31
73 (1.-Catalogació de l’obra i Context històric)

Guggenheim bilbao

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: Guggenheim bilbao

73

(1.-Catalogació de l’obra i Context històric)

Page 2: Guggenheim bilbao

74

El Museu Guggenheim de Bilbao és obra de l’arquitecte canadenc resident als EUA Frank Gehry (1929), figura capdavantera de l’anomenat deconstructivisme arquitectònic, que qüestiona el racionalisme com a base de tota la cultura occidental des de Descartes i Kant. Per fer-ho, aprofita a fons les possibilitats de les noves tecnologies. És autor d’un gran nombre d’edificis singulars, havent rebut els principals premis d’arquitectura, en particular el Pritzker. El seu estil és el deconstructivisme. El concurs per a la seva construcció es va convocar el 1990, essent inaugurat el 1997.Ocupa una superfície de 24000 m2

Page 3: Guggenheim bilbao

75

• materials constructius són la pedra calcària, l’acer, el titani i el vidre, principalment• sistema constructiu : es tracta d’un edifici dissenyat mitjançant les noves tecnologies, (El disseny, més semblant a una obra d’enginyeria que d’arquitectura, es va fer utilitzant el

programa informàtic Catia, originaria de la indústria aeroespacial) • estructura de l’edifici: és com una carcassa general, formada per barres d’acer formant una malla, en les quals s’insereixen les peces de pedra calcària (procedents totes d’una pedrera de Granada). De manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenentant els murs com els sostresEl programari va determinar el nombre de barres, i la sevadisposició, per a cada indret

Page 4: Guggenheim bilbao

ESPAI INTERIOR

76

planta és irregular i arbitrària

Museu: edifici bell i funcional.Estances:Cafeteria, magatzem, auditori19 galeries a 3 nivellsAdministració més enretirada (edicifi blau)En un dels plecs de l’edicifi unes escales permeten accedir a l’entrada. Des de fora té un aspecte discret però per dins resulta monumental

Page 5: Guggenheim bilbao

77

L’atri•(espai híbrid entre interior i exterior, plaça pública oberta sota la ciutat i el riu).•És on s’exposa l’arquitectura: els volums s’estiren , s’aixafen, es torcen, les matèries s’oposen i formen constrastos.•és un dels trets més característics del disseny de Gehry i el corde l’edifici•A banda i banda de l’atri les escales i ascensors s’amaguendarrere de grans escates de vidre: el peix en moviment.•Al voltant de l’atri la lectura dels volums es simplifica. Les galeries están col·locades de manera concéntrica. Cada un dels volums és independent de la resta, s’uneixen a cada nivel per passadissos. Organització concéntrica: comparar amb el Guggenhem de Wright a Nova York

Page 6: Guggenheim bilbao

78

(2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.4.Espai interior: il•luminació.(llum i color)

Page 7: Guggenheim bilbao

79

Il·luminació: combinació entre claror natural (amb filtres per controlar-la) i il·luminació artificial. Hi ha obertures alssostres de cada galeria, són pous de llum.

Page 8: Guggenheim bilbao

ESPAI EXTERIOR

80

consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies, en què un seguit de volums separats es van interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint cap a l’orgànic

entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre: la singularitat harmonitza amb la sensació d’unitat

no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada principal, lògicament),L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueixcrear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

Page 9: Guggenheim bilbao

81

Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’avantatge de permetre múltiples punts d’observació

Museu: escultura monumental d’aparença caòtica i abstracteEdifici més llegible del que sembla:Costat sud: dialoga amb la ciutat / pedra / rectes / finestres en fileraCostat nord: juga amb l’aigua, ondulacions, formes fluïdesJoc de volums: perfils figuratius: transatlàntic / flor de metall amb petals platejats / peix amb el cap i la cua tallats (en els 1rs esbossos ja es troba la imatge del peix)

Page 10: Guggenheim bilbao

82

La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000 planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractèsd’un trencaclosques gegantí

Materials exteriors segons la forma dels volums:Pedra: per les galeries clàssiques (quadradres, rectangulars)Titani: galeries arrodonides.El titani és la identitat de l’edifici. Pell de 24000m2 de plaques de metall. Accentua el moviment. Museu cobert d’escates capta la llum, quan el sol es pon l’efecte està garantit. Gehry intenta comprendre i captar la llum de Bilbao, per això escull el titani

Page 11: Guggenheim bilbao

83

La relació entre interior i exterior queda trastocada per aquesta pèrdua de referències: és difícil des de foraretrobar la ubicació de cada galeria. Gehry embolica les pistes: hi ha 27m d’espais buits inaccesibles per l’espectador, es podria treure tota la part superior del museusense que això afectés ni a una sola tela penjada a la paret.

Page 12: Guggenheim bilbao

84

(2.-Anàlisi estructura i espacial.)

Page 13: Guggenheim bilbao

relació amb l’entorn

85

colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat.

Es tracta d’un autèntic projecte urbà. Museu: es troba per sota del nivel de la ciutat. Per un cantó es troba al nivel de la ria Nervión, a 16m per sota el nivel de la ciutat. A més a més, l’edifici és atravessat, per un dels seus extrems, pelcolossal pont de La Salve, una de les entrades principalsde la ciutat. Gehry escull aquest emplaçament per tal que la ciutat tornés a integrar la ria a la seva quotidianitat.Arquitecte crea una nova cruïlla i l’enllaça amb la ciutat

Page 14: Guggenheim bilbao

ESTIL: DECONSTRUCTIVISME

86

Escola arquitectònica que va néixer a finals dels anys 80 Característiques:fragmentacióProcés de disseny no linealFormes no rectilínies, distorsionar, dislocar alguns delsprincipis elementals del’arquitecturaAparença visual: caos controlat, imprevisible..Museu Guggenheim de Bilbao és un dels edificis mésespectaculars del constructivisme: contorns orgànics , brillantor del titani recorden les escates d’un peix…Esperit anticlàssic i gust por allò assimètric, destaca per les originals formes escultóriques, que evoquen la forma d’unvaixell. (potència metafòrica)

Page 15: Guggenheim bilbao

Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989,

Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu

Guggenheim de Bilbao,

87

Page 16: Guggenheim bilbao

88

(1.-Catalogació de l’obra i Context històric: BIOGRAFIA I OBRES DESTACADES)

Sala de Conciertos Walt Disney-

Stata Center

Museo de Arte Weisman

Page 17: Guggenheim bilbao

89

(3.4.Models i i influències posteriors) La Sala de Conciertos Walt Disney

Page 18: Guggenheim bilbao

elements simbòlics

Vistes des del riu les seves formes orgàniques han estat identificades

amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que

li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior

recorden a les escates d'un peix. Des de l’interior s’ha interpretat com una visió espectacular de ciutat metafòrica :els panells de vidre que cobreixen el forat de

90

Page 19: Guggenheim bilbao

91

Avui en dia el museu s’ha convertit en símbol de Bilbao

Funció:Aquest museu funciona segons un nou model de gestió que combina exposicions temporals amb presentacions de la col·lecció permanent.

És un centre d’atracció turística per a visitants de diversos països. D’aquesta manera Bilbao s’introdueix dins delsprincipals circuits internacionals de la cultura.

Punt de trobada que redefineix les vores del riu

El museu representa un magnífic exemple de l’arquitecturamés avantguardista del segle XX

Page 20: Guggenheim bilbao

92

el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les franquícies de la nordamericana Fundació Peggy Guggenheim, nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps. La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetèsla regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisidel seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món. Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó, malgrat les enormes crítiques inicials.Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la històriade l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ellsforça inquietants.

Page 21: Guggenheim bilbao

CONTEXT HISTÒRIC

93

A la fi del segle XX, es completa el procés de destrucció de totes les convencions artístiques vigents des del classicisme grec, iniciat quasi cent anys abans per les primeres avantguardes. Aquestes van qüestionar els fonaments racionalistes de la cultura occidental des de principis del segle XX., un procés en què tant la filosofia com les ciències (i no només les humanes) ja havien obert el camí. Aquest qüestionament es va fer extensiu a la mateixa organització social després del Maig francès de 1968. En aquest procés, l’obra de Dérrida, pare del deconstruccionisme, posa en dubte la possibilitat mateixa d’un saber racional. L’art contemporani es fa ressò de tota aquesta evolució, completant la.

Page 22: Guggenheim bilbao

94

(2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.1. Planta-espai)

Solomon R. Guggenheim Museum de Nueva York

Page 23: Guggenheim bilbao

95

(2.3.Espai exterior: volums, façanes, urbanisme:,Entorn i integració urbanística.)

Page 24: Guggenheim bilbao

96

(2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.6.Elements propis de l’estil.)

Page 25: Guggenheim bilbao

97

(3.1.Relació entre la forma i la funció)

Page 26: Guggenheim bilbao

98

(3.1.Relació entre la forma i la funció)

Page 27: Guggenheim bilbao

99

(3.2.Elements simbòlics:

Page 28: Guggenheim bilbao

100

(3.2.Elements simbòlics:)

Page 29: Guggenheim bilbao

101

(3.3.Relació de la construcció amb l’època:)

Page 30: Guggenheim bilbao

102

(3.4.Models i i influències posteriors) La Sala de Conciertos Walt Disney

Page 31: Guggenheim bilbao

103

● Llocs d’interès:

● http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Guggenheim_(Bilbao)

● Fotos: http://thomasmayerarchive.de/categories.php?cat_id=313&l=english

● http://www.xtec.es/~fchorda/ee6/11/index.htm

● http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/monumentos/545.htm

● http://www.guggenheim-bilbao.es/secciones/eventos_especiales/espacios_atrio.php?idioma=es&video=01atrio

● http://www.guggenheim-bilbao.es/visita_virtual/visita_virtual.php?idioma=es

● VÍDEOS:

● http://es.youtube.com/watch?v=CyKJEvavgs0

● http://es.youtube.com/watch?v=epo_cFInPFc&feature=related

● http://es.youtube.com/watch?v=zkYjyUs_FgM&feature=related

● Frank Gehry & Marqués de Riscal 05/08/2006

● Frank Gehry: Be Yourself

● http://es.youtube.com/watch?v=KF_htTzTfN8&feature=related