu;
Uengua, literatura, gramáti
ca. Girona: Universitat de
Girona, 2002.160 p.
FERRER, Joan Caries; RABASEOA.
Joaquim. ProceedJngs of
MS'2002: ínterr}acional Con-
ference on Modelüng and
Simulatacion in Technical
and Social Sciences. Girona:
Univesitat de Girona, 2002,
922 p.
t) IR-s i 111 p rcs f i 11 LI i bk ' s . |-̂ 11
dL ' f in i t i v . i , Lili crcb.i l l L;I.'IIS
p i fccnsi i ' is i|iiL' i n r roL l t i c i x
ci i f l ini) ! ] LIL'I cnniÍL' L]LI:I1-
Sfvnl L]iif i i ; iu i r i q i io un di. i ,
|iLitriH¡ii¡u [UT l i l i ivpLililÍL;'i,
l i l i jn . i t i t iark's I de IJurhn 1
l i o r b ó di.' t lcc ió fs v;i r;tp;ir
f l c;ip Lüi i i un skin. n i,[iic f l
( :;ipit."l T n i f l K ) 1 i;l SlLíHd LIL'
Li nov;L uCíipíi, L'nl!it.ii;s. vnn
ser pnicaLhi del T'elciic)CÍ(."it's
de rv.v
AAoises de Pablo
^
La Cantoria, una e s p e r a n ^ i un treball serios
I A C-VMilli l,^.
D e l ' l l al 2 1 . ( 1 I ,'\iiik-, l id i]iiis['ii
.r.^ii ili' (liruii.i. l)i|Hii,uii'i IIL' (iiriii)i, 2ilil.\.
Id dise eompucce est.i c l i in i -
i i i en l : t í i f e r e n e i a c cu t res
bldcs: un ik'die. i i ,1 l.i inús i -
c:i i i ie i l iewi l . ni'] seytíil blt)e
deif ie. i l .i PépiKM e n n t e i n -
por j in . i i hn. i l i i ie i i r un ter-
eer (.ieilie.ii: ,1 la nu'isiea ilel
Ke iL i i xe i i ien t .
t^al esmeiiCíir. ei>ni a
f a r a e l e r í s t i e a líe11 e 1 a 1. la
bnna ntmaeió ;ui ib qu¿' l.a
t : Li n m r i ;1 a f r o l u ;i a i\ 11 e s c
anipl<.' r e p e r i o r i , i i p i e .
leiiinC en loi i ipCe la v.irieC.ic
d'estils <.|iie ai.|ueNC cé. no és
una tasea L;ens [;ieil.
Si en> l ixei i i en la disna-
b i u i ó sonora voeal , i',i!dri,i
unn i i i d l n r 1 lués prec isa
eonipens;iei6 de les veus. lÁn
general, s'lii trnb.i una t!es-
$ lu<-iiiiluria
cts ataCzf
VI a l i o eap a I . IL ÍUI ^ I I ' l.i
preseiieia soi iuia. 1 l i i n i . i i i -
quL'ii niés les veus bai.xes (.leí
gr i ip , qi iestió nqiiesla, pero,
íle laeil LHireceió ;i inesii i , i
que es \ 'ay i c i J i i s i i l i dan l i
escabiliti^anc el cur LIC eamlira.
Una ;ikre elenienl i.|ue
sdi.i d ' . inar l o i i s o l i t l a n l ,1
inesLit,! i|iie vagi ;ivaiii,anl el
Ueh.ill tle [ ,1 t ian l f i r ia es la
d 'es i . i hh r d i fere i ics eo lo rs
L'iUre les obres iiiteiprecaLles.
s o b i e l o l q i ia i i es i n u n i de
nu'isiques de i l i ieieiHs esnis
(en aquesr Ireball diMogralic"
.iL|uest L'leineiu de eo lor lé
una pres¿MU¡a í'on,a esránea)'
A q u e s t a r ig idesa de
eo l i i r en t re d i fe rents estiis
eoniporta. en .ii|iiest eas, ima
pnssible i l e t i n i c i ó cap a un
reper tn r i , el eonten iporaní ,
011 e! cor t!e canibi; i n i ru i i í
sembla que s'l i i Lriih,!. des
ilel p in i l de \isra snnor. n ioh
ennio i le , 1 un .issoleix re. i l-
nient un resiillal n iol t bo .
(.Juan el Líriip .d ro i i i . i
aquest reper t t i r i {des igua l .
Clin peí que ta a l'eslil eni i i
peí l esu l ta t arcísi ie de les
eoniposiei i ins) és 011 iiinsLia
el seu i n i l l o r saber ter i la
seva p o i e n c i a l i t a t e o i n a
gr i ip v n i a l .
[}.u aquesl bloc iTobres
s'.issoleix una bou.i l i l uan i i -
ea de in.itisos i eolors, i en
e!s rr.iL;nieiHs de pi>ea i u i e u -
siLal sonora és on es Irob. i
mes riqíies.i,
V'oldria desl.iear també
l.i i n i p o i i;'uiei.i de p r o g r a
mar repertoris on es ]''Uguin
I redi,11" i i iLisi i |ne\ del i iostre
lemps, i sobretoi uiúsiqíies
de qualit.U LIC eo inpos i tnrs
ja e<iiisagials (pero gei ier i i l -
m e n t i l e s e o n e g u t s p e r ;il
pi ' iblie no espeeia l i l /a t ) , id
e o s l n l de e o n i j n i s i t o r s
novel ls i e innposÍKns e.ita-
l.ins i g i r o i i i i K , |,i que és
aí]uesta r í m i c a manera de
consolit lar els nostres e o n i -
posicors i t;uuhé de perl i lar
en la jusla niesur.i l ' e v o l u -
eió del seu ot lc i . I:ii a(]uesc
s e n i i l , l a ( ; , i n i o r i a l.i in i
exeel lent i r e b a l l . el qn.d
seri.i bo (.|Lie e tnnp ,u l i ss i i i
les aleros agrupaeions i iu is i -
eals i; lroinnes.
( )u . in i a la ineo ipo iac ió
d' i i istr imieuts d'época (en el
r e p e r l o r i n u ' d i e w d 1 t ie l
K e i i a i x e n i e i i i ) , ca ld r i . i
esmentar 4]ue. si bé .i(iorten
una eerla v.nieíai l i i nbr iea .
.iqiiesra s'esi.ibleis mes per
l'i'is d c K d l l e r c u l s l i i s l i i i -
me iHs <.]ue n o p.is per !a
wirietat i.ie eolors exlrels en
ead.i un d'elK. lis i inpoitani. ,
| iero. i|iie es ( oineuci a en i l -
so l idar en les ai;ru] ' 'ae¡oiis
g i roni í ies, 1 en La (a i i i i o r ia
ivdbem un i'^on exeinjsle ile
l'ús t l 'n is lrumenls 1 ile t e i i i i -
tjiies espeiít iques per iuter-
j-irei.u la iiu'isií a amiga.
I ' ú l l i n i ; i s p e i l e q u e
naetaré és el de la in ie rp re -
l.ieió l i lm ica : en .iquest t re
bal l del co r lie i 'anibra es
i ioi. i un;i gr.iii vlosi i l 'estabi-
lii.iL en el i r . ictai i ieni l i l n i í c .
CRÍTICA -y *. Rl'VlSTA PH OllUiNA •* N I ' M . 2 17 MAHí^-AliBlL 200^. *' Ui^l 97
AciTicsr;i cst;il')ilitLic l ic-
nij i . ; i l i i i i f i o i i i i n m l r ho L'II
1 u s c i) ni p o s i c i o 11 s 111 c ^
modLT i iL 's , c o m es p o t
con iprovar un c\ IÜSL'. pero
en el r c p e r t o r i ;mcic es
trob;! ;i fíilc;ir ini; i Í'LTC;! flt'~
x i b i l i r m . l;i q i i n l e^ t.i
impre-icinLliblL' per tn insniu-
Cro Lut.i Li diliiL-nsio ;irtisrif;i
d';KiiiL.'st;i IHÚSÍLM.
C i m i ;i coi ic lusió fmnl .
ca ldrú i i l i r tp iu el C H De
r i I ,il 21 LICI cor de cambni
I-..1 C:;i!Uoria és un t rob i t l l
serios <,|ne aporta wi-^ bona
espenmc,-;! al p;inoninia musi
cal L ; ÍRI I I Í i L]nc. tot i (.¡ue lé
moles e le inent mi l lo rab les .
aLpicst un reg is t ran ieL i f (1
eom a coiisec|iieiu'i;i lambe
el cor de canibni) obre por
tes en l;i l ínia d ' i i n t rebal l
serios ;unb i in iesi1li.1l quah-
tatin nioU d igne, el L|U;I1 es
de ilesitjiir (i cal) i|iie es vai^i
consol idam i müloran l .
Josep Jofré i Pradera
Les herbes de la Cerdanya
Mi-iNiAM-UAHIHAJUIIII
Tresor de la saviesa popular
de les herbes, reméis
i creences de Cerdanya
del temps antic.
Iilsliuii iri\suKli'í t 'ou-liiii. aiiib l\ L^ol-hilioriuiii lii- 1.1 Hi-iiiT,ilil.\l ik' Cualiiiiy.i 1 f l su|iiiii lio! l'.urini.U Fniiiu'si lil^iniL'üi'.. 2,1 i.-[ljr¡('i ,iiii|i|i,ui;i, -lííH [i:'ii;ilU's.
U n de is p r i m e r s l l i l u e s
científ ics esents en catLih'i ;i
h Ken;ú>;cn(;;i ¿s el CiUiihríi
'If ¡M /•7,'r,i </(• }fí V^U </(•
Trust >r liu 1" SÍHÍIIM pojiiiliir ili.' k">
Herbes, reméis i creeiiees
de ('erdaiiya ilfl luillli-illllli:
.1. MiititiuiC-Llartra
i\\wi¡i (tHS2) per Listanislnii
V.iyreda. 1 )es de Ihivors siSn
nioUs els trebiills refcrics a la
ve | j ;e tac ió do d i f c r c i u s
¡ i i d r e t s de t ' a t a h i n y a .
T; imbé son niol ts els bota-
nies de eamp, naturistcs n
s e i u d l a m e n i .ni i ies de les
planles i iradíeinns (.[iie lian
recol l i t in to in iaLÍons don; i -
des ]>er pagesiis, piismrs (̂
l icrbol i i r is. Pero és .1 pnr t i r
de 1.1 e r e ; u i ó a l Í ; i ree lon; i
de l t l r i i p t ;a ta la d ' L ^ i n o -
bo ián ie . i . r ; u i y l 'JHfi, que
s'ori;anit?a al l-;ibur;Unn de
Uoianic; ! de la l \ iLuUat de
FLI I I I I .KXI de la U l i niKi l inia
de recerca per estudiar des
d 'aquest pu i i t de vist; i )es
i l i lerenis yones del l ' r i n f i -
pa t . A Í N Í ei is I m e x p l i i M
Taulor en el cnpi ln l 1.
l.a seva tesi d o c t o r a l ,
.•l;iiirfi)í-íii i)/ (-i'iic).viTiJCííf (/<•
}'vu¡ohohUiíí,\ lie l<J CíTi¡iiiiy<}
( I W l ) , en va ser el p r imer
tVu i l . 1 aquesc I l i b r e , qne
¡ r e s u n a a t L i p t a c i ó , va
n ie ré ixer el l ' ren i i N . i c i i i -
na! j o , n i Am.ules 1M'J2 de
Keeerc.1 EtnoLíráfica. Q u e
111 anys després se 'n túici
un;i seiíona ed ic ió amp l i a
da ja d i n p r o n si>l-)re la
sev.i vaina.
1 )e l e \ 1 23 espec ies
deserites en el capítol 2. cnl
destaenr el r igor de l;i i i i t b r -
n i n c i ó , les fotoi j ; rat les de l
niateix ;ui tor i les i l -k ist ra-
c i ons d ' K , S ic r r : i - l í , ; ' i to ls .
C"omen<,Mr aqucs t c i i ta leg
aLirLu^ant-les per l iab i ta ts ,
amb els siiiítíerents dibuÍNos
de joaqn in i ( ' a rbone l l , n"és
u n Lír.in e n c e r t . T n n c a
aque.st c a p í t o l un aparcar
sobre eombin ; ic io i i s d ' l ie r -
bes, preparnts. phmtes l o x i -
qnes i ilitereiUs nsos po]^n-
lars de les plantes, p r o p o r -
cioiíat pels intbrnia ius.
l a transeripció ordena-
&.\ d'altres reméis i creences
en el LMpíctíl 3 inostra eom
r .u i lo r , euros d'ha\'er lebnc
«nn Iresor de saviesa ] i o p u -
lar». nn lia poL;ut resistir l;t
cen ip tac ió t l ' enun ie ra r - l es
tlavant el risc de l \ i b l i t ,
I."Índex deis 1511 in tb r -
inanis (anih la i i u i i í ac ió de
p o b l é , i i o m de la casa i
edac), els tres índexs de les
l^lantes (ordcnücs peí n o m
c i e n t i f i c . n o m p o p u l a r i
seyons el sen ús, respectiva-
nieni) i una m o l t completa
b ib l ioymt ia acaben de eon -
Rtíurar aquost I l i b r e , i p i e ,
c o m d in R a m ó n Polc l l en
el sen pro leu ; , «esta lv iara
mo l ta teína ais artpieólet is
j i r e i n o b o t á n i c a i c u l t u r a
p o p u 1 a 1'I en eNcavar ¡ usl
abans de rendern iC" .
Montserrat Manen
^
FRAN20S0, Marco [etai] [traduc-
ció de Jordi Curbet Hereul.
Estats crepuscuSars. Girana:
CCG,2002.93p.
FREITAS NOGUEIRA, María Victo
ria. Una Cultura diferent, un
món de semblances: estudi
comparatiu de ía realUat
jiieva de Girona i Toledo a
l'Edaí MUjana. Girona: Uni-
versitat de Girona/Ajunla-
ment de Girona, 2002.90 p.
GIFRE I RIBAS. Pere; MATAS,
Josep: SOLER, Santi . Els
Aníius patrimoniaís. Girona:
CCG,2002, 127 p.
GONZÁLEZ CARRASCO, Monica,
fíisc / protecc/ó social en el
mafíractamení infanlil: la
perspectiva deis modeis
orgar\itzatíors. Girona: Unl-
versitat de Girona. 2002 ,
125 p.
GRAU I FERRANDO, Dolors,
Cementíris i sepelís. Girona:
Oiputació de Girona: Caixa
de Girona, 2002.96 p.
HERNÁNDEZ I BAGUÉ. Santiago,
Palatrügell i el suro: íeina i
gent deis rn/cís de la indus
tria a la postguerra. Palafru-
gell/Girona: Ajuntament de
Palaírugel l /Diputació de
Girona, 2002.238 p.
IBARZ, M, Carme. La Ratoíineta
Afra óescobrein Antoni
Gaudí. Girona: Pedra de Toe,
2002. 52 p.
IBN SAPRUT, Sem Tob [introduc-
ció. t radúcelo i notes de
Josep V. Nidos). La Pedra de
íoc. Barcelona/Girona: Uni-
versitat de Barcelona/Ajun
tament de Girona. 2002, vol.
1.186p,
IGLESIAS . Pep; FARGNOU, Valen-
tí; ROISIN, Lluciá; ESQUIROL,
Josep; SANS, Narcís. £f Cen-
íre; el íemps ['acaricia. Giro
na: Centre Comercial "El Cen
tre", 2002.48 p,