of 20 /20
núm. 40 GRÀCIA nord REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA l'associació on tothom hi té cabuda Any 2013 - Primer Trimestre REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA l'associació on tothom hi té cabuda Any 2013 - Primer Trimestre núm. 40

Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista de l'Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca, al barri de Gràcia de Barcelona.

Text of Gràcia Nord-Vallcarca, 40

  • nm. 40

    GRCIAnordREVISTA DE L'ASSOCIACI DE VENS GRCIA NORD-VALLCARCA

    l'associaci on tothom hi t cabudaAny 2013 - Primer Trimestre

    REVISTA DE L'ASSOCIACI DE VENS GRCIA NORD-VALLCARCAl'associaci on tothom hi t cabuda

    Any 2013 - Primer Trimestre

    nm. 40

  • PRESIDENTJoan Falqus i Serra

    SECRETRIaIrene Gell Vives

    TRESORERaCarmen Hernndez

    Palls

    INFORMaCIav. Vallcarca, 99-101, bxs

    http://gracia-nord.blogspot.com

    [email protected]

    COORDINaCIJoan Falqus Serra

    august Lorente i Tibau

    COLLaBORaXavier Gllego i Lucas

    Josep Riera agustJuan Lucas Pons Lalaguna

    Manuel Toribio

    DISSENY GRFICaugust Lorente i Tibau

    IMPRESSIDeBarris, sccl

    PORTaDa

    40butllet trimestral

    viu

    al b

    ar

    ri,

    com

    pra

    al b

    ar

    ri

    El butllet no es fa responsable de lopini dels seus collaboradors.

    Les Associacions de Vens i Venes no disposen de mitjans propis

    per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva

    afiliaci i ajuda s fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-

    pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la

    cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom,

    uneix-te a nosaltres; et necessitem.

    La primavera ja s aqu

    GRCIAnord

    2

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Vivim uns temps ms que convulsos. a Vallcarca aquests temps de crisi els vivim amb les mateixes dificultats que arreu per, alhora, amb particularitats que fan del nostre barri una realitat ben diferenciada.

    No cal que repetim el que, sens dubte, sabeu perfecta-ment. Tenim un projecte de reforma del barri aturat, un estat habitual des de la seva aprovaci all pel 2.002. Un projecte que hauria d'haver acabat fa tres anys. Res no es mou, sense comentaris.

    a ms a ms de la inacci de l'administraci, noves difi-cultats van solapant-se a les anteriors. No veiem la re-generaci del barri que ens agradaria, en bona mesura, a causa de l'immobilisme, en matria d'obra pblica, del nostre ajuntament. Malauradament, els darrers temps, persones alienes al barri ocupen l'espai de tots i, amb la seva actuaci, el malmeten, deteriorant-lo inexorable-ment.

    Des de l'associaci creiem fermament en els processos de la democrcia participativa. Exigim, a qui en tingui la responsabilitat, la participaci ciutadana en la construc-ci d'un entorn i d'un espai agradables i que sigui el que ens agradi, a tots.

    a tall d'exemple, ara en plena actualitat, tenim el projec-

    te d'urbanitzaci (temporal, per dos anys) del solar que ocupava l'antiga Casita Blanca, un projecte que no aca-ba d'arrancar mai. Sembla ser que la Fundaci ametller s'encarregar de gestionar l'espai, amb un disseny hores d'ara, ben boirs. El Districte ens ha fet pals que far una presentaci del mateix a la Biblioteca Jaume Fuster. Tamb s'ha comproms a escoltar la votaci dels vens.

    S'ha parlat, encara que no ens agrada gens la idea, d'uti-litzar el solar com a hort urb. Tenim seriosos dubtes de la viabilitat ats que, soterrades, s'hi troben encara les installacions dels stans (aparcaments) de l'antiga Casita Blanca.

    Finalment, reconeixem que la Gurdia Urbana i altres estaments, escolten les trucades dels vens i, gaireb sempre, solucionen els petits problemes que se'ls plan-tegen. Creiem, per, que la GU no noms s'hauria de moure desprs de les queixes o els suggeriments dels vens i venes Estem convenuts que caldria que pren-gus la iniciativa i, de mutu propi, actus; per exemple, per regular l'ocupaci de l'espai pblic, que s de tots i totes i, aix, evitar la degradaci progressiva del barri i d'alguns equipaments principals que, a poc a poc, van perdent la seva brillantor i qualitat inicials.

    Que aix sigui!

    editorialres no es mou

    GRCIAnord

    3

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Hem assisititDurant els darrers mesos, diferents membres de las-sociaci han assistit a algunes reunions amb el Distric-te, Gurdia Urbana...

    a continuaci us en fem cinc cntims:

    Mar denguany

    Hem assistit a laula ambiental del Bosc del Turull a la presentaci del Projecte dels horts de les cases. aquests horts estan situats a tocar de la Plaa de Va-llcarca, just abans del Viaducte homnim.

    aquest horts estan gestionats per Heura i per Lar de Pau, dos entitats que acullen persones sense llar i amb risc dexclusi social.

    Tamb hi collabora lEscola de Disseny en lambienta-ci de lespai que compta amb una pista de bsquet, de lliure accs.

    Tot plegat fa que aquest espai sigui molt ms agrada-ble que temps enrere, quan era un immens solar buit.

    Durant aquest mateix mes tamb hem assistit a una reuni informativa, a la Seu del Districte, sobre el Pro-jecte dactuaci al Park Gell i rea dinfluncia.

    En aquesta reuni es van comentar diferents aspectes:

    Acausadelgrannombredevisitantsquesuportalespai cada dia, es vol regular laccs noms a la part monumental, que quedar delimitat duna ma-nera que encara no est totalment definida. Sens informa duna srie de dades al respecte:

    o els vens del Park (La Salut, Vallcarca, Peni-tents, etc) hi tenen lliure accs a qualsevol hora i sense limitacions de cap mena;

    o laforament mxim ser de 800 persones/hora

    o Tamb hi podran accedir cada hora 100 perso-nes residents a Barcelona i que shagin acreditat a lajuntament amb anterioritat.

    o aproximadament, el 90% de la superfcie del Park continuar sent de lliure accs.

    GRCIAnord

    4

    primer TrimesTre - Any 2013

  • o Lentrada en vigor sespera per al proper mes doctubre, amb un horari, en aquesta zona mo-numental afectada, de 8,00 a 21,30 h a lestiu i de 8,00 a 18,00 h a lhivern

    Hihaurtrespuntsdevendadentrades,ambunpreu que oscillar entre els 6 i 8 euros.

    Els contactes entre lAdministraci i la ciutadaniasn mltiples, fins a 560. Ladministraci est dis-senyant un sistema ms gil per a racionalitzar to-tes aquestes demandes i sollicituds i poder-ne fer el seguiment per tal de definir i clarificar els proble-mes i/o dificultats.

    Perfacilitarlaparticipacidelsciutadanshihaes-tablerts diferents canals informtics per tal dob-tenir informaci, plantejar qestions o preguntar aspectes administratius concrets.

    Esproduirunamodificacidelrecorregutdalgu-nes lnies dautobs; aspecte que es difondr mit-

    janant una oportuna campanya informativa.

    Finalment, en base a una proposta municipal esdur a terme un procs participatiu quan lajunta-ment tingui llest el seu Projecte.

    Abril

    La trobada tingu lloc a la Comissari de lavinguda el dia 11 dabril. La reuni semmarca en els habituals contactes (semestrals) de la Gurdia Urbana amb les entitats de la zona en la seva actuaci com a policia de proximitat.

    Les diferents associacions vam plantejar alguns aspec-tes actuals que van ser recollits pels responsables de la GU que hi van assistir, per a la seva soluci conjun-tament amb els responsables de lajuntament.

    GRCIAnord

    5

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Calotada 2013Tal i com ja s costum a la nostra associaci, enguany tamb hem celebrat la tradicional calotada.

    La vam fer el dia deu de mar al migdia, i va ser tot un xit.

    Us deixem unes fotografies per al record.

    GRCIAnord

    6

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Barri, mar 2013 pQsantander

    GRCIAnord

    7

    primer TrimesTre - Any 2013

  • GRCIAnord

    8

    primer TrimesTre - Any 2013

  • GRCIAnord

    9

    primer TrimesTre - Any 2013

  • sufrir es el remedioTodos ustedes me aceptarn que los cambios tecnolgi-cos, econmicos y sociales nos fuerzan a adaptarnos y a amoldarnos a las transformaciones que tienen lugar en nuestro mundo. Es ley de vida, me dirn, que nos tengamos que ajustar a las circunstancias si queremos resistir y pervivir y que, por mal dadas que vengan las cosas, debamos pugnar por adecuarnos a la coyuntura. Vamos, que parece ser que resulta de lo ms inteligente el acomodarse a las condiciones ambientales sean estas las que sean si lo que deseamos es prosperar y perdurar. Pues qu quieren que les diga, a mi todo esto me su-ena bastante a resignacin y a dejarse domar por los elementos. Realmente es ms lcido el conformarse a los acontecimientos? No resulta ms razonable el cambiar el estado de las cosas en lugar de tener que encajarse dentro de un escenario que nos disgusta? Tomemos, por ejemplo, el momento actual en nues-tro pas: corrupcin, crisis econmica, fracaso esco-lar, desempleo, desigualdad, desahucios, miseria, etc. etc. etc. ante este panorama tan catastrfico qu les parece ms idneo: el acostumbrarse y aguantar o el protestar y oponerse? En lugar de modificar nuestro comportamiento, nuestras ideas y nuestros estados de nimo para acoplarnos a la penosa e inaceptable re-alidad no resulta ms sensato reformar la situacin, cambiar la sociedad? Bueno, pues parece ser que muc-ha gente prefiere sobrellevar esta calamidad nacional parapetndose tras pastillas sedantes. Resulta que el consumo de tranquilizantes se ha disparado en nuestro pas desde que empez la crisis econmica. Comprendo que haya personas que opten por alterar su bioqumica y se refugien en un estado de calma y de cierto placer para, as, seguir vegetando y no descomponerse ante la crudeza del entorno. Es cierto que la realidad asusta pero djenme intentar convencerles de que pretender digerir un contexto tan desagradable como el que esta-mos viviendo con la ayuda de un lenitivo es un error. Si tienen el coraje para seguir leyendo les voy a presentar razones por las cuales el sufrimiento, es decir, el sentir fsicamente el dolor, la injusticia y el mal es teraputico y, por el contrario, el insensibilizar y embotar el cuerpo y la mente con medicamentos es daino. En primer lugar han de comprender que todas las emociones negativas que experimentamos son impor-tantes. Siempre hay una razn para sentirlas (acaso no hervimos de indignacin cuando somos victimas de un abuso? acaso no nos inunda la vergenza cuando reconocemos que hemos obrado mal? acaso no nos in-

    vade la tristeza cuando nuestro corazn no conecta con el mundo?). Y es que el verdadero motivo por el que nos vemos afectados por emociones negativas es que nos impulsan a actuar, nos animan a movernos, a reaccionar. En efecto, sentir emociones negativas es una forma de rebelarse frente a situaciones destructivas porque nos sacuden, nos obligan a tomar decisiones y nos fuerzan a evolucionar. Cuando tomamos pastillas para tranqui-lizarnos, para relajarnos, para sedarnos nos estamos comportando en contra de la razn porque en lugar de ponernos en accin, que es a lo que nos empuja nuestro malestar, nos cobijamos en la indolencia y en la pasi-vidad. Es que acaso tendr una mejor vida la perso-na que toma tranquilizantes coexistiendo en un entorno abominable? Disfrutar de una vida saludable no implica tener un entorno sano? Cranme, desactivar las emocio-nes negativas tomando pastillas tranquilizantes pervier-te nuestra vida pues la priva de su capacidad para trans-formar el medio. El objetivo de nuestra existencia no puede ser nunca adaptarse a un ambiente corrompido e indigno sino, al contrario, en ser diestros y diligentes para sanear el entorno y poder vivir en el. El sufrimiento, la afliccin, el tormento aparecen, pues, como la respu-esta a una situacin insostenible, son la seal de que se precisa un cambio y la mejor manera de deshacerse de este malestar es solucionar el problema subyacente, no tragarse una pldora.Pero es que, adems, el sufrimiento puede ser una fuen-te de conocimiento no solo para uno mismo, pues contri-buye a nuestro desarrollo personal al hacernos mejores personas, ms fuertes, menos egostas (aprendiendo a sufrir se sufre menos, deca mi abuela), sino tambin para comprender el sufrimiento de los dems. Cuando sentimos el dolor, la injusticia y el mal en nuestro propio cuerpo, en nuestra vida, se nos abre la oportunidad tan-to para entender y empatizar con el sufrimiento de los otros como para aprender a socorrerles. El sufrimiento nos incita al contacto con los dems, a la interaccin humana. Tomar una pastilla nos asla.Es posible que cierta cantidad de sufrimiento sea nece-saria para poder ser creativo, crtico y autnticamente humano. Recurrir a un sedante nos insensibiliza y nos deshumaniza.Pero bueno, como todo sufrimiento ha de tener un limite no les importuno ms y me despido ahora mismo.

    Juan Lucas Pons LalagunaMdico

    GRCIAnord

    10

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Taps solidaris per en nachoaquesta s la histria duna malaltia que es va detectar fa 40 anys, quan es va publicar el primer cas compa-tible amb aquest diagnstic. En Nacho, amb noms 3 anys, sofreix aquesta patologia. La Malaltia de Dent s una afecci gentica lligada al cromosoma X molt rara, existeixen nicament 14 casos a Espanya, i ell s lnic a Catalunya. afecta exclusivament al rony, pro-duint perdudes de substncies per aquest rgan com a protenes, calci, fsfor, glucosa i pot arribar a fer-li malb, fins i tot a la fallida renal crnica. Usualment, ms que una sola malaltia es descriu com un grup de desordres.

    Entre els principals signes i smptomes vam trobar una set extrema amb deshidrataci, poliria (excs dori-na), nefrolitiasis (clculs en el rony), glucosria (per-duda de glucosa per orina) i hipercalciria (nivells de calci en orina alts sobre el normal). No existeix un trac-tamentdenitiupera lamalaltia i capdietaaquestaformalment acceptada, la majoria del seu s s de su-port, afegint les substncies que perd el rony (aigua, fsfor, potassi, etc.).

    Hi ha una dita que diu: les coses sempre passen per alguna ra; si jo hagus daplicar-ho a la meva vida i al que sc, b estem vivint, podria treure coses molt positivesdinsdeladicultatquestenirunfillmalalt,perelmsgraticantdetotsveurecomcreixelnos-tre fill Nacho i com valorem cada moviment que ell fa. aix, sembla una ximpleria per, de deb, us asseguro que desenvolupem un sis sentit, un sentiment inexpli-cable i ho dic perqu tenim dues filles ms que estan ben sanes: la Mara, de 8 anys i la Marta, de 5.

    Eva Gimenez EscuderoMare de Nacho

    COM POTS COLLABORAR?

    apropant-te als punts de recollida de taps:MUEBLES SaN RaMOS: av. de Vallcarca, 60PaNaDERIa PaRaRaPaPaN: av. de Vallcarca, 56EL NOSTRE CaF: av. Vallcarca, 125La BRUIXETa DEL BaRRI: av. Rep. argentina, 60DE BONa GaNa: av. Rep. argentina, 64DP INFORMTICa: C/ Elisa, 8

    Hi ha ms punts repartits per Barcelona y provncia, si vols coneixeu-los o saber on sn altres punts de reco-llida o tamb collaborar, pots trucar al 932139922 (M angeles Ramos -MUEBLES SaN RaMOS) o entrar a la pagina de Facebook Tapones solidarios para Nacho per informar-ten.

    Per ms informaci daquesta malaltia pots adrear-ten a: www.asdent.es

    GRCIAnord

    11

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Aproximaci als scars 2013La nit (matinada aqu) del 24 de febrer va tenir lloc al Dolby Theatre (antic Kodak) de Los angeles la 85a ceri-mnia dels premis Oscar de cinema, els ms importants de la indstria, autntic barmetre de lxit o fracs (termes molt subjectius), i en qualsevol cas, populari-tat, de les cintes guanyadores, entre les que han arribat a finalistes, i que encimbellen o fan trontollar als seus artfexs. Ja se sap que moltes vegades no tenen gaire a veure els criteris delecci amb les qualitats veritables de les cintes presentades, i s intil intentar acontentar crtics i pblic a parts iguals. El que s s cert s que les pellcules i artistes guanyadors/es multipliquen la seva vida comercial o valor, respectivament, i els guardons aconseguits mantenen certa vigncia en la retentiva popular, i sn recurrentment recordats en la posteritat per a major glria dels/les mateixos/es. a un altre ni-vell, aquestes cerimnies sn recordades per les anc-dotes dels protagonistes, els discursos dagrament, les absncies, els acudits dels presentadors/es, els mo-delets dels/les actrius i actors que desfilen per la catifa vermella, aix com reaccions immediates, comentaris a les xarxes socials, festes particulars post-cerimnia, etc., additius que acompanyen aquest cabdal vehicle dautopromoci de lesmentada indstria. Volem desta-car des daqu, alguns aspectes de la darrera cerimnia, que ja avancem que va ser molt polticament correcta en la seva presentaci i desenvolupament, i molt re-partida, pel que fa als guardons.

    Pellcules: entre les excessives nominacions a millor pellcula (fins a 9, shi presentaven), va triomfar Argo, de Ben affleck (tamb millor gui adaptat; intelligent posada en escena que tatrapa, sobre la reacci gover-namental deixa b als USa- en la crisi dels ostatges

    nord-americans a lIran, del 79), per per damunt de les expectants Lincoln (amb la correcci i ofici dSpielberg, per perderdora, enguany), La Vida de Pi (una cinta inequvoca dang Lee, gran narrador dhistries), i El Lado Bueno de las Cosas (comdia que no va reeixir, a la cerimnia). Com a paradoxa, affleck no va ser nomi-nat com a millor director, i no s costum que a la pel-lcula guanyadora no lacompanyi el guard a la millor direcci. ang Lee (amb eufric agrament envers el du del cinema), va recollir la seva segona estatueta com a millor director, per La Vida de Pi.

    actors i actrius: Daniel Day-Lewis va rebre per Lin-coln el tercer Oscar com a protagonista (s realment el millor actor de tots els temps?) potser el premi ms previsible de la vetllada, lgic quan un actor est tan profundament ficat en el personatge i ben caracteritzat, o sobresurt per la seva rellevncia; i en la categoria femenina, Jennifer Lawrence (meterica ascensi, des-prs de Winters Bone i Los Juegos del Hambre), com a millor actriu, per damunt de Jessica Chastain, per La Noche ms Oscura (tan fosca, com cinta desaparegu-da, a la cerimnia) Com a millor secundari, Christoph Waltz, per Django Desencadenado, en un Oscar molt calcat al de fa 3 anys per Malditos Bastardos, i com a secundria, anne Hathaway, per la seva emotiva i efec-tista interpretaci de la desventurada Fantine, de Los Miserables.

    altres apartats: destacar, com no, el reconeixement a Quentin Tarantino, altre cop millor gui original, el triomf de Brave i Paperman en animaci, el vestuari dAnna Karenina (lespanyol Paco Delgado, responsable del de Los Miserables, sen va anar com havia vingut).

    GRCIAnord

    12

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Potser tamb el ms previsible va ser el premi a Micha-el Haneke, com a pellcula de parla no inglesa, per la tendra Amor. Com a millor documental, Searching for Sugar Man, biografia sobre un msic hisp. La Vida de Pi tamb va excellir (estava feta en 3D) en lapartat de fotografia, efectes visuals (als seus artfexs, els van tallar el micrfon en plens agraments) i banda sonora.

    Precisament, lapartat musical va comptar amb les des-tacades interpretacions de Goldfinger, a crrec de Shir-ley Bassey,The Way We Were, per Barbra Streisand, a banda duna pea de Los Miserables, a crrec del seu elenc actoral i les revisitacions de temes musicals de Dreamgirls, per lafortunadament recuperada Jennifer Hudson, i Chicago, per la verstil Catherine Zeta-Jones, i adele, que va triomfar amb Skyfall (millor can ori-ginal, en lany de la commemoraci tardana del 50 aniversari de la saga cinematogrfica de James Bond, en la qual shi podien haver esmerat una mica ms).

    Xafarderies diverses: la clamorosa ensopegada de Jennifer Lawrence (amb el seu vestit tan maco)quan pujava per les escales de lescenari per rebre el seu guard; la inesperada aparici de Michelle Obama, que va ser lencarregada, en connexi amb la Casa Blanca, danunciar el premi a la millor pellcula (i de passa-da, absurdament censurat, el seu escot, a lIran); la

    contiguda presentaci de la gala per part de Seth Mc-Farlane (lirreverent i trapella osset Ted, a la pellcula homnina de lany passat i creador damerican Dad) que debutava en la cerimnia; les muletes de la cre-puscular Kristen Stewart; els comentaris burletes a laccent hisp de Salma Hayek; els modelets triomfa-dors de Charlize Theron (impressionant, tamb, el seu ball amb Channing Tatum) i els criticats dHelena Bon-ham Carter i Nicole Kidman, i Halle Berry (que anava de Versace-Star Trek, aprofitant que el capit Kirk tamb va tenir presncia a la gala), el peluix-bossa de m de la nena protagonista de Bestias del Sur salvaje, deixant al mig el modelet danne Hathaway (criticat i admirat a parts iguals); el desallotjament de la productora de Paperman per llenar avions de paper en la cerimnia o lintent (frustrat, s clar) de lligar-se Jack Nicholson a Jennifer Lawrence en una de les post-festes (Vanity Fair o Elton John) de la cerimnia.

    I aix s part del que va succeir, a lespera ja de la pro-pera fira de les vanitats cinematogrfica. al capdavall, thats entertainement! (aix s espectacle!) per al gau-di i distracci del personal, perqu (qui pugui) fugir una estona, ho faci, b lensopida rutina, b de langoixant, tantes vegades, realitat circumdant.

    F. Xavier Gllego i Lucas

    Fotos: Ben affleck (argo), Jennifer Lawrence i Charlize Theron

    GRCIAnord

    13

    primer TrimesTre - Any 2013

  • s o m b r a s

    La sola palabra, sombra, oscuridad, nos produce recelo yCierto temor, sin darnos cuenta que toda nuestra vidaEsta regida y dominada por las sombras. Es, quizas por eso, que el nio recien nacido, salido de la luz, Las teme mas que el adulto, porque tiene mas cercano elContraste entre ellas. Nuestro pasado, va perdiendo luz a medida que se aleja y se vuelve Sombra, nuestro futuro, esta en la sombra. Toda nuestra vida estaLlena de ellas, solo el fugaz momento actual tiene luz, aunque porPoco tiempo, ya que, saliendo de la sombras del futuro, resplandeceUn segundo y corre a perderse en las sombras del pasado. Todos los acontecimientos de nuestra vida, todas las personas quePasan por ella, son sombras, que vienen, se acercan, se perfilan unInstante, mas menos largo, ante nosotros y vuelven a perder suContorno al alejarse del " ahora" para perderse en el " ayer". Todos nuestros dias son eso, fugaces destellos de luz entreSombras. Emergemos de la oscuridad al nacer?, Brillamos con luz mas menosIntensa mientras dura el instante de nuestra existencia y desaparecemos En las sombras al morir ?O quiz sea lo contrario, quiz venimos de la luz y nos metemosEn el tnel oscuro de la vida y slo volvemos a la luz cuandoMorimos? Es por eso que tememos la oscuridad? El no saber?, Por qu sloExistimos mientras brillamos, mientras lucimos e iluminamos y,al apagarnos, morimos? De todas formas, vengamos vayamos a la luz, nuestra vidaEsta llena de sombras y como sombras pasamos.

    C. Jala

    GRCIAnord

    14

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Carrer nil Fabra

    Seguint amb la nostra dria de parlar dels carrers a prop nostre avui toca parlar daquest carrer que co-mena al carrer Gran de Grcia i acaba al carrer Torrent de lOlla, molt a prop duna antiga comissaria de poli-cia que actualment noms serveix per la renovaci de DNIs, per que cal demanar cita prvia.

    Doncs b, s un carrer dedicat al Sr. Nil Maria Fabra i Des nascut a Blanes lany 1843 i va acabar els seus dies a Madrid lany 1903.

    Era periodista i escriptor. Collabor en diversos diaris de Barcelona i estren algunes peces de teatre com amor i astcia el 1860.

    an a Madrid on fund un Centro de Correspondenci-as, agencia de noticies telegrfiques, anomenada ms tard agencia Fabra. Tamb fou corresponsal del Diari

    de Barcelona a Madrid i a lescenari de les guerres austro-prusiana (1866) i franco-prusiana (1870). Dei-x escrits poltics com Por los espacios imaginarios (1885) i novelles: Balls Park (1870) i Presente y fu-turo (1897).

    PODRIEM TROBAR ALGUNA FOTO?

    GRCIAnord

    15

    primer TrimesTre - Any 2013

  • els polls, un vell enemicLa pediculosi del cap s un autn-tic problema per a molts pares amb nens en edat escolar, a causa, prin-cipalment, duna aplicaci incorrec-ta dels tractaments.

    afecta sobretot nens i nenes de 3 a 7 anys, i especialment les nenes, ja que acostumen a portar els cabells ms llargs.

    s important no associar el fet de tenir polls amb la manca dhigiene i informar-ne sense vergonya les-cola, el casal, etc., si sen detec-ten. Cal revisar peridicament els cabells de tots els membres de la famlia i no portar els nens a les-cola abans de fer el tractament. I sobretot, s fonamental seguir les pautes de tractament per evitar re-infeccions i resistncies.

    Recomanacions sobre la utilit-zaci de tractaments tpics pe-diculicides:

    1. Si s una loci, sha daplicar sobre els cabells secs, des de

    larrel fins a les puntes.

    2. Deixar que el producte actu el temps recomanat en el pros-pecte.

    3. Rentar el cabell amb un xamp normal.

    4. Repetir el tractament al cap de 7 dies.

    5. Fer detecci de polls i extreure llmenes 24-72 h desprs del primer tractament i desprs de la repetici.

    a. Si no trobem polls, sha de repetir la detecci amb la lle-menera cada 3 o 4 dies un mnim de dues setmanes. Si no trobem polls en cap ses-si, s que el tractament ha estat efectiu.

    b. Si trobem polls, s que el tractament ha fracassat.

    i. Si sn polls adults, segura-ment estem davant duna re-infecci i haurem de repetir el tractament fent servir les tcniques adequades i inten-sificant les mesures de pre-venci.

    ii. Si sn polls de diferents mi-des, podem estar davant duna resistncia al tracta-ment i haurem de fer servir productes alternatius. Hem dassegurar-nos tamb que la tcnica sigui tan correcta com les mesures.

    Mesures preventives:

    Evitar ls de pintes, gorres iestris personals de persones in-festades.

    Evitar el contacte prxim (so-bretot els caps) amb persones infestades.

    Procurarqueelsnensportinelcabell recollit o molt curt.

    Elsestrispersonalsde lesper-sones infestades, com pintes o raspalls dels cabells, shan de desinfectar amb xamp pedicu-licida durant 10 minuts o shan de fer bullir 10 minuts.

    Les tovalloles, els llenols i laroba de nens amb polls shan de rentar amb aigua calenta amb un cicle de rentadora superi-or als 55 C sempre que sigui possible, sin, shan de deixar en una bossa tancada durant 15 dies.

    Saconsellaelrentarelscabellssovint.

    En funci de ledat del nen i dalgun altre parmetre, pot variar el trac-tament recomanat, consulteu amb el vostre farmacutic o pediatre quin s el ms adient.

    GRCIAnord

    16

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Ciclistes de voreraEstem en una poca de crisi. Vivim una espcie de boom de la bici a ciutat.

    Se nha parlat molt. Sovint noms dels avantatges. La bici, per s, no s talism ni comod, per amb ella hom estalvia, hom contamina menys, hom viu millor, hom respira diferent, la vida s ms pacfica, tot corre menys i es degusta millor.

    Sempre?

    Malauradament aquesta imatge es repeteix massa a les voreres de la nostra ciutat.Un ciclista anant per la vorera de qualsevol carrer, esquivant vianants que, molt sovint, lincrepen, no exempts de ra.

    Jo mateix sc ciclista.

    Pujo a la vorera menys que daltres companys, per hi pujo.

    I ho faig per qu tinc por.

    La culpa s de tothom: dels governants per no creure en la bici com a mitj sostenible de transport, dels au-tomobilistes i motoristes per pensar que el carrer els pertany en exclusiva i, cal acceptar-ho, tamb ns dels ciclistes que no sempre respectem les normes (cviques o del codi de circulaci).

    Visc, vivim, en una ciutat vertical, de carrers estrets i edificis alts, amb una elevada pressi de trnsit rodat. Una ciutat que no va ser dissenyada per a practicar el ciclisme.

    Una ciutat que no va ser dissenyada per ser com s. Nestic segur. Un idealista noucentista com lIldefons Cerd, ni el pitjor dels seus somnis, devia imaginar un carrer Balmes o un General Mitre, a dos quarts de nou del mat o a les sis del vespre, farcits de vehicles, amb una densitat tan alta que no hi gaireb espai per a res ms.

    Per s la ciutat que tenim.I amb ella hem de conviure.

    I la bicicleta, des de fa uns anys, intenta trobar el seu espai, en aquest maremgnum.

    Quan els conv, des de les administracions, b que en fomenten ls.

    Ben b que sels omplen les boques de paraules encisa-dores sobre el Bicing o sobre els meravellosos avantat-ges de ls de la bicicleta (tan evidents que no sn pas el motiu daquestes reivindicadores lnies).

    Cal, entre tots, dissenyar una Barcelona que sigui ca-pa dintegrar la bici en el seu entramat de mobilitat, que doni resposta a les legtimes aspiracions dels ciclis-tes (ocasionals, esportistes, habituals del bicing...). La nova proposta, recent, dabril mateix, de lajuntament per treure el carril bici de la vorera de la Diagonal i, en el seu lloc, crear un carril multi-usos sobre el ferm, compartit amb cotxes, furgonetes... no va en aquesta lnia, precisament. Ms perill per a bicis i per als altres conductors.

    GRCIAnord

    17

    primer TrimesTre - Any 2013

  • Aquest espai publicitari el podria ocupar el teu anunci

    Lluny, s clar, de les aspiracions que, legtimament, tots aspirem a veu-re, en alguna ocasi, portades a terme.

    Volem una Barcelona en la que els ciclistes desapareguem de les voreres.

    Bon senyal ser si sesdev en algu-na ocasi...

    Voldr dir que la xarxa de carrils bici ha crescut i s moderna, efica i coherent, que t continutat. Voldr significar que el bicing arriba a tots els districtes i a tots els barris (cal-dria tenir un punt del servei a menys de 500 metres del lloc de residn-cia). Voldr fer pals que tots els que vivim a Barcelona veiem la bici com un avantatge, com una soluci i no com un problema. Ser, en definitiva, una Barcelona millor, ms integradora, ms soste-nible i, sobretot, una ciutat amb les voreres per als seus vianants.

    GRCIAnord

    18

    primer TrimesTre - Any 2013

  • passatemps

    GRCIAnord

    19

    primer TrimesTre - Any 2013