Gourmet sE L P E R I Ó D I C O D E C A T A L U N Y A

S U P L E M E N T G A S T R O N Ò M I C

EL PERSONATGEANDREA ALONSO ES PROCLAMA

VENCEDORA DE L’EDICIÓ 2010

DEL CONCURS EL NAS D’OR

EL REPORTATGENORA LÓPEZ I JOSEP BARJUAN

SÓN DOS DELS ARTISTES QUE

TREBALLEN L’ENOPINTURA

EL TASTELS IMPITOYABLES ES REUNEIXEN

PER FER UN TAST A CEGUES DE SET VINS

DEL CELLER CORONA DE ARAGÓN

L’ANÀLISICADA CLASSE DE RAÏM DESPRÈN

UNA AROMA FLORAL ESPECÍFICA,

DE MOLT SUBTIL A MOLT INTENSA

juny

del

201

0

E S P E C I A L V I N S I C A V E S

Gourmets I2I el Periódicojuny del 2010

el personatge Andrea Alonso Guanyadora de l’edició del 2010 del Nas d’Or

TEXT EDUARD PALOMARES

EL MUNDIAL de futbol ja s’està

disputant a Sud-àfrica, i tot el món

ha consensuat prèviament la llis-

ta dels principals preferits per a

la victòria final: Espanya, el Bra-

sil, l’Argentina, Anglaterra… No

obstant, sempre s’ha de deixar un

buit per a la possible revelació del

campionat, aquella selecció que

acaba demostrant que és infinita-

ment millor del es pensava a prio-

ri. Doncs una cosa similar ha pas-

sat amb l’edició del 2010 del con-

curs El Nas d’Or (valgui, per una

vegada, el símil futbolístic). A

l’historial de vencedors, hi solen

aparèixer sommeliers de grans res-

taurants, des de David Seijas, d’El

Bulli, fins a María José Vázquez,

del Guggenheim de Bilbao. Però

en aquesta ocasió, quan tots els fo-

cus estaven centrats en els inte-

grants dels locals de prestigi, An-

drea Alonso, sommelier del Makro

d’Alacant, ha demostrat amb un

examen impecable –segons ha re-

marcat l’organització– que el que

realment importa és el que pas-

sa al terreny de joc.

Una victòria que, segons la ma-

teixa sommelier, es va sustentar

en la seva capacitat de controlar

l’enemic número u de qualsevol

aspirant a Nas d’Or, és a dir, els

nervis. “En els moments previs, a

tots els participants els entren

tremolors, però has d’asserenar-

te i centrar-te en el que has de

fer, abstreure’t de tot, fins i tot

de les desenes de càmeres que t’a-

punten”, explica Andrea Alonso.

Una vegada aconseguit parar el

primer impacte, arriba el moment

més difícil dels dos dies de con-

curs: identificar cinc begudes al-

cohòliques presentades en una co-

pa negra, sense informació prèvia

ni cap pauta que pugui orientar.

“És com buscar una agulla en un

paller”, apunta. El 2010, l’organit-

zació ha reservat per als finalistes

un vi negre de Nova Zelanda ela-

borat amb la varietat syrah, un vi

de licor ull de llebre de Castella-

la Manxa, un blanc viognier de la

VT Castella, un vodka de Polònia

i un rom blanc de Saint Lucia. “És

molt fàcil confondre’s”, recalca.

Però ella no ho va fer o, almenys,

es va equivocar menys que els al-

tres.

SENSIBILITAT AFINADAL’explicació es deu a una barreja

de “coneixement, estat d’ànim,

sort i habilitats naturals”. En

aquest últim cas es tracta d’una

sensibilitat a les aromes per sobre

de la mitjana i una memòria ol-

factiva molt afinada. “Tinc la ma-

nia d’olorar-ho tot detinguda-

ment. Després em guardo tots

aquests registres a la memòria i

els utilitzo posteriorment als

tasts”, comenta. És a dir, quan en

mil·lèsims de segon les olors des-

borden la copa de vi i s’encreuen

pel cervell, comencen a aflorar els

records, que es converteixen des-

prés en imatges: “Associo les aro-

mes amb les vivències, amb de-

terminades experiències. Milers

de records s’acaben fusionant en

una imatge final”.

Ara, amb el títol del Nas d’Or so-

ta el braç, s’obre una nova etapa

en la seva carrera com a somme-

lier, encara que ella té clar els seus

orígens. “Estic molt a gust on tre-

ballo, em sento valorada i sóc

partícip del projecte constant de

millora dels cellers”, assegura. En

aquest sentit, els centres Makro,

un cash & carry orientat al sector

de l’hostaleria, han emprès en els

últims anys un procés de revalo-

rització de la seva secció vinícola

mitjançant un equip de somme-

liers propi. “Tenim fins i tot més

responsabilitat que en qualsevol

restaurant. Hem de recomanar

vins a un gran nombre d’hosta-

lers, orientar-los en la compra,

renovar-los la carta… No donem

la cara només per un local, sinó

que ho fem per molts a la vega-

da”, conclou, orgullosa, la flamant

Nas d’Or del 2010.

Una de les qualitats fonamentals que ha de posseir un bon sommelier –i més si es presenta a un con-

curs com el del Nas d’Or– és una agudesa i memòria olfactiva a prova de bombes. Andrea Alonso només

té 34 anys, però el seu sentit de l’olfacte ja ha tingut temps d’emmagatzemar un bon nombre d’olors

dels dos costats de l’oceà Atlàntic. Nascuda a l’Uruguai, però formada a l’Argentina, comença a interes-

sar-se pel món del vi després d’assistir a un tast de Sabatino Arias. “Vaig participar en una de les seves

trobades sense saber absolutament res de vins i se’m va despertar immediatament la curiositat”, re-

corda. A partir d’aquí comença el seu procés de formació, que culmina a la sala de l’Hotel Sheraton de

Buenos Aires, quan l’ofici de sommelier no era una cosa gaire habitual. Després, el 2005 decideix tra-

vessar l’oceà i s’instal·la a Alacant, on acaba els estudis de sommelier, comença a treballar al celler del

centre Makro i es presenta al concurs El Nas d’Or. I el guanya.

Records olfactius dels dos costats de l’Atlàntic

“Associo les aromes a vivències”

“La clau per guanyar va ser dominar els nervis, centrar-me només en el tast”

PLATS SENZILLS

Víctor Gómez, xef del Tribia, elabora imarida tres tapes ambEmmentaler AOC

6 COOPERATIVES

Les catedrals del vibarregen barriquesamb arquitecturamodernista

9EL CELLER

Per història, cupatge i versatilitat, Anna deCodorníu és un delscaves més emblemàtics

7 LA COCTELERIA

Harry’s Bar ofereix un clima de relaxedulcorat amb notessuaus de piano

10NÚMERO 46 I EDITA: Ediciones Primera Plana, SA. Grup Zeta. PUBLICITAT:Zeta Gestión de Medios. Consell de Cent, 425-427, 6ª planta (08009) Barcelona.Tel. 93.265.53.53. Fax: 93.246.92.49. www.zetagestion.com. REDACCIÓ: Alber-to Larriba, Alberto González, Eduard Palomares i Pilar Enériz.MAQUETACIÓ: FátimaGarcía, Adolfo Alonso, Estela Piñeiro i Nuria Martín. IMPRESSIÓ: Gráficas de Pren-sa Diaria SA. Parets del Vallès. COORDINACIÓ: Anna Riera. PORTADA Imatge del fons d’algunes ampolles de colors. Fotografia realitzada per Fernando Bagué. Idea i disseny de portada: Federica Sala.

sumari

*

Núpcies amb Bacus

Gourmets I3I el Periódicojuny del 2010

I la tècnica I fusió artística I

TEXT ALBERTO GONZÁLEZ FOTOGRAFÍAFERNANDO BAGUÉ

“¿L’ÚNICA? Seria pueril afirmar una

cosa així”. El món és massa gran,

massa inabastable perquè un es pen-

si que és tan original en una tècni-

ca. “És més, si ens posem a filar

prim, tots som únics, perquè ningú

pinta com ho fa un altre”. No deu

estar sola, però Nora López Millán és

rara en la seva espècie. Aquesta

oriünda de Mendoza establerta a Bar-

celona des de fa set anys es va intro-

duir en l’enopintura per una beneï-

da casualitat. “Vaig moure el llenç

per accident i hi vaig vessar a sobre

una copa de vi. Aleshores vaig pen-

sar: ¡quin color! I en aquell moment

vaig decidir casar-me amb Bacus

per sempre”.

Ja han passat deu anys d’aquell

anecdòtic matrimoni, però Nora se-

gueix enamorada dels marrons, els

rosats i els liles que el vi li regala. Des

del seu petit estudi i sala d’exposi-

cions del districte barceloní de Grà-

cia (Astúries, 78), l’argentina es ren-

deix diàriament davant un procés

d’investigació basat en l’assaig i l’er-

ror, que busca “sobretot la per-

manència i la varietat de colors i

textures”.

Sobre el llenç blanc, prèviament

tractat amb vernissos ecològics per

mantenir estable l’obra, hi aboca un

raig de vi de forma intermitent, di-

buixant petits trossos. La presència

del fotògraf i el periodista li han por-

tat sort: “M’agrada aquesta taca”.

A partir d’aquest moment es dedica

a allargar-la i expandir-la, a donar-li

forma i descobrir què xiuxiueja ca-

da pinzellada.

Durant una dècada d’investigació

la seva tècnica ha evolucionat: “Ara

faig un treball previ, de concentra-

ció i meditació, més important. Em

tranquil·litzo, oloro el vi i recordo.

Després, la realització de l’obra és

molt més espontània. La taca de vi

em va dient quin serà el tema”.

També utilitza ensucrats pòsits de

bóta, “que s’estiren, triguen molt a

assecar-se i, com l’oli, donen uns ex-

cel·lents marrons”, així com el vina-

gre i el carbonet, “que no deixa de

ser un producte natural, ja que és

el sarment cremat”.

METÀFORANora compara l’enopintura amb el

sexe: “Comences i, poc després, et

trobes en un estadi a mig camí en-

tre el lloc d’on venies i el lloc al

qual et dirigeixes. Després pot do-

nar-se la màgia o no”. L’artista ha

après a no frustrar-se si les muses no

estan del seu costat, però reconeix

que en aquesta professió hi ha més

dolor que plaer: “Et poses moltes

metes, cada vegada més. I pots arri-

bar a sentir-te molt torturat”. Això

sense comptar el difícil tràngol de

decidir quan es dóna per acabada

una obra. “Això el pitjor”.

NO A L’OBRA COMERCIALCom li passava a Picasso, el seu prin-

cipal inspirador, Nora s’escapa de l’o-

bra comercial, del corrent majorita-

ri. “La pintura costumista sedueix

i ven, però a mi no em compra. Jo

he de fer alguna cosa que m’emo-

cioni. I el que m’atrau és el desafia-

ment dels tons i semitons. És com

escoltar la ràdio. És suggerent, poè-

tic”. Així és com neixen els seus mo-

tius, que moltes vegades al·ludeixen

al món oníric del vi, amb algunes re-

ferències a les persones, als animals,

a les plantes. A vegades, quan el qua-

dro està acabat, l’emmarca amb do-

gues de les bótes. “Així segueix la

criança, però de forma visual”.

Algunes de les seves obres han

anat a parar a mans de “gent de l’es-

pectacle i de persones que busquen

un regal molt original per a algun

amant del vi”. Entre ells, hi ha noms

importants, que prefereix no reve-

lar. “Tant de bo vengués més, per

poder-hi dedicar més temps. No puc

parar; necessito pintar”. I així ha de

ser: “Que quan arribi la inspiració,

et torbi amb el pinzell a la mà”. Per

si de cas, Nora ajup el cap i segueix

amb la feina.

EXPOSICIÓ

Seria estrany que una terra de

grans vins, com és Catalunya,

no fos bressol d’iniciatives

enopictòriques. Una d’elles ha

tingut lloc recentment al

municipi de Falset, on a

començaments de maig es va

organitzar una original

exposició composta per 20

dibuixos elaborats per Josep

Barjuan amb llapis i vi. Les

obres eren “retrats d’algunes

de les persones del Priorat

que han donat la seva vida pel

vi ”, explica l’artista. Entre ells

hi ha pagesos de tota la vida

–“alguns ja entrats en anys,

com Dolores o Emilio”–,

comercials, enòlegs o

cellerers.

A més, van participar també

en la mostra deu escriptors –la

meitat de la comarca i la

meitat de fora– que van

aportar la seva visió polièdrica

del món del vi a través de

diferents textos: Pere Audí,

Jordi Coca, Fede Cortés, Agustí

Masip, Maria-Antònia Oliver,

Toni Orensanz, Maria Mercè

Roca, Màrius Serra, Emili

Teixidor i Roser Vernet

Anguera.

Observant la qualitat dels

dibuixos, el més sorprenent

és que Barjuan no es dediqui a

això. De fet, ell és arquitecte i

la pintura només és una de les

seves aficions. Tot i així,

aquesta ha estat una

col·laboració –“d’entrada,

deficitària”– que li ha sortit

del cor. “I quan les coses es

fan amb il·lusió, surten bé”.

Va invertir deu hores en cada

dibuix, que il·luminava

utilitzant vins de les DO

Montsant i Priorat, utilitzant

una tècnica similar a

l’aquarel·la. “Els vins més

vells em donaven els colors

marronosos, i els joves,

els tons blaus o liles”,

resumeix.

RETRATSAMBL’ESSÈNCIADELPRIORATEL VI LLIGAT A L’ART,LA CULTURA I EL TERRITORI

A L’EMMARCARELS QUADROSAMB DOGUES DE LES BÓTES,CONTINUA UNA‘CRIANÇA VISUAL’

ELS ACABATS

EXPERIÈNCIES D’ENOPINTURA

‘GOURMETS’ S’ALIA AMB EL PRESTIGIÓS GRUP DE TASTADORS ELS IMPITOYABLES

Gourmets I4I

Iel celler Ianàlisi I

Descobriment a ceguesPOSSIBLEMENT, per a l’expert en

vins no hi ha res més excitant que

enfrontar-se a un tast a cegues. Pro-

bablement, per a l’enòleg no hi ha

res més inquietant que enfrontar-se

a les opinions d’un il·lustre grup de

tastadors en un tast a cegues dels

seus vins. Aquesta és l’experiència

que va viure el grup de tast els Im-

pitoyables i el celler Corona de Ara-

gón, en una sessió celebrada al res-

taurant Amaya de Barcelona. Ja ho

va dir el president i fundador de

l’agrupació de tastadors, Ignasi

Torralba: “Qui escolta els seus

mals sent; perquè hi ha poques

coses més agradables que sentir

un comentari desinteressat, que

li serveixi per reflexionar sobre

el seu treball i com el perceben

els altres”.

Des de fa gairebé dues dècades, els

Impitoyables es reuneixen cada di-

lluns per tastar i descobrir vins, sem-

pre a cegues. En aquesta ocasió, Gour-

mets els va congregar per enfron-

tar-se a un interessant repte: un tast

de set vins, un vi blanc i sis vins ne-

gres, amb la garnatxa com a prota-

gonista, un dels raïms més de moda

entre els enòlegs i consumidors.

Com en tots els seus tastos, cada un

dels membres del grup aporta les se-

ves sensacions, les seves percepcions,

algunes molt coincidents, altres no

tant. Tot és detalladament anotat.

En aquesta ocasió, van arribar gai-

rebé al “notable alt”, amb una mit-

jana de gairebé 14 sobre 20 punts.

“Per arribar als 18-20 punts has de

sentir música sense que hi hagi mú-

sics”, van convenir.

UN BLANC D’AUTOREl tast es va inaugurar amb l’Anayón

Chardonnay 2009, una anyada que

d’aquí poc sortirà al mercat i que re-

presenta el blanc d’autor del celler

“un vi groc daurat amb notes lli-

mona, límpid i brillant; d’entrada

cítric, punxant, potent, amb notes

d’herba tallada, i amb certa calide-

sa”. Aquest vi va obtenir una de les

millors qualificacions per part del

grup. Van continuar amb el Corona

de Aragón Tinto Joven Garnacha

2009, un monovarietal que va de-

notar certa rusticitat, però que, no

obstant, posseeix “un nas seductor”.

De fet, els Impitoyables el van valo-

rar amb un preu fins i tot superior

al real, “i això és una magnífica per-

cepció”, segons va puntualitzar Tor-

ralba. El tercer vi del tast va ser un

Corona de Aragón Viñas Viejas 2009,

també un garnatxa amb quatre me-

sos en barrica, elaborat amb raïm de

vinyes de més de 40 anys d’antigui-

tat, un vi “amb molt bona estruc-

tura en boca”. El següent va ser el

Selección Especial 2008, elaborat

amb un 85% de garnatxa i un 15%

de carinyena, un vi que va destacar

per la seva “textura agradable” i la

seva “bona acidesa”.

El punt d’inflexió de la sessió la va

marcar el cinquè vi, un Corona de

Aragón Crianza 2007. Elaborat amb

un cupatge de tempranillo, cari-

nyena, cabernet sauvignon i gar-

natxa. Aquest vi va aconseguir la mi-

llor puntuació del grup, un 14 unà-

nime. Un vi amb “pas en boca

untuós, amb fruita madura i tanins

frescos, madur i fos, amb certs con-

trastos”. Un vi que aconsegueix un

caràcter fresc gràcies al fet que “ca-

TEXT ISABEL ACEVEDO FOTOGRAFIA LEO FACCIO

ELS SET VINS DE CORONA DE ARAGÓN PRESENTS AL TAST S’ACOSTEN AL NOTABLE

LA GARNATXA ES VACONVERTIR EN LAPROTAGONISTA DELATROBADA

LA VARIETAT

Solen utilitzar sempre en els seus tastos el taster impitoyable, un got amb

dues ranures per als dits, especialment dissenyat per tastar; un recipient

considerat “dur”, perquè a vegades oculta les virtuts dels vins, però gai-

rebé sempre descobreix fins als més petits defectes. Fent honor al seu

nom (ja que el terme francès impitoyable significa despietat), els Impi-

toyables són coneguts com un grup de tast incisiu i minuciós. El presti-

gi d’aquests experts sommeliers s’uneix ara a Gourmets per establir una

col·laboració habitual. En aquesta sessió, el grup s’ha enfrontat, sense

cap informació prèvia, a set vins del celler Corona de Aragón, perta-

nyent a la DO Carinyena.

da varietat ha estat vinificada in-

dividualment”.

Finalment, es van tastar dos ne-

gres d’autor: l’Anayón Garnacha Se-

lección 2008, un vi “seriós, amb nas

seductor i bona intensitat”, amb

una entrada en boca “llaminera” i

“certa complexitat”; i l’Anayón Ba-

rrica 2006, un cupatge de tres raïms,

tempranillo, cabernet sauvignon i

syrah, i de tres fustes diferents, ja

que cada varietat ha estat acoblada

després de la criança en barriques

de roure navarrès, francès i americà.

Només a l’acabar el tast i després de

resumir els Impitoyables les seves per-

cepcions, es van revelar els noms dels

vins que el celler Corona de Aragón ha-

via seleccionat per a aquest interessant

repte. Va ser llavors quan Marcelo Mo-

rales, director tècnic i enòleg de la ca-

sa, va poder explicar algunes dades re-

llevants d’aquesta firma de vins, que

està experimentant una interessant en-

trada al mercat català. No en va, el ce-

ller, fundat el 1997 a Carinyena, està

aconseguint una modernització dels

seus vins, una cosa que cada vegada

agrada més als consumidors.

Buscant sensacions. Els membres delsImpitoyables, durant el tast. A dalt a la dreta, el taster impitoyable. A sota, Ignasi Torralba,president de l’agrupació.

juny del 2010el Periódico

Publicitat I5I el Periódicojuny del 2010

Gourmets I6I el Periódicojuny del 2010

som elque mengem TEXT

EDUARD PALOMARESFOTOANNA ALEJO

L’essència del Tribia, el restaurant de cuina d’autor del Can Bonastre

Wine Resort, s’ha de buscar en la terra que l’acull, que es reflecteix

en cadascun dels plats que neixen de la cuina del xef Víctor Gó-

mez. Primer de tot, per la vinculació innegable que s’estableix en-

tre el restaurant i el celler. “Estem envoltats de vinyes, i això in-

flueix molt. En el 80% de les receptes, hi apliquem un element,

una observació o un concepte vinícola”, explica. L’eix de Can Bo-

nastre és el vi que s’elabora a la finca, i això es deixa veure en la se-

va gastronomia, orientada a aconseguir que el comensal se senti

més involucrat en tot aquest món.

Però al mateix temps, els camps que envolten el complex ator-

guen al restaurant una “enorme capacitat d’improvisació” a par-

tir dels productes disponibles en cada moment, en cada tempora-

da i al temps adequat. I aquesta és una de les claus de la seva cuina

d’autor, que fusiona la tradició gastronòmica catalana, el respecte

ferm per la matèria primera i la voluntat moderna i innovadora.

“Per a nosaltres és normal sortir al camp i veure què tenim al nos-

tre abast, ja siguin bolets, hortalisses, fruites o herbes aromàti-

ques. No és una cosa que hem construït artificialment”, apunta

Víctor Gómez. D’aquesta manera, si ara és temps de cireres o al-

bercocs, és molt possible que els plats hi incorporin una petita re-

ferència. Però només mentre en duri la temporada, sense artifi-

cis, tal com marca el territori.

És així com es construeix una cuina basada en “la tradició i el

producte, arrodonida a nivell conceptual i tecnològic”. Amb aquest

objectiu, el xef considera bàsic conèixer “el producte, la seva tem-

poralitat i com treure-li el màxim profit mitjançant la tècnica”.

És a dir, primer, les matèries primeres; després, la reinterpretació.

Tribia: cuina d’autor vinculada a la terra

TAPES DE GEOMETRIA ELEMENTAL

En l’última tapa, Víctor Gómez buscava observar la res-

posta de l’Emmentaler AOC quan se li aplicava una mi-

ca de temperatura. I el formatge va sortir ben parat de

la prova. El xef va recórrer a una recepta clàssica cata-

lana com és la marinada, i va utilitzar vi tebi. Com a re-

sultat, l’Emmentaler AOC guanya en pigmentació, però

conserva bé tot el gust i adquireix noves aromes. Per

augmentar-ne la consistència, hi afegeix pèsols al na-

tural, múrgoles i un punt de regalèssia, que s’acobla de

manera sorprenent amb el formatge. El sommelier es

decanta per un maridatge amb el mateix vi utilitzat per

a la marinada, un Can Bonastre Pinot Noir, que en man-

té l’estructura i en potencia el sabor.

Emmentaler AOC marinat amb vi tebi, pèsols i múrgoles

El segon plat no busca el contrast, sinó una regula-

ritat en la sensació d’untuositat. Per això, recorre a

un foie lleugerament escabetxat i molt suau per acom-

panyar l’Emmentaler AOC i poder disfrutar-ne els ma-

tisos en estat pur, sense cap exercici d’extrems. Re-

corre, a més a més, a tres elements que interactuen

molt bé amb el formatge: són el pa, el vi i la fruita se-

ca. Aprofita el primer producte, a més, per establir

un joc visual, que el xef defineix com a geometria ele-

mental. Pel que fa al segon, aconsella un Erumir Blan-

co 2009, un vi amb un cupatge multivarietal, jove,

fresc i àcid, que neteja la boca i la prepara per a la se-

güent degustació.

‘Foie’ lleugerament escabetxat amb fruita seca i Emmentaler AOC

La primera proposta en forma de tapa de Víctor Gómez

busca el contrast entre untuositat i frescor. La primera

sensació l’ofereixen el formatge suís Emmentaler AOC

i el gall del Penedès. Per aconseguir la segona, opta per

productes molt de temporada, especialment les cireres,

a las quals s’uneixen les aportacions de productes de

l’horta. Així, aconsegueix ressaltar notablement el gust

del formatge que, mos a mos, interactua amb un con-

trast diferent i aconsegueix cada vegada un efecte di-

ferent. Com a maridatge, el sommelier Pablo Vilches

elegeix el Can Bonastre Rosat 2008, un vi que, gràcies

a la seva bona estructura, acompanya bé el gall i que,

per la seva frescor, connecta amb la cirera.

Amanida de gall del Penedès amb cireres i Emmentaler AOC

Gourmets I7I el Periódicojuny del 2010

Iviticultura IAnna de Codorníu I

ELABORAR cava no és gens fàcil.

Exigeix un domini de la tècnica que

comença amb la selecció de la terra

per a les vinyes i finalitza amb una

acurada atenció al celler. Assaborir-

lo és més senzill, sobretot si un es

deixa portar per les noves propos-

tes –en un clar trencament de la tra-

dició– dels experts. Codorníu apos-

ta i aconsella disfrutar d’aquest

producte de qualitat en qualsevol

moment d’any: sota el sol, als espais

oberts de les terrasses i rendint-nos

a la seva temptadora frescor.

El cava és un vi exquisit, fruit de

més de segle i mig d’investigació i

cura, idoni per a l’estiu i excel·lent

per acompanyar multitud de plats,

especialment aperitius. És al costat

d’aquest tipus d’aliments quan el

plaer es fa més intens, ja que el pa-

ladar està net de sensacions i es po-

tencien al màxim els sabors.

Per als irrenunciables aperitius

són recomanables els brut nature

(sense sucre afegit), l’extra brut (fins

a 6 grams de sucre per litre) i el brut

(fins a 15 grams), ja que són molt re-

frescants. I, evidentment, el rosé,

exemple de la creativitat dels cellers

i aposta singular per la renovació

d’aquests espumosos.

MAR DE SABORS La varietat rosé, tant per la seva fres-

cor com per la seva exuberància, re-

sulta perfecte per consumir a l’es-

tiu. La marca Codorníu proposa

Anna Brut Rosé per la seva elegàn-

cia i subtilesa, que ve donada, en bo-

na part, per la utilització d’un 70%

de la varietat més prestigiosa per a

l’elaboració dels rosats: el pinot

noir.

Amb tons de cirera i maduixa, de

bombolla fina i persistent, ens tro-

bem davant un cava aromàtic, lleu-

ger i apetible, amb un color que por-

ta agradables records de fruites

vermelles al nostre paladar. En bo-

ca és fi i lleuger amb un bon equi-

libri entre acidesa i sucres, cosa que

li proporciona un final molt refres-

cant, apreciat en èpoques de calor.

Els raïms pinot noir i chardonnay,

utilitzats en l’elaboració d’aquest

cava, procedeixen de les vinyes prò-

pies de la marca situades a Lleida.

“Allà s’aconsegueix una acidesa

fantàstica i única, que manté la vi-

talitat del cava”, explica Bruno Co-

lomer, enòleg del grup. És per tant

una elecció ideal per a aperitius i

com a copa entre hores.

TRADICIÓAnna deu el seu nom a la primogè-

nita de la família i hereva de la ma-

sia Can Codorníu, que es va casar

amb el viticultor Miquel Raventós

el 1659. Des d’aleshores, la família

ha estat la propietària de Codorníu

i ha mantingut el nom d’Anna com

a denominació per a una marca de

prestigi reconeguda a tot el món.

Per la seva història, el seu cupatge

i la seva versatilitat, Anna s’ha con-

vertit en el cava més emblemàtic de

la firma.

Actualment, tots els caves Codor-

níu despleguen una gran riquesa

d’aromes, ja siguin blancs o rosats

(primaris, frescos i afruitats; se-

cundaris, intensos i florals; tercia-

ris, complexos i especiats), cosa que

permet que sempre hi hagi un ide-

al per a gairebé qualsevol plat i per

celebrar els moments més especials.

El brut Anna de Codorníu ha es-

tat recentment guardonat amb la

medalla d’or al Concurs Mundial de

Brussel·les 2010. Va ser el primer ca-

va que va introduir la varietat char-

donnay en el seu cupatge, amb un

percentatge que avui és d’un 70%,

cosa que li confereix unes aromes

delicades, frescor inconfusible i una

personalitat única que deixa em-

premta. També inclou les varietats

xarel·lo, macabeu i parellada que

procedeixen de vinyes selecciona-

des pels seus equips de viticultura i

enologia a la zona del Penedès, on

aquestes varietats mostren tot el seu

caràcter: un nivell d’acidesa ade-

quat, frescor i aromes cítriques i

florals.

De color groc pallós pàl·lid, és un

cava de bombolla fina i amb rosari

continu i corona persistent. En nas

destaquen les seves aromes delica-

des entre les quals predomina la

fruita tropical com la pinya i els cí-

trics, pomelo i llima.

En boca és suau, equilibrat i re-

frescant. La seva delicadesa i frescor

el converteixen en ideal com a ape-

ritiu i també per acompanyar plats

de marisc o de peixos, i també ela-

boracions fetes a base de carn blan-

ca. Resulta excel·lent per degustar-

lo amb el sushi i els sashimis o amb

carpaccios que estiguin poc condi-

mentats.

Bombolles per a l’estiuTEXT MARÍA TORRES FOTO FERNANDO BAGUÉ

LA VERSATILITAT DEL CAVA EL FA IDONI PER DISFRUTAR-LO EN TOT MOMENT

PRIMER ESPUMÓS AMB CHARDONNAY

Raïm de reconegut prestigi i qualitat, el chardonnay aporta una aroma i un bu-quet realment intensos. La seva utilització per al cava es va autoritzar l’any1975, i Anna de Codorníu es va llançar el 1984. L’elecció d’aquest nom peral primer espumós de la marca realitzat amb chardonnay és un homenatgeno solament a la pubilla Anna, sinó també al paper vital de les dones en lahistòria del grup, entre elles Montserrat Fatjó, primera presidenta, i Maria del

Mar Raventós, que actualment ocupa aquest mateix càrrec.El cava Anna de Codorníu, cuidat i mimat com un tresor, ha aconseguit po-

sicionar-se actualment com l’espumós més venut en el mercat espanyol i haaconseguit així mateix una presència rellevant en l’internacional. Per la sevahistòria, el seu cupatge i les seves enormes possibilitats de maridatge s’haconvertit en el producte més emblemàtic de la firma.

EVOLUCIÓ

Per a la nova temporada, Anna es presenta amb una estètica més

estilitzada i elegant, amb un collaret en forma de pic i una càpsula

blanca. Al centre, un medalló que informa de les varietats

utilitzades en el seu cupatge, i a l’etiqueta el tradicional bust i uns

quants elements bàsics per aconseguir una presència més nítida.

A més de l’ampolla estàndard de 0,75 litres, Anna ofereix una

versió mini de 0,20 litres, l’ampolla de 0,375 litres, així com la

màgnum d’1,5 litres, a més de la varietat rosé. Tots presenten la

nova imatge, més sofisticada, dissenyada per potenciar el seu

estil i la seva personalitat.

NOVA IMATGE

A la fresca. Dues dones prenen unacopa d’Anna de Codorníu a la

terrassa de l’Hotel W de Barcelona.

va de vins TEXTALFREDO PERIS

FOTOGRAFIAANNA ALEJO

Gourmets I8I el Periódicojuny del 2010

ELS MILLORS vins són aquells que

ofereixen aromes netes, nobles, in-

tenses, nítides i naturals; que ens

parlen sense crits, sense envair l’es-

pai, sense pesadesa. Per això, els

millors vins es caracteritzen per la

seva complexitat i intensitat

aromàtica, és a dir, per totes les

aromes que ofereix, de diferents

famílies, amb intensitat precisa i

claredat nítida, que apareixen i se

superposen, i, al mateix temps,

evolucionen a la copa cap a mul-

titud de matisos. L’olfacte és un

sentit lligat a les emocions i a l’ex-

periència sensorial de cada perso-

na, raó per la qual identificar aro-

mes se situa en la part més sub-

jectiva de la degustació.

En les qualitats aromàtiques d’un

vi hi tenen una gran influència els

llevats utilitzats en la fermentació

del most i el mètode d’elaboració,

però sobretot la varietat de raïm i

el seu estat de maduració en el mo-

ment de la verema. Hi ha certes va-

rietats de raïm blanc i negre que

tendeixen a oferir aromes pecu-

liars, i entre elles els perfums flo-

rals més subtils. Dins de la família

de les flors blanques hi ha les aro-

mes d’assutzena, gessamí, jacint,

flor de tarongina, lliri, arç blanc o

clavell blanc, mentre que en la fa-

mília de les flors grogues –que es

troben preferentment en els vins

blancs dolços naturals o molt ma-

durs– ressalten les aromes de lli-

gabosc, ginesta, mimosa, til·ler, ro-

sa blanca, flor del violer, card de

moro o fulla de gerani. Per la seva

part, les flors vermelles o violàcies

evoquen les aromes del lilà, la vio-

leta, la berbena, la rosa vermella,

el clavell de poeta… i són més prò-

pies dels vins negres. Aquestes aro-

mes florals es poden detectar amb

més o menys precisió i intensitat

en els vins, però mai es troben sols,

ja que es barregen amb les altres

aromes pròpies del vi, sobretot

afruitades i vegetals.

A CADA RAÏM, LA SEVA FLORUn dels raïms blancs que propo-

sen vins més florals és la varietat

alsaciana gewürztraminer, im-

plantada molt bé al Penedès i el So-

montano. La seva aroma floral re-

corda la rosa i, algunes vegades, la

fulla del gerani, encara que la se-

va riquesa va més enllà, amb no-

tes de fruites exòtiques, espècies,

minerals i fins i tot hidrocarburs

quan evoluciona uns quants anys

a l’ampolla.

Una altra família aromàtica per

excel·lència és la del moscatell, so-

bretot la varietat muscat de Fron-

tignac o moscatell de gra menut.

Els seus vins proposen una aroma

que recorda la flor del saüc i tam-

bé el gerani, mentre que els de zo-

nes més càlides fan olor de flor de

vinya, i els dolços, de rosa blanca

i flor d’arç, també associats a la vai-

nilla i la mel.

Les varietats riesling, chenin

blanc o sauvignon blanc presen-

ten el fi perfum de la flor d’acàcia,

i els chenin blanc madurs i con-

centrats remeten a la flor del til·ler.

Generalment, aquesta aroma de

flor d’acàcia es barreja amb la del

pomelo en els vins blancs molt jo-

ves i es fon en olors de codonyat i

de cera d’abella en els vins de llar-

ga criança.

També certs negres ofereixen els

perfums inesperats de flors blan-

ques, com la til·la blanca i el jacint

en el cabernet franc, mentre que

en altres vins negres de criança

apareixen les embriagadores ex-

halacions del gessamí i el narcís.

A més a més, varietats nacionals

com la mencía del Bierzo i el tem-

pranillo de la Rioja alabesa evo-

quen la violeta i les liles en els seus

negres joves, preferentment els ela-

borats sota la maceració carbòni-

ca. Les internacionals syrah i pinot

noir proposen aromes de violeta,

fins i tot aquesta última remet

moltes vegades al gerani.

VINS QUE REMETEN A L’AROMA DE LES FLORS

El plaer de l’olfacte

la selecció EVOCACIÓ FLORAL

VIOLETA: TILENUSBodegas Estefanía. Negre jove. Varietat de raïm : mencía. Denominació d’Origen Bierzo. PVP: 6,80 euros.

L’olor de violeta en els vins no només recorda la dela flor, sinó també la de les fulles, amb notes mésverdes i àcides que a vegades evoquen l’aroma deles fulles de tabac.

Està molt pròxima a l’olor del gerd, que es potconsiderar una barreja de violeta i casís, i en moltesocasions es detecta la violeta en forma de caramelàcid i dolç.

ROSA: ENATEViñedos y Crianzas Alto Aragón. Blanc jovesec. Tipus de raïm: gewürztraminer. DO Somontano. PVP: 9,75 euros.

El perfum de la rosa descriu un arc iris olfactiu, queva des de l’aroma de la rosa del matí o de la delcapvespre, a la rosa que acaba d’obrir-se o de laflor pansida. Aquestes aromes apareixen especial-

ment en vins blancs joves de gewürztraminer i al-guns moscatells madurs, així com també en al-guns negres de gran qualitat envellits correcta-ment en ampolla.

LILA: MILFLORESBodegas Palacio. Negre jove.Varietat: tempranillo. DO qualificada RiojaPVP: 5,90 euros.

La lila més generalitzada i coneguda és sovint de color malva. La nota aromàtica de la lila malva es troba freqüentment en el fons de la copa uns minuts després d’haver-se produït

la degustació del vi, sobretot en alguns vins negres joves d’ull de llebre, i sol recordar una barreja de pa d’espècies amb perfum devioleta.

GESSAMÍ: GESSAMÍCavas Gramona. Blanc jove. Tipus: sauvignonblanc, muscat de Frontignan, muscat d’Alexan-dria i gewürztraminer. DO Penedès. 7,50 €.

Tots el raïms que intervenen en aquest vi són alta-ment perfumats i florals. La seva aroma recorda unpom de flors blanques, on destaca el gessamí jun-tament amb la rosa blanca i la tarongina.

L’aroma de gessamí es defineix generalment coma molt floral, lleugerament càlida, una mica espe-ciada, fins i tot licorada, i és la flor blanca més utilit-zada en el sector de la perfumeria.

ACÀCIA: WALTRAUDBodegas Miquel Torres. Blanc jove.Varietat: riesling. DO Penedès. PVP: 14,25 euros.

Bodegas Torres va ser pionera en el cultiu de lavarietat alsaciana riesling al nostre país, concreta-ment a la comarca del Penedès, i en la comercia-lització del seu vi monovarietal. La flor d’acàcia té

una aroma delicada, gairebé dolça, molt femeni-na, i a vegades es troba també en els grans vinsblancs dolços, barrejada amb mel, til·ler o bé ta-ronja confitada.

La part més subjectiva de la degustació sol ser la que fa referència a l’olfacte, ja que és a través d’aquest sentit quees desperten les emocions més personals. Aromes conegudes i interioritzades que, moltes vegades, apareixen enforma de subtils perfums florals, tant en blancs com en negres

Gourmets I9I el Periódicojuny del 2010

Km 0 WEBwww.fcac.coop

TEXTTONI MONNÉ

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LAFEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC)

DURANT EL primer terç del segle

XX, superada definitivament la cri-

si de la fil·loxera, que va arrasar la

vinya catalana, les cooperatives agrí-

coles van donar un gran impuls a la

producció de vins i caves, un sector

considerat tradicionalment com un

dels principals recursos agrícoles del

país. La importància de les coope-

ratives, el desenvolupament de les

quals va promoure la Mancomuni-

tat de Catalunya, es va veure dina-

mitzada per l’avanç dels coneixe-

ments tècnics aplicats al món del vi

i per la creació d’uns edificis agrí-

coles impressionants.

Aquestes meravelloses edificacions

modernistes, que allotgen encara

avui dia nombrosos cellers, es co-

neixen com les catedrals del vi. Una

denominació que es refereix a les co-

operatives de Gandesa i el Pinell de

Brai (Terra Alta), L’Espluga de Fran-

colí, Pira i Montblanc (Conca de Bar-

berà), Vila-rodona i Nulles (Alt

Camp) i Falset (Priorat), entre altres.

UN ARQUITECTE SINGULAREntre aquests temples del vi desta-

quen la cooperativa de l’Espluga de

Francolí, obra de Pere Domènech i

Roure, fill de Domènech i Montaner,

i sobretot, els nombrosos edificis que

va projectar César Martinell i Bru-

net. Aquest arquitecte, nascut a Valls

el 1888, es va especialitzar en cons-

truccions agrícoles i va ser un se-

guidor apassionat i amic personal

de Gaudí. Per aquest motiu, les cons-

truccions que porten la seva firma

es troben a cavall entre un gust estè-

tic molt gaudinià, un modernisme

tardà i una concepció arquitectòni-

ca molt avançada i que pràctica-

ment es podria definir com a nou-

centista.

Martinell va treballar mà a mà

amb l’enginyer Isidre Camplloch per

estudiar i aplicar solucions arqui-

tectòniques tècniques a les neces-

sitats del món rural. Així, trobem

que aquestes catedrals del vi són bà-

sicament naus de gran volum i molt

ben airejades, amb dipòsits de vi en

què es van introduir cambres d’ai-

reig per evitar la transmissió de la

calor i obertures per assegurar l’e-

vacuació dels gasos de la fermenta-

ció.

PRIVILEGI DIARIJoan Maria Riera, gerent del Celler

Cooperatiu de Gandesa, se sent or-

gullós de treballar en una d’aques-

tes catedrals: “Em sento un privile-

giat al venir cada dia a un edifici

així. És un patrimoni tan gran i va-

luós que ha de ser tractat amb or-

gull i satisfacció per tot el poble,

la comarca i el país”.

Juntament amb aquest vessant ar-

quitectònic i cultural, la importàn-

cia de les cooperatives com a pro-

ductores i elaboradores de vi conti-

nua molt vigent. Tal com recalca

Josep Pere Colat, president de la Fe-

deració de Cooperatives Agràries de

Catalunya: “Les cooperatives cons-

tituïm una projecció de futur i re-

presentem un sector modern i

dinàmic, interessat al mateix

temps en la conservació d’un pa-

trimoni arquitectònic i vitiviníco-

la que forma part de la nostra cul-

tura. A més, hi ha molts guardons

–nacionals i internacionals– que

reconeixen la qualitat dels vins i

caves cooperatius”.

‘Catedrals’ del culte al viEL MODERNISME A LES COOPERATIVES VITIVINÍCOLES CATALANES

NOUS ESPAIS MULTIFUNCIONALSSón autèntics temples del vi, vestigis ar-quitectònics d’un modernisme tardà. Vanser dissenyats incorporant tots els avençostècnics i amb un criteri estètic que uniael funcionalisme amb la bellesa. A més del’interès que ofereixen per a l’aficionat,

els edificis de les cooperatives modernis-tes constitueixen un patrimoni culturalque mereix una visita.

Gràcies a l’aprovació, recentment, d’u-na ajuda pública important, alguns d’a-quests edificis, considerats d’interès ar-

tístic i cultural, es reconvertiran pròxi-mament i incorporaran espais multifun-cionals en què s’integraran museus dedi-cats al vi, aules per a tallers i tastos i finsi tot sales on podran tenir lloc conferèn-cies i concerts.

ENOTURISME

L’enoturisme està de

moda. Les cooperatives

vitivinícoles ho saben i

uneixen esforços per

millorar dia a dia i oferir

una oferta més atractiva.

Encara que no perta-

nyin al grup de cellers

modernistes, les coope-

ratives d’Empordàlia

(Pau), Celler Masroig (El

Masroig) i Celler Capça-

nes (Capçanes) proposen

visites a les instal·lacions i

a les vinyes, a més de tastos

guiats.

Al seu torn, ofereixen un

assortiment de productes

selectes a agrobotigues

ubicades a les mateixes

instal·lacions. Les reserves

per a visites es fan a través

de les oficines de turisme.

En alguns casos, proposen

paquets turístics amb

visites guiades a museus

així com a altres llocs

d’interès. Per obtenir més

informació, consulteu:

www.empordalia.com,

www.cellermasroig.com i

www.cellercapcanes.com.

UNAOFERTAATRACTIVA

Gourmets I10I el Periódicojuny del 2010

la justa mesura TEXTOSJORDI CATALÀ

FOTOSFERNANDO BAGUÉ

EL HARRY’S BAR de Barcelona és a l’epi-

centre del cocktails town, al 143 del carrer

d’Aribau. És un centre de pelegrinatge on

es poden prendre uns mojitos –per a al-

guns, els millors de la ciutat– que només

es rendeixen davant el rei de la nit: el

gintònic, que en aquest local es pot ela-

borar a partir de 25 ginebres premium di-

ferents.

Aquest temple del combinat s’envolta

d’una decoració coctelera clàssica estil

Manhattan a base de fustes nobles i cro-

matisme relaxant que obliga, més que

suggereix, a un clima de relax edulcorat

amb suaus notes del piano, joia de la co-

rona, a les quals es van afegint paulati-

nament instruments de vent, guitarra,

baix i el que faci falta, que, de dimecres

a dissabte, obsequien in crescendo amb ino-

blidables jam sessions mentre s’assaborei-

xen els clàssics de la cocteleria.

Al timó de la nau, Joaquim Ayoro, fi-

gura insígnia de la casa, un dels bàrmans

més llegendaris de la ciutat, dels que més

secrets coneixen i dels que disposen de

més registres en l’art de la barreja. “La

meva gran escola va ser Boadas, on vaig

aprendre el 90% del que sé, en una èpo-

ca en què només hi havia quatre o cinc

cocteleries importants. Allà vaig créixer

durant 13 anys, dels 14 als 27’’. Joaquim

va acabar de madurar en altres locals de

referència com l’Ideal o el Tandem, fins

a recalar en la seva millor creació, el

Harry’s. De la seva verb se n’extreu una

respectuosa admiració pel món del còc-

tel: els grans locals no són els seus com-

petidors, sinó companys d’ofici. Només

parla amb indiferència d’aquells bars

–avui són molts– que no treballen amb

codis de qualitat. “Des dels anys 70

aquest món va començar a créixer i avui

es pot considerar que Barcelona és una

de les capitals de la cocteleria’’.

MOMENT D’AUGE

Joaquim s’expressa amb gran optimisme.

‘’El còctel està en el punt més alt, té molt

bona salut’’. La clientela del Harry’s va

des dels incondicionals de mitjana edat

–que a partir de les 13.00 hores van al lo-

cal i practiquen uns hàbits ja clàssics, gai-

rebé rituals– als professionals que tan-

quen un negoci assaborint un trago llarg,

passant pel gruix dels consumidors, els

nocturns que, després de sopar, àvids de

disfrutar, d’aprendre, de deixar-se asses-

sorar, assaboreixen un dels centenars de

còctels amb què Joaquim sorprèn. ‘’De di-

jous a diumenge ve molta gent jove,

amb molt d’interès, molt respectuosa,

clients que han entès que és millor beu-

re poc però bo, per uns quants euros

que ja els cobren a qualsevol lloc’’.

La tendència actual, segons el propie-

tari del Harry’s està en el trago llarg, amb

mixer, amb poc alcohol, que es pugui as-

saborir durant una mica de temps. ‘’El

client que ve aquí gairebé sempre sap

on va i què vol’’. Aquest inventor de sa-

bors s’acomiada confessant la guinda

d’un bon professional, aquest obligat tri-

ple objectiu a la barra una vegada servi-

da la seva creació: “Un bàrman ha de ser

a la vegada un assessor espiritual, un

confessor i un psicòleg. I tot això ba-

rrejat amb una gran quantitat de dis-

creció’’.

Un luxede ‘mixer’

LES PROPOSTES

Gingebres purs que sublimen les qualitats dels destil·lats d’alt nivell

La marca Fever Tree (que significa ar-

bre de la febre) va néixer amb el segle

XXI, i es va proposar redefinir l’essèn-

cia del mixer desterrant els conservants,

les aromes artificials i els edulcorants

presents en aquestes begudes, per ofe-

rir productes naturals frescos, nets i

purs. Actualment, sis dels millors res-

taurants, entre ells El Bulli i Fat Duck,

han apostat per aquesta marca, que ja

està present en 20 països.

El Ginger Beer va sorgir al segle XVIII,

al Regne Unit, com un refresc popular

i medicinal. Es va popularitzar a Amè-

rica del Nord i va tenir el seu principal

auge amb la llei seca. Als Estats Units

se’l coneix com la nova menta, ja que li

dóna aquest gust a combinats com el

Moscow Mule o el Dark & Stormy’s.

El Ginger Beer s’elabora amb aigua

mineral, sucre de canya i tres tipus de

gingebre: el nigerià (riquesa i aroma

terrosa), el de Cochin (aroma semblant

a la soja) i el de la Costa d’Ivori (toc de

llimones fresques).

El gingebre, visible a l’ampolla, res-

pecta, encara que potencia, les carac-

terístiques dels destil·lats premium i els

dirigeix cap a una eclosió final dels

sentits.

COMBINAT MUSICAL

Matrimonid’interès

MOSCOW MULE

L’MM nascut als anys 40 va popularitzar el

vodka als EUA. Es va idear al restaurant

Mule de Hollywood, encara que també es

diu que el va crear el 1947 Jack Morgan,

del Cock’n’Bull, elaborador de ginger be-

er, quan va conèixer John Martin i la seva

marca Smirnoff, que acabava d’adquirir.

Es prepara directament en una copa de

vodka, el suc de mitja llima o llimona i gel.

S’omple el got amb Ginger Beer i es deco-

ra amb pell de llimona.

Calidesa envoltada en frescor

DESERT HAZE

La boirina del desert combina dues mesu-

res de ginebra, una de brandi de cireres i

una altra de suc de taronja. Una vegada

agitada aquesta barreja, s’hi afegeix gel i

Ginger Beer. Es decora amb una rodanxa

de taronja.

Aquest còctel presenta una intrigant

amalgama de sabors: des del més sec (grà-

cies a la ginebra), el botànic afruitat (del

brandi), l’amarg (la taronja) i el picant (el

Ginger Beer).

NOTA DE TASTColor: Tèrbol, amb pòsit

de gingebre natural

Aroma: Explosió de frescor

i suma de gingebres

Gust: Fresc i net de gingebre

natural i sucre natural de

canya

Retrogust: Omple totalment

la boca i deixa a la part

posterior del paladar un punt

picant

PREMIUM GINGER BEER (FEVER-TREE)

Versatilitat. Joaquín Ayoro, bàrman, encara quetambé confessor, assessor espiritual i psicòleg.

Gourmets I11I el Periódicojuny del 2010

Una bona cervesa s’aprecia mi-

llor si està ben servida. Per això,

la companyia txeca Pilsner Ur-

quell ha convocat un concurs

per trobar el millor tirador d’Es-

panya, que arriba el 22 de juny

a Madrid a la seva gran final. El

vencedor accedirà a la fase in-

ternacional de Plzen i Praga, per

intentar convertir-se en el mi-

llor tirador de cervesa del món.

El representant català serà

Eduardo Cros, de la Cervecería

Cros, que va guanyar la semifi-

nal que es va fer a Barcelona el

dia 1 de juny.

LA RIOJA VIU dies d’agitació. En una terra dominada pels vins negres, s’ha fet fort

un grup que incita a la revolució. Es tracta de la Spanish White Guerrilla, una

agrupació de vuit vins monovarietals elaborats amb les varietats blanques de més

prestigi (albariño, gewürztraminer, riesling, sauvingnon blanc, verdejo, chardon-

nay i viognier), impulsada perl celler Castillo de Maetierra (www.castillodemae-

tierra.com) i emparada per la IGP Valls de Sadacia.

Els vins blancs revolucionen les terres riojanesMAETIERRA LLANÇA EL SEU SPANISH WHITE GUERRILLA

BGBasar Gastronòmic

EL RESTAURANT

Després de cinc anys de gestació, el restaurant Dos Torres

ha presentat la seva nova proposta, que se sustenta en

un treball de renovació dels seus dos punts clau: l’ar-

quitectura i la gastronomia. En el primer cas, la restau-

ració ha aconseguit configurar un espai que respira mo-

dernisme i llum, gràcies al disseny global de l’interiorista

Fernado Salas. En el segon, el xef Carles Cases ha apostat

per una cuina basada en l’equilibri entre aromes, sabors,

textures i productes de la terra.

El Dos Torres ofereix diferents possibilitats. Des de pren-

dre un bon esmorzar fins a paladejar una copa de nit. I,

entremig, picar alguna cosa a la terrassa jardí, com unes

croquetes de pernil de gla i ceps o unes patates braves de

la casa. O, per descomptat, dinar o sopar triant d’una car-

ta en què sobresurt l’arròs caldós de rap i escamarlans

al safrà, la tagliatta de vedella al whisky Islay o el tàrtar

de tonyina macerada amb soja, oli de sèsam i mantega

d’anxova.

Renovació arquitectònica i culinària

EL ROM

Matusalemenvelleix permostrar totala seva solera

DOS TORRESADREÇA

Via Augusta, 300Barcelona

TELÈFON

93.206.64.80WEB

www.restaurantedostorres.comHORARI

De 13.00 a 16.00 hores i de20.30 a 23.30 hores

TANCAMENT

Diumenge nit i dillunsCUINA

Creativa i mediterrània

RESERVA FAMILIAR JOSEP COCA El crític Robert Parker va atorgar l’abril passat 93 punts al

Reserva Familiar Josep Coca-Magnum, i el va situar en prime-

ra posició en el rànquing d’espumosos tastats per a l’ocasió i

en el segon més alt en la història per a un cava. 32 euros.

Celler: CastellroigDO: CavaAfegeixi: 2004

Raïm: xarel·loTipus: Gran ReservaFormat: màgnum

MANÇANILLA MACARENA Grupo Caballero estrena una mançanilla completament se-

ca, lleugera, fresca, jove i neta al paladar. Delicada i amb una

acidesa refrescant, reflecteix en la seva aroma la brisa marina.

S’ha de servir freda i és ideal per a l’aperitiu. 5 euros.

Celler : Emilio LustauDO: Jerez-Manzanilla deSanlúcar de Barrameda

Raïm: palomino fiCriança: SoleraAlcohol: 15% vol.

NORA DA NEVE 2006 El vi manté tots els matisos clàssics de la seva expressió va-

rietal i, a més, guanya en complexitat aromàtica. Fi, elegant

i franc, amb presència nítida de la fruita. Molt fresc, ric en

matisos i amb longitud de sabors en boca. 21 euros.

Celler : Viña Nora DO: Rías BaixasVarietat: Albariño

Tipus: blanc fermentaten barrica Criança: 7 mesos

VINTAGE RESERVA MASET DEL LLEÓ Un cava fi, aromàtic i sec, que tant pel seu equilibri com per

la seva estructura ha estat alabat per la crítica especialitza-

da. En nas és aromàtic, profund i complex. En boca és sec, sa-

borós, fresc i amb un buquet personal. 11,70 euros.

Celler : Maset del LleóDO: CavaAfegeixi: 2005

Raïm : macabeu,parellada, xarel·loCriança: 36 mesos

MAR DE FRADES Un vi que ofereix tota l’expressivitat del raïm albariño, amb

tocs afruitats i records marins. Aromes primàries molt fres-

ques, amb notes de fruites madures i flors blanques. Té una

bona acidesa que li aporta una fina frescor. 13 euros.

Celler : Mar de FradesDO: Rías BaixasRaïm: Albariño

Anyada: 2009 Maceració: Entre 42 i 50 hores en fred

L’EXPEDICIÓ

En temps de crisi, toca redoblar

esforços per buscar nous mer-

cats. Per això, la Confraria del Ca-

va va organitzar el maig passat

una expedició a Kyoto i Tòquio

per presentar davant uns 450

professionals els dos principals

arguments que reforcen les bo-

nes perspectives del cava en ter-

res japoneses: la bona relació

qualitat-preu i la seva versatili-

tat per maridar amb la gastro-

nomia nipona. De fet, segons va

anunciar el president de la con-

fraria, Pere Bonet, el consum de

cava al Japó podria augmentar

un 50% en els pròxims cinc anys.

El 2009, gràcies a l’exportació,

se’n van vendre gairebé cinc mi-

lions d’ampolles.

El cava sedueix el Japó

EL CONCURS

Mestre tirador

Edmundo de Amicis detalla

en aquest llibre publicat per

Ediciones Trea (www.trea.es)

les múltiples i contradictòries

repercussions

que el vi pro-

dueix en la

ment.

Des de l’eufò-

ria compartida

fins al senti-

ment de pleni-

tud, passant

pel triomf de la

inspiració i, per

acabar, l’excés.

EL LLIBRE

Efectes del vi

Ser més vell que Matusalem no

és dolent, al contrari, sobretot

si s’està parlant d’un rom. L’úl-

tima novetat de la companyia

nascuda a Santiago de Cuba el

1872 mira al passat per oferir

un rom ultra premium elaborat

segons l’essència i la tradició

cubana per convertir-se en un

cobejat objecte de desig i se-

duir els paladars més incon-

formistes.

El Ron Matusalem Solera 23

és fruit de l’exclusiu mètode ar-

tesanal de mescla i envelliment

conegut com a solera, inicial-

ment desenvolupat per a la pro-

ducció de vins de xerès i bran-

di. El sistema utilitza una

combinació única de diferents

varietats de roms anyencs, la

mitjana d’edat dels quals es re-

flecteix en el número indicat de

solera i que fa possible reunir

les millors característiques de

cadascun dels seus components.

Una combinació que permet

que el destil·lat adquireixi la

singularitat i la complexitat

que li aporta la barrica. Amb

una graduació de 40 graus i un

preu de 49 euros, salten a la vis-

ta els seus profunds i intensos

tons daurats. En nas, s’aprecia

la determinant presència de la

fusta, mentre que en boca re-

sulta suau, a la vegada que vi-

brant. Els seus múltiples mati-

sos fan que el seu final sigui

llarg i gratificant, de suau i in-

tensa textura. I tot ell remet a

l’antiga Cuba, beneïda pel sol,

el clima i la qualitat de la ca-

nya de sucre que creix als seus

camps, que es combina amb els

alts nivells d’exigència que ca-

racteritzen la casa Matusalem

(www.matusalem.com).

EL CELLER

www.empordalia.com