Embed Size (px)
Citation preview
núm
. 60
0
27 de novembre de 2015
Gràcia On Vas? rebutja el pla de Casa Vicens pel bar i la mobilitat
El nou Casal Tres Lliris ja es reforma en
les antigues oficines del Cos Nacional de
Policia de Torrent de l’Olla, tancades el 2013
L’okupació de l’excomissaria es consolida perquè l’Ajuntament no presentarà denúncia
Xa
vi T
ed
ó
pàg. 6 i Documentspàg. 6 i Documents
pàg. 7pàg. 7
El Patronat Municipal de l’Habitatge no ha
trobat comprador ni el Districte va trobar-hi
utilitat per l’alt cost d’adaptabilitat a normatives
La plataforma tomba la primera proposta de reforma del pla d’usos per ser poc restrictiva
8Travessera desvia
busos i allarga tres
mesos la previsió
14L’Europa ratifica
Poch com a tècnic
tot i la greu crisi
Àngel Garreta
Xavi Tedó
5B. Clemente (CiU):
“BEC no ens vol
ni d’interlocutors”
ISSN - 1695-4793
GRACIES!`
2
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
editorial
Gràcia va registrar ara fa gairebé 31 anys la primera okupació de
Barcelona, en un immoble del Torrent de l’Olla, i d’aquella onada
de finals dels vuitanta-noranta en van quedar sobretot, com a
espais històrics que encara aguanten, la Kasa de la Muntanya i els
Blokes Fantasma. En solució de continuïtat, en aquells noranta,
un empelt independentista va començar a agafar vida pròpia
en l’aleshores fort moviment okupa, que va arribar frondós al
nou segle però que en la primera dècada va començar a perdre
extensió per guanyar en intensió (i intenció).
Gràcia ha conviscut de manera més o menys pacífica amb l’oku-
pació, els okupes han format part del paisatge i els seus espais
han estat més o menys permeables al veïnat, però el més curiós
ha estat la relació que els seus militants i simpatitzants han hagut
de mantenir amb el Districte i amb l’Ajuntament. Amb la dele-
gació del govern espanyol era
tota una altra cosa. Però amb
el poder local i municipal s’han
hagut de fer molts equilibris:
en les pitjors èpoques era el
malaurat Albert Musons qui
s’oferia a anar a assemblees i
La Torna va acabar-lo home-
natjant en un dinar popular a plaça de la Vila on no hi va faltar
la ‘croqueta Musons’. D’aquella època (la del cine Princesa) era
aquell debat en què Joan Clos volia oferir locals als okupes.
Quan al Districte va arribar ERC es va produir alguna situació incò-
mode però va ser aleshores quan el moviment okupa de branca
independentista es va enfortir al casal de Ros de Olano, amb 11
anys d’estabilitat). Aquell Casal Popular, on els Tres de Gràcia van
esdevenir un símbol acabat en absolució a l’Audiència Nacional, va
sucumbir amb govern de CiU però es va traslladar a la Travessera
de Gràcia i es va rebatejar com a Tres Lliris. Ja feia dos anys que
tenia un company de viatge d’arrel llibertària amb el Banc Expro-
piat, i va ser el govern de CiU qui va fer, l’últim dia de mandat, la
pirueta de pagar el lloguer al propietari “per garantir la pau social”,
com explica aquesta setmana Berta Clemente, mà dreta de Maite
Fandos al Districte. El fins ara regidor, Raimundo Viejo, va dir en
una entrevista que s’havia acabat això de pagar el local als okupes,
perquè els okupes havien de ser okupes. Però ara hi ha un nou
regidor, del mateix partit que l’anterior (BEC) i que representa un
partit (ICV-EUiA) que en el mandat passat va defensar que l’exco-
missaria de Torrent de l’Olla havia de ser per a les entitats. I el local
ara és de l’Ajuntament. I no hi haurà denúncia.
Districte-okupes: una relació curiosa
cartes al director ull de dona
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i
DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
Aquesta entitat amb seu a
Gràcia celebra el seu vinté
aniversari i cal que les felici-
tem per la gran tasca feta en
pro dels drets de les dones i
de l’accessibilitat de la nostra
ciutat. Ho faran a La Sedeta
dijous 26 i divendres 27, amb
unes Jornades on presentaran
una nova Associació a nivell
internacional. “Les Dones No
Estàndards hem dut una lluita
de més de vint anys perquè es
reconegui el valor que qual-
sevol dona amb discapacitat
conté pel simple fet de què
el seu cos (o tecno-cos) sigui
anormal o no estàndard. Això,
dins d’una societat normalista,
ajuda a molts ciutadans a su-
perar les pors que la diferèn-
cia genera i que provoquen
violència en la convivència
arreu del món. Les DNE han
volgut capgirar aquesta vio-
lència a Barcelona on, malgrat
els problemes existents, han
assolit graus importants de
participació. Gràcies als seus
esforços, a l’empoderament
en la vida social, han pogut
viatjar i contactar amb dones
d’arreu del món, constatant
evidències clares de què man-
ca molt per a que la dona amb
discapacitat sigui valorada
com a agent social productiu i
no com a algú a cuidar”.
Gràcia som tots, pensem i vestim com ens dóna la gana, i l’Independent ha d’estar a tot arreu. Per això dimecres al matí estàvem fent un reportatge fotogràfic a l’excomissaria okupada de Torrent de l’Olla (i dijous hi tornàvem acompanyant uns alumnes de la UPF) i al vespre anàvem a Casa Fuster amb el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, al qual l’acompanyaven el també ministre Jorge Fernán-dez i l’exministre Josep Piqué. A tot arreu estem còmodes.
Dones no
estàndards
Conxa
Garcia
NO A LA GUERRA!
Els atemptats de París han deixat
la societat europea estabornida i
són majoria les veus al vell conti-
nent que reclamen intervenir mi-
litarment l’Irak i Síria. França fins i
tot assenyala els refugiats. A casa
nostra, les eleccions generals ens
donen una treva que potser s’aca-
ba l’any vinent. Sobta, però, com-
provar com no es fan sentir més els
que demanen una solució política
o com se silencien aquells que es
pregunten perquè hem arribat fins
aquí. Algú pensa sincerament que
bombardejant aquells territoris
resoldrem el problema del jiha-
disme? La solució no poden ser
les bombes. Acabar amb el règim
d’Al-Assad, amic de Rússia, podria
ser un començament esperança-
dor que faria frenar a més l’èxode
massiu de sirians. Les tanques per
frenar els refugiats no deixen ser
un pegat. Parlem del petroli que
hi ha a l’Irak i de qui el controla.
Parlem de les armes que ven l’Es-
tat espanyol, i especialment el País
Basc, a aquests països. Demanaria
un debat més en profunditat sobre
aquestes qüestions abans de pu-
jar-nos a un F-16 i massacrar l’ene-
mic. Ni que sigui per evitar episo-
dis com la tragèdia de Madrid just
abans de les eleccions.
Remei Sospedra
En les pitjors epoques era Albert Musons qui mediava i La Torna va acabar homenatjant-lo
LA PUÇA DE GRÀCIA
He llegit l’Independent del 13
de novembre on s’informava del
mercat que es feia al passeig de
Sant Joan, La Puça de Gràcia. Es
comenta que els paradistes tan
sols han hagut d’enviar una sol.li-
citud, i que gaudiran d’avantatges
especials com no pagar taxes de
l’ajuntament. No entenc molt bé
a que us referíeu dient això de les
taxes, potser no ho he entés bé,
però em dóna la sensació que es
fa entendre que no hem hagut de
pagar res. Si és així voldria fer sa-
ber que cada paradista ha hagut
de pagar els 30€ reglamentaris
a quasi tots els mercats, un preu
que resulta un mica excessiu ja
que resulta complicat vendre
prendes superiors a cinc euros.
Sandra
27 de novembre de 2015l’independent
3
GRACIES!`||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
opinió Andreu Pagès, Comitè de Solidaritat amb el Poble Sirià
Què podem fer davant la crisi
humanitària a Síria?El Comitè de Solidaritat amb el
Poble Sirià, que es va constituir
fa tres anys amb diverses orga-
nitzacions de solidaritat inter-
nacional que recolzem la cau-
sa del poble sirià, i l’Associació
Sírio-Catalana per la Llibertat i
la Democràcia, de la comunitat
siriana a Catalunya, han inici-
at una campanya de recollida
d’ajuda humanitària davant la
greu situació que es viu a Síria
i que s’ha traduït en la crisi de
refugiats més greu des de la
II Guerra Mundial. L’onada de
solidaritat arreu d’Europa que
han arrencat Les dramàtiques
imatges dels refugiats han cre-
at una onada de solidaritat que
s’ha traduït en una multiplicitat
d’iniciatives d’enviament d’aju-
da humanitària als diferents pa-
ïsos europeus on es troben.
L’origen de la crisi dels refugiats
està a Síria on la guerra provo-
ca morts, fam, manca d’accés a
aigua potable, greus dificultats
en l’accés als serveis sanitaris
i les escoles… En resum, més
de 300.000 morts i 8 milions de
desplaçats interns.
La campanya de recollida d’aju-
da humanitària pretén ajudar a
la població de Síria i consisteix
en l’enviament de material hu-
manitari a través dels canals
que la societat civil siriana ha
construït en cinc anys d’un con-
flicte. Les necessitats que han
fet arribar les organitzacions
des de i Síria que rebran l’ajuda
són només les següents: llet infan-
til en pols, bolquers, compreses
per a les dones i els avis, aliments
en gra (llegums i arròs) i en llauna
(tonyines, sardines i conserves),
material escolar (llibretes, bolí-
grafs i llapis d’escriure o de colors).
En el cas dels aliments, fixeu-vos
que la data de caducitat no sigui
inferior a un any.
La campanya es tanca el 10 de
desembre i l’ajuda es canalitzarà
a través de l’Asociación de Apoyo
al Pueblo Sirio (AAPS), amb seu a
Madrid, que des de l’esclat de la
revolta popular a Síria ha fer arri-
bar 20 contenidors d’ajuda huma-
nitària a les regions de Hama Idlib,
Alep, Homs i Latàkia. Hi ha, doncs,
una ruta ja oberta i amb totes les
garanties pel que fa a la transpa-
rència en l’arribada de l’ajuda
Les ONG sirianes que rebran i dis-
tribuiran l’ajuda són la Plataforma
Mèdica de la província de Ham-
ma, Giras al Jer (La Bona Sembra),
i la Unió de metges sirians,
Les organitzacions receptores in-
formen de l’arribada i distribució
de l’ajuda mitjançant vídeos i fo-
tografies que es penjaran al Face-
book i la web de l’AAPS.
El col·lectius i les persones inte-
ressades en participar en la cam-
panya poden escriure al correu
electrònic solidaritatambelpo-
[email protected] amb un te-
lèfon de contacte.
A part de l’ajuda humanitària,
també és important conèixer
millor les causes del conflicte
de Síria, els seus efectes i què hi
ha en joc.
En aquest sentit, l’Assemblea
Groga de Gràcia, els Amic@s de
la Violeta i Barri Obert organit-
zen a La Violeta el proper dime-
cres 2 de desembre a les vuit del
vespre una taula rodona sobre
La guerra de Síria i les seves
conseqüències. Què podem fer
davant la crisi humanitària? En
aquest acte es recollirà el ma-
terial d’ajuda que aportin els
assistents.
el bloc
Silvia
Manzanera
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President
d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’In-
dependent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i
Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara
Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar
Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i Marc Vilajosana.
Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Pau Garcia,
Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel Garreta, Manolo
González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Ne-
rín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.
Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David Zorraquino. Maqueta-
ció: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau.
Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf
Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
Amb la col·laboració de:
L’acte de la Violeta de dimecres també servirà per recollir el material d’ajuda que aportin els assistents
què en penseu...
Com que es tracta d’un fet
molt recent, no hi he tingut cap
contacte, de moment. Conceptu-
alment, no em molesta perquè fa
poc temps, tot i que no he tingut
cap problema ni molèstia. Si jo
fos més jove segurament també
ho faria.
No he notat cap molèstia, però per
què haig d’acceptar que ocupin si
jo m’haig d’esforçar per aconseguir
els meus objectius. No crec que ho
facin per molestar els empresaris i
veïns de la zona.
No em sembla del tot correcte. La
gent treballa molt dur per aconse-
guir els seus objectius Ells no s’han
esforçat per aconseguir-ho, només
han ocupat sense mèrits propis.
Tot i que no em molesta perquè ni
ho sabia, crec que no és correcte
que es pugin quedar perquè sí.
No està be si comencen a portar
gossos i festes. Han de buscar fei-
na, com hem fet tots. Ningú ens
ha regalat res, tots hem hagut
de treballar molt per aconseguir
el que tenim ara. Tindran aigua,
llum, i això qui ho paga? L’ajun-
tament, o sigui nosaltres.
FLORA CLAVÓ
fruitera
MONTSE MASÓ
dependentaMICHEL ADAMI
empresari d’hostaleria
XAVIER RIBOT
empresari
de
l’okupació
de l’antiga
comissaria
de Torrent
de l’Olla?
Lluís Bertrand
BanksyEncara recordo com si fos
ahir una columna de la Rosa
Montero a El País on, amb una
ploma implacable i envejable
a ulls d’una jove de 17 anys,
denunciava el tractament que
la societat occidental fa del
cos de la dona: mercaderies
buides modelades al gust mas-
culí. Carn i més carn, objectes
de desig, promeses de sexe
des de tanques publicitàries
i anuncis de televisió. Mujer
florero, que cantava Ella baila
sola. Vaig conservar el retall
fins que el paper es va fer mal-
bé. Més de 20 anys després les
coses no han millorat gaire en
aquest aspecte; sí que es fan
sentir veus i actituds crítiques
que s’han estès amb la màgia
de les xarxes. Els publicistes
són més llestos i ja no fan
roba de bebè amb eslògans
tipus “intel·ligent com papà” i
“bonica com mamà”. Però els
micromasclismes, un concepte
que corre fa anys i aquests dies
encara ho fa més ràpid en for-
ma de tuits, demostra que el
poder que els homes imposen
a les dones no recula sinó que
canvia d’aspecte; s’ha instal·lat
en la quotidianitat. El poder,
aquesta és la clau; quan ella
té el poder, quan mana, quan
posa les regles, és igual que
ensenyi l’ànima en una revista.
Per això treballar al Playboy
no em generava conflicte. Al
C osmopolitan, ho hagués fet.
Carn
4
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
la setmana
La pel·lícula Ocho apellidos catalanes és un fiasco que queda a
anys llum de la primera part. “Ocho apellidos vascos” va ser un
film que va arriscar i la va encertar de ple. En canvi, la segona
part no ha trobat el fil, no ha sabut tractar la dialèctica entre
Catalunya i Espanya. La pel·lícula brilla quan apareix la qüestió
basca, però perd tota la gràcia quan desgrana els gags catalans.
Només ho salva una gran interpretació de Rosa Maria Sardà.
Es nota molt que els guionistes han escrit una història amb el
fre de mà posat. Han actuat amb molta prevenció per no que-
dar ni com un film espanyolista a Catalunya ni com pro-sobira-
nista a Espanya, i per tant han fet equilibris. Les pors fan amagar
la història en una versió light de ‘Good bye Lenin’. Si allà era un
fill que amagava a la seva mare que havia caigut el comunisme,
a Ocho apellidos catalanes és un nét que fa creure a la iaia que
Catalunya ja ha esdevingut independent durant els preparatius
d’una boda. Això els permet esquivar l’actualitat i, com que
no volen ofendre ningú, al
final resulta que la iaia era
conscient de la veritat.
Un dels punts delicats del
film a priori era l’ús del
català. En la primera part
basca aquest problema no
existia perquè l’espanyol
amb accent basc ja dóna prou sentit d’identitat i és reconeixible
per als espectadors. Però fer parlar en espanyol amb ela gemi-
nada queda massa connotat encara en el franquisme, i fa venir
a la ment més aviat Josep Sazatornil a La escopeta nacional. La
pel·lícula opta per una barreja de totes les opcions.
El primer punt de col·lisió entre Catalunya i Espanya sempre ha
estat la diferència d’idioma, és el que crea més polèmica, a ban-
da del futbol. Però el film evita esprémer el tema i fer-ne humor,
i no passa d’algunes pinzellades, com la de l’arribada a l’estació
de Sants. Segurament no podia anar gaire més lluny sense de-
cantar-se o bé per la visió de Madrid o per la de Barcelona.
A l’hora de definir els catalans es nota un esforç per sortir del
tòpic del comerciant, i ho fan construïnt un prototip fantasi-
ós. Si l’andalús és un ‘pijo sevillà’ i la basca és una batasuna, el
català és un artista hipster. No queda del tot equilibrat amb els
altres personatges i el guió se’n ressent, perquè els diàlegs amb
ell són hiperbòlics i freguen el surrealisme.
El tracte als Mossos i a la Guàrdia Civil és on la pel·lícula prem
una mica més l’accelerador i furga en els tòpics. Però no n’hi
ha prou per compensar el desequilibri general del guió. No és
estrany que el millor de “Ocho apellidos catalanes” sigui precisa-
ment el final, quan ja no han de dirimir amb la complexitat dels
catalans, i torna la dialèctica ja greixada entre bascos i espa-
nyols. És on el públic es deixa anar.
El fiasco d’‘Ocho apellidos
catalanes’
Lluís Boutribuna Jordi Oriola, realitzador audiovisual
Ni a París, ni enllocEn aquest darrer any he tingut
la sort de poder visitar dife-
rents països de religió musul-
mana i he conviscut rodejat al
100% de gent musulmana. Hi
he viscut molt bé. M’han tractat
molt bé. Hem tingut una rela-
ció fantàstica. Hem parlat molt
de religions. Ells em pregunta-
ven de quina religió era jo i els
semblava increïble que no en
tingués cap, diuen que allí tots
són musulmans i m’explicaven
que l’islam és molt bonic. El
que m’han explicat de la reli-
gió musulmana m’ha semblat
molt semblant al que conec de
la religió catòlica. Només que a
les nostres societats el laicisme
s’ha obert camí i ara els catòlics
gairebé són una minoria.
Crec que les religions, en socie-
tats democràtiques, instruides,
educades, científiques, hauran
de transitar des del messianis-
me religiós i moral cap a un
acompanyament respectuós i
individualitzat de la persona.
Però a la majoria de religions
encara els queda corda per
un cert temps. Per exemple
en l’àmbit musulmà, a molts
països hi ha hagut un revival
de l’islam i han retrocedit en la
separació d’àmbits i en un cert
laicisme. Països com Argèlia,
Afganistan, Iran, Egipte, han
fet un sorprenent camí de ser
societats obertes i modernes a
tornar a un cert predomini de
l’islam conservador. Els motius
d’aquest replegament social
són molts, però bàsicament
diuen que va ser la derrota en
la Guerra dels Sis Dies de 1967,
quan Israel va vèncer a tots els
països àrabs i va ocupar els
Alts del Golan i el Sinaí egipci.
Allò va humiliar i va derrum-
bar la via del socialisme àrab i
del panarabisme, amb Nasser al
capdavant com a líder ideològic
del món àrab. Veure’s humiliats
va propiciar un replegament cap
a l’islam, que sentien com a molt
propi. Això va coincidir amb el
boom del preu del petroli als anys
70s, que va propiciar que els pa-
ïsos amb versions més rigoristes
de l’islam, com el wahabisme, tin-
guessin molts diners per a poder
exportar aquesta versió de l’islam
per tot el món àrab.
En definitiva, parlant amb musul-
mans, tothom m’ha criticat a Da-
esh (que és com ells anomenen
l’ISIS o Estat Islàmic) el rebutgen
obertament i no el justifiquen
de cap manera. Diuen el que jo
també dic, que són gent que fan
actes criminals. Això és el central,
que ho facin en nom de l’islam,
del cristianisme, del comunisme
o del capitalisme, és d’alguna ma-
nera circumstancial. Si jo hagués
nascut a un país musulmà, seria
musulmà. I si jo fos un criminal i
visqués en un país musulmà, pos-
siblement actuaria criminalment
en nom de l’islam. Però seria un
criminal i seria aquest motiu el
que em motivaria a matar. Cap
musulmà normal té cap desig de
matar ningú ni són més violents
que nosaltres. Potser no caldria
ni dir-ho, però veig molta gent
que no coneix directament
a ningú d’aquesta fe i se’n fa
una imatge a través del que
els arriba i cal reconèixer que,
a través dels media, es crea una
visió molt distorsionada per la
potència emocional que té el
terrorisme. Per desgracia, dins
de les seves societats, molt tur-
bulentes per diversos motius,
en aquests temps s’hi estan
donant casos minoritaris però
molt notoris de criminalisme
contra la seva pròpia gent per
imposar-se. Però en aquesta
barreja interessada que fan, no
hem de caure en el parany de
posar tothom al mateix sac. ¿O
és que, quan el règim nacional-
catòlic de Franco va executar a
150.000 persones, vam enten-
dre que el catolicisme era una
religió genocida? Franco i els
seus eren els assassins. Dit ai-
xò, també crec que fa falta que
la gent de confessió musul-
mana ens ajudin en el nostre
intent de separar les coses i no
caure en l’islamofòbia. L’islam
en el seu conjunt podria llan-
çar una fatwa contra l’Estat
islàmic desautoritzant que pu-
guin dir que el que fan sigui en
nom de l’islam.
Cedida
Els guionistes no han trobat el fil, han escrit una història amb el fre de mà posat
Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-
què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a par-ticipar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Edito-
rial, participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’As-sociació Cultural.
Dades PersonalsNom i cognoms .........................................................................correu e. .................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ........................................................................................................NIF ....................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:
c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]
La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.
Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
tuitsSelecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits
dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
[el tuit de la setmana]
Marc Hernándezx @marc_hlloret
Gran decepció! Fa massa temps que esperem una reacció
d’aquest equip! Això cal solucionar-ho d’una vegada #CEEuropa
Ignasi Trapero @Traperinho
El que deia ahir; em foto al llit i no surto fins el maig... #CEEuropa
Eloi Badia @eloibadia
Un plaer que el 1r acte com a regidor de Gràcia hagi estat amb
@lluisosdegracia, una entitat centenària que omple de vida el
districte
Roger Buch @Rogerbuch
El debat de la CUP sobre la investidura ha deixat de ser intern.
Militants referents comencen a publicar opinions no coincidents
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
27 de novembre de 2015l’independent
5
GRACIES!`
6
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||políticaMargallo diu a Casa Fuster que no té futur fragmentar-se
A. B.
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va de-fensar dimecres al vespre a Casa Fuster que la resposta al nou ordre mundial “no és la fragmentació si-nó la regionalització” i la integra-ció dels Estats en entitats supra-nacionals, en referència al debat sobiranista. En l’acte de presenta-ció del seu llibre Todos los cielos conducen a España, amb el minis-tre Jorge Fernández i l’exministre Josep Piqué, Margallo va parlar més de Catalunya que de política exterior i va advertir els sobiranis-tes del final de l’any 1934.
“Fandos va prendre la decisió [pagar el lloguer del Banc Expropiat] per la pau social”, diu la portaveu
Albert Balanzà
La nit electoral del 24 de maig us preguntàveu què havíeu fet malament per perdre.Tinc una teoria. A més fragmen-tació, menys vots a cada força, i la diferència ara és de 17.000 vots. A banda de fer l’autocrítica necessà-ria i tenir en compte un context de retallades, 15-M i nous votants, la diferència és aquesta.
Barcelona és d’esquerres?No, però va haver-hi un moment que els partits tradicionals vam anar per un costat i la gent anava per un altre. Ara, això passava el maig de 2015, i la fidelització del vot cada vegada és menor...
Quina nota et poses a Gràcia en el passat mandat?Vam fer bona feina, un bon man-dat, però segurament no ho vam saber explicar prou bé.
T’imagines governar de nou?No ho veig inviable. No et sabria
Berta Clemente (CiU): “Fem marcatge a BEC perquè no ens volen ni d’interlocutor”
dir com estarem els partits en els propers mesos i amb quines si-gles, però treballem per tornar.
CiU va fer un marcatge al tri-partit a la Generalitat, el PSC no va fer el mateix amb CiU a l’Ajuntament i ara ho feu amb BEC. Per què passa això?Quan vam guanyar, teníem 14 re-gidors i una predisposició i hi ha-via una oposició que tenia voluntat d’entesa. Ara ja ens agradaria po-der arribar a acords, però no som ni interlocutors. Hi ha una descon-fiança, i una distància més àmplia de la que hi havia entre CiU i PSC.
Albert Balanzà
A Gràcia és més factible? El taranna és similar. Penso que a mesura que passin els mesos, s’obriran més, i més a Gràcia, on tenim tres punts percentuals més.
Què et fa por que es desfaci?El projecte d’equipaments de l’an-tiga Quirón o el pla de civisme a les places, que ja va iniciar el PSC. De-claracions per derogar l’ordenança del civisme no ajuden. A Gràcia hi ha un equilibri d’interessos diver-sos, i esbiaixar-te cap a un sector, fa perillar la cohesió social.
Què et sembla aquest model
Berta Clemente (Barcelona, 1978) és la portaveu del grup municipal de CiU al Districte i va ser la mà dreta de la regido-ra Maite Fandos en el passat mandat a Gràcia. En aquesta entrevista, Clemente fa mol-ta crítica i poca autocrítica, i s’imagina tornant a governar.
Berta Clemente durant l’entrevista d’aquesta setmana
d’extensió de la participació?La participació està bé quan no tens clar què vols fer, però un par-tit que ha guanyat les eleccions ha de tenir clar coses. És ineficaç po-sar-ho tot a procés participatiu.
No canviarà massa el que es-tava previst en hotels.No es pot fer un ‘cafè para todos’ a tota la ciutat ni posar el marcador a zero. Abans de fer el cop d’efec-te s’haurien d’haver adonat que només ho podríem fer buidant les arques amb indemnitzacions.
Expropiacions o desallotja-ments depenen de jutges i propietaris. Qui mana a BCN?El problema és prometre coses que no pots fer.
S’ha trobat ús a la comissaria.Una mica il·legal...
L’Ajuntament ha de pagar el lloguer d’un espai okupat?La regidora va prendre la decisió atenent a un criteri de pau social.
Park Güell es desregularà?Tirar enrere això generarà tensi-ons molt grans al barri. Espero que no passi de la intenció.
Com serà Gràcia el 2019?Una Gràcia oberta al món però amb esperit de poble. Que qui vulgui obrir un comerç ho pugui fer i que sigui més coneguda pel vessant cultural que per l’oci.
A. B.
El Casal Tres Lliris, desallotjat pels Mossos d’Esquadra de l’em-plaçament de la Travessera de Gràcia amb Bailèn on va néixer fa 22 mesos, tindrà una segona vida a l’excomissaria del Cos Nacional de Policia de Torrent de l’Olla amb Nil Fabra, okupada des de dissabte, un cop l’Ajuntament ha decidit no presentar denúncia. Sense el desallotjament exprés
El Casal Tres Lliris ofereix espai a entitats sense local com Espurna i Matinada
L’Ajuntament no presenta denúncia i l’okupació a l’excomissaria s’aferma
activat en les primers 72 hores, el futur del nou espai del movi-ment okupa de branca indepen-dentista ja era més ambiciós; a favor de l’acció també hi ha jugat el fet que l’antiga comissaria esti-gui abandonada des de l’abril de 2013 i que ni el Patronat Muni-cipal de l’Habitatge hagi aconse-guit vendre l’immoble ni el Dis-tricte trobés en el passat mandat un ús adequat i poc costós per les reformes i adaptacions a nor-
mativa que s’hi havien de fer. El nou Casal Tres Lliris, doncs, s’ha començat a netejar i arranjar aquesta setmana amb els primers contactes amb els veïns i amb la idea d’oferir espai, en les dues plantes i l’altell de què disposa a entitats sense local de Gràcia. “Volem obrir l’espai al barri i sobretot pensem en entitats que ara no tenen sostre com l’esplai Espurna i en l’esplai Matinada”, han apuntat fonts del Casal.
X.T.
Entrada de la comissaria okupada amb pancartes reivindicatives
Aquesta setmana s’ha fet la pri-mera assemblea i els més curio-sos, com un grup d’estudiants de la UPF, han pogut fer la visita a les antigues oficines d’expedició
del DNI i a les cel·les comunitàri-es i individuals del soterrani.
Reportatge fotogràfic a la pàgina 11
A.B.
breus
Josep Rull, al cicle de
l’ANC sobre el Procés
Constituent a Lluïsos
El coordinador general de CDC i diputat al Parlament, Josep Rull, serà dijous 3 (19.30h) el convidat del cicle de l’ANC sobre el procés constituent. L’acte és a Lluïsos.
27 de novembre de 2015l’independent
7
GRACIES!`
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat
La plataforma troba “barroera” la instal·lació afegida i qualifica de “parcial i interessat” l’estudi de mobilitat
Ni la casa Müller d’Adolf Lo-os, a Praga, ni la casa Tugend-hat de Ludwig Mies Van de Rohe, a Brno, ni la més pro-pera casa museu Lluís Domè-nech i Montaner, a Canet de Mar, tenen bar-restaurant. És per això, i perquè es contradiu “de forma barroera” amb les retriccions del pla d’usos, que la plataforma Gràcia On Vas? exigeix eliminar el cos annex plantejat al jardí de la casa modernista si es vol aprovar el pla especial que la conver-teix en casa-museu.
Albert Balanzà
El pla especial de Casa Vicens, aprovat inicialment per l’Ajun-tament el passat 23 de setem-bre, ha tancat aquest dilluns el període d’al·legacions amb una càrrega de profunditat per part de la plataforma Gràcia On Vas? sobre la part de la reforma que incorpora un bar a l’extrem interior del jardí de la casa mo-dernista, que estarà en obres al-menys fins al desembre de 2016. El bar, tal com va detallar l’Inde-pendent (vegeu número 592) té una planta amb una alçada de 4,8 metres i està connectat amb la casa subterràniament.En un escrit d’al·legacions im-pulsat pels principals membres
Gràcia On Vas? exigeix eliminar el nou bar de Casa Vicens per aprovar el pla especial
Albert Balanzà
de la plataforma arquitectes de formació, quatre dels nou punts de l’esmena es dediquen al “cos afegit” i se n’exigeix l’eliminació “per tal de tenir l’esponjament real que reivindica el pla espe-cial”. Les consideracions posen èmfasi en el fet que el bar-res-taurant contradiu “de forma bar-roera” el pla d’usos actual i insis-teix que “el propi teixit urbà de Gràcia ja disposa d’aquests esta-bliments en nombre excessiu i al voltant de Casa Vicens”.Gràcia On Vas? creu que el pla “perpetua” el bar-restaurant
Obres a la Casa Fuster per convertir-la en casa
museu el 2016
CatSalut tanca el servei de pensionistes de Mutuam
Xavi Tedó
Després de tancar les delegacions provincials i comarcals de Mutu-am, CatSalut no renovarà el con-tracte de Mutuam, que prestava serveis d’atenció primària a pensi-onistes, als barris de Barcelona. La decisió comportarà el tancament de la seu del carrer Montseny el proper 15 de desembre i el miler d’usuaris d’aquest ambulatori se-ran destinats al CAP de Sant An-toni Maria Claret i al de Larrard. L’ambulatori gracienc ha cres-cut molt els darrers anys perquè molts jubilats de la SS, que no do-nava a l’abast, van passar a mans d’aquesta mútua que originària-ment només atenia extreballadors del sector tèxtil. El tancament ha agafat per sorpresa el personal de la mútua, que esperava que no es tirés endavant fins d’aquí un any i mig, i els usuaris, que han vist com se’ls derivava ja a altres centres. Una d’elles és Teresa Rosich, que no amaga el seu malestar pel tan-cament: “És una injustícia perquè és l’únic centre que hi ha a la zona i donava un servei de proximitat que ara perdem i que ens obligarà a fer desplaçaments molt llargs”.
Silvia Manzanera
La violència masclista a Gràcia ha patit en un any un increment del 17,5%, amb un registre de 125 ca-sos en el període comprés entre l’octubre de 2014 i l’octubre de 2015, 17 més que l’any anterior, segons les xifres facilitades pels Mossos d’Esquadra. El total de casos de violència familiar al Dis-tricte ha estat de 193, dels quals
L’actuació poètica d’Alba Tor, a l’acte central de la Virreina divendres 27
Gràcia registra 125 casos de violència masclista, 17 més que l’any 2014
68 són fets de violència domèstica, 65,8% més que en 2014. L’oficina d’atenció a la víctima de la comis-saria de Mossos de Gràcia estava fent el seguiment, fins l’1 d’octu-bre, a 157 casos de violència intra-familiar, xifra que també repre-senta un incremente respecte l’any passat, d’un 25 %. Dels 157 casos, 96 d’ells tenen mesures de protec-ció vigents (21%). A més, engunay, el Punt d’Informació i Atenció a la
Dona ha atès fins avui 242 dones, de les quals 78 ho han estat per vi-olència de gènere. Totes les xifres representen un increment preocu-pant de la violència envers les do-nes durant els darrers dotze me-sos, fet denunciat pel manifest que ha tornat a impulsar el Consell de Dones de Gràcia amb motiu de la celebració del 25-N, la lectura del qual es farà divendres a la Virrei-na, en un acte que comptarà amb
A.B.
Pintada a Torrent de l’Olla davant d’una botiga de roba per vendre talles petites
l’actuació musical i poètica d’Alba Tor acompanyada de César Sangay (19.30 h). Dimarts, a més, desenes de persones van recórrer el centre de la Vila i van acabar davant la seu del Districte on van penjar la
pancarta que obria la marxa Ens volem vives i amb vides dignes i van acabar amb una performance simbolitzant aquesta xacra social amb dones estirades al terra da la mateixa plaça.
Tomba la proposta inicial del nou pla d’usos per ser poc restrictivaLa primera reunió de la comis-sió de seguiment del pla d’usos, que va tancar abans de l’estiu un intens procés participatiu, s’ha saldat amb una segona convocatòria que haurà de lli-mar les asprors que conté la
nova proposta inicial de l’Ajun-tament. Fonts de la plataforma han explicat que no hi ha prou constància de les aportaci-ons del debat veïnal i que, per exemple, les zones de restricció (saturades) són insuficients.
perquè es condiciona la retirada, en cas que es reordenin les afec-tacions de les finques limítrofs, a un període de quatre anys des
que tinguin nou planejament aprovat. També les al·legacions qualifiquen de “parcial i interes-sat” l’estudi de mobilitat del pla.
Xavi Tedó
8
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`
Montserrat Torres
Fins l’any que ve, blaus! El 15 de novembre els CVG van clou-re la temporada a la Plaça de la Valentí Almirall del Clot, tot firmant un doblet de castells de nou. Els graciencs van obrir actuació amb el 3d9f. El castell va pujar amb bones maneres i la descarregada només va de-manar alguna correcció a nivell de folre. Sisè del curs. A segona ronda els CVG van atacar al ger-mà bessó: el 4d9f. La construc-ció es va anar muntant amb prou comoditat, si bé la feina a la soca i al folre era constant. Tercer 4 folrat dels de Gràcia enguany. A tercera ronda van optar pel 7d8, que es va completar amb un pèl d’exigència, però res alarmant.
crònica blava per Oriol Vilajosana
La promoció a l’excasa okupada es lliura a l’abril
Els pisos més barats a les Naus valdran 300.000 €
A. B.
La promotora immobiliària Niu i la Llave de Oro han intensificat aquesta setmana, amb suport sobre el terreny amb un local dels primers a Torrent de l’Olla, la promoció de luxe que van co-mençar a construir al carrer Ale-gre de Dalt 52-56, després del desallotjament de la històrica casa okupada Les Naus i un dur enfrontament legal amb la resta de veïns, que va acabar amb un últim desnonament el 2011.Els pisos més barats, integrats en una promoció que es presenta amb piscina al terrat, pàrquing i habitatges de 2, 3 i 4 habitaci-ons -alguns en format duplex-, valdran uns 288.000 euros més IVA, si bé encara en queden a la venda alguns que arriben als 471.000 euros més IVA.Les dues marques, Niu i la Llave, han posat data per al lliurament
de la promoció d’Alegre de Dalt, que també té una façana a Provi-dència, en dues fases: abril i juli-ol de 2016. La primera es promo-ciona al barri regalant un lot de productes nadalencs valorat en 500 euros per als primers clients venedors.
Xavi Tedó
Els pisos de Les Naus, a Alegre de Dalt
societatsocietat
Diumenge es delimitarà la mitjana per enderrocar-la i es perdran carrils
Un mes ha passat ja des de l’inici de la reforma de Travessera de Dalt: la fase zero ha consistit a desplaçar els aparcaments, la parada del bus turístic o el quiosc -que ha aprofitat el que estava tancat al carrer Albacete. Però diumenge comença la primera fa-se forta, la 1, que s’allargarà fins al juliol de 2016 i consistirà so-bretot en enderrocar la mitjana. La direcció de serveis tècnics del Districte també ha corregit dates de finalització total: de l’abril al juliol de 2017.
A. B.
La primera fase de les obres no només comportarà la pèrdua dels dos carrils centrals perquè la mitjana s’enderroqui amb prou seguretat, sinó que també pro-voca des de dimecres l’anul·lació de parades de bus (de dos a una) i el desplaçament cap al centre
Xavi Tedó
del tram de l’única que quedi per banda i on s’aturen les línies: 24, 32, H6, 116 i N0. Aquesta dinà-mica s’allargarà al juliol de 2016.La segona fase, fins al desembre de 2016, suposarà la utilització de la mitjana com a espai de cir-culació pel desplaçament de tot el trànsit a la banda mar. Hi ha pre-vista una nova canalització inter-na, l’eliminació de la vorera anti-ga per una de nova de 5,60 metres i la instal·lació de la recollida pneumàtica. Entre el desembre de 2016 i el maig de 2017 es farà el procés just a la inversa, la terce-ra fase, amb tot el trànsit passant per banda muntanya. La carrega i descàrrega i els aparcaments es desplaçaran a les travessies i, en aquesta fase, ja haurà passat a la història els dos nivells que sem-pre ha tingut la via.No abans del maig de 2017 i fins el juliol de 2017, tal com va ex-plicar dimarts en les comissions consultives al Districte el nou cap dels serveis tècnics, Jordi Raboso, duraran les obres de la
Travessera de Dalt desvia busos en la nova fase d’obres i ja s’allarga 3 mesos
Travessera de Dalt. En un primer moment, i tal com especifiquen els cartells instal·lats o com va comunicar per carta als veïns l’alcaldessa, Ada Colau, es fixa-va l’abril de 2017 i 18 mesos de reforma.
El debat, tal com es va posar de manifest en la reunió de dimarts, se centra ara en les precisions que fan veïns i comerciants de la zona, alguns dels quals dema-nen que s’inverteixi la segona i la tercera fase per l’afectació que tindran les obres sobre comerços encarats al turisme en els mesos de desembre a maig. També la comunitat educativa de les esco-les concertades de Mare de Déu de la Salut també han protestat per l’afectació.
El debat se centra en
peticions que fan veïns,
comerços i escoles sobre les
fases de mar i muntanya
Les obres a la Travessera de Dalt continuen i s’allargaran uns mesos encara
27 de novembre de 2015l’independent
9
GRACIES!`
10
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||documents
L’Independent entra al Casal Popular Tres Lliris
Dos dies després del desallotjament del Casal Popular Tres Lliris, situat en una antiga oficina de CatalunyaCaixa de la
Travessera de Gràcia, els joves de l’Esquerra Independentista que el gestionaven van okupar la comissaria de la policia
nacional de Torrent de l’Olla després d’una manifestació que va aplegar centenars de persones. El jovent es dedica des
d’aleshores a arranjar l’espai, en desús des de fa més de dos anys, que encara conserva a la planta inferior els calabossos,
alguns d’ells individuals i sense llum, on van ser arrestats nombrosos militants polítics graciencs. Fotografies: Xavi Tedó.
27 de novembre de 2015l’independent
11
GRACIES!`
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
Dimarts 1 de desembreDebat: Viure a Gràcia, un dret o un luxe?
La Violeta (Maspons, 6), 19 h
Cinema: Pretextos, amb Silvia Munt.
Cinemes Texas (Bailèn, 205), a les 20 h
Jam session: Sweet Gipsy swing Nights.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h
Sessió flamenca: Gandom Garousi.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h
Dimecres 2 de desembreContes a la mà: S’acosta el Nadal.
Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h
Taula rodona: La Guerra de Síria i les se-
ves conseqüències. Què podem fer da-
vant la crisi humanitària. Amb Cristina
Mas, periodista, Abdulkhader Yousfan,
Associació Sirio-Catalana per la Llibertat i
la Democràcia, Georgina Casas i Mariano
Flores, comissió d’educació de Lafede.cat
La Violeta (Maspons, 6), a les 20 h
Monòleg: Speak Up, amb Neus Grifell.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h
Jazz: Nocturna Discordia Sessions.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 21.30 h
Concert: Jaume Arnella i Jordi Fàbregas.
CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Improvisació: Cinextreme.
Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Ferran Palau + Alberto Montero.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h
Dijous 3 de desembreXerrada de seguretat, a càrrec de la GU.
CC Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 16.45 h
Micro obert: Open Mic Night.
Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Tori Sparks + Calamento.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h
Concert: Jordi Gomara.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22 h
Soda Jam Session.
Soda Acústic (Guilleries, 6), al es 22.30 h
AGENDA DE LES ENTITATS
Dissabte 28 de novembreItinerari: L’assassinat de Carme Broto.
Taller d’Història de Gràcia. Cal inscripció
prèvia. 10 e per persona. 2 hores aprox.
Lloc de trobada: Travessera de Gràcia amb Passeig
de Sant Joan, a les 18 h
Diumenge 28 de novembre4a Cursa sprint d’orientació. Organitza
els Lluïsos de Gràcia, Goxtrem Orienta-
ció i la col·laboració de la Fundació Joan
Amades. Per a totes les edats.
Plaça del Nord, a les 10 h
Dilluns 30 de novembreLlibrefòrum: Un adéu a les armes, d’Er-
nest Hemingway.
El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h
Del 3 de desembre al 4 de generEl Centre Moral acull la mostra El Campa-
nar i la Festa, 150 anys. Es pot visitar de
dilluns a divendres de 17 a 21 h.
El Centre (Ros de Olano, 9)
Concert: Malvecino.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22 h
Concert: Artur Blasco & Yanik López.
CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
Concert: Rumbakana.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Dissabte 28 de novembreMercat d’intercanvi de material entre es-
plais i caus de la ciutat de Barcelona.
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 10 h
Titelles: El Nadal dels tres porquets.
La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h
El meu primer festival: Un tast d’animació italiana.Cinemes Girona (Girona, 175), a les 12 h
Presentació del llibre Funàmbuls.
Bateau Lune (Pl. Virreina), a les 17 h
Kafeta poètica amb el grup León Felipe
+ Jam Poètica.
Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 20h
Concert: José Concepción.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h
Concert: Onicoriun.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h
Concert: Grupo Sabor.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Diumenge 29 de novembreCine infantil: Les aventures d’en Capelito.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h
“A este lado de la tumba”, amb Juan
Nicho, Mariona Naudín i els Mil Pesetas.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h
Concert: Vladimir Santa.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 17.30 h
Concert: Wednesday Lips.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 20 h
Concert: Magdalena Serna & Raul Sandín.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h
Concert: Grupo Sabor.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23
Dilluns 30 de novembreDiàlegs per la pau. Xerrada: Palestina,
lluita no violenta i resistència.
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h
Xerrada: Té sentit la religió al segle XXI?
Bibli. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), 19 h
EXPOSICIONS
Fins al 28 de novembreExposició Alienígenes i cinema al llarg
del temps, una mirada històrica. En-
guany el cicle Coll Fantasy estarà dedicat
a aquest subgènere de la ciència ficció,
amb un seguit de propostes que volen
reflexionar, des d’una visió multidiscipli-
nar, sobre aquesta temàtica. Selecció de
caràtules de pel·lícules que han tractat
de manera diversa la relació amb altres
formes de vida i civilitzacions extrater-
restres. I recull dels films més significatius
que s’han projectat al llarg dels anys.
CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)
Fins al 21 de desembreExposició de dibuixos i pintures a l’oli de
l’artista Francesc Fumadó, soci d’aquesta
entitat gracienca. Horari de visita, de di-
lluns a divendres de 18 a 20 h.
Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9- 11)
Fins al 5 de generExposició Enric Cluselles. Ninots i llibres
(Barcelona 1914-2014). Va ser dibuixant,
escultor, decorador i dissenyador de lli-
bres. Als anys trenta va crear el personat-
ge de l’home morsa: un senyor de bigoti
estarrufat que es mira perplex com van les
coses. Als anys quaranta dibuixava carica-
tures que, sota una innocència aparent, re-
trataven els convencionalismes i les desi-
gualtats socials. Mostra les dues vides d’un
artista imaginatiu, delicat i discret: Nyerra i
Enric Cluselles, ninots i llibres.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20)
Fins al 22 de febrerExposició Getting around! de Lara Fluxà.
L’artista presenta un treball que dialoga
amb la poesia i la ciència a través de l’art i
és el desenvolupament del treball que va
guanyar l’any 2012 l’Ajut a la Jove Creació
d’Arts visuals en la modalitat d’escultura
que atorga cada any la Fundació.
Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, 3r)
ACTES
Divendres 27 de novembreKafeta amb el Cor Desacord: Heroïnes de
barri.
Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 20 h
Concert: Jorge Sarraute.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h
Concert: The Healers.
El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), 21.30 h
Concert: Bluebirds.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h
l’agenda de les entitatsTast de nit al mercat. L’asso-
ciació de comerciants orga-
nitza dissabte una nit de cul-
tura i gastronomia al mercat
de la Llibertat. De les 20 a les
21 h Paul Herny mostrarà els
seus enginyosos trucs de mà-
gia per a petits i grans. Des-
prés està programada l’actu-
ació de la Big Band Valona,
banda de música popular de
Sant Pol de Mar, dirigida per
Marc Egea. I de les 22.30 a les
24 h, a l’entrada principal del
mercat, actuarà el grup de
rumba Arrels de Gràcia.
Mercat de la Llibertat (Pl. Llibertat, 27), de les 20 h a les 24 h
12
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura
Lluïsos
El pintor gracienc fa el salt a l’Arts Santa Mónica i “s’obre al món” amb l’exposició Marks on anything
Pintor abans que músic, tot i que el recorregut fet en l’àmbit del jazz experimental li ha atorgat reconeixement i prestigi, deixant en segon pla les arts plàstiques. Ara, després d’anys de voltar per Europa i Japó, s’ha instal-lat a Gràcia amb l’objectiu de donar un nou impuls a la seva carrera artística. El detonant és l’exposició que acull l’Arts Santa Mónica, comissariada per Àlex Mitrani, on Ivo Sans mostra el camí fet durant dues dècades.
Silvia Manzanera
Ara quedarà ben clar que ets primer pintor.Sempre he estat primer pintor. Ho he viscut del meu avi, Jaume Sans, membre de l’escola surrea-lista catalana, i de la meva mare, Alicia Fingerhut. La pintura per a mi no és cap hobbie, sinó una de-dicació professional.
Pintar és, doncs, una cosa natural per a tu.Vaig començar a pintar molt jo-ve; tinc obres fetes amb 13 anys. En canvi, a la música, m’hi vaig incorporar tard, als 15 anys. Per això, peces fetes abans dels 20 anys estan considerades molt ma-dures. Algunes de finals dels 90 formen part de la mostra, i això li atorga més volum.
Com ha estat l’experiència de treballar fora?
Cedida
Ivo Sans: “Els artistes plàstics no podem viure d’esquena a la comercialització”
Vaig viure vuit anys a Bèlgica i allà vaig conèixer un galerista japonès a qui li va impressionar la meva obra. Ells són molt orgànics, uti-litzen els materials que tenen a prop, i potser va veure solucions meves que tenen similituds amb la cultura japonesa.
Què és el que et defineix, so-bre tot?La desdramatització és la part que més m’interessa, en aquest sentit és un art incorpori com la música.Faig igual que quan improviso, és alguna cosa que té a veure amb el moment, no és el fet preparat sinó instintiu.
L’artista gracienc exposa al Santa Mónica fins al 13 de desembre
SAI Trio, jazz i flamencEl proper 3 de desembre s’ha programat al Santa Mónica una taula rodona a dos quarts de vuit amb Antoni Marí, Àlex Mitrani, Eduard Màrquez i el mateix pintor. I a les nou, concert de SAI Trio, format pel pianista Agustí Fernán-dez, la bailaora Sònia Sánchez i Ivo Sans a la bateria, “un tri-ple salt mortal sense xarxa a la recerca d’enllaços entre el free jazz i el flamenc”.
Com has plantejat la mostra al Santa Mónica?És la meva carta de presentació, espero que hi vagin tots els co-missaris, galeristes, gent dels mu-seus, crítics... Vull exposar.
I vendre l’obra, no?Els artistes plàstics de la meva generació viuen d’esquenes a la comercialització. No nego la transcendència de l’art, però el que vull és trobar algú que vulgui una obra meva. Jo sóc comprador d’art, i les obres les penjo a casa i m’agrada veure-les. Hi crec molt en aquesta funció de l’art. Som ar-tistes per ser realistes o icones?
Lluïsos obre temporada de titelles amb La Perla 29
Xavi Tedó
Lluïsos Teatre estrena aquest diu-menge la nova temporada després de la reforma de les instal·lacions amb la programació estable de ti-telles. Inaugura la cartellera l’obra La Julieta de La Perla 29 que jus-tament ha estat premiada amb els Premis Butaca de Teatre de Catalunya per El Petit Príncep. El muntatge de La Julieta està dirigit per Oriol Broggi i Joan Arqué i in-terpretat per Rosa Gámiz. La nova temporada acollirà, entre el no-vembre i l’abril, sis companyies de titelles que també oferiran sessi-ons dedicades exclusivament a les escoles. La principal novetat són els tallers d’elaboració de titelles que es faran abans de la represen-tació cada diumenge a dos quarts d’onze del matí i a dos quarts de cinc de la tarda a un preu de tres euros. L’objectiu d’aquesta etapa és convertir-se en un punt de re-ferència del teatre jove i familiar a Barcelona. La rebel·lió de les jo-guines de la companyia Renaixen-ça, El porc ferotge de La maleta dels espectacles, Kissu del Centre de Titelles de Lleida, L’Ornet vol cantar d’Inspira Teatre i Una car-retada de contes de Butai Produc-cions seran les properes peces.
27 de novembre de 2015l’independent
13
GRACIES!`
O ara o mai. O es llançaven a la piscina o havien de pre-parar les maletes. Joan Solé, Joan Vila, Aroa Ortega, Anna Badia i Anna Solé conformen el nucli impulsor de Mirall, la revista digital que va començar a caminar el 2013 i que, amb 14.000 seguidors a Twitter i l’empenta dels 25 anys, fa una nova passa per consolidar el projecte. El passat 23 d’octu-bre van aconseguir reunir més de 60 persones del món del periodisme, l’art i la política, per celebrar aquests dos anys i la inauguració de l’espai An-Gram (seu de la redacció), amb l’exposició ‘Caos Normatiu’, del jove artista Gorka Piñol.“Mostrem la nostra manera de fer i el nostre punt de vista, perquè tenim referents dife-rents i maneres diferents d’en-tendre el món”, explica Joan
Diana Colomines
D’esquerra a dreta, l’artista Gorka Piñol i els membres de Mirall Joan Vila i Joan Solé
Joves que prenen partit
Vila. No competeixen amb el titu-lar d’actualitat ni amb els mitjans generalistes (tot i que voldrien ser com La Vanguardia en quant a impacte i ressò) i busquen l’anà-lisi i la reflexió dels grans temes polítics i culturals. “A mesura que passa el temps el perquè d’un fet es va modificant, per això sovint necessites deixar passar uns me-sos per explicar algunes reali-tats”, assegura Vila. “Volem oferir qualitat al lector i no una anàlisi
El projecte periodístic i cultural ‘El Mirall’ s’instal·la a Gràcia
Una oportunitat per a tots aquells joves que la busquen i no la troben. Aquesta és la base del projecte Mirall, una revista digital que creix -des-prés de dos anys de córrer pel món- amb l’espai AnGram, una galeria al número 23 del carrer La Granja, on s’hi ha instal·lat també la redacció. Cultura i periodisme vist amb una nova mirada. Aquest divendres, a dos quarts de vuit del vespre, el poeta Pere Vilanova farà un recital de la seva poesia, per celebrar la seva obra. L’acte és el segon d’un espai que vol mostrar els artistes (de la disciplina que sigui) joves i trencadors.
reportatge Silvia Manzanera
fàcil de la realitat”, afegeix. El seu estil té un punt d’humor i d’entreteniment. “Ens agrada donar-li la volta a les notícies, i també riure’ns de nosaltres mateixos”, subratlla el jove. En això, les xarxes socials són un suport perfecte. El projec-te, a més d’una oportunitat per aquests joves periodistes, pretén oferir un espai a joves artistes que, com en el cas de Gorka Piñol, “han d’estar a la palestra pública i no hi són”. També hi tenen previst orga-nitzar tertúlies per compartir el seu punt de vista. “No hem trobat referents, així que hem decidit crear-los nosaltres ma-teixos”. Claríssim.
crítica d’art
Hi ha moltes maneres de repre-
sentar l’art urbà: des de mostrar
imatges de l’arquitectura de
la ciutat, com són els edificis,
els carrers, les fàbriques, o bé
des d’una òptica més propera,
com és la de la gent passejant
pels carrers més cèntrics. Totes
són prou vàlides d’ensenyar,
però també hi ha una altra que,
possiblement sigui la més inte-
ressant, com és la de la pròpia
gent del barri, la que conviu dia
a dia. Precisament és aques-
ta la que interessa a l’artista
barceloní Agustí García (1960),
que a través d’una trentena de
pintures i una desena de petites
escultures mostra el seu recent
treball a la Galeria H20 (Verdi,
152). L’exposició porta com a
títol Heat Rave, que textualment
significa deliri de calor.
Agustí García és hereu del món
underground barceloní, d’aquell
que seguia la trajectòria d’artis-
tes del còmic com Nazario, Cifré
o Mariscal, entre altres, que van
ser els impulsors d’una nova
manera d’entendre la il·lustració,
molt abans que arribés el
Manga i els autors americans i
europeus que avui dia omplen
els stands de la Fira del Còmic
Agustí Garcia, l’art urbà
Ramon Casalé
i la Il·lustració de Barcelona.
García de ben petit es movia pel
barri de Sant Antoni a la recerca
de cromos i còmics com molts
de nosaltres també havíem fet.
Tota aquesta cultura urbana
es traspassa a la seva obra
pictòrica i escultòrica, tal com
ara veiem a H20. Aquí apareixen
tota una sèrie de personatges
que semblen extrets de qual-
sevol pel·lícula de l’Almodovar:
prostitutes, sadomasoquistes,
voyeurs, gais...En les seves obres
predominen tres aspectes
bàsics: el dibuix, el color i la pa-
raula. En el primer cas, el dibuix
hi és present en cadascuna de
les seves peces, No és tant la
perfecció de la línia sinó el mis-
satge que transmet; el color és
molt expressiu i exacerbat i en
certa manera agressiu, però això
és lògic, vol comunicar la realitat
de la gent del barri, però també
els personatges reflecteixen
calidesa i humanitat, i finalment,
les paraules que sorgeixen en la
majoria de les obres evoquen el
llenguatge del còmic. Per a ell
és tant important el significat
d’aquestes paraules que les
situacions dels personatges
representats.
Cedida
Artur Blasco & Yannick Lopes al Circuit Folc. Artur Blasco, refe-rent de la música popular del Pirineu, i Yannick Lopes, prestigiós guitarrista clàssic i bon coneixedor de la cançó tradicional cata-lana, van gravar plegats fa un parell d’anys Cançons de vetllades vora el foc (Fundació Privada Artur Blasco, 2013), una combinació que compartiran amb el públic aquest divendres 27 de novembre a les 22 h al CAT, dins del programa Circuit Folc 2015.
“Volem oferir qualitat al
lector i no una anàlisi fàcil
de la realitat”, asseguren els
impulsors del projecte
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Ocho apellidos catalanes. 15.55, 18.10, 20.25 i
22.40. Ds, dg i dc, 18.15• Truman. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.• El viaje de Arlo. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• Nadie quiere la noche. 16.00, 18.10, 20.15 i
22.20.• Spectre. 16.00, 19.00 i 22.00.• Hotel Transilvania. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00. Ds i
dg, 16.00, 18.00 i 20.00.• El clan. Dv, dl, dm, dc i dj, 19.05 i 22.10. Ds i dg,
22.10.• Marte (The Martian). 22.00.• Una pastelería en Tokio. Dv, dl, dm i dj, 16.10 i
19.15. Ds, dg i dc, 16.10.• El becario. 16.20, 19.15 i 22.10.
• Los juegos del hambre: Sinsajo 2. 16.00, 19.00 i 22.00.
CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Haemoo. Dv, 19.30. Ds i dg, 20.00.• La granja del pas. Dv, dc i dj, 17.30. Ds i dg, 18.00.
Dm, 20.00.• The propaganda game. Dc, 22.00.• El cadáver de Anna Fritz. Ds i dc, 22.00.• Coche policial (Cop Car). Dv, 19.30. Ds, dg i dj,
22.00.• Sonata per a violoncel. Ds i dg, 20.00.• Tchindas. Dc, 20.00.• Little Boy. Ds i dg, 16.00.• Camí a l’escola. Dg, 11.00.• Un tast d’animació italiana. Ds, 12.00.• Projecte Rwanda. Dj, 21.45.• Hic Digitur Dei. Dj, 20.00.• La maniobra Heimlich. Dv, 17.30. Ds i dg, 16.00 i
18.00. Dc i dj, 18.00.• Puzzle. Dc, 20.00.• LATcinema: Ardiente paciencia. Dv, 20.00.• És temps de canvi(e)s. Dj, 20.00.• Valeo no se cierra. Dm, 20.00.• Ajoblanco (visons documental). Dm, 20.00.• L’optimista global. Dv, 21.30.• Festival de cinema i drets humans de Barcelo-
na. Dv, ds, dg, dc i dj, 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.
CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]
• Sala A: Amy. 18.00 i 22.00. Aprenent a conduir. 16.00 i 20.15. Ds i dg, 20.15. Antboy (el petit su-perheroi). Ds i dg, 16.00.
• Sala B: El cas Heineke. 16.00, 18.00 i 20.00. Pri-de. 22.00.
• Sala C: Segon origen. 16.00, 18.00 i 20.00. El que fem a les ombres. 22.00.
• Sala D: L’últim llop. Ds, 28 i dg 29, 16.00. La me-va família italiana.16.00, 18.00 i 20.00. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Somewhere. 22.15.
Texas Nanos. Sessions infantils, doblades al català i al preu de 3 € Sessions de tarda. Ds i dg, 16.00:
• L’últim llop. • Antboy.Sessions matinals, dg i festius a les 12 h:• Home. • La cançó del mar. • Antboy.• Les aventures del petit fantasma.
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Ocho apellidos catalanes. 12.05, 16.15, 18.20,
20.25 i 22.35.• Truman. 12.00, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Spectre. 16.30.• Mistress America. 16.20 i 22.20.
• Nadie quiere la noche. 12.00, 16.45, 19.45 i 22.15.
• Los Juegos del Hambre: Sinsajo 2. 12.00.• El clan. 18.00 i 22.20.• Un otoño sin Berlín. 20.15.
VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sicario. 16.30 i 22.20.• Conexión Marsella. 19.15.• El viaje de Arlo. 20.00 i 22.00.• Los juegos del Hambre: Sinsajo 2. 16.40, 19.30
i 22.10.• Una pastelería en Tokio. 16.05, 20.20 i 22.30.• Rams, el valle de los carneros. 18.20.• Macbeth de Justin Kurzel. 20.15.• Ayer no termina nunca. 20.15.Verdi Kids• El viaje de Arlo. 12.05, 16.00 i 18.00.• El Meu Primer Festival. Dg, 11.30.
14
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports
El club incorporarà un davanter per pal·liar la manca de gol com a revulsiu davant la crisi
Tot i la derrota contra el cuer a la darrera jornada i encadenar nou partits sense guanyar, la junta manté la confiança amb el nou entrenador, Albert Poch, i no es planteja destituir-lo enca-ra que els resultats no arribin. El revulsiu que es planteja és incorporar un davanter perquè considera que la falta de gol és la causa de tots els mals d’un equip que ja voreja el descens.
Xavi Tedó
El president escapulat, Guillau-me De Bode, revel·la que hi ha unanimitat a la junta a l’hora de mantenir Poch com a entrena-dor del primer equip: “El tècnic compta amb la confiança de la junta i en cap moment ens hem plantejat la seva destitució”. El màxim responsable dels escapu-lats tanca files amb el substitut de Dólera i recorda els inicis de l’actual entrenador del Prat: “És un projecte nou i hem de tenir paciència, estem jugant bé, però la pilota no entra, amb en Pedro vam estar a punt de baixar i des-prés vam fer tres play-off seguits”. Sí que moura fitxa a la plantilla: “Farem alguna incorporació si no canvia la tendència, buscar un da-vanter que sigui un revulsiu”. Una operació que es podria concretar d’aquí dues setmanes aprofitant que no hi ha lliga. Sonen noms que ja va demanar Poch a l’estiu i d’altres que s’han ofert perquè
Àngel Garreta
Les lletres de l’Europa seran visibles a partir
d’ara al Nou Sardenya
no estan a gust al seu club. “Són jugador de 2B i Tercera”, es limita a comentar De Bode, que també anuncia que fitxaran algun de-fensa per suplir la baixa de llarga durada de Javi Iglesias i les rei-terades lesions de David López i Cano. El capità de l’equip també mostra el seu suport al cos tècnic: “La nostra confiança amb el mís-ter és total i esperem que l’afició també la tingui”. Cano remarca que la recepta per sortir del pou passa per “activar tothom perquè el compromís sigui màxim” i con-sidera que “hem de realistes i llui-tar per sortir de la zona perillosa encara que el play-off d’ascens no es pugui descartar”.
L’Europa ratifica Albert Poch i remarca que no es planteja la seva destitució
El nom de l’Europa presidirà la tribuna coberta remodeladaEl partit d’aquest diumenge contra el Palamós servirà per estrenar la remodelació de la tribuna del Nou Sardenya, que s’ha enllestit en poques setma-nes. A falta d’alguns serrells per acabar, els socis que s’acostin a l’estadi podran gaudir dels nous seients que el club ha instal·lat amb motiu del 75è aniversari de la inauguració del camp gràcies a un nou patrocinador. Un dels principals atractius de la nova tribuna és que lluirà el nom del club com han anat fent la majo-
ria de clubs importants d’arreu del món els darrers anys. El color base de les noves cadires de tribuna és blau, però hi ha un total de 115 cadires de color blanc que formen les lletres de l’Europa, separades al mig per la llotja, que es manté igual. La inclusió del blau reflecteix la identificació amb dos elements claus del del club i del seu esta-di: l’escapulari i la bandera de Gràcia. Amb aquesta remodel-lació, l’Europa actualitza la part noble de l’estadi.
La UEC Gràcia celebra
el 16è ‘Xiringuito de
Material’
La Unió Excursionista de Cata-lunya de Gràcia torna a celebrar una nova edició del ”Xiringuito de Material”, un espai de troba-da entre venedors i compradors de material de muntanya nou o semi-nou. Els interessats que vulguin vendre material l’han de portar a la seu de l’entitat els dies 27 de novembre i 1 i 4 de desembre de dos quarts de nou del vespre a les deu de la nit. Per comprar material, la UEC obrirà la sala d’actes el 9 de desembre per als socis i els dies 10 i 11 per al públic en general de les vuit a les deu de la nit.
breus
El CN Catalunya diu
adéu matemàticament
a la Copa del Rei
Després de la victòria de la setma-na passada el CN Catalunya en-cara tenia opcions de disputar la Copa, però la derrota contra el CE Mediterrani el deixa fora del tor-neig matemàticament. L’equip de Tato Garcia, en el partit més seri-ós de la temporada, va aconseguir arribar als darrers vuit minuts amb només un gol de desavantat-ge (5-6). Al darrer quart, però, els homes de Marc Comas van saber mantenir la renda amb un empat a dos gols fins al 7-8 definitiu.
CE Mediterrani
27 de novembre de 2015l’independent
15
GRACIES!`
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica
Gran part de la seva trajectòria personal està íntimament lliga-da al carrer Gran de Gràcia, a l’època de can Guerra (la far-màcia Pons de Fontana), de la llibreria Roquer, de can Pons, can Carol o els magatzems El Nuevo Siglo. Ella, “la Palaue-ta”, era la nena bonica filla de la família que venia articles de pell al número 46 de Gran de Gràcia, la que sortia a comprar el pa per a la seva germana pe-tita i havia d’anar sempre de vint-i-un botó. Ella, gracienca que acaba de fer cent anys, és testimoni d’una història que ha canviat la fesomia i els ritmes de la via principal del que havia estat un poble i ara és una artè-ria d’una gran ciutat.Ella recorda, i recorda quan es va casar el 1936 a vint anys
La Remei, en una foto familiar recent
“El carrer més bonic del món”
amb un “noi molt guapo i eixerit”; i també explica un festeig vigilat de prop per la seva mare, una festa dels comerciants al Teatre Pompeia, un ball per la Puríssima i els dies de Festa Major. No eren temps fàcils, però van venir ale-gries en forma de tres fills, i des-prés havien de venir els néts (set) i els besnéts (cinc). L’any 99 se’n va anar de Gràcia, no gaire lluny
Remei Alberich, filla de la històrica botiga Can Palau, fa cent anys
Té les mans petites i molt bo-niques, les ungles arreglades i pintades de color rosa; no pot evitar ser coqueta. De ben petita, quan atenia els clients a la botiga d’articles de pell que regentava la seva mare, can Palau –de la qual encara es recorda la gent amb més memòria de la vila-, sempre havia d’anar “ben mudada”. Remei ha fet cent anys el 25 de novembre i, quan mira en-rere, no dubta ni un segon que el seu carrer, el carrer Gran, és el més bonic del món.
reportatge Silvia Manzanera
però prou per a enyorar-se’n. “Com el carrer Gran de Gràcia no n’hi ha cap.” I torna a expli-car que “ha tingut sort” perquè tenia “uns bons pares” i “una salut molt bona”.La Remei mira atentament la noia que té davant i que aga-fa notes sobre la seva vida i la vida d’un carrer i d’una vila, i, amb un somriure, deixa anar: “Sembles bona persona”. Pro-va superada, doncs. Aquests dies ha estat esperant amb expectació el seu regal d’aniversari en forma de re-portatge. Així que, moltes feli-citats, Remei!
La seva trajectòria
personal està lligada al
carrer Gran, a l’epoca dels
can Guerra o can Carol
16
27 de novembre de 2015l’independent GRACIES!`
gràcia escapulada
Tinc molt clar el que faréSempre recordaré una frase que em repetia un company de vestidor i que, us haig de reco-nèixer, que m’omplia d’orgull. Deia: “Capi! Tu sempre tens clar el que cal fer. En els mo-ments més delicats ens dones tranquil·litat i confiança. Per això tots et busquem amb la mirada”. Una frase desmesura-da d’algú que m’estimava molt, però jo tinc molt clar que és el que faré! És evident que la situació de l’Europa no és bona sinó més aviat dolenta. Des dels europe-istes més fidels i que estimem aquest club, passant per els di-rectius que estan al capdavant, exjugadors, exentrenadors fins arribar als aficionats puntuals, voldríem veure el nostre equip en una altre posició a la taula. Però que ningú dubti que tam-bé els jugadors, l’entrenador i el cos tècnic ho desitgen fer-mament. I us asseguro que tots
Àngel Garreta
ells són els qui pitjor ho passen i qui més conviu amb aquest sen-timent de no poder donar més alegries al club que representes. Per tots és sobradament cone-gut el món del futbol. Finalment són els resultats els que atorguen o no èxits, els que donen més o menys marge i els que, per sort o per desgràcia, marquen el futur. Els darrers partits i, especial-ment l’últim al camp del Masnou, l’equip va mostrar els símptomes evidents de les males dinàmiques i les males situacions esportives. Precipitació, pressa per arribar a l’àrea contrària, tensió, nervis... i errades defensives fruit de la mateixa obsessió ofensiva. En aquests casos, l’angoixa esportiva passa per sobre de la personali-tat, i aquí és on tots hem de su-mar per revertir la situació.En primer lloc, és vital que tots els jugadors i el cos tècnic siguin conscients del pes de l’escut que porten brodat al pit i la samarreta
que representen, l’Europa! L’es-capulari blau té una història i un sentiment al darrere i no tothom té la sort de representar. És vital que tots tinguin clar que, si formen part activa de l’Europa actual és perquè, o la seva trajec-tòria ha avalat la seva continuïtat en el temps o bé perquè els seus mèrits els han portat fins aquí. Ara cal que siguin positius i s’en-dollin de tota l’energia positiva possible i autoestima.Són moments per als lideratges i per afrontar les situacions de cara. En una plantilla hi ha tants caràcters com persones i cadas-cun d’ells segur que té les seves virtuts. Cal posar-les en comú i a disposició de l’equip perquè ara són més necessàries que quan les coses rutllen.Així mateix per l’Albert Poch. No el conec amb profunditat però sé que és una persona de futbol, tre-balladora i enamorada d’aquest esport. De les poques vegades
que he pogut intercanviar con-versacions m’ha transmès res-pecte, il·lusió, responsabilitat i, per damunt de tot, honestedat.Sens dubte, té talent, prepara-ció i voluntat futbolística per fer-ho molt i molt bé. La té i l’ha demostrat així que, Albert, el meu humil consell és que, ara que el futbol et fa dubtar de tot, mantinguis la convicció, la personalitat, el treball i la il-lusió en el mateix punt que han fet que hagis arribat aquí.Finalment, si penso com a ex-capità, com a exjugador i en el club que m’estimo, tinc clar el que cal. Sempre he cregut que la continuïtat és la base perquè les coses tinguin èxit. Que gai-rebé sempre resulta i que en un món en que dos i dos, tal vega-da, no sumen quatre, acostuma a donar els seus fruits si les persones tenen vàlua i treball. Als europeistes no fa falta que els digui res, només faltaria! Però per una qüestió de res-pecte crec que és just que tots sàpiguen quin és el meu parer; tant els jugadors com l’Albert Poch tenen el meu suport i la meva confiança. Crec que és el que es mereixen i crec since-rament que és el que cal fer en moments com aquest. Sumar i no restar! Repeteixo: jo tinc molt clar el que faré!
Que ningú dubti que els jugadors, l’entrenador i l’equip tècnic també
desitgen altres resultats
Àlex Delmàs
El nou tècnic de l’Europa, Albert Poch, no ha començat amb bon peu la seva aventura al club escapulat
L’Albert Poch és una persona de futbol,
treballadora i enamorada d’aquest esport
la torratxa
Bombes
a Gràcia
La por s’ha escampat com
una riuada pel carrer Gran
de Gràcia amunt o potser
ha baixat per avinguda
Vallcarca.
A l’escola bressol del carrer
Jaén la directora ha penjat
un cartell ben eloqüent, que
demana “per raons de segu-
retat, deixar ben tancades
les portes del centre”. De
fet, algun pare s’ha estremit
en dur-hi la criatura de bon
matí. Perquè els infants són
el somriure, el crit, l’alegria,
l’esperança i també la peça
més delicada de l’engranat-
ge d’una ciutat.
No gaire lluny, una agència
de viatges ha rebut dues
trucades fulminants de dos
clients. Han cancel·lat la seva
reserva d’un viatge proper.
El mateix dia han compartit
a les xarxes socials missatges
que diuen que “la por no ens
vencerà”.
I per primera vegada, avui,
una mare recent i valenta
com poques s’ha proposat
anar a la feina en bicicleta.
Diu que evitarà el metro
en hora punta. Té al cap
imatges horroroses i s’es-
tremeix pensant en els seus
nens, que la necessiten més
que mai. De fet, no gaire
lluny, una altra dona acaba
de sentir-se ridícula però
profundament alleujada. Ha
baixat de l’autobús perquè
un home d’aspecte estrany
la feia sospitar.
Les petites bombes de la
por van esclatant, però als
particulars bistrôts d’aquest
barri tranquil, avui més que
mai, les copes fan els brindis
sense sordina.
Ernest Cauhé
@ernestcauhe
