Embed Size (px)
Citation preview
Graduat en Enginyeria:Tecnologia Electrònica, Informàtica i
de Comunicacions
Una aposta per a laindústria i la societat
Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de ManresaUniversitat Politècnica de Catalunya
29 de febrer de 2008Versió 2
Resum
Aquest document descriu, justifica i avala una proposta de grau nova per a ser impartida al’Escola Politècnica Superior de Manresa (EPSEM). Aquesta proposta és el fruit d’un procésde reflexió intern de l’EPSEM i de la realitat social i industrial que l’envolta. En aquest procéss’ha detectat un nínxol formatiu important en el sector de les TIC. La proposta de grau enTecnologia Electrònica, Informàtica i de Comunicacions cobreix aquest nínxol i constitueixuna proposta sòlida, enraonada i estable a llarg termini per al Campus Universitari de Manresaen general i l’EPSEM en particular.
El perfil que es vol formar en aquest grau és el d’una persona amb coneixements generalis-tes integrats en el sector de les noves tecnologies, amb una sòlida base científica i d’enginyeriai amb una vocació orientada a la indústria tradicional. Aquest perfil es diferencia de les tradici-onals enginyeries industrial, informàtica o de telecomunicacions, tot i que incorpora elementsde cadascuna d’elles.
Les associacions professionals més importants a nivell internacional avalen aquest perfil imoltes universitats prestigioses d’Europa i Nord-Amèrica l’imparteixen. En el nostre territoriés una oferta inexistent.
L’EPSEM i el seu professorat tenen capacitat i vàlua suficient i demostrable per conduiramb èxit aquesta titulació.
Índex
I. Una aposta estratègica 5
1. L’existència d’un nínxol formatiu 6
2. La proposta del grau TEIC 8
II. El grau en tecnologies EIC 9
3. Introducció 10
4. El context general de la titulació 114.1. El perfil dels titulats TEIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114.2. Diferenciació d’altres perfils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124.3. Els objectius generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
4.3.1. Formació generalista en TEIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124.3.2. Orientació professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134.3.3. Habilitats per dissenyar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144.3.4. Amplitud de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
III. Viabilitat 16
5. Introducció 17
6. Referents externs 186.1. Recomanacions curriculars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
6.1.1. ACM-IEEE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186.1.2. CAREER-SPACE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
6.2. El perfil en altres universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
7. Aspectes quantitatius 217.1. Cost d’implantació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217.2. Acollida a la indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217.3. Expectatives de demanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
3
7.4. Equip docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227.4.1. Relació de doctors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227.4.2. Projectes amb finançament competitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . 237.4.3. Transferència de tecnologia a empreses i administracions . . . . . . . 247.4.4. Publicacions científiques internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . 25
4
Part I.
Una aposta estratègica
5
1. L’existència d’un nínxol formatiu
L’àrea de les noves tecnologies ha experimentat un creixement extraordinari en els darrersanys. Aquest creixement ha obert nínxols formatius molt importants. Aquest projecte faèmfasi en un d’aquests nínxols. Aquest nínxol es descriu en base a les constatacions següents:
1. El sector TIC té un paper preeminent en la indústria no TIC. Entenem com a sector TICaquell que té el cor en la tecnologia digital. Això vol dir aquella suma d’àrees de la in-formàtica, les comunicacions i l’electrònica que estan fortament relacionats entre elles.Entenem com a sector no TIC la resta de sectors industrials. I, sense ser exhaustius,aquells lligats a les tecnologies mecàniques, elèctriques i químiques o mèdiques.
El sector TIC està prenent dins l’àmbit dels sectors no TIC una posició totalment pree-minent en dos sentits:
a) Com a eina de treball imprescindible en qualsevol àmbit.
b) Com a part constitutiva, cada vegada més, d’una gran quantitat de productes in-dustrials.
2. No hi ha oferta de formació generalista en l’àmbit de les TIC. En l’àmbit acadèmic ilaboral del nostre país, les titulacions de caire generalista són una tradició. L’enginyeriaindustrial n’és un exemple reeixit. Aquest concepte de formació generalista també estàen la línia del procés de Bolònia.
En les titulacions de l’àmbit TIC, l’aposta clàssica ha estat cap a titulacions més espe-cialitzades en vessants particulars d’aquest àmbit. Aquest és el perfil de l’enginyeriainformàtica o de telecomunicacions. En el catàleg actual no existeix una titulació inte-gradora, de la mateixa manera com es concep l’enginyeria industrial, però traslladada al’àmbit de les TIC.
3. Aquest perfil no cap en altres titulacions. En el marc actual i en el que s’entreveu pelque fa al futur immediat de les reformes de plans d’estudi que s’acosten, el perfil d’unenginyer generalista en l’àrea TIC no hi encaixa. La raó és senzilla d’entendre. Entractar-se d’una formació en amplària, cal poder disposar d’un marge de maniobra im-portant. Impartir aquesta formació en el context d’unes assignatures optatives mentreles troncals pertanyen a una altra titulació redueix la formació en amplària a quelcompurament anecdòtic, sense valor real. Les titulacions d’enginyeria informàtica, d’engi-nyeria de telecomunicacions i d’enginyeria industrial, tenen una orientació molt diferentque no permet encabir-hi aquest perfil.
6
4. Component territorial. En l’àrea de la Catalunya Central no hi ha (haurà) cap altra ofertapública d’ensenyaments presencials universitaris en el sector TIC. Aquest àmbit delconeixement és imprescindible per sostenir un teixit industrial, sigui del tipus que sigui,amb projecció de futur. El seu abandonament seria un error que la societat difícilmententendria.
7
2. La proposta del grau TEIC
La proposta del grau en Tecnologia Electrònica, Informàtica i de Comunicacions (TEIC) neixi creix en el context descrit anteriorment i es basa en la realitat de l’EPSEM.
El fil conductor és el següent. L’EPSEM necessita replegar l’elevat nombre de titulacionsque imparteix i substituir-les per menys titulacions que permetin dipositar-hi damunt, a curt omig termini, post-graus i estudis de doctorat. Això permetria fer un pas endavant en la con-solidació d’un model més vertical alhora que posa un peu en el foment d’una nova estructuradepartamental més adequada a les necessitats.
Considerant l’estructura de l’escola i el volum de professors que aplega, tres titulacionsde grau són un nombre raonable. Tant per la capacitat lectiva com per les àrees temàtiquesque concentra i que són de molt difícil encabir en menys graus. Aquest replegament divideixels graus en tres àrees molt diferenciades: una àrea per les tecnologies mineres i la industriaextractiva, una àrea per la indústria més clàssica i una àrees per a les noves tecnologies. Lacomplementació entre les tres àrees és molt adequada. Les tres àrees tenen grups prou forts deprofessorat al darrera.
Així és com la Junta de l’EPSEM va aprovar el passat estiu, davant la demanda del rectoratde cara a la reforma del sistema que s’acosta, la sol.licitud per impartir tres graus. La existènciad’una petició de replegament com aquesta, sortida de la pròpia escola, és extraordinàriamentinusual en el context de la UPC. No és per tant conseqüència de decisions del moment sinó elreflex d’una aposta clara i arriscada per un canvi de rumb.
La titulació TEIC és doncs part d’un marc integral de replantejament de la estructura del’EPSEM. Una aposta a llarg termini i no una proposta conjuntural. Una titulació que, a més,cobreix el nínxol que s’ha posat al descobert en el capítol anterior.
8
Part II.
El grau en tecnologies EIC
9
3. Introducció
Aquesta part del document presenta a grans trets la proposta de grau. L’objectiu és delimitar iemmarcar el perfil del que s’està parlant i en cap cas constitueix un pla d’estudis.
El nom de la titulació no està fixat. La necessitat de parlar-ne, però, fa que en aquestdocument es bategi circumstancialment com a «Tecnologia Electrònica, Informàtica i de Co-municacions», abreviat com a TEIC.
Aquesta part s’organitza en tres capítols. En el primer capítol es descriu la titulació, els seusobjectius i marc temàtic. El segon capítol avala la proposta en base a una sèrie de referents ex-terns de prestigi. Finalment el tercer capítol esbossa els elements que garanteixen la viabilitatdel grau proposat.
10
4. El context general de la titulació
La tecnologia actual no es pot entendre sense la participació dels computadors connectatsentre sí mitjançant xarxes de comunicacions de diversa natura. En aquest document, quanes parla de computadors es fa referència a tots aquells ginys electrònics basats en tecnologiaeminentment digital i programables. Això inclou els computadors d’ús personal però també, ide manera més important en aquest context, tots els petits dispositius programables que estanencastats en el cor de la majoria d’aparells industrials o domèstics que ens envolten i queinteraccionen amb l’entorn de diversa manera: des d’automòbils o telèfons mòbils fins centresde mecanitzat o aparells mèdics. La profusió d’aquests computadors creix sense aturador,tot i constituint el fenomen conegut com a ubiquitious computing, alhora que es multipliquenels sistemes d’interconnexió, sovint en forma de xarxes sense fils. Aquesta titulació té coma objectiu formar una persona que pugui desenvolupar la seva activitat en aquest context demanera satisfactòria.
L’aplicació d’aquests computadors a la indústria tradicional és una àrea d’integració deconeixements. El cor de l’àrea el formen una amalgama de coneixements provinents del mónde la electrònica, els sistemes de comunicacions i la informàtica. Aquests coneixements, però,han d’anar acompanyats de manera adequada per elements triats de les branques clàssiques del’enginyeria com ara la mecànica o l’electricitat. Naturalment tots aquests coneixements s’hande fonamentar en unes bases científiques i han d’estar impregnats per les habilitats de treball,comunicatives i en general culturals que tot titulat superior ha de tenir.
En aquest capítol es tracen les línies principals que defineixen aquest perfil. En primer lloc,es descriu el perfil de forma breu però precisa. A continuació, i per emfatitzar l’àmbit delperfil, es diferencien aquests graduats del d’altres perfils propers. Per últim es comenten ambmés detall els principals objectius de la seva formació.
4.1. El perfil dels titulats TEICEls titulats del grau que es proposa han de satisfer aquestes característiques:
1. Han de tenir les habilitats necessàries per dissenyar sistemes basats en computadors queinteraccionen tant amb el seu entorn —a través d’interfícies molt diverses– com ambaltres computadors amb l’objectiu de resoldre nous problemes d’enginyeria. Els titulatshan de poder realitzar aquesta tasca de disseny en un marc complex de compromisosentre els objectius a assolir i les restriccions existents (costos, legislació, producció,etc.). Cal esmentar que, en aquest paràgraf el terme disseny fa referència a un nivelld’habilitats superior als que denoten els termes integració o configuració.
11
2. Han de tenir un coneixement ampli en matemàtiques i enginyeria general que cobreixiuna mica més enllà del que és estrictament necessari per a la pròpia disciplina. Ésespecialment rellevant el coneixement que permet al titulat entendre els ginys amb quehauran d’interaccionar els sistemes que dissenyi.
3. Ha d’adquirir la preparació necessària per a poder exercir la pràctica professional com-plint les expectatives que d’ells s’espera.
4.2. Diferenciació d’altres perfilsEs interessant anotar què marca la diferència entre aquests graduats i altres enginyers. Aixòés especialment interessant respecte a les enginyeries en informàtica, electrònica i de teleco-municació. A tal efecte cal tenir en compte que els graus citats no responen a un únic perfilsinó que sota el mateix nom poden amagar-se perfils diferents. Per tant aquesta diferenciacióes basarà necessàriament en els continguts d’un grau tipus per a cada especialitat.
L’enginyeria informàtica, de manera principal, tracta dels aspectes teòrics de la informàtica,els algoritmes i els models de programació, el desenvolupament i manteniment de softwarecorrecte a gran escala i durant el seu cicle de vida, de l’anàlisi, el disseny i la gestió delssistemes d’informació, o del disseny i l’explotació dels equips informàtics.
D’altra banda, l’enginyeria de telecomunicació (coneguda en alguns països amb el nomd’enginyeria elèctrica) és una branca de l’enginyeria que, fonamentalment, fa ús de l’electrò-nica per a la transmissió de senyals. Aquí es tracta la transmissió d’informació, el disseny decircuits electrònics, la planificació de diversos tipus de xarxes de comunicació, els sistemes decomunicació sense fils i el processament de senyals, entre altres.
Pel que fa a l’enginyeria electrònica, l’objectiu principal rau en l’aplicació dels circuitselectrònics a altres àmbits de l’enginyeria i, en especial, al control d’altres ginys. Tracta doncsde manera principal el disseny de components i circuits electrònics, l’electrònica de potència,els sensors i circuits de mesura, els actuadors i els sistemes de control i regulació industrial,entre d’altres.
Així, s’observa que cadascun d’aquests perfils aborda aspectes parcials del que es preténaconseguir amb el grau TEIC. Com ja s’ha assenyalat l’objectiu del grau TEIC és formar unperfil que integri part dels coneixements de les titulacions que aquí s’han esmentat juntamentamb altres complements. El grau proposat doncs, no coincideix amb cap dels tres graus ante-riors sinó que ofereix un perfil de graduat molt més generalista i els complementa.
4.3. Els objectius generals
4.3.1. Formació generalista en TEICAllò que s’ha acabat denominant les noves tecnologies es configura, a mida que passa el temps,com una gran àrea tecnològica suportada per tres pilars bàsics: la informàtica, l’electrònicai les telecomunicacions. El nombre de sistemes industrials en que aquestes tres tecnologies
12
concorren és cada vegada més gran i més estratègic. Malauradament, en el context de les titu-lacions actuals no existeix una oferta formativa amb un perfil prou ampli per abordar aquestssistemes amb la perspectiva adequada.
El perfil de formació que aquests grau persegueix és el d’un enginyer generalista en l’àreade les noves tecnologies amb una formació sòlida i ben integrada en els tres pilars citats an-teriorment. En aquest context, la formació integrada es contraposa als models d’ensenyamentaïllat, d’altra banda tan freqüents, en els que l’estudiant no percep la connexió entre les diver-ses disciplines. Per que un estudiant pugui adquirir aquesta formació generalista és necessariaquest alt grau d’integració dels coneixements en cadascuna de les activitats formatives queaborda.
Els coneixements en les tres disciplines troncals s’han de veure complementats amb altresconeixements triats de l’àmbit de l’enginyeria. Els sistemes dels que aquests graduats han detenir cura no són sistemes aïllats sinó que, en general, es troben integrats en altres sistemes in-dustrials. Aquests coneixements complementaris són doncs imprescindibles i han d’incloure,per exemple, nocions adequades de tecnologia elèctrica i mecànica, entre d’altres.
El destí preferent dels graduats TEIC és el treball amb els sistemes que s’han descrit. Detotes maneres, la seva formació generalista els ha de permetre també el treball en els sectorsclàssics de la electrònica, la informàtica i les comunicacions, possibilitat és també un objectiude formació.
4.3.2. Orientació professionalLa societat exigeix dels enginyers un gran nivell de responsabilitat pel fet que els sistemes quedissenyen (aparells mèdics, sistemes de control de plantes nuclears, aplicacions de control deltràfic aeri, etc.) tenen un gran impacte sobre la societat i les persones. Per tant, és fonamen-tal per a aquests graduats la màxima conscienciació d’aquesta realitat durant el seu treball.Per aquesta raó, els graduats han de comprendre les responsabilitats associades a la pràcti-ca de l’enginyeria incloent, a més de les purament legals, les professionals, socials i ètiquesque es deriven del context en que estan treballant. Aquestes responsabilitats sovint inclouencompromisos difícils en els aspectes econòmics i socials. El context social inclou un ven-tall de qüestions com ara els drets de propietat intel.lectual, aspectes de seguretat i privacitat,responsabilitat legal, accessibilitat, i les implicacions globals de l’ús de la tecnologia.
Atès que l’objectiu de l’enginyeria és el disseny i el desenvolupament, el context social ésde gran importància en els estudis d’aquesta disciplina. La professionalitat i l’ètica són doncselements crítics. Els graduats han d’aprendre a integrar la teoria, la pràctica professional iels aspectes del context social durant la seva carrera. La societat espera dels enginyers quesegueixin les regles prescrites per a la pràctica professional i que no professin activitats quemalmetin la seva imatge o la dels seus companys de professió.
13
4.3.3. Habilitats per dissenyarL’enginyeria es basa en la capacitat per a dissenyar. La ITEA1 defineix el disseny a l’enginye-ria com «l’aplicació sistemàtica i creativa dels principis matemàtics i científics amb finalitatspràctiques com les del disseny, la manufactura i la gestió eficient i econòmica de màquines,estructures, processos i sistemes». Hi ha moltes circumstàncies professionals que demanennous dissenys com ara quan es volen millorar productes existents (fent-los més barats, segurs,flexibles o lleugers) o quan es volen explotar els avenços que va fent la disciplina. La capacitatd’identificar febleses i deficiències en els productes existents és també un objectiu del dissenya l’enginyeria. Naturalment, les idees noves són sempre especialment importants.
El disseny és fonamental en qualsevol enginyeria. Per a aquests graduats, el disseny estàrelacionat amb el software, el hardware i els sistemes de comunicació dels actuals equipa-ments controlats per computador. Aquests titulats han d’aplicar la teoria i els principis de laciència i les matemàtiques per dissenyar circuits electrònics, software, xarxes de comunicaciói processos així com per resoldre problemes tècnics. Els avenços en els sistemes digitals i elscomputadors estan creant la necessitat de professionals capaços d’aplicar aquests desenvolu-paments en un ventall molt ampli d’aplicacions de l’enginyeria.
Fonamentalment, el disseny tracta de decidir correctament davant de decisions sotmeses acompromisos i restriccions. Aquests compromisos i restriccions sovint es deuen a la estruc-tura, la organització, la tècnica, la metodologia, les interfícies o la selecció de components.El resultat del disseny ha de tenir les propietats que es perseguien, propietats que sovint estanrelacionades amb la simplicitat i l’elegància.
4.3.4. Amplitud de coneixementsDels titulats en aquest grau se n’espera un ventall de coneixements ampli malgrat que puguinespecialitzar-se en àrees diferents. Des d’una perspectiva d’alt nivell cal esperar d’aquestsgraduats les següents característiques:
1. Perspectiva a nivell de sistema. Els graduats haurien de tenir una bona perspectivadels sistemes basats en computadors, del disseny de hardware i software per aquestessistemes, del disseny de sistemes de comunicació entre aquests sistemes així com delsprocessos involucrats en la construcció i la anàlisi d’aquests sistemes. Han de teniruna comprensió del funcionament d’aquests sistemes que va més enllà de la simpleconstatació de que fa o com s’usa el sistema.
2. Profunditat i amplària. Els graduats han d’estar familiaritzats amb els aspectes queabasten tota la disciplina però també han de tenir un coneixement profund en alguna deles àrees.
3. Experiència en el disseny. Els graduats han d’haver passat per una seqüència d’experi-ències de disseny que englobin harware i software, que es basin en treballs anteriors ique incloguin, com a mínim un treball rellevant.
1http://www.iteaconnect.org
14
4. Ús d’eines. Els graduats han de ser capaços d’emprar una diversitat d’eines, tant eines delaboratori com eines informàtiques, per a l’anàlisi i el disseny de sistemes que incloguinhardware i software. De manera similar, els graduats han de poder emprar de maneraeficaç les eines informàtiques de productivitat més habituals, des del correu electrònicfins als gestors de documents passant pels cercadors d’informació.
5. Pràctica professional. Els graduats han de fer-se càrrec del context social en que s’e-xerceix l’enginyeria així com els efectes que aquest exercici té sobre la societat.
6. Habilitats comunicatives. Els graduats han de poder explicar el seu treball en el me-di adequat (oral, escrit, gràfic) i ser capaços d’avaluar críticament el treball que altrespresenten en aquests formats.
15
Part III.
Viabilitat
16
5. Introducció
Aquesta part del document justifica la viabilitat de la proposta. Aquesta justificació es basaen tres blocs principals. El primer bloc conté els referents externs a la pròpia universitatque dónen suport a la proposta. Aquests referents inclouen tant informes d’organitzacionsprofessionals com altres universitats de prestigi que imparteixen graus semblants arreu delmón. El segon bloc el formen els elements de caire quantitatiu, principalment la viabilitat pelque fa a recursos i demanda estimada. Finalment, el tercer bloc, demostra l’existència d’ungrup actiu de professorat a l’EPSEM que, atesa la seva àrea de treball, garanteix la viabilitatdocent de la proposta.
17
6. Referents externs
El perfil d’aquest grau no és del tot nou. Malgrat que aquesta proposta neix d’una reflexió queté en compte molts factors de caire local, de la pròpia escola, de la universitat o de la tradiciódels ensenyaments tecnològics al nostre país, el perfil de la titulació TEIC és freqüent en l’àm-bit de la universitat europea i associacions professionals de referència en l’àmbit internacionall’avalen. En aquest capítol s’apunten aquests referents.
6.1. Recomanacions curricularsLes recomanacions curriculars són documents emesos per institucions de reconegut prestigien els que s’hi recullen un seguit de recomanacions de cara a la confecció de plans docentsen àrees concretes. En l’àrea que ens ocupa, les recomanacions de l’Institute of Electrical andElectronical Engineering1 i de l’Association for Computing Machinery2 són un referent queno pot discutir-se.
6.1.1. ACM-IEEEL’Association for Information Systems, l’Institute of Electrical and Electronical Engineering il’Association for Computing Machinery, són tres associacions professional de gran prestigi anivell internacional. Entre les moltes tasques que desenvolupen hi ha l’anomenada «The JointTask Force for Computing Curricula». Aquesta task-force s’encarrega d’estudiar i publicarrecomanacions per la confecció de currículums docents. Les primeres recomanacions daten del’any 1980. En el «The Overview Report 2005»3 s’edentifica amb claredat el perfil anomenat«Computer Engineering». Aquest perfil, que coincideix en gran manera amb aquesta proposta,és descrit breument en el document així:
Computer engineering is concerned with the design and construction of com-puters and computer-based systems. It involves the study of hardware, software,communications, and the interaction among them. Its curriculum focuses on thetheories, principles, and practices of traditional electrical engineering and mathe-matics and applies them to the problems of designing computers and computer-based devices.
Computer engineering students study the design of digital hardware systems in-cluding communications systems, computers, and devices that contain computers.
1http://ieee.org2http://acm.org3http://www.acm.org/education/curric_vols/CC2005-March06Final.pdf
18
They study software development, focusing on software for digital devices andtheir interfaces with users and other devices. CE study may emphasize hardwa-re more than software or there may be a balanced emphasis. CE has a strongengineering flavor.
Currently, a dominant area within computing engineering is embedded sys-tems, the development of devices that have software and hardware embedded inthem. For example, devices such as cell phones, digital audio players, digital vi-deo recorders, alarm systems, x-ray machines, and laser surgical tools all requireintegration of hardware and embedded software and all are the result of computerengineering.
6.1.2. CAREER-SPACECareer Space és un consorci d’empreses europees del sector de les tecnologies de la comuni-cació i la informàtica. Entre aquestes empreses hi ha Nokia, IBM i Siemens. Aquest consorciha publicat una serie de recomanacions sobre els currículums docents en aquesta àrea en lesque s’exploren les competències i habilitats que, des del punt de vista de l’empresa, els titulatshaurien de tenir.
En el document titulat «Directrices para el desarrollo curricular Nuevos currículos de TICpara el siglo XXI: el diseño de la educación del mañana»4, es plantejen una divisió dels cur-rículums TIC en tres blocs. El primer, anomenat «ciència de la computación», abasta el quetípicament es reconeix com enginyeria informàtica. El tercer, que anomenen «Tecnología dela ginformación», més aviat s’acosta al perfil que es reconeix com a enginyeria de telecomu-nicacions. Finalment, hi ha un segon perfil anomenat «currículo integrado» que és una fussiódels dos anteriors. Aquest perfil és fortament coincident amb la proposta del graduat TEIC. Elmateix document defineix aquest darrer perfil com:
predominantemente un currículo multidisciplinario integrado por componentesimportantes de ciencias de la computación, ingeniería electrónica y telecomuni-caciones, con un importante componente de capacidades conductuales y empre-sariales;
i més endavant afirma
Agrupados de esta forma, el grupo 1 [N.B.: fa referència al perfil «ciència de lacomputación»] y el grupo 3 [N.B.: fa referència al perfil «Tecnología de la in-formación»] representan el área más amplia de los currículos de TIC actuales,mientras que el grupo 2 [N.B.: fa referència al perfil «currículo integrado»] cor-respondería a la franja innovadora de los nuevos currículos de TIC que no suelenexistir todavía, pero que se necesitan con urgencia para atender la gran demandade graduados con determinadas cualificaciones especializadas en el sector empre-sarial.
4http://www.oei.es/etp/directrices_desarrollo_curricular_cedefop.pdf
19
6.2. El perfil en altres universitatsEl perfil del graduat TEIC segueix de prop els referents d’universitats de prestigi europees id’altres països del món. A continuació es referencien algunes d’aquestes titulacions:
1. Computer engineering5 a la universitat de Waterloo (CA).
2. Computer engineering6 a la universitat de Manchester (UK).
3. Computer engineering7 a TU Delft (NL)
4. Electrical Engineering and Information Technology8 a ETH Zurich (CH).
5. Bachelor of Science - Computer Engineering9, Politecnico di Milano (IT)
6. Especialitat de Computer engineering10 a l’INSA de Toulouse (FR)
7. Electrical and Computer Engineering11. Carnegie Mellon University. Pittsburgh &Pennsylvania.
5http://ece.uwaterloo.ca/Undergrad/CE6http://www.cs.manchester.ac.uk/Study_subweb/UgradAdm/Programmes/ce.php7http://ce.et.tudelft.nl/8http://www.ethz.ch/prospectives/bachelor/index_EN?course_id=179http://www.polimi.it/english/academics/study_courses/campuses.php?id_nav=-281&k_corso_la=117&k_cf=22&tipo_corso=1&nome_eng=COMPUTERENGINEERING
10http://www.insa-toulouse.fr/en/formation/ingenieur/specialites/GII.html11http://www.ece.cmu.edu/undergraduate
20
7. Aspectes quantitatius
Pel que fa a la viabilitat de la proposta aquí només s’apunten alguns elements a tall d’indica-dors. Una anàlisi més acurada de la viabilitat queda fora de l’abast d’aquest document. A talefecte ens fixem en quatre elements principals que afirmen la viabilitat d’aquesta proposta ique es descriuen tot seguit.
7.1. Cost d’implantacióEl cost de la implantació prové genèricament del cost del professorat i de l’equipament.Aquest cost però es veu cobert pel fet que la proposta planteja la reconversió de titulacionsja existents de la mateixa àrea temàtica. Per tant amb necessitats similars d’equipament i deprofessorat.
7.2. Acollida a la indústriaPel que fa a l’acollida d’aquest perfil en el sector industrial, la mateixa existència de refe-rents externes, tant de les associacions professionals com d’altres universitats que imparteixentitulacions semblants, indican amb claredat l’interès del perfil. Vegeu l’apartat 6.1.
7.3. Expectatives de demandaLes expectatives de demanda d’aquests estudis és a priori bona. Els indicis que reafirmenaquesta expectativa són fonamentalment tres:
1. La no existència de cap altre centre amb estudis en aquesta àrea en una àmplia àrea dela Catalunya Central, la zona natural d’influència de l’EPSEM.
2. La demanda creixent de persones amb un perfil professional en aquesta àrea per part dela indústria que, segons els estudis publicats, continua essent una àrea deficitària pel quefa a titulats.
3. Una anàlisi de la demanda universitària en primera instància sobre estudis de l’àreatemàtica de la zona d’influència més immediata de l’EPSEM revela els següents resultats(segons les dades de pre-inscripció universitària del curs 2006/07):
21
Bages Berguedà Anoia OsonaTelecomunicacions 10 3 15 14Electrònica 22 1 8 19Informàtica 23 7 15 17TOTAL 55 11 38 50
Aquests resultats demostren l’existència d’un sostre potencial d’estudiants suficient percobrir l’oferta de d’aquesta titulació.
Pel que fa a les expectatives de demanda és important no caure en el parany d’usar com aestimador la demanda que està tenint l’actual enginyeria tècnica de telecomunicacions. Hi hasi més no tres factors que l’invaliden com a estimador:
1. El primer i el més important dels factors és que el grau que es proposa només té unarelació de veïnatge amb el perfil de l’enginyer de telecomunicacions però en cap casés homologable a aquest. Aquest factor es suficient per invalidar la demanda d’unatitulació com a estimador de l’altra.
2. L’enginyeria tècnica de telecomunicacions, especialitat de sistemes electrònics, ha tin-gut una mala rebuda en moltes altres escoles de la UPC. No és una particularitat del’EPSEM. Possiblement hi ha errors en la concepció del perfil o altres factors que hi haninfluït. Conèixer-els requereix un estudi complex que, fins on coneixem, no s’ha fet.
3. En un cas es parla d’una enginyeria tècnica i en l’altre d’un grau. Les diferències sónsubtils però importants, prou importants com per invalidar l’equiparació de la deman-da. En el primer cas, els estudiants potencials havien de triar entre enginyeria tècnica osuperior, com l’enginyeria superior no era oferta a l’EPSEM, els estudiants d’enginye-ria superior no optaven per l’EPSEM. La reacció dels estudiants potencials a la novasituació és desconeguda.
7.4. Equip docentEl darrer factor de viabilitat és l’existència a l’EPSEM d’un col.lectiu de professors de l’à-rea amb capacitat acadèmica suficient per garantir un futur al grau proposat. A tal efectees consignen a continuació la proporció de professors doctors d’entre els de temps complet,els projectes d’investigació finançada vius en què participen aquests professors, les empresesamb que han mantingut o mantenen convenis de transferència de tecnologia i les patents deles que són titulars. S’han deixat al marge les publicacions científiques d’aquest col.lectiu que,si bé són nombroses i en revistes de qualitat contrastable, són més apreciables des de l’àmbitestrictament acadèmic.
7.4.1. Relació de doctorsProporció de professors doctors d’entre els professors a temps complet:
22
Departament Prof.TC Doctors DoctorandsLSI 3 2 1TSC 4 3 1ESAII 3 2 1EEL 5 3 1TOTAL 15 10 4
7.4.2. Projectes amb finançament competitiuProjectes de recerca amb finançament competitiu vius en que participen professors de l’àrea(juntament amb la referència de l’entitat fiançadora i la quantitat total finançada):
1. Inestabilidad controlada en circuitos y su aplicación a comunicaciones UWB
CICYT TEC2006-12687/TCM.
182.000 EUR de quantia total
2. Applying CAD tools to virtual reality: Parametric modeling and renderinf in dynamicenvironments
CiCYT TIN2007-67474-C03-01
152.000 EUR de quantia total
3. Control tolerante a fallos de sistemas basados en pilas de combustible
CICYT DPI2005-05415
94.000 EUR
4. Sistemas Avanzados de Control
Generalitat de Catalunya, Direcció General de Recerca, ref. 2005SGR00537
52.600 EUR
5. Desarrollos tecnológicos hacia el Ciclo Urbano del Agua Autosostenible
CENIT 2007-1039
125.000 EUR de quantia total
6. Investigación de Tecnologías para Elevación “NET ZERO”
CENIT SOL-00006569
261.000 EUR de quantia total
7. Impacto de nuevos mecanismos de fallo en las estrategias de test y diagnóstico de cir-cuitos CMOS
CiCYT TEC2005-01027
23
8. Controlling leakage in Nanometer CMOS SoCs (CLEAN)
6è. programa CCEE FP6-2004-IST-4-026980-IP
9. Integración de técnicas avanzadas de modelado, control y supervisión aplicadas a lagestión del ciclo integral del agua
CICYT DIPI2006-11944
105.875 EUR de quantia total
10. Alinex. Algoritmos: ingenieria y experimentación
CiCYT TIN2006-11345
30.000 EUR de quantia total
7.4.3. Transferència de tecnologia a empreses i administracionsRelació d’empreses i administracions amb les que s’ha mantingut o es mantenen convenis detransferència de tecnologia:
1. ACEBSA
http://www.acebsa.com
2. Ajuntament de Manresa
http://www.ajmanresa.cat
3. Alzamora
http://www.alzamora.com
4. CATIC Centre d’aplicacions TIC de Manresa
http://www.catic.cat
5. CTM Centre Tecnològic
http://www.ctm.upc.es
6. Fundació Aplicació
http://www.callus.cat
7. Macsa
http://www.macsa.es
8. Mapro
http://www.maprotest.com
9. PREMO
http://www.grupopremo.com
24
10. SANFEPLAST S.A.
Ctra. Oristà Km. 1438 - Sant Feliu Sasserra
11. Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya
http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3
12. SELBA
http://www.selba.es
13. SENER (Naval)
http://www.sener.es/SENER/campos_d.aspx
14. Soler & Palau
http://www.soler-palau.com/
15. Robotiker
http://www.robotiker.com
7.4.4. Publicacions científiques internacionalsDarrers articles científics publicats o en procés de publicació:
1. A. Escobet, A. Nebot, F. E. Cellier, “Visual-FIR: A tool for model identification andprediction of dynamical complex systems”, Simulation Modelling Practice and Theory,vol. 16 (1), pp. 76-92, 2008.
2. J. Meseguer, V. Puig, T. Escobet, “Observed gain effect in linear interval observed-based fault detection”, Journal of Process Control, 2008, [submited]
3. Freixas, J., Molinero, X., “The greatest allowed error of linearly separable switchingfunctions”.IEEE Transactions on Neural Networks April 2008. [Accepted].
4. V. Puig, J. Quevedo, T. Escobet, F. Nejjari and S. de las Heras (2008). “Passive RobustFault Detection of Dynamic Processes using Interval Models” Transactions on ControlSystems Technology [Accepted]
5. R, Joan-Arinyo, M. Tarrés-Puertas, S. Vila-Marta, “Geometric constraint graph de-composition based on fundamental circuits”, 2008, [Submitted]
6. G. Pujol, J. Rodellar, J.M. Rossell, F. Pozo. (2007). “Decentralized reliable guaranteedcost control of uncertain systems: An LMI design”. IET Control Theory and Applicati-ons (online edition) , 1 (3) : 779-785. ISSN: 1751-8652
25
7. Gisela Pujol, José Rodellar, Josep M. Rossell, Francesc Pozo. (2007). “Decentrali-zed Reliable Guaranteed Cost Control of Uncertain Systems: An LMI Design”. IEEEPROCEEDINGS-CONTROL THEORY AND APPLICATIONS , 1 (3) : 779-785. ISSN:1350-2379
8. F. del-Águila-López, P. Palà-Schönwälder, P. Molina-Gaudó, A. Mediano-Heredia,“A Discrete-Time Technique for the Steady-State Analysis of Nonlinear Class-E Am-plifiers”, IEEE Transactions on circuits and systems, Regular papers, VOL. 54, NO. 6,june 2007, pp. 1358-1366.
9. F. Xavier Moncunill-Geniz, Pere Palà-Schönwälder, Catherine Dehollain, Norbert Jo-ehl, and Michel Declercq, “An 11-Mb/s 2.1-mW Synchronous Superregenerative Re-ceiver at 2.4 GHz”, IEEE Transactions on microwave theory and techniques, VOL. 55,NO. 6, june 2007, pp. 1355-1362 .
10. A. Escobet, À. Nebot, and F.E. Cellier. (2007). “Fault detection and identification usingfirms”. International journal of general systems, 36 (3) : 347-374. ISSN: 0308-1079
11. Freixas, J., Molinero, X., “On the existence of a minimum integer representation forweighted voting systems”, Annals of Operations Research, October 2007. [Accepted]
12. R. Joan-Arinyo, A. Soto-Riera, S. Vila-Marta, “Constraint based techniques to supportcollaborative design”, ASME Journal of Computing ans Information Science in Engine-ering, vol. 6(2), pp. 139–148, 2006.
13. J. Bonet-Dalmau and P. Palà-Schönwälder (2006). “Detailed Solution Curves andBifurcation Boundaries of the Forced van der Pol Oscillator”, 13th IEEE InternationalConference on Electronics, Circuits and Systems. ICECS 2006 IEEE Catalog Number:06EX1382. circuits and systems society., 2006, p. 1260-1263
14. Moncunill-Geniz, F.X.; Dehollain, C.; Joehl, N.; Declercq, M.; Pala-Schonwalder, P.;“2.4-GHz Low-Power Superregenerative RF Front-End for High Data Rate Applicati-ons”, 36th European Microwave Conference. Proceedings, pp 1537 - 1540, ManchesterSept. 2006
15. P. Palà-Schönwälder, J. Bonet-Dalmau, F.X. Moncunill-Geniz, F. del Águila-López,R. Giralt-Mas, “Exploiting Circuit Instability to Achieve Wideband Linear Amplifica-tion”, ISCAS 2006 The IEEE International Symposium on circuits and Systems. Kos,Grecia 5/2006
16. F.X. Moncunill-Geniz, P. Palà-Schönwälder, “Performance of a DSSS Superregenera-tive Receiver in the Presence of Noise and Interference”, ISCAS2006 IEEE InternationalSymposium on circuits and Systems ISCAS 2006 Kos, Grecia 5/2006
17. Josep Freixas, Xavier Molinero. (2006). “Some advances in the theory of voting sys-tems based on experimental algorithms”. Lecture notes in computer science, 4007 ( ) :73-84. ISSN: 0302-9743
26
18. Nejjari, F.; Pérez, R.; Escobet, T.;Travé-Massuyès, L.. (2006). “Fault diagnosabilityutilizing quasi-static and structural modelling”. Mathematical and computer modelling,10 (45) : 606-616. ISSN: 0895-7177
19. Puig, V.; Stancu, A.; Escobet, T.; Nejjari, F.; Quevedo, J.;MR.J. Patton. (2006). “Pas-sive robust fault detection using interval observers: application to the damadics bench-mark problem”. Control engineering practice, 14 (6) : 621-633. ISSN: 0967-0661
20. Travé-Massuyés, L.; Escobet, T.; Olive, X.. (2006). “Diagnosability Analysis Basedon Component-Supported Analytical Redundancy Relations”. IEEE Transactions onsystems man and cybernetics, 36 (6) : 1146-1160. ISSN: 0018-9472
21. Conrado Martínez, Xavier Molinero. (2005). “Efficient iteration in admissible combi-natorial classes”. THeoretical computer science , 346 (2-3) : 388-417. ISSN: 0304-3975
22. Moncunill-Geniz, F. X.; Pala-Schonwalder, P.; Dehollain, C.; Joehl, N.; Declercq, M..(2005). “A 2.4-GHz DSSS superregenerative receiver with a simple delay-locked loop”.IEEE Microwave and wireless components letters, 15 (8) : 499-501. ISSN: 1531-1309
23. Moncunill-Geniz, F. X.; Palà-Schönwälder, P.; Águila-López, F.. (2005). “New Su-perregenerative Architectures for Direct-Sequence Spread-Spectrum Communications”.IEEE Transactions on circuits and systems, 52 (7) : 415-419. ISSN: 1057-7130
24. Moncunill-Geniz, F. X.; Palà-Schönwälder, P.; Mas-Casals, O.. (2005). “A GenericApproach to the Theory of Superregenerative Reception”. IEEE Transactions on cir-cuits and systems, 52 (1) : 54-70. ISSN: 1057-7122
25. Sanahuja, R.; Barcons, V.; Balado, L.; Figueras, J.. (2005). “Testing Biquad filtersunder Parametric Shifts Using X-Y Zoning”. Journal of electronic Testing-theory andapplications, vol. 21 (3), pp. 257-265.
26. Joan-Arinyo, R.; Soto-Riera, A.; Vilaplana J, and Vila-Marta, S. (2004). “Revisitingdecomposition analysis of geometric constraint graphs”. Computer-aided design, 36 (2): 123-140. ISSN: 0010-4485
27. Cembrano, G.; Wells, G.; Quevedo, J.; Perez, R.; Argelaguet, R.. (2000). “Optimalcontrol of a water distribution network in a supervisory control system”. Control engi-neering practice , 8 ( ) : 1177-1188. ISSN: 0967-0661
27
