Guia de plantes per a nois i noies - cossetania.com · aparell vegetatiu, l’arrel, la tija i les fulles (pàgina 16L), que pot viure un any (plantes anuals) o dos (bianuals) o tres

Dibuixos d'Eugeni Sierra i Ràfols

Guia de plantesper a nois i noies

Ramon Pascual

00 plantes nois.indd 300 plantes nois.indd 3 5/7/11 19:25:505/7/11 19:25:50

Primera edició: setembre del 2011

@ dels textos: Ramon Pascual@ de l’edició: Cossetània Edicions

Edita:Cossetània EdicionsC/ Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 [email protected]

Disseny i composició: Barreras & Creixell, s.c.p.

Dibuixos: Eugeni Sierra i Ràfols

Fotografies: Ramon Pascual, llevat de les següents: pàg. 5, Zachi Evenor; pàg. 6, Frank Vincentz; pàg. 8, Kenpei; pàg. 11, André Karwath; pàg. 12, Teun Spaans; pàg. 15 (1), 136 (n. 2), 152 (1), Tigerente; pàg. 21 (n. 2), Ramin Nakisa; pàg. 22 (n. 3), 135, Kristian Peters; pàg. 23 (n. 2), Avenue; pàg. 23 (n. 3), Pablo Alberto Salguero; pàg. 24, 41 (1), 52 (1), 80 (1), 90 (1), 91, 116 (2), Nèlia Creixell; pàg. 33 (1), Víctor M. Vicente Selvas; pàg. 44, Uwe H. Friese; pàg. 45 (2), Ivy; pàg. 48 (2), Jerome Prohaska; pàg. 58, Fir0002/flagstaffotos; pàg. 60, Xemenendura; pàg. 61, Jean-Pol Grandmont; pàg. 64 (1) Javier Martin; pàg. 68, Fritz Gelleer-Grimm i Fèlix Grimm; pàg. 71 (2), amaryllidaceae; pàg. 72 (2), Peyo; pàg. 81, 165, Hans Hillewaert; pàg. 82 (2), H. Brisse; pàg. 96, Aqwis; pàg. 102 (2), Kurt Stueber; pàg. 106 (1), arborix.be; pàg. 113 (2), Pipi69e; pàg. 114 (2), Jastrow; pàg. 121 (2), Rainer J. Wagner; pàg. 122 (1), 138 (1), BerndH; pàg. 125 (1), Velela; pàg. 127, UBC Botanical Garden; pàg. 128 (1), Opiola Jerzy; pàg. 130 (1), Luk van Loock; pàg. 130 (2), biolib.de; pàg. 134 (1), Rostà Kracík; pàg. 136 (n. 1), Christian Fisher; pàg. 142 (1), hysope; pàg. 145 (1), Michael Gasperl; pàg. 146, Nevit Dilmen; pàg. 148, Tobias Gasser; pàg. 149 (2), Candidatura Jocs Olímpics d’Hivern de Salzburg; pàg. 154 (1), Jean Simon; pàg. 163, Friedrich Böring

Els versos de Celdoni Fonoll són dels llibres Bones herbes i Herbes amigues.

Impressió: Comgrafic, SAISBN: 978-84-9791-905-0Dipòsit legal: B-27.461-2011

Moltes gràcies a:

Manuel AlvaradoJoaquim CarbóCeldoni FonollMontserrat MitjansEugeni G. SierraJoan Vaqué


9 Pròleg per Joaquim Carbó

11 Introducció

13 LES PLANTES

14 Què és una planta?

16 Les fulles de les plantes

20 La flor i la llavor

22 Els fruits

25 LES PLANTES I EL PAISATGE

26 Viure en comunitat

28 Els tipus de paisatge

31 LES PLANTES AUTÒCTONES

32 Quina informació et dóna aquesta guia

33 La terra baixa

34 Esbarzer

36 Ginesta

38 Estepa blanca

40 Estepa borrera

42 Roldor

44 Heura

46 Panical marí

48 Ortiga

50 Cirialera

52 Bruc boal

Sumari


54 Baladre

56 Corretjola

58 Romaní

60 Cap d'ase

62 Marfull

64 Lligabosc mediterrani

66 Card marià

68 Galzeran

70 Lliri de mar

72 Arítjol

74 Canyís

76 La muntanya mitjana

78 Vidalba

80 Buixol

82 Roser silvestre

84 Aranyoner

86 Gòdua

88 Rosella

90 Ravenissa blanca

92 Malva major

94 Sanguinyol

96 Bruguerola

98 Olivereta

100 Orenga

102 Tortellatge

104 Saüc

106 Xuclamel xilosti

108 Pixallits

110 Jonça

112 Marcòlic vermell

114 Lliri de neu

116 Grandalla

118 L'alta muntanya

120 Herba del vent

122 Rovell d'ou

124 Jonquilla

126 Tora blava

128 Riber petri

130 Regalèssia de muntanya

132 Epilobi

134 Herba de la gota

136 Coscoll

138 Nabiu

140 Neret

142 Genciana vera

144 Pastorella

146 Didalera

148 Flor de neu

150 Albó de muntanya

152 Veladre

154 Safrà bord

156 ANNEXOS

157 Vocabulari

160 Bibliografia

162 Índex de noms vulgars

164 Índex de noms científics

167 Adreça de contacte


14

U na planta és un ésser viu que pertany al regne vegetal. És constituïda per un aparell vegetatiu, l’arrel, la tija i les fulles (pàgina 16L), que pot viure un any

(plantes anuals) o dos (bianuals) o tres o més anys (plantes perennes), i un aparell reproductor, les flors (pàgina 20L). No totes les plantes fan flors, les falgueres, per exemple, no en fan, però en aquest llibre només es parla de plantes amb flors.

Les plantes anuals són herbes humils que viuen, sobretot, als marges de camins i carre-teres, en llocs polsegosos, trepitjats pel bestiar, per les persones o pels vehicles, a les esquerdes de les voreres i als sots dels arbres dels pobles i ciutats. Passen la major part de l’any en estat de llavor i, en pocs mesos, la llavor germina, emet arrel, tija i fulles, floreix, fructifica, escampa les llavors i mor.

La majoria de les plantes, però, viuen uns quants anys i fan servir diverses estratègies per poder fer-ho.

Si desenvolupen poderoses arrels i ti-ges llenyoses i gruixudes de més de 5 m d’alçària, es tracta dels arbres.Alguns arbres poden viure més de 1.000 anys. Els arbres no són en aquest llibre (pots consultar Guia d’arbres per a nois i noies de la mateixa editorial).

Hi ha plantes que es lignifiquen com els arbres però no passen dels 5 m d’al-çària. Són els arbusts. Es ramifiquen

Què és una planta?

Matallums, una herba anual que surt sovint als sots dels arbres dels carrers.


de forma diferent i això permet diferenciar-los. Algunes plantes arbustives han desenvolupat tiges llargues i volubles que creixen arrapades a les plan-tes veïnes i tiren sempre amunt buscant la llum. Són les lianes.

Per fi, hi ha les plantes herbàcies, és a dir, de la consistència de l’herba, algunes de les quals es lig-nifiquen parcialment a la base. La majoria perden tota la part aèria a l’hivern i conserven només una part soterrada en forma de tiges perennes, els rizo-mes, o bé de bulbs, com una ceba, que manté una tija nova envoltada de substàncies nutritives, que permetrà el rebrot de la part aèria de la planta a la primavera següent. Un cop reconstruït l’aparell ve-getatiu, es reprodueixen mitjançant les flors, d’apa-rició primaveral, gairebé sempre. L’aparició de les flors s’anomena floració i passa cada any a les ma-teixes dates, per a cada tipus de planta. Hi ha plan-tes que fan flors grans, vistoses i oloroses perquè són pol·linitzades per insectes i cal que siguin cri-daneres i atractives per atreure’ls.

N’hi ha d’altres que fan flors petitís-simes, incompletes, sense cap atrac-tiu, perquè es refien del vent per dispersar el pol·len. En són un exem-ple les gramínies.

Després de la pol·linització i la fecun-dació es formen els fruits (pàgina 22L) que d’una manera o altra aca-ben escampant les llavors. La fructi-ficació de la majoria de les plantes de floració primaveral és a l’estiu i a la tardor.

15

L'atractiva flor del lliri dels Pirineus es refia dels insectes, que porten i s'enduen el pol·len.

Flors del margall bord pol·linitzades pel vent que remou els estams i dissemina el pol·len.


16

L es fulles són òrgans de l’aparell vegetatiu de les plantes que, amb algunes excep-cions, són verdes, d’uns quants centímetres de llargada i de forma plana. El color

els hi ve de la clorofil·la, un pigment que té la capacitat d’atrapar l’energia de la llum amb la qual es posa en marxa un procés anomenat fotosíntesi, en què la planta acu-mula la matèria que li permet créixer, florir i fructificar.

Són constituïdes per una part plana, el limbe, que pren formes i mides molt diverses, sostingut per un peu, el pecíol, que ve a ser la continuació del nervi principal de la fulla,que l’uneix a la tija. A vegades el pecíol pot faltar i la fulla s’asseu directament a la tija.Llavors la fulla és sèssil. Si té pecíol s’anomena peciolada.

La cara superior d’una fulla és l’anvers i la de sota, el revers. Poden ser d’una mateixaintensitat de color verd o bé diferent. Sovint el revers és mat i pelut.

El limbe de la fulla és recorregut pels nervis que li donen rigidesa i permeten la circula-ció d’aigua, de nutrients i dels productes elaborats durant la fotosíntesi. Pot ser que la fulla tingui un sol nervi principal del qual a banda i banda arrenquen els nervis secun-daris. Llavors la nervació és pinnada. Si d’un mateix punt de la base de la fulla arrenquen tres o més nervis principals i divergeixen cap al marge, amb nervis secundaris a banda i banda, la nerviació és palmada.

Les fulles de les plantes

Parts d'una fullaNervi

principal

Nervi secundari

Cara superior o anvers

Cara inferior o reversPecíol


28

Els tipus de paisatge

A l nostre país, hi trobaràs tres tipus de paisatge ben diferents en funció del clima: el paisatge mediter-

rani, l’europeu i el boreoalpí. Com que el clima va molt lligat a l’altitud, cadascun d’aquests tipus de paisatge es troba dins una franja altitu-dinal molt concreta. Això no vol dir que les fronteres siguin molt estrictes: plantestípicament de terra baixa poden pujar cap a la muntanya mitjana pels indrets més secs i assolellats i plantes de la muntanya mitjana poden anar colonitzant territoris de terra baixa en els llocs més frescals i humits.

Des d’arran de mar fins als 600 m d’altitud pots veure el paisatge mediterrani, típic de terra baixa. El clima es caracteritza per hiverns suaus i estius molt calorosos. És el país dels alzinars i de les màquies amb plantes amb poques fulles, petites i endurides o bé protegides amb pèls per evitar la pèrdua d’aigua, que aquí és molt escassa i mal repar-tida. En molts indrets apareixen brolles de romaní i bruc d’hivern o d’estepes i brucs quan la vegetació primitiva, alzinars i màquies, han sigut destruïts. El paisatge mediter-rani, verd tot l’any, és bastant monòton (pàgina 33L).

Des dels 600 m fins als 1.600 m d’altitud pots trobar un paisatge molt semblant al que predomina a tota l’Europa central. Per això s’anomena paisatge europeu o eurosiberià i

Paisatgemediterrani: la vegetació soferta i escassa d'aigua.


29

correspon a la nostra muntanya mitjana. És el país dels boscos de fulla caduca, rouredes i fagedes, amb estius suaus i hiverns freds, amb una bona pluviositat, que fa que les plantes no han d’estalviar aigua i, en general, creixen tendres i esponeroses. Moltes de les plantes d’aquest estatge pugen cap a l’alta muntanya mentre la rigorositat del clima els ho permet. És un paisatge que canvia al llarg de l’any, verd a l’estiu, rogenc i grogós a la tardor, despullat de fulles a l’hivern i el rebrot i la florida a la primavera (pàgina 76L).

Si t’enfiles pel damunt dels 1.600 m d’altitud entres al domini del paisatge boreoalpí,que s’anomena així perquè és comparable al de les muntanyes dels Alps i a les zones boreals europees, cap al nord, que correspon a la nostra alta muntanya. Aquí, els hiverns són llargs i molt freds i els estius són molt curts i plujosos. Durant molts mesos la tem-peratura està per sota dels zero graus. Aquest clima condiciona la vida vegetal, amb una activitat de curta durada. És el país dels boscos de coníferes que pugen fins als 2.300 m d’altitud i dels prats, que arriben fins als 3.000 m (pàgina 118L).

Paisatge boeroalpí: la vegetació esplendorosa i agosarada.

Paisatge europeu: la vegetació tendra i equilibrada.


32

Quina informació et dóna aquesta guia

El còlquic ( Colchicum autumnale) també floreix a la tardor i treu fulles de més d’un pam a la primavera següent. Té la flor molt semblant, però fixa’t bé que té 6 estams, és una liliàcia, mentre que el safrà bord només en té 3, és una iridàcia. Surt sobre-tot als prats de dalla fins a uns 1.500 m d’altitud.

Tant el safrà com el còlquic fan flors gros-ses i espectaculars. Es pol·linitzen per insectes i el fred limita la seva abundor. Cal ser molt cridaner per atreure els pocs insectes que passen!

Planta perenne

Viu a les pastures de muntanya mitjana fins als 1.400 m d’altitud en llocs oberts i clarianes, només als Pirineus i zones properes

Floreix de setembre a novembre

Florei

Els fruits comencen a madurar durant l’hivern sota terra i acaben de madurar a la primavera entre les fulles noves

Família de les iridàcies

Safrà bord Crocus nudiflorus

Plantes semblants

154

El safrà cultivat ( Crocus sativus) té els estils vermellosos i s’aprofiten com a condiment culinari, el safrà. Dóna als guisats un sabor característic i un color groc daurat, com ara el de la típica paella valenciana. El seu preu es justifica per l’escàs rendiment del conreu i la feixuga recol·lecció. Per obtenir 1 kg de safrà es necessiten unes 200.000 flors! El preu del safrà varia molt segons la qualitat i la procedència però pot oscil·lar al voltant dels 5.000 € el quilo (any 2010).

155

Planta herbàcia de florida de tardor i fulles de primavera, de fins a un pam d’alçària, que rebrota cada any d’un bulb soterrani, del qual surten directament les flors.

Flors tubuloses amb el tub molt llarg, de fins a uns 10 cm, de color púrpura, obert en 6 tèpals, amb 3 estams i 3 estigmes ataronjats.

Fulles petites i molt estretes, d’uns 3 o 4 mm, en nombre de 3 o 4.

El fruit és una càpsula que no es forma a l’interior de la flor sinó a sota del tub de la corol·la.

1

2

3

4

5

106

11

9

8

7

Nom vulgar1

Nom científic2

Família a la qual pertany3

De fulla perenne o de fulla caduca4

Època de l’any en què fructifica

7

Històries, llegendes. Plantes semblants

8

Dibuix de la planta9

Característiques de la planta10

Curiositats. Aplicacions11

Llocs on la pots trobar5

Època de l’any en què floreix6

Acada pàgina hi trobaràs:


A la sorra de les platges apareix una corretjola de flors grosses i boniques, la campaneta de mar(Calystegia soldanella), de fulles rodones, grui-xudes i lluents, de flors rosades de 3 a 5 cm, que floreix a l’estiu i sorprèn per la seva delicada bellesa en un ambient tan càlid i assolellat com el que viu.

Planta perenne que perd la part aèria a l’hivern i rebrota a la primavera

Viu a les comunitats de males herbes dels camps de conreu, a les vores dels camins, solars abandonats i altres llocs alterats per l’activitat humana, des de terra baixa fins a més de 1.000 m d’altitud

Floreix de l’abril a l’octubre

Florei

Fa fruit a finals d’any abans de marcir-se del tot

Família de les convolvulàcies

Corretjola Convolvulus arvensis

Plantes semblants

56

01 plantes nois ret.indd 5601 plantes nois ret.indd 56 5/7/11 19:27:495/7/11 19:27:49

Planta herbàcia de tiges volubles d’1 m de llargada o més i tot, que no es mantenen dretes sinó que s’ajeuen o s’arrapen a plantes veïnes per on pugen cap amunt.

Flors rosades o en bandes rosades i blanques o a vegades blanques del tot, de 3 o 4 cm, en forma d’embut, que surten d’una en una sobre un peduncle llarg.

Fulles esparses, d’1 a 5 cm, triangulars o amb dues orelles grans a la base, una a cada cantó, sostingudes per un pecíol.

El fruit és una càpsula en forma d’ou, dividida en dos compartiments, amb 2 llavors en cada un.

Per bé de la innegable bellesa de les seves flors, la corretjola es pot considerar una mala herba en molts sentits. A les plantes a les que s’arrapa hi competeix per obtenir l’aigua i els nutrients del sòl i la llum que necessita. En créixer les hi constreny les tiges i dificulta el seu normal desenvolupament. És molt propensa a ser envaïda per un fong paràsit, un oïdi, que encomana a la planta per on s’enfila. Per això s’intenta eliminar-la dels camps i dels jardins.

57

01 plantes nois ret.indd 5701 plantes nois ret.indd 57 5/7/11 19:27:495/7/11 19:27:49

Un arbust d’aspecte molt sem-blant és el saüc vermell ( Sambu-cus racemosa), que el trobaràs entre els 1.000 i els 2.000 m d’altitud a la meitat nord del país. Per l’aspecte i la mida de les fulles el podries confondre amb el saüc però els fruits són ben dife-rents, unes baies d’un llampant color vermell.

De fulla caduca

Viu, preferentment, a les bardisses de la muntanya mitjana, a tot el país. Sovint plantat prop de les cases de pagès

Floreix del febrer al juliol

Florei

Els fruits maduren cap al setembre

Família de les caprifoliàcies

Saüc Sambucus nigra

Plantes semblants

104


El saüc és un arbust tradicionalment plantat a prop de les masies ja que té múltiples aplicacions, apreciades entre la pagesia. Té un cert valor ornamental a l’època de la florida, té propietats medici-nals, les flors es poden arrebossar, del fruits se’n fan licors i mel-melades i, fins i tot, de les branquetes buides els vailets en feien xiulets.

La medul·la de saüc, una substància molt flonja que omple la part interior buida de les branques, es fa servir en experiments d’electri-citat estàtica, ja que una boleta de medul·la és tan lleugera que és atreta per una barra de vidre fregada amb un drap.

105

Arbust de 2 a 4 m d’alçària (més alt i amb aspecte d’arbre quan és afavorit per l’acció humana), amb les branques de l’any verdes i les dels anys anteriors grises.

Fulles oposades, compostes entre 5 i 9 folíols de 4 a 12 cm, de forma ovalada, amb el marge serrat amb dents fines, que surten en les branques de l’any.

Flors blanques d’uns 4 a 6 mm, amb 5 pètals, reunides en inflorescències molt grans, de més d’un pam, en forma de paraigua, planes per sobre. D’aroma suau però gens agradable.

El fruit és una drupa d’uns 5 mm, negra quan és madur. Abans de madurar pren tons rogencs, però mai no és d’un vermell viu.


Vocabulari

Agulló: Apèndix rígid i punxant format per una expansió de l’epidermis de les tiges. Tenen agullons els rosers i els esbarzers.

Anvers: Cara superior d’una fulla. Pàgina 16L.

Aqueni: Fruit sec amb una sola llavor, que mai no s’obre per alliberar-la sinó que la llavor es desprèn del fruit descompost.Pàgina 23L.

Autòcton, a: Dit de la planta que és origi-nària del mateix lloc (país, àrea, regió...) en la qual viu d’una forma natural.

Baia: Fruit carnós amb les llavors immer-ses en una polpa sucosa. Pàgina 22L.

Bardissa: Formació vegetal densa, sovint impenetrable, formada per una majoria deplantes espinoses (esbarzers, arços...).Pàgina 27L.

Borró: Gemma que apareix a la base de les fulles en el punt d’inserció a la branca, quepassa l’hivern protegida per unes fulletes menudes i s’obre a la primavera i dóna unafulla nova. Pàgina 17L.

Bràctea: Òrgan foliaci diferent de les fulles veritables de la planta, per la seva forma,color, textura o dimensions, que acompa-nya una flor o una inflorescència.

Brolla: Tipus de vegetació esclarissada constituïda per arbustos de fulla petita i perenne que sol prosperar en indrets on hasigut destruït l’alzinar o la màquia. Pàgina 26L.

Bulb: Òrgan gairebé sempre subterrani, per-sistent, que porta una tija molt curta (en general en forma de disc) envoltada de fu-lles carnoses que emmagatzemen substàn-cies nutritives. Arribat el seu moment, la tijacreix a expenses dels nutrients acumulats isurt a l’exterior. Per exemple, una ceba.

Caduc, a: Dit de l’òrgan, generalment una fulla, que cau a la tardor i es refà a la pri-mavera següent.

Caducifoli, òlia: Dit de la planta de fulla caduca.

Capítol: Inflorescència molt particular, prò-pia de les plantes de la família de les com-postes, constituïda per un receptacle on s’insereixen flors sèssils de forma tubulosao ligulada, és a dir en forma de tubets o delàmines. Un exemple n’és la margarida for-mada per un botó central de flors tubulo-ses envoltat de flors ligulades que, a primer cop d’ull, es poden malinterpretar com els pètals d’una sola flor. Són capítols les flors dels boixacs, les dàlies i el pixallits.

Càpsula: Fruit sec que s’obre de diverses ma-neres per alliberar les llavors. Pàgina 22L.

157


Documents

Guia de plantes per a nois i noies - cossetania.com · aparell vegetatiu, l’arrel, la tija i les fulles (pàgina 16L), que pot viure un any (plantes anuals) o dos (bianuals) o tres