Gracia-Nord Vallcarca

EL CONSOLAT,

UN ESPAI DE CULTURA

PER A VALLCARCA

LOTERIA nº14.563

núm. 39

GRÀCIAnordREVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA

l'associació on tothom hi té cabudaAny 2012 - Tercer Trimestre

REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCAl'associació on tothom hi té cabuda

Any 2012 - Tercer Trimestre núm. 39

PRESIDENTJoan Falqués i Serra

SECRETàRIaIrene Güell Vives

TRESORERaCarmen Hernández

Pallás

INFORMaCIÓav. Vallcarca, 99-101, bxs

Tel.: 932 112 627http://gracia-nord.blogspot.com

[email protected]

COORDINaCIÓJoan Falqués Serra

august Lorente i Tibau

COL·LaBORaCarles Gironella

Xavier Gállego i LucasJosep Riera agustí

Juan Lucas Pons LalagunaManuel Toribio

DISSENY GRàFICaugust Lorente i Tibau

IMPRESSIÓDeBarris, sccl

PORTaDa

39butlletí trimestral

viu

al b

ar

ri,

com

pra

al b

ar

ri

El butlletí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

Les Associacions de Veïns i Veïnes no disposen de mitjans propis

per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva

afiliació i ajuda és fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-

pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la

cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom,

uneix-te a nosaltres; et necessitem.

El Consolat, un espai de cultura per a Vallcarca

GRÀCIAnord

2

TERCER TRimEsTRE - Any 2012

De nou i finalitzades les vacances, ens fem uns nous propòsits i ens diem aquest any sí…

Sí que ho faré, i ens plantegem una redistribució del nostre temps.

Sobre el treball i els seus horaris poc hi ha que dir.

Però el que si és important és distribuir el nostre temps de lleure i intentar esgarrapar algun temps addicional per fer activitats que ens ajudin a relaxar-nos i a redu-ir l’estrès que patim.

Però la dura realitat ens supera, com és ja costum, en el desenvolupament del projecte de reforma del barri.així, hores d'ara només veiem factible poder arranjar el solar de l'antiga Casita Blanca, encara que sigui de manera provisional. a tal efecte es va fer entrega al Conseller d'urbanisme de Vallcarca, en Jordi Tendero, d'una proposta per a fer-hi una zona de trobada de veïns i veïnes.

La nostra portada d'aquest número és una imatge de l'edifici conegut com El Consolat, que es troba a so-bre del Viaducte de Vallcarca que, des de la societat civil del barri, s'ha reivindicat davant de les autoritats

com un espai de cultura on s'hi podrien inserir, a tall d'exemple, una escola de música o el fons bibliogràfic de l'Editorial Bruguera.

Enguany intentarem consolidar des de l'associació el programa de activitats dirigida a els associats i veïns del barri i que desenvolupa a l’espai d’entitats, a la Av. de Vallcarca 99-101, i que s'inicià el 2.011.

Entre elles podem referenciar: pintura a l’oli, dibuix i aquarel·la, tai-txi, iniciació al bridge, pintura per ado-lescents, classes de català i, enguany, i com a novetat i demanat per alguns pares de la associació, l’Aula d’estudi guiat, pensada per a nens i nenes entre 8 i 13 anys, perquè disposin d’un lloc tranquil, sense TV, consoles o altres jocs. Un espai animat per un pro-fessor titulat que els ajudarà, animarà i guiarà en el procés dels deures o de l’estudi. No són classes parti-culars, ni res d’això.

Podeu informar-vos-en al blog de l’associació o direc-tament i presencial en l’espai d’entitats, la nostra Seu.

En fi, un nou curs per a moltes de les activitats, però més del mateix de semple pel que fa al Pla de Renova-ció de l’avinguda...

EditorialUn nou curs?

GRÀCIAnord

3


El dia 6 de setembre, a les 19 hores, vam assistir al pregó de les Festes dels barris del Nord, a la plaça del Metro de Vallcarca.

Els pregoners van ser la senyora directora de l'escola Farigola i un jubilat anònim de l'Editorial Bruguera.

a continuació i en local d'entitats es va inaugurar una exposició de fotos i pòsters sobre els 25 anys de Fes-ta Major dels barris del Nord. Durant l'acte es feu en-trega al Conseller d'Urbanisme de Vallcarca, el senyor Jordi Tendero, de la nostra proposta d'arranjament

Hem assisititdel solar que antigament ocupà la Casita Blanca, que sembla que podrà entrar en els pressupostos del pro-per exercici.

El deu de setembre vam assistir, a les 20 hores, a l'ac-te institucional de la Diada que tingué lloc davant del monòlit de Pompeu fabra a la part alta de la Plaça de Lesseps, amb la participació de les entitats històriques de Gràcia, representants del Districte i molts veïns i veïnes.

Va ser una acte molt emotiu.

GRÀCIAnord

4


Hem celebratEl final de curs 2.011-12 vam fer una exposició dels treballs fets pels alumnes de Pintura i dibuix. al mateix temps l'associació de comerciants del barri va exposar pòsters i fotos de les festes de comerç al carrer.Durant tot l'acte, els nostres companys de Gràcia Multi-mèdia, ens van oferir tot el que s'ha filmat durant l'any (trobades, festes, calçotades...).

aquesta trobada va coincidir amb la revetlla de Sant Pere, el 28 de juny. Vam poder gaudir de la companyia de veïns i amics del Districte.

Un feliç final de curs ben amanit amb aigua de València i coca.

Sovint tenim tendència a qüestionar les actuacions de Mossos i Guàrdia urbana, però també és bo felicitar-los quan les seves actuacions són excel·lents.

al nostre barri i, puntualment, a l'avinguda de Vallcar-ca, a tocar de la Biblioteca Jaume Fuster, es van pro-duir dos fets que van fer-ne necessària la presència.El primer van ser les bretolades d'un adolescent que es dedicava a mullar els vianants amb globus d'aigua tenyida. La gestió fou ràpida i a càrrec del grup de la Urbana encarregada de tasques socials. Després d'una entrevista amb els tutors legals del menor sem-bla ser que aquesta situació s'ha solucionat.

El segon fou l'atenció al carrer d'una persona en una situació personal límit. Després de rebre una trucada la Urbana es personà en només cinc minuts al lloc, juntament amb l'ambulància, fent-se immediatament càrrec de la situació.

Vagi el nostre agraïment i felicitació per l'eficiència i el bon fer demostrats en ambdues situacions.

De tota manera volem fer palesa la nostra preocupa-ció per la indiferència mostrada per ciutadans que, tot prenent un refresc en una terrassa propera, veuen una aquesta persona i no semblen immutar-se.

Agraïment – A la Guàrdia Urbana

GRÀCIAnord

5


Hem assistit també... Ple Extraordinari

El passat dia 18 de setembre es celebrà un Ple Extraor-dinari a l’ajuntament de Gràcia amb l’únic objectiu de presentar, per a la seva aprovació, el PROGRaMa D’aC-TUaCIÓ DEL DISTRICTE 2012-2015, que s’insereix al Marc Estratègic de l’ajuntament de Barcelona.És ben conegut que el Programa d’actuació Municipal (PaM), proposat per l’equip de govern i aprovat pel Ple, és un dels instruments del sistema de planificació de l’ajuntament de Barcelona, juntament amb el Pla d’In-versions Municipal (PIM), el Pla Financer, els Pressupos-tos Generals del Municipi i el Pla de Tresoreria.així mateix, el Programa d’actuació del Districte (PaD) té per objecte la formulació de l’estat de les necessi-tats inversores dels Districtes i “en cap cas pot contenir projectes contraris al PAM, al Pla d’Inversions Municipal (PIM) i al Programa Financer”. Se’ns entregà un docu-ment amb tot el seu contingut que romandrà ben arxi-vat a la nostra associació i, evidentment, a disposició de qui desitgi consultar-lo.El contingut del PaD ha de recollir les necessitats in-versores dels Districtes, la proposta d’actuacions a re-alitzar en el mandat per cobrir aquestes necessitats i la identificació i priorització dels projectes d’inversió di-recta en el marc del PaM, PIM i Programa Financer. Com a conseqüència, la proposta d’actuacions d’inversió ha d’estar avalada per la disponibilitat pressupostària i ser coherent amb la planificació global de la ciutat.a partir d’aquestes premisses, l’exposició del contin-gut de l’esmentat Programa d’actuació del Districte va recaure en la Regidora, na Maite Fandos, que va anar detallant, de manera ràpida, aspectes de cadascun dels

diferents punts.Pel que a la nostra associació i voltants fa referencia, s’especificà que “no podem oblidar l’important repte que hem de regenerar i promocionar als nostres bar-ris; per això es prioritza el donar un nou impuls a tota la gestió derivada del desenvolupament de la Modificació del planejament del PGM del sector Vallcarca-Farigola, impulsant les expropiacions, la construcció d’un edifici per al reallotjament dels afec-tats i plantejant projectes pels solars buits, i la nova urbanització de la Travessera de Dalt entre Lesseps i el carrer d’Escorial, de la que se’n deriva la construcció de l’aparcament Jardins Menéndez Pelayo, l’enjardinament de la cobertura de l’aparcament i l’inici de les obres d’urbanització”.En definitiva, el PaD és un conjunt de molt bons i, fins i tot, lloables propòsits que, d’una banda, no dóna cabu-da a totes les necessitats del Districte i, de l’altra, ens demana que hem de tenir aquella confiança, massa so-vint frustrada, en que totes les actuacions programades puguin arribar a ser una realitat en els terminis fixats. Hom continua amb grans dosis de paciència que esdevé inquietud, alhora que mantenim l’esperança en que, a poc a poc, però sense pausa, arribem algun dia a veure realitzat aquest Projecte que, per al nostre barri, apro-và la Generalitat de Catalunya, ja fa més d’una dècada (a principis de 2.002). Tot plegat, malgrat l’època de profunda crisi en que es-tem immersos, cosa que no fa sinó afegir un dels princi-pals obstacles amb que hom topa, l’econòmic, malgrat no ser l’únic.

GRÀCIAnord

6


Enguany, des de l'associació, engeguem una nova activitat a la nostra Seu, a l'avinguda de Vallcarca, 99, els dimecres i durant una hora, de 3/4 de sis fins a tres quarts de 7 de la tarda.Serà un espai, amb places limitades, per als més joves de cada casa del barri. Un lloc on, amb l'ajut d'un mestre titulat en actiu, podran fer els deures i, si cal, estudiar les seves lliçons.

• Entenemaquestespaicomunllocdetrobada,d'intercanvi.• Nopretenemferclassesparticulars.• Nosomungrupdereforç.

aquesta no és la nostra filosofia.

L'adult que es fa responsable de l'activitat pot ajudar a desencallar un dubte sobre un problema de física de 2n d'ESO o de matemàtiques de sisè de Primària. El responsable els ha d'acompanyar i donar pistes, animar, per a que siguin ells mateixos els qui resolguin l'embolic...

Els qui han de tirar endavant i no defallir han de ser els nois i noies que hi assisteixin.

I és en aquesta línia que plantegem una activitat, a un preu mòdic (podeu adreçar-vos a la seu on, en dife-rents horaris segons els dies, els membres de l'associació us atendran) i que vol apropar l'associació, la seva seu i les seves activitats als més joves i a les famílies del nostre entorn immediat!

Podeu trucar al número següent: 686.57.92.87 (Secretària)

Aula d'estudi (guiat)

GRÀCIAnord

7


Què paguem pels medicaments

aquests últims mesos, quan anem a la farmàcia ens trobem que se’ns cobra cada vegada més pels medica-ments de la Seguretat Social. amb aquest article inten-tarem explicar què ha de pagar cadascú quan ve a la farmàcia amb una recepta del CatSalut.

a partir del més de juny, es va començar a cobrar la taxa de l’euro per cada medicament amb recepta de la Seguretat Social amb un preu superior a 1,67 €. El més de juliol, es van canviar les aportacions que paga cada usuari pels medicaments amb recepta del CaTSa-LUT. El més significatiu del canvi és que la majoria de pensionistes ara paguen un 10% pels medicaments. a Catalunya, aquesta aportació s’ha anat acumulant i és a partir d’octubre que es comença a cobrar.

a partir del setembre, la Seguretat Social ha deixat de finançar més de 400 medicaments i, per tant, els usu-aris que els necessitin n’han de pagar l’import sencer.En resum, què ha de pagar un usuari quan va a la far-màcia a recollir un medicament amb recepta del Cat-Salut:

1. Ha de pagar 1 € per cada medicament dispensat amb recepta de la Seguretat Social amb un preu su-perior a 1,67 €, amb un màxim de 61 €/any. aquest 2012, com que s’ha començat a aplicar al mes de juny, el màxim és de 36 €.

Exempcions a la taxa: els perceptors o beneficiaris de: • Pensióeconòmicanocontributiva • Programaderendamínimad’inserció • Prestacióperalmantenimentdelesnecessitats

bàsiques • Prestacióde la llei d’integració social delsmi-

nusvàlids • Fonsd’assistènciasocial(FAS)

2. Copagament: les aportacions que paguen els usuaris van en funció de si estan jubilats o estan treballant i en funció del que guanyen:

Exempció de copagament: • Síndrometòxicaipersonesambdiscapacitat • Perceptorsderendesd’integraciósocial • Perceptorsdepensionsnocontributives • Aturatsquehanperduteldretalsubsidid’atur • Receptesaccidentsdetreballimalaltiesprofes-

sionals

3. Endarreriments: són les quantitats pendents de pa-gament al CatSalut, corresponents a les aportacions dels medicaments (copagament) que es van dispen-sar durant el mes de juliol i es paga una sola vegada.

als pensionistes els quedaran pendents de pagament els mesos d’agost i setembre. Encara no tenim la informació de quan s’hauran de començar a pagar.

Esperem que aquesta informació us serveixi per tenir més clar el que es paga quan es ve a la farmàcia a bus-car medicaments amb recepta del CatSalut.

Som conscients de la irritació que causen en l’usuari aquests increments, i per al nostre col·lectiu no és fàcil assumir el paper de recaptadors d’impostos que se’ns obliga a fer. Veiem amb preocupació que cada vegada sigui més car adquirir medicaments amb recepta del CatSalut, i que s’hagin deixat de finançar molts medi-caments, ja que tot plegat pot dificultar a molta gent l’adquisició dels medicaments que necessita.

GRÀCIAnord

8


GRÀCIAnord

9


Destripando sueñosNo tengo ninguna duda de que todos ustedes se han sentido admirados más de una vez del producto de nuestra asombrosa actividad onírica. ¿Quién de us-tedes no ha experimentado maravilla, desasosiego o extrañeza tras despertarse de un sueño? ¿Quién de ustedes no se ha sentido espectador fascinado por ese increíble espectáculo de nuestros ensueños? ¿Quién de ustedes no se ha preguntado por el sentido de esta misteriosa función mental? ¿Se trata de mensajes de nuestro inconsciente? ¿Son nuestros sueños simple-mente el resultado de la acción totalmente caótica de nuestra imaginación? ¿Qué utilidad tienen? Cruciales o absurdos lo que es seguro es que todos vivimos cada noche dentro de varios sueños y que interesarse por el contenido de estos episodios, indagar en una expli-cación verosímil de su significado y apreciar las sen-saciones a las que nos inducen puede ofrecernos una información muy valiosa de cómo opera nuestra mente y, por lo tanto, ser un instrumento esencial para cono-cernos un poco mejor a nosotros mismos, comprender la multiplicidad de nuestra vida anímica y descifrar las huellas que las experiencias sustanciales imprimen en nuestra psique. ¿Se sienten atraídos por la observaci-ón y el estudio de sus propios sueños? ¿Les gustaría disponer de algunas pequeñas técnicas para desen-trañar el valor de sus visiones nocturnas? Pues no se me queden dormidos y sigan leyendo.

De entrada hemos de señalar que los procesos menta-les que denominamos sueños se caracterizan por una profusión de imágenes sensoriales que no proceden de la realidad sino de nuestro recuerdo (técnicamen-

te se denominan alucinaciones), que estas imágenes fluyen en nuestra mente según una lógica muy parti-cular (discurren por medio de asociaciones dentro de una narrativa completamente delirante), que se hallan acompañadas de estados emocionales intensos (las vi-vencias afectivas están tan exacerbadas que pueden llegar incluso a interrumpir el sueño de golpe), que mientras estamos sumergidos en ellas perdemos nu-estra facultad critica (la capacidad de reflexionar sobre lo que acontece está totalmente desactivada), que ca-recemos del más mínimo control sobre el contenido de esta marea de imágenes (somos simples observadores de la escena sin que podamos dirigir la función) y que la memoria de esta actividad onírica es evanescente y tiende a desaparecer en cuanto nos despertamos (úni-camente podemos recordar un sueño si previamente hemos salido de él). Una vez tenemos presente las propiedades psíquicas de nuestra actividad nocturna vamos a ver como podemos capturar los ensueños que genera nuestra mente.

El primer paso es tener a mano, junto a la cama, un cuaderno donde poder anotar los sueños. aunque algunas personas prefieren registrarlos de viva voz de manera inmediata en algún grabador siempre es preferible tenerlos por escrito para poderlos analizar mejor posteriormente. además, en este cuaderno us-ted deberá escribir también antes de irse a dormir los acontecimientos más relevantes del día y los sentimi-entos que le han dominado a lo largo de la jornada. En el caso de que usted sea de los que suelen recor-dar el sueño cuando se despiertan apúntelo ensegui-da. Si, por el contrario, usted es de las personas que nunca parece tener sueños tendrá que programar el despertador para que suene unos minutos antes de lo habitual. En cuanto usted se despierte reflexione unos momentos y escriba inmediatamente el sueño o fragmento onírico, los pensamientos y las emociones relacionadas. Subraye cuales son las imágenes más esenciales. Divida el sueño en escenas y póngale un titulo.

El segundo paso consiste en estudiar el material reco-gido e intentar una interpretación. En este punto les ha de quedar muy claro que no existe la más mínima evidencia de que los sueños tengan significados defi-nidos, ni de que los elementos del sueño simbolicen

GRÀCIAnord

10


aspectos específicos. El sentido de un sueño, métan-selo en la cabeza, es siempre algo que debe construir el propio individuo.

Por lo tanto tienen que rechazar cualquier información o explicación extraída de los tan numerosos dicciona-rios de sueños o de símbolos. Por favor, olvídense de ellos !! Son pura camama. Eso de que soñar con una tetera anuncia malas noticias y que soñar con arañas indica que se ganará dinero es una completa sandez. No hagan ni caso !! La manera de proceder es la sigui-ente: Para cada escena del sueño seleccione la prime-ra imagen y evoque la función o propósito del lugar, de las cosas que aparecen y describa las personas que figuran en él (si salen animales, también). Especifique si presentan una naturaleza genérica o especifica (es decir, si aparece un camarero cualquiera o un camare-ro que ustedes conocen). En todo momento déjese lle-var por la primera palabra que le pase por la cabeza a la hora de definirlos. Continúe señalando cual es para usted la característica más destacada de la imagen, cual es el elemento esencial. Escriba cualquier pen-samiento que le sugiera esa imagen, la primera idea con la que asocia la imagen. Por último, apunte los sentimientos que le despierta la imagen (tanto sean

positivos, negativos o ambivalentes). Repita este pro-cedimiento con cada imagen de las que componen las diferentes escenas del sueño.

El tercer paso, y conclusión de nuestra exégesis, se basa en intentar conectar los elementos del sueño con aspectos de la vida de uno mismo. Se trata de pregun-tarse si existen lugares en la vida cotidiana similares a los del sueño, si hay personas en la vida real parecidas a las del sueño, si han sobrevenido emociones en la vida diaria semejantes a las que surgen en el sueño, etc. Lo que se busca es considerar la actividad onírica como una metáfora de lo que le sucede a usted en la vida ordinaria. De esta manera el sueño se convier-te en una herramienta fundamental para comprender mucho mejor lo que nos sucede (el sueño nos ofrece perspectivas diferentes desde ángulos inesperados) y, sobre todo, para poder tomar mejores decisiones y emprender cambios oportunos. Créanme, vale la pena tomarse el trabajo de descubrir el contenido de sus sueños porque ahí encontraran, camuflado, un aliado infalible. Déjense asesorar por sus sueños !!

Juan Lucas Pons LalagunaMédico

GRÀCIAnord

11


V24 la volta al món en 24 horesI ara! com es fa això?

Tenint en compte que la línia que va dels Pols Nord a Sud és l’eix de la rotació del nostre Planeta, podem dir sense por a equivocar-nos que un home assegut en una cadira al mig del Pol Nord (llevat de la temperatura, les tempestes de neu i els ossos polars) estant quiet dóna una volta sobre sí mateix en 24 hores. En canvi un altre home (o si voleu una joveneta equatoriana) asseguda en una altra cadira a la ciutat de Quito (corre sense moure’s) a una velocitat de 1669,8 >< 1,670 km/hora i s’està tan quieta com l’home del Pol Nord, i això com és?

L’equador de la Terra mesura 40.075.404. Qualsevol punt d’aquesta línia es trasllada en 24 hores del nostre Planeta per donar la volta en un dia i tornar a trobar-se al mateix lloc on era; per tant mentre l’home del Pol

Nord no s’ha mogut la persona de l’Equador viatjava a la velocitat ja anunciada de 1,669.8 km/hora. aquest és el mateix efecte dels patinadors que van en línia, mentre el del mig quasi no es mou els dels extrems es desplacen en una velocitat notable.

ara imaginem que un avió amb 2 pilots i sense haver de repostar surt de la ciutat de Quito a les 10 del matí en direcció oest i seguint la línia de l’Equador. Entrarà a l’oceà Pacífic i quan passi per les illes Galápago pregun-taran a baix, quina hora és? I els respondran que les 10 del matí. al passar pel nord de les illes Marqueses faran la mateixa pregunta i els respondran el mateix: “les 10 del matí”.arribaran al sud de les Filipines seguiran per Borneu i es trobaran a Singapur i també els diuen que són les 10 del matí i el copilot diu “Veus com vaig bé? M’han dit que són les 10 del matí” però el pilot veu que el seu rellotge diu les 22 hores o sigui les 10 de la nit.

Però si el Sol es justament a sobre nostre… Ja han corregut mig món i es clar que en tot el viatge tenien el Sol damunt seu.Després passaran per les illes Seychelles, deixaran l’Oceà Índic entraran a l’àfrica per Kenya, Zaire i Ga-bon, a tot arreu els diran que són les 10 del matí. Travessaran l’Oceà atlàntic i entraran a Sudamèrica pel Brasil i arribaran a Quito que els diran que són les 10 del matí, PERÒ DEL DIa SEGÜENT.Que ha passat? Doncs que l’avió s’ha mantingut en sus-pensió a l’espai mentre la Terra girava en el seu movi-ment de rotació.

Josep Riera

GRÀCIAnord

12


Un toque de vida - los tres sacos

La verdadera ciencia de la vida con-siste en aprovechar al máximo el día presente, el día de hoy, olvidando el pasado y dejando en paz al futuro. Hay personas que cargan sobre sus débiles hombros, tres sacos a la vez; un saco pequeño, fácil de llevar, es el saco de penas, trabajos y alegrías de un solo día, el día de hoy. Un segundo saco pesado, abruma-dor, el del pasado; son esas gentes que vuelven y vuelven a recordar las penas pasadas, los fracasos que tuvieron, las heridas que sufrieron, se empeñan en rascar las heridas y así siempre están sangrando y nun-ca se curan. Y todavía se empeñan en llevar un tercer saco muy pesado, el del futu-ro. Son los quemiran al mañana con miedo, espe-rando siempre lo peor. Llevar hoy la carga de mañana uni-da a la de ayer, hace vacilar y tam-balearse al mas fuerte, pero nadie nos manda vivir así. Nadie nos man-da llevar al mismo tiempo los tres sacos. El Señor de la vida hizo las cosas mas sencillas y nos dijo " Bástele a cada día su afán ". El creó el dia para trabajar,l uchar y esforzarnos y creó la noche para dormir, descan-sar y olvidar. así la vida consta de un solo día. Cada noche podríamos decir que nos morimos por unas horas cuan-do dormimos, para resucitar nueva-mente al despertar por la mañana.

¿Porqué no vivir un solo día por vez? El pasado, ya pasó, no volverá; dé-jalo en paz. Si puedo sacar de mi pasado alguna buena lección, está bien, la saco, pero si no, lo dejo, lo olvido. Nada gano recordando mis proble-mas y amarguras de ayer; el futuro por otra parte aun no llega, no se si llegará,¿ por qué me preocupo ? Lo único que tengo, lo único de lo que soy dueño, es de este día de hoy, por tanto lo voy a vivir y dis-frutar como si fuera el único día que voy a tener. Un día es una vida en-tera en miniatura. Tenia razón aquel poeta cuando da-cia, " Mira a este día porque es la vida, la mismísima vida de la vida"… En su breve curso están todas las verdades y realidades de tu existen-cia; la bendición del desarrollo, la gloria de la acción, el esplendor de las realizaciones. Porque el ayer es solo un sueño y el mañana solo una visión, pero el hoy bien vivido hace de todo ayer un su-eño de felicidad y de cada mañana una visión de esperanza, mira pues bien a este día. ante una ardua tarea solemos pen-sar en toda la vida. ¿Porqué no con-formarnos con llevar nuestra carga de un día?. Todo el mundo puede soportar su carga, por pesada que sea, hasta la noche; todo el mundo puede re-alizar su trabajo, por duro que sea, durante un día.

Todos pueden vivir, pacientemente, de modo amable y sano hasta que el sol se ponga y esto es realmente lo que la vida significa. Tengo un día de vida y nada más. Con él puedo hacer maravillas ó destruirlo. Lo que no puedo es vivir una semana, un mes, un año a la vez. Se vive HOY. No corras por la vida tan rápido que olvides, no solamente donde has es-tado sino hacia donde vas.

GRÀCIAnord

13


Benvinguts a una altra nit amb supertramp!

Digui trenta-tres!, resava l’anunci. I és que aquest és gairebé el nombre d’anys que fa dels moments que tor-nem a rememorar, amb el pretext i la immillorable ex-cusa que ens proporciona l’empresa Eagle Video, amb la recent edició en DVD/Blu-Ray d’un concert enregistrat pel grup Supertramp a París, el 1979, dins la seva apo-teòsica gira “Breakfast in america”.

aquesta famosa formació musical que va triomfar so-bretot als anys setanta i va entusiasmar a una generació que no havia sentit mai, dins el riquíssim caleidoscopi musical de la seva època, tan singular fusió de pop-rock simfònic i progressiu, va saber confegir un autèntic i inconfusible so, el “so Supertramp”, que no ha es-tat superat en els més de quaranta anys ja de dilatada existència, deixant una estampa indeleble en la seva legió de fans arreu del món, bé siguin els qui esmorzen a Amèrica, bé els que es troben més a prop (vegeu a Internet “the logical web”) i que amb aquesta novetat es troben d’enhorabona.

Ja sabem que la nostàlgia de millors temps passats sem-pre ha venut (algunes coses mai no canvien) en èpo-ques de crisi (quina crisi?), però els seguidors tenen ara l’oportunitat (a banda d’escoltar) de veure i reviure –com una pel·lícula a càmera lenta- l’experiència pa-risenca del 79, autèntic zenit musical dels espectacles del grup, amb la seva formació estel·lar: Rick Davies, Roger Hodgson, John anthony Helliwell, Dougie Thomp-son i Bob C. Benberg., amb aquella posada en escena que avui semblaria carrinclona i que llavors fascinava, aquells teclats que semblaven de joguina, però la mà-gia creativa dels quals de ben segur els més sofisticats ginys informàtics d’avui serien incapaços d’imitar, per molt que hom disposés de tot el temps del món i es tro-bés en els moments més tranquils per intentar-ho.

a qualsevol enciclopèdia o en múltiples fonts trobareu la més completa informació dels orígens d’aquesta forma-ció que va triomfar a nivell comercial (més de dos-cents milions d’àlbums venuts) i de crítica. Des del capritx pri-merenc d’un mecenes europeu i els inicis vacil·lants de dos grans genis creatius –tan complementaris com, al capdavall, incompatibles- a la consagració musical a par-

tir del rodó tercer álbum, l’esplendor dels dos següents i la definitiva entronització mundial amb “Breakfast...”, coronada l’any següent amb un dels millors àlbums en directe de la història, per iniciar posteriorment una len-ta davallada. La marxa (germà, on vas?, molts devien pensar), el 83, de Hodgson, amb el seu desig de volar lliure com un ocell, va sacsejar per vida la posteri-or trajectòria del grup, no aconseguint cap de les dues parts per separat en l’esdevenidor assolir els cims de qualitat aconseguits anteriorment.

Serveixin, doncs,aquestes línies, per reivindicar la com-plicitat de sentits i sentiments comuns en molta gent, així com l’oportunitat de desvetllar un cop més a dins nostre uns sons (una harmònica introductòria, unes te-cles màgiques, un saxo majestuós, unes baquetes preci-ses, uns riffs apoteòsics, un baix meticulós),unes imat-ges (una ombrel·la i un turista en una platja industrial, una angoixant, reixa perduda enmig de la galàxia, una rosa perfeccionable, una sina tatuada, un funambulista en perill, aquell foll piano...), uns espais (un miniestadi estival, un palau d’esports hivernal, uns Sant Jordi props a vessar...), etc. Només ens resta tornar a somiar amb l’anhelada reunió, a l’espera de la qual, i enmig de re-copilatoris, reeditats concerts espolsegats del passat i recents regals (la luxosa edició de Breakfast...), seria un crim (del segle) actual, no fer-se, amb aquest nou objecte de culte, el qual, com llunyana evocació de Ca-sablanca, sembla recitar-nos, a cau d’orella, que sempre ens quedarà un..”Bon soir, Paris...!”

F. Xavier Gàllego i Lucas

PS: en un context més prosaïc, però que els aficionats agrairan, comentar que les imatges de l’esmentat directe, enregistrat en ví-deo de 16mm cinc dies després de la nit màgica reflectida a Paris (1980), van ser redescobertes el 2006 i tractades amb el degut res-pecte i rigor, fins arribar avui a la seva publicació, amb gran qualitat d’imatge i superb so. Moment idoni, doncs, per completar el màgic doble LP amb (llavors no hi s’hi podien encabir) French Touch (In-tro), Child of Vision, Give a Little Bit, Even in the Quietest Moments i Another Man’s Woman, així com continuar imaginant, ja que es van perdre les imatges filmades (malgrat les recreacions visuals ex-pressament presentades per a aquesta edició ) de:Ain’t Nobody but Me, You Started Laughing, A Soapbox Opera i From Now On, amb

GRÀCIAnord

14


Carrer BallesterSeguint amb el bon costum d'escriure fets i detalls so-bre les persones que tenen un carrer dedicat al nostre barri amb la bona intenció de fer-los conèixer als ve-ïns, ara ens toca parlar Joan Ballester i ayguals d’Izco que va nàixer a Vinaròs, comarca del Baix Maestrat del País Valencià eL 24 de desembre de 1835.

La seva vida va serr molt curta doncs va morir als 37 anys (1868). Va ser escenògraf i s’establí a Barcelona des de molt Jove. Fou deixeble de Martí Carreras i per-tangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual realitzà les elogiades decoracions de “La africana” i “Dinorah” per el Gran Teatre del Liceu.

El pintor i EscEnògraf Joan BallEstEr, pintat pEr la sEva gErmanastra isaBEl mondéJar ayguals.

musEu minicipal dE vinaròs

GRÀCIAnord

15


BiciutatSortides des de VallcarcaRodejant l’urbs, 2 ...

Girarem a la dreta per pujar a Montjuïc, passant pel Po-ble Espanyol i l’estadi Olímpic Lluís Companys.

Baixarem ver Miramar (si porteu llums podeu passar pel túnel) i en pocs minuts arribarem a baix, al passeig de Josep Carner. Intentem sempre cercar voreres amples o carrils bici.

Tenim l’alternativa, menys física i que ens escurça uns 2 km, de travessar la Plaça Espanya i seguir el carril bici de l’avinguda del Paral·lel fins a Colom.

La nostra sortida seguirà per la façana litoral, sense dei-xar el carril bici (Colom, Pla de Palau, carrer del doctor aiguader i carrer de Salvador Espriu (foto, aquí em van caure els 5000 km amb la bici “nova”).

Pujarem per la Rambla del Poble Nou fins la Diagonal, a l’esquerra ens apropem a Glòries i prendrem Meridiana fins aragó.

Girem pel carrer de vianants de Rogent, durant 3 traves-sies, fins a trobar Provença. agafem el carril bici a l’es-querra, passem davant la Sagrada Família (foto) fins a Passeig de Sant Joan, enfilem Joan Blanques i Rabassa, girem a l’esquerra a Sant Salvador fins a Lesseps.

Per l’August LorenteVeí de Gràcia i ciclista aficionat

Ferm: asfalt, camíDurada: 1:57:00 hores, a un ritme mitjà (16 km/h)Distància: 30,17 kmDesnivell: 400 metres aproxDificultat: senzilla - mitjana. alguns trams, especial-

ment els primers quilòmetres, es fan sense carril bici, compartint calçada amb els cot-xes. Es busquen carrers amb carril bici, car-rers tancats al trànsit o amb poc volum de circulació.

Sortirem des de la Plaça de Lesseps (I), enfilarem per General Mitre, intentant aprofitar les àmplies voreres que s’hi ha fet darrerament, sempre que sigui possible fins a la plaça de Prat de la Riba, on agafarem tot Manuel Girona, rodejarem el Palau de Pedralbes pel seu vessant nord, pel carril bici passem davant de la UPC i de la Ca-serna del Bruc on baixarem una travessia, passarem la Diagonal, agafarem a l’esquerra el carrer de la Torre Me-lina que ens durà davant de l’hotel Joan Carles I. al fon, altre cop a l’esquerra baixarem per l’av. d’albert Bastar-das i entrarem a l’Hospitalet. Seguirem en direcció mar, recte avall, girant lleugerament a l’esquerra (passarem diferents rotondes, davant de Correus, del mercat) en direcció al Polígon Gornal. Haurem de travessar per sota la via del tren i allí girarem a la dreta, seguint tot recte fins al fons (800 metres).

El nostre objectiu és sortir a la Gran Via davant de l’Ikea. Enfilarem la Gran Via direcció BCN, passant davant la Ciutat de la Justícia fins a la Plaça Espanya.

GRÀCIAnord

16


GRÀCIAnord

17


PassatempsBusca en aquesta sopa de lletres els deu districtes de la nostra ciutat

GRÀCIAnord

18


GRÀCIAnord

19


Documents

Gracia-Nord Vallcarca