Gran èxit de la Setmana del Comerç i de la Festa de la ...€¦ · us sona la història? Moltes vides que cerquen un món millor per a ells i les seves famílies poden tindre el

NovembreDesembre 2015 N. 135

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Gran èxit de la Setmana del Comerç i de la Festa de la Segregació que agafades de la mà, i amb la participació dels Amics del Cavall, es consoliden com a festes d’hivern.

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018Policia Local ........................ 616 448 446Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011Centre Cívic ......................... 977 460 216Poliesportiu .......................... 977 460 882Casal de Jubilats .................. 977 460 697Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51 R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16

(1) No circula diumenges i festius.(2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(3) No circula els dissabtes, diumenges i festius.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088Guàrdia Civil ..................................... 062Comissaria de Policia .......... 977 440 447Avisos Urgents ................................... 091Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1)

R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6)

Direcció: Francesc ArasaSubdirecció: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,Roser Martí i Cid

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 135

Informació General · Pàgina 2

(1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes.(3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10.(5) No circula diumenges i festius.(6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura fi ns el 06/04.

Donada la situació actual respecte a la immigració, tots els extrems esmolen les seves navalles per treure’n una bona tallada sense cap contemplació. Se’ls en fot el benestar de la població, ni la d’aquí, ni la dels que busquen una manera de vida sense violència diària i amb possibilitats de menjar cada dia, lluny d’un context de desigualtat creixent entre grups socials, de confl ictes bèl·lics enquistats o naixents.

Alguna cosa està fallant en els plantejaments actuals de com fer front a l’arribada de persones que han tingut que fugir de la guerra i la barbàrie diària a la que estaven sotmesos als seus països. S’ha militaritzat el control als punts fronterers, s’han eixamplat els murs i les tanques; i el degoteig de persones que continuen entrant segueix sent una constant, no s’ha aturat.

No serà que tota aquesta vinguda de persones que fugen de les barbàries no es pot parar solament amb la clàssica concepció de frontera? Som país d’emigrants, cal tindre memòria, ara que està tan de moda lo de la memòria històrica, tinguem memòria per a tot, no la fem restrictivament selectiva.

En aquestes dates nadalenques molta gent celebrem el naixement d’una persona que es va veure abocada a emigrar fugint de la barbàrie d’un senyor anomenat Herodes, que volia acabar amb la seva vida, fos com fos, solament com un exercici de narcisisme elevant a la màxima potència. No us sona la història?

Moltes vides que cerquen un món millor per a ells i les seves famílies poden tindre el mateix fi l conduc-tor que va tenir Jesús de Natzaret. No ens quedéssim en la refl exió ràpida i superfi cial a la que moltes vegades ens aboquen des dels poders mediàtics. Creients o no, cerquem més enllà, aprofundim; i no deixem que aquests dies siguin dies de tan sols consumir i comprar, consumir i comprar... Intentem anar més enllà del missatge superfi cial i compartim tant com puguem un missatge de solidaritat i justícia amb les nostres famílies i totes aquelles persones que malauradament no tenen en qui fer-ho.

Bon Nadal i millor 2016!!!

Ernest Plans Colomé

Editorial

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament24 de setembre de 2015SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezLluís Cabrera RochÀlvar Casanova CurtoAntonio Galve SegarraFrancisco Ramírez RodríguezAndrea Galbe PastóJoan Segarra Piñana

SRS. NO ASSISTENTSMeritxell Jardí Llambrich que justifi ca la seva absència

SECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 1 DE SETEMBRE DE 2015.Sotmesa a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del dia 13 de juliol, el Sr. Antonio Galve diu que no discutirem com d’altres vegades l’acta perquè no aclarim res, encara avui no s’ha corregit a l’acta de la sessió constitutiva el vot del Sr. Tomàs que va dir “sí juro”, però sí vull dir que no es pot canviar el sentit del vot. Al punt 3 de l’ordre del dia en relació a la subvenció per als llibres escolars vam votar a favor malgrat les nostres observacions, i a l’acta diu que vam votar en contra.S’aprova l’esborrany de l’acta per unanimitat dels 10 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple.

2.- DONAR COMPTE DEL DECRET DE L’ALCALDIA NÚM. 104/2015 D’APROVACIÓ DE LES LÍNIES FONAMENTALS DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016.El Regidor d’hisenda Rafel Tomàs diu que aquest és un document que ens demana l’estat central per saber com pensem complir els propers anys tot el marc legislatiu que ens ha imposat els darrers anys. Mes enllà de les xifres concretes amb el que ens hem de quedar amb dues qües-tions normatives que afecten tota la política pressupostària; no existeix marge per fer grans variacions del pressupost sobretot si es volen a l’alça i tota la nova normativa està encarada al pagament del deute fi nancer.Tot0 dóna compte del Decret.

RESOLC

3.- DONAR COMPTE DE L’EXPEDIENT DE MODIFI-CACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 2 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT PER GENERACIÓ DE CRÈDITS PER INGRESSOS.

RESOLC:Aprovar l’expedient de generació de crèdits per ingressos número 2/2015 per al pressupost del present exercici, per import de 57.376,00 €, atès els conceptes afectats que es relacionen a continuació i, i remetre còpia a l’Administració de l’Estat i de la Comunitat Autònoma.

- INGRESSOS:76101 Subvenció Diputació de Tarragona (PEIS) 57.376,00

TOTAL INGRESSOS 57.376,00

- DESPESES:342 63200 Condicionament instal·lacions Camp Futbol 38.411,60920 63200 Millores edifi cis municipals 18.964,40

TOTAL DESPESES 57.376,00

4.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPE-DIENT DE CRÈDITS NÚM. 3 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT.


Amb els antecedents de la proposta obre el torn d’intervencions el Regidor d’Hisenda dient que és una modifi cació pressupostària per transferència de partides. En primer lloc es complementa l’aportació de la diputació que hem vist en el punt anterior amb una aportació procedent en la inversió –que és diferent de manteniment–en platges. Això és possible en part perquè el temps ens ha respectat i en part a què Costes ha cobert totes les necessitats. En segon lloc els diners procedents de les baixes en l’adjudicació de les obres que s’han acabat de certifi car el 2015 i que sumen 60.000 euros han estat destinades –tal com marca la normativa– a l’amortització de deute. En aquest aspecte convé destacar que malgrat la mala fama que tenen les administracions en general pel que fa al control del pressupost de les obres, en el cas de l’Ajuntament de l’Ampolla han sobrat diners que –com marca la llei– es destinen a amortitzar deute. Sempre he dit que l’actual marc normatiu penalitza ajuntaments sanejats com el nostre i que no passaria res encara que l’endeutament fos una mica més elevat. Però la normativa actual diu que les baixes en obres van a amortitzar deute. Si l’any vinent un nou govern fa més fl exible la normativa

actual, millor. Però, mentrestant, s’ha de complir la llei.El Sr. Antonio Galve diu que inicialment aquesta partida es va modifi car per 16.000 € més, resulta estrany ara ens haguéssim passat de 16 mil euros, van a parar a amortitzar préstec diners de partides destinades a inversions de gaudi del ciutadà, quan es diu que estem molt bé d’endeutament, i és veritat, resulta que detraiem inversió de partides que van al ciutadà per a amortitzar encara més.El Sr. Segarra diu que està d’acord amb la proposta perquè està molt ben explicat i rebaixar préstec és bo.El Sr. Alcalde diu que no es treuen diners de partides d’inversió sinó que són diners que han sobrat per baixa a l’hora de licitar, si Sant Joan tenia un pressupost previst de 316 mil i es va adjudicar per 271, no pagarem més no?El Sr. Antonio diu que això s’haurà tingut que explicar abans.El Sr. Tomàs diu que l’amortització de préstec hi ha vegades que malgrat l’ajuntament no ho faria perquè efectivament estem bé, la llei t’obliga, natros ho evitarem sempre que puguem però no sempre és possible. El Sr. Galve diu que la llei ens obliga en aquest punt i en altres molts, i se salten a la torera.

Consignació de despeses amb crèdits en alta

Consignació de despeses amb crèdits en baixa


Sense cap intervenció més s’acorda amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 1 del PP i en contra de 3 d’ERC:Aprovar inicialment l’expedient de modifi cació de crèdit per mitjà de transferències de crèdit.5.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL CORRESPONENT A L’EXERCICI DEL 2014.Obert el torn d’intervencions el Sr. Tomàs diu que com porto dient des que vaig entrar a l’Ajuntament el compte general és un document que mai he acabat d’entendre perquè ens el fan aprovar als regidors perquè és un document purament tècnic on el que es fa és reunir el conjunt d’assentaments comptables de l’any anterior.El Sr. Galve contesta que ell ja va fer l’observació que no era correcte parlar de “pagaments“ quan són “moviments de tresoreria”, no sé si s’ha modifi cat o no. No discutim la comptabilització dels documents, potser sí que hauria tingut de demanar amb temps la informació que vaig sol·licitar sobre el compte general, ara ja la tenim, i com que el compte general comptabilitza documents que entenem irregulars, votarem en contra, i el proper ple ordinari ja ho explicarem.El Sr. Alcalde diu que tenim plena confi ança amb el Tresorer, interventor i funcionaris de l’Ajuntament.El Sr. Segarra diu que ja es va parlar del compte General a la comissió de comptes i ho troba correcte.Sotmesa la proposta a votació s’acorda amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 1 del PP, i 3 en contra d’ERC: Aprovar el compte general de l’Ajuntament de l’Ampolla corresponent a l’exercici de 2014 tal com resulta del dic-tamen de la comissió del dia 27 de juliol de 2015.6.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1 REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES.Obre el torn d’intervencions el Regidor d’Hisenda Sr. To-màs, manifesta que aquest serà un punt lampedusià. És a dir que possiblement li donarem moltes voltes per arribar a la conclusió que l’any que ve es pagarà bàsicament el mateix que enguany.En efecte, fa quatre anys el govern central va donar a triar als ajuntaments entre pujar el coefi cient de l'IBI un 10% o revaloritzar el valor cadastral un 10%. Donat que per als Ajuntaments l’efecte era el mateix però la segona opció po-dria afectar a l’alça la resta d’impostos relacionats amb el patrimoni; vàrem optar per modifi car el coefi cient. Ara l’es-tat ha donat permís per rebaixar fi ns aquest 10%. Nosaltres hem optat per deixar-lo com estava. Bé per a ser exactes, “tiquismiquis” si es vol, l’hem baixat aproximadament un 1%, però per aquesta nimietat no cal posar-se medalles. El Sr. Segarra del PP diu que ell prefereix això que incremen-tar el valor cadastral, és només una baixa de 9 mil·lèsimes, però ja es algo, sobre un IBI de 4.000 € serien 4 € menys.El Sr. Antonio Galve diu que després de la dissertació del Sr. Tomàs posem els peus a terra. Del superàvit ja en parlarem al fer el pressupost, que n’hi ha perquè no es fan polítiques socials. Vostè Sr. Tomàs parla del superàvit acumulat al llarg dels anys, i jo parlo del superàvit del pressupost anual d’enguany. Dieu que la gent pagarà l’1,4 % menys quan pagaran el mateix que si el valor cadastral

puja, si no puja l’estalvi que és d’1,7 certament pagaran el mateix, però la gent que es queixa és precisament de pagar impostos tan alts, per a una persona sense recursos són molt elevats. El Sr. Tomàs li pregunta quina rebaixa proposaria.El Sr. Galve li contesta que ho tractarem al fer els pressu-postos, quan haguem fet l’estudi.El Sr. Tomàs diu; que consti en acta que no proposa res. O sigui que ho diu sense haver fet l’estudi?. Miri hi ha un lloc on es poden baixar els impostos sense mirar res, fer polítiques de gratis total, pagar centenars de milers d’euros per coses que són teves o saltar-se la legislació vigent i a més a més et donen “dos huevos duros”. Sap quin lloc és aquest? “El camarot de los hermanos Marx...” però això és l’ajuntament de l’Ampolla i amb els impostos i els serveis que es presten als ampolleros no val a fer bromes. El mo-ment de fer propostes sobre fi scalitat és ara quan s’aproven les ordenances fi scals i de superàvit només n’hi ha un. El poble té la gran sort que nosaltres estem al govern i vostès a l’oposició perquè no saben el que diuen. Jo, francament, espero que a fi nal de legislatura hagin aprés i la diferència no sigui tanta. Tu, Antonio, pots molt més.El Sr. Ramírez diu que no s’insulti, hi ha una breu discussió entre el Sr. Tomàs i el Sr. Ramírez. El Sr. Alcalde diu que no es pot parlar sense tenir la paraula i que la té el Sr. Antonio Galve.El Sr. Galve contesta que faran l’estudi pressupostari de cara al pressupost del 2016, que es presentarà al desem-bre, llavors portaran l’estudi de com es deu fer. No es pot enganyar la gent, una rebaixa de l’IBI d’entre 14/15 €, inclús d’un 10%, 40€ l’any li representa molt per a la gent necessitada, és evident que aquesta rebaixa per a gent com el Sr. Segarra o Subirats Berenguer no li és res, però per a la gent amb pocs recursos sí que ajuda. S’està discutint un tipus del 0,86 front al 0,79 que hi ha ara, parlaré d’això respecte els pressupostos perquè fer això i no invertir en res vol dir que no s’apliquen ho no es fa la despesa per això el superàvit, per això li dic que li faré l’estudi en el moment de debatre el pressupost.Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació i s’acorda amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: PRIMER.- Aprovar provisionalment la modifi cació de l’Orde-nança Fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles.7. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 28 REGULADORA DE LA TAXA DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL I SERVEI MENJADOR ESCOLAR. El Regidor Alvaro Casanova diu que les modifi cacions de l’ordenança són per adaptar-la a la realitat social del poble i país en general, fi ns ara només recollia el supòsit de famílies nombroses i la bonifi cació únicament s’aplicava a la taxa mensual i no a la matrícula, ara s’incorpora una nova quota (la tarifa quinzenal), l’ampliació del servei complementari de prestació de serveis a 5 tardes o matins, i noves modifi cacions en la quota i la matrícula de la llar d’infants i del menjador escolar (família monoparental o nombrosa en les seves modalitats de general i especial).El Sr. Galve diu que l’aprovació d’aquesta ordenança


és recurrent, es fan aquestes modifi cacions però la resta es deixa igual, per exemple la taxa del menjador per a professors és de 6 €, ja vam dir que les famílies amb pocs recursos pagaven més que els professor, per no ser recurrents natros no ho aprovarem. L’Alcalde li contesta que els professors no paguen el servei de monitor que és el que puja més, el preu del menú és molt inferior a 6 € que paguen els professors.S’acorda amb el vot a favor de 6 membres de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: PRIMER.- APROVAR PROVISIONALMENT la modifi cació de l’Ordenança Fiscal núm. 28 reguladora de la taxa de la llar d’infants municipal i servei de menjador escolar, segons el model que consta a l’expedient.8.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL NOMENAMENT DELS REGIDORS EN EL CONSELL D’ADMINISTRA-CIÓ DE LA PRASAM.D’acord amb l’exposat se sotmet la proposta a votació i s’acorda amb el amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 1 del PP i l’abstenció dels 3 d’ERC:Que el consell d’administració estigui integrat per 5 membres, 3 dels quals seran del grup municipal de CIU i 2 dels altres grups municipals:President: Sr. Alcalde Francesc Arasa Pascual.Consellers: Sr. Rafel Tomàs Royo, Sr. José Luis Pitarque Balagué, Sr. Joan Segarra Piñana i el Sr. Antonio Galve Segarra.9.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL NOMENAMENT DELS REPRESENTATS DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EN TOTA CLASSE D’ÒRGANS COL·LEGIATS, MANCOMUNITATS, CONSORCIS, SOCIETATS I DEMÉS QUE S’HAGI D’ESTAR REPRESENTAT.Designar com a representants de l’Ajuntament de l’Ampo-lla, a les institucions següents a:PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE.Dos representants a la Junta Rectora: Francesc Arasa Pas-cual i Meritxell Jardí Llambrich.Un representant al Consell Directiu: Meritxell Jardí Llam-brich.ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJADos regidors que formen part de la Junta Rectora de la Delegació Local: Àlvar Casanova Curto i Geno Cabrera González.CONSELL ESCOLAR DE L’ESCOLA MEDITERRANI:Representant de l’Ajuntament: Àlvar Casanova Curto.CONSORCI REBE: Rafel Tomàs RoyoGRUP D’ACCIÓ LOCAL DEL LITORAL / COSTA/ DE L’EBRE: Representant de l’Ajuntament: Sr. José Luis Pitarque Bala-gué.CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ: Representant de l’Ajuntament: Sra. Meritxell Jardí LlambrichSuplent: Sr. Rafel Tomàs RoyoCONSORCI LOCALRET:Representant de l’Ajuntament: Sr. Rafel Tomàs Royo10.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DELS ESTATUTS DEL PATRONAT DE TURISME.Obert el torn d’intervencions el Sr. Galve diu que el seu grup no només no ho aprova sinó que demana la disso-

lució perquè la seva tasca es pot assumir directament per l’Ajuntament, si els membres del Patronat són l’alcalde que el presideix, el Consell Rector regidors i gent del sector, els ingressos del patronat són aportacions de l’ajuntament no té cap sentit que hi hagi una entitat separada encara que controlada pel mateix Ajuntament, seria el mateix i molt més àgil. Ara s’incorpora la fi gura del Gerent, recordo que en aquest Ajuntament ja n’hi va haver, per tant, també podria ser el mateix; tot això vol dir una major despesa amb assistències, membres externs al Regidor, i el sou del Gerent. Podríem estar discutint article per article però ja ho hem dit.El Sr. Alcalde diu que sí per adaptar-los a la normativa actual, i que considera que la tasca del Patronat en la promoció del poble és molt bona, que a més hi ha impli-cació positiva de la privada, pel que fa al Gerent que ho farà la persona que treballa al Patronat i porta el turisme des de fa anys.El Sr. Galve diu que al sector igualment se’l pot implicar sense necessitat del Patronat.S’acorda amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: PRIMER.- Aprovar inicialment els ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE L’AMPOLLA, segons el text que consta a l’expedient, sotmetre’ls a informació pública pel termini de 30 dies mitjançant Edicte publicat al BOP i al DOGC, durant els quals es podran presentar al·legacions i reclamacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap s’entendrà aprovat defi nitivament, i es publicarà ínte-grament per la seva efi càcia.11.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA MOCIÓ PER A QUÈ L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA ES COMPROMETI ACTIVAMENT EN LA CRISI HUMANITÀRIA DELS REFUGIATS QUE VIU EUROPA.Àlvar Casanova Curto, regidor de l´Àrea de Cohesió Social de l’Ajuntament de l’Ampolla, presenta per a que sigui debatuda i aprovada la moció.El Regidor Sr. Galve diu que la Moció està molt bé però que no sigui només un declaració d’intencions sinó una realitat, també que el problema el tenen ara i no diem quins recursos s’hi destinaran, ni la partida, hem de concretar, no obstant l’aprovarem.El Sr. Segarra diu que al Consell hi ha una reunió i que ens toquen entre ¾.El Sr. Casanova diu que és una moció oberta, no parla d’actuacions concretes s’ha de coordinar a nivell d’adminis-tracions superiors, tinc també una reunió amb Creu Roja i en virtut de com es vagi concretant habilitaran partida, si cal.El Sr. Galve diu que ens els enviaran però que també els podem cridar, així si de 4 que en porta el Consell Comarcal se’n vol acollir un ja es pot demanar.Finalment s’aprova la moció per unanimitat dels 6 membres de CIU, 3 d’ERC i 1 del PP.12.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA MOCIÓ EN RELACIÓ AL PROJECTE “AUTOVIA CASTELLÓ – L’HOSPITALET DE L’INFANT. CARRETERA N-340, TRAM LA JANA – L’HOSPITALET DE L’INFANT”.El Sr. Alcalde diu que de la Moció només se sotmet al Ple els acords, els antecedents queden al marge perquè no


queda clar el traçat, per tant, tot l’historial fora.El Sr. Galve diu que ells només recolzen dos punts; el d’aixecar els peatge per la sinistralitat a la N-340 i el des-doblament de l’AP7. Diu que ell va anar a València amb el Sr. Segarra precisament i van poder vore el projecte de l’Autovia, que el traçat que hi ha ara és negatiu pel poble que causa una afecció brutal com a tres camps de futbol junts, la gent no podrà ni canviar el cultiu d’un taronger amb l’afecció que es crearà, s’ha d’estudiar millor el traçat, demano que es torni a mira, si no és urgent aprovar la moció jo no l’aprovaria.Finalment es consensua amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 3 d’ERC i 1 del PP el següent acord:PRIMER: Que amb efectes immediats s’adoptin mesures provisionals per desviar obligatòriament els vehicles pesants per l’AP-7, des d’Alcanar/Ulldecona fi ns a l’Hospitalet de l’Infant i que s’apliquin a aquests vehicles les mateixes bo-nifi cacions que s’estan aplicant a la CN-2 a la província de Girona.SEGON: Que amb caràcter immediat i provisional, el trànsit intern de l’AP-7 des d’Alcanar/Ulldecona fi ns a l’Hospitalet de l’Infant sigui gratuït.

Ple de l'Ajuntament19 d'octubre de 2015SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSMeritxell Jardí LlambrichJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezLluís Cabrera RochAntonio Galve SegarraFrancisco Ramírez RodríguezAndrea Galbe PastóJoan Segarra Piñana

SRS. NO ASSISTENTSÀlvar Casanova Curto que justifi ca la seva absència per motius familiars

SECRETÀRIA-INTERVENTORAMª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 24 DE SETEMBRE DE 2015.Sotmesa a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del dia 24 de setembre, pren la paraula el regidor Sr. Ramírez i demana disculpes perquè el darrer ple va perdre els nervis, vol que no es menystingui a ningú, i que hi hagi cordialitat, es va sentir menystingut i per això va saltar, demano perdó.

Seguidament el Sr. Antonio Galve diu que a la pàgina 10 on consta que va dir que evidentment que aquesta rebaixa per a gent com el Sr. Segarra o Subirats Berenguer no li és res, ho va dir Rafel, no ell. El Sr. Tomàs contesta que no ho recorda.Sense cap intervenció més s’aprova l’esborrany de l’acta per unanimitat dels assistents2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL NOMENAMENT DE JUTGE DE PAU SUBSTITUT.Sense cap intervenció més se sotmet a votació el candidat Sr. Jaime Queral Solsona i voten al seu favor els 6 membres de CIU, l’abstenció d’1 del PP i en contra de 3 d’ERC.Seguidament es vota al candidat Sr. Ramon Horcajada Cabrera i voten a favor 3 regidors d’ERC, 1 abstenció del PP, i 6 en contra de CIU.Per tot l’exposat, S’ACORDA amb el vot a favor de 6 membres de CIU, 1 abstenció de PP i 3 en contra d’ERC.PRIMER.- Elegir com a jutge de pau SUBSTITUT del Jutjat de l’Ampolla al Sr. Jaime Queral Solsona. 3.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE LA IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA D’ESTACIONAMENT DE VEHICLES PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA. El Sr. Rafel Tomàs diu que hi ha possibilitat legal d’obtenir reserves privatives d’aparcament a la via pública per a minusvàlids, per això, i com que cada vegada hi ha més gent que ho demana, per a evitar l’abús i que no afecti la mobilitat especialment en època d’estiu que hi ha més problemes d’aparcament, s’ha creat l’ordenança que ho regula. Hi ha dos modalitats: minusvàlids conductors i no conductors, es concedeix quan no hi ha alternativa o possibilitat d’aparcament privat. També s’ha previst un sistema de bonifi cacions en funció de la renda de la persona que ho sol·licita.El Sr. Galve diu que no tenen la relació de les peticions presentades però 250 € de pintar ho trobem car. El Sr. Alcalde diu que és el preu que costa a l’Ajuntament però que si un s’ho vol fer al seu càrrec pot fer-ho.El Sr. Segarra considera correcta la proposta.S’acorda per unanimitat dels 6 membres de CIU, 3 d’ERC i 1 del PP: PRIMER.- APROVAR PROVISIONALMENT la imposició i ordenació de l’Ordenança reguladora de la taxa d’estacio-nament de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, segons el model que consta a l’expedient.4.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.El Sr. Alcalde diu que es va comprometre a portar al Ple l’adhesió de l’ajuntament de l’Ampolla a l’AMI, però des de l’Associació ens van dir que l’Ampolla ja ho era, i que no feia falta ratifi car-ho. “MOCIÓ DE SUPORT AL PRESIDENT MAS, L’EXVI-CEPRESIDENTA ORTEGA I LA CONSELLERA RIGAU AMB MOTIU DE LA SEVA IMPUTACIÓ PER L’ORGA-NITZACIÓ DE 9 N”.El grup municipal de CIU proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:PRIMER.- Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera


Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014.SEGON.- Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics.TERCER.- Refermar el compromís de I’Ajuntament de L’Ampolla amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.Es sotmet a votació la moció de suport als imputats pel 9N que s’acorda amb el vot a favor dels 6 membres de CIU i 3 d’ERC, i l’abstenció d’1 del PP.“MOCIÓ QUE PRESENTA ANDREA GALBE PASTÓ COM A MEMBRE DEL GRUP D’ERC A L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EN MOTIU DEL 75È ANIVERSARI DE L’ASSASSINAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS I JOVER.-JUSTÍCIA UNIVERSAL MEMÒRIA HISTÒRICA.En relació als antecedents exposats, proposem al Ple de I’Ajuntament l’adopció dels acords següents:Primer.- Instar el Govern de I’Estat a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així com realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys sigui reparat.Segon.- Instar el Govern de I’Estat Espanyol a modi-fi car la Llei 52/2007, de 26 de desembre, perla qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència du-rant la guerra i la dictadura, per considerar com a inexistents i nul·les de pie dret les sentencies dictades pels Jutjats i Tribunals declarats il·legítims en la llei, seguint el criteri expressat per la Fiscalia General de I’Estat en el seu Decret del 4 d’abril de 2010, habilitant el procediment administratiu necessari perquè el Con-sell de Ministres expedeixi el corresponent certifi cat de nul·litat als efectes legals procedents.Tercer.- Subsidiàriament, modificar la llei d’Enjudi-ciament Criminal i la Llei Processal Militar amb la fi nalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per procedir a la revisió d’una sentencia ferma, la declaració d’il·legitimitat realitzada conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’esta-bleixen mesures a favor deis qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la Llei Orgànica del Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern de I’Estat per si mateix, o a través de la Fiscalia, per interposar el recurs de revisió de les sentències declarades il·legítimes.Quart.- Reclamar a I’Estat espanyol que retorni tota la informació sobre Lluís Companys requisada per la Gestapo a París l’any 1940 i que actualment es troba confi scada a l’arxiu d’Àvila.Cinquè.- Reclamar a tots els governs que van participar de la captura i assassinat de Companys que participin d’un acte de desgreuge a la fi gura de

l ’únic president elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX. Un acte que s’hauria de fer al fossar del Castell de Montjuic.Sisè.- Col·laborar amb aquelles persones que participen de la querella argentina mentre no siguin restituïdes les famílies.La Regidora Andrea Galbe diu que la moció fa un repàs de la història i recorda que avui encara el govern espanyol no ha anul·lat el judici. El Sr. Segarra pregunta si s’ha demanat, i li contesta la Sra. Galbe que sí, i que cap dels governs espanyols ho ha aprovat, siguin del color que siguin.Finalment sotmesa la proposta a votació s’aprova la moció amb 9 vots a favor, 6 de CIU i 3 d’ERC, i l’abstenció d’1 del PP.Acabades les mocions el Sr. Alcalde obre el torn de precs i preguntes.Comença formulant pregunta la regidora Andrea Galbe. Diu que van demanar quines actuacions s’havien fet des de l’Ajuntament davant la manca de pediatra a l’Ampolla, que els hi consten moltes queixes, van dir que a l’octubre, avui encara no n’hi ha, i no se’ls ha contestat el que ells preguntaven. El Sr. Alcalde respon que ha parlat amb el Director territorial de Salut i li ha dit que el metge que feia de pediatra ocupa el lloc de metge de Camarles que està de baixa, però que els xiquets igualment s’atenen al CAP de l’Ampolla per un metge, en tot cas que el metge que fa de pediatra no té l’especialitat que és igual que l’altre. La Sra. Andrea reitera que si l’Ajuntament pensa fer algo, que es faci una moció o algo, l’altre dia no hi havia cap metge a l’Ampolla, fem alguna cosa no hem tingut pediatra en tot l’estiu i van dir que a l’octubre i encara no en hi ha. El Sr. Alcalde diu que tornarà a parlar amb el Director de Salut per veure com està el tema i insistiré en que cal reposar el servei.Seguidament el regidor Sr. Ramírez pregunta quin barem es segueix per a què hi hagi dutxes a la platja dels Capellans i del Baconé i a d’altres amb molta més afl uència de banyistes; Cap Roig, Avellanes i l’Arenal, no n’hi ha, perquè quan hi ha algun certamen, per exemple volei platja sí que se’n posa. El Sr. Alcalde li contesta que les dutxes es van treure perquè per atorgar el guardó de bandera blava es puntua que no hi hagi dutxa per estalvi d’aigua, per això vam considerar posar rentapeus i treure les dutxes. Posteriorment sí que vam reconsiderar que en la platja avellanes, per si hi havia gent que després de la platja es quedava a dinar al restaurant podés dutxar-se a un preu baix, però realment no ha funcionat, deu ser perquè no hi ha la necessitat real . A les platges del Capellans i Baconé s’han deixat les dutxes perquè hi ha molt menys consum i no aposten per bandera blava. També s’ha considerat l’elevat cost, pel consum d’aigua que se’n fa, i és que l’Ajuntament abans no pagava el cànon de l’aigua del reg de jardins i zones verdes o dutxes, ara sí és paga, i és molt i molt elevat. Per això, el gran cost que representa una dutxa a la platja també va portar a acabar de decidir canviar rentapeus per dutxes.El Sr. Ramírez segueix preguntant i diu que no ha fa per a encendre ningú sinó perquè no ho saben, perquè s’ha arranjat la carretera del Goleró i els accessos a Perales,


o a cap roig no?, no parlo de fer la carretera nova, sinó d’arreglar clots, segar els laterals. El Sr. Alcalde li contesta que no pot comparar el tram camí de terra del Goleró que quan hi ha llevantades o pluges s’omple d’aigua i es fa intransitable, amb la Carretera de Cap Roig. L’Arranjament del camí del Goleró es simplement passar el rul·lo i reposar alguna carta de terra. Aquest estiu vaig assistir a la reunió de la Junta de Veïns de Cap Roig, els vaig informar que l’Ajuntament no podia assumir el cost de fer una carretera nova, crec que ho van entendre, pel que diu de segar les cunetes això sí que es pot fer, ho mirarem, com també el batxeig que es fa regularment.El Sr. Ramírez pregunta perquè els jardins de la platja Avellanes no es cuiden i els altres sí?, perquè no es poden les palmeres. El Sr. Alcade li contesta que es poden i cuiden tots els jardins del poble amb els mateixos criteris; els dels jardiners que ho fan, només faltaria que l’alcalde decidís quan i com s’ha de podar. De totes maneres li dic que hi ha dos tipus de palmeres al poble les washingtònies i les alacantines, com les de la plaça Gonzalez Isla, les primeres no s’han de podar molt perquè llavors creixen massa i es fan molt altres amb lo qual perillen i no es poden cuidar. I segons m’han dit es poden al març.El Sr. Ramírez segueix la seva intervenció dient que el dia de la sega van estar a l’acte i que ells representen a una gent i vam comprendre uns menyspreu cap a ells. Vostè Sr. Alcalde va tancar el recinte, ens van menystenir i no ens va agradar, per això volem explicacions i justifi cacions. El Sr. Arasa diu que menyspreu cap. La festa de la sega dins del recinte només hi ha la gent que treballa, i ho fa sense cobrar, no hi ha invitats, a l’Ostró sí, hi ha un espai per a invitats i també separat amb una tanca la gent que treballa, que a més no volen interferències. Aquest és el criteri que tenim i que jo seguiré mantenint. El Sr. Ramírez diu que l’exregidor de festes i la seva dona estaven dins, i el Sr. Pitarque, l’alcalde li contesta que les seves dones són de les que col·laboren en l’acte desinteressadament servint arròs.El Sr. Ramírez diu que a la relació de terrasses que ocupen la via pública no estan tots, hi ha comerços que no hi estan, a natros ens en surten 58 i crec en hi ha 40 i algo, les del barri de dalt no hi són. El Sr. Alcalde diu que ho repassaran però que no li consta, la de l’estació sí que va junt amb la concessió.El Sr. Ramírez diu que el pont del 12 d’octubre vam patir una llevantada molt forta, però va ser un pont fabulós per als establiments, i les platges no es van netejar, a l’Ampolla vivim de les platges i això no pot passar. El Sr. Alcalde li contesta que efectivament havia fet molt mal temps i la previsió no era bona, si fi nalment es va omplir el poble millor que millor, és un criteri nostre, no vam considerar que fos necessari gastar uns diners en netejar platges és fi nal de temporada i la gent igualment pot passejar, però la despesa no la vam creure necessària. El Sr. Galve diu que curiosament en el darrer ple es va donar de baixa una part de partida d’inversió i reposició platges que s’hagués pogut pagar d’aquella partida. L’alcalde li contesta que aquesta partida que vostè cita és d’inversió i la neteja és manteniment, a més no li dic que fos per manca de diners sinó per criteri de si era necessari o no.

Finalment, el Sr. Ramírez diu que tenim un veritable pro-blema al poble amb els gats, que hi ha gent que els dona menjar i es multipliquen, que ell ha cridat l’atenció a gent però que és un veritable problema, tinc entès que hi ha una subvenció de la Generalitat per a comprar un menjar que els esterilitza, pregunta si s’ha fet alguna cosa. El Sr. Alcalde diu que sí que precisament fa pocs dies em vaig reunir amb una associació protectora que ens faran una proposta de conveni per actuar en aquest tema, estem pendents que ens el facilitin. El Sr. Antonio Galve diu que s’arregli el tema que fi ns i tot a internet hi ha cartes adreça-des a l’alcalde per aquest tema i donem una mala imatge.La Regidora Andrea Galbe diu que a la costa de Sant Joan hi havia un passamà per alleugerir la pujada sobretot de la gent, gran, i que amb les obres es va treure, demana que si es pot tornar a posar. El Sr. Alcalde diu que es farà.Acabades les preguntes del Sr. Ramírez inicia el torn el Sr. Antonio Galve. Diu en primer lloc, que l’equip de govern porta 25 anys a l’ajuntament, natros uns mesos per això moltes coses les desconeixen i les preguntarem, així un cop les coneguem podrem fer suggeriments però primer ens hem d’enterar.Segueix el Sr. Galve, diu que a l’acta del ple del dia 13.7 l’alcalde va dir que el dia del ple ordinari es faria Junta de Govern a un altra hora perquè no coincidís. El dia 30 de juny es va fer extraordinari urgent, que va acabar a les 19,10h. llavors es va fer Junta de Govern i a l’acta diu que es va iniciar a les 19,00h., lògicament no és correcta aquesta hora. També el mateix dia 13 consta a l’acta de la Junta de Govern que es va començar a les 19,45h. quan el ple va acabar a les 20,00h. L’Alcalde li contesta que no crec que calgui fer discussió de l’hora, i que efectivament avui per exemple en acabar el ple farem Junta de govern, la previsió és que avui en acabar el ple hi hagi Junta de Govern i si acabem molt tard i no es fa, la farem un altre dia no hi veig cap problema.També diu que a l’acta de la Junta de govern del dia 30.6 consta que el Departament de Governació va trametre que va organitzar unes jornades per a regidors i a natros ningú ens ho va comunicar. L’Alcalde li contesta que potser no, en tot cas que ningú va anar-hi, entén que com a grup municipi d’ERC tenen les comunicacions corresponents. El Sr. Galve contesta que el Departament no els ho comunica, almenys per decoro ens ho podrien dir.El Sr. Galve diu que quan es fa un acte o un even al Saló de Plens pel que representa els haurien d’invitar a tots els regidors, que es va fer l’acte de presentació de torneig de Jordi Pitarque i a natros no se’ns va convocar. L’Alcalde li contesta que és l’associació que va demanar el Saló de Plens, i es qui convoca i invita, només faltaria que l’alcalde hagués de fer les invitacions de les entitats. A fi nals de juny quan es discutia que s’assignés un despatx a ERC l’alcalde va dir que faria un pèrgola i encara no la veig. El Sr. Alcalde contesta que sí que ho va dir quan ell no estava d’acord en què se’ls assignés un despatx al centre d’entitats perquè ho considerava un altre edifi ci, les obres es faran per a una nova ubicació dels serveis socials, llavors vorem com queden les disponibilitats de despatxos.Pregunta també el Sr. Galve que van formular una pregun-ta de que si l’empresa que fa la recollida comercial té el


vehicle homologat, i no se’ls ha contestat. La Secretària diu que es va traslladar la seva consulta als serveis medi-ambientals del REBE ( COPATE) i la tècnica Mercè Mariano va dir que no calia cap homologació especial per aquest tipus de recollida. A l’acta de la Junta de govern del dia 13.7 diu que la URV Informen en relació a l’activació d’un nou màster per al proper curs, pregunta si s’ha donat publicitat. L’Alcalde li diu que es posa aquest tipus d’anuncis al Centre Cívic, a la biblioteca, i a la web.A l’acta de la Junta de govern del dia 6 d’agost s’autoritza a Gestagua a fer tallaments de subministraments, pregunta el Sr. Galve si s’ha estudiat prèviament la situació eco-nòmica de les famílies. El Sr. Alcalde li contesta que per discreció, mai es mira els noms, són padrons fi scals, i mai intervenim, altra cosa és que a través de Càritas o Serveis socials qualsevol persona que té una necessitat de serveis bàsics l’Ajuntament col·labora i fa el que cal.A l’acta de la Junta de Govern del dia 30.6 es va acordar que a la cruïlla de la carretera del camp de futbol, es va aprovar fer la senyalització tant horitzontal com vertical, i no s’ha fet. L’Alcalde consta que els tècnics ho tenen damunt la taula, estem en ello.A continuació el Sr. Galve pregunta que és Localret perquè ha vist que se li ha fet pagament des de l’ajuntament. El Sr. Rafel Tomàs li diu que es un Consorci local format per les administracions locals de Catalunya per actuar en els serveis de les telecomunicacions, és un òrgan especialitzat.També diu el Sr. Galve que en acta de la Junta de Govern es dóna resposta a la nostra petició sobre la publicació de la convocatòria del personal del menjador escolar, se’ns diu que era sufi cient publicar-ho a la web municipal, no hi estic d’acord en que no fos preceptiu fer-ho al BOP, ja que si bé segons la normativa bàsica no és preceptiu, segons la normativa de desenvolupament sí que cal fer-ho. El Sr. Alcalde li contesta que els serveis jurídics de l’ajuntament i la diputació van dir que era sufi cient, i que s’alegra que sigui així, estic a favor que els llocs de treball es quedin per a gent del poble, vostè no ho veu així, natros sí. El Sr. Galve li contesta que a l’ajuntament hi ha treballadors que no han nascut al poble i ara estan ben acollits, si algú guanya el concurs és indiferent que sigui del poble o no. La Sra. Andrea Galve va preguntar sobre les contracta-cions de personal de substitució a la llar d’infants, i a la Junta de Govern del dia 30.06 ens contesten que va ser la exregidora que va acordar-ho, no hi estem d’acord creiem que la regidora no és qui ha de fer-ho sense procediment. L’Alcalde li respon que era per a una substitució i que es va contractar una personal tenia els requisits de titulació requerida.Pregunta el Sr. Galve que a la Junta de Govern del dia 30.6 s’acorda donar a ADELA una bestreta i se li concedies, però si la subvenció anual és de 12 mil €, com se li pot donar una bestreta de 9 mil ara, si ja se li havia donar un altra. El Sr. Alcalde li contesta que a ADELA s li dona 12 mil euros total, que o bé hi ha un error o no ho explica bé, que es revisarà però en cap cas és més de 12.000 € de subvenció que se’ls concedeix a l’any. També en tema de subvencions diu que quines activitats porta a terme l’associació d’amics

del cavall que se’ls dona subvenció. L’Alcalde respon que organitzen la festa de la plantada, el que comporta activitat durant tot l’any, també col·laboren en la festa de la sega, i ara el 15 de novembre fan la festa de l’associació a la platja. Abans venien gent de Deltebre a organitzar aquests certàmens i cobraven, ara ho fa l’associació.En matèria de subvencions diu també el Sr. Galve que entén les que s’atorguen a les associacions però perquè al Sr. Mario Pons se li dona una subvenció de 2.000 € , i a més va cobrar per la projecció d’un documental, demana explicacions de l’atorgament d’aquesta subvenció. L’alcal-de li diu que la subvenció és per la pel·lícula del far que li van donar la Diputació, i els Ajuntaments de l’Ampolla, de Sant Jaume i La Ràpita. El Sr. Galve pregunta que si s’ha justifi cat la despesa, l’alcalde li contesta que sí. Segueix en Sr. Galve en tema de subvencions i pregunta perquè si es subvenciona a tothom perquè no s’informa al club de tennis que se li denega la bonifi cació de l’IBI que demani una subvenció?, l’alcalde contesta que totes les entitats van ser convocades i informades de les subvencions que dóna l’ajuntament i com es tramiten i justifi quen. Pregunta el Sr. Galve en relació als 70 mil euros que es paga de contracte de màquina, quins treballs i quan sortirà a concurs?. El Sr. Alcalde diu que en breu es licitarà, i que es un contracte per tenir disponibilitat de la maquinària tot l’any i en hores que no cal la màquina es fa treball de peó de brigada. També pregunta sobre els 800 que es van pagar d’un postgrau de litigació, diu que la Secretària té una dedicació amb compatibilitat per a l’exercici de la professió, per tant potser no ho s’hauria de pagar, o en tot cas només una part. La Secretària demana la paraula al Sr. Alcalde per explicar que ella és funcionària amb una dedicació de jornada sencera a l’ajuntament, i que té la compatibilitat per a l’exercici lliure fora de l’horari, que a més de Secretària – Interventora és l’advocada de l’Ajuntament, no s’externalitza aquest servei sinó que ho fa directament com a Secretària, per això va fer el post-grau que considera dins de la formació en la seva feina a l’Ajuntament. Explica que el postgrau va ser a Barcelona i que durant 6 mesos, 1 dia a la setmana, va anar amb el seu cotxe a Bellaterra perquè el curs era a l’Autònoma. L’Ajuntament no em va pagar ni un sol viatge, ni dieta, el curs era tot el dia. De totes maneres si hi ha cap problema no serà per 800 euros, que els pot tornar. La Secretària pregunta al Sr. Galve si pot llegir com es titulava el curs. El Sr. Galve respon que postgrau de litigació pública. La Secretària li diu; i que més?, el Sr. Galve respon; no ho sé, i la Secretària afegeix que era un postgrau en litigació pública en l’àmbit competencial local, amb l’objectiu de formar el personal que treballa al servei dels governs lo-cals, desenvolupant funcions vinculades amb la incoació i resolució dels litigis que se’ls plantegin en la seva tasca, per tant, plenament encabit en la seva feina de funcionària a l’Ajuntament que porta la seva defensa jurídica en els litigis que es plantegen. El Sr. Alcalde, diu que a més de justifi cat el contingut del curs en la tasca desenvolupada, com diu el Sr. Galve resulta que la funcionària ja ha pagat bona part de la despesa, mentre que el normal és que el personal que fa formació cobri els desplaçaments i dietes, si cal.


Segueix preguntant el Sr. Galve, ara en relació a la diada del Tres Tombs. Diu que ha costat 9.900,00 €, dels quals la meitat és per un dinar d’Elisenda, voldria saber això quina repercussió té en el poble. L’alcalde li respon que és una festa cultural i tradicional de Catalunya, que l’Associació Amics del Cavall va demanr organitzar aquesta festa, i que sí que aporta al poble perquè a més de la gent que participa als 3 tombs i dina, molta d’altra acompanya o visita i es queden al poble. El Sr. Ramírez diu que es massa llarg i que això perjudica a alguns establiments perquè la gent no hi pot arribar. El Sr. Alcalde li diu que són 3 tombs i el temps és en funció del nombre de participants, si en venen més dura més, si en venen 10 durarà poc, i que a uns benefi ci més que a d’altres això és lògic és en tot, i en qualsevol acte. El Sr. Ramírez diu que en l’IRONCAT també passa que hi ha restaurants com el Goleró que no s’hi pot accedir, que s’hauria de modifi car el recorregut, l’alcalde li contesta que el recorregut el determina la fede-ració i organització, que és fa aquí precisament perquè consideren la idoneïtat del recorregut, que pregunti als hotels i establiments del poble si hi ha gent i val la pena l’IRONCAT o no.El Sr. Galve diu que a la liquidació del 2014 consta un DR de Gestagua del 2007. La Secretària diu que ho mirarà però un DR de Gestagua del 2007 no pot ser que hi ha alguna confusió.Segueix el Sr. Galve i pregunta que al fi nal del C/ Eudald Pedrola hi ha una referència cadastral que només paga per valor del sòl i hi ha un edifi ci, la Secretària li contesta que és un magatzem de RENFE, però que es mirarà si està exempt o no.En relació a les dades del compte general el Sr. Galve pregunta que d’acord amb la documentació que se’ls va facilitar la neteja platges la té l’empresa CURTO AIXA i a la partida hi ha també factures d’Agroserveis Curto, l’alcalde li contesta que en abans o després de la temporada pot haver alguna neteja que es contracta perquè no està dins de l’adjudicació, i tampoc quan durant l’estiu hi ha forts temporals, llavors l’ajuntament contracta 2 o 3 carretes per a treure l’alga. El Sr. Galve diu pos que s‘expliqui millor. També pregunta sobre diversos pagaments de la partida de despeses protocol·làries, en concret un tiquet del Blau Mar de 35,5 o €, pregunta si es paguen cubates?, l’alcalde li contesta que deu ser algun servei que ja ho mirarà. També un dinar al restaurant Juani per 175 € amb el President del Consell Comarcal, i un altra amb membres de l’ACN al restaurant Piñana, l’Alcalde diu que són dinars de feina. El Sr. Galve diu que la reunió es pot fer a les 9 del matí o a la tarda i no cal dinar. El Sr. Alcalde li contesta que de vegades és difícil quadrar agendes i s’aprofi ta el moment de dinar per parlar d’algun tema, en tot cas que això està justifi cat. El Sr. Galve diu que no ho entenen. Pregunta també sobre una factura a Dolores Galan per uns rellotges d’argent , l’Alcalde li contesta que es van lliurar a l’home i la dona més grans de l’Ampolla, el Sr. Galve diu que potser millor una placa que un rellotge d’argent ho considera una despesa sumptuosa.El Sr. Galve pregunta si s’intenta complir en tota classe de normativa, l’alcalde li diu que sí, i que a més pensa

que es compleix. Segueix el Sr. Galve i pregunta si hi ha conveni laboral del personal de l’Ajuntament, l’alcalde li contesta que no. El Sr. Galve diu que a la partida d’hores extraordinàries de la guàrdia municipal, si es respecta l’Es-tatut dels Treballadors que no deixa fer més de 80 hores, el preu hora surt a 68 €, això crec que no és possible, el que passa és que no es respecta el límit legal de l’art. 38 de l’Estatut dels treballadors, perquè ho permeten els treballadors tenen els seus drets i no es poden vulnerar. També diu que a la Junta de govern del dia 10.08 s’aprova que un vigilant demana fer un curs de formació a l’escola de policia i diu que ho farà en dies de vacances, el Sr. Galve diu que això no és legal, l’alcalde li contesta que és el mateix treballador que ho va dir i demanar així, se li pot donar o no?. El Sr. Alcalde pregunta al Sr. Galve si és legal que al Consell Comarcal es nomeni un Gerent per al Viver d’Empreses sense haver partida pressupostària per a pagar el sou que se li ha assignat. La Sra. Andrea Galbe diu que ja en hi ha prou que sempre es treuen coses de fora, aquí estem a l’Ampolla i natros venim a parlar d’aquí. El Sr. Galve diu que no és el mateix que el Viver d’empreses és una SL. El Sr. Alcalde li contesta que si vol dir que al C. Comarcal no es respecta la llei ?, i al Consell es pot fer?, i a la Sra. Andrea jo parlaré del que vulgui, de l’Ampolla, del Consell i del que em sembli, vostè pot opinar a nivell local i jo a nivell local, i de tots els nivells, només faltaria.Acabades les intervencions del Sr. Galve, el Sr. Ramírez pregunta quin és el barem que apliquen els mossos per a posar multes a l’Ampolla, ensenya una multa que li varen posar a ell per aparcar una moto damunt la vorera, i que en preguntar als mossos li van dir que van trucar els vigilants de l’Ampolla. El Sr. Alcalde diu que ni abans, ni ara ni mai donarà cap vàrem al agents per a dir quines multes s’han de posar i quines no, que ha pagat multes de sancions del seus fi lls, pago i callo, però imposar criteris mai. Si vol saber-ho que ho pregunti als mossos

Junta de Govern28 de setembre de 2015DESPATX OFICIAL.Departament d’Interior.Demanen es faci difusió de l’aplicació mòbil My112 totalment gratuïta que localitza i envia automàticament la posició de l’alertant en una trucada d’urgència.Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre.El Sr. Josep P. Castells Franch comunica la fi nalització del seu càrrec com a President de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre.Delegació d’Hisenda.Comuniquen que l’Ajuntament de Riudoms ha estat elegit com a representant dels municipis de fins a 20.000 habitants al Consell Territorial de la Propietat Immobiliària.Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.En el procés de selecció dels tres representants dels


patronats municipals de turisme en el Consell de la marca Terres de l’Ebre, òrgan informatiu, d’estudi i dictamen del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’Ofi cina Municipal de Turisme de l’Ampolla ha estat designada per votació com un dels seus representants.Sersatrans.Comuniquen que el vehicle adscrit a la llicència de taxi núm. 1 de l’Ampolla estarà amb reparació per avaria fi ns el dia 2 d’octubre de 2015 i el servei serà desenvolupat pel vehicle amb matrícula 0033FBW.Associació de Propietaris per al foment de Cap Roig.Trameten la transcripció del punt de l’acta del dia 7 d’agost de 2015 referent als assumptes tractats amb l’Ajuntament.INSTÀNCIES I PETICIONS. Assemblea Ampolla per la Independència.S’ACORDA, per unanimitat:AUTORIZAR A L’ASSEMBLEA AMPOLLA PER LA INDEPEN-DÈNCIA a portar a terme la marxa nocturna el proper dia 30 d’octubre de 2015, així com la col·laboració sol·licitada.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 67/2015. Alejandro G.B. ConcedidaExpt. 83/2015. TEKDOM SERV. ARQUITECTURA INTEGALS S.L. ConcedidaExpt. 90/2015. Giorgio P. ConcedidaExpt. 91/2015. Anni Z. AjornadaExpt. 93/2015. Alfred C.S. ConcedidaExpt. 94/2015. Kurt B. AjornadaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació pressupost construcció prolongació mur cementiri.S’ACORDA, per unanimitat:Aprovar el pressupost presentat per CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. per a realitzar els treballs de prolongació de mur al Cementiri municipal, amb un import de 1740,00 € (més l’IVA corresponent).ALTRES. Aprovació, si escau, d’adjudicar l’adquisició d’un vehicle de la guàrdia urbana i la seva adequació al seu ús.RELACIÓ DELS LICITADORS PRESENTATS i oferta econòmica

S’ACORDA, per unanimitat:ADJUDICAR el contracte de subministrament l’adquisició del vehicle PEUGEOT 3008 ACCES de la guàrdia urbana i la seva adequació al seu ús a la mercantil JOAQUIN OLIVA SA pel preu de VIN MIL CENT SETANTA-VUIT EU-ROS AMB ONZE CÈNTIMS (20.178,11€), més QUATRE MIL DOS-CENTS TRENTA-SET EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS (4.237,40) d’IVA, i el lliurament a canvi del vehicle municipal (marca citroën, model xsara Picasso, matrícula 2884 FMV).Aprovació, si escau, de la “Memòria Arranjament vorera Av. Rafael Llaó-rotonda accés a la N-340 i AP7”.S’acorda per unanimitat:Aprovar la “Memòria Arranjament vorera Av. Rafael Llaó – rotonda accés N-340 i AP7”, amb un pressupost de contracta 8.462,95 €, segons document que consta a l’expedient.Expt. 55/015. Noemi Llambrich Queral (Comunicació prèvia activitat al local destinat a Botiga d’elements de decoració, roba i complements).La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:Fer constar davant la interessada que l’Ajuntament de l’Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 28 de setembre 2015, Sra. NOEMÍ LLAMBRICH QUERAL, ha començat a exercir legítimament l’activitat innòcua de “BOTIGA D’ELEMENTS DE DECORACIÓ, ROBA I COM-PLEMENTS” al local situat a l’Av. Barceloneta, núm. 8 de l’Ampolla.


Junta de Govern5 d'octubre de 2015DESPATX OFICIAL.Centre d’Estudis d’Opinió.Comuniquen que entre els dies 5 i 26 d’octubre es durà a terme a l’Ampolla el treball de camp de l’enquesta Baròmetre d’Opinió Política 3a onada 2015.INSTÀNCIES I PETICIONS. Juan José Múria Tomàs.Donat compte a la Junta de la instància presentada per Juan José Múria Tomàs sol·licitant autorització per a què l’empresa “Delta Chalets”, representada pel promotor turístic Sr. Frank Hapke, utilitzi el logotip del Patronat Mu-nicipal de Turisme de l’Ampolla per a posar-ho als díptics i revistes informatives que distribuirà a les fi res, promocions publicitat i pàgina web, S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen: AUTORITZAR-LOS per utilitzar el logotip del Patronat Municipal de turisme de l’Ampolla.Associació Barbacoa Catalunya.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:INCLOURE l’ASSOCIACIÓ BARBACOA CATALUNYA en el llistat d’associacions de l’Ampolla.Janice Mcinerney ( Bar l’Estació).Donat compte a la Junta de Govern de la petició presentada per la Sra. Janice Mcinerny per poder fer Karaoque dins de la barra del “Bar l’Estació els dies 9, 23 i 30 d’octubre de 2015.La Junta de Govern acorda per unanimitat:AUTORITZAR a la peticionària per a fer el karaoque fi ns a les 12:00 hores.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 50/2015. Hilario J. B, llicència urbanística per a la construcció d’un maset al polígon 85, parcel·la 58. ConcedidaALTRES. Aprovació, si escau, del Projecte d’actuació es-pecífi ca per a la implantació d’una casa de co-lònies i ampliació de les instal·lacions en la fi nca del Mirador dels barrancs de l’Ardit i Sant Pere presentat per Rosa dels Vents S.A.S’acorda per unanimitat:Aprovar amb caràcter previ el PROJECTE D’ACTUACIÓ ESPECÍFICA PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA CASA DE COLÒNIES I CORRESPONENT AMPLIACIÓ EN LES INSTAL.LACIONS DE LA FINCA SITUADA AL MIRADOR DELS BARRANCS D’ARDIT I SANT PERE DE L’AMPOLLA, redactat per l’arquitecte J.M. Blazquez Boya i J.F. Valdés Llobera, i l’ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA.Aprovació, si escau, del plec de clàusules administratives particulars que han de regir la licitació en procediment negociat sense publicitat de les obres ADEQUACIÓ DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS.

S’ACORDA, per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS QUE HAN DE REGIR LES OBRES PROJECTE ADEQUACIÓ DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS, L’ADJUDICACIÓ DE LES QUALS ES TRAMITA MITJANÇANT PROCEDIMENT NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT.

Junta de Govern22 d'octubre de 2015INSTÀNCIES I PETICIONS. Candelaria Comes Garcia.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:AUTORITZAR a la peticionària per instal·lar els paravents als laterals de la tarima de fusta que té instal·lada al car-rer Platja de l’Ampolla, no afectant a la vorera ja que en qualsevol cas sempre s’ha de garantir el pas dels vianants per damunt de la vorera.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 55/2015. Josefa A.G. ConcedidaExpt. 92/2015. Teo G.S. ConcedidaExpt. 95/2015. Karina M. J. DenegadaExpt. 96/2015. Pere O.G. ConcedidaExpt. 97/2015. Manuel S.M. ConcedidaExpt. 98/2015. Comunitat de Propietaris Sant Jordi 5. ConcedidaExpt. 100/2015. Albert V.L. ConcedidaGas natural distribución SDG S.A. ConcedidesObres: Obertura de cata de 2 x 0,4 metres quadrats per instal·lació de presa per subministrar gas natural.Carrer Ventura Gassol, núm. 31.Obertura de rasa de 80 x 0,4 metres quadrats per instal·lació de presa per subministrar gas natural.Carrer València, núm. 30.Obertura de rasa de 6 X 0,3 metres quadrats per instal·lació de canonada amb 1 ramal per a la connexió a la xarxa de nous abonats.Carrer Eivissa núm. 9.Obertura de rasa de 200 X 0,4 metres quadrats per instal·lació de canonada amb 1 ramal per a la connexió a la xarxa de nous abonats.Carrer Eudald Pedrola.Expt. 81/2015. Emilio N.M. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament de llums de Nadal.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir noves llums per a la il·luminació durant les festes de Nadal, mitjançant el procediment del contracte menor, amb CIMCAT SERVEIS S.L.U., per un import de 4.850,00 euros i 1.018,50 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament d’adquisició d’una fotocopiado-


ra per a la Biblioteca Municipal.S’ha procedit a demanar dos pressupostos a dues empreses del sector:

ALTRES. Aprovació inicial, si escau, del Pla Especial Càmping Ampolla Platja i de l’Estudi Ambiental Estratègic.S’acorda per unanimitat:Aprovar inicialment EL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC A L’ÀM-BIT DEL CÀMPING AMPOLLA PLAYA I L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC , i sotmetre’ls a informació pública, pel termini d’un mes mitjançant Edicte publicat al BOP, al DOGC, al Diari de Tarragona, a la Seu Electrònica i Tauler d’Anuncis

OFIGRÀFIC S.L.,

Fotocopiadora per import de 1.895 € + IVA Cost pàgina negre: 0,00800 €Cost pàgina color: 0,05700 €Regal d’un video proyector -OFICOMPLET 75 SL

Fotocopiadora per import de 1.854 € + IVA Cost pàgina negre: 0,00700 €Cost pàgina color: 0,05700 €Regal d’una impressora laser professional a doble cara

La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir una focotopiadora per a la Biblioteca muni-cipal, mitjançant el procediment del contracte menor, amb OFICOMPLET 75 S.L.:

Fotocopiadora per import de 1.854 € + IVA Cost pàgina negre: 0,00700 €Cost pàgina color: 0,05700 €Regal d’una impressora laser professional a doble cara

Junta de Govern2 de novembre de 2015DESPATX OFICIAL.Ports Generalitat.Es dona compte autorització de Ports de la Generalitat per a la construcció de dos guals per a vianants a la via pública l’àmbit de la zona competència.Conselleria Governació i Relacions Institucionals.Es dona compte de la resolució GRI/2288/2015, de 16 d’octubre, de distribució en el fons de cooperació local de Catalunya, any 2015, que atorga a l’Ampolla un total de 80.212,16 €. d’aigua per al seu coneixement i efectes que corresponguin.INSTÀNCIES I PETICIONS. Antonio Galve Segarra.Es dóna compte a la Junta de la petició del Regidor del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament, que a l’empara de l’article 1702.2 de la LMRLC demana que es presenti al Ple un reglament per a recollir les condicions d’accés i ús pels regidors i grups municipals, de les publicacions i butlletins editats per l’Ajuntament, i mentre que sigui de-signat un regidor del seu grup al Consell de Redacció de

de l’Ajuntament. ( Art. 85.4 TRLU). Aprovació, si escau, del conveni entre Imagina Ràdio (Grup L’EBRE DE COMUNICACIÓ MULTIMÈDIA) i L’Ajuntament de L’Ampolla en relació amb la difusió d’informació d’activitats.S’ACORDA, per unanimitat:APROVAR el CONVENI ENTRE IMAGINA RÀDIO integrada dins del GRUP L’EBRE DE COMUNICACIÓ MULTIMÈDIA i L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA per a la difusió de les activitats municipals, havent d’efectuar una contraprestació econòmica de 2.000 € més IVA.

Estany platejat - Mireia Curto Perelló


Junta de Govern9 de novembre de 2015DESPATX OFICIAL.Direcció General de Joventut.Comuniquen que en la inspecció de l’activitat de lleure realitzada per l’Ajuntament (Campus d’estiu), es complia satisfactòriament i d’acord amb el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure de menors d 18 anys.INSTÀNCIES I PETICIONS. Janice Mcinerney ( Bar l’Estació).Donat compte a la Junta de Govern de la petició presentada per la Sra. Janice Mcinerny per poder fer Karaoque dins de la barra del “Bar l’Estació els dies 13 i 27 de novembre de 2015.La Junta de Govern acorda per unanimitat:AUTORITZAR a la peticionària per a fer el karaoque fi ns a les 12:00 hores.ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, contracte de serveis de pu-blicitat amb el Setmanari l’Ebre.La Junta de govern considera convenient la promoció i difusió de les activitats culturals que es porten a terme des de la regidoria de cultura, per això, s’acorda per unanimitatContractar amb el Setmanari l’Ebre la promoció i difusió de les activitats culturals que es celebren al llarg de l’any 2016 a través de la corresponent inserció en el Setmanari l’Ebre, amb un cost anual de 500,00 € ( més l’IVA corresponent).

la Marinada, i se’ls adjudiqui un espai com a qualsevol altre partit polític o entitat o associació. La junta acorda que s’estudiarà la petició.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 102/2015. M.A. ConcedidaExpt. 103/2015. Jordi P.B. ConcedidaExpt. 104/2015. Lourdes C.P. ConcedidaExpt. 105/2015. Carmen S.N. ConcedidaExpt. 106/2015. Yvette R.B. AjornadaExpt. 107/2015. Carme A.B. ConcedidaExpt. 108/2015. Carmine S. ConcedidaExpt. 109/2015. Àngela H.N. AjornadaExpt. 110/2015. A Bon Port Imm. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament de llicències antivirus per als aparells informàtics.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir software consistents en llicències antivirus per als aparells informàtics de l’Ajuntament, mitjançant el proce-diment del contracte menor, amb ÀLEX LLAO GARCIA per un import de 831,22 euros i 174,56 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament i instal·lació d’equips de clima-tització a l’edifi ci del Centre de dia municipal.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir al Sr. Jose Manuel Estala Gonzalez 3 aparells de climatització segons l’oferta presentada que consta a l’expedient, per a la Sala menjador, Sala estar menjador i Sala gent gran amb necessitats, pel preu de 6.525,44€

(IVA no inclòs).ALTRES. Aprovació, si escau, d’adjudicar les obres del projecte “ADEQUACIÓ DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALSHavent-se presentat únicament una.S’ACORDA, per unanimitat:ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “ADEQUACIÓ DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS” a l’empresa CONSTRUCCIONS SENTIS NA-VARRO S.L. pel preu de DISSET MIL DOS-CENTS EUROS (17.200,00 €) més TRES MIL SIS-CENTS DOTZE EUROS D’IVA (3.612,00 €).Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte les obres de la Memòria valorada “Arranjament vorera Av. Rafael Llaó – rotonda accés N-340 i AP7”.Havent-se presentat únicament una.S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legal-ment la composen:ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “Memò-ria valorada “Arranjament vorera Av. Rafael Llaó – rotonda accés N-340 i AP7”, a l’empresa CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. pel preu de SIS MIL VUIT-CENTS QUARANTA EUROS (6.840,00 €) més MIL QUATRE-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS D’IVA (1.436,40€).Aprovació, si escau, del contracte de serveis amb l’empresa Expopanel,SL.

L’empresa Exponanel SL. Realitzarà el programa televisiu “Menjar bé a casa nostra”, que constarà de 20 capítols, de 10 minuts cadascun dedicats a la informació i difusió dels productes alimentaris catalans amb Denominació d’Origen i del turisme de les localitats que l’elaboren. El programa s’emetrà el mes de gener per 8TV. La Junta de Govern acorda per unanimitat:COL·LABORAR amb l’empresa Expopanel,SL per a fer el programa televisiu en el sentit dal indicar, pel preu de 1.350,00 més l’IVA corresponent.Aprovació, si escau, del contracte de serveis de promoció municipal i màrqueting entre l’Ajun-tament de l’Ampolla i la Televisió local Canal Terres de l’Ebre.L’Ajuntament de l’Ampolla te interès en contractar serveis de promoció municipal en general i especialment de pro-moció turística que porta a terme el Patronat Municipal de Turisme, per això, s’ha redactat un model de contracte amb l’empresa que cobrirà els esdeveniments que s’indiquen, sens perjudici de que l’Ajuntament podrà canviar els actes i certàmens inicialment previstos.S’ACORDA, per unanimitat:Adjudicar a la mercantil Ebre Digital S.L. el contracte de serveis de promoció municipal i màrqueting segons el model que consta a l’expedient, pel preu de 11.500,00 €/any ( mes l’IVA).

Informació · Pàgina 17

Eleccions el 20 desembreEncara que no ho sembli perquè fi ns fa poc no s’han comen-çat a moure els Partits, fent coalicions els més petits i anant a la “guerra” els més grans, el proper vint de desembre, hi hauran eleccions a les Espanyes, per cobrir les dues càmeres de l’Estat, el “Congreso i el “Senado”, eleccions quelcom diferents de les municipals, en les que els votants les senten més properes al conèixer personalment als con-currents i també per conseqüent, poder gaudir de les seves decisions més directament, en els seus pobles respectius.Les eleccions generals, si més no, cada vegada són enca-ra potser més importants, ja que, de moment, ens agra-di o no, en eixes dues càmeres és, on s'hi cuinen la base de totes les decisions que fi -nalment afecten a tots nosaltres. Segons totes les enquestes i la per-cepció que tots tenim, el resultat d’antuvi és bas-tant clar a nivell nacional, tres par-tits es discuteixen l'hegemonia i cal-drà veure al fi nal, de no tenir cap dels tres majoria absoluta qui pacta amb qui. Quant a casa nostra, la situació és semblant, però amb quatre partits o coalicions hi caldrà veure al fi nal qui donarà suport a qui. Uns altres aspectes, cal valorar degut a la situació política que es viu a Catalunya, la totalitat dels que es presenten i encara pensant amb les divisions programàtiques de sem-

pre, en tenim dos clarament a la dreta, dos a l'esquerra un al centre esquerra i el darrer a l'extrema esquerra. I en lo tocant a la pretensió d’arribar a la independència, dos clarament en contra, dos clarament a favor i altres dos, en una mena de “limbo”.Per conseqüent, hem d’anar a votar encara amb més inte-rès que a les municipals, cal que no ens quedem a casa i que procurem que tant els nostres familiars com els nostres amics, acudeixin a votar massivament, només així podrem aconseguir la fi ta que cadascú s’hagi marcat. Com es fa sempre, els que tingueu que estar absents

el dia de la vo-tació, recordeu que, podeu votar per correu.Potser trobareu estrany que us hagi fet un relat general, sense recomanar cap formació en con-cret..., eix mit-jà és municipal i per lo tant ha d’ésser completa-ment neutral, sou cadascun de vo-saltres amb prou coneixement de

causa, els que ho heu de decidir. El dia 20 al col·legi Mediterrani, ens hi trobarem ja que el futur ve que s'ho val.

Lluís Bultó i Antolínciutadà de l’Ampolla

LOBANDO.CATa L’AmpollaLa nostra localitat ja disposa d’una aplicació gratuïta on es publicaran periòdicament tots els bandos de l’Ajuntament de l’Ampolla. Aquesta aplicació anomenada Lobando.cat és de caràcter gratuït i es pot fer ús des del telèfon mòbil, amb una apli-cació pròpia, o accedir al web lobando.cat per consultar els comunicats de l’Ajuntament.Es pot veure l’aplicació en funcionament accedint a www.lobando.cat des del seu dispositiu mòbil o ordinador.L’aplicació també està disponible a Google Play i es pot accedir directament des de www.lobando.cat/android

Entitats · Pàgina 18

ADELA acomiada l’any com es mereix Una associació tan dinàmica i participativa com la nostra, havia d’acomiadar l’any amb activitats a la seva altura: el sopar de socis, la ruta de la tapa de l’ostra de l’Ampolla, la fi ra de Nadal “Nadela” i, a més a més, la Campanya de Nadal. El passat diumenge 22 de novembre, la majoria dels socis i sòcies d’ADELA, ens vam reunir per compartir un sopar de germanor. La trobada va ser molt profi tosa tant a nivell per-sonal, es va fomentar la unió entre els companys/es, com a nivell comercial, ja que els participants van poder conèixer i adherir-se als propers esdeveniments. Es van presentar les activitats previstes per al 2016, algunes d’elles són: Adela in Love, Enigma in the Shop, Fira GastroAdela.Com, desfi lada de moda, botigues al carrer i la Campanya de Nadal, entre altres. Recordeu també, tots els socis/es, que escoltarem i estudiarem les vostres propostes, així què, us animem a que ens les feu arribar. Per aquestes dates, exactament els tres primers caps de set-mana de desembre, estem realitzant la I ruta de la tapa de l’ostra de l’Ampolla. La gent de l’Ampolla som privilegiats de tenir aquests fruits tan deliciosos al nostre costat i, de vegades, no som prou conscients. Aquesta activitat pretén donar a conèixer, i fomentar, l’exquisida ostra de l’Ampolla; ja sigui en escabetx, farcellet, gratinada, amb pinxo o al natural, us animem a tothom a venir a qualsevol dels onze restaurants a provar-les. A més a més, des de Distribucions Colomines i Heineken posen a la disposició dels consumidors el sorteig d’un smartwatch.Els dies 12 i 13 de desembre hem realitzat també la primera fi ra de Nadal, la que hem anomenat: NadelA. Ha estat un plaer organitzar aquesta activitat, on ens hem superat en nombre de negocis participants i, amb l’orgull que no ha sigut només comercial, sinó també cultural, lúdica, esportiva i solidària. Des de l’inici s’ha comptat amb la col·laboració d’entitats locals, les quals s’han posat al nostre costat de forma totalment desinteressada; des d’aquestes línies els hi donem el nostre més sincer agraïment a tots. Cal destacar també, que la meitat dels diners recaptats amb la compra de la polsera del sorteig d’una cistella i de participació a les activitats, ha estat entregat a la Marató de TV3 destinada aquest any, a la diabetis i a l’obesitat.Per arrodonir, encara més, el fi nal d’any, es compta també amb la Campanya de Nadal i Reis. Des d’ADELA posem a la disposició dels clients dels nostres associats/es la quantitat de 1.000 euros per a disposar entre els nostres establiments,

tant de comerç com de restauració. Així doncs, animem a tothom a comprar als comerços i restaurants locals, ja que fer-ho té regal.Gràcies a tothom, als col·laboradors, patrocinadors i, espe-cialment a l’Ajuntament de l’Ampolla i als socis i sòcies, per fer possible que ADELA tiri endavant i pugui defensar la idea que: junts fem poble!Bona campanya nadalenca i feliç any 2016.

Juani Piñana, [email protected] i 609 725 781



La Solidaritat camí de la Pau Enmig d’aquest gran desgavell mundial que ens està tocant viure, “les persones de a peu”, que no podem canviar els esquemes polítics i econòmics que regeixen els governs, no tenim cap altra solució que reaccionar amb la nostra solidaritat, per petita que sigui.Davant tanta desgràcia –sostinguda–, tantes morts gratuï-tes..., encara que ens sentim impotents, indignats, cansats i decebuts perquè ja fa massa temps que estem patint el desequilibri de l’ordre mundial sense poder fer-hi res, no podem restar passius. Malgrat tota la indignació, i més en aquestes dates que s’apropen, no podem aclucar els ulls i quedar-nos dins la nostra bombolla particular, calmant la nostra consciència mitjançant missatges a les xarxes.Reaccionem en positiu! Des de MANS UNIDES els socis i voluntaris portem 55 anys, pas a pas, ajudant a sostenir l’equilibri mundial amb projectes de desenvolupament als països més pobres. La memòria de l’any 2014 ens recorda que s’han fet 608 projectes, dels quals134 a Amèrica, 276 a l’Àfrica i 198 a l’Àsia. Educatius: 224, sanitaris:116, de promoció social: 95, promoció de la dona: 79, i 94 agrícoles. El nostre Ajuntament col·labora des de fa anys en aquests projectes. Aquest 2015 ha fi nançat, juntament amb d’altres, el projecte de: “Millora d’aigua potable a la zona rural de la regió de Kara, República de Togo”. Es tracta d’ajudar-los a trobar la seva pròpia subsistència, la seva dignitat i el seu futur, que no es vegin obligats a marxar dels seus països.MANS UNIDES col·labora també amb les situa-cions d’emergència dels desplaçats sirians i ira-quians, ajudant puntualment i des de fa temps als refugiats que fugint de les guerres es troben als camps de Jordània i del Líban. Tre-balla amb cooperació amb les ciutats d’Amman i Zarqa. Aquestes ajudes són principalment: aliments, medicaments, material bàsic d’hi-giene per a infants i grans, i de sub sistència: mantes, estris de cuina etc. I sobretot aportant ajuda psico-lògica als voluntaris dels camps de desplaçats.Ara és el moment, pots col·laborar fen-te soci, o enviant el teu donatiua través de la nostra Delegació deTortosa, al compte de CatalunyaCaixa:ES 24 2013 3106860210295867 “Refugiats”.

E.F. EQUIP PARROQUIAL MANS UNIDES


Comerç · Pàgina 22

III Setmana del Comerç -Festa de la SegregacióEl Nadal impregna els carrers i els aparadors de les botigues; realment fan goig, perquè estan fantàstics però no podem oblidar que el mes passat estaven igual de fan-tàstics durant la III Setmana del Comerç. No puc seguir endavant sense agrair-vos tota la vostra col·laboració i participació en totes les activitats organitzades durant aquests dies i felicitar-vos per la vostra creativitat i bon gust en deixar els aparadors tan bonics ambientats en "L'Ampolla poble de mar", que era el lema d'enguany. Un cop més, heu demostrat qui sou i del què sou capaços quan us hi poseu. També vull agrair la col·laboració i participació dels alumnes i professors de la Llar d'Infants Marinada i de l'escola Mediterrani, que tots els anys deixen les aules per conèixer les nostres botigues i els productes que s'hi venen.

El dissabte 7 de novembre es posava en marxa la III Set -mana del Comerç repartint el material als establiments col·laboradors: Carnisseria Elisenda, Estètica Pites, Electrodomèstics Joel, Fleca Artesana Cabrera, Forn de pa Cabrera, Joieria Fabregat, Llibreria Avelina, Peixateria Rosa, Perruqueria Línia 2000, Sports Base Alegre, Grissel Moda, La Brull Showroom, Secrets L'A, Pelleteria Maria Arnero, Carnisseria Martí, Decoració

Maite, Digital Ebre, Tabacs Amparo, Perruqueria Natà-lia, Floristeria Lo Jardinet, E&S Moda, Delta Decoració i Pastisseria Sergio. Durant tota la setmana ens van oferir descomptes, promocions, selfi es, dedicatòries, ens van convidar i van compartir productes d'altres botigues tot seguint les campanyes assignades per cada un dels dies de la setmana. Els xiquets de la Llar i de l'escola els van visitar i van participar en diversos tallers.Dimarts la nit vam gaudir de la conferència "Eines del futur per un bon comerç" realitzada per Jordi Sara-gossa, enriquidora i motivadora com sempre i a les que ja ens té habituats. M'agradaria agrair a Carmen Canalda (Cambra de Comerç) la seva disponibilitat i ajuda desinteressada en el muntatge de les campanyes i assessorament; sempre ha tingut bones idees que hem pogut materialitzar. Dijous, vam celebrar l’acte de reconeixement als es-tabliments relacionats amb el mar: Peixateria Ramon, Peixateria Borràs, Peixateria Prades, Devimar, Cepro-mar, Articles de pesca i esquers Colomines I, Colomines Fishing, Articles de Pesca i esquers Tere, Motonàutica Sama i a la Confraria de Pescadors, com a representant del sector pesquer ja que no oblidem que van ser les

Comerç · Pàgina 23

dones dels pescadors qui van començar a vendre pels carrers i les cases. L'acte va estar presidit per l'alcalde, en Francesc Arasa acompanyat per la regidora de comerç Geno Cabrera. Vam comptar també amb la presència d'en Gustavo Turon, delegat de la Confede-ració de Comerç de les Terres de l'Ebre i Juani Piñana, presidenta de L'Adela, a qui els agraïm la seva partici-pació i col·laboració. Divendres a la nit, i lligat a la Festa de la Segregació, vam tenir “un tastet de mar” repartit per les Pubilles de l’Ampolla, i beguda per tots els assistents a la Plaça Catalunya amb "xaranga" inclosa. Va fer fred, però el pop amb samfaina estava calentet i boníssim.

Dissabte, el casal estava plenet de gom a gom per celebrar el sopar i ball de la Segregació. Després de menjar l'estofat (repartit per les pubilles) vam aprofi tar per entregar els regals als nens de la Llar i de l'escola (un per classe), donar el diploma de participació als centres adscrits a la III Setmana del Comerç i sortejar un xec de 50€ per a un afortunat que hagués diposi-tat el seu tiquet de compra en algun dels establiments participants; va haver un xec per botiga. Per a aquests actes vam comptar amb la participació de les pubilles infantils i les pubilles majors de l’Ampolla. Tot seguit, vam gaudir d'un animat ball amb l'orquestra Cimarrón. Cal dir que l'euro que es pagava per l'estofat anava destinat per a La Marató de TV3. Gràcies a tots els qui vau col·laborar-hi!

Diumenge, dia 15 de novembre, es va celebrar a la platja Avellanes, la Festa de l'Associació Amics del Cavall de l'Ampolla. Va ser un matí original i divertit amb totes les activitats preparades i que van poder gaudir tots els assistents: exhibició de feines tradicio-nals, passejades amb cavall, amb poni, amb carro, gimcana, sortejos i barbacoa. A la tarda, i com a cloenda de la III Setmana del Comerç i de la Festa de la Segregació vam tenir una xocolatada i animació amb la Colla de Diables "Lo Golafre". Les pubilles van repartir la xocolata, el pa i els brioixos. Ens ho vam passar molt bé!

Després de fer una anàlisi de com va transcórrer tota la setmana, valorem molt positivament la implicació dels comerços i de la gent en totes les activitats i actes progra-mats. Us encoratgem i convidem a gaudir i participar en les properes edicions i així consolidar aquesta setmana festiva. Des de l'Ajuntament, i concretament la Regidoria de Comerç, seguirem treballant per potenciar el comerç local de l'Ampolla, la Festa de la Segregació i tot allò que ens uneixi i engrandeixi com a poble perquè hem de treballar junts però també hem de compartir els moments lúdics i de diversió. Tots som poble, tots fem poble!!!Tinguem tots un BON NADAL!!!

Geno Cabrera Regidora de Comerç

Escacs · Pàgina 24



Festa de l’Associació Amics del Cavall El passat diumen-ge 15 de novem-bre, l’Associació Amics del Cavall de l’Ampolla, va organitzar a la platja de les Ave-llanes la primera concentració de cavalls, podent gaud i r d ’una sèrie d’activitats que consistien en una demos-tració de feines tradicionals amb cavalls de t ir, passejades amb carro, amb po-nis, exhibició de forja i una gimca-na amb cavalls. Durant la festa es va fer un sorteig presencial de les diferents aporta-cions que van fer els comerços col·laboradors. A banda, també, l’Associació, va vendre dolços a 1 € la unitat, i tots els benefi cis recol-lectats aniran destinats a la Marató de TV3 d’aquest any, un total de 138 €, la qual cosa, ha fet sentir, a tots els membres, molt satisfets. La festa va ser tot un èxit ja que va participar molta gent, i als membres de la junta ens han fet arribar moltes felicita-

cions, que volem compartir amb els nostres col·laboradors, com l’Ajuntament de l’Ampolla, els diferents comerços, els socis voluntaris, els participants i el públic assistent. MOLTES GRÀCIES A TOTS! L’any que ve, més i millor!

JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DEL CAVALL DE L’AMPOLLA


Cultura · Pàgina 28

Cursos al Centre Cívic

Des de la Regidoria de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de l’Ampolla, i englobat dintre dels projectes establits en l’últim Pla Local de Joventut, s’està duent a terme un curs d’informàtica (word press) i un de francès.Aquests van començar a mitjans d’octubre i fi nalitzaran a fi nals de gener. El d’informàtica es durà a terme els dimarts de 20:00h a 21:30h i el de francès els dimecres de 19:00h a 20:30h, tots dos al Centre Cívic.També indicar que dintre del mateix projecte està previst iniciar-ne un d’anglès a partir de mitjans de gener. Tots els joves interessats podeu passar pel Centre Cívic a apuntar-vos.

Laura Margalef

Cultura · Pàgina 29

1 any mésL'ADAM ha complert "4 ANYS" recentment, el dia 21 de novembre que va ser quan es va fundar l'Associació de Dones de l'Ampolla, per celebrar el nostre aniversari vam fer una festa per a les sòcies, volem complir molts més... gràcies pel vostre suport!Hem ampliat l'horari de les classes de Tai-Xi, degut a l’èxit de l'activitat sent el mateix:– DILLUNS: de 10 a 11h (Al Centre d'Entitats)– DIVENDRES: de 16.30 a 17.30h (Al Centre d'Entitats)Aquest any com de costum tampoc podíem faltar a la cita per col·laborar amb la Marató de tv3, els diners recaptats seran donats per als malalts de Diabetis i Obesitat, us esperem el dia 20 de desembre a la Plaça González Isla, a les 11h on tindrà lloc una xocolatada

popular, esperem i desitgem la màxima col·laboració!Aprofi tar l'ocasió per desitjar unes bones festes nadalenques i un bon Any 2016!Que no falti la feina, la salut, felicitat, pau i amor a tot el món. Susana Batalla Presidenta ADAM

Dissabte dia 19 presentació de2 llibres a l'Ampolla

Col·laboracions · Pàgina 30

75 anys de la taverna PilaraUna dura guerra séstava acabant i la nostra mare, la "Pilara", va obrir un lloc de trobada per la gent del poble. Un lloc on comentar la pesca del dia, el temps que faria al dia següent, on els portaria tot el que havien passat en els últims temps, què passaria després... I tot regat amb porronets, amb "chatos" de vi, musclos i delicioses paelles.Els anys van anar passant i el nostre pare, Enric Cabrera Juan, ens va deixar però la meva mare i el meu germà, Joan Cabrera Piñana, van seguir al peu del canó donant un excel·lent servei tant a locals com a estrangers. La fama del nostre local va anar en augment i lány 1982 el vam reformar de dalt a baix donant-li un aire molt innovador que s´ha mantingut fi ns els nostres dies. Actualment, i com els anys no perdonen, el Joan s´ha retirat i estem al front de la taverna, la meva dona, la Carme Comí, els meus fi lls, Enric i Mari Carme i jo mateix. Tres generacions que esperem que sállargui molt més en el temps amb lárribada dels meus néts, el Carles, la Carlota i la Natàlia.Hem volgut donar un nou aire a la taverna incloent noves tapes, però sense deixar de banda els tradicionals musclos al vapor del nostre Delta que ens han simbolitzat al llarg de tants anys.La nostra Taverna és molt antiga però al mateix temps, ha sabut posar-se al dia amb les xarxes socials, obrint un compte de facebook (www.facebook.com/tavernapilara)

on es pot estar al corrent de les últimes novetats i on es poden compartir fotografi es i/o vivències viscudes en aquest antic i típic establiment del nostre poble. És a través dáquesta xarxa que ens ha arribat un escrit dúna clienta que considero digne de compartir ja que sou vosaltres, els nostres clients, els que ens heu donat el privilegi déstar oberts durant aquests 75 anys i esperem que molts més. "Cuando uno viaja y conoce sitios nuevos, quedan en su interior, fotografías personales del lugar, de su gente, de sus costumbres, de su aroma y de su gastronomía que hacen que uno lo lleve siempre en el corazón y quiera volver.El Delta del Ebro es un sitio especial, precioso e inspirador, pero mi fotografía personal, mi recuerdo especial, viene de la mano de un sitio en LÁmpolla donde tradición, gastronomía y buen hacer van de la mano.Frente al puerto de LÁmpolla, con el aroma y el sonido del mar como telón de fondo, descubrimos "La Taverna Pilara". Una taberna familiar, discreta (sin un rótulo que la anuncie) y con muchos años. 75 años nos comentan. Ahí es nada.Estos años de historia avalan su saber hacer. Un negocio familiar que ha sabido conjugar la tradición de las tapas con la modernidad. Allí se puede saborear, sentados frente al mar y en un ambiente relajado, exquisiteces tales como los berberechos de Galicia, chorizo de León, secallona, "barreja", mojama, mejillones del Delta y un largo etcétera.


Todo regado con un buen porrón de vino de Terra Alta, copas de cerveza o la característica jarra de vermouth con sifón de los de antes, de los que sólo se ven en lugares exclusivos. (Por cierto, uno de los mejores vermouths que he saboreado en toda mi vida... sin exagerar).Un sitio donde están a gusto tanto locales como turistas y extranjeros. Un sitio para volver, para recomendar y sobre todo, para disfrutar." Alejandra Perroni L'Ampolla i la Seva Gent-I i II."Alguns, dintre d'aquells temps de recent postguerra mirarien de començar a establir-se pel seu compte, així ho faria Pilar Piñana Roig, coneguda com “la Pilara”, qui obriria una mena de taverna en front al varadero de la platja de les barques, lloc que es convertiria pre-ferent per la gent de la mar que veurien en aquell local el lloc idoni per passar l'estona gaudint d'un gotet o un porronet de vi, això quant no portaven pel matí un tros de pa i una sardina per l'esmorzar. Aquell, establiment poc a poc, aniria ampliant un ventall culinari tradicional mariner de l'Ampolla, aquells bons i gustosos aplecs mariners començarien a donar els pri-mers fruits envers a aquells anomenats primers turistes, on la degustació dels musclos de roca del terreny, el peix freixit, el peix en suc i, la paella nostra, donarien nom a la bona cuina de l'Ampolla. La cuinera seria Teresa Piñana Roig coneguda com “la Pequeña”. Enrique

Cabrera, marit de Pilar Piñana Roig "La Tia Pilara" en un dels bolletins de festes majors, anunciava: Refrescos y vinos del país

los encontrará aquí comoen París; y para que loprueben Vds., se convencerán,en la taberna de Enrique Cabrera.

Aquell petit establiment dit taverna, “Casa Pilara” avui dia encara resta obert al públic, sent un establiment tradicional de l'Ampolla. On és regentat pel seu fi ll Enric Cabrera Piñana “Enriquito” i la seva esposa Carme Comí Cabrera “Carmensín”. A dia d'avui, i dintre d'aquests 75 anys, no tinc més que sumar-me a aquest 75 anys aniversari, un grapat d'anys al servei d'un establiment referent per al poble de l'Ampolla.Felicitats i endavantJorge Martínez CabreraNo cal afegir res més. Només agrair a tots els que han fet possible que poguéssim arribar a aquest 75è aniver-sari i en especial a Alejandra Perroni i a Jorge Martínez Cabrera, escriptor i recopilador de la història del nostre poble, per les seves paraules.Esperem veure´ls aviat per "La Taverna Pilara".

ENRIC CABRERA PIÑANA


PAISATGES URBANS DE L'AMPOLLAQUE JA SÓN HISTÒRIA

Guillem Comí L'ENCERAT o LA PISTA

L’Encerat va ser un espai de domini públic construït a mitjans del passat segle en terres guanyades a la mar destinat a assecador de xàrcies i habilitat com artèria viària per a connectar el trànsit rodat entre els dos extrems marítims-terrestres del poble. L'explicació etimològica del topònim no està justifi cada ja que el vocable “Encerat” té diversos signifi cats, però tots ells, relacionats amb la cera. Per tant cal suposar que, per interpretació espontània, se li hagi donat vulgarment a la paraula una relació amb una altra de distint origen provocant un evident canvi semàntic. Cap la possibilitat que l’origen de la paraula, fruit d’un castellanisme, faci referència a “acera”: vora de carrer enllosada destinada al trànsit de vianants. Altres apel·latius molt populars però que caracteritzen molt més el nom són La Pista i Lo Replà.

La construcció d’un equipamentpels pescadorsImpulsat per l’autoritat portuària de l'època, el procés de construcció de l’Encerat, La Pista o Lo Replà va

inspirar-se en la fi nalitat de dotar als pescadors de l’Ampolla d’un emplaçament per a servei exclusiu de la fl ota pesquera. Es tractava d’una esplanada for-migonada en forma de L d’una superfície perimetral aproximada de 800 m2 adossada al port pesquer en construcció i connectada amb la nova llotja de venda del peix, la fàbrica de gel i els magatzems on els pescadors podrien guardar els seus equipaments i subministres. Aquesta important inversió pública formava part d’un mateix projecte, que un cop executat, va trastocar una part emblemàtica del front litoral de la localitat. En l’àmbit econòmic la construcció de l’Encerat va jugar un paper clau per a la marineria de l’Ampolla ja que amb anterioritat els pescadors havien d’utilitzar per assecar i estendre les seves xàrcies, per evitar que es podrissin, unes estructures cilíndriques i llargueres de fusta denominades “asporgs” que instal·laven al grau de la platja de les barques. L’ocupació d’aquesta àrea marina va canviar de forma dràstica la seva fi sonomia prèvia. Un dels ho-

ritzons mediterranis més innat va experimentar una profunda metamorfo-si i es va integrar al teixit urbà com un lloc ample i espaiós al que afl uïen di-versos carrers importants del poble. D’immediat acabà convertint-se en el nexe d’unió entre el nucli vell de l’Ampolla i el sector de la Barceloneta i amb els pas del temps en l’eix neuràlgic de la vida social ampollera. Si el paisatge urbà és una de les senyes patrimonials de la identitat mediter-rània, el panorama pri-migeni que va precedir a l’Encerat era el seu paradigma epònim.

L’AMPOLLA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX. Paisatge original que va precedir l’Encerat retratat pel gran fotògraf i documentalista català Josep Salvany. Arxiu: Damià Capera.


Popular puntde trobadaSense pretensions, l’Am-polla va seguir un pro-cés paral·lel a la pròpia confi guració o estructura de les poblacions medi-terrànies, les quals van tenir com a base els tra-çats geomètrics que van crear llocs de trobada, com places, passejos o mercats. Fruit d’aquesta cultura arquitectònica, l’Ampolla va acabar con-vertint aquest paratge mariner en l’epicentre de la convivència de tots els ampolleros i en un element d’atracció i inter-canvi de tots els ordres ja fossin econòmics, socials, polítics o culturals. Cada poble té un carrer o un passeig que destaca entre els demés i en el cas de l’Ampolla aquest era l’encerat. Des del moment que va néixer es va con-vertir en el Passeig carismàtic de l’Ampolla. Discorria entre la plaça del Barranc i la platja de les Barques. La fama d’aquest racó de poble gairebé sempre anava associada al bullici que hi havia durant els mesos de l’estiu a qualsevol hora del dia. A les nits caniculars l’avinguda era plena de gent fi ns passada la matina-da. L’Encerat era el nucli superfi cial de l’Ampolla en el que es concentrava tota l’activitat popular i com a valor afegit presentava importants atractius paisatgís-tics. La seva privilegiada ubicació permetia deleitar-se amb les pintoresques visions que brindava la badia de l’Ampolla i el delta de l’Ebre per a extasiar la vista de transeünts i vilatans. El punt culminant o el seu apogeu va coincidir durant en els seus primers anys de vida. És a dir, durant la dècada dels 60 del segle passat. En l’actualitat la seva importància cívica ha decaigut per l’auge d’altres carrers o places de la localitat. Des que l’Ajuntament va dotar aquests espais d’equipaments, serveis i mobiliari urbà l’encerat va deixar de ser el centre superfi cial aglutinador de l'activitat socioeconòmica de l’Ampolla. Encara avui, tanmateix, els rastres que resten d’aquest evocat indret són innegables. Al ser lloc d'intens trànsit i epicentre radial de les vies d’ac-cés a la població, per a qualsevol visitant o habitant de l’Ampolla també s’ha convertit, junt amb la plaça del Barranc, en zona de trobada i de reunions.

Encara que no hi hagi un motiu concret que ho jus-tifi qui l’encerat sol ser un punt de referència per a quedar amb algú.

Espai d’activitats lúdiquesAquest lloc entranyable i tan representatiu durant molts anys va aplegar les tradicionals festes patronals de l’Ampolla. En aquells temps tota una àmplia gamma d’espectacles a l’aire lliure tenien com a marc incom-parable l’encerat. Les nits d’estiu eren amenitzades per les més destacades orquestres nacionals, les quals es lluïen a l’escenari o “tablado” que s’instal·lava a un extrem del recinte. Combats de boxa. Espectacles teatrals i de “varietés”. Rondalles. Balls de revetlla. Concerts musicals. Jocs típics. Exercicis recreatius. Atraccions infantils. Casetes de fi ra. Tómboles i una llarga i inacabable lletania d’activitats d’oci. El poble acudia massivament portant les seves cadires de casa per acomodar-se durant les celebracions. A escala local, el lloc signifi cava per als ampolleros allò que per als antics grecs era l’àgora: un centre d’activitat social, un lloc de reunió, una plaça pública. A més a més, aquest entorn singular els pescadors i pagesos de l’Ampolla l’omplien de tipisme i color. A l'acabar la trilla, els arrossaires, per assecar l’arròs de la humitat, l’escampaven amb un rascle al llarg i ample per L’encerat”. Els peus descalços feien de llau-radora i anaven formant solcs per damunt la superfície estesa. Els peus passaven en diferents direccions al llarg de la jornada. Un dia assolellat amb vent sec

L’ENCERAT EN LO SEU ESTAT ORIGINARI. Aquesta obra portuària va construir-se per dotar als pescadors locals d’un espai per a ús exclusiu de les seves activitats. Arxiu gràfi c: Damià Capera.


IMATGE ACTUAL. L’Encerat convertit en una avinguda urbana que porta el nom del promotor de la seva transmutació, l’exdirector de Ports de la Generalitat, Ramon Pous i Argila. Foto: Joan Esteve.

podia ser sufi cient per a un bon secat. Després s’en-vasava en sacs i s’emmagatzemava per a ser ve-nut. Una altra estampa peculiar la protagonitzaven els pescadors amb l’assecament de xàrcies i remendant els rossegalls. En aquella època plena de costums i tradicions dignes d’estudi de la ciència etnològica hauria estat una normalitat que l’Ajuntament del Pere-lló hagués protegit el lloc declarant-lo “Patrimoni oral i immaterial del municipi”. No es tractava de preservar els edifi cis que rodejaven l’encerat, malgrat tenir en l’aspecte arquitectònic un important valor, sinó que el patrimoni a conservar era tot el que passava en aquest racó de poble.

El principal pol d'atracció d’importantsactivitats Amb l’arribada del turisme el panorama que es con-templava del paisatge al·ludit va anar canviant len-tament. Els quadres costumistes es van anar relegant poc a poc del seu marc indissociable desplaçats per la impetuositat de la nova economia emergent. Les terrasses de les cafeteries vora mar es van obrir pas i van explotar comercialment els paratges de vora mar per recrear els seus clients amb la fresca divina i captivadora del Mare Nostrum. Malgrat el canvi d’aspecte que al seu dia l’encerat va

comportar per a la imatge tradicional de l’Ampolla i durant els anys que va perdurar es convertí sens dubte en el principal pol d’atracció de la localitat. L’actua-ció dels promotors d’aquest equipament mariner, de facte va donar origen a un petit passeig marítim que obria majestuosament els horitzons del poble fent-lo més bonic i més habitable. Un mirador mediterrani en el que la natura, el port del Fangar, la badia de l’Ampolla i el delta de l’Ebre embargaven l’ànima per un sentiment d’admiració contemplativa. El grandiós espectacle dels temporals de llevant que regularment s’oferien en els dies hivernals i la fúria dels colls de mar batent i inundant l’Encerat són evocacions difí-cilment oblidables. Tot i així el litoral urbà ampollero ha estat subjecte a canvis radicals en les seves formes mediambientals degut a les infraestructures que s’han construït en els últims anys. Però és amb l’adveniment del nou Ajun-tament que l’Ampolla experimenta un gir copernicà provocat per una política d'eliminació de part del patrimoni ancestral del municipi per altres models paisatgístics. Aquestes transformacions s’han efectuat com a suport de serveis per a la pràctica turística de sol i platja, complementada amb la construcció d’un port nàutic que han canviat de forma irreversible l’estampa tradicional del nostre poble.


COSES NOSTRESLa idea nacionalista és una idea progressiva i difícil, pròpia de voluntats molt fermes. És un misteri saber per què hi ha persones que inevitablement se senten nacionalistes i altres altrament, com antinacionalistes. Com tota idea difícil, li costa arribar a la població tot i que la gent porta el nacionalisme en el subconscient. Les masses, sempre més reaccionàries del que sembla, es mouen amb una gran peresa mental, necessiten per ésser polititzades, alguna idea molt simple, generalment qualsevol "ANTI".

Quan es parla del seny, es diu que si a un català no se’l treu de polleguera, adopta generalment la línia de la mínima resistència; afl uixa i amolla, per satisfer els seus sentits, el seu benestar i fi ns i tot el seu egoisme d’ésser privilegiat per la natura.

El seny és una cresta del caràcter català i ha esdevingut una característica peculiar, un tret original, mitifi cat per gent del país i per gent de fora. Què és el seny...?, la reducció de la realitat de la vida als nostres interessos immediats; és, apamar la terra abans de trepitjar-la; és, abstenir-se d’aprofi tar les ocasions favorables per témer d’allargar més el braç que la màniga; és, repetir-se que no es pot dir blat que no sigui segat, garbellat i al sac ben lligat; a la fi , és ésser realista i fugir de cabòries.

El seny no dóna una lògica d’acord amb el món real, que evidentment es percebuda, sinó una tendència al compromís amb el perill de derivar cap a la vanitat confortable. Retenim avarament les nostres emocions, fi ns i tot les mes

fi nes, per no comprometre les possibilitats immediates de pau i prosperitat. –“No t’hi emboliquis”-, aquesta sembla la divisa del seny davant qualsevol conjuntura vital. I, per embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i clau les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat aparent i esquerpa, mentre casa endins, conreem el jardí dels refi naments mes insospitats.

No obstant a aquest seny que el tòpic atribueix al poble català i que ens fa creure que som el poble mes conservador i tradicionalista, la història ens presenta un nombre importat de gestes subversives que denoten un ferment revolucionari que portem a dins. La qüestió religiosa, els problemes polítics, les discòrdies econòmiques i socials han anat generant tota una sèrie d’onades revolucionaries.

La Història ens diu que Catalunya ha viscut en els darrers 500 anys, onze revolucions importants, tot un rècord comparat amb altres països europeus que no han passat de set o vuit. Encara, que les revolucions angleses i franceses han pesat més en l’esdevenidor de la humanitat que les catalanes (els catalans en la majoria dels fets, hem perdut les ocasions, el temps i els esforços, sempre volent arreglar Espanya més que, pensant en Catalunya directament).

Rebels o revolucionaris, l’engrescament i la rauxa del poble català és un contrapunt per qüestionar la reputació del tarannà pacífi c atribuït als catalans.

Lluís Bultó i Antolín ciutadà de l’Ampolla


Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Individual de Tarragona29-11-2015Guasch(2257)-Bru(2312)[Última partida del Provincial de Tarragona on necessitava la victòria per proclar-me campió. D’aquesta manera havia de buscar al màxim una partida a la meva especialitat, llarga i complicada.]1.d4 e6 2.Af4 Cf6 3.e3 b6 [India de dama.]4.Cf3 Ab7 5.Cbd2 c5 6.Ad3 Ae7 7.0–0 0–0 [Estructura típica de negres per tal d’evitar canviar peces.]8.c3 cxd4 [No s’ha de deixar fer e4 amb facili-tat.]9.exd4 d6 10.h3 [Donant-li un refugi a l’alfi l.]10...Cbd7 11.De2 Te8 12.Tfe1 a6 [Jugada necessària. Tot i limitar l’lalfi l de b7 i la torre de a8 perquè han de defensar aquest peó, controlo la casilla b5 per si vol arribar el seu alfi l.]13.Cg5? [13.Ce4 Cxe4 14.Axe4 Dc7 Les negres estan sòlides i de cara un fi nal poden tenir un lleugeríssim avantatge.]13...Cf8 14.Cge4 Cd5! 15.Ag3 Cg6 [Pre-parant l’entrada a f4.]16.c4 Cdf4 [Avantatge per negres ja.]17.De3 e5!! 18.Af1 f5 [Agafant espai i amenaçant guanyar material.]19.Cc3 Ce6!! [Molt bona. Deixant pas al peó de f i amenaçant f4.]20.d5? F4 0-1 Les blanques van abandonar després d’aquesta jugada. Mogui on mogui la reina serà tocada per un moviment del cavall de e6 i posteriorment cau l’alfi l de g3. La partida no va ser llarga però no es van canviar peces i això la va fer complicada.Així vaig guanyar un campionat important. Tot i que, evi-dentment, les partides les vaig jugar sol, estic segur que

no hagués guanyat el torneig sense aquelles persones que cada diumenge al matí estaven impacients perquè sonés el telèfon i rebre notícies meves. Finamelment també agrair al meu company de cotxe per portar-me cada diumenge i animar-me abans i durant de cada partida.Posició fi nal

Fotografi a apareguda a "La Vanguardia" el 18 de novembre de 2015

Bon humor - Acudits - Facècies - Comicitat

One moment, please! La xuleta del meu discurs s'ha esborrat de la meva mà. Ara què dic?


Lo dit a l'ullPensament dividit al 50%A la república Argentina, fa pocs dies, ha guanyat les eleccions en segona volta un dels partits polítics que es presentaven, amb el 50'2% dels vots. A l'oposició ro-mandrà l'altre partit, el no guanyador, amb el 49'8%, dels vots. Què vol dir això? Doncs que el país està dividit exactament en dues meitats. Una meitat pensa aixines i, l'altra, aixanes.A la república de Portugal, fa pocs dies, es troba en disposició de formar govern un grup de partits polítics de tendència esquerrana. Una coalició socialista/comu-nista, en diuen. Aquests benvolguts senyors, encapçalats per l'Antoni Costa totalitzen el 51% de la força i, a l'oposició, hi serà la dreta d'en P. Passos Coelho, uns també benvolguts senyors que sumen el 49% restant. Què vol dir això? Doncs que el país està dividit, ni més ni menys, que en dues meitats. Una meitat pensa en roig i l'altra meitat, en blanc.Als republicans EEUU el demòcrata Barak Hussein Obana ja fa set anys que és el president del país, però en tot aquest temps no ha pogut tirar endavant cap pro-jecte important. Elss eus rivals republicans al Congrés i a la Cambra de Representants, li bloquegen tot. Què vol dir això? Que el país fa set anys que està absolutament divi-dit al 50%. Una meitat pensa aixines i, l'altra, aixanes.A la gran majoria de països passa tres quartos del ma-teix. Hi ha investidures lentes i feixugues. A Bèlgica van estar-s'hi 2 anys sense govern i sense primer ministre. I és que els parlaments estan cada cop més dividits i, per si això no fos prou, es troben massa fraccionats. Fins i tot, és probable que s'arribi un moment en que 135 diputats pertanyin a 135 partits polítics diferents. De moment, ara –i mentre no hi hagi segones voltes, dins d'una repúbli-

Manel Aguilar i Vallcorba

ca– el guanyador a les urnes ha de fer mans i mànigues, giragonses i cabrioles per tirar endavant programes i projectes. De vegades pacta amb l'enemic injuriador, i s'empassa les pròpies idees i les il·lusions del poble.Per arribar a poder ser investida presidenta de la Jun-ta d'Andalusia, la inefable Susana Díaz, va tardar mesos i, si s'hagués passat de comptes, se li hauria covat l'arròs, amb l'obligatorietat de convocar noves eleccions. Però, fi nalment, va estripar el programa progressista dels socialistes –el seu partit– es va abaixar un parell de peces de roba i, ves per on, pactà i va fer coalició amb els no menys inefables Ciudadanos, ocasionant un gran digust als seus fi dels militants. Tot per a poder seguir ocupant la poltrona de comandament.Hi ha un país veí, molt prop del nostre, que ha convocat eleccions a les dues cambres, l'alta i la baixa. Alguns par-tits dels que es presenten –autèntics dimonis escuats– per tal d'afavorir l'immobilisme o per anar encara més cap enre-re, són capaços de pactar amb d'altres fumejants diables.En canvi, a Catalunya tenim majoria absoluta indepe al nostre benvolgut Parlament –per cert, el parlament més antic d'Europa, juntament amb el de Wetminster, a Londres– i a la darrera consulta participativa del ja lle-gendari 9-N, el 78% dels votants es van decantar per l'opció de construir un estat sobirà propi, i només el 22% es va inclinar per seguir igual, és a dir perquè segueixin enganyant als nostres fi lls i néts com ens han enganyat a nosaltres.I a la població de l'Ampolla, tampoc no ens podem queixar. Ans al contrari, hem d'anar donant saltirons pels carrers del poble més bonic: de cada 10 persones que ens trobem per les seves avingudes i places, 14 van votar indepe.

Natura i Fauna · Pàgina 38

La Grua comú (Grus grus)Castellà: Grulla común, Euskera: Kurrillo, Portuguès: Grou, Francès: Grue cendreé, Italià: Gru, Anglès: Crane, Alemany: Kranich.CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Au de 113 – 115 cm. d’al-çada, tipus cigonya pel seu coll llarg, potes també llargues i de comportament majestuós. L’adult és gris fosc amb una distintiva ratlla blanca corbada des dels ulls, els quals són rojos, fi ns a la part superior del coll, realçada pel negre de la cara i la gola. També presenta una taca vermellosa dalt del cap que la distingeix de les demés espècies de grues. En vol es distingeix perquè el cap, el coll i les potes es troben en una posició més baixa que la línia del cos, ales molt llar-gues acabades en una espècie de dits de color negre igual al de la cua, amb una envergadura de 240 cm. Quan ascendeix presenta un aleteig potent, en canvi, quan vol aterrar, ho fa planejant tota l’estona, per poder estalviar energia. La cua està formada per plomes molt més llargues que les del cos, propi de totes les aus de la seva classe. El seu pes sol ser d’uns 6 kg., el bec mesura entre 9 i 11 cm segons individu i ambdós sexes tenen el mateix aspecte. Camina lentament amb gallardia amb els cos estirat, quan s’alarma adopta una postura arrupida de distracció; i una de les seves particularitats és la “dansa” de festeig.Dos cops a l’any els adults muden les plomes abans de les migracions i resten 6 setmanes sense capacitat de volar (temps que aprofi ten per criar als pollets) fi ns que els hi tornen a créixer. EDAT: Els juvenils o de primer any encara no tenen el dibuix vermell dalt del cap com l’adult, tenen el coll i el cos d’un ocre arena i la capa o llom a mig desenvolupar. Això els fa fàcils de distingir dels adults. L'esperança de vida és d’uns 40 anys. ALIMENTACIÓ: És una espècie omnívora que consumeix una gran quantitat de vegetals, com ara: arrels, tubèrculs, tiges, fulles, fruits i llavors, bellotes i olives. També formen part de la seva dieta en època de cria animalets petits com poden ser: insectes, cargolets, llombrius, amfi bis, petits peixos i rosegadors. Busquen l’aliment tant a terra com en aigües

somes que sondegen amb el bec a la recerca d’organismes comestibles. No són una plaga per als pagesos, ja que solament consumeixen el gra que cau a terra en època de recol·lecció.PROCÈS REPRODUCTIU: Com totes les grues, la grua comú estableix parelles monògames de per vida, sols si un membre de la parella mor el que queda intenta formar nova parella a l'any següent, encara que les parelles estan juntes durant molts anys, realitzen el mateix ritual de festeig cada prima-vera. Els rituals de festeig són danses molt espectaculars amb una immensa varietat de postures sincronitzades a la perfecció. El festeig comença quan el mascle segueix a la femella amb vanitat i marcant el pas vàries vegades fi ns que la femella fa un crit i el mascle la segueix amb un cant com si fos de trompeta i amb una postura similar a la de la femella, aquest ritual dura bastant de temps, fi ns que arriba la cúpula. NIUADA: El territori de niuada és molt extens en funció de l’hàbitat local. La grua comú sol embrutar-se de fang o de vegetació podrida per camufl ar-se amb l’entorn del niu, el qual és construït entre vegetació palustre vora l’aigua. La fe-mella prepara el niu amb un muntó gran de fulles i vegetació del voltant, que la mateixa parella pot utilitzar diversos anys seguits. La posta consta d’entre dos i quatre ous.INCUBACIÓ: Realitzen una sola niuada de maig a juliol, si la primera niuada es perd poden realitzar una segona al cap

Natura i Fauna · Pàgina 39

de dues setmanes. La incubació es prolonga durant un mes i la realitza principalment la femella, encara que ocasional-ment el mascle també hi col·labora. Si s’atansen depredadors immediatament són atacats per ambdós individus. El primer poll que surt del l’ou queda baix la custòdia del pare i el segon que naix dos dies més tard baix la custòdia de la mare. Aquests polls ja podran córrer passades 24 hores de sortir de l’ou i si detecten perill es queden immòbils. Passa-

des nou setmanes ja són capaços de volar curtes distàncies. Mentre cuiden als fi lls, els pares perden la capacitat de volar perquè canvien les plomes. La migració següent els joves ja la fan amb els pares. La maduresa sexual l’adquireixen entre els 3 i els 6 anys. Les més conegudes són: La Grua comú, Grua damisel·la, Grua coronada.

Paco Cabrera Curto

Les 2 trinxeresSón tres quarts de nou del matí. Juanitu, net i polit, està a punt per anar a complir amb les seves responsabilitats diàries de patriota com cal –això creu ell– i només li man-ca penjar-se l'escopeta a les espatlles i cordar-se la cartu-txera. Ah!... i acomiadar-se de la Cinta.

– Ja te'n vas, Nitu? Doncs que et vagi bé. Encara se-gueixes amb la teva dèria... de 10 a 12 a la trinxera de dalt, i de 4 a 9 a la trinxera de baix?

– Sí, Cinta, sí. No puc oblidar que un meu avi era cor-dovès, de Cabra. I que em sento un 28% andalús i un 72% català. Per tant, de 10 a 12 amb els uns i de 4 a 9 amb els altres.

– Mira que n'ets de carallot, Nitu. Ahir matí vas ferir al braç en Miquel i per la tarda éreu junts a la mateixa trinxera. No creus que hauries de tenir un criteri cohe-rent i assenyat i no fer rucades? Ets l'únic del poble que dispara contra els uns i contra els altres.

– Però, Cinta... si ja ho hem parlat moltes vegades. Si jo penso així...

– Escolta'm un cop més, Nitu: ni tu ni ningú pot pensar, alhora, de dues maneres diferents. No es pot pensar com un palestí fanàtic suïcida i, al mateix temps, pen-sar com un jueu radical ortodoxa. No es pot pensar com un acèrrim sindicalista de base pobre com una

Manel Aguilar i Vallcorba

rata i, ensems, pensar com un corrupte empresari multi-milionari. Que no ho veus?

– Sí, tot el que vulguis, Cinta, però a mi em tira la sang andalusa del meu avantpassat. Per això faig 2 horetes a la trinxera de dalt i 5 a la trinxera de baix.

– Bé, tu mateix. Algun dia, quan et facis gran, te n'adonaràs del ridícul que fas davant els demés. No es pot ser seguidor del Betis i, al mateix temps, seguidor del Sevilla. Nitu, has d'escollir. Això no pot seguir així! Si els teus propis fi lls t'ho diuen cada dia. I si tries anar tota la jornada a la trinxera de dalt, doncs et res-pectarem la crida que et fa la sang, encara que no ens agradi. Però el que ara dius i fas, és una pura hipocre-sia d'aparences. Hauries de ser valent i proclamar la teva única, autèntica i indissoluble nacionalitat: la que sigui.

Aquell mateix dia, el Juanitu va defensar la trinxera de dalt de 10 a 12 –com sempre–, però, a la tarda, defen-sant la trinxera de baix, de 4 a 9, va rebre una perdi-gonada als ous que li va fer recordar-se'n del seu avant-passat per la resta de la vida. I per fi , va triar una única manera de pensar. I és que no es pot pensar, alhora, de dues maneres diferents. Una en clau d'aquí i, l'altra, en clau d'allà.

Retalls de Premsa · Pàgina 40

Temps per la nostàlgiaTemps per la nostàlgiaGuillem Comí

LA VANGUARDIA - 25 de noviembre de 1915Nuestras playas han sido teatro estos días de un horroroso naufragio. El sábado último, por la tarde, cuando el temporal era más violento embarrancó en la playa, frente á la «Illa del Mar» y de las antiguas Salinas de Bomba, entre al puerto de El Fangar y las golas del Ebro, el bergantín Soberano, de la matrícula de Barcelona, que, cargado de jabón, madera, bocoyes vacíos y otros géneros, se dirigía hacia Málaga.La tripulación pidió auxilio, pero desgraciadamente el encar-gado del faro cercano miraba impotente, sin poder comunicar-se con tierra la lucha de] barco con el temporal, y luego, de la tripulación con el hambre, el frío y el oleaje, que barría la cubierta del bergantín. No se explica cómo desde La Ampolla y otros sitios cercanos, no vieran el naufragio y las señales demandando auxilio de la marinería en las bergas; el caso es, que hasta el lunes no tuvo noticias del naufragio el ayudante de Marina de ésta por el alcalde de Ametlla.El lunes, por la tarde, desde San Carlos de la Rápita nos tele-fonearon que allí se decía que un buque de tres palos había naufragado en El Fangar, y que hasta aquella hora el temporal no había permitido acudir en su auxilio, y que había salido una barca del «bou» . Al llegar el ayudante de Marina, don José de Romero, a la Ametlla, ordenó que saliese una pareia del «bou» hacia el lugar del naufragio, saliendo él á pie por la orilla del mar, lloviendo y con barro hasta las rodillas. Al llegar las barcas al sitio del accidente, un espectáculo horro-roso se ofreció á su vista; de doce que eran los tripulantes de la embarcación ocho habían fallecido de inanición y de frío; tres cadáveres estaban amarrados aún en las vergas y palos, pudiéndose salvar a los otros restantes.Los fallecidos son: El patrón, Ricardo Cuenca; el piloto, Ramón Agustí; el agregado Antonio Escudero, y los marineros Ricardo Cuenca, Juan Fernández Solmes,’Francisco Mínguez Sánchez y Juan Sala Prades. Los salvados son:Juan Sala Prades, Ángel Fernández Solmes, Francisco Mín-guez Carreras y Pascual Mercader Sánchez. Estos cuatro fueron llevados en las barcas á La Ametlla, donde recibieron toda clase de auxilios y cuidados, especialmente del ayudante de marina de la sociedad de pescadores. Inmediatamente don José Romero encabezó una suscripción con veinticinco pesetas, para los supervivientes y familias de las víctimas. Esta madrugada, en el tren-correo, ha llegado á esta ciudad, de paso para La Ametlla, el armador del bergantín naufraga-do, don Antonio Montesinos. La tripulación era, en su mayoría, de Torrevieja. La impresión que dicha desgracia ha causado en los pueblos cercanos de la costa, ha sido de profundo descon-suelo, pues no hay recuerdo de otro naufragio en aquel sitio.Se lamenta que el teléfono de esta ciudad que llega á La Cava, La Ampolla y San Carlos de la Rápita, no esté unido al faro de Buda, pues de este modo los náufragos hubieran recibido auxilio inmediato. Se hacen grandes elogios del ayudante de Marina, así como de los pescadores que contribuyeron al

salvamento. Posteriormente dicen de La Cava y La Ampolla que aquellos pescadores y labriegos, al ver encallado el barco á doscientos metros de la playa, daban gritos, encendieron hogueras y hacían señales á los náufragos para que se arro-jasen al agua, que ellos les auxiliarían, pero no se atrevieron, pues aunque había sólo unas tres brazas de fondo, el mar estaba muy alborotado.

Diario de Tarragona - 07 noviembre 1917El Consulado de Italia de esta plaza recibió ayer noticia de que había embarrancado un vapor de su nación en las inme-diaciones de la playa de La Ampolla. El Sr. Orovio telefoneó al capitán dél remolcador que está dedicado al salvamento del «Fer», para que le prestara auxilio. Disponiendo, por otra parte, que saliera para el lugar del siniestro marítimo el secre-tario del Consulado D. Fausto Carbó a fi n de dar las órdenes convenientes para el socorro de la tripulación. Crease será fácil poner a fl ote el buque. Este parece ser el «San Giorgio», que con lastre se dirigía a Inglaterra para cargar carbón. Está embarrancado a media milla de tierra en el punto conocido por el Fangar (Ampolla).

LA VANGUARDIA - 18 de noviembre de 1917Han regresado de Madrid las comisiones de Tortosa y de Amposta, cuyo viaje motivó las gestiones que debían hacerse para recabar del Gobierno cambios respecto á los decretos de mayo, julio y septiembre, referentes á la tenencia, venta y circulación por el interior de España de las mercancías de prohibida exportación, así como también obtener mayor canti-dad de material ferroviario para las estaciones de esta región.Dichas comisiones, presididas por la representación de esta Cámara de Comercio, regresa bastante satisfecha de su viaje, por haber obtenido del Gobierno la pronta aparición de un nuevo decreto modifi cando las anteriores disposiciones restrictivas, en el sentido de dar mayores facilidades posibles dentro de las anormales circunstancias que se atraviesan á la tenencia, venta y circulación por la nación de aquellas mercancías, entre las que se hallan comprendidas el arroz, aceite, algarrobas, harinas y otros productos de esta región. En cuanto á los transportes ferroviarios, en las visitas hechas al director general del Norte, señor Boix; al presidente del Comité de Transportes, señor Valenciano, y al señor Barcala, director de Obras públicas, se obtuvo la promesa de que se aumentaría la expedición de mayor cantidad de vagones para las estaciones de Tortosa, Santa Bárbara, Amposta y Ampolla, y así también otras disposiciones facilitando la descongestión de las estaciones de esta región.

Diario de Tarragona - 30 noviembre 1922La Compañía «Riegos y Fuerza del Ebro» ha iniciado los trabajos de conducción de fl uido eléctrico hasta la estación de Amposta-Aldea, para dar el alumbrado a la barriada de «Pa y Trosos», desde donde irá extendiendo la luz por todo aquel extenso caserío, llegando hasta Ampolla.

Retalls del Poble · Pàgina 41

Fotos de la col·lecció fotogràfi ca “Imatges d’un temps 1950-1970” d’Andreu Capera

Viatges · Pàgina 42

La Marinadavolta el Món

Gemma, Pere i Juani el passat 28 d'octubre a la Plaça Tiananmén de Beijing. Xina

Aquell que vulgui un Cap d’Any diferent i vindre a sopar al Casal ha d’apuntar-se abans del dia 28 de desembre a les dependències de l’Ajuntament.

No oblidis de portar el menjar així com els estris que necessitis.

Vine a l’Ajuntament i t’informarem!!!

Nutrició · Pàgina 43

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

La carn i els derivats, alarma social?

A fi nals del passat mes d’octubre es van publicar diferents notícies sobre els efectes perjudicials de les carns vermelles i processades provocant però una alarma social important. És per aquest motiu que aquest mes volem posar especial atenció a aquesta notícia i a aquest grup d’aliments. L’agència Internacional per la Investigació del Càncer (IARC) ha publicat un informe sobre els riscos del consum de carn vermella i processada, entenent com carn processada (hamburgueses, salsitxes, botifarres, xoriç i derivats). Com a Dietista-Nutricionista, comu-nicar-vos que aquest informe no suposa cap novetat que els professionals no coneguéssim, tot i que aquest cop s’ha pogut demostrar científi cament. Tanmateix, remarcar que el que es recomana és se-

guir una alimentació variada i equilibrada, seguint la dieta mediterrània i en conseqüència disminuir el consum de carns vermelles i processades, les quals s’aconsellen de manera ocasional. No però eliminar-les completament, en el cas de la carn vermella, a no ser que hi hagi un problema de salut associat, ja que contenen proteïnes d’elevat valor biològic, ferro, zinc i vitamines del grup B.En referència a les carns processades, hem de tenir en compte el seu elevat contingut en sal, en nitrats, en greixos i en altres additius que fan que siguin poc recomanables abusar-ne.Per més informació i assessorament, estem a la vostra disposició www.alimentant.com o al 626 02 33 40.

Notícia · Pàgina 44

Èxit de participació a la I Marxa Nit de les MifesEl passat 30 d’octubre, a l’Ampolla, es va celebrar la primera edició de la Marxa Nit de les Mifes, que va estar organitzada per l’Assemblea Territorial de l’Ampolla per la Independència. El punt de sortida va ser la Plaça Gonzàlez Isla, on, els més de 130 participants de diferents edats, van recollir les acreditacions i van rebre les instruccions per començar l’aventura.El recorregut estava dividit en dos itineraris, un d’una distàn-cia més curta (5km) i l’altre amb una distància més llarga (7km). Ambdós rutes, que eren per camins de muntanya, tenien el mateix punt de sortida i d’arribada i els partici-pants cercaven el mateix objectiu: seguir les Mifes que es trobaven al llarg del camí, i les quals marcaven l’itinerari per arribar a la masia dels Garridells, on hi hauria el fi nal de la festa.Els participants, equipats amb llanternes, van anar sortint esglaonats per petits grups d’entre 10 i 15 persones a mesura que anaven arribant al punt de sortida. Pel camí van poder agafar forces amb un got de caldo calent que s’oferia als punts d’avituallament durant la marxa. Un cop s’arribava a la meta, per als més petits hi havia contacontes

sota la llum de la lluna plena que tampoc va voler perdre’s la festa. Quan tots els grups van aconseguir arribar a la masia dels Garridells, ja estava tot ben preparat perquè cadascú es cuinés el sopar. Hi havia per escollir un variat de carn, que cadascú es rostia al seu gust, pa amb tomàquet i per seguir les tradicions de la Castanyada, no hi podien faltar moniatos i castanyes a la brasa. Per amenitzar la vetllada, es va fer una petita representació, a càrrec d’alguns mem-bres de l’Assemblea Territorial de l’Ampolla, d’històries de bruixeria que van tenir lloc en el passat a diferents indrets de les Terres de l’Ebre. Per posar el punt i fi nal a la nit, els cantants Sílvia Ampolla i Mario Pons van cantar jotes i cançons populars ebrenques i fi ns i tot algun que altre es va animar a enversar alguna estrofa de jota. La marxa es va acabar ben passada la mitja nit, quan molts van tornar a l’Ampolla amb autobús, tot i que n’hi va haver de valents a qui encara els hi quedaven forces per tornar caminant al poble. Una iniciativa que, comprovat l’èxit de participació d’aquesta primera edició, esperem tornar-la a repetir.

Mireia Curto Perelló

Notícia · Pàgina 45

Turisme · Pàgina 46

L'Ampollaapostapel turismefamiliar

El Patronat Municipal de Turisme de l’Ampo-lla i membres de l’Associació d’Empresaris de l’Ampolla van assistir al 1r Congrés Internacional de Turisme Familiar que es va dur a terme a Salou el passat 12 i 13 de novembre.

Esports · Pàgina 47

Felicitats campió!!!El passat dia 1 de novembre es va dur a terme la II edició de la Trailmar, essent el guanyador absolut de la prova el corred or local Jatari Ahmed amb un temps d'1 hora, 16 minuts i 5 segons.

La prova va constar de 16’5 quilò-metres, de l’Ampolla fi ns a l’Ametlla de Mar passant pel Perelló i seguint el GR92, el qual té llargs trams de recorregut per primera línea de costa aprofi tant tot tipus de camins costers, amb penya-segats, cales, platges, racons…

Més de 200 atletes de diferents punts de l’Estat van ser presents en aquesta cita, la qual va tenir el seu tret de sortida a les 9.30h del matí des de l’Ampolla.

Des d’aquesta edició volem donar-li la nostra enhorabona i animar-lo a se-guir participant en properes edicions.

Laura Margalef

Medi Ambient · Pàgina 16

Documents

Gran èxit de la Setmana del Comerç i de la Festa de la ...€¦ · us sona la història? Moltes vides que cerquen un món millor per a ells i les seves famílies poden tindre el