Guia didàctica grau en disseny · Habilitat en l'ús de les eines digitals per al dibuix vectorial, la il∙lustració i l'edició (Adobe Illustrator) Habilitats en l'ús dels programes

Assignatura: Fonaments del Disseny / Professorat que imparteix assignatura: Jara Rocha i Josep Maria Marimón/ Curs: 2013‐2014

Guia didàctica grau en disseny

Assignatura: Fonaments del Disseny I

Codi assignatura: GDB001

Semestre: 1er

Coordinació Àrea/Itinerari: Projectes

Crèdits ECTS: 6 (40% contacte + 60% autònom)

Tipus: Obligatòria

Curs: 1er

Matèria: Fonaments del Disseny


ASSIGNATURA:FONAMENTS DEL DISSENYOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURAPpotenciar els processos creatius, la reflexió teòrica i la pràctica projectual mitjançant l’exercici de diverses metodologies. Aprendre el mètode del procés projectual per a elaborar des de l’inici els seus propis projectes de disseny. Cada alumne haurà de proposar un projecte comunicatiu que els permeti posar en pràctica els coneixements de fonaments del disseny.

COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE

1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES G.1. Capacitat d’anàlisi i síntesi G.2. Capacitat d’organitzar i planificar G.5. Comunicació oral i escrita en la llengua nativa G.8. Habilitat de l’ús de la informació G.9. Resolució de problemes G.10. Presa de decisions G.11. Habilitats pel raonament crític (crítica y autocrítica) G.18. Compromís ètic G.19. Capacitat per a aplicar el coneixement a la pràctica. G.20. Habilitats per a la investigació i la recerca d’informació. G.22. Capacitat per a adaptar‐se a situacions noves. G.23. Capacitat per a generar noves idees (creativitat)

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA E53. Coneixement i pràctica de la metodologia pròpia del disseny. E54. Capacitat per a la recerca d’informació i la documentació necessària per a l’elaboració d’un projecte de disseny. E55. Capacitat per a la comprensió i la utilització de la terminologia pròpia del disseny. E56. Capacitat per a comprendre el caràcter integrador i pluridisciplinari del disseny. E57. Coneixements i consciència dels problemes mediambientals, sostenibilitat i eco disseny.

Coneix el mètode projectual de disseny: Anàlisi, Conceptualització i síntesi. Sap documentar i argumentar les seves decisions al voltant de conceptes concrets Coneix els fonaments bàsics del disseny per a la correcta comunicació gràfica: Color, composició, retícula, pes visual... Coneix mètodes de treball col∙laboratiu. Sap trobar un enfoc propi i innovador sobre el tema proposat

Realitza un procés de tria crític de la proposta a desenvolupar Es posiciona sobre problemes de les temàtiques proposades en el desenvolupament del projecte.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ Metodologia d’investigació documental Metodologia projectual: ANÀLISI:

CONCEPTUALITZACIÓ: Treball col∙laboratiu / treball en grup Treball individual de conceptualització. FORMALITZACIÓ: Color Composició / peso visual Volum

Criteris ∙ Assistència obligatòria a classe com a mínim en un 70% de les sessions per tenir dret a ser avaluat. Avaluació continuada.

2 Projectes principals : Investigació, conceptualització i formalització. 60% 2 Quaderns de documentació. 40%

Sistema d’avaluació Observació de la participacióSeguiment del treball realitzat Realització de projectes

Defensa pública de projectes Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Presentacions públiques Els alumnes defensen el seu treball davant de tota la classe. Seminaris El professor presenta la temàtica i els referents necessaris. Taller Els alumnes treballen a classe. Documentació Els alumnes documenten el seu procés d’aprenentatge. Pedagogies actives S’apliquen dinàmiques de grup. Classe magistral Debat

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Calvino, Italo, Les ciutats invisibles, Editorial Empúries , Barcelona, 1985 (Esp: Ed. Siruela,(1998)Mendoza, Cristina, Mendoza, Eduardo: Barcelona Modernista, 2003, Ed. Seix Barral Albers, Josef. La interacción del color. Alianza Editorial. Groupe u, Tratado del signo visual. Editorial Catedra, Madrid 2010 Dondis, D.A. Sintaxis de la imagen. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 1996. Josef Müller‐Brockmann, Sistemas de retículas, Editorial Gustavo Gili. BArcelona Mendoza, E. “Sin noticias de Gurb” Scheurmann, E. Los Papalagi. 1920 http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Papalagi Said, E., “Orientalismo”, 1978 http://es.scribd.com/doc/78901434/Said‐Edward‐Orientalismo Sontag, S. “Fascinating Fascism”, 1974. http://www.history.ucsb.edu/faculty/marcuse/classes/33d/33dTexts/SontagFascinFascism75.htm Conrad, J. “El Corazón de las tinieblas”, 1902 Vídeos / Películas: Paraíso: Amor ( Ulrich Seidl). 2012 http://www.timeoutbarcelona.es/barcelona/es/cine/paraiso‐amor Una mujer en África (Claire Denis). 2009 http://golem.es/unamujerenafrica/index.php Turismo en BCN y marca‐BCN:


http://www.tv3.cat/videos/4689493/Conviure‐amb‐el‐turisme Wristcutters. A love story ( Goran Dukic) . 2006 Dead Man (Jim Jarmush) . 1995. La Misión. (Roland Joffe). 1986 Apocalypse Now. Francis Ford Coppola. 1979 En la Ciudad de Sylvia. Jose Luís Guerin. 2007.

Assignatura: Taller de dibuix / Professorat que imparteix assignatura: Laura Gual, Montse Casacuberta, Mercè Benet / Curs: 1er


Assignatura: Taller de Dibuix Artístic

Codi assignatura: GDF001

Semestre: 1er

Coordinació Àrea/Itinerari: : Art

Crèdits ECTS: 6 (40% contacte+60% autònom)

Tipus: Formació Bàsica

Curs: 1er

Matèria: : Expressió Artística


ASSIGNATURA: TALLER DE DIBUIX ARTÍSTICOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA ‐Generar una mirada transversal als àmbits, les tècniques i els processos creatius ‐Treballar els fonaments tècnics del dibuix ‐Entendre el dibuix com a eina bàsica de coneixement, d'experimentació i com a llenguatge ‐Ampliar l'imaginari visual, ampliant els llenguatges i processos creatius contemporanis. COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE

1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ‐Capacitat d'anàlisi i de síntesi. ‐Coneixement bàsic general. ‐Capacitat per dibuixar a mà alçada i utilitzar el dibuix com a llenguatge expressiu.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA ‐Adquisició dels fonaments de tècniques i habilitats. ‐Desenvolupament de l’univers personal de cada alumne. ‐Acostament a les pràctiques de l’art actual. ‐Capacitat d’interpretar i representar les formes i les proporcions en un suport bidimensional. ‐Habilitat per experimentar llenguatges i tècniques en funció de cada proposta.

‐L’alumne utilitza correctament tècniques i materials

‐L'alumne fa un recull d’imatges, dibuixos, etc. que demostren que té un imaginari ampli ‐L'alumne es capaç d’explicar les característiques més importants d’algun dels exponents de l’art contemporani. ‐L'alumne representa formes i proporcions en un suport bidimensional. ‐L'alumne adapta les tècniques a les diferents propostes.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ Els continguts es treballaran a l’aula de taller amb exercicis específics de caràcter pràctic i sessions de dibuix de model al natural (aproximadament 8 sessions), que de manera articulada aniran desplegant el temari a través de diferents tècniques Els eixos del programa són entre d’altres: encaix, espai paper; la línia i el traç; llum i ombra; cos i anatomia; cos, pes i equilibri; dibuix ràpid; esforç i perspectiva; dibuixar des de la memòria; dibuixar el moviment; imatge i text; cos objecte / cos subjecte. La intenció de tenir el dibuix de model com un dels fils conductors de l’assignatura no implica necessàriament una concepció acadèmica del dibuix, sinó més aviat la possibilitat de disposar d’un referent que permet explorar de manera especialment interessant un gran ventall de lectures i interpretacions tant a nivell tècnic com conceptual: el cos humà, amb tot el que significa. A més a més dels exercicis proposats a l’aula, l’alumne haurà de treballar:

Quadern de dibuix: quadern DinA3 per practicar aspectes tècnics i realitzar esbossos que complementaran el treball dels continguts de l’assignatura.

Passaport: Al llarg del curs s’haurà de desenvolupar un ‘bloc personal’ en

format DinA5 que serà l’espai quotidià de treball de l’alumne fora del taller, i on podrà combinar tant dibuixos al natural, com anotacions d’idees visuals, reflexions, o retalls de referents.

Criteris ‐Actitud adient davant l'aprenentatge‐Evolució procés creatiu. ‐Capatitat experimentació. ‐Desenvolupament univers creatiu personal. L’avaluació serà continuada i hi haurà una única convocatòria per al lliurament de cada exercici. La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana dels següents blocs de treball: ‐treball dirigit a l'aula: 50%

‐treball autònom: 30%

‐Passaport: 20% Es valorarà tant els coneixements assolits com l’evolució personal de cada alumne i la seva implicació amb l’assignatura.

L’assistència a classe és obligatòria, essent necessària en un 70% per tenir dret a ser avaluat. Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació ‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Elaboració del Passaport


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia ‐ Sessions de treball amb tot el grup classe dirigides

per part del professor/a Sessions de treball en les quals es realitzaran exercicis col•lectius entorn de la model, composicions d'objectes o situacions específiques

G

‐ Sessions de tutoria individual amb el professorat. Tutories individuals per seguir el progrés dels alumnes i reforçar manques específiques I ‐ Sessions de treball autònom per part dels estudiants Exercicis o encàrrecs a realitzar per l'alumne de forma individual com desenvolupar llibreta d'anotacions o

esbossos I

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) JENNY, P. THE ARTIST EYE. PRINCETON ARCHITECTURAL PRESS (2012) DRAWING TECHNIQUES. PRINCETON ARCHITECTURAL PRESS (2012) FIGURE DRAWING. PRINCETON ARCHITECTURAL PRESS BERGER, J. (2011) SOBRE EL DIBUJO. ED. GUSTAVO GILI BARICCO, A. (2012) MR GWYN. ANAGRAMA ‐RECOMANATS: BERGER, J. (2011) MIRAR. GUSTAVO GILI SIMBLET, S. (2011) ANATOMIA PARA EL ARTISTA. BLUME

Assignatura: Eines Informàtiques I/ Professorat que imparteix assignatura: Glòria Deumal, Isabel Quílez, Guillem Casino / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Eines Informàtiques I


Semestre: 1r

Coordinació Àrea/Itinerari: Eines



Curs: 1er

Matèria: Informàtica


ASSIGNATURA:OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS.

Proporcionar a l’estudiant coneixements bàsics sobre la imatge digital i el programari de tractament d'imatges Adobe Photoshop i de dibuix vectorial Adobe Illustrator, incidint en el programa Adobe Illustrator, en les seves versions últimes.

Proporcionar a l'estudiant coneixements suficients per el domini del programari, que adquireixi l’habilitat i la competència necessàries per a desenvolupar les seves pròpies creacions amb criteri professional.

Preparar l’estudiant per a és la continuació d’Eines Informàtiques I, i es treballa en el domini avançat de les eines i les tècniques, incidint en el programa Adobe Photoshop. Treballar els coneixements digitals relatius a la professió, tant pel que fa a eines online com a l’adquisició d’hàbits de bon ús

COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

G3. Coneixement bàsic general G4. Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió G7. Habilitat en l'ús elemental de la informàtica G8. Habilitat en l'ús de la informació G19. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica G20. Habilitats de recerca d’informació G22. Capacitat per adaptar‐se a situacions noves G23. Capacitat per adaptar‐se a noves idees (creativitat) G26. Habilitat per treballar amb autonomia G29. Preocupació per la qualitat

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Habilitat en l'ús de les eines digitals per al dibuix vectorial, la il∙lustració i l'edició (Adobe Illustrator) Habilitats en l'ús dels programes de tractament de la imatge adients per al disseny (com Adobe Photoshop) Habilitats per a combinar les eines. Capacitat per controlar la qualitat de la imatge digitalitzada (resolució, format d'arxiu, color, etc) Capacitat de distingir entre dibuix vectorial i mapa de bits. Capacitat per exportar les imatges en el format adient segons el suport final Capacitat de ser creatius, innovadors i professionals Capacitat d'emprar eines i recursos online

Planifica i organitza el temps d’aprenentatge Detecta les seves fortaleses i mancances i posa mitjans

per a millorar els seus coneixements Usa de manera pertinent recursos online És exigent en la qualitat del materials amb els que

treballa i en el resultat final del seu treball Domina els conceptes bàsics del programari necessari per

al tractament i creació d’imatges digitals Sap trobar continguts de qualitat i pertinents al treball

emprant recursos online Sap aprofitar els recursos d’un entorn virtual

d’aprenentatge (campus virtual)


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ 1. Adobe Illustrator CS6

L'entorn de treball. Objectes bàsics o primitius. Transformacions, combinacions, atributs. Dibuix a ploma. Tractament del color. Degradats. Fusions. Dibuix a mà alçada. Pinzells i atributs. Treballar amb tipografia i edició de text. Tècniques avançades (fusions, malla, calco, 3D). Formats d’exportació.

Criteris Qualificació numèrica

‐ Exercicis pràctics treballats a classe: 20% ‐ Primer exercici obligatori: 20% ‐ Segon exercici obligatori: 20% ‐ Tercer exercici obligatori: 20% ‐ Participació activa a classe i a les activitats proposades, la puntualitat i

l’assistència: 20% Els exercicis pràctics tindran una valoració qualitativa i serveixen per a que l’estudiant sigui responsable del seu propi aprenentatge. Es valorarà la realització d’exercicis voluntaris. Els exercicis obligatoris tindran una valoració quantitativa que es facilitarà després del lliurament corresponent. Els criteris concrets d’avaluació de cada exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici. Sistema d’avaluació L’avaluació és continuada i es valorarà:

‐ Realització i correcció progressiva d'exercicis pràctics d'aplicació dels continguts exposats

‐ Realització d’exercicis individuals (a classe i autònoms) ‐ Realització d’exercicis en grup (a classe i autònoms) ‐ L’actitud creativa i la preocupació per la qualitat ‐ Assistència a classe: OBLIGATÒRIA (només s’admeten 6 absències en tot

el semestre, encara que estiguin justificades). Puntualitat: a 10 minuts d’haver‐se iniciat la classe ja no es podrà accedir a l’aula i comptarà com una absència.


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Introducció teòrica Al començament de cada classe es farà una introducció teòrica i durant la resta de la sessió els estudiants

realitzaran diversos exercicis pràctics que s'hauran de lliurar el mateix dia o al dia següent (algun dels exercicis podrà allargar‐se durant més d'una sessió).

G

Aprenentatge autònom Es donarà als estudiants alguns exercicis pràctics que hauran de treballar de manera autónoma a classe i lliurar posteriorment (també pot ser la continuació de l’exercici iniciat a classe). Els exercicis es lliuraran de manera online dins del termini donat. Aquest lliurament es farà a la mateixa sessió/classe o en una data determinada.Es valorarà a la nota final el seguiment de les classes i el treball autònom de l'estudiant.

I

Aprenentatge entre pars S’instarà als estudiants que cerquin l’ajuda de companys/es durant el treball a clase. G Atenció a la diversitat Es detectarà els estudiants amb coneixements previs que se’ls pugui proposar un treball més avançat. Així

mateix es detectarà els estudiants que tinguin més dificultats en l’aprenentatge i es reforçarà l’aprenentatge autònom.

G

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Llibres recomanats per a l'assignatura: 1. Adobe Press (2010). Adobe Indesign CS5 Classroom in a Book. Adobe Press (USA). 2. Williams, Robin (2007). Tipografía digital. Volumen 253 de Diseño y creatividad. Anaya Multimedia. 3. Ambrose, Gavin y Harris, Paul (2011). Diccionario visual de preimpresión y producción. Editorial: Index Book (Barcelona) 4. Ambrose, Gavin y Harris, Paul (2011). Diccionario visual de Tipografía. Editorial: Index Book (Barcelona) Altres recomanacions: 1. French, Nigel (2006). InDesign type: professional typography with Adobe InDesign CS2. Adobe Press (USA). 2. Martin Kvern, Olav; Blatner, David; Bringhurst, Bob (2010). Real World Adobe InDesign CS5. Peachpit Press. 3. Williams, Robin (1990). The Mac is not a typewriter: a style manual for creating professional-level type on your Macintosh. Peachpit Press. A classe es proporcionarà més bibliografia en els enllaços a la biblioteca Google Books de l’assignatura i al grup Diigo d’enllaços web per a l’assignatura. Enllaç a GOOGLE BOOKS: Escola BAU Eines Informàtiques

Asignatura: Taller de expresión y comunicación / Profesorado que imparte la asignatura: Carlos Schmidt y Pepon Prades / Curso: 2013‐2014

Guía didáctica grado en diseño

Asignatura: Taller de expresión y comunicación

Código asignatura: GDF021

Semestre: 1º o 2º (según grupo)

Coordinación Área/Itinerario: Cultura

Créditos ECTS: 6 ECTS (40% contacto + 60% autónomo)

Tipo: Formación básica

Curso: 1º

Materia: Comunicación


ASIGNATURA: TALLER DE EXPRESIÓN Y COMUNICACIÓNOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURALa asignatura se divide en dos módulos: A) Taller de Comunicación, Expresión Escrita y Oral

A1) El alumno deberá ser capaz de cubrir las necesidades de comunicación escrita con un vocabulario amplio, buena redacción, recursos de estilo y pericia en la determinación de los objetivos de sus escritos para que sean comprensibles, elocuentes y contundentes en su objetivo de persuasión. A1.1) Deberá mostrar los recursos y estilo propio de un discurso bien articulado emanante de un profesional con cultura general. A2) Deberá ser capaz de articular oralmente y ante un variado tipo de auditorio sus discursos y proyectos con elocuencia, demostrando la claridad de sus ideas a partir de los recursos obtenidos y adaptándose a la situación técnica de repentización) A2.1) Su oratoria será clara, con buena vocalización y una voz cuyos tonos, timbres y grosor sean los idóneos tanto para proyectarla en el entorno en el que los ejecuta como bien enfocado a cada uno de sus diferentes públicos (técnica de adaptación)

B) Taller de Cuerpo, Creatividad y Movimiento:

B1) Trabajar la consciencia corporal, la presencia, la percepción (externa e interna), la escucha, la intuición, la expresión, la improvisación y la composición. B2) Descubrir y ejercitar los recursos expresivos del cuerpo. B3) Investigar las conexiones entre cuerpo y diseño; explorar a través del cuerpo en movimiento nociones básicas del diseño como son: espacio, forma, peso, ritmo, tiempo… B4) Trabajar y entrenar el estar y actuar frente a un público para perder el ‘miedo escénico’.

COMPETENCIAS RESULTADOS DE APRENDIZAJE

1. COMPETENCIAS GENÉRICAS BÁSICAS 1.1 Capacidad para desarrollar la propia creatividad 1.2 Espíritu creativo, innovador, comprometido y responsable 1.3 Habilidad para transmitir, exponer y comunicar, tanto oralmente como por escrito,

las propias propuestas de diseño. 1.4 Habilidad para desarrollar proyectos trabajando en equipo y en estructuras de

colaboración y cooperación. 1.5 Aptitud para presentar al diseñador como “persona de cultura” a la sociedad.

2 COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA

2.1 Capacidad de la utilización de un idóneo caudal léxico activo y pasivo en su expresión

TALLER DE COMUNICACIÓN ESCRITA Y ORAL ‐Pasa de ser una persona alfabetizada a saber leer y escribir bien. ‐ Comprende los fundamentos y la importancia de ‐ Saber trabajar en equipo. ‐ Es autocrítico con sus trabajos a partir de la crítica fomentada durante el curso. ‐ Está dotado de las herramientas verbales que le permitan manejarse con soltura e idoneidad en la profesión. ‐ Es capaz de persuadir en sus coloquios orales.


2.2 Capacidad de competencia técnica en redacción de textos de diferente índole y temática2.3 Capacidad de materializar de forma clara ideas y conceptos creativos, teóricos o indeterminados. 2.4 Suficiencia en su expresión verbal mejorando su comprensión, vocalización y oratoria coloquial y profesional. 2.5 Competencia para expresarse en público sin miedos inherentes, con claridad, seguridad y capacidad de persuasión 2.6 Tendrá el hábito de la lectura como fuente de investigación, crecimiento intelectual y profesional que redundará en la calidad y robustez de sus trabajos. 2.7 Capacidad de síntesis y expansión tanto en su redacción como en su oralidad. 2.8 Capacidad para ‘pensar desde el cuerpo’. Esto es, enriquecer sus procesos creativos incorporando aspectos relacionados con la dimensión intuitiva, inconsciente, instintiva, sensorial y emocional de la persona. 2.9 Adquisición y manejo de recursos expresivos que les darán confianza, seguridad y soltura en la comunicación frente al público (presentaciones, exposiciones). 2.10 Capacidad de reacción, adaptación e improvisación en situaciones imprevistas.

TALLER CUERPO , CREATIVIDAD, MOVIMIENTO:‐Es capaz de elaborar y presentar en público ejercicios en los que el cuerpo es protagonista, superando posibles miedos escénicos, vergüenza, timidez… ‐Muestra capacidad para la improvisación en movimiento; es capaz de reconocer y responder a impulsos propios y externos ‐Es capaz de llevar a cabo exploraciones con el cuerpo a partir de pautas específicas de movimiento. ‐Ha adquirido la confianza y soltura necesarias para expresarse a través del cuerpo.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN

A) TALLER DE COMUNICACIÓN, EXPRESIÓN ESCRITA Y ORAL EXPRESIÓN ESCRITA 1 La palabra; ejercicios de corte gramatical y su función en el mensaje al objeto de lograr coherencia sintáctica. 1.1 La palabra; ejercitación reglada y constante de ejercicios que propicien el necesario aumento del caudal léxico en el alumno. 1.2 El texto; análisis y práctica de redacción de textos cortos basando el objetivo en la transmisión de sensaciones en el lector u oyente, principio medular de la persuasión. 1.3 La descripción; técnica indispensable para transmitir ideas que aún no se han realizado. 1.4 Las herramientas; Tanto el domino de las principales figures retóricas y de construcción, como las correctas adjetivación y sinonimia merecen un lugar destacado en la Comunicación del profesional del Diseño. Su práctica debe ser constante hasta convertirse en hábito. 1.4.1 Las herramientas; Guía de las diferentes lecturas que resultaran aportativas para su crecimiento intelectual. 1.4 La crítica; Aceptación de la crítica a los compañeros y autocrítica a partir de la crítica hacia el alumno como método de alcanzar la correcta permeabilidad para mejorar los resultados finales y sobre todo del trabajo en grupo. EXPRESIÓN ORAL 1 Lectura; tanto de forma intertextual como en la captación de aspecto menos conocidos e indeterminados o conceptuales de la Comunicación. 1.1 Lectura; Leer y hablar en público dominando miedos o recatos partiendo de lo particular a lo general, acabando en su práctica ante desconocidos. 1.2 Lectura; Su práctica a partir de la creación de tonos, atmósferas y estilos (estética

Criterios TALLER DE COMUNICACIÓN ESCRITA Y ORAL ‐ El porcentaje de asistencia a clase será valorada con el 10%. Aquel alumno/a que no llegue al 70% de asistencia (5 faltas) no podrá ser evaluado/a. ‐ Los ejercicios escritos y orales por parte del alumno/a tendrán una valoración total del 40% en cuanto a resultado y correcta presentación (actitud en el caso de los orales) de los mismos. ‐El uso correcto de la ortografía, gramática y sintaxis se valorará con un 20% ‐La correcta realización y presentación del Proyecto se valorará con un 20% ‐ La evolución y actitud positiva del alumno/a con el grupo durante el curso se valorará con un 20% ‐ Por tanto, la fórmula de evaluación es la que sigue: Trabajos 40% + Escritura correcta 20% + Proyecto 20% + Evolución 20% = 100% TALLER CUERPO, CREATIVIDAD, MOVIMIENTO: Es indispensable asistir como mínimo al 70% de las clases para ser evaluados. 5 faltas equivalen a un suspenso. Se valorará especialmente la actitud, participación y evolución en clase (50%). Las faltas de asistencia restan puntuación a la participación en clase. Se valorará también la correcta realización y presentación de 3 ejercicios prácticos: 1 ejercicio individual (10% de la nota final)


del habla).2 Oratoria; conceptos básicos para su correcto desarrollo y adquisición de una correcta vocalización. 2.1 Oratoria; Optimización de los elementos que intervienen como la respiración, posiciones corporales y gestuales, proyección de la voz, práctica de diferentes registros para medir latitudes.

B) TALLER CUERPO , CREATIVIDAD, MOVIMIENTO:

1. Consciencia del propio cuerpo, las partes y el todo‐ 2. Presencia – estar frente a un público 3. Percepción a través de los sentidos e intercepción 4. la escucha 5. Mover y ser movidos (pequeñas manipulaciones) 6. El cuerpo: expresión y recepción 7. La inteligencia intuitiva: dejar que el cuerpo tome decisiones 8. Movimiento y música 9. La improvisación, mediante distintas ‘partituras’, más o menos abiertas 10. Nociones de contact improvisation 11. Composición (de 2 tipos: express o inmediata y elaborada).

2 ejercicios en parejas o tríos (20% de la nota final cada uno). La nota resulta de la siguiente fórmula: Ejercicio 1 x 10% + ejercicio 2 x 20% + ejercicio 3 x 20% + participación 50% Los criterios concretos de evaluación de cada ejercicio se comentarán y definirán en clase, al dar a conocer los enunciados. La nota final de la asignatura será la media de las 2 notas obtenidas en cada módulo. Es necesario aprobar los dos módulos para aprobar la asignatura.

Sistema de evaluación ‐ Observación de la participación en clase‐ Observación de la evolución ‐ Seguimiento y observación del los trabajos realizados en clase ‐ Realización de los ejercicios / proyectos ‐ Presentación y defensa pública de los ejercicios / proyectos ‐ Corrección individual de todos los ejercicios escritos ‐ Tutorización y atención de la evolución del Proyecto escrito. ‐ Informe periódico de situación del alumno/a ‐ Observación de la actitud frente al grupo y a la asignatura


ASPECTOS METODOLÓGICOS

Metodología Descripción de la metodología TALLER DE COMUNICACIÓN ESCRITA Y ORAL

Escritura 1: Formato Taller La mayor parte de los ejercicios parten de una teoría o consigna y ejemplificación, se comienzan en clase para depurar dudas y se terminan o pulen como trabajo en casa.

Escritura 2: Formato Taller Los Trabajos realizados serán compartidos por el alumno en clase con sus compañeros como parte de la pedagogía de desinhibición y el convencimiento de que con la técnica adecuada está capacitado para escribir bien.

Oral 1: Formato taller/coloquio Los ejercicios serán en todos los casos demostrados y tutorizados por el profesor. Su dificultad es creciente y de corte secuencial. Los alumnos tienen el deber de opinar y calificar lo escuchado.

Oral 2: Formato taller/coloquio Los ejercicios serán en todos los casos demostrados y tutorizados por el profesor. Su dificultad es creciente y de corte secuencial. Los alumnos tienen el deber de opinar y calificar lo escuchado.

TALLER CUERPO CREATIVIDAD Y MOVIMIENTONociones Teóricas Elementos De Teoría Con Referencia A Los Autores/Libros/Temas Que Figuran En La Bibliografía. Fundamentalmente,

Sobre El Papel Y La Importancia Del Cuerpo En Los Procesos De Creación.

Ejercicios De Calentamiento Para Activarse Y Favorecer La Consciencia Corporal Ejercicios De Exploración Individuales O Por Parejas, A Partir De Pautas Concretas Relacionadas Con El Movimiento Ejercicios De Composición En Clase (‘Express’), Para Entrenarse En La Toma De Decisiones Rápida, O Elaborados (Donde Hay Investigación,

Exploración…)

Actividad Con Músicos En Directo Sesión De Improvisación Con Músicos. Diálogo Música‐Movimiento. Descubrir Distintas Posibilidades De Relación. Trabajo Cooperativo Un Aspecto Básico De Este Taller. Ejercicios Que Despiertan La Escucha, El Intercambio, El Entendimiento Con Los

Demás En El Plano Físico, Corporal.

Visionado De Vídeos Para Conocer Distintos Lenguajes Y Trabajos De Compañías Relevantes En El Ámbito Del Movimiento, Que Se Han Ido Desarrollando Desde Los Años 60 (Contact Improvisation, Post‐Modern…). Creadores Como Dv8 Physical Theatre, La La La Human Steps, Anne Therèse De Kersmaeker, David Zambrano. Miguel Gutiérrez… Iniciativas Como La De Steve Bohannon Y Su Dance Your Phd.


BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) TALLER DE COMUNICACIÓN ESCRITA Y ORAL VVAA: Diccionarios, de la lengua, de sinónimos y antónimos, ideológico y de ideas afines. (on y/o ofline) R. Queneau: Ejercicios de estilo. Cátedra A. Damasio: En busca de Spinoza: neurobiología de la emoción y los sentimientos. Drakontos Y. Lotman: Estructura del texto artístico. Ediciones Itsmo R. Barthes: Incidentes. Anagrama VVAA: Relatos, cuentos cortos y poesias de de diferentes autores en función de sus recursos literarios, entre otros: A. Monterroso, Ch. Bukowsky, J. Cortázar, J. Tomeo. Ch. Baudelaire, J. L. Borges, E. Canetti, R. Carver. C. Schmidt: Apuntes de Introducción a la Oratoria TALLER DE CUERPO, CREATIVIDAD, MOVIMIENTO Damasio, Antonio. El error de Descartes. Barcelona: Drakontos Bolsillo, 2009. Damasio, Antonio. En busca de Spinoza. Barcelona: Drakontos, 2010. Gigerenzer, Gerd. Decisiones Instintivas, la inteligencia del inconsciente. Barcelona: Ariel, 2008. Goleman, D. Kaufman, P y Ray, M. El espíritu creativo. Barcelona: Ediciones B (Zeta), 2009. Johnstone, Keith. Impro: Improvisación y el Teatro. Santiago de Chile: Editorial Cuatro Vientos, 1990. Nancy, Jean‐Luc. Corpus. New York: Fordham University Press, 2008. Noë, Alva. Fuera de la cabeza, por qué no somos el cerebro y otras lecciones de la biología de la consciencia. Barcelona: Kairós, 2010. Pallasmaa, Juhani. Los ojos de la piel. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2006. Peters, Gary. The Philosophy of Improvisation. The University of Chicago Press, 2009. Pink, Daniel H. A whole new mind. New York: Riverhead Books (Penguin), 2006. Rizzolatti, G. y Sinigaglia, C. Las neuronas espejo, los mecanismos de la empatía emocional. Barcelona: Paidós, 2006.

Assignatura: Antropologia sociocultural / Professorat que imparteix assignatura: Dra. Mara Martínez Morant / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Antropologia sociocultural


Semestre: 1er o 2n segons grup

Coordinació Àrea/Itinerari: Cultura

Crèdits ECTS: 6 ECTS (40% contacte + 60% autónoma)

Tipus: Formació bàsica

Curs: 1er

Matèria: Antropologia


ASSIGNATURA: ANTROPOLOGIA SOCIOCULTURALOBJECTIUS GENERALS Descripció de l’assignatura:L’assignatura desenvolupa un itinerari amb el qual contribuir a transformar les formes i normes imposades i establertes, a través d’un treball de desmuntatge de les nocions preconcebudes del que és ser un ésser humà inserit en un context cultural. És Una iniciació a l’anàlisi crítica de la vida, un aprendre a reconèixer‐se en (re)conèixer als Altres. Els objectius generals de l’assignatura són: ‐ Pensar creativament a partir d’aprendre a veure a l’Altra/e ‐ Contextualitzar i interpretar processos que constitueixen la societat ‐ Vincular‐se amb un ventall d’idees, discursos i fets per enriquir la praxi en disseny


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ‐ Capacitat d’anàlisi i síntesi ‐ Habilitat en la presa de decisions ‐ Capacitat per adaptar‐se a situacions noves ‐ Capacitat per generar noves idees (creativitat) ‐ Capacitat de treball en equip ‐ Capacitat per debatre, escoltar i reformular idees ‐ Compromís ètic

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA ‐ Capacitat de comprensió de les cultures i els costums d’altres països (Alteritat) ‐ Capacitat per a la crítica i l’autocrítica ‐ Capacitat per interpretar dades i emetre judicis que incloguin una reflexió sobre

qüestions de caire ètic, social i/o científic ‐ Capacitat per discernir sobre els drets fonamentals i la igualtat d’oportunitats entre

dones i homes ‐ Capacitat per respectar els drets i el principi d’igualtat d’oportunitats dels col∙lectius

humans i dels altres animals ‐ Capacitat per aplicar el fonaments de la recerca acadèmica

‐ Canvia la seva terminologia per tractar temes vinculats amb l’Alteritat ‐ Realitza un procés d’elecció crítica dels continguts dels treballs a

realitzar ‐ Pren posicionament respecte situacions de caire ètic i social en les

seves exposicions verbals, treballs i actuacions ‐ Aplica de forma directa dels coneixements d’antropologia que es van

adquirint a partir del desenvolupament del contingut de l’assignatura ‐ Expressa, verbal i textualment, el respecte per els drets dels pobles i

dels animals no humans ‐ Desenvolupa el procés metodològic bàsic per formalitzar

adequadament un escrit acadèmic: redacció, citació de fonts i elaboració bibliogràfica


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ

0. Presentació de l’assignatura 1. Què és la Cultura? La cultura com a sistema de coneixement

2. L’antropologia i la seva història

3. Antropologia social i antropologia cultural. Terminologia.

4. Etnografia i metodologia etnogràfica

5. Antropologia del cos i el cos antropològic

6. Aproximació al continent africà

7. Antropologia simbòlic‐cognitiva

8. Antropologia urbana

9. Dimensions social i culturals vinculades amb els moviments socials, la comunicació

i el disseny

CriterisAvaluació continuada a través de treballs dirigits sobre diferents temes. Cal una assistència mínima del 70% de les classes per poder ser avaluat/ada. Al llarg de l’assignatura es faran un total de quatre treballs; els criteris concrets de desenvolupament de cada treball es definiran, lògicament, abans de cada exercici. La nota final de l’assignatura serà:

‐ La mitjana d’aquests quatre treballs realitzats durant el curs (suma 4/divideix 4)

‐ Puntualitat i participació activa en les classes: 10% sobre la nota anterior, si s’escau

Es desenvoluparan treballs individuals i grupals, alguns dels quals seran presentats i defensats a l’aula. Tots els treballs s’hauran de fer tan per escrit (tipus assaig , amb títol, citació i bibliografia) com en format aplicat a l’especialitat de disseny que es vol cursar. Caldrà fer els treballs i presentar‐los exclusivament dins del termini que es concreti amb la professora i es valorarà especialment l’objectivitat i el rigor del treball desenvolupat


Sistema d’avaluació ‐ Seguiment, revisió i valoració dels treballs desenvolupats al llarg de

l’assignatura ‐ Observació i valoració del procés seguit a través de la informació

dels/de les estudiants ‐ Valoració de l’assistència i participació activa en el decurs de les classes ‐ Valoració del treball de recerca desenvolupat individual i grupalment ‐ Valoració de la defensa pública dels treballs


ASPECTES METODOLÒGICS Les classes es desenvoluparan en 2 sessions setmanals de 2 hores cada unaMetodologia Descripció de la metodologiaClasse magistral Classe teòrica sobre un tema específic de l’assignatura acompanyada de presentació digital G Debats Debats públics sobre temes socials concrets que sovintejaran les classes teòriques G Sessió seminari Projecció de pel∙lícules, vídeos i documentals seguides de debat públic G Sessió presentació Presentació pública de treballs, individual i grupalment G/I Sessió tutoria Tutories que es desenvoluparan al llarg del curs on es farà seguiment individualitzat del procés d’aprenentatge de cada estudiant I BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS)

‐ Augé, M (1993) Los no lugares. Espacios del anonimato. Antropología sobre la modernidad‐ Delgado, M (1999) El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos. Barcelona: Anagrama ‐ Delgado, M (2011) El espacio público como ideología. Madrid: Catarata ‐ Harris, M (2009) La cultura norteamericana contemporánea. Una visión antropológica. Madrid: Alianza ‐ Harris, M (2001) Vacas, cerdos, guerras y brujas. Madrid: Alianza ‐ Harris, M (2011) Bueno para comer. Madrid: Alianza ‐ Oliver Sánchez, J (2012) Antropología. Madrid: Alianza ‐ Hammersley, M.; Atkinson, P. (1994) Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós ‐ Lévi‐Strauss, C (1988) Tristes trópicos. Barcelona: Paidós ‐ Malinowski, B. K. (2001) Los argonautas del pacífico occidental. Barcelona: Península ‐ Turner, V. (1999) La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI ‐ Fraser, R.; Greco, M. (2005) The Body. A Reader. London: Routledge ‐ Le Breton, D. (2002) Antropología del cuerpo y modernidad. Buenos Aires: Nueva Visión ‐ Esteban, M. L (2004) Antropología del cuerpo. Barcelona: Ed. Bellaterra ‐ Detrez, Ch (2002) La construction sociale du corps. Paris: Seuil ‐ Devereux, G (1960) A Study of abortion in Primitive Societies. London: Thomas Yoseloff Ltd ‐ Douglas, M (2007) Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Buenos Aires: Nueva Visión ‐ Foucault, M (1989) Vigilar y castigar. Nacimiento de la prisión. Buenos Aires: Siglo XXI ‐ Segalen, M (2005) Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza ‐ Benedict, R (2003) El crisantemo y la espada. Madrid: Alianza

Assignatura: Taller de Color / Professorat que imparteix assignatura: Benet, Gual, Casacuberta / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Taller de Color


Semestre: 2on

Coordinació: Àrea d'Art



Curs: 1er

Matèria: Expressió Artística


ASSIGNATURA:TALLER DE COLOROBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA ‐Adquirir i desenvolupar els fonaments teòrics i tècnics del color ‐Desenvolupar una lectura del component cultural del color ‐Desenvolupar l'expressivitat de l'alumne


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ‐ Coneixement de les eines, les tècniques i els suports específics per a l'expressió artística. ‐ Coneixement dels recursos comunicatius que proporcionen les diferents tècniques d'expressió gràfic‐plàstica. ‐ Coneixement de la teoria del color i la seva utilització com a llenguatge expressiu.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA

‐ Capacitat d’interpretar i representar el color a partir del seus elements bàsics. ‐ Capacitat d'utilitzar el color com a forma expressiva. ‐ Habilitat per experimentar llenguatges i tècniques pictòriques. ‐ Habilitat per desenvolupar imaginaris i processos creatius

− L'alumne coneix diferents tècniques i llenguatges pictòrics, així com les seves possibilitats d'expressió − L'alumne desenvolupa un imaginari complexa en torn al llenguatge cromàtic ‐ L'alumne aplica el color de forma efectiva



‐ Introducció i desenvolupament dels fonaments teòrics i tècnics del color, situant les bases que defineixen la física del color, una lectura de la component cultural i sensorial del color, i una introducció a tècniques pictòriques.

‐ Desenvolupament de l’expressivitat de l’alumne a partir de la subjectivitat com un dels

materials de treball essencials per a la creació i la comunicació del disseny

Criteris ‐L’interès per part de l'alumne així como una actitud receptiva envers als continguts exposats ‐La capacitat d'experimentació ‐Aplicació de les tècniques exposades ‐La recerca d'un llenguatge individual L’avaluació serà continuada i hi haurà una única convocatòria per al lliurament de cada exercici. La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana dels següents blocs de treball: ‐treball teòric color 25% ‐treball autònom 25% ‐classe 25% ‐Passaport 25% Es valorarà tant els coneixements assolits com l’evolució personal de cada alumne i la seva implicació amb l’assignatura. L’assistència a classe és obligatòria, essent necessària en un 70% per tenir dret a ser avaluat. Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació ‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Informes dels propis estudiants ‐ Realització de projectes ‐ Defensa pública de projectes


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Sessions de treball amb tot el grup classe dirigides per part del professor/a

Sessions de treball en les quals es realitzaran exercicis col∙lectius entorn de la model, composicions d'objectes o situacions específiques

G

Visites externes

Visita a exposicions o mostres d'art contemporani amb tot el grup G

Sessions de treball autònom per part dels estudiants

Exercicis o encàrrecs a realitzar per l'alumne de forma individual com desenvolupar llibreta d'anotacions o esbossos

I

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) OBLIGATORIS WUCIAS W. (2005) PRINCIPIOS DEL DISEÑO EN COLOR. GUSTAVO GILI HELLER, E (2004) PSICOLOGÍA DEL COLOR‐COMO ACTUAN LOS COLORES SOBRE LOS SENTIMIENTOS Y LA RAŹON. GUSTAVO GILI RECOMANATS MICHEL PASTOUREAU (2013) DICCIONARIO DE LOS COLORES. EDICIONES PAIDÓS MICHEL PASTOUREAU (2010) AZUL‐HISTORIA DE UN COLOR. EDICIONES PAIDÓS

Assignatura: Eines Informàtiques II/ Professorat que imparteix assignatura: Glòria Deumal, Isabel Quílez, Guillem Casino / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Eines Informàtiques II


Semestre: 2on




Curs: 1er

Matèria: Informàtica


ASSIGNATURA:OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS.

Proporcionar a l’estudiant coneixements bàsics sobre la imatge digital i el programari de tractament d'imatges Adobe Photoshop i de dibuix vectorial Adobe Illustrator, incidint en aquest semestre en el programa Adobe Photoshop, en les seves versions últimes.

Proporcionar a l'estudiant coneixements suficients per al domini del programari, que adquireixi l’habilitat i les competència necessàries per a desenvolupar les seves pròpies creacions amb criteri professional.

Es treballa en el domini avançat de les eines i les tècniques, incidint en el programa Adobe Photoshop. Treballar els coneixements digitals relatius a la professió, tant quan a eines online com a l’adquisició d’hàbits de bon ús


G3. Coneixement bàsic general G4. Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió G7. Habilitat en l'ús elemental de la informàtica G8. Habilitat en l'ús de la informació G19. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica G20. Habilitats de recerca d’informació G22. Capacitat per adaptar‐se a situacions noves G23. Capacitat per adaptar‐se a noves idees (creativitat) G26. Habilitat per treballar amb autonomia G29. Preocupació per la qualitat

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Habilitat en l'ús de les eines digitals per al dibuix vectorial, la il∙lustració i l'edició (Adobe Illustrator) Habilitats en l'ús dels programes de tractament de la imatge adients per al disseny (com Adobe Photoshop) Habilitats per a combinar les eines. Capacitat per controlar la qualitat de la imatge digitalitzada (resolució, format d'arxiu, color, etc) Capacitat de distingir entre dibuix vectorial i mapa de bits. Capacitat per exportar les imatges en el format adient segons el suport final Capacitat de ser creatius, innovadors i professionals Capacitat d'emprar eines i recursos online

Planifica i organitza el temps d’aprenentatge Detecta les seves fortaleses i mancances i posa mitjans

per a millorar els seus coneixements Usa de manera pertinent recursos online És exigent en la qualitat del materials amb els que

treballa i en el resultat final del seu treball Domina els conceptes bàsics el programari necessari per

al tractament i creació d’imatges digitals Sap trobar continguts de qualitat i pertinents al treball

emprant recursos online Sap aprofitar els recursos d’un entorn virtual

d’aprenentatge (campus virtual)


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ 1. Adobe Photoshop CS6

• Espai de treball, preferències, dreceres de teclat. • Paleta d'eines (selección, retoc, pintura, objetes, text, etc.). • Qualitat de la imatge (resolucions, modes de color, profunditat, formats). • Treball amb capes, filtres i efectes. • Treball amb màscares i canals. • Treball amb text. • Retoc d'imatge. • Tècniques avançades.

2. Integració AI ‐ PS i amb d'altres programes.

Criteris Qualificació numèrica

‐ Exercicis pràctics treballats a classe: 20% ‐ Primer exercici obligatori: 20% ‐ Segon exercici obligatori: 20% ‐ Tercer exercici obligatori: 20% ‐ Participació activa a classe i a les activitats proposades, la puntualitat i

l’assistència: 20% Els exercicis pràctics tindran una valoració qualitativa i serveixen per a que l’estudiant sigui responsable del seu propi aprenentatge. Es valorarà la realització d’exercicis voluntaris. Els exercicis obligatoris tindran un valoració quantitativa que es facilitarà després del lliurament corresponent. Els criteris concrets d’avaluació de cada exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici.

Sistema d’avaluació L’avaluació és continuada i es valorarà:

‐ Realització i correcció progressiva d'exercicis pràctics d'aplicació dels continguts exposats

‐ Realització d’exercicis individuals (a classe i autònoms)

‐ Realització d’exercicis en grup (a classe i autònoms)

‐ L’actitud creativa i la preocupació per la qualitat

‐ Assistència a classe: OBLIGATÒRIA (només s’admeten 6 absències en tot el semestre, encara que estiguin justificades).

Puntualitat: a 10 minuts d’haver‐se iniciat la classe ja no es podrà accedir a l’aula i comptarà com una absència.


ASPECTES METODOLÒGICS

Metodologia Descripció de la metodologia Introducció teòrica Al començament de cada classe es farà una introducció teòrica i durant la resta de la sessió els estudiants

realitzaran diversos exercicis pràctics que s'hauran de lliurar el mateix dia o al dia següent (algun dels exercicis podrà allargar‐se durant més d'una sessió).

G

Aprenentatge autònom Es donarà als estudiants alguns exercicis pràctics que hauran de treballar de manera autónoma a classe i lliurar posteriorment (també pot ser la continuació de l’exercici iniciat a classe). Els exercicis es lliuraran de manera online dins del termini donat. Aquest lliurament es farà a la mateixa sessió/classe o en una data determinada. Es valorarà a la nota final el seguiment de les classes i el treball autònom de l'estudiant.

I

Aprenentatge entre pars S’instarà als estudiants que cerquin l’ajuda de companys/es durant el treball a clase. G Atenció a la diversitat Es detectarà els estudiants amb coneixements prèvis que se’ls pugui proposar un treball més avançat. Així

mateix es detectarà els estudiants que tinguin més dificultats en l’aprenentatge i es reforçarà l’aprenentatge autònom.

G

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Llibres recomanats per a l'assignatura: 1. Adobe Press (2010). Adobe Indesign CS5 Classroom in a Book. Adobe Press (USA). 2. Williams, Robin (2007). Tipografía digital. Volumen 253 de Diseño y creatividad. Anaya Multimedia. 3. Ambrose, Gavin y Harris, Paul (2011). Diccionario visual de preimpresión y producción. Editorial: Index Book (Barcelona) 4. Ambrose, Gavin y Harris, Paul (2011). Diccionario visual de Tipografía. Editorial: Index Book (Barcelona) Altres recomanacions: 1. French, Nigel (2006). InDesign type: professional typography with Adobe InDesign CS2. Adobe Press (USA). 2. Martin Kvern, Olav; Blatner, David; Bringhurst, Bob (2010). Real World Adobe InDesign CS5. Peachpit Press. 3. Williams, Robin (1990). The Mac is not a typewriter: a style manual for creating professional-level type on your Macintosh. Peachpit Press. A classe es proporcionarà més bibliografia en els enllaços a la biblioteca Google Books de l’assignatura i al grup Diigo d’enllaços web per a l’assignatura. Enllaç a GOOGLE BOOKS: Escola BAU Eines Informàtiques

Assignatura: Iconografia i Comunicació/ Professorat que imparteix assignatura: Rosa Ferrer Reglà / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Iconografia i Comunicació


Semestre: 1er o 2on (segons grup)

Coordinació Àrea/Itinerari: Àrea Cultura



Curs: 1er

Matèria: Comunicació


ASSIGNATURA: ICONOGRAFIA I COMUNICACIÓOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURAAquesta assignatura està dividida en dos blocs diferenciats: BLOC 1 (ICONOGRAFIA)

Introducció a la cultura visual i a la construcció dels imaginaris, simbòlic i narratiu. L’objectiu d’aquest mòdul és dur a terme una aproximació a la Iconografia per tal que l’alumne sigui capaç de fer conscient i analitzar l’ús de la imatge com a llenguatge. BLOC 2 (COMUNICACIÓ)

Aproximació i anàlisi del fenomen comunicatiu interpersonal en l’era tecnològica. L'objectiu d’aquest mòdul és introduir els alumnes en l'estudi del fenomen comunicatiu en el context occidental contemporani per tal de desenvolupar una mirada conscient i crítica.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.1. Coneixement bàsic general. 1.2. Capacitat per aprendre. 1.3. Habilitats en la recerca d’informació. 1.4. Capacitat d’organitzar i planificar. 1.5. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA 2.1. Capacitat d’analitzar i fer ús de la imatge com a llenguatge: ús de la llum i del

color, ús dels símbols i ús de l’espai i la construcció atmosfèrica. 2.2. Coneixement introductori de la cultura narrativa: arguments i personatges

arquetípics. 2.3. Capacitat d’anàlisi i crítica del fenomen comunicatiu en el context

contemporani.

Aplica els coneixements adquirits en els projectes i exercicis individuals.

Utilitza les seves eines per desenvolupar una recerca prèvia al procés de conceptualització.

Cita les fonts d’un procés de recerca. Realitza un procés de tria crític de la proposta a desenvolupar

Es posiciona de manera crítica sobre l’ús de la comunicació.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ BLOC 1: ICONOGRAFIA: Semiòtica i Configuració dels Imaginaris.1A: LLENGUATGE SIMBÒLIC

Imatge, símbol i signe. La construcció del propi imaginari, dues mirades des de la psicologia. Els símbols en la imatge cinematogràfica: Anàlisi visual de la pel∙lícula Vertigo d’Alfred

Hitchcock. Simbologia del color. L’espai com a símbol. La construcció de l’espai simbòlic en la fotografia.

1B: LLENGUATGE NARRATIU L’imaginari popular i els contes. Arquetips i guions de vida.

Les tres Ventafocs (Basile, Perrault i Germans Grimm) i Rebeca, una ventafocs gòtica. L’heroi i el monstre. Superman i Frankenstein. Els “arguments universals”: el viatge, el doble i l’embolic amorós.

BLOC 2: COMUNICACIÓ: El fenomen comunicatiu en el context contemporani: La Revolució Tecnològica.

Estratègies per la comunicació. La comunicació tecnològica versus el “contacte”. Llenguatges verbals i llenguatges emocionals.

S. XXI. L’art del present i la mirada fenomenològica.

CriterisLa correcta realització i presentació de cadascun dels 2 projectes (corresponents al BLOC 1A i BLOC 1B) es valorarà amb un 20 %. La correcta realització i presentació del conjunt dels exercicis (dinàmiques dirigides, comentaris de text i anàlisi d’imatges) es valorarà amb un total de un 40 %. L’evolució al llarg del curs, la participació activa a classe i la responsabilitat i actitud davant l’assignatura es valoraran amb un 20%. Per tant, la nota final s’obtindrà de la següent fórmula:

Projecte 1 x 20% + Projecte 2 x 20% + Exercicis x 40%+ (Evolució, Participació, Responsabilitat i Actitud) 20% Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici. Sistema d’avaluacióRealització de projectes i exercicis Seguiment del treball realitzat Seguiment de la participació i assistència Informes dels propis estudiants Tutories: Diàleg i seguiment individual o en grups petits. Presentació pública de projectes


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Classes magistrals Estudi i presentació d’exemples literaris i visuals. Anàlisi i estudi comparatiu dels exemples proposats. El visionat de pel∙lícules anirà acompanyat d’un qüestionari

que l’alumne treballarà de manera autònoma i que es debatrà a l’aula. En el cas de textos literaris i periodístics l’alumne haurà d’estudiar‐los amb un comentari de text.

G

Debat dirigit G Seguiment dels projectes En les sessions de tutories es treballarà en grups de 6 o 7 persones per al seguiment i suport dels projectes i

treball autònom. I

Activitats dirigides Dinàmiques per potenciar l’aprenentatge des de l’experiència.

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) BLOC 1: ICONOGRAFIA: Semiòtica i Configuració dels Imaginaris. 1A: LLENGUATGE SIMBÒLIC CIRLOT, Juan‐Eduardo. Diccionario de símbolos. Barcelona: Labor, 1988. ELIADE, Mircea. Imágenes y símbolos. Madrid: Taurus 1995. FREUD, Sigmund. La interpretación de los sueños. Madrid: Alianza, El libro de bolsillo, 2004. JUNG, Carl G. El hombre y sus símbolos. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, 1995. PASTOREAU, Michel; SIMONNET, Dominique. Breve Historia de los colores. Barcelona: Paidós 2006. PERLS, Fritz. Sueños y existencia. Santiago de Chile: Cuatro Vientos, 2010. TRÍAS, Eugenio. Vértigo y Pasión. Un ensayo sobre la película Vértigo de Alfred Hitchcock. Madrid: Taurus, 1998. 1B: LLENGUATGE NARRATIU BALASH BLANCH, Enrique. El lenguaje secreto de los cuentos. Madrid: Oberon, 2004. BALLÓ, Jordi; Pérez, Xavier. La llavor inmortal. Els arguments universals en el cinema. Barcelona: Editorial Empúries, 1995. BETTELHEIM, Bruno. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Crítica, Biblioteca de Bolsillo, octubre de 2005. FALCÓN MARTÍNEZ, Constantino; FERNÁNDEZ GALIANO, Emilio; LÓPEZ MELERO, Raquel. Diccionario de mitología clásica 1 y 2. Madrid: Alianza Editorial, Biblioteca temática, 1997. FINN GARNER, James. Cuentos infantiles políticamente correctos. Madrid: Circe, 1995. LENNE, Gérard . El cine fantástico y sus mitologías. Barcelona: Anagrama, 1974. GUBERN, Román. Máscaras de la ficción. Barcelona: Anagrama, 2002.


BLOC 2: COMUNICACIÓ: El fenomen comunicatiu en el context contemporani. ARNHEIM, Rudolf. El pensamiento visual. Barcelona: Paidós Ibérica, 1986. BAUMAN, Zygmunt. Modernidad líquida. CALVINO, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2007. PERLS, Fritz. El Enfoque Gestáltico. Santiago de Chile: Cuatro Vientos, 2013. NARANJO, Claudio. La revolución que esperábamos. Barcelona: Ediciones La Llave, 2013. La Maleta de Portbou. Revista de Humanidades y Economía. Número 1. Barcelona: Septiembre‐Octubre 2013. LECTURES OBLIGATÒRIES: RAMÓN‐CORTÉS, Ferran. L’illa dels 5 fars. Barcelona: Raval Edicions, col.lecció Pòrtic, 2012. KOBAYASHI, Michi. El principi del cercle. Barcelona: Comanegra, 2012.

Asignatura: Estética y Teoría de las Artes / Profesorado que imparte la asignatura: Ramon Rispoli / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Estética y Teoría de las Artes

Código asignatura: GDF071

Semestre: 1º o 2º (según el grupo)

Coordinación Área/Itinerario: Cultura


Tipo: Formación básica

Curso: 1º

Materia: Filosofía


ASIGNATURA: ESTÉTICA Y TEORÍA DE LAS ARTESOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURAEl Objeto de estudio de la asignatura es, en general, la compleja relación que un ámbito de nociones propiamente estéticas (arte, imagen, belleza, sensibilidad, experiencia estética) establece, en el tiempo, con un conjunto definido de variables geo‐históricas (cultura, sociedad, política, economía); en este ámbito la prioridad será dada al arte, a sus procesos de creación como también los de su recepción y fruición, por medio de los cuales nos relacionamos con la obra artística, la intelectualizamos y generamos un juicio de gusto. El objetivo principal del curso, por lo tanto, es el de introducir al alumno en la reflexión teórica sobre la idea, el papel y la función del arte a lo largo de la historia de la cultura occidental, con especial énfasis en las épocas moderna y contemporánea, en las que la cultura del consumo y la reproductibilidad técnica de las imágenes han determinado una transformación sustancial tanto del objeto de arte como de la experiencia artística en general. En la época de la imagen global, sin embargo, más allá de lo relacionado con el arte la asignatura se plantea también otro objetivo: el de estimular la reflexión crítica en torno a la imagen misma ‐entendida como objeto cultural que se hace cargo, muy a menudo, de contenidos ideológicos pre‐constituidos, evidenciando y analizando su complejo proceso de construcción.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS 1.1. Comunicación oral y escrita en la propia lengua nativa; 1.2. Habilidad para trabajar con autonomía; 1.3. Habilidades de búsqueda de la información; 1.4. Habilidad en el uso de la información; 1.5. Trabajo en equipo.

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA

2.1 Capacidad de cuestionar la obra de arte, y asumirla como objeto de análisis y reflexión crítica; 2.2 Capacidad de entender el vínculo existente entre el objeto artístico, las teorías estéticas y, en general, el contexto histórico y cultural que los engloba; 2.3 Capacidad para llevar a cabo una investigación sobre un tema específico, y de comunicar adecuadamente sus resultados de forma escrita y oral; 2 .4 Capacidad de reflexionar críticamente en torno a la relación entre ideas e imágenes.

Después de haber cursado la asignatura, el estudiante: ‐ es capaz de asumir una obra de arte, y en general, una imagen, como objeto de análisis y reflexión crítica; ‐ conoce las diferentes declinaciones de la idea de arte y los conceptos principales de la teoría estética, y sabe relacionarlos con los diferentes momentos de la historia de la cultura; ‐ conoce las bases metodológicas para llevar a cabo una investigación científica, y sabe darle adecuada formalización escrita (redactándola de manera adecuada, elaborando una bibliografía y citando las fuentes); ‐ sabe elaborar una propuesta creativa a partir del estudio de un referente y de la comprensión de su enfoque poético; ‐ sabe elaborar un dosier que le sirva como “guía del navegante” en el proceso de aprendizaje personal a lo largo de la asignatura, implementándolo también de forma activa con profundizaciones y reflexiones individuales.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN ‐ Presentación de la asignatura. Una, muchas “Mona Lisa”; ¿Qué es el arte?. Parte I: historia de la estética

‐ La invención del arte: téchne y mousiké en la Grecia antigua. La belleza como mímesis y armonía. La idea pitagórica de kósmos. Belleza y arte para Sócrates, Platón y Aristóteles.

‐ Edad media: belleza como claritas; representación icónica y naturalista. ‐ Siglo XV‐XVI: estética renacentista y manierista. ‐ Siglo XVII: el barroco. ‐ Siglo XVIII: el neoclasicismo; la revolución kantiana y la formalización de la estética como disciplina filosófica autónoma.

‐ Una nueva categoría estética: lo sublime. ‐ Siglo XIX: la estética romántica en el marco del idealismo alemán; esteticismo y art pour l’art. Parte II: estética moderna y contemporánea

‐ El siglo XX: la estética de la modernidad; los nuevos medios de reproducción técnica; las vanguardias y la ruptura de la idea clásica de arte. Fotografía y cine.

‐ Un arte para las masas. Arte/política y arte/mercado: la estética crítica de inspiración marxista. ‐ La segunda mitad del siglo XX: arte informal; estética pop y arte como “experiencia”. ‐ Finales del siglo XX: Lyotard, Baudrillard y la posmodernidad. ‐ La situación contemporánea: la obra de arte, el artista, el nuevo espectador, el mercado del

arte. ‐ La belleza hoy en día: la era de la “estética difusa”. ‐ Otras estéticas: kitsch y camp.

Criterios La evaluación del alumno será continuada, y por lo tanto la asistencia es obligatoria: no podrá aprobar la asignatura aquel alumno que no haya asistido por lo menos al 70% de las sesiones. Relativamente a la valoración: En conclusión de la 1era parte de la asignatura está previsto un examen

parcial (que se valorará con un 25% de la nota final); En la 2nda parte se llevará a cabo un trabajo de investigación en grupo

(entrega y presentación pública: 25% de la nota final); A lo largo del curso cada alumno elaborará individualmente un dosier de la

asignatura (15% de la nota final) y dos entregas de carácter gráfico (10% de la nota final cada una);

Asistencia, participación activa en clase y puntualidad se valorarán con el restante 15% de la nota final.

Por lo tanto, la nota final de la asignatura se obtendrá de la siguiente fórmula: Examen (25%) + Trabajo en grupo/presentación pública (25%) + Entregas individuales (10+10%) + Dosier (15%) + Asistencia/participación (15%). Sistema de evaluación ‐ Valoración del grado de asistencia/participación;‐ Seguimiento y revisión de los trabajos de la asignatura; ‐ Valoración del examen escrito; ‐ Valoración del trabajo de investigación en grupo y de la presentación; ‐ Valoración de las entregas individuales y del dosier.


ASPECTOS METODOLÓGICOS ‐ Las clases se desarrollarán en 2 sesiones semanales de 120’ cada unaMetodología Descripción de la metodología Clase magistral Clase teórica sobre un tema específico de la asignatura, seguida por debate público G Sesión seminario Proyección de películas (o lectura de escritos y textos antológicos) y debate público G Sesión de seguimiento Sesión de seguimiento relativa al examen y a los trabajos del curso, de forma abierta para que todos los alumnos participen I Sesión de presentación Presentación pública del trabajo de investigación por parte de los diferentes grupos de alumnos G Examen parcial Examen escrito en clase I

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) ‐ BAUDRILLARD, Jean. El complot del arte. Ilusión y desilusión estéticas. Buenos Aires: Amorrortu, 2006. ‐ BAUMAN, Zygmunt. Arte, ¿líquido? Madrid: Sequitur, 2007. ‐ BENJAMIN, Walter. La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. México: Itaca, 2003. ‐ DE MICHELI, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. Madrid: Alianza, 2002. ‐ ECO, Umberto (ed.). Historia de la Belleza. Barcelona: Mondadori, 2007. ‐ ECO, Umberto (ed.). Historia de la Fealdad. Barcelona: Mondadori, 2007. ‐ GOMBRICH, Ernst H. Historia del Arte. London: Phaidon, 2008. ‐ GREENBERG, Clement. Arte y cultura: ensayos crÍticos. Barcelona: Paidós, 2002. ‐ JIMÉNEZ, José. Teoría del Arte. Madrid: Tecnos, 2002. ‐ RADIGALES, Jaume; MARÍN ANGLADA, Marta. Des de Platò a Lady Gaga. Estètica i comunicació de masses, Barcelona: Universidad Oberta de Catalunya, 2011. ‐ TRÍAS, Eugenio. Lo bello y lo siniestro. Barcelona: Ariel, 2001. ‐ VALVERDE, José María. Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel, 1987. ‐ VETTESE, Angela. El arte contemporáneo. Entre el negocio y el lenguaje. Madrid: Ediciones Rialp, 2013. FILMOGRAFIA: ‐ GONZÁLEZ IÑÁRRITU, Alejandro. Babel. Paramount Vantage, 2006. ‐ BANKSY, Exit through the Gift Shop. Paranoid Pictures, 2010. ‐ GANDINI, Erik. Videocracy. Kristina Åberg, 2009.

Asignatura: Lenguajes Audiovisuales I / Profesorado que imparte la asignatura: Anna Urroz y Rebecca Gil / Curs 2013‐2014

Guia didáctica grado en diseño

Asignatura: Lenguajes Audiovisuales I

Codigo asignatura: GDB002

Semestre: 3º y 4º (según grupo)

Coordinación Área/Itinerario: Arte


Tipus: Obligatória

Curs: 2º

Matéria: Arte


ASIGNATURA: LENGUAJES AUDIOVISUALES IOBJECTIVOS GENERALES

1. OBJECTIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURA

Esta asignatura ofrece al estudiante una aproximación tanto teórica como práctica al lenguaje fotográfico con el objetivo de mostrar un universo visual más complejo, provisto de sentido crítico y analítico que les sirva como medio de expresión. Durante el semestre el alumno deberá:

1.1. Ser capaz de crear discursos visuales mediante la fotografía. Ser capaz de descifrar el lenguaje fotográfico con un sentido crítico y analítico.

COMPETENCIAS RESULTADOS DEL APRENENDIZAJE

1. COMPETENCIAS BÁSICAS G.1.1 Conocimiento básico general. G.1.2 Resolución de problemas. G.1.3 Trabajo en equipo. G.1.4 Capacidad para aplicar el conocimiento a la práctica. G.1.5 Capacidad para adaptarse a situaciones nuevas. G.1.6 Capacidad para generar nuevas ideas (creatividad).

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA 1.1 Conocimiento del funcionamiento de la cámara fotográfica. 1.2 Capacidad para argumentar el proceso artístico.

‐ Reconoce los valores simbólicos y culturales que le ayuden a comprender, interpretar y contextualizar la naturaleza de las diferentes representaciones visuales.

‐ Valora críticamente la importancia de la imagen en la sociedad actual y desde una perspectiva histórica.

‐ Relaciona y sitúa la obra fotográfica en su contexto cultural e histórico.

‐ Adquirie los conocimientos básicos en las habilidades técnicas y expresivas en la realización fotográfica (tecnología, laboratorio y edición...)


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUES TEMÁTICOS CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE AVALUACIÓN

A lo largo del semestre la asignatura se desarrollará en tres bloques temáticos que corresponden a tres sistemas de aproximación al discurso visual: tecnológico, percepción y medio de expresión. Cada uno de los bloques temáticos irán acompañados de actividades prácticas en el taller. BLOQUE I. TECNOLOGÍA El dispositivo. Traductor del imaginario visual. Se trata de mostrar al alumno la consonancia existente entre los dispositivos fotográficos, los procesos y la utilización de la luz, como elementos constructivos a la hora de generar una imagen. Temario 1. ‐ Breve historia del dispositivo fotográfico. Desde los inicios hasta nuestros días. Cámaras obscuras y otros artilugios pre‐fotográficos; 1ª cámara fotográfica (el cajón fotográfico); Cámaras complejas (cámara réflex, gran formato, banco óptico, medio formato…); Cámaras sin lente (estenopéicas…); Cámaras “pantalla”. ‐ Breve historia de los procesos fotográficos. Desde los inicios hasta nuestros días. El positivo directo y la invención del negativo; Procesos pictóricos en fotografía; La industrialización de la fotografía; El fotomontaje; De la plata al píxel. Temario 2. ‐ Funciones de la cámara fotográfica. El diafragma; Velocidad de obturación; Tipos de objetivos; Balance de blancos; Sistema de zonas... Temario 3. ‐ La luz. Como dibujo fotogénico. Los efectos de la luz. Las transformaciones espaciales a través de la luz; Luz y color. Como cambia el color con la luz y la luz con el color; Luz artificial. El mundo visto a través de la electricidad; Los fotogramas. La luz como generador de imágenes.

Criterios

‐ La correcta realización y presentación de cada unos de los cuatro proyectos se valorará con un 90% de la nota final.

‐ La participación activa en clase, la puntualidad y la asistencia se valoran con un 10%.

Por tanto, la nota final se calculará de la siguiente manera:

‐ Projecto 1 x 10% (1 bloque de ejercicios) /Proyecto 2 x 20% (4 bloques de ejercicios) / Proyecto 3 x 20% (2 bloques de ejercicios) / Proyecto 4 x 40% (1 bloque de ejercicios) / Participación activa 10%. Los criterios concretos de evaluación de cada proyecto y ejercicios se definirán y discutirán antes de cada ejercicio. Es necesario el 70% de la asistencia para poder ser evaluado

Sistema de avaluación

‐ Observación en la participación ‐ Seguimeinto de los trabajos realizados ‐ Realización de los proyectos ‐ Defensa pública de los proyectos


BLOQUE II. PERCEPCIÓN La atención. Ejercitar la observación. Es indispensable generar en el alumno un interés por la observación como catalizador entre la imaginación y la conceptualización. Una manera de descubrir en el mundo que nos rodea los elementos discursivos que se generan entre lo puramente mental y lo palpable. De este modo se incentiva al alumno a descifrar el lenguaje visual como elemento constructivo dentro de su propia disciplina, que en este caso es el Diseño. Temario 4. ‐ Cómo los dispositivos ópticos condicionan al ojo. La lentitud del procesado como resultado estético; Diversos formatos versus diferentes dispositivos; La elección de la lente como ventana; El uso del trípode como sustento ocular. Temario 5. ‐ Cómo los procesos fotográficos condicionan el resultado visual. La transformación del fotógrafo “alquimista” al fotógrafo “consumista”; La elección del procesado como condición estética; El error como elemento expresivo; La construcción de la imagen en el laboratorio; El tiempo sin ctrl. Z. La construcción de la imagen desde el collage o el fotomontaje; Las limitaciones en el proceso significan limitaciones visuales; “El segundo obturador” el ordenador como proceso constructivo; Nuevos sistemas de hibridación visual. La “textura” como recurso estético. BLOQUE III. MEDIO DE EXPRESIÓN Reconocer y reconocerse. El reflejo como elemento constructivo en el discurso visual. Transformar la 3ª dimensión en plano bidimensional genera, en la mayoría de ocasiones, controversias en la elección del encuadre, el tipo de objetivo utilizado o el formato del soporte. Estos elementos son determinantes pero no únicos en la elaboración de una imagen. Por tanto, este último bloque del temario centrará su atención en mostrar al alumno cómo otros fotógrafos han desarrollado su discurso visual en sus propuestas fotográficas. De este modo, el alumno desarrollará sus propias metodologías a partir de los ejercicios propuestos. Temario 6. ‐ La cuarta pared. El fotógrafo sale a escena. Aproximaciones a las propuestas que diferentes autores han realizado en torno al espacio y sus diferentes sistemas de representación. Se analizarán temáticas como el espacio arquitectónico, espacio escénico,


urbano... Temario 7. ‐ ¿Existe la máquina del tiempo?. La narración visual. Aproximaciones a las propuestas realizadas por diferentes fotógrafos en torno al tiempo y sus diferentes sistemas de representación. Se analizarán las secuencias fotográficas, el reportaje, y el concepto de seriación. Temario 8. ‐ Un juego de espejos. El uso de la memoria en fotografía. Aproximaciones a las propuestas realizadas por diferentes fotógrafos en torno a la memoria como recurso estético.

ASPECTOS METODOLÓGICOS ‐ Las clases se desarrollan en sesiones de 4 horas + 1 hora de tutorias. 60 horas de clases + 15 horas de tutorias

Metodologia Descripción de la metodología Clase teórica y formación práctica En cada sesión se realizará una clase magistral o una formación práctica. Aproximadamente 21 horas lectivas Actividades prácticas en el taller Cada alumno realizará aproximadamente 21 horas de actividades prácticas en el taller

Exposiciones orales Cada alumno presentará sus proyectos al resto del grupo. 8 horas lectivas Revisión de trabajos en grupo Se dedicarán 10 horas lectivas a las revisiones colectivas de los trabajos realizados por los alumnos Tutorias Se dedicarán 15 horas a las tutorias individualesAprendizaje basado en proyectos. El alumno realizará 3 proyectos compuestos de una selección de ejercicios y un proyecto final que englobe el aprendizaje de los 3

proyectos anteriores.


BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) Bibliografía específica: ANSÓN, Antonio; Los mil relatos de la imagen y uno más: Fotografía & Literatura: Huesca Imagen 2002. Diputación de Huesca, 2003. BENJAMIN, Walter; Pequeña historia de la fotografía. En: http://bibliotecaignoria.blogspot.com/2009/07/walter‐°©‐benjamin‐°©‐pequena‐°©‐historia‐°©‐de‐°©‐la.html CLARK, Marga; Impresiones fotográficas: el universo actual de la representación. Julio Ollero; Instituto de Estética y Teoría de las Artes, Madrid, 1991. ESQUIROL I CALAF, Josep M; El respeto o la mirada atenta: una ética para la era de la ciencia y la tecnología. Editorial Gedisa, Barcelona, 2006. FONTCUBERTA, Joan; El beso de Judas. Fotografía y verdad. Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1997. FREUND, Gisèle; La Fotografía como documento social. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1983. GREEN, David; ¿Que ha sido de la fotografía?. Gustavo Gili, Barcelona, 2007. KRAUSS, Rosalind E.; Lo fotográfico: por una teoría de los desplazamientos. Gustavo Gili, Barcelona, 2002. SONTAG, Susan; Sobre la fotografía. Ed. Edhasa, BCN 1981. También en: http://bibliotecaignoria.blogspot.com/2008/10/susan‐°©‐sontag‐°©‐como‐°©‐en‐°©‐espejo‐°©‐oscuramente.html STIMSON, Blake; Eduardo García Agustín, El eje del mundo: fotografía y nación. Gustavo Gili, Barcelona, 2009.

Bibliografía recomendada: ARNHEIM, Rudolf; Arte y percepción visual. Alianza, Madrid 1992. BAJAC, Quentin; La invención de la fotografía. La imagen revelada. Ed. Blume, Barcelona 2011. BARTHES, Roland; La cámara lúcida. Notas sobre fotografía. (1980) Ed. Paidós Barcelona 1989. BENJAMIN, Walter; La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. (1936). En Estética y política, Ed. Las cuarenta, Buenos Aires 2009. BERGER, John; Mirar. Ed. Gustavo Gilli BCN 2001. BOUILLOT, René; Curso de fotografía digital. Fundamentos y aplicaciones. Ed. Omega, BCN 2005. DURAND, Règis; El tiempo de la imagen. Ensayo sobre las condiciones de una historia de las formas fotográficas. Ediciones Univ. de Salamanca, Salamanca 1998 El laboratorio fotográfico en casa Ediciones Folio. BAN 1982. FRIZOT, Michel; El imaginario fotográfico. EDICIONES VE, México D.F., 2009. JEFFREY,Ian; Cómo leer la fotografía. Entender y disfrutar los grandes fotógrafos, de Stieglitz a Doisneau. Ed. Electa, Barcelona 2009. LANGFORD, M.J; Fotografía básica. Iniciación a la fotografía profesional. Ed. Omega, S.A. BCN 1984. LANGFORD, M.J; Tratado de fotografía. Un texto avanzado para profesionales. Ed. Omega, S.A. BCN 1984. LEMAGNY, Jean Claude; ROULLÉ, André; Historia de la fotografía. Ediciones Martínez Roca, BCN 1988. MOHOLY‐NAGY, László; Pintura, fotografía y cine. Ed. Gustavo Gili, Barcelona 2005. PIERANTONI, Ruggero; El ojo y la idea. Ed. Paidós Comunicación, BCN 1984.


WESTON, Chris; Domina la exposición digital. Ed. Index Books, BCN 2008. Fuentes documentales web: Albertina’ <http://www.albertina.at/en> [accessed 28 August 2011] American Museum of Photography ‐‐ View Great Photographs Online ‐‐ History of Photography Exhibits’ <http://www.photographymuseum.com/> [accessed 6 August 2011] Benvenuti Nel Portale Della Fotografia Fratelli Alinari’ <http://www.alinari.it/> [accessed 6 August 2011] Musea: FotoMuseum ‐ Provincie Antwerpen’ <http://www.fotomuseum.be/> [accessed 6 August 2011] Musée de l’Elysée�: The Collection’ <http://www.elysee.ch/en/collections/the‐collection/> [accessed 26 May 2013] Musée de La Photographie ‐ Charleroi’ <http://www.museephoto.be/> [accessed 6 August 2011] Musée Maison Nicephore Niepce ‐ Histoire de l’Inventeur de La Photographie’ <http://www.niepce.com/> [accessed 6 August 2011] National Media Museum’ <http://www.nationalmediamuseum.org.uk/> [accessed 6 August 2011] National Trust | Lacock Abbey | Fox Talbot Museum’ <http://www.nationaltrust.org.uk/main/w‐vh/w‐visits/w‐findaplace/w‐lacockabbeyvillage/w‐lacockabbeyvillage‐talbotmuseum.htm> [accessed 6 August 2011] The Photo Museum in Osby’ <http://www.fotomuseetiosby.nu/frameseng.html> [accessed 6 August 2011] Novetats | Museu Del Cinema | Girona’ <http://www.museudelcinema.cat/cat/index.php> [accessed 23 September 2013]

Asignatura: Expresión Grafica I / Professorado que imparte asignatura: Fº Javier María Marcos e invitados / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Expresión Gráfica I (Opción Audiovisual)

Código asignatura: GDB012


Coordinación Área/Itinerario: Herramientas


Tipo: Obligatoria

Curso: 2º

Materia: Expresión Gráfica


ASIGNATURA: EXPRESIÓN GRÁFICA I (OPCIÓN AUDIOVISUAL)OBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURACapacitar al estudiante con las herramientas suficientes (tanto técnicas como creativas) para que este sea capaz de analizar y crear de forma autónoma productos audiovisuales de pequeña envergadura, utilizando para ello herramientas de expresión gráfica audiovisual como el lenguaje cinematográfico, la banda sonora o la iluminación, entre otros.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS

G.1. Capacidad de análisis y de síntesis. G.3. Conocimiento básico general. G.4 Poner las bases en el conocimiento básico de la profesión. G.7. Habilidad en el uso elemental de la informática. G.9 Resolución de problemas. G.10 Toma de decisiones. G.19. Capacidad para aplicar el conocimiento a la práctica. G.21 Capacidad para aprender. G.26. Habilidad para trabajar con autonomía.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Capacidad para simplificar una imagen formal y conceptualmente. Capacidad de representación abstracta del espacio.

‐ Tiene una visión crítica de los diferentes productos audiovisuales. ‐ Es capaz de argumentar una posición crítica individual en base al

formato, target, entorno social...etc. ‐ Es capaz de poder desarrollar técnicamente pequeños ejercicios

audiovisuales en cada una de sus fases principales de preproducción, producción y postproducción.

‐ Es capaz de hacer una defensa pública de los ejercicios.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN Lenguaje cinematográfico:

Tipología de planos Angulaciones de cámara Zooms y movimiento de cámara Salto de eje

Dirección de Fotografía/ Iluminación Manejo de cámara

Guion Curva dramática Escenografía Banda sonora Análisis Fílmico

Criterios ‐ La correcta realización y presentación de cada uno de los ejercicios se

valorará con un máximo de un 10%. La suma de estos a su vez no superará el 40% de la nota.

‐ La correcta realización , presentación y defensa pública del proyecto/ejercicio final se valora con un 40%

‐ La participación activa en clase, la puntualidad y la asistencia se valoraran con un 20%.

‐ Los criterios de evaluación de cada ejercicio se expondrán previamente al alumno.

Sistema de evaluación

Evaluación contínua.

Realización y corrección diaria de ejercicios prácticos de aplicación de los contenidos expuestos.

Asistencia imprescindible. Calificación numérica.


ASPECTOS METODOLÓGICOS Metodología Descripción de la metodología

Presentación de contenidos teóricos En cada sesión se realizará una clase teórica sobre un tema específico del temario G Visitas exteriores Vista con los alumnos a estudios, productoras, agencias que desarrollen alguno de los contenidos G Visualización de material audiovisual Explicación mediante soporte audiovisual de ejemplos que ilustren los temas tratados G Realización de ejercicios y trabajos Sesión con el grupo en clase I,G Reflexiones sobre el aprendizaje Sesión de evaluación pública y con el grupo clase, sobre la aplicación de los contenidos G Preparación de prácticas y ejercicios Trabajo autónomo individual y o en grupo I,G

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) The Animation Book. Autor Kit Laybourne Editorial Three Rivers Press Año 1998 Técnica Varias Idioma Inglés

Human and Animal Locomotion. Autor Eadweard Muybridge (1830‐1904) Editorial Dover Publications Año Técnica dibujo Idioma Inglés

The Art of animal drawin Autor Ken Hultgren Editorial Dover Publications Año 1993 Técnica dibujo Idioma Inglés

Timing for Animation Autor

Harold Whitaker y John Halas Editorial Focal Press Año 2002 Técnica Varias Idioma Inglés

Dibujos Animados. El dibujo de Historietas a su alcance. Autor Preston Blair Editorial Taschen Año 2003 Técnica dibujo animado Idioma Disponible en español

CARTOONS. 110 años de cine de animación Autor Giannalberto Bendazzi Editorial Ocho y Medio Año 2003 Técnica Varias Idioma Disponible en español

La Magia del Dibujo Animado (Actores del lápiz) Autor Raúl García. Editorial Edicions Ponent Año 2000 Técnica dibujo, dibujos animados Idioma Disponible en español

The Illusión of life, Disney AnimationAnimation Now Autor Frank Thomas y Ollie ‐ Técnica Varias Idioma Inglés

The Animators Survival Kit Richard Williams Editorial faber and faber Año 2001 Técnica Varias Idioma Inglés

Asignatura: Expresión Grafica I / Profesorado que imparte asignatura: Cristina Lavergne / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Expresión Gráfica I (Opción Gráfico)


Semestre: 3º



Tipo: Obligatoria

Curso: 2º



ASIGNATURA: EXPRESIÓN GRÁFICA IOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURAEsta asignatura tiene como objetivo dotar al alumno de mecanismos para entender la forma en el espacio a través del estudio de los elementos compositivos Así mismo se abordarán conceptos de síntesis gráfica, la función de la cual es el reconocimiento de un concepto o idea con la máxima simplicidad formal.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS 1.1 Capacidad de análisis y de síntesis. 1.2 Capacidad de razonamiento crítico. 1.3 Capacidad de organización y planificación.

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA 2.1 Capacidad de desarrollar una investigación previa al proceso de investigación 2.2 Capacidad para estructurar y jerarquizar gráficamente la información verbal y visual. 2.3 Capacidad para utilizar las técnicas y materiales de representación gráfica. 2.4 Capacidad para utilizar el software propio del itinerario de gráfico

‐Utiliza las herramientas adecuadas para desarrollar una investigación previa al proceso de investigación ‐ Cita las Fuentes del proceso de investigación. ‐Sabe estructurar y jerarquizar gráficamente la información verbal y visual. ‐Utiliza las técnicas y materiales de representación gráfica para la formalización de los proyectos. ‐ Utiliza correctamente el software propio del itinerario de gráfico.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN La organización de la asignatura se distribuye tres bloques temáticos. 1. Forma y composición

. Alteraciones dinámicas de un círculo.

. Composición y síntesis de un cartel

2. Signos gráficos . Investigación y creación de un glosario. . Investigación de la predominancia de factores en un signo gráfico

3. Síntesis gráfica. . Síntesis de imágenes, . Pictogramas.

Criterios Es obligatoria la entrega de la totalidad de los proyectos y ejercicios planteados La participación ,realización y presentación en cada uno de los proyectos y ejercicios; el interés y la asistencia se valorará con un 20% El porcentaje será el siguiente: Bloque 1 30% Bloque 2 20% Bloque 3 30% Participación e interés 20% Los criterios concretos de evaluación de cada proyecto o ejercicio se definirán antes de su realización. Sistema de evaluación

‐Observación de la participación.‐Seguimiento del Trabajo en curso. ‐Informes de los estudiantes ‐Realización de proyectos y ejercicios ‐Defensa pública de proyectos.



Clase teórica Al inicio de cada ejercicio o proyecto se dará una breve clase magistral G Talleres La asignatura es fundamentalmente práctica G Exposición de los proyectos Defensa y debate público de los proyectos G Proyección de videos Apoyo visual a los contenidos de las imágenes G

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) Dondis, Donis A. Primer of Visual Literacy. First MIT paperback press edition ; later printing. The MIT Press, 1973.Frutiger, Adrian. Signos – Símbolos ‐ Marcas ‐ Señales. Editorial Gustavo Gili, 2006. Munari, Bruno. El Arte Como Oficio. Editorial Labor, 1989.

Assignatura: Expressió Gràfica I (Opció Interiors) / Professorat que imparteix assignatura: Jonathan Daifuku , Laura Tordera / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Expressió Gràfica I (Opció Interiors)


Semestre: 3er



Tipus: Obligatòria

Curs: 2on

Matèria: Expressió Gràfica


ASSIGNATURA: EXPRESSIÓ GRÀFICA I (OPCIÓ INTERIORS)OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURAL’assignatura consisteix en una introducció a les eines de representació gràfica assistides per ordinador (Autocad 2D) combinada amb una immersió al món dels materials i del maquetisme, com a eines específiques del procés de disseny de l’espai. El plantejament de l’assignatura des d’una doble vessant permet passar contínuament del llenguatge bidimensional al tridimensional. L’alumne haurà de potenciar la visió global de l’espai i desenvolupar diferents llenguatges d’expressió i comprensió d’aquest.

1.1. Haurà de ser capaç de representar mitjançant l’Autocad els plànols reals d’un espai tridimensional prèviament croquitzat, amidat i acotat, per finalment expressar oral i gràficament el projecte aconseguint una comunicació fluida.

Haurà de ser capaç d’expressar conceptes a través de materials comuns per la realització de maquetes com la cartolina, la fusta, l’espuma, el metall i el metacrilat.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.1. Capacitat d’anàlisi i síntesis 1.2. Capacitat d’organització i planificació 1.3. Capacitat de comunicació oral i escrita 1.4. Capacitat de treball en grups


2.1. Capacitat de llegir I comprendre representacions bidimensionals grafiades. 2.2. Capacitat de representar i dibuixar un espai tridimensional en dues dimensions

(plantes, alçats i seccions), mitjançant croquis a mà alçada i mitjançant l’Autocad. 2.3. Capacitat d’analitzar, comprendre, crear i representar espais 2.4. Capacitat d’utilitzar el medi tridimensional no digital com a eina d’investigació

creativa. 2.5. Adquirir habilitats d’expressió i tècniques de construcció a través dels materials

escollits. 2.6. Familiaritzar‐se amb el diàleg: idea – projecció idea en maqueta – modificació idea

en funció dels resultats obtinguts. 2.7. Habilitat per passar de les dues a les tres dimensions com a comprensió global de

l’espai.

‐ Llegeix plànols bidimensionals entenent l’espai representat i recreant mentalment la tercera dimensió.

‐ Dibuixa i crea plantes i alçats d’un espai tridimensional real i existent, a nivell de croquis (a mà alçada)

‐ Acota i amida els croquis de plantes i alçats. ‐ Representa mitjançant l’Autocad els plànols reals d’un espai

tridimensional prèviament croquitzat. ‐ Dibuixa, organitza i imprimeix làmines grafiades, sintetitzant el projecte

desenvolupat. ‐ Comunica verbalment les làmines treballades. ‐ Realitza construccions reals a una escala determinada. ‐ Coneix i aplica el concepte d’ergonometria. ‐ Manipula i utilitza els materials com a eines creatives directes,

descobreix a través del material. Realitza correctament tècniques aplicades a la creació de maquetes de ‘presentació’.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’organització de l’assignatura contempla que es desenvolupin simultàniament durant cada semestre les eines de representació gràfica assistides per ordinador amb la immersió al món dels materials i del maquetisme. El temari està creat d’una manera global per enllaçar conceptes i mantenir sempre una visió abstracta i global dels espais treballats.

1. REPRESENTACIÓ GRÀFICA Tema 1: TALLER D’INTRODUCCIÓ A L’ESPAI ‐Representació de l’espai, abstracció i esquematització de formes i conceptes, procés de síntesis formal i conceptual. Es treballaran, entre d’altres temes de Dièdric, Croquis i Amidaments. Tema 2: APROXIMACIÓ A L’AUTOCAD ‐Introducció a l’interface de l’Autocad treballant amb biblioteques d’objectes i recursos d’internet. S’inicia el procés de dibuix i representació mitjançant exercicis pràctics. Tema 3: AIXECAMENT ESTAT ACTUAL ‐ Realització dels plànols d’un espai existent (prèviament croquitzat i acotat). Introducció de la teoria paral∙lelament a la realització de la pràctica a mesura que es vagi avançant en l’exercici. Dibuix bàsic, modificacions d’Autocad, sistema de capes i propietats generals dels objectes, referències externes, organització i nomenclatura d’arxius, la inserció d’imatges ... Finalment es procedirà a la impressió de les làmines de síntesi, amb l’exposició i explicació conceptual corresponents.

2. MAQUETISME Tema 1: INTRODUCCIÓ AL CURS ‐ pautes Tema 2: CARTOLINA ‐ exploració i tècniques com a medi d’estudi creatiu i per a maquetes de presentació. Tema 3: FUSTA ‐ maqueta d’estudi amb cartolina, maqueta de presentació amb fusta. Tema 4: ESPUMA DE POLIURETÀ ‐ exercici ràpid, en una sessió crear directament amb el material un volum i concepte acabat, previ estudi del material i característiques. Tema 5: METACRILAT ‐ exploració i tècniques com a medi d’estudi creatiu i per a maquetes de presentació. Tema 6: METALL ‐ exploració i tècniques com a medi d’estudi creatiu i per a maquetes de presentació. Tema 6: VISITES – sortida a taller de maquetes o classe magistral d’algun convidat d’interès.

Criteris La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana de les dues parts. S’exigeix un mínim de coneixements en cadascuna de les parts per poder ser avaluat conjuntament. ‐L’assistència a classe és necessària en un 70% per tenir dret a ser avaluat. ‐La participació activa a classe i als fòrums temàtics organitzats a l’entorn virtual o altres plataformes, la puntualitat i l’assistència es valoraran amb un 20%. REPRESENTACIÓ GRÀFICA ‐La correcta realització i presentació dels 3 exercicis ràpids de taller és un 10%. ‐La correcta realització i presentació del 2 exercicis pre‐projecte són un 10% i 20%. ‐La correcta realització i presentació del projecte i exposició final és un 40%. Taller x 10% + Exercici 1 x 10% + Exercici 2 x 20% + Projecte 1 x 40% + actitud 20% MAQUETISME ‐La correcta realització i presentació de l’exercici de cartolina és un 20%. ‐La correcta realització i presentació de l’exercici de fusta i espuma és un 20%. ‐La correcta realització i presentació de l’exercici de metacrilat és un 20%. ‐La correcta realització i presentació de l’exercici de metall és un 20%. 4 Exercicis x 20% + actitud i qualitat de les presentacions orals 20% Sistema d’avaluació

‐ Observació a la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Informes dels propis estudiants ‐ Realització de projectes ‐ Defensa pública de projectes

Valoració creativa i tècnica



Les classes es desenvoluparan en sessions de 4 hores, dues dedicades a representació gràfica i dues a maquetisme.Metodologia Descripció de la metodologia Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral breu sobre els temes que es treballaran per assimilar els conceptes i eines

necessàries.G

Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics creats per assimilar els coneixements. I Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar. G Debat/Fòrum Moltes sessions començaran amb la discussió i posada en comú de la feina realitzada a casa compartint la resolució de

possibles problemes. G

Casos pràctics Visita a un taller de maquetes i/o xerrada a classe amb alguna persona convidada d’interès especial per a l’assignatura. I Treball cooperatiu Durant la realització del projecte s’estableixen grups de treball on cada alumne realitza una part del conjunt final. G Exposicions alumnes La presentació dels projectes dels alumnes anirà sempre acompanyada d’una exposició verbal dirigida a la resta de companys

amb posterior participació activa de tots ells.

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) FARRELLY, Liz. Técnicas de representación: bocetos y escalas, imágenes ortogonales, maquetas, representación CAD, etc. Madrid: Promopress. 2008. MONTAÑO DE LA CRUZ, Fernando. Autocad 2012 (guías prácticas usuarios). Anaya. 2011 NEUFERT, Ernst. NEUFERT, Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. 1995 NAVARRO LIZANDRA, José Luis. Maquetas modelos y moldes: materiales y técnicas para dar forma a las ideas. Castelló de la plana: Publicacions de la universitat Jaume I. 2002 KNOLL, Wolfang; HECHINGER, Martin. Maquetas de arquitectura: técnicas y construcción, 3ª ed. Barcelona: Gustavo GIli. 1995 ÚBEDA BLANCO, Marta. La maqueta como experiencia del espacio arquitectónico. Valladolid: Secretariado de Publicaciones. Universidad de Valladolid. 2002 NOBLE, Ian; BESTLEY, Russell. Maquetas inusuales. España: Index Book. 2000

Asignatura: Expresión Gráfica I (Opción Moda) / Profesorado que imparte la asignatura: Inés Monge / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Expresión Gráfica I (Opción Moda)





Tipo: Obligatoria

Curso: 2º



ASIGNATURA:OBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURA1_ Conocer los códigos del cuerpo para poder desarrollarlos en el patrón 2_Concebir el patronaje como instrumento necesario para la construcción de una prenda, donde la técnica, la forma, el cuerpo y los elementos de volumen van a dar unas interesantes respuestas al alumno para poder desarrollar su creatividad en el diseño de la prenda. 3_ Trabajar el patrón como concepto enseñando al alumno sus códigos para poder extrapolarlo a cualquier estructura 4_Estudiar el cuerpo y el movimiento


1. COMPETENCIAS BÁSICAS ‐Conocimientos básicos generales de la profesión. ‐Capacidad de adaptarse a un equipo de trabajo. ‐Capacidad de organizar y planificar. ‐Capacidad de aplicar el conocimiento a la práctica. ‐Habilidad para trabajar con autonomía ‐Capacidad para aprender.

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA ‐Capacidad para ver las tres dimensiones mediante el patrón como estudio de Las formas.

‐Habilidad del alumno para obtener una visión espacial a través del patrón. ‐Habilidad para el uso y manejo de las herramientas técnicas del patronaje. ‐Capacidad para la materialización de prendas básicas.

‐ Utiliza las herramientas técnicas del patronaje para realizar prendas básicas

‐ Ve las tres dimensiones a partir del patrón como estudio de las formas.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN 1. Estudio anatómico del cuerpo para poder desarrollar sus códigos en el patrón2. Tipologías del cuerpo humano 3. Pasar del plano al volumen 4. Análisis de la Holgura; estudio del espacio entre el cuerpo y la prenda 5. Iniciación al Taller_ imprescindible para un buen desarrollo de la materia y formación

del alumno el tener conocimiento de la maquinaria 6. Estudio de las bases del Cuerpo 7. Nomenclatura del Patrón de Cuerpo_ desarrollo del Patrón utilizando la nomenclatura 8. Patrón base de VESTIDO CON MANGAS _ plana y circular 9. Patrón base de VESTIDO SIN MANGAS _ plana y circular 10. Tabla de medidas del Vestido_ plana y circular 11. Transformaciones de las bases aplicando las técnicas aprendidas 12. Investigación de acabados en plana 13. Investigación de acabados en punto 14. Estudio del patrón sin pinza de pecho en el volumen del cuerpo para punto y plana 15. EL MOVIMIENTO _ Asociación de LA MANGA con el cuerpo 16. Patrón base de LA MANGA MONTADA para plana 17. Códigos de LA MANGA para plana y punto 18. La pinza como el primer elemento de volumen 19. El traslado de pinza de pecho 20. Volumetría i aplicación de las técnicas de volumen al Patrón 21. Tipologías de mangas I 22. Realización de ejercicios manipulando la manga y aplicando técnicas de volumen

Criterios Asignatura de evaluación continua, con ejercicios guiados por el profesor Se evaluará la puntualidad y la actitud receptiva en clase hacia la materia Asistencia a clase obligatoria de un 70%

Examen semestral_ se evaluará a través de un ejercicio la agilidad y la capacidad resolutiva. 40% Seguimiento de los trabajos dirigidos. 20% Prototipos finales. 40% Sistema de evaluación

‐ Resultado del examen‐ Observación de la práctica ‐ Seguimiento de las clases taller


ASPECTOS METODOLÓGICOS Metodología Descripción de la metodología Clase teórica Clases magistrales sobre los temas a tratar G Aprendizaje basado en ejercicios Ejercicios de transformaciones de las bases G Iniciación al taller Conocimiento de la maquinaria G Taller de prototipaje Creación de los prototipos para poner en práctica todos sus conocimientos técnicos y creativos I Análisis y exposición de prendas físicas Exposición en clase de prendas seleccionadas para un mayor entendimiento técnico; volumetría, tejido, forma..... I

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS)

‐ CHUNMAN LO, Denic. Patronaje. Blume ‐ DUBURG, Annette y VAN DER TOL, Rixt: Drapping ‐ FEYERABEND, F. V. y GHOSH, F: Ilustración de moda. Plantillas ‐ PATRONEN PATTENS, Edición Ludion

Assignatura: Iniciació als Projectes de Disseny I/ Professorat que imparteix assignatura: E. Amman, P. Dal Pozzo, M. Garcia, D. Martin, J. Marzo / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Iniciació als projectes de Disseny I

Codi assignatura: : GDB022

Semestre: 3er

Coordinació Àrea/Itinerari: Àrea Projectes


Tipus: Obligatòria

Curs: 2n

Matèria: Iniciació als Projectes de Disseny.


ASSIGNATURA: INICIACIÓ ALS PROJECTES DE DISSSENY IOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURAPotenciar els processos creatius, la reflexió teòrica i la pràctica projectual mitjançant l’exercici de diverses metodologies. Aquesta assignatura s’estructura, al mateix temps, en diversos àmbits disciplinaris de la pràctica del disseny amb la voluntat de transitar pels seus límits i ampliar i enriquir interessos i poètiques personals. Iniciació als Projectes de Disseny I és un espai de debat i reflexió on prendre consciència individual i col∙lectiva del disseny com activitat “propositiva” i eina de canvi.

1.1. Haurà d’aplicar en el desenvolupament dels diferents projectes els coneixements adquirits a la resta d’assignatures. 1.2. Haurà de ser capaç de desenvolupar un projecte mitjançant una metodologia adequada. 1.3. Haurà de ser capaç de comunicar amb claredat, per escrit i de forma oral, la metodologia, la conceptualització i el resultat dels projectes elaborats. 1.4. Haurà de ser capaç d’aconseguir una formalització tant del projecte com de la seva memòria sota uns estàndards de qualitat i amb uns acabats polits i acurats.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES G1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi G2. Capacitat d’organitzar i de planificar G8. Habilitat en l’ús de la informació G9. Resolució de problemes G10. Presa de decisions G11. Habilitats per a la crítica i l’autocrítica G12. Treball en equip G18. Compromís ètic G19. Capacitat per a aplicar el coneixement a la pràctica G20. Habilitats per a la recerca d’informació G21. Capacitat per a aprendre G23. Capacitat per a generar noves idees G26. Habilitat per a treballar amb autonomia G28. Iniciativa i esperit emprenedor

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA E55. Capacitat per a la comprensió i l’ús de la terminologia pròpia del disseny

Utilitza les seves eines per desenvolupar una recerca prèvia al procés de conceptualització.

Sap trobar un enfoc propi i innovador sobre el tema proposat Sap generar un concepte creatiu sòlid a partir de la recerca i l’enfoc

proposat Cita les fonts d’un procés de recerca Realitza un procés de tria crític de la proposta a desenvolupar Es posiciona sobre problemes de les temàtiques proposades en el

desenvolupament del projecte. Exposa a un públic expert de manera entenedora, el seu projecte, en

cadascuna de les seves diferents fases


E59. Capacitat per a desenvolupar un projecte de disseny en les seves fasesE60. Capacitat per a integrar la tècnica amb la creativitat E61. Capacitat per a la comunicació i la presentació dels projectes de disseny en les seves diferents fases.

BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ 1. METODOLOGIES PROJECTUALS 1.1 Anàlisi i posterior aplicació de metodologies de disseny . 2. METODOLOGIES DE RECERCA 2.1 Aplicació de metodologies de recerca a les fases de documentació, conceptualització i desenvolupament del projecte 2.2 Incorporació d’una memòria documental amb una bibliografia del procés de desenvolupament en el document d’entrega del projecte.

Criteris Assistència obligatòria a classe com a mínim en un 70% de les sessions per tenir dret a ser avaluat. Avaluació continuada. ‐La correcta realització i presentació de cadascun dels 2 exercicis temàtics principals es valorarà amb un 25%. ‐La correcta realització i presentació de cadascun dels 2 exercicis metodològics complementaris es valorarà amb un 15%. ‐La participació activa a classe, la col∙laboració amb els companys i companyes, la generositat en l’intercanvi d’idees i recursos, i la puntualitat en l’assistència es valoraran amb un 20%. Per tant, la nota final s’obtindrà de la següent fórmula: Exercici 1 x 25% + Exercici 1 x 15% + Exercici 2 x 25% + Exercici 2 x 15% + Participació x 20%. Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici. Sistema d’avaluació

Observació de la participació Seguiment del treball realitzat Realització de projectes Defensa pública de projectes.


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Classe magistral Exposició teòrica de temes i /o metodologies relacionats amb l’exercici G Aprenentatge basat en projectes Anàlisi i debat sobre projectes ja realitzats G Aprenentatge documental Sessions d‘exposició i anàlisi de recursos aplegats durant el procés de recerca: passi de vídeos, conferències, lectura de

textos I

Debats Sessions de discussió, debat i posada en comú de les idees relatives a cada exercici G Taller Presentacions

Les tutories/correccions es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar Exposicions orals i defenses dels exercicis

G

Activitat autònoma a classe amb tutoria del professor Correcció/revisió d'exercicis i seguiment del projecte, especialment a la fase final de l’elaboració projectual I

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) The Music of Chance (1993), P. Hass. Huizinga, Johan, Homo ludens (1938) Ed. Alianza 2012 / Callois, R. Los juegos y los hombres. La máscara y el vértigo.(1967) Ed. FCE, México 1986 En construcció (2001) José Luis Guerín Delgado, M, El espacio público como ideología, Ed.Catarata, Madrid 2011

Assignatura: Història del Disseny / Professorat que imparteix assignatura: Tere Martínez – M. Àngels Fortea / Curs: 2013‐2014


Assignatura: HISTÒRIA DEL DISSENY


Semestre: 3er o 4rt segons grup

Coordinació Àrea/Itinerari: Cultura


Tipus: : Obligatòria

Curs: 2n

Matèria: Història


ASSIGNATURA: HISTÒRIA DEL DISSENYOBJECTIUS GENERALS DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA La capacitat humana de dissenyar s’ha mantingut constant al llarg de la història; són els mitjans i les tecnologies les que han estat modificades, paral∙lelament als canvis tecnològics, organitzatius i culturals de les diferents èpoques. OBJECTIU GENERAL: Aprendre com els esdeveniments i la cultura influeixen en el disseny, i com el disseny influeix sobre la cultura.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.1. Capacitat d'anàlisi i síntesi 1.2. Capacitat de raonament crític 1.3. Capacitat de comunicació oral i escrita 1.4. Capacitat de treball en grup


2.1. Capacitat d’entendre la història del disseny, l’origen i la seva evolució, així com les causes que l’han originat. 2.2. Capacitat per comprendre la història del disseny dins de l’entorn polític, social, econòmic i cultural de cada època, per així entendre la situació actual i el valor social del disseny. 2.3. Capacitat per utilitzar el llenguatge específic i la terminologia pròpia del disseny en general. 2.4. Capacitat per iniciar una recerca històrica per desprès processar aquesta informació en la seva tasca projectual.

‐ Utilitza les eines teòriques mitjançant les quals pot resoldre els

problemes de disseny

‐ Treballa seguint una metodologia

‐ Cita les fonts en un procés de recerca

‐ Aplica el seu coneixement històric en una situació actual

‐ Es posiciona críticament en el debat dels projectes de disseny


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ 0. Introducció a l’assignatura d´història del Disseny.1. La impressió com a disseny

1.1. L’origen i evolució de l’escriptura 1.2. La invenció de la impremta

2. Els anys de la Revolució Industrial (finals del s. XVIII i principis del s XIX). 2.1. De la producció artesanal a la producció mecanitzada 2.2. La racionalització de la industrialització: la producció en cadena (cas Henry Ford)

3. William Morris i el moviment Arts & Crafts 4. 1890‐1910: l’Art Nouveau

4.1. França 4.2. Gran Bretanya 4.3. Viena (la Secessió) 4.4. Catalunya i el Modernisme

5. Canvi de segle: polèmica entre “art i tècnica”. La Deutscher Werkbund 6. Els seguidors de William Morris als EEUU i la renovació de l’arquitectura: L’escola de

Chicago 7. Primeres dècades del s. XX: les avantguardes artístiques

7.1. Expressionisme 7.2. Cubisme 7.3. Futurisme 7.4. Dadaisme 7.5. Surrealisme 7.6. Les avantguardes russes

8. Període déntre guerres: la configuració del Moviment Modern. La Bauhaus

Criteris 1. Treball de camp. La correcta realització i presentació d’aquest treball es

valorarà amb un 30% 2. Treball d’anàlisi. La correcta realització i presentació d’aquest treball es

valorarà amb un 20% 3. Treball de recerca. La correcta realització, presentació i defensa

d’aquest treball es valorarà amb un 40% 4. La participació activa a classe, la puntualitat i l’assistència es valorarà

amb un 10% Treball 1 x 30% + Treball 2 x 20% + Treball 3 x 40% + actitud x 10% Els criteris concrets d’avaluació de cada treball es definiran i discutiran abans de cada exercici. Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació‐ Bona redacció i presentació ‐ Seguiment del treball ‐ Tutories ‐ Realització dels treballs ‐ Defensa pública dels treballs


ASPECTES METODOLÒGICS ‐ Les classes es desenvoluparan en sessions de 2 horesMetodologia Descripció de la metodologia Classes teòriques En cada sessió es farà una classe magistral dels blocs de continguts G Aprenentatge basat en documentació específica Visionat de documentals, lectures de textos, anàlisi d’imatges, assistència a exposicions G Debat/Fòrum De treballs realitzats en grup; d’exposicions G Tutories

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) - ARGAN, G.C.: Walter Gropius y la Bauhaus. Barcelona, Gustavo Gili. 1983- BAYLEY, Stephen; GARNER, Philippe; SUDJIC, Deyan. Twentieth‐century. Style & Design. London: Thames and Hudson, 1986 - BHASKARAN, Lakshmi. El diseño en el tiempo. Barcelona: Ed. Blume, 2007 - CAMPI, Isabel. Història del disseny industrial. Barcelona: Ed. 62, 1994 - CAMPI, Isabel. Què és el disseny? Barcelona: Ed. 62, 2008 - CAPELLA, Juli. Made in Spain. 100 iconos del diseño español. Barcelona: Ed. Electa, 2008 - CAPELLA, Juli. Así nacen las cosas. Barcelona: Ed. Electa, 2012 - CONRAN, Terence. Los diseñadores hablan sobre el diseño. Barcelona: Ed. Bluma, 2008 - CONRAN, Terence. Diseño. Barcelona: Blume, 1997 - DROSTE, Magdalena: Bauhaus. Colonia, Taschen, 1991 - DE FUSCO, Renato. Historia del diseño. Barcelona: Santa & Cole, 2005 - FIELL, Charlotte & Peter. Diseño del siglo XX. Madrid: Ed. Taschen, 2005 - HESKETT, John. El diseño en la vida cotidiana. Barcelona: Gustavo Gili, 2005 - Iconos del diseño. El siglo XX. Barcelona: Ed. Electa, 2007 - MORTEA, Enrico. Diseño desde 1850 hasta la actualidad. Barcelona: Ed. Electa, 2009 - NAROTZKY, Viviana. La Barcelona del diseño. Barcelona: Santa & Cole, 2007 - PEVSNER, Nikolaus. Pioneros del diseño moderno. Buenos Aires: Ed. Infinito, 2000 - PEVSNER, Nikolaus. Los orígenes de la arquitectura moderna y el diseño. Barcelona: Destino, 1992. - SPARKE, Penny: El diseño en el siglo XX. Los pioneros del siglo. Barcelona, Blume, 1999 - AAVV: Diseño Industrial en España. Madrid, Catálogo de la Exposición del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 1998


Assignatura: Llenguatges audiovisuals II / Professorat que imparteix assignatura: Rosa Rydahl / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Llenguatges Audiovisuals II



Coordinació Àrea/Itinerari: Art


Tipus: Oligatoria

Curs: 2on

Matèria: Art


ASSIGNATURA: LLENGUATGES AUDIOVISUALS IIOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA Aproximació teòrica i pràctica al conjunt de tècniques, estratègies y diferents realitzacions que es formulan mitjançant llenguatges audiovisuals, permetent l'adoptió dels codis específics per l'enunciació i la comprensió dels missatges.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Habilitat en l'ús elemental de la informàtica. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica. Capacitat per aprendre.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Coneixement i capacitat per utilitzar diferents tipus de llenguatges audiovisuals (sonors, visuals, tecnològics...) que permetin integrar les diferents àrees de coneixement. Coneixements generals de cultura audiovisual des dels seus orígens fins avui. Capacitat per comprendre les pautes establertes i desenvolupar‐les des d'un criteri propi. Coneixement del funcionament de la càmera fotogràfica (analògica i digital), la càmera de vídeo i altres eines digitals.

‐Coneix la història tècnica i social dels diferents mitjans expressius audiovisuals, així com a la seva pràctica. ‐Realitza propostes videogràfiques ‐Analitza peces audiovisuals amb sentit crític.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ El cos: Percepció/Identificació de la imatge‐moviment Lectura de l'audiovisual (composició, tª de color, temps, so) Escriptura: mirar, enfocar, enquadrar, sonoritzar, continuïtat, muntatge‐intel∙lectual La màquina: Història (fotografia, moviment, projecció, sonorització, TV, internet, multimèdia Càmeres digitals. Components i utilització. L'acció: Narrativa fílmica (morfologia, sintaxis) Guió Muntatge il∙luminació i color Àudio (paraula, música, diegètica/extra‐diegètica...) Edició digital (Final Cut) Chroma key (green screen / After Effects) Multimèdia. Integració de mitjans / New Media; Llenguatge de no continuïtat El resultat: Estereotips i identitat (iconografia) Tema i significat (de la metàfora a la censura) Representació i realitat; informació i propaganda; versemblança i veritat.

CriterisExercicis de narració i edició: 60%Exercicis d’anàlisi fílmic i lectures obligatòries: 30% Participació i implicació en las classes: 10% Es obligatori assistir al 70 % de les classes per a ser avaluat.

Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació ‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Realització de projectes ‐ Defensa pública de projectes


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Sessions teòriques amb tot el grup classe classes magistrals Sessions pràctica amb tot el grup classe S’utilitzaran en els exercicis específics de l’itinerari

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) ADORNO, T.W.; EISLER, H.: El cine y la música. Ed. Fonaments, Madrid 1981

BURCH, Noël: Praxis del cine. (1970) Ed Fundamentos, Madrid 2008 (9º edición) Bordwell, D. Thompson, K.: El arte cinematográfico. Ed Paidos. Barcelona 1995 Chion, Michel. Cómo se escribe un guión. Ed Cátedra Signo e imagen, Madrid 1992 FELDMAN, Simón: Guión argumental, guión documental. Ed Gedisa, Barcelona 2000. FERNÁNDEZ DÍEZ, Federico; MARTÍN ABADÍA, José: Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Ed. Paidos Papeles de Comunicaición 22, Barcelona 1999. TRUFFAUT F: El cine según Hitchcock (1966) Alianza Editorial Madrid 1993 (3ª impresión) WILDE, Oscar: La decadencia de la mentira. Ed. Siruela, Madrid 2000.

Assignatura: Economia, empresa i disseny/ Professorat que imparteix assignatura: Mercè Jané/ Curs: 2013‐2014


Assignatura: Economia, Empresa i Disseny



Coordinació Àrea/Itinerari: Àrea Cultura

Crèdits ECTS: (40% contacte+ 60% autònom)

Tipus: Obligatòria

Curs: 2n

Matèria: Empresa


ASSIGNATURA: ECONOMIA, EMPRESA I DISSENYOBJECTIUS GENERALS

1. OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’ objectiu de l’ assignatura és introduir als alumnes al coneixement econòmic i empresarial en el qual s’ hauran d’ inserir professionalment. Es tracta de que coneguin i comprenguin aspectes bàsics del funcionament econòmic i de la gestió empresarial que els permetin afrontar els futurs reptes professionals amb èxit. L’ assignatura els ha de permetre:

1.1. Aprendre la terminologia econòmica i alguns dels indicadors macro i microeconòmics més utilitzats per comprendre i interpretar l’ actualitat econòmica. 1.2. Conèixer el paper de la funció empresarial a la nostra societat 1.3. Desenvolupar un document de pla de negoci coherent on s’ analitzin els aspectes més rellevants a tenir en compte en el procés de creació d’ una empresa.

COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1.1. Capacitat d’anàlisi i síntesi 1.2. Capacitat d’organització i planificació 1.3. Capacitat de raonament crític 1.4. Resolució de problemes i presa de decisions 1.5. Treball en equip 1.6. Habilitat per a comunicar‐se amb experts d’ altres camps 1.7. Compromís ètic


2.1. Capacitat de comprendre els conceptes econòmics bàsics, els objectius i instruments de política econòmica i la seva influència sobre l’ activitat econòmica i el comerç internacional.

2.2. Capacitat per d’ entendre el funcionament intern de l’ empresa i la seva influència i ser capaç de calcular alguns dels indicadors essencials en el control de gestió (compte de resultats, marge de contribució, rendibilitat, finançament...).

2.3. Capacitat d’elaborar un pla d’ empresa partint de l’ anàlisi de l’ entorn, la detecció de necessitats de mercat i els coneixements adquirits a l’ assignatura.

2.4. Capacitat d’ organització, pel que fa a la gestió del temps i la seva ordenació o planificació.

‐ Interpreta les tendències econòmiques a partir de l’ evolució d’alguns indicadors macro i microeconòmics.

‐ Valora el paper de les empreses a la societat ‐ Aplica els processos de formulació d’ estratègia empresarial a

casos concrets i fonamenta decisions en aquest sentit. ‐ Utilitza les seves eines per desenvolupar un projecte d’ empresa i

una recerca prèvia. ‐ Domina el llenguatge i el funcionament empresarial i es

converteix en millor interlocutor per a requeriments de disseny futurs


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’ assignatura té dos blocs diferenciats, cadascun dels quals es correspon amb una meitat del semestre. Bloc 1: INTRODUCCIÓ A L’ ECONOMIA

En aquest bloc l’ estudiant es familiaritza amb els conceptes i les variables que tenen a veure amb l’ economia a nivell global i les seves interrelacions. S’ estudien les principals magnituds macroeconòmiques, els mecanismes del funcionament del mercat i el paper dels agents socials en els fenòmens locals i globals per tal de comprendre i analitzar la realitat actual. Bloc 2: L’ EMPRESA I EL SEU FUNCIONAMENT. EL DISSENYADOR COM A EMPRESARI El segon bloc és una introducció a conceptes bàsics de gestió empresarial. S’ analitza l’ empresa com a sistema i la seva relació amb l’ entorn econòmic, la presa de decisions i l’ estratègia empresarial , així com la responsabilitat social de l’ empresari. Es presenten les diferents àrees funcionals i s’ aprèn a elaborar un pla d’empresa. En el mòdul es tracten també aspectes jurídics i administratius necessaris pel futur desenvolupament professional: impostos, contractes, propietat intel∙lectual...

Criteris‐ Per aprovar l’ assignatura s’ han d’ aprovar per separat cadascun

dels blocs. S’ hauran d’ entregar diferents treballs individuals durant el curs, i es realitzarà un examen final, que en el cas del bloc 2 serà un treball en grup.

‐ Bloc 1: Els exercicis i comentaris individuals a entregar puntuaran un 30%. L’ examen significarà un 50% de la nota del bloc. Bloc 2: Els exercicis/comentaris significaran un 15% de la nota del bloc i el treball en grup (pla d’ empresa) representarà un 65% de la nota. La participació activa a classe, la puntualitat i l’assistència es valoraran amb un 20%.

Nota final: Bloc 1 x 50% + Bloc 2x 50% Bloc 1 : Exercicis (30%) + Examen (50%) + participació a classe (20%) Bloc 2: Exercicis (15%) + Projecte (65%) + participació a classe (20%)

Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici.

Sistema d’avaluació ‐ Observació a la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Informes dels propis estudiants ‐ Realització d’ exercicis i projectes ‐ Defensa pública del pla d’ empresa


ASPECTES METODOLÒGICS ‐ Les classes es desenvoluparan en sessions de 2 hores

Metodologia Descripció de l’activitat Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral sobre un tema específic del bloc que correspongui Activitats de suport Es proposaran lectures d’ articles de premsa, revistes especialitzades i/o material audiovisual relacionats amb els conceptes treballats a

les sessions teòriques

Anàlisi i discussió de casos Estudi de continguts i resolució de casos ( a classe i com a activitat autònoma) Activitats pràctiques Exercicis numèrics i d’ altres activitats relacionades amb els conceptes tractats Preparació d’ un pla d’empresa Activitat en grup Tutories Altres

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (COMPLEMENTARIS)BIBLIOGRAFIA: • AMAT, O. Contabilidad y finanzas para no financieros. Ed. Deusto • ANSOFF, H.I. La dirección y su actitud ante el entorno. Bilbao: Deusto. • BLANCO, J.M. y J. AZNAR. Introducción a la economía: Teoría y Práctica. McGraw‐Hill, 2007. Cuarta edición. • COWEN, T. Descobreix l’economista que portes dins. Consells pràctics per fer‐te la vida més fàcil. Barcelona: Columna, 2008. • FONT. A. Negociar con arte. Ed. Alienta • GALLO, M.A. Responsabilidades sociales de la empresa. Universidad de Navarra. • GÓMEZ, J.M.; FUENTES, M.M.; BATISTA, R.M.; HERNÁNDEZ, R. Manual de casos de creación de empresas en España. Madrid: McGraw Hill, 2012 • KOTLER, P. Dirección de marketing. Madrid: Prentice Hall. • MANKIW, N.G. Principios de economia. Thompson, 2007. Cuarta edición • MOSKOWITZ, H. GOFMAN, A Vendiendo elefantes azules. Gestión 2000. • SALA i MARTIN, X. Economia liberal per a no economistes i no liberals. Barcelona: Pòrtic, 2002. WEBLOGRAFIA www.bancomundial.org www.ecb.int www.eumed.net www.epp.eurostat.ec.europa.edu.inf.org www.ine.es; www.bde.es


Asignatura: Expresión Grafica II/ Professorado que imparte asignatura: Fº Javier María Marcos e invitados / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Expresión Gráfica II (Opción Audiovisual)


Semestre: 4º



Tipo: Obligatoria

Curso: 2º



ASIGNATURA: EXPRESIÓN GRÁFICA II (OPCIÓN AUDIOVISUAL)OBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURACapacitar al estudiante con las herramientas suficientes (tanto técnicas como creativas) para que este sea capaz de analizar y crear de forma autónoma productos audiovisuales de pequeña envergadura, utilizando para ello herramientas de expresión gráfica audiovisual como el lenguaje cinematográfico, la banda sonora o la iluminación, entre otros.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS

G.1. Capacidad de análisis y de síntesis. G.3. Conocimiento básico general. G.4 Poner las bases en el conocimiento básico de la profesión. G.7. Habilidad en el uso elemental de la informática. G.9 Resolución de problemas. G.10 Toma de decisiones. G.19. Capacidad para aplicar el conocimiento a la práctica. G.21 Capacidad para aprender. G.26. Habilidad para trabajar con autonomía.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Capacidad para simplificar una imagen formal y conceptualmente. Capacidad de representación abstracta del espacio.

‐ Tiene una visión crítica de los diferentes productos audiovisuales. ‐ Es capaz de argumentar una posición crítica individual en base al

formato, target, entorno social...etc. ‐ Es capaz de poder desarrollar técnicamente pequeños ejercicios

audiovisuales en cada una de sus fases principales de preproducción, producción y postproducción.

‐ Es capaz de hacer una defensa pública de los ejercicios.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN

Dirección Adaptación y Dir. Artística Producción Story Board Animática Dirección Artística Concep Art Tipografía After Efects Presupuesto

Criterios ‐ La correcta realización y presentación de cada uno de los ejercicios se

valorará con un máximo de un 10%. La suma de estos a su vez no superará el 40% de la nota.

‐ La correcta realización , presentación y defensa pública del proyecto/ejercicio final se valora con un 40%

‐ La participación activa en clase, la puntualidad y la asistencia se valoraran con un 20%.

‐ Los criterios de evaluación de cada ejercicio se expondrán previamente al alumno.

Sistema de evaluación

Evaluación continua.

Realización y corrección diaria de ejercicios prácticos de aplicación de los contenidos expuestos.

Asistencia imprescindible. Calificación numérica.



Visita de especialistas invitados Explicación especializada de temas concretos. Presentación de contenidos teóricos En cada sesión se realizará una clase teórica sobre un tema específico del temario G Visitas exteriores Vista con los alumnos a estudios, productoras, agencias que desarrollen alguno de los contenidos G Visualización de material audiovisual Explicación mediante soporte audiovisual de ejemplos que ilustren los temas tratados G Realización de ejercicios y trabajos Sesión con el grupo en clase I,G Reflexiones sobre el aprendizaje Sesión de evaluación pública y con el grupo clase, sobre la aplicación de los contenidos G Preparación de prácticas y ejercicios Trabajo autónomo individual y o en grupo I,G Realización de ejercicios Trabajo autónomo individual y o en grupo I,G

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) The Animation Book. Autor Kit Laybourne Editorial Three Rivers Press Año 1998 Técnica Varias Idioma Inglés

Human and Animal Locomotion. Autor Eadweard Muybridge (1830‐1904) Editorial Dover Publications Año Técnica dibujo Idioma Inglés

The Art of animal drawin Autor Ken Hultgren Editorial Dover Publications Año 1993 Técnica dibujo Idioma Inglés

Timing for Animation Autor

Harold Whitaker y John Halas Editorial Focal Press Año 2002 Técnica Varias Idioma Inglés

Dibujos Animados. El dibujo de Historietas a su alcance. Autor Preston Blair Editorial Taschen Año 2003 Técnica dibujo animado Idioma Disponible en español

CARTOONS. 110 años de cine de animación Autor Giannalberto Bendazzi Editorial Ocho y Medio Año 2003 Técnica Varias Idioma Disponible en español

La Magia del Dibujo Animado (Actores del lápiz) Autor Raúl García. Editorial Edicions Ponent Año 2000 Técnica dibujo, dibujos animados Idioma Disponible en español

The Illusión of life, Disney AnimationAnimation Now Autor Frank Thomas y Ollie ‐ Técnica Varias Idioma Inglés

The Animators Survival Kit Richard Williams Editorial faber and faber Año 2001 Técnica Varias Idioma Inglé

Asignatura: Expresión Gráfica II / Profesorado que imparte la asignatura: Cristina Lavergne / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Expresión Gráfica II (opción gráfico)


Semestre: 4º

Coordinación Área/Itinerario: Herramientas/Gráfico


Tipo: Optativa

Curso: 2º



ASIGNATURA: EXPRESIÓN GRÁFICAOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURAEsta asignatura tiene como objetivo introducir al alumno en la tipografía, herramienta indispensable del diseño gráfico y de la representación del lenguaje, estudiando la estructura del signo tipográfico, formas básicas así como su proporción. Seguidamente se iniciará al alumno en la práctica de la caligrafía


1. COMPETENCIAS BÁSICAS 1.1 Capacidad de análisis y de síntesis. 1.2 Capacidad de razonamiento crítico. 1.3 Capacidad de organización y planificación.

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA 2.1 Capacidad de desarrollar una investigación previa al proceso conceptualización 2.2 Capacidad para estructurar y jerarquizar el signo tipográfico 2.3 Capacidad para utilizar las técnicas y materiales de representación tipográfica 2.4 Capacidad para utilizar el software propio del itinerario de gráfico

‐Utiliza las herramientas adecuadas para desarrollar una investigación previa al proceso de investigación ‐ Cita las Fuentes del proceso de investigación. ‐Sabe estructurar y jerarquizar el signo tipográfico. ‐Utiliza las técnicas y materiales de representación del signo tipográfico para la formalización de los proyectos. ‐ Utiliza correctamente el software propio del itinerario de gráfico.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN La asignatura se organiza en dos bloques temáticos Bloque I La forma de la letra y su relación con el espacio; forma y contraforma, negativo y positivo, grafismo y contragrafismo . Alfabeto modular . Introducción al software (inDesign) aplicado a los contenidos Bloque II Introducción a la caligrafía

Ritmo. Calidad de las formes. Ductus. Velocidad y ritmo del trazo, Tensión de curvas. Proporciones, altura y peso. Coherencia formal. Relación entre contraformas. Espaciado.

Criterios Es obligatoria la entrega de la totalidad de los proyectos y ejercicios planteados La participación ,realización y presentación en cada uno de los proyectos y ejercicios; el interés y la asistencia se valorará con un 20% El porcentaje será el siguiente: Bloque 1 40% Bloque 2 40% Participación e interés 20% Los criterios concretos de evaluación de cada proyecto o ejercicio se definirán antes de su realización.

Sistema de evaluación ‐Observación de la participación.‐Seguimiento del Trabajo en curso. ‐Informes de los estudiantes ‐Realización de proyectos y ejercicios ‐Defensa pública de proyectos



Metodología Descripción de la metodología Clase teórica Al inicio de cada ejercicio o proyecto se darà una clase magistral 30% Talleres La assignatura es fundamentalmente práctica Exposición de los proyectos Defensa y debate público de los proyectos Videos Apoyo visual a los contenidos

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) Garfield, Simon. Es Mi Tipo: Un libro sobre Fuentes tipográficas. Translated by Miguel Marqués.c 1st ed.Taurus,2011.Cristóbal Henestrosa, Laura Meseguer, José Scaglione. Cómo crear tipográfias: Del boceto a la pantalla. Tipo e edito‐ rial, Madrid 2012.

Assignatura: Expressió Gràfica II (Opció Interiors) / Professorat que imparteix assignatura: Jonathan Daifuku , Laura Tordera / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Expressió Gràfica II (Opció Interiors)


Semestre: 4rt



Tipus: Obligatòria

Curs: 2on

Matèria: Expressió Gràfica


ASSIGNATURA: EXPRESSIÓ GRÀFICA I (OPCIÓ INTERIORS)OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURAL’assignatura consisteix en una introducció a les eines de representació gràfica assistides per ordinador (Autocad 2D) combinada amb una immersió al món dels materials i del maquetisme, com a eines específiques del procés de disseny de l’espai. El plantejament de l’assignatura des d’una doble vessant permet passar contínuament del llenguatge bidimensional al tridimensional. L’alumne haurà de potenciar la visió global de l’espai i desenvolupar diferents llenguatges d’expressió i comprensió d’aquest.

1.1. Haurà de ser capaç de representar mitjançant l’Autocad els plànols reals d’un espai tridimensional prèviament imaginat, per finalment expressar oral i gràficament el projecte creat aconseguint una comunicació fluida, formant part d’un grup de treball amb condicionants i propostes argumentades i discutides.

1.2. Haurà de saber aplicar a través del disseny i construcció de la maqueta d’una vivenda els conceptes assimilats al primer semestre, mitjançant la introducció de tècniques avançades, la utilització de compostos i combinacions de diferents materials i la investigació de tècniques de fotomuntatge.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.1. Capacitat d’anàlisi i síntesis 1.2. Capacitat d’organització i planificació 1.3. Capacitat de comunicació oral i escrita 1.4. Capacitat de treball en grups


2.1. Capacitat d’analitzar, comprendre, crear i representar espais 2.2. Habilitat per crear en l’imaginari un espai tridimensional i capacitat d’expressar‐lo

amb plantes, alçats i seccions mitjançant l’Autocad. 2.3. Capacitat de treballar a nivell grupal utilitzant tècniques avançades de grafisme. 2.4. Capacitat d’utilitzar el medi tridimensional no digital com a eina d’investigació

creativa. 2.5. Familiaritzar‐se amb el diàleg: idea – projecció idea en maqueta – modificació idea

en funció dels resultats obtinguts. 2.6. Habilitat per passar de les dues a les tres dimensions com a comprensió global de

l’espai.

‐ Utilitza les seves eines per desenvolupar una recerca prèvia al procés de conceptualització.

‐ Comunica verbalment interaccionant a nivell grupal la recerca i, posteriorment, la proposta a realitzar

‐ Representa mitjançant l’Autocad els plànols reals d’un espai tridimensional prèviament creat en l’imaginari.

‐ Dibuixa, organitza i imprimeix làmines grafiades, sintetitzant el projecte desenvolupat.

‐ Comunica verbalment el projecte treballat mitjançant les làmines grafiades.

‐ Crea i construeix un projecte complex de llarga durada. ‐ Conceptualitza, visualitza i construeix un conjunt d’espais inter‐

relacionats a una escala determinada. ‐ Manipula el material com a eina creativa directa o amb tècniques

avançades més acurades segons requereix el projecte. ‐ Realitza fotomuntatges vinculant treballs del primer i segon semestre.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’organització de l’assignatura contempla que es desenvolupin simultàniament durant cada semestre les eines de representació gràfica assistides per ordinador amb la immersió al món dels materials i del maquetisme. El temari està creat d’una manera global per enllaçar conceptes i mantenir sempre una visió abstracta i global dels espais treballats. REPRESENTACIÓ GRÀFICA Tema 1: TALLER D’INTRODUCCIÓ AL PROJECTE ‐Presentació del projecte, temàtica i informació gràfica. Treball de recerca, reflexió i projecció individual i a nivell grupal. Exposició de conclusions.

Tema 2: AUTOCAD COM A EINA CREATIVA I GRUPAL ‐Creació d’un projecte global. Representació i expressió plana d’un projecte creat en l’imaginari de cada alumne. Treball a nivell grupal mitjançant tècniques avançades de representació. Coordinació d’un projecte combinant conceptes individuals versus continguts grupals. Exposició final amb làmines de síntesi i defensa verbal corresponent. MAQUETISME Tema 1: Disseny i construcció de la zona de pas o transició del projecte de vivenda. Metacrilat + un altre material. Tema 2: Disseny i construcció del bany del projecte de vivenda. Espuma + pasta de polièster + pintura spray + un altre material. Tema3: Disseny i construcció del conjunt d’entrada, sala i cuina del projecte de vivenda. Fibra de vidre + resina + un altre material. Tema 4: Disseny i construcció del dormitori del projecte de vivenda. Fil de coure + acabats especials per espuma + cartolina blanca. Tema 5: Disseny i construcció de l’entorn exterior del projecte de vivenda. Exploració de l’ús del fotomuntatge com a medi d’expressió. Tècniques i materials corresponents..

Criteris La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana de les dues parts. S’exigeix un mínim de coneixements en cadascuna de les parts per poder ser avaluat conjuntament. L’assistència a classe és necessària en un 70% per tenir dret a ser avaluat. La participació activa a classe i als fòrums temàtics organitzats a l’entorn virtual o altres plataformes, la puntualitat i l’assistència es valoraran amb un 20%. Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici. REPRESENTACIÓ GRÀFICA ‐La correcta realització i presentació de l’exercici de recerca grupal és un 20%. ‐La correcta realització i presentació de l’exercici pre‐projecte és un 20%. ‐La correcta realització i presentació del projecte i exposició final és un 40%. Exercici 1 x 20% + Exercici 2 x 20% + Projecte 1 x 40% + actitud 20% MAQUETISME (50%concepte + 50% habilitat tècnica) ‐Tema 1 x 15% + Tema 2 x 15% + Tema 3 x 25% + Tema 4 x 10% + Tema 5 x 15% + actitud i presentacions orals x 20% Sistema d’avaluació

‐ Observació a la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Informes dels propis estudiants ‐ Realització de projectes ‐ Defensa pública de projectes ‐ Valoració creativa i tècnica



Les classes es desenvoluparan en sessions de 4 hores, dues dedicades a representació gràfica i dues a maquetisme.Metodologia Descripció de la metodologia Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral breu sobre els temes que es treballaran per assimilar els conceptes i eines

necessàries.G

Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics creats per assimilar els coneixements. I Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar. G Debat/Fòrum Moltes sessions començaran amb la discussió i posada en comú de la feina realitzada a casa compartint la resolució de

possibles problemes. G

Casos pràctics Visita a un taller de maquetes i/o xerrada a classe amb alguna persona convidada d’interès especial per a l’assignatura. I Treball cooperatiu Durant la realització del projecte s’estableixen grups de treball on cada alumne realitza una part del conjunt final. G Exposicions alumnes La presentació dels projectes dels alumnes anirà sempre acompanyada d’una exposició verbal dirigida a la resta de companys

amb posterior participació activa de tots ells.

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) FARRELLY, Liz. Técnicas de representación: bocetos y escalas, imágenes ortogonales, maquetas, representación CAD, etc. Madrid: Promopress. 2008. MONTAÑO DE LA CRUZ, Fernando. Autocad 2012 (guías prácticas usuarios). Anaya. 2011 NEUFERT, Ernst. NEUFERT, Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. 1995 NAVARRO LIZANDRA, José Luis. Maquetas modelos y moldes: materiales y técnicas para dar forma a las ideas. Castelló de la plana: Publicacions de la universitat Jaume I. 2002 KNOLL, Wolfang; HECHINGER, Martin. Maquetas de arquitectura: técnicas y construcción, 3ª ed. Barcelona: Gustavo GIli. 1995 ÚBEDA BLANCO, Marta. La maqueta como experiencia del espacio arquitectónico. Valladolid: Secretariado de Publicaciones. Universidad de Valladolid. 2002 NOBLE, Ian; BESTLEY, Russell. Maquetas inusuales. España: Index Book. 2000

Asignatura: Expresión Gráfica II (Opción Moda) / Profesorado que imparte la asignatura: Inés Monge / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Expresión Gráfica II (Opción Moda)


Semestre: 4º



Tipo: Obligatoria

Curso: 2º



ASIGNATURA:OBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURA1_ Conocer los códigos del cuerpo para poder desarrollarlos en el patrón 2_Concebir el patronaje como instrumento necesario para la construcción de una prenda, donde la técnica, la forma, el cuerpo y los elementos de volumen van a dar unas interesantes respuestas al alumno para poder desarrollar su creatividad en el diseño de la prenda. 3_ Trabajar el patrón como concepto enseñando al alumno sus códigos para poder extrapolarlo a cualquier estructura


1. COMPETENCIAS BÁSICAS ‐Conocimientos básicos generales de la profesión. ‐Capacidad de adaptarse a un equipo de trabajo. ‐Capacidad de organizar y planificar. ‐Capacidad de aplicar el conocimiento a la práctica. ‐Habilidad para trabajar con autonomía ‐Capacidad para aprender.

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA ‐Capacidad para ver las tres dimensiones mediante el patrón como estudio de Las formas.

‐Habilidad del alumno para obtener una visión espacial a través del patrón. ‐Habilidad para el uso y manejo de las herramientas técnicas del patronaje. ‐Capacidad para la materialización de prendas básicas.

‐ Utiliza las herramientas técnicas del patronaje para realizar prendas básicas

‐ Ve las tres dimensiones a partir del patrón como estudio de las formas.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN 1. Tipologías de Manga 2. Manga Raglán estudio de los códigos de la Manga Raglán hombre y mujer 3. Desarrollo de la Manga Raglán en todas sus variantes estudio del movimiento y la

comodidad 4. BALENCIAGA estudio del patronaje de Cristóbal Balenciaga a través de la Manga

Japonesa. 5. Estudio de los códigos de la Manga Japonesa. 6. Ejercicios libres donde el alumno tiene que ser capaz de resolver problemas y tomar

decisiones 7. Ejercicios de modelaje investigando la adaptación de los tejidos duros y blandos al

cuerpo 8. Desarrollo de las Técnicas de Volumen II 9. Estudio de la Falda 10. Investigación en acabados de falda 11. Camisería nomenclatura y desarrollo de la nomenclatura en la camisería, cuellos,

puños, abotonadura..... 12. Fitting

Criterios Asignatura de evaluación continua, con ejercicios guiados por el profesor Se evaluará la puntualidad y la actitud receptiva en clase hacia la materia Asistencia a clase obligatoria de un 70%

Examen semestral: se evaluará a través de un ejercicio la agilidad y la capacidad resolutiva. 40% Seguimiento de los trabajos dirigidos. 20% Prototipos finales. 40% Sistema de evaluación

‐ Resultado del examen‐ Observación de la práctica ‐ Seguimiento de las clases taller

ASPECTOS METODOLÓGICOS Metodología Descripción de la metodología Clase teórica Clases magistrales sobre los temas a tratar G Aprendizaje basado en ejercicios Ejercicios de transformaciones de las bases G Iniciación al taller Conocimiento de la maquinaria G Taller de prototipaje Creación de los prototipos para poner en práctica todos sus conocimientos técnicos y creativos I Análisis y exposición de prendas físicas Exposición en clase de prendas seleccionadas para un mayor entendimiento técnico; volumetría, tejido, forma..... I


BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS)

‐ CHUNMAN LO, Denic. Patronaje. Blume ‐ DUBURG, Annette y VAN DER TOL, Rixt: Drapping ‐ FEYERABEND, F. V. y GHOSH, F: Ilustración de moda. Plantillas ‐ PATRONEN PATTENS, Edición Ludion

Assignatura: Iniciació als Projectes de Disseny II/ Professorat que imparteix assignatura: E. Amman, P. Dal Pozzo, M. Garcia, D. Martin, J. Marzo / Curs: 2013-‐2014


Assignatura: Iniciació als Projectes de Disseny II


Semestre: 4art


Crèdits ECTS: (40% contacte + 60% autònom)

Tipus: Obligatòria

Curs: 2on

Matèria: Iniciació als Projectes de Disseny

*Programa en procés d’actualització.

Assignatura: Taller Tridimensional / Professorat que imparteix assignatura: Carla Boserman, Jaron Rowan / Curs: 2on


Assignatura: Taller Tridimensional


Semestre: 3er

Coordinació Àrea/Itinerari: : Art

Crèdits ECTS: 6 (40% contacte +60% autònom)


Curs: 2on



ASSIGNATURA: TALLER TRIDIMENSIONALOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA ‐Conèixer la dimensió espacial en les seves diferents vessants (geogràfica, social, política). ‐Desenvolupar una mirada oberta vers les possibilitats de l'art més enllà de la bidimensionalitat del pla i de la imatge. ‐Repensar les relacions objecte, subjecte i espai. ‐Obrir un imaginari de practiques i possibilitats de l'art contemporani.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Habilitats per al raonament crític. Capacitat per utilitzar els llenguatges plàstics com a eina d'anàlisi, recerca i expressió d'idees. Capacitat per analitzar, definir i intervenir en l'espai tridimensional. Capacitat per argumentar un procés (artístic).

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Capacitat d’interpretar i representar el volum. Capacitat d’interpretar i representar l’espai tridimensional i entendre l'espai com una construcció social. Habilitat per experimentar espais físics i simbòlics, desenvolupant processos tècnics adequats als objectius de cada proposta. Habilitat per desenvolupar imaginaris i llenguatges personals. Habilitat per portar a terme processos creatius col∙lectius.

‐Els alumnes comprenen la dimensió política de l'espai ‐Poden desenvolupar projectes artístics que comprenguin la dimensió espacial ‐Tenen un imaginari artístic ric i complex ‐Saben treballar en grup i de forma autònoma en projectes artístics


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ El programa està configurat com una sèrie d’exercicis enllaçats amb els que s’aniran treballant els diferents coneixements que desplega l’assignatura. Aspectes de caire tècnic dirigits a que l’alumne adquireixi els fonaments de la representació volumètrica o arquitectònica (per exemple mitjançant el modelat en fang, rutes guiades per la ciutat o la construcció de maquetes a escala), es treballaran de manera articulada i amb continuïtat amb d’altres que buscaran potenciar al màxim les seves capacitats creatives.

Criteris Es valorarà la:‐Capacitat per treballar en equip ‐Capacitat d'aplicar conceptes teòrics a pràctiques artístiques ‐Participació activa en les diferents proposades ‐Creativitat i capacitat de donar resposta als problemes ‐Passaport 20% ‐Treball final 60% ‐Dos projectes preliminars 10% cadascun L’assignatura es desenvoluparà amb la presència conjunta o per separat dels dos professors de l’assignatura, que avaluaran conjuntament tots els alumnes. L’assistència a classe és obligatòria, essent‐ne necessària un 70% per tenir dret a ser avaluat/ada. Sistema d’avaluació



ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia aprenentatge basat en projectes Treball en projectes proposats per part del professors

G

‐Sessions de treball amb tot el grup classe dirigides per part del professor/a Sessions de taller G ‐Sessions de tutoria individual amb el professorat Tutories individuals I ‐Passaport Llibreta d’apunts i idees de l’alumne G

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Obligatòries: Padilla, M (2012). El Kit de la lucha. Taficantes de Sueños. Madrid Thompson, H. S. (2002) Miedo y asco en las vegas. Anagrama Editorial, Barcelona VVAA. (2008) Producción cultural y prácticas instituyentes. Traficantes de Sueños, Madrid. Recomanats: Balibrera, M. P. Barcelona del Modelo a la Marca. http://www.scribd.com/doc/32207546/Barcelona‐de‐Modelo‐a‐La‐Marca‐Mari‐Paz‐Balibrea Blisset, L (2006) Manual de guerrila de la comunicación. Ed Virus, Barcelona Careri, F (2002) Walkscapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili, Barcelona. Debord, G (2013) Filosofía para indignados. RBA, Barcelona Delgado, M. (2010) La ciudad mentirosa. Catarata, Barcelona Hoffman, A (2013) Yippie! Una pasada de revolución. Acuarela, Madrid. PALLASMAA, J (2012) LOS OJOS DE LA PIEL. GUSTAVO GILI, MADRID Parreño, JM (2006) Un arte descontento. CENDEAC. Murcia Preciado, B (2008) Testo Yonki. Espasa Calpe. Sennet, R (2009) El artesano. Anagrama, Barcelona. VVAA Barcelona Marca Registrada. Virus Ed. Barcelona A banda, al llarg de tot el semestre s’aniran donant referents bibliogràfics vinculats a cadascun dels exercicis, i de manera individualitzada en relació als interessos i els llenguatges de cada alumne

Assignatura: Taller de Creativitat / Professorat que imparteix assignatura: Carla Boserman, Marta Camps, Jaron Rowan / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Taller de Creativitat


Semestre: 4rt

Coordinació Àrea/Itinerari: Art



Curs: 2on



ASSIGNATURA: TALLER DE CREATIVITATOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA ‐Crear trajectes per diferents dimensions del procés creatiu, explorar metodologies específiques per desenvolupar‐lo, i definir un progressiu posicionament respecte als propis llenguatges expressius. ‐Entendre la creativitat no com a do sinó com a eina, vinculada a la obertura de perspectives, als processos de coneixement i als llenguatges. ‐Afavorir el descobriment del llenguatge creatiu de cada alumne d’acord amb les pròpies sensibilitats i interessos. ‐Aprendre a viatjar en el temps. COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE

1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ‐Capacitat per generar noves idees (creativitat). ‐Capacitat per treballar amb autonomia. ‐Capacitat per argumentar un procés (artístic). ‐Capacitat per comprendre les pautes establertes i desenvolupar‐les des d'un criteri propi. ‐Capacitat d'organitzar i planificar.


‐Consciència i desenvolupament d’una visió global del procés creatiu, nodrit simultàniament per aspectes tècnics i conceptuals, i per dinàmiques individuals i col∙lectives. ‐Capacitat de no només respondre de manera creativa a una demanda, sinó de generar(se) noves preguntes i demandes, creant l’espai on conflueixen el disseny i les noves formes d’experimentar i habitar el món. ‐Capacitat crítica i d’anàlisi com a dinàmica generadora i productiva. ‐Habilitat per desenvolupar imaginaris i llenguatges personals i col•lectius. ‐Habilitat per portar a terme processos creatius en equip.

‐l'alumne sap aplicar la creativitat per resoldre problemes específics ‐l'alumne ha compilat un imaginari ric de propostes artístiques i culturals ‐l'alumne sap projectar i imaginar el futur


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’assignatura està estructurada en quatre blocs que identifiquen components fonamentals dels processos de creació actuals, a partir dels quals es proposen exercicis que en la seva majoria exigiran a l’alumne una resposta ràpida i concreta a una proposta o una situació determinada. Els quatre blocs que marquen el trajecte son: 1.curiositat, exploració, documentació 2.incomoditat, crítica, pensament diferent 3.singularitat, radicalitat 4.creació col∙lectiva, processos en xarxa Amb aquest trajecte s’assenyalen aspectes que, tot i estar relacionats, permeten desenvolupar cadascun d’ells exercicis específics que incideixen en la comprensió que: l’ampliació, selecció i organització dels propis referents no és una fase prèvia sinó part integrant de la producció de sentit i del procés creatiu; que no existeix creació sense una lectura crítica i diferencial vers el món que ens envolta; que el progressiu reconeixement dels propis interessos i singularitats permet desenvolupar‐los en tota la seva potencialitat; i que els processos de retroalimentació i de treball col∙lectiu o en xarxa són claus en les formes de creació actuals. Es dóna continuïtat al blog col∙lectiu ‘baucommons’ iniciat en el primer semestre, on els alumnes intercanvien i posen en comú els seus referents.

Criteris ‐Actitud i bona disposició ‐Implicació en els grups de treball ‐Aplicació i realització d'idees creatives ‐Originalitat en les propostes realitzades ‐Lectura dels textos proposats L’avaluació serà continuada i hi haurà una única convocatòria per al lliurament de cada exercici. La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana dels diferents exercicis, on cadascun comptarà amb un percentatge que s’haurà anunciat en presentar la proposta.

Es valorarà tant els coneixements assolits com l’evolució personal de cada alumne i la seva implicació amb l’assignatura.

L’assignatura es desenvoluparà amb la presència conjunta o per separat dels dos professors de l’assignatura, que avaluaran conjuntament tots els alumnes.





Metodologia Descripció de la metodologia Organització de tallers Es proposaran tallers que versen sobre diferents temàtiques per impulsar la creativitat G Proposta de lectures Es proposaran lectures adients al temari que el alumnes hauran de presentar I Resolució de problemes concrets Es presentaran problemes concrets que els alumnes hauran de resoldre amb creativitat G

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) OBLIGATÒRIES: DICK, P.K. (2012) ¿SUEÑAN LOS ANDROIDES CON OVEJAS ELECTRÓNICAS? EDHASA, MADID MAKU, M (2012) LA FÍSICA DEL FUTURO. DEBOLSILLO, BARCELONA

RECOMANADES:

FULLER, B (2003)EL CAPITÁN ETÉREO Y OTROS ESCRITOS. COLEGIO OFICIAL DE APAREJADORES Y ARQUITECTOS GIBSON, W (2006) NEUROMANTE. EDICIONES MINOTAURO. GUATTARI, F (2003) LAS TRES ECOLOGÍAS. PRE‐TEXTOS HUBERMAN, G (2010) ATLAS ¿CÓMO LLEVAR EL MUNDO A CUESTAS?. MNCARS, MADRID HUXLEY, A (2013) UN MUNDO FELIZ. EDICIONES CÁTEDRA, MADRID LEM, S (2005) CONGRESO DE FUTUROLOGÍA. ALIZANZA, MADRID MUÑOZ, L (2012) 2013. HONOLULU BOOKS. BARCELONA PINA, J . LA AMENAZA DE LOS DIOSES http://lasindias.org/la‐amenaza‐de‐los‐dioses/ RENDUELES, C (2013) SOCIOFOBIA. CAPITAN SWING. MADRID STERLING, B (1998) MIRRORSHADES. UNA ANTOLOGÍA CIBERPUNK. SIRUELA VVAA (1998) BARCELONA METAPOLIS. ACTAR, BARCELONA YPRODUCTIONS (2009) INNOVACIÓN EN CULTURA. TRAFICANTES DE SUEÑOS, MADRID

Assignatura: Projectes de Disseny d’Interiors I / Professorat que imparteix assignatura: Mariona Genís Vinyals / Curs 2013‐2014.

Guia didàctica grau en disseny.

Assignatura: Projectes de Disseny d’Interiors I

Codi assignatura: GDVI03

Semestre: 5é

Coordinació Àrea/Itinerari: Projectes/Interiors

Crèdits ECTS: 6 ECTS (40% contacte + 60% autònom)

Tipus: Optativa d’Itinerari

Curs: 3er

Matèria: Projectes de Disseny d’Interiors


ASSIGNATURA: PROJECTES DE DISSENY D’INTERIORS IOBJECTIUS GENERALS


Aquesta assignatura parteix de les capacitats que ja té l’alumne de posicionar‐se de forma crítica davant de situacions de conflicte, repte, innovació, etc. mitjançant diferents metodologies. Durant el semestre l’alumne haurà de desenvolupar aquestes capacitats per a assolir nous objectius:

1.1. Haurà de desenvolupar projectes de disseny partint de les diferents temàtiques proposades des d’una mirada pròpia i tenint en compte el context o l’entorn que ens envolta.

1.2. Haurà d’aplicar en el desenvolupament dels diferents projectes els coneixements específics de l’itinerari d’interiors adquirits durant el semestre.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES G1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi G10. Presa de decisions G11. Habilitat per a la crítica i autocrítica G12. Treball en equip G18. Compromís ètic G19. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica G21. Capacitat per aprendre G23. Capacitat per adaptar‐se a noves idees (creativitat)

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA E61. Capacitat per a la comunicació i la presentació dels projectes de disseny en les seves diferents fases. E63. Capacitat per al desenvolupament de diverses propostes de treball i criteri en l’elecció de la proposta més adequada a desenvolupar. E64. Capacitat per a desenvolupar un estil propi. E65. Capacitat per a l’equilibri, en el projecte, de coneixements intel∙lectuals i experiències intuïtives. E66. Capacitat per a analitzar el grau de viabilitat dels projectes de disseny. E67. Capacitat per a optimitzar la funcionalitat i producció, compatibilitzant‐la amb la creativitat i la innovació. E78. Capacitat per a la anàlisi i la realització de projectes des de la seva tipologia (espai comercial, expositiu efímer, etc.) i o enfoc.


‐ Cita les fonts d’un procés de recerca ‐ Realitza un procés de tria crític de la proposta a desenvolupar ‐ Es posiciona sobre problemes de les temàtiques proposades en

el desenvolupament del projecte. ‐ Aplica els coneixements específics del disseny d’interiors

desenvolupats en el temari en els projectes. ‐ Exposa a un públic expert de manera entenedora, el seu

projecte, en cadascuna de les seves diferents fases. ‐ Realitza projectes utilitzant diferents tipologies específiques del

disseny d’interiors.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ 1. METODOLOGIES DE PROJECTE 1.1 Anàlisi i posterior aplicació de metodologies de disseny específiques de l’àmbit de l’interiorisme 1.2 Conceptualització, desenvolupament i formalització d’una proposta de disseny en la que es treballaran,

entre d’altres els següents aspectes El disseny aplicat al consum El re‐disseny

2. METODOLOGIES DE RECERCA 2.1 Aplicació de metodologies de recerca a les fases de conceptualització i desenvolupament del projecte 2.2 Incorporació d’una memòria documental amb una bibliografia adequada i del procés de desenvolupament en el document d’entrega del projecte 3. CONTINGUTS ESPECÍFICS DEL DISSENY D’INTERIORS 3.1. LA DEFINICIÓ DE L’ESPAI Es preveu treballar el concepte d’espai des de la seva definició, a partir, d’entre d’altres els següents aspectes:

Dimensió: mesura, proporció, escala Percepció‐emoció: color, textura, llum Ús: programa, tipologies, usuari.

3.2 LA TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI Es preveu treballar el concepte d’espai des de la seva transformació, a partir, d’entre d’altres els següents aspectes:

Dimensió: relació amb el context, contrast, analogia, etc Percepció‐emoció: diàleg entre estils, producció versus artesania Ús: públic versus privat, veure versus ser vist, etc

CriterisAssistència obligatòria a classe com a mínim en un 70% de les sessions per tenir dret a ser avaluat. Avaluació continuada. Es realitzaran dos projectes partint d’una reflexió proposada i dos exercicis específics de l’àmbit del disseny d’interiors.

‐ La correcta realització i presentació de cadascun dels 2 projectes es valorarà amb un 30%.

‐ La correcta realització i presentació de cadascun dels 2 exercicis es valorarà amb un 10%

‐ La participació activa a classe i als fòrums temàtics organitzats a l’entorn virtual o altres plataformes, la puntualitat i l’assistència es valoraran amb un 20%.

‐ Per tant, la nota final s’obtindrà de la següent fórmula:

Projecte 1 x 30% + Exercici 1 x 10% + Projecte 2 x 30% + Exercici 2 x 10%+ participació x 20% Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici. Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Informes dels propis estudiants ‐ Realització de projectes ‐ Defensa pública de projectes



Metodologia Descripció de la metodologia Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral breu (30`) sobre un tema específic de l’itinerari d’interiors. G Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics de l’itinerari I Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar G Debat/Fòrum Cada sessió començarà amb la discussió i posada en comú de les idees que s’han aportat al fòrum de l’exercici que s’està

desenvolupant G

Casos pràctics Treball cooperatiu Durant el procés de recerca i desenvolupament dels projectes i exercicis s’utilitzaran tècniques d’aprenentatge cooperatiu,

com puzles G

Altres

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS)ACEBILLO, José i Steegman, ENRIQUE. Las medidas en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. BANHAM, Reyner. Teoria y diseño en la primera edad de la máquina. Barcelona: Paidós Estética, 1985. MOXON, Siân. Sostenibilidad en interiorismo. Barcelona: Blume, 2012. MUNARI, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 2011. NEUFERT, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. PEREC, George. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 1999. RYBCZYNSKI, Witold. La casa: historia de una idea. Hondarribia: Nerea, 2009. SALA, Teresa‐M i BANCELLS, Consol. El modernisme. Barcelona: Caixa Manresa i Angle Editorial, 2008. TANIZAKI, Junichirô. El elogio de la sombra. 28 Madrid: Siruela, 2012. WEBLOGRAFIA European Council of Interior Architects. http://www.ecia.net/. 2012.[Consulta: 24 de setembre del 2012] International Federation of Interior Architects/Designers. http://www.ifiworld.org/#Homepage. 2012. [Consulta: 24 de setembre del 2012] FILMOGRAFIA ALMODOVAR, Pedro. Todo sobre mi madre. El Deseo S.A. / Renn Productions / France 2 Cinema, 1999. VON TRIER, Lars. Dogville. Zentrope Entertainment, 2003.

Assignatura: Taller d’Espai I/ Professorat que imparteix assignatura: Mar Esplà / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Taller d'Espai I


Semestre: 5é

Coordinació Àrea/Itinerari: Eines/Interiors



Curs: 3er



ASSIGNATURA: TALLER D’ESPAI I OBJECTIUS GENERALS

Presa de consciència de la influència dels espais en l'experiència dels seus habitants amb un enfoc principalment fenomenològic de la disciplina de disseny d'espais interiors. Augmentar i millorar la consciència i el coneixement del volum negatiu‐ l'espai que hi ha entre el contingut i el continent‐. Desenvolupar l'hàbit de la visió activa. Desenvolupar l'habilitat de controlar l'espai i el seu llenguatge intangible i utilitzar‐lo com a eina de disseny i comunicació. El primer semestre es realitza el treball de taller mitjançant l’anàlisi d'una maqueta abstracte. El treball a taller té un caràcter empíric i intuïtiu.


Capacitat d'observació i reflexió. Capacitat de participació i debat. Habilitat de proposta assertiva. Habilitat de resolució e improvisació. Actitud resolutiva i proactiva. Actitud critica i autocrítica. Habilitat per comunicar propostes i idees. Habilitat per comunicar sensacions i emocions.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Adquirir Consciència de l'espai. Capacitat de mantenir la visió global i el control dels detalls al mateix temps. Habilitat per a la Visió Activa. Control de les proporcions. Presa de consciència de la influència dels espais interiors sobre els seus usuaris. Capacitat de comunicació a través de l'espai. Capacitat d'activar un espai. Capacitat de donar presencia, sentit i intencionalitat als espais.

Ha augmentat i millorat la consciencia i el coneixement del volum negatiu. És capaç d'activar un espai. És capaç de dotar a un espai abstracte presencia, sentit i intenció. És capaç de ser crític, reflexiu i extreure conclusions d'espais analitzats. És capaç de ser autocrític amb el seu procés d'aprenentatge Ha agafat l’hàbit de la visió activa. Pot expressar el seu pensament amb llenguatge oral i escrit amb correcció. Pot expressar el seu pensament amb llenguatge no verbal ni escrit amb vehemència.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ Temari Taller de l'Espai I (Visó activa): L'alumne desenvolupa les competències a partir de diverses activitats que exploren els següents continguts específics relacionats amb l'itinerari d'interiors: 1. Introducció. Interiorisme. Experiència Fenomenològica. La memòria i l'evocació. 2. l'Espai Negatiu.

2.1. plans 2.2. plans i color 2.3. plans dinàmics 2.4. plans dinàmics i color 2.5. corbes 2.6. corbes i color

3. Disseny d'un espai. Exploració intuïtiva per aplicar tot allò desenvolupat en l’anàlisi de l'espai negatiu.

4. Atmosferes. 4.1. Lectura: Los ojos de la piel , 1ª part. 4.2. Lectura: El llibre del té. 4.3. Anàlisi d'atmosferes reals.

Criteris30%Evocació, Lectures, Anàlisi d'atmosferes reals s'avaluaran a partir de: 20%Debat: La participació activa 40%Textos: reflexions i judicis propis 40%Expressió no verbal: expressió del propi pensament 50%L'exercici d’anàlisi de l'espai negatiu es divideix en 6 estadis cada vegada més complexes en la organització de l'espai, cada un d'ells s’avaluarà de la següent manera: 30% autoavaluació 30% avaluació de grup 40% avaluació criteris 20%El disseny d'un espai a partir de l'aprenentatge de l’anàlisi espacial s'avaluarà: 20%esbossos inicials intuïtius 30% rectificació d'esbossos i arguments 50%reaitzacó definitiva i exposició Sistema d’avaluació

Participació activa en els debats i posades en comú Puntualitat en la realització dels treballs i el taller Seguiment del taller a l'aula Bona factura en la realització dels treballs Seguiment del diari d'autoavaluació dels propis estudiants Seguiment del Projecte d'un espai Defensa pública del projecte



Metodologia Descripció de la metodologia Taller Exercicis d’anàlisi de l'espai negatiu. Estudi abstracte en maqueta de les relacions entre espai i plans I Diari d'autoavaluació Autoavaluacions immediates a cada exercici per assentar la consciencia de l'aprenentatge I Posada en comú Intercanvi d'impressions i avaluació conjunta de la realització del taller G Lectures i debat Després de les lectures es realitza un debat de les reflexions per construir‐ne de noves G I Anàlisi d'atmosferes reals A partir de casos reals l'alumne detectarà les intencions i analitzarà els recursos utilitzats per a transmetre una

atmosfera. G I

Disseny d'espai Projecte d'espai a partir d'esbossos intuïtius aplicant l'aprenentatge anterior I

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Bibliografia de treball: KAKUZO, Okakura. El Llibre del té (1906), 1ªed. Barcelona, Alta Fulla 1974 (versió catalana) KAKUZO, Okakura. El libro del té (1906), 1ª ed. Barcelona, Azul Editorial 2001 PALLASMAA, Juhani. Los ojos de la piel. parte primera pgs.15‐40 (2005), Barcelona, GG 2010 Bibliogarfia de referència recomanada: AALTO, Alvar. La humanización de la arquitectura, Barcelona, Tusquets 1972 BACHELARD, Gaston. La poética del espacio (1957), 2ª ed. México : F.C.E. 1983 BLOOMER, Kent y MOORE, Charles. Cuerpo, memoria i arquitectura. Introducción al diseño arquitectónico, Barcelona, Blume 1983 EILER RASMUSSEN, Steen. La experiencia de la arquitectura. sobre la percepción de nuestro entorno (1957), 3ª ed. Barcelona, Reverté 2000 GREET, Gail. Elements of Design. Rowena reed Kostellow and the structure of visual relationships, New York, Princeton Architectural Press 2002 HOLL, Steven. Cuestiones de percepción. Fenomenolgía de la arquitectura. (1992), Barcelona, GG 2011 HALL, Edward T. La dimensión oculta.(1966), 20ª ed. esp. Buenos Aires, siglo XXI editores 2001 TUSQUETS, Oscar. Dios lo ve, Barcelona, Anagrama 2000 ZUMTHOR, Peter. Atmósferas, Barcelona, GG 2006

Assignatura: Tècniques Infogràfiques I / Professorat que imparteix assignatura: Carles Berga i Laura Tordera / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Tècniques Infogràfiques I


Semestre: 5é



Tipus: Optativa

Curs: 3er

Matèria: Tècniques Infogràfiques


ASSIGNATURA: TÈCNIQUES INFOGRÀFIQUES IOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA L’assignatura consisteix en una iniciació a les eines de representació gràfica assistides per ordinador (CAD 3d i 3D), com a eina específica del procés de disseny de l’espai. Consta d'una primera part de dibuix 3d en Autocad i una segona en la que es passa al 3Dstudio fent servir recursos compatibles entre els dos programes. L'objectiu del curs és formar a l'alumne des d'una doble vessant, per un costat aconseguir imatges de presentacions que els ajudin a expressar les seves idees i per l'altra potenciar el procés de creació dels seus projectes amb una eina 3D com si fos un paper o un llapis.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Coneixement bàsic general Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió Habilitat en l'ús elemental de la informàtica Habilitat en l'ús de la informació Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica Habilitats de recerca d’informació Capacitat per adaptar‐se a situacions noves .Capacitat per adaptar‐se a noves idees (creativitat) Habilitat per treballar amb autonomia Preocupació per la qualitat


Capacitat per a la utilització del sofware de representació tridimensional (Autocad). Capacitat per a la utilització bàsica del sofware de representació tridimensional (3D Studio). Capacitat per a la utilització d’eines informàtiques com a recursos associats al procés de disseny i la presentació de projectes.


‐ Comunica verbalment les làmines treballades. ‐ Genera imatges generades en 3d ‐ Anima petits recorreguts ‐ Il∙lumina escenes nocturnes i diürnes ‐ Coneix com es relacionen entre si els programes de disseny en 3d.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’organització del Taller contempla que es realitzin dues sessions de dues hores abans de les dues Autocad 3D Col∙locació de SCP per treballar en diferents plans. Sòlids i superfícies. Col∙locació de càmeres i introducció al render. Llums i textures. Exercicis pràctics. 3DStudio Iniciació a les geometries bàsiques. Modificadors més utilitzats en arquitectura i interiorisme. Utilització de materials i ajust a les geometries Llums standards i fotomètriques Càmeres i animació bàsica Renderitzat i postproducció Renderitzat Mental ray Introducció a Vray Entregues finals de l’assignatura Projectes de Disseny d’Interiors per tal de reforçar i potenciar‐ne al màxim l’expressivitat. Tema 1: FORMAT I CONTINGUT ‐panells per a concursos, exemples, metodologia, tècniques, estructura i contingut. Síntesis expressiva.

Tema 2: ESCALA I CONTEXT ‐coherència de les escales de representació. Relació objecte/espai entenedora i connectada.

Criteris Avaluació continuada El sistema d’avaluació consistirà en el desenvolupament de treballs pràctics, d’Autocad 3D i de 3D Studio. Lássistència és imprescindible i les dates déntrega son invariables. Per poder avaluar a lálumne es necessitarà tenir totes les pràctiques presentades i un mínim dássistència dún 70%.

‐ La qualificació final serà numèrica i constarà dún 20% dávaluació continuada i un 80% de treballs pràctics.

‐ ‐ El taller tindrà una qualificació basada en l’entrega final que es

realitzarà a Projectes de Disseny d’Interiors I, juntament amb l’assistència de l’alumne i la seva actitud i participació activa en totes les activitats que es proposin.

‐ La valoració del Taller d’Expressió és un 10% del total de l’assignatura. Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Entregues finals a l’aula de Projectes.



Metodologia Descripció de la metodologia Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral breu sobre els temes que es treballaran per assimilar els conceptes i

eines necessàries. G

Aprenentatge basat en projectes Sánirà aplicant totes les tècniques explicades a classe a projectes reals. Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar. G Debat/Fòrum Es treballarà de manera conjunta en els exercissis de modelat de projectes. Casos pràctics Tota la teoria es posarà en pràctica amb exercicis continuats.Treball cooperatiu Es realitzaran pràctiques conjuntament i utilitzant treballs realitzats per altres alumnes Exposicions alumnes Es realitzaran exposicions orals sobre pantalla dálgunes pràctiques

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) www.3dxtras.comwww.e‐interiors.net www.turbosquid.com www.evermotion.com www.cgtextures.com MONTAÑO, Fernando, Autocad 2012 Guia práctica, Anaya Multimedia, 2012 PESCADOR, Darío, 3D Studio Max Guia práctica, Anaya Multimedia, 2011

Asignatura: Historia Del Diseño De Interiores I / Profesorado que imparte la asignatura: Pierino dal Pozzo / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Historia Del Diseño De Interiores I

Código asignatura: GDVI33

Semestre: 5º

Coordinación Área/Itinerario: Cultura/Interiores


Tipo: Optativa

Curso: 3º

Materia: Historia del Diseño de Interiores


ASIGNATURA: HISTORIA DEL DISEÑO DE INTERIORES IOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURA

La asignatura HISTORIA DEL DISEÑO DE INTERIORES I explora a través de la reflexión teórica la evolución del concepto de espacio en la cultura occidental considerando el hábitat, la domesticidad y las tipologías habitacionales como los ejes centrales que estructuran el contenido. Todo ello a través de un recorrido temporal que abarca el período histórico que va de la baja Edad Media hasta principios del siglo XX, momento en el que el diseño de espacios interiores alcanza un estatuto disciplinar propio y constituye un campo discursivo autónomo en el estudio y la práctica del diseño.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS 1.1. Capacidad de análisis y de síntesis 1.2. Capacidad de organizar y de planificar 1.3. Comunicación oral y escrita en su propia lengua 1.4. Habilidad en el manejo de la información 1.5. Trabajo en equipo 1.6. Habilidad para encontrar información 1.7. Capacidad de aprender

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA 2.1 Capacidad para comprender las particularidades del espacio desde una perspectiva histórica, interpretando las distintas percepciones que el hombre tiene de sí mismo y del entorno en cada época específica de la historia. 2.2 Capacidad para desarrollar metodologías y estrategias de investigación aplicadas a la disciplina histórica para realizar monografías y otros trabajos de investigación en el ámbito del diseño de espacios.

2.3 Capacidad para vincular con un sentido crítico hechos históricos del pasado a los debates modernos y las necesidades de la sociedad actual

‐ Se posiciona frente a los problemas específicos de la visión histórica del diseño de espacios.

‐ Aplica los conocimientos específicos del temario para desarrollar una postura crítica respecto a la disciplina del interiorismo.

‐ Articula conocimientos históricos a los procesos creativos.

‐ Utiliza metodologías y códigos normativos en procesos de

investigación.

‐ Debate temas específicos en dinámicas de grupo.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN BLOQUE 1 ASPECTOS METODOLÓGICOS ESPECÍFICOS PARA ABORDAR EL ESTUDIO DE LA HISTORIA DEL DISEÑO DE ESPACIOS INTERIORES. .‐ Marcos discursivos históricos. La teoría de los Ciclos, las cronologías..‐ El método genealógico. F. Nietzshe.‐ El método de las « constelaciones » de W. Benjamin.‐ El Método iconológico y la historia del arte aplicados al estudio del espacio y su representación..‐ Los Documentos..‐ Ejemplos BLOQUE 2 . Referencias básicas al mundo Clásico. La herencia romana. . Edad Media: el Gótico, Iglesias, Castillos y Monasterios. Ciudades estado y ciudades liberales. Espacio domestico medieval. El espacio polivalente. . Renacimiento: El espacio geometrizado. Dimensión simbólica de la perspectiva, elementos y características. Palacios y otras tipologías edilicias en Italia (Paladio, Miguel Angel, Bramante). .‐La invención de la domesticidad en los países bajos, siglos XVI y XVII. BLOQUE 3 .‐ Manierismo, Barroco y Rococó. El espacio ilusionista. La invención del confort. Mobiliario y espacio, elementos característicos. Estilos Luis XIV, Regencia, Luis XV (siglos XVII y XVIII) .‐ El Barroco en Inglaterra. Las casas de campo. Estilos Tudor, Jacobino y Reina Ana (siglos XVII y XVIII) .‐ El nacimiento de la arqueología. Piranesi. .‐ La Ilustración. El Neoclasicismo y el final del siglo XVII. Vuelta al orden y a los principios compositivos clásicos. Las utopías sociales. El estilo imperio. BLOQUE 4 .‐ El nacimiento del modernismo como crítica al Beaux Arts y como invitación al diálogo entre �industria y arquitectura .‐ Industrialización, Movimientos estéticos y eclecticismo. Los revivals arquitectónicos y estilos del pasado. .‐ La difusión del modernismo en Europa: La obra de Charles Rennie Mackintosh en Inglaterra; Hector Guimard y su defensa del modernismo en Francia. La Secesión Vienesa y el nacimiento del Jugendstil: Viena fin de siècle.

Criterios 1.‐ Correcta realización de un examen escrito. 20% 2.‐ Correcta realización de un Trabajo de investigación monográfico. 20% 3.‐ Correcta realización de cuatro (4) ejercicios cortos: análisis, resumen y/o interpretación a partir de:

. visitas a exposiciones

. visitas a edificios/lugares/obras emblemáticas

.‐ lecturas de textos

.‐ visionado de películas u otros materiales audiovisuales. 40%

4.‐ La participación activa en clase, la demostración de iniciativas propias, la participación en los debates de discusión temáticos organizados en clase o en el entorno virtual u otras plataformas, la puntualidad y la asistencia se valorará con un 20%. La calificación final resultará de: 1 + 2 + 3 + 4 = 10 = 100% Los criterios de evaluación así como los parámetros de entrega de cada ejercicio/actividad se discutirán y definirán al principio del curso o al menos, antes de cada ejercicio. Sistema de evaluación

‐ Seguimiento en la realización de los trabajos y actividades. ‐ Evaluación in situ mediante la observación de la participación y

actuación en clases, debates y entregas. ‐ Informes de los propios estudiantes. ‐ Realización del examen, trabajos, y actividades. ‐ Exposición/presentación oral de trabajos. ‐ Revisión final personalizada del conjunto de trabajos evaluables.


BLOQUE 5 .‐ El arranque de un nuevo siglo, Art Nouveau vs Protorracionalismo

.‐Las vanguardias artísticas en el ámbito específico de la arquitectura y el diseño de espacios.

.‐ Los ismos abstracto‐figurativos. Futurismo, Funcionalismo, Racionalismo, Constructivismo y Suprematismo. .‐ Le Corbusier, Mies Van der Rohe y Walter Gropius. El legado de la Duetsche Werbund.

ASPECTOS METODOLÓGICOS Las clases se realizaran en sesiones de 2 horas dos veces por semanaMetodología Descripción de la metodología Clases teóricas Sesiones sobre los bloques y algunos temas del contenido, reforzadas con material audiovisual en las que se

trasmitirá una base de conocimiento para estimular la observación, el análisis y la reflexión. G

Aprendizaje basado en debates, casos de estudio, casos prácticos (visitas a exposiciones, a edificios emblemáticos de interés artístico, arquitectónico y/o histórico.

Clases de discusión en las que se trabajarán los temas y conceptos a través de debates, trabajos de campo, trabajo de investigación, comentarios de textos y material audiovisual con los que se invitará al alumno a la participación, la interpretación y la síntesis. Los alumnos deberán utilizar horas de trabajo personal para completar las clases prácticas

I

Tutorías Tutorías en las que se hará un seguimiento más individual del alumno, dentro del seguimiento general del curso.

I

Aprendizaje autónomo fuera de las horas lectivas.

Lectura e interpretación de textos y elaboración de ensayos o informes. Búsqueda de información biográfica, bibliográfica, y documental. Avances en la puesta al día de los contenidos. Preparación individual de los contenidos para las pruebas y los ejercicios.

I


BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) AALTO, A. La Humanización de la arquitectura 1a ed. / Xavier Sust Barcelona : Tusquets, 1977ABERCROMBIE, S. A Century of interior design 1900‐2000 : a timetable of the design, the designers, the products, and the profession, New York : Rizzoli International Publications, 2003 ARGAN, G. C.El Concepto del espacio arquitectónico desde el Barroco a nuestros días Buenos Aires : Nueva Visión, cop. 1984 BACHELARD, G. La Poética del espacio, 2ª ed. México : F.C.E., 1983 BAUDRILLARD, J. El Sistema de los objetos, Ed. rev. y corr. Madrid : Siglo XXI, 2010 BENEVOLO, L.: Historia de la arquitectura del Renacimiento. Barcelona, Gustavo Gili, 1972 BENEVOLO, L.: Historia de la arquitectura moderna. Barcelona, Gustavo Gili, 1974 BENJAMIN, W. Libro de los pasajes, Madrid : Akal, cop. 2005 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐: “París, capital del s. XIX”, en Iluminaciones II. Baudelaire, un poeta en el esplendor del capitalismo. Madrid, 1972 BRINO, G. Carlo Mollino architecture as autobiography : Architecture furniture interior design 1928‐1973, New York [NY] : Rizzoli, 1987 COLOMINA, B. Privacidad y publicidad : la arquitectura moderna como medio de comunicación de masa [Murcia] : Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo Cendeac : Colegio Oficial de Arquitectos de Murcia : Observatorio del Diseño y la Arquitectura de la Región de Murcia, DL 2010 KOSTOF, Spiro: Historia de la arquitectura, (vol. 1 y 2), Madrid, Alianza Editorial, 1988. MASSEY, A. El Diseño de interiores en el siglo XX, Barcelona : Destino 1995 MOLEÓN, P.: John Soane y la arqutiectura de la razón poética, Mairea, Madrid, 2001. PATETTA, L.: Historia de la arquitectura: antología crítica, Hermann Blume, Barcelona, 1984 PILE, J. A History of interior design, 3rd ed. London : Laurence King, 2009 PRAZ, M. Histoire de la décoration d'intérieur : la philosophie de l'ameublement, Paris : Thames & Hudson, cop. 2008 ‐‐‐ La Casa de la vida, [Barcelona] : Debolsillo, 2004 ‐‐‐ An illustrated history of interior decoration : from Pompeii to Art Nouveau, [London] : Thames and Hudson, [1982] ‐‐‐ Gusto neoclásico, [Barcelona] : G. Gili, [1982] RICE, Ch. The Emergence of the interior : architecture, modernity, domesticity, Abingdon : Routledge, 2007 RUSKIN, J.: Las 7 lámparas de la Arquitectura, Editorial Alta Fulla, Barcelona, 2000 RYBCZYNSKI, W. La Casa : historia de una idea, Madrid : Nerea, DL 1989 WÖLFFLIN, H. Conceptos fundamentales de la Historia del Arte. Barcelona, Óptima, 2002 Recomendada: ALDERSHOT [ETC.] Craft, space and interior design, 1855‐2005, Ashgate, cop. 2008 BACHELARD, G. La Tierra y las ensoñaciones del reposo: ensayo sobre imágenes de la intimidad, México, [DF] : Fondo de Cultura Económica, 2006 BLAKEMORE, R.G. History of interior design and furniture : from ancient Egypt to nineteenth century, Europe 2nd ed. New Jersey : John Wiley, cop. 2006

Asignatura: Construcción e instalaciones I / Profesorado que imparte la asignatura: Josep Boncompte, Pablo Martínez, Oriol Hostench / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Construcción e instalaciones I


Semestre: 5

Coordinación Área/Itinerario: Herramientas/Interiores

Créditos ECTS: 6 ECTS (40% contacte + 60% autónoma)

Tipo: Obligatoria

Curso: 3º

Materia: Construcciones e instalaciones


ASIGNATURA: CONSTRUCCIÓN E INSTALACIONES IOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURALa asignatura tiene como objetivos principales: 1.1. El descubrimiento, conocimiento y análisis de los materiales y sistemas constructivos utilizados en la disciplina del Diseño de Interiores. 1.2. La adquisición de conocimientos teóricos de luminotecnia y de trazado de instalaciones eléctricas.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS Capacidad de análisis y síntesis Capacidad de organización y planificación Capacidad de razonamiento crítico Capacidad de comunicación oral, escrita y gráfica Capacidad de trabajo en grupo

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA Capacidad para utilizar los materiales, los sistemas constructivos y las instalaciones como parte del proceso proyectual. Capacidad para reconocer los materiales Habilidad para utilizar los materiales tanto por sus características técnicas como por sus valores estéticos. Conocimiento de los procesos constructivos y la aplicación de los mismos Conocimiento del funcionamiento de un edificio e identificación de los elementos estructurales y constructivos que lo conforman. Conocimiento de las instalaciones de un edificio Conocimiento de los principios físicos del ámbito de las instalaciones

‐ El alumno identifica en un proyecto realizado, los sistemas constructivos, los materiales y el funcionamiento de las instalaciones ‐ El alumno conoce las lámparas más comunes del mercado ‐ El alumno es capaz de desarrollar un proyecto de iluminación sencillo teniendo en cuenta criterios estéticos, energéticos, tecnológicos y constructivos. ‐ El alumno conoce fabricantes, luminarias y diseñadores ‐ El alumno utiliza criterios de sostenibilidad en los proyectos


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN La asignatura tiene dos bloques temáticos diferenciados: Bloque I. Construcción 1. Funcionamiento de los espacios teniendo en cuenta la estructura, los sistemas

constructivos, materiales, e instalaciones que los limitan y definen. 2. Conocimiento de las características de los materiales básicos utilizados en el

mundo del diseño de interiores. 3. Conocimiento de los diferentes sistemas constructivos aplicados al proyecto de

diseño de interiores. 4. Funcionamiento de las instalaciones de agua, gas y electricidad.

Bloque II. Iluminación 1. La modificación del espacio a través de la luz

Aproximación a la iluminación de espacios a través de cómo estos han sido representados, pudiendo analizar de este modo cómo la luz los describe y termina de dar forma a la materia que construye la arquitectura. ‐ análisis de la percepción ‐ representación gráfica de los fenómenos luminosos

2. Luminotecnia básica y electrotecnia Principios físicos de la luz y la electricidad. ‐ magnitudes1: flujo luminoso, luminancia, iluminancia, temperatura de color, índice de reproducción cromática ‐magnitudes 2: potencia, tensión, intensidad, intensidad, eficacia, eficiencia

3. Cálculo Cálculo de pequeños espacios. ‐ cálculo mediante punto por punto ‐ cálculo mediante ordenador

4. El proyecto de iluminación tipologías de luminarias ‐ convenciones gráficas para la elaboración de planos ‐ circuitos, mecanismos, sistemas de control, contexto normativo

Criterios

Es necesario el 70% de la asistencia para poder ser evaluado

Sistema de evaluación ‐ Observación en la participación‐ Seguimiento de los trabajos realizados ‐ Realización de los proyectos y ejercicios ‐ Defensa pública de los proyectos


ASPECTOS METODOLÓGICOS Metodología Descripción de la metodología Clases teóricas, en las que se enseñan los principios básicos sobre los que desarrollar los ejercicios G Estudio de casos, a partir de ejemplos de otros diseñadores y artistas gráficos. G Aprendizaje basado en proyectos, a través de la experiencia propia en la resolución de ejercicios, que obligan al estudiante a poner en

práctica el aprendizaje I

Aprendizaje cooperativo, mediante el trabajo en equipo que lleva al estudiante a compartir los razonamientos a través de los cuales toma las decisiones

G

Clase expositiva participativa, en el que el estudiante reflexiona sobre el resultado del trabajo, se comprende que tan importante es ser capaz de llegar a un buen resultado gráfico como el de obtener una correcta crítica para llegar a él

I

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) GONZÁLEZ, CASALS, FALCONES. Les claus per a construir l’arquitectura, toms I, II i III. Barcelona, GUSTAVO GILI 1997 FULLANA, Miquel Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció Mallorca, MOLL 1974 Tecnología de la madera, Barcelona, EDEBÉ 1965 BENAVENT DE BARBERÁ, Pedro. Cómo debo construir, Barcelona, BOSCH. 1939 DEULONDER, LL. F. La cocina y otros espacios domésticos. Barcelona, GUSTAVO GILI, 2009 HUGUES, T. Atlas de detalles constructivos, con más de 400 ejemplos. Barcelona, GUSTAVO GILI, 2007 NUTCH, W. Manual de construcción. Detalles de interiorismo. Barcelona, GUSTAVO GILI, 2006. Cataleg El Gran Häfele, herrajes para muebles Revista Tectónica Revista Detail VALERO RAMOS, Elisa. La materia intangible. Valencia: Ediciones Generales de la Construcción NENTWIG, Franziska. Berlin im Licht. Berlin: Verlag Berlin BOA, Ben. Historia de la luz. Madrid: Espasa Calpe JACOBSON, Ralph E. Manual de Fotografía. Barcelona: Ediciones Omega


JORGENSEN, Steen. Luminosidad lógica. Barcelona: Edicions UPCTORRES, Elias. Luz cenital. Barcelona: Col∙legi d’Arquitectes de Catalunya WEIBEL, Meter y Gregor Cansen. Light art from artificial Light. Alemania: ZKM publicationen. TANIZAKI. El elogio de la sombra. España: Ediciones Siruela. Recursos on‐line

Luminotecnia. Iluminación de interiores y exteriores. http://edison.upc.edu/curs/llum/ [consulta el21 de septiembre] Illuminating Enginieering Society. http://www.iesna.org/ [consulta el 21 de septiembre]

Assignatura: Projectes de Disseny d’Interiors II / Professorat que imparteix assignatura: Mariona Genís Vinyals / Curs 2013‐2014.

Guia didàctica grau en disseny.

Assignatura: Projectes de Disseny d’Interiors II


Semestre: 6é




Curs: 3er



ASSIGNATURA: PROJECTES DE DISSENY D’INTERIORS IIOBJECTIUS GENERALS


Aquesta assignatura és la continuació de l’assignatura projectes d’interiors I i per tant també parteix de les capacitats que ja té l’alumne de posicionar‐se de forma crítica davant de situacions de conflicte, repte, innovació, etc. mitjançant diferents metodologies. Durant el semestre l’alumne haurà de desenvolupar aquestes capacitats per consolidar els objectius proposats el primer semestre:

2.1 Haurà de desenvolupar projectes de disseny partint de les diferents temàtiques proposades des d’una mirada pròpia i tenint en compte el context o l’entorn que ens envolta. 2.2 Haurà d’aplicar en el desenvolupament dels diferents projectes els coneixements específics de l’itinerari d’interiors adquirits durant el semestre.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES G1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi G10. Presa de decisions G11. Habilitat per a la crítica i autocrítica G12. Treball en equip G14. Habilitat per treballar en un equip interdisciplinari G18. Compromís ètic G19. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica G21. Capacitat per aprendre G23. Capacitat per adaptar‐se a noves idees (creativitat)

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA E61. Capacitat per a la comunicació i la presentació dels projectes de disseny en les seves diferents fases. E63. Capacitat per al desenvolupament de diverses propostes de treball i criteri en la elecció de la proposta més adequada a desenvolupar. E64. Capacitat per a desenvolupar un estil propi. E65. Capacitat per a l’equilibri, en el projecte, de coneixements intel∙lectuals i experiències intuïtives. E66. Capacitat per a analitzar el grau de viabilitat dels projectes de disseny. E67. Capacitat per a optimitzar la funcionalitat i producció, compatibilitzant‐la amb la creativitat i la innovació. E78. Capacitat per a la anàlisis i la realització de projectes des de la seva tipologia (espai comercial, expositiu efímer, etc.) y o enfoc.


‐ Cita les fonts d’un procés de recerca ‐ Realitza un procés de tria crític de la proposta a desenvolupar ‐ Es posiciona sobre problemes de les temàtiques proposades en

el desenvolupament del projecte. ‐ Aplica els coneixements específics del disseny d’interiors

desenvolupats en el temari en els projectes. ‐ Exposa a un públic expert de manera entenedora, el seu

projecte, en cadascuna de les seves diferents fases. ‐ Realitza projectes utilitzant diferents tipologies específiques del

disseny d’interiors.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ 1. METODOLOGIES DE PROJECTE 1.1 Anàlisis i posterior aplicació de metodologies de disseny específiques de l’àmbit de l’interiorisme 1.2 Conceptualització, desenvolupament i formalització d’una proposta de disseny en la que es treballaran,

entre d’altres els següents aspectes: El disseny centrat en l’usuari

2. METODOLOGIES DE RECERCA 2.1 Aplicació de metodologies de recerca a les fases de conceptualització i desenvolupament del projecte 2.2 Incorporació d’una memòria documental amb una bibliografia adequada i del procés de desenvolupament en el document d’entrega del projecte 3. CONTINGUTS ESPECÍFICS DEL DISSENY D’INTERIORS 3.1. LA DIÀMICA DE L’ESPAI Es preveu introduir la relació entre l’espai, el temps i l’usuari treballant el moviment en un espai i les conseqüències que aquest implica.

Dimensió: seqüència, densitats, etc. Percepció‐emoció: velocitats, ritmes, etc. Ús: recorregut, tangències, etc.

CriterisAssistència obligatòria a classe com a mínim en un 70% de les sessions per tenir dret a ser avaluat. Avaluació continuada. Es realitzaran dos projectes partint d’una reflexió proposada i dos exercicis específics de l’àmbit del disseny d’interiors.

‐ La correcta realització i presentació de cadascun dels 2 projectes es valorarà amb un 30%.

‐ La correcta realització i presentació de cadascun dels 2 exercicis es valorarà amb un 10%

‐ La participació activa a classe i als fòrums temàtics organitzats a l’entorn virtual o altres plataformes, la puntualitat i l’assistència es valoraran amb un 20%.

‐ Per tant, la nota final s’obtindrà de la següent fórmula:

Projecte 1 x 30% + Exercici 1 x 10% + Projecte 2 x 30% + Exercici 2 x 10%+ participació x 20% Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici. Sistema d’avaluació




Metodologia Descripció de l’activitat Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral breu (30`) sobre un tema específic de l’itinerari d’interiors. G Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics de l’itinerari I Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar G Debat/Fòrum Cada sessió començarà amb la discussió i posada en comú de les idees que s’han aportat al fòrum de l’exercici que s’està

desenvolupant G

Casos pràctics Treball cooperatiu Durant el procés de recerca i desenvolupament dels projectes i exercicis s’utilitzaran tècniques d’aprenentatge cooperatiu, com puzles G Altres

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS)ACEBILLO, José i Steegman, ENRIQUE. Las medidas en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. BANHAM, Reyner. Teoria y diseño en la primera edad de la máquina. Barcelona: Paidós Estética, 1985. MOXON, Siân. Sostenibilidad en interiorismo. Barcelona: Blume, 2012. MUNARI, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 2011. NEUFERT, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. PEREC, George. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 1999. RYBCZYNSKI, Witold. La casa: historia de una idea. Hondarribia: Nerea, 2009. SALA, Teresa‐M i BANCELLS, Consol. El modernisme. Barcelona: Caixa Manresa i Angle Editorial, 2008. TANIZAKI, Junichirô. El elogio de la sombra. 28 Madrid: Siruela, 2012. WEBLOGRAFIA European Council of Interior Architects. http://www.ecia.net/. 2012.[Consulta: 24 de setembre del 2012] International Federation of Interior Architects/Designers. http://www.ifiworld.org/#Homepage. 2012. [Consulta: 24 de setembre del 2012] FILMOGRAFIA ALMODOVAR, Pedro. Todo sobre mi madre. El Deseo S.A. / Renn Productions / France 2 Cinema, 1999. VON TRIER, Lars. Dogville. Zentrope Entertainment, 2003.

Assignatura: Taller d’Espai II/ Professorat que imparteix assignatura: Mar Esplà / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Taller d'Espai II


Semestre: 6é




Curs: 3er



ASSIGNATURA: TALLER D’ESPAI II OBJECTIUS GENERALS

Presa de consciència de la influència dels espais en l'experiència dels seus habitants amb un enfoc principalment fenomenològic de la disciplina de disseny d'espais interiors. Augmentar i millorar la consciencia i el coneixement del volum negatiu‐ l'espai que hi ha entre el contingut i el continent‐. Desenvolupar l'habilitat de controlar l'espai i el seu llenguatge intangible i utilitzar‐lo com a eina de disseny i comunicació. El segon semestre treballa el coneixement de l'espai a partir de l'experiència sensitiva més enllà de la visual. Es para l'atenció a la polifonia de les percepcions que l'espai ens transmet i que sentim d'una manera activa, al mateix temps que es tractarà d'expressar i compartir l'experiència. El segon semestre es realitza el treball de taller a escala real mitjançant la realització i transformació d'un refugi nòmada. El treball a taller té un caràcter empíric i intuïtiu.


Capacitat d'observació i reflexió. Capacitat de participació i debat. Habilitat de proposta assertiva. Habilitat de resolució e improvisació. Actitud resolutiva i proactiva. Actitud critica i autocrítica. Habilitat per comunicar propostes i idees. Habilitat per comunicar sensacions i emocions. Capacitat de Treball en equip.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Adquirir Consciència de l'espai. Capacitat de mantenir la visió global i el control dels detalls al mateix temps. Habilitat per la percepció activa. Control de les proporcions. Presa de consciència de la influència dels espais interiors sobre els seus usuaris. Capacitat de comunicació a través de l'espai. Capacitat d'activar un espai. Capacitat de donar presencia, sentit i intencionalitat als espais.

Ha augmentat i millorat la consciència i el coneixement del volum negatiu És capaç d'activar un espai És capaç de dotar a un espai abstracte presencia, sentit i intenció És capaç de ser crític, reflexiu i extreure conclusions d'espais analitzats És capaç de ser autocrític amb el seu procés d'aprenentatge Ha agafat l’hàbit de la visió activa Pot expressar el seu pensament amb llenguatge oral i escrit amb correcció. Pot expressar el seu pensament amb llenguatge no verbal ni escrit amb vehemència.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ Temari Taller de l'Espai II (L'Atmosfera): L'alumne desenvolupa les competències a partir de diverses activitats que exploren els següents continguts específics relacionats amb l'itinerari d'interiors: 1. Emocions i Percepcions. 2. Refugi mínim. Confort. Nòmada. Efímer 3. El principi del revestiment. L'espai interior de dins cap enfora. pell vs. estructura 4. La Llum Natural. Obertures. Filtres i Transparències. La relació amb l'Exterior. 5. La Llum Artificial. 6. Color i Textures. 7. L'Espai dinàmic. El Recorregut. El Llindar. La relació entre estances. 8. Atmosferes

8.1. Lectura: El principi del revestiment. 8.2. Lectura: L'elogi de l'Ombra 8.3. Lectura: Los ojos de la Piel, 2ªpart 8.4. Lectura: Wabi Sabi 8.5. Visites diverses

Criteris40%Lectures, Anàlisi d'atmosferes reals s'avaluaran a partir de: 20%Debat: La participació activa 40%Textos: reflexions i judicis propis 40%Expressió no verbal: expressió del propi pensament 60%L'exercici de transformació d'un refugi es divideix en 6 intervencions, cada un d'ells s’avaluarà de la següent manera: 30% autoavaluació 30% avaluació de grup 40% avaluació criteris

Sistema d’avaluació Participació activa en els debats i posades en comú Puntualitat en la realització dels treballs i el taller Seguiment del taller a l'aula Bona factura en la realització dels treballs Seguiment del diari d'autoavaluació dels propis estudiants



Metodologia Descripció de la metodologia Taller Exercicis de transformació d'un refugi a mida real. G Diari d'autoavaluació Autoavaluacions immediates a cada exercici per assentar la consciencia de l'aprenentatge I Posada en comú Intercanvi d'impressions i avaluació conjunta de la realització del taller G Lectures i debat Després de les lectures es realitza un debat de les reflexions per construir‐ne de noves G I Anàlisi d'atmosferes reals A partir de casos reals l'alumne detectarà les intencions i analitzarà els recursos utilitzats per a transmetre una atmosfera. G I

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Bibliografia de treball: KOREN, Leonard. Wabi‐Sabi. Para Artistas, Diseñadores, Poetas y Filósofos. Hipòtesi‐Renart 1997 OPEL, Adolf y QUETGLAS, Josep. Adolf Loos. Escritos I1897‐1909. El principio del revestimiento pgs.151‐157. Madrid, El Croquis 1993 PALLASMAA, Juhani. Los ojos de la piel. Parte segunda pgs.41‐72 (2005), Barcelona, GG 2010 TANIZAKI. El elogio de la sombra, Barcelona, Siruela 1994 Bibliografia de referència recomanada: AALTO, Alvar. La humanización de la arquitectura, Barcelona, Tusquets 1972 BLOOMER, Kent y MOORE, Charles. Cuerpo, memoria i arquitectura. Introducción al diseño arquitectónico, Barcelona, Blume 1983 EILER RASMUSSEN, Steen. La experiencia de la arquitectura. sobre la percepción de nuestro entorno (1957), 3ª ed. Barcelona, Reverté 2000 HOLL, Steven. Cuestiones de percepción. Fenomenología de la arquitectura. (1992), Barcelona, GG 2011 HALL, Edward T. La dimensión oculta.(1966), 20ª ed. esp. Buenos Aires, siglo XXI editores 2001 TUSQUETS, Oscar. Dios lo ve, Barcelona, Anagrama 2000

Assignatura: Tècniques Infogràfiques II / Professorat que imparteix assignatura: Carles Berga i Laura Tordera / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Tècniques Infogràfiques II


Semestre: 6é



Tipus: Optativa

Curs: 3er

Matèria: Tècniques Infogràfiques


ASSIGNATURA: TÈCNIQUES INFOGRÀFIQUES IIOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA L’assignatura consisteix en una iniciació a les eines de representació gràfica assistides per ordinador (CAD 3d i 3D), com a eina específica del procés de disseny de l’espai. Consta d'una primera part de dibuix 3d en Autocad i una segona en la que es passa al 3Dstudio fent servir recursos compatibles entre els dos programes. L'objectiu del curs és formar a l'alumne des d'una doble vessant, per un costat aconseguir imatges de presentacions que els ajudin a expressar les seves idees i per l'altra potenciar el procés de creació dels seus projectes amb una eina 3D com si fos un paper o un llapis.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Coneixement bàsic general Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió Habilitat en l'ús elemental de la informàtica Habilitat en l'ús de la informació Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica Habilitats de recerca d’informació Capacitat per adaptar‐se a situacions noves .Capacitat per adaptar‐se a noves idees (creativitat) Habilitat per treballar amb autonomia Preocupació per la qualitat


Capacitat per a la utilització del sofware de representació tridimensional (Autocad). Capacitat per a la utilització bàsica del sofware de representació tridimensional (3D Studio). Capacitat per a la utilització d’eines informàtiques com a recursos associats al procés de disseny i la presentació de projectes.


‐ Comunica verbalment les làmines treballades. ‐ Genera imatges generades en 3d ‐ Anima petits recorreguts ‐ Il∙lumina escenes nocturnes i diürnes

Coneix com es relacionen entre si els programes de disseny en 3d.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’organització del Taller contempla que es realitzin dues sessions de dues hores abans de les dues Autocad 3D Col∙locació de SCP per treballar en diferents plans. Sòlids i superfícies. Col∙locació de càmeres i introducció al render. Llums i textures. Exercicis pràctics. 3DStudio Iniciació a les geometries bàsiques. Modificadors més utilitzats en arquitectura i interiorisme. Utilització de materials i ajust a les geometries Llums estàndards i fotomètriques Càmeres i animació bàsica Renderitzat i postproducció Renderitzat Mental ray Introducció a Vray Entregues finals de l’assignatura Projectes de Disseny d’Interiors per tal de reforçar i potenciar‐ne al màxim l’expressivitat. Tema 1: FORMAT I CONTINGUT ‐panells per a concursos, exemples, metodologia, tècniques, estructura i contingut. Síntesis expressiva.

Tema 2: ESCALA I CONTEXT ‐coherència de les escales de representació. Relació objecte/espai entenedora i connectada.

Criteris Avaluació continuada El sistema d’avaluació consistirà en el desenvolupament de treballs pràctics, d’Autocad 3D i de 3D Studio. Lássistència és imprescindible i les dates déntrega son invariables. Per poder avaluar a lálumne es necessitarà tenir totes les pràctiques presentades i un mínim dássistència dún 70%.

‐ La qualificació final serà numèrica i constarà dún 20% dávaluació continuada i un 80% de treballs pràctics.

‐ ‐ El taller tindrà una qualificació basada en l’entrega final que es

realitzarà a Projectes de Disseny d’Interiors I, juntament amb l’assistència de l’alumne i la seva actitud i participació activa en totes les activitats que es proposin.

‐ La valoració del Taller d’Expressió és un 10% del total de l’assignatura. Sistema d’avaluació

‐ Observació a la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Entregues finals a l’aula de Projectes.



Metodologia Descripció de la metodologia Classe teòrica En cada sessió es farà una classe magistral breu sobre els temes que es treballaran per assimilar els conceptes i

eines necessàries. G

Aprenentatge basat en projectes Sánirà aplicant totes les tècniques explicades a classe a projectes reals. Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar. G Debat/Fòrum Es treballarà de manera conjunta en els exercissis de modelat de projectes. Casos pràctics Tota la teoria es posarà en pràctica amb exercicis continuats.Treball cooperatiu Es realitzaran pràctiques conjuntament i utilitzant treballs realitzats per altres alumnes Exposicions alumnes Es realitzaran exposicions orals sobre pantalla dálgunes pràctiques

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) www.3dxtras.comwww.e‐interiors.net www.turbosquid.com www.evermotion.com www.cgtextures.com MONTAÑO, Fernando, Autocad 2012 Guia práctica, Anaya Multimedia, 2012 PESCADOR, Darío, 3D Studio Max Guia práctica, Anaya Multimedia, 2011


Asignatura: Historia Del Diseño De Interiores II / Profesorado que imparte la asignatura: Pierino dal Pozzo / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Historia Del Diseño De Interiores II


Semestre: 6º

Coordinación Área/Itinerario: Cultura/Interiores


Tipo: Optativa

Curso: 3º

Materia: Historia Del Diseño De Interiores


ASIGNATURA: HISTORIA DEL DISEÑO DE INTERIORES IIOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURA

La asignatura explora a través de la reflexión teórica los episodios más relevantes el diseño de espacios en el siglo XX y XXI en un marco discursivo transversal en el cual la visión histórica se integra a una visión interdisciplinar compuestas por otras áreas del saber cómo la historia del arte, la historia de la cultura , la estética, y la sociología. Los objetivos principales son: 1.1. Aprender a desarrollar una visión interdisciplinar del diseño del espacios y adquirir herramientas de análisis de los fenómenos actuales en el mundo del interiorismo.

1.3 Tomar conciencia de la relación entre historia, teoría, crítica y el quehacer del diseñador en un marco cultural amplio. COMPETENCIAS RESULTADOS DE APRENDIZAJE

1. COMPETENCIAS BÁSICAS 1.1. Capacidad de análisis y de síntesis 1.2. Capacidad de organizar y de planificar 1.3. Comunicación oral y escrita en su propia lengua 1.4. Habilidad en el manejo de la información 1.5. Trabajo en equipo 1.6. Habilidad para encontrar información 1.7. Capacidad de aprender

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA 2.1 Capacidad para comprender las particularidades del espacio y del diseño desde una perspectiva histórica e interdisciplinar. 2.2 Capacidad para comprender y descubrir las capacidades expresivas y simbólicas del espacio en el marco discursivo de la historia moderna. 2.3 Capacidad para comprender las representaciones espaciales como fenómenos dinámicos relacionados con la historia y con las distintas percepciones que el hombre tiene de sí mismo en el marco de la cultura. 2.4 Capacidad para desarrollar procesos básicos de la metodología científica en historia del diseño de espacios: estados de la cuestión, análisis integrales de la obra de diseño, replanteamiento de problemas, búsqueda de información inédita, planteamiento de hipótesis, procesos críticos de síntesis, formulación ordenada de conclusiones.

‐ Se posiciona frente a los problemas específicos de la visión histórica del diseño de espacios.

‐ Aplica los conocimientos específicos del temario para desarrollar una postura crítica respecto a la disciplina del interiorismo.

‐ Articula conocimientos históricos a los procesos creativos.

‐ Utiliza metodologías y códigos normativos en procesos de

investigación.

‐ Debate temas específicos en dinámicas de grupo.


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN BLOQUE 1 EL DISCURSO EUROPEO Y EL AMERICANO .‐ Internacionalización del discurso .‐ El Sistema americano de producción .‐ las Case study houses y las nuevas tipologías .‐ Art Deco .‐ Estilo internacional .‐ El diseño escandinavo. BLOQUE 2 LAS EXPOSICIONES DE DISEÑO Y ARQUITECTURA EN EL SIGLO XX COMO MODELOS DE PRESENTACIÓN/DESARTICULACION DEL DISEÑO EN TANTO INSTRUMENTO DE TRANSFORMACIÓN SOCIAL Y CULTURAL .‐ La sexposiciones delL Moma .‐ Domestic Landscape .‐ La casa del futuro. Las utopías de los 60/70 BLOQUE 3 IMPLICACIONES DE OTROS AMBITOS DEL DISEÑO: EL PRODUCTO Y LA MODA EN LA REDEFINICIÓN DISCIPLINAR DEL DISEÑO A TRAVES DE LA CULTURA DE LAS MARCAS Y EL CONSUMO. .‐ Diseño de interiores, espacio comercial, casos específicos: Ralph Laurent, Prada, Commes de Garçons, Maison Margiela. MODULO 4: IMPLICACIONES DEL ARTE Y LA ARQUITECTURA EN LA DEFINICION DE NUEVOS AMBITOS ESPACIALES Y CONTAMINACIONES CULTURALES .‐ Expansión de los Nuevos conceptos del espacio .‐ Los invironment y las Instalaciones. Vitto Aconci .‐ Dam Grahan el espacio mediatizado.

Criterios 1.‐ Correcta realización de un examen escrito. 20%2.‐ Correcta realización de un Trabajo de investigación monográfico. 20% 3.‐ Correcta realización de cuatro (4) ejercicios cortos: análisis, resumen y/o interpretación a partir de:

. visitas a exposiciones

. visitas a edificios/lugares/obras emblemáticas

.‐ lecturas de textos

.‐ visionado de películas u otros materiales audiovisuales. 40%

4.‐ La participación activa en clase, la demostración de iniciativas propias, la participación en los debates de discusión temáticos organizados en clase o en el entorno virtual u otras plataformas, la puntualidad y la asistencia se valorará con un 20%. La calificación final resultará de: 1 + 2 + 3 + 4 = 10 = 100% Los criterios de evaluación así como los parámetros de entrega de cada ejercicio/actividad se discutirán y definirán al principio del curso o al menos, antes de cada ejercicio. Sistema de evaluación

‐ Seguimiento en la realización de los trabajos y actividades. ‐ Evaluación in situ mediante la observación de la participación y

actuación en clases, debates y entregas. ‐ Informes de los propios estudiantes. ‐ Realización del examen, trabajos, y actividades. ‐ Exposición/presentación oral de trabajos. ‐ Revisión final personalizada del conjunto de trabajos evaluables.


.‐ El espacio Intersticial Rachell Withread

.‐ El pliegue: Gregor Schneider MODULO 5: MOVIMIENTOS DE FIN DE SIGLO XX ULTIMAS TENDENCIAS DEL DISEÑO DE INTERIORES .‐ La recuperación de la confianza en la capacidad de contenido de la forma Venturi y Rossi. Posmodernidad y arquitectura posmoderna .‐ deconstructivismo Peter Eisenman, los Five Architects .‐ Neominimalismo. .‐ Sostenibilidad .‐La condición presente. Las escalas del debate.

ASPECTOS METODOLÓGICOS Las clases se realizaran en sesiones de 2 horas dos veces por semanaMetodología Descripción de la metodología Clases teóricas Sesiones sobre los bloques y algunos temas del contenido, reforzadas con material audiovisual en las que se

trasmitirá una base de conocimiento para estimular la observación, el análisis y la reflexión. G

Aprendizaje basado en debates, casos de estudio, casos prácticos (visitas a exposiciones, a edificios emblemáticos de interés artístico, arquitectónico y/o histórico.

Clases de discusión en las que se trabajarán los temas y conceptos a través de debates, trabajos de campo, trabajo de investigación, comentarios de textos y material audiovisual con los que se invitará al alumno a la participación, la interpretación y la síntesis. Los alumnos deberán utilizar horas de trabajo personal para completar las clases prácticas

I

Tutorías Tutorías en las que se hará un seguimiento más individual del alumno, dentro del seguimiento general del curso.

I

Aprendizaje autónomo fuera de las horas lectivas.

Lectura e interpretación de textos y elaboración de ensayos o informes. Búsqueda de información biográfica, bibliográfica, y documental. Avances en la puesta al día de los contenidos. Preparación individual de los contenidos para las pruebas y los ejercicios.

I


BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) AALTO, A. La Humanización de la arquitectura 1a ed. / Xavier Sust Barcelona : Tusquets, 1977ABERCROMBIE, S. A Century of interior design 1900‐2000 : a timetable of the design, the designers, the products, and the profession, New York : Rizzoli International Publications, 2003 ARGAN, G. C.El Concepto del espacio arquitectónico desde el Barroco a nuestros días Buenos Aires : Nueva Visión, cop. 1984 BACHELARD, G. La Poética del espacio, 2ª ed. México : F.C.E., 1983 BAUDRILLARD, J. El Sistema de los objetos, Ed. rev. y corr. Madrid : Siglo XXI, 2010 BENEVOLO, L.: Historia de la arquitectura del Renacimiento. Barcelona, Gustavo Gili, 1972 BENEVOLO, L.: Historia de la arquitectura moderna. Barcelona, Gustavo Gili, 1974 BENJAMIN, W. Libro de los pasajes, Madrid : Akal, cop. 2005 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐: “París, capital del s. XIX”, en Iluminaciones II. Baudelaire, un poeta en el esplendor del capitalismo. Madrid, 1972 BRINO, G. Carlo Mollino architecture as autobiography : Architecture furniture interior design 1928‐1973, New York [NY] : Rizzoli, 1987 COLOMINA, B. Privacidad y publicidad : la arquitectura moderna como medio de comunicación de masa [Murcia] : Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo Cendeac : Colegio Oficial de Arquitectos de Murcia : Observatorio del Diseño y la Arquitectura de la Región de Murcia, DL 2010 KOSTOF, Spiro: Historia de la arquitectura, (vol. 1 y 2), Madrid, Alianza Editorial, 1988. MASSEY, A. El Diseño de interiores en el siglo XX, Barcelona : Destino 1995 MOLEÓN, P.: John Soane y la arqutiectura de la razón poética, Mairea, Madrid, 2001. PATETTA, L.: Historia de la arquitectura: antología crítica, Hermann Blume, Barcelona, 1984 PILE, J. A History of interior design, 3rd ed. London : Laurence King, 2009 PRAZ, M. Histoire de la décoration d'intérieur : la philosophie de l'ameublement, Paris : Thames & Hudson, cop. 2008 ‐‐‐ La Casa de la vida, [Barcelona] : Debolsillo, 2004 ‐‐‐ An illustrated history of interior decoration : from Pompeii to Art Nouveau, [London] : Thames and Hudson, [1982] ‐‐‐ Gusto neoclásico, [Barcelona] : G. Gili, [1982] RICE, Ch. The Emergence of the interior : architecture, modernity, domesticity, Abingdon : Routledge, 2007 RUSKIN, J.: Las 7 lámparas de la Arquitectura, Editorial Alta Fulla, Barcelona, 2000 RYBCZYNSKI, W. La Casa : historia de una idea, Madrid : Nerea, DL 1989 WÖLFFLIN, H. Conceptos fundamentales de la Historia del Arte. Barcelona, Óptima, 2002 Recomendada: ALDERSHOT [ETC.] Craft, space and interior design, 1855‐2005, Ashgate, cop. 2008 BACHELARD, G. La Tierra y las ensoñaciones del reposo: ensayo sobre imágenes de la intimidad, México, [DF] : Fondo de Cultura Económica, 2006 BLAKEMORE, R.G. History of interior design and furniture : from ancient Egypt to nineteenth century, Europe 2nd ed. New Jersey : John Wiley, cop. 2006

Asignatura: Construcción e instalaciones II / Profesorado que imparte la asignatura: Josep Boncompte y Oriol Hostench / Curso: 2013‐2014


Asignatura: Construcción e instalaciones II


Semestre: 5º



Tipo: Optativa

Curso: 2º

Materia: Construcción e instalaciones II


ASIGNATURA: CONSTRUCCIÓN E INSTALACIONES IIOBJETIVOS GENERALES OBJETIVOS GENERALES. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURADentro del marco de la asignatura de construcción e instalaciones el alumno deberá adquirir conocimientos teóricos de los diferentes sistemas energéticos habituales en edificios y las instalaciones técnicas que lo afectan: ‐ desarrollar un proyecto de adecuación climática sencillo teniendo en cuenta criterios estéticos, proyectuales, energéticos, tecnológicos ecológicos y constructivos. ‐ Conocer y analizar los materiales y sistemas constructivos utilizados en la disciplina del Diseño de Interiores.


1. COMPETENCIAS BÁSICAS Capacidad de análisis y síntesis Capacidad de organización y planificación Capacidad de razonamiento crítico Capacidad de comunicación oral, escrita y gráfica Capacidad de trabajo en grupo

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS DE LA ASIGNATURA Capacidad para utilizar los materiales, los sistemas constructivos y las instalaciones como parte del proceso proyectual. Capacidad para reconocer los materiales Habilidad para utilizar los materiales tanto por sus características técnicas como por sus valores estéticos. Conocimiento de los procesos constructivos y la aplicación de los mismos Conocimiento del funcionamiento de un edificio e identificación de los elementos estructurales y constructivos que lo conforman. Conocimiento de las instalaciones de un edificio Conocimiento de los principios físicos del ámbito de las instalaciones

‐ Conoce los diferentes sistemas energéticos más habituales para edificios (energía solar, eléctrica, combustión a gas o GLP, geotermia, etc) ‐Conoce las diferentes instalaciones que afectan a los edificios (eléctrica, ACS, climatización, saneamiento, telecomunicaciones, incendios, gas) ‐Conoce distintas formas genéricas de intercambio de calor. ‐Calcula instalaciones de climatización por agua ‐Analiza deficiencias en pérdida energética de edificios a través de cámaras termográficas. ‐Conoce fabricantes y diseñadores


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN INSTALACIONES BLOQUE 1. Introducción a las instalaciones ‐Las instalaciones en la actualidad, forma vs función. ‐Diseño de instalaciones vs Diseño de espacios. ‐Aproximación a los diferentes tipos de energía que afectan a los edificios. Renovables y no renovables. Energía eléctrica, energía solar, de combustión. BLOQUE 2. El fuego ‐La combustión, el calor y los Residuos. ‐ Conceptos de transmisión térmica. ‐El sol como fuente de calor. ‐El gas como fuente de calor. ‐Evacuación de residuos derivados de la combustión. BLOQUE 3. El agua ‐El uso del agua en los edificios. Evolución histórica y diferencias culturales. ‐Materiales, elementos y espacios de uso. ‐Aparatos y accesorios CONSTRUCCIÓN LA MADERA:

Características Producción y manipulación Utilización en el diseño de interiores La madera maciza

El tablero de madera Los acabados Sistemas constructivos

LA PIEDRA: Características Producción y manipulación Utilización en el diseño de interiores Tipos de piedra Formatos Sistemas constructivos

Criterios Es necesario el 70% de la asistencia para poder ser evaluado

Sistema de evaluación ‐ Observación en la participación‐ Seguimiento de los trabajos realizados ‐ Realización de los proyectos y ejercicios ‐ Defensa pública de los proyectos



Metodología Descripción de la metodología Clases teóricas, en las que se enseñan los principios básicos sobre los que desarrollar los ejercicios Estudio de casos, a partir de ejemplos de otros arquitectos, ingenieros, diseñadores y artistas gráficos. Aprendizaje basado en proyectos, a través de la experiencia propia en la resolución de ejercicios, que obligan al estudiante a poner en práctica

el aprendizaje

Aprendizaje cooperativo, mediante el trabajo en equipo que lleva al estudiante a compartir los razonamientos a través de los cuales toma las decisiones

Clase expositiva participativa, en el que el estudiante reflexiona sobre el resultado del trabajo, se comprende que tan importante es ser capaz de llegar a un buen resultado gráfico como el de obtener una correcta crítica para llegar a él

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS) HOLL, Steven; PALLASMAA, Juhani; PEREZ GOMEZ, Alberto. Questions of Perception: Phenomenology of Architecture. William Stout Publishers. 2007LEMPFE‐FEIL. Instalación de Ventilación y clima en la Planificación de Obras. Blume Ediciones MORO VALLINA, Miguel. Instalaciones solares fotovoltaicas. Ediciones Paraninfo, S.A., 2010. RICE, Peter. Un ingeniero imagina. CINTER DIVULGACION TECNICA, 2009 ROGERS, Richard. Richard Rogers and Architects. FIELL Publishing Limited, 2010 VÁZQUEZ MORENO, Javier; HERRANZ AGUILAR, Juan Carlos. Números Gordos en el proyecto de instalaciones. CINTER DIVULGACION TECNICA, 2012 VV.AA. Instalaciones de Fontanería. Ediciones Paraninfo, S.A., 2010. ZUMPTHOR, Peter. Atmospheres. Birkhäuser. 2006 Recursos on‐line Energía solar. http://www.baxi.es/solaronline/

Assignatura: Projectes de Disseny d’Interiors III / Professorat que imparteix assignatura: Marta López / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Projectes de Disseny d’Interiors III


Semestre: 7é




Curs: 4rt



ASSIGNATURA: PROJECTES DE DISSENY D’INTERIORS IIIOBJECTIUS GENERALS 1. OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura parteix de les capacitats que ja té l’alumne de posicionar‐se de forma crítica davant de situacions de conflicte, repte, innovació, etc. mitjançant diferents metodologies i amb resultats adients als requeriments del disseny d’interiors Durant el semestre l’alumne haurà de desenvolupar aquestes capacitats per a assolir nous objectius: 1.1 Haurà d’aprendre a realitzar projectes de Disseny d’Interiors professionals per encàrrec. 1.2 Haurà d’aplicar en el desenvolupament dels diferents projectes els coneixements específics de l’itinerari de Disseny d’Interiors adquirits durant el semestre.

COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES (G)

1. Capacitat d’anàlisi i síntesis. 2. Capacitat d’organització i planificació. 3. Resolució de problemes. 4. Habilitats per la crítica i la autocrítica. 5. Presa de decisions . 6. Capacitat de treball en equip. 7. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica. 8. Capacitat per generar noves idees. 9. Habilitat per treballar amb autonomia.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA (E)

10. Capacitat d’anàlisi d’un espai amb la finalitat d’intervenir en ell. 11. Capacitat per al desenvolupament de diverses propostes de treball i criteri en la elecció de la

proposta més adequada a desenvolupar. 12. Capacitat per a l’equilibri, en el projecte, de coneixements intel∙lectuals i experiències intuïtives. 13. Capacitat per optimitzar la funcionalitat i la producció compatibilitzant‐ho amb la creativitat i la

innovació. 14. Coneixement i consciència del problemes mediambientals: sostenibilitat i ecodisseny. 15. Capacitat per la comunicació i presentació dels projectes de disseny en les diferents fases. 16. Capacitat per l’anàlisi i la realització de projectes des de la seva tipologia (espai comercial, epsai

expositiu, espai efímer, etc. ) i o enfoc.


‐ Cita les fonts d’un procés de recerca ‐ És capaç de treure unes conclusions pròpies a l’anàlisi del

lloc. ‐ Es capaç de generar idees i solucions creatives. ‐ Realitza un procés de tria crític de la proposta a

desenvolupar. ‐ Es posiciona sobre problemes mediambientals en el

desenvolupament del projecte. ‐ És capaç d’optimitzar el treball individual treballant en

equip. ‐ Aplica els coneixements específics d’interiorisme en els

projectes. ‐ És capaç de presentar i de comunicar el projecte al client. ‐ És capaç de realitzar un dossier del projecte d’interiorisme ‐ Aplica un mètode de treball aplicable a altres projectes.


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ L’organització de l’assignatura contempla un únic projecte que es concreta en l’elaboració d’una proposta del Disseny de l’interior d’un àmbit en el sector hoteler. Es treballaran les diferents etapes d’una proposta d’interiors de manera pràctica a taller per tal de concretar un projecte. En el desenvolupament del projecte es farà servir la següent guia: L’edifici: context històric i constructiu. Formes de viatjar + llocs on estar= el viatger convidat. L’Anàlisi del “Briefing” del client. L’hotel com un sistema d’àmbits i d’ itineraris. Les qualitats de fermesa, funció i bellesa. El confort físic i psicològic. La flexibilitat i adaptabilitat. L’equipament i mobiliari. La materialització del projecte.

CriterisAssistència obligatòria a classe com a mínim en un 70% de les sessions per tal de tenir dret a ser avaluat. Avaluació continuada. S’aplicarà el sistema d’avaluació continua. Primera proposta (20%) Proposta d’avantprojecte (20%) Projecte final (40%) L’assistència, puntualitat, la participació activa a classe i als fòrums temàtics organitzats a l’entorn virtual o altres plataformes suposaran el 20 % restant de la nota final. Per tal de poder ser avaluat l’alumne realitzarà les presentacions de les diferents fases tal i com s’acordi a classe. Caldrà elaborar un dossier del procés de treball en format din A4. Primera proposta x 20% + Avantprojecte x 20% + Projecte final x 40% + participació 20% Els criteris concrets d’avaluació de cada projecte i exercici es definiran i discutiran abans de cada exercici.

Sistema d’avaluació ‐ Observació de la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Realització de projecte que inclou l’anàlisi, objectius ,

concepte, implantació i materialització del projecte. Presentació davant de client de projecte Material realitzat


ASPECTES METODOLÒGICS Les classes es desenvoluparan en sessions de 4 hores

Metodologia Descripció de la metodologia Visites Visita al lloc del projecte i altres visites d’interès Aprenentatge basat en el projecte Els continguts de l’assignatura es treballaran de manera individual en el desenvolupament de la proposta. Taller Les tutories es realitzaran de forma oberta per tal que tothom hi pugui participar. Poden ser individuals i col∙lectives Debat/Fòrum S’inclouen fòrum de debat sobre els temes del projecte que es vagin obrin Casos pràctics S’il∙lustraran els temes a treballar amb exemples pràctics i amb visites Treball cooperatiu Realització conjunta del materials base per desenvolupar el projecte. Discussió de les diferents propostes(Speedating) Classe teòrica El curs es planteja com un taller pràctic . No obstant si és convenient es poden incorporar microcàpsules teòriques

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) ACEBILLO, José; STEEGMAN, Enrique. Las medidas en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. 2008 AICHER, Otl. El mundo como proyecto. Barcelona: Gustavo Gili. 2007 CHING, Francis. D.K. Arquitectura. Forma, espacio y orden. Barcelona: Gustavo Gili. 1982 MONTEYS, Xavier; FUERTES, Pere. Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili. 2001 MUNARI, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 2011. PANERO, Julius; ZELNIK, Martin. Las dimensiones humanes en los espacios interiores. Barcelona: Gustavo Gili. 2011 PARICIO, Antonio. Secrets d’un sistema constructiu: l’eixample. Barcelona: Ediciones UPC, 2001 RASMUSSEN, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura, Barcelona: Reverté. 2000. RYBCZYNSKI, Witold. La casa. Historia de una idea, Hondarribia: Nerea. 1989 SOLÀ‐MORALES, de Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona, Barcelona: COAC. 2º Ed. 2012 TANIZAKI, Junichirô. El elogio de la sombra, Madrid: Siruela. 2012 ZEVI, Bruno. Saber ver la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe. 1998 WEBLOGRAFIA HABITAR‐Grupo de investigación de professores/investigadores. ReHabitar [4]: domesticar la calle. http://habitar.upc.edu/wp‐content/uploads/rehab4.pdf

Assignatura: Taller d’Espai III/ Professorat que imparteix assignatura: Mar Esplà / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Taller d'Espai III


Semestre: 7é




Curs: 4rt



ASSIGNATURA: TALLER D’ESPAI III OBJECTIUS GENERALSDesenvolupar l'habilitat de controlar l'espai i el seu llenguatge intangible i utilitzar‐lo com a eina de disseny i comunicació.Desenvolupar l'hàbit de la visió activa. Augmentar i millorar la consciencia i el coneixement del volum negatiu‐ l'espai que hi ha entre el contingut i el continent‐ Presa de consciencia de la influència dels espais en l'experiència dels seus habitants amb un enfoc principalment fenomenològic de la disciplina de disseny d'espais interiors. Síntesi de tot allò aprés respecte l'itinerari d'interiors mitjançant el desenvolupament d'un projecte de disseny d'espai des d’una mirada pròpia a partir d'un encàrrec real. Descobriment de mètodes propis en la realització d'un disseny d'espai interior. Descobriment del propi camp d'interès dins el complex món del disseny d'interiors.


Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat d'observació i reflexió. Capacitat de participació i debat. Habilitat de proposta assertiva. Habilitat de resolució e improvisació. Actitud resolutiva i proactiva. Actitud critica i autocrítica. Habilitat per comunicar propostes i idees. Habilitat per comunicar sensacions i emocions. Capacitat de Treball en equip.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA Adquirir Consciència de l'espai. Capacitat de mantenir la visió global i el control dels detalls al mateix temps. Habilitat per a la Visió Activa. Presa de consciència de la influència dels espais interiors sobre els seus usuaris. Capacitat de comunicació a través de l'espai. Capacitat de donar presencia, sentit i intencionalitat als espais. Capacitat de generar noves idees. Capacitat de diagnòstic davant d'un encàrrec

Ha augmentat i millorat la consciencia i el coneixement de l'espai Ha agafat l’hàbit de la visió activa És capaç d'analitzar un espai real i extreure conclusions pròpies amb actitud reflexiva i crítica És capaç d'activar un espai Ha sigut capaç de generar noves idees i seleccionar‐ne les més adequades És capaç de dotar a un espai real de presencia, sentit i intenció Pot expressar el seu pensament amb llenguatge oral i escrit amb correcció. Pot expressar el seu pensament amb llenguatge no verbal ni escrit amb vehemència. Ha sigut capaç d'arribar a concretar les idees generades en propostes de disseny d'espai És capaç de ser autocrític amb el seu procés d'aprenentatge


BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ Temari Taller de l'Espai III (lectura d'un espai real): L'alumne desenvolupa les competències a partir de diverses activitats que exploren els següents continguts específics relacionats amb l'itinerari d'interiors: 1. Els espais comuns. El moviment en l'espai 2. L’encàrrec professional. El programa. La coherència 3. Observació i anàlisi de l'espai 4. Intencions. Intervenció 5. Les fàbriques de creació 6. Exploració del propi camp d'interès. 7. Contenidor per a allotjar una idea.

Criteris

20% La correcta realització i presentació de l’anàlisi i diagnosi de l'espai real. 20% La correcta realització i presentació de l’anàlisi de l’encàrrec. 20% La correcta realització i presentació de la proposta del disseny de l'espai interior. 30% El correcte desplegament d'un tema d'interès propi.

10% La participació activa a classe, la puntualitat i l’assistència.


Participació activa en els debats i posades en comú Puntualitat en la realització dels treballs i el taller Seguiment del taller a l'aula Bona factura en la realització dels treballs Seguiment del diari de reflexions Seguiment del Projecte d'un espai Coherència entre encàrrec i proposta Defensa pública del projecte



Metodologia Descripció de la metodologia Taller Exercicis d’anàlisi d'un espai real. Estudi concret de les relacions entre espai i habitant. Anàlisi i diagnosi de l'atmosfera G Diari d'impressions Diari d'impressions perceptives de l'espai a analitzar I

Posada en comú i debat Intercanvi d'impressions i debat de les reflexions per construir‐ne de noves i generar noves idees G Disseny d'espai Projecte de millora d'un espai aplicant l'aprenentatge específic de l'itinerari d'interiors G

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) Bibliografia de treball: ÁBALOS, Iñaki. La buena vida. Visita guiada a las casas de la modernidad, Barcelona, GG 2000 BOHM, David. Sobre la creatividad, Barcelona, Kairos 2002 PLA, Maurici. A favor del suspens, cap.1 Mans lliures, Barcelona, Quaderns Crema 1997 Bibliografia de referència recomanada: AALTO, Alvar. La humanización de la arquitectura, Barcelona, Tusquets 1972 BACHELARD, Gaston. La poética del espacio (1957), 2ª ed. México : F.C.E. 1983 FUERTES, Pere i MONTEYS, Xavier. Casa collage, un ensayo sobre la arquitectura de la casa, Barcelona, GG 2001 MOORE, Charles. La casa: forma y diseño, Barcelona, GG reprints 2002 EILER RASMUSSEN, Steen. La experiencia de la arquitectura. sobre la percepción de nuestro entorno (1957), 3ª ed. Barcelona, Reverté 2000 GREET, Gail. Elements of Design. Rowena reed Kostellow and the structure of visual relationships, New York, Princeton Architectural Press 2002 HOLL, Steven. Cuestiones de percepción. Fenomenolgía de la arquitectura. (1992), Barcelona, GG 2011 HALL, Edward T. La dimensión oculta.(1966), 20ª ed. esp. Buenos Aires, siglo XXI editores 2001 TUSQUETS, Oscar. Dios lo ve, Barcelona, Anagrama 2000 ZUMTHOR, Peter. Atmósferas, Barcelona, GG 2006

Assignatura: Construcció i Instal∙lacions III / Professorat que imparteix assignatura: Jordi Planelles Salvans / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Construcció i Instal∙lacions III


Semestre: 7é




Curs: 4rt

Matèria: Construcció i Instal∙lacions


ASSIGNATURA: CONSTRUCCIÓ I INSTAL.LACIONS IIIOBJECTIUS GENERALS

1. OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura té com a objectiu principal la formació en el coneixement de la materialitat dels projectes i obres de disseny d’interiors des de dues vessants fortament interrelacionades tradicionalment conegudes com a construcció i instal∙lacions. És una assignatura particularment centrada, per una banda, en el coneixement dels materials, sistemes i relacions que s’hi estableixen i, per l’altra, en el coneixement , la capacitat reflexiva i la formació de criteri sobre el confort ambiental, la sostenibilitat, la acústica i els sistemes de control vinculats a tots ells.


2.1. Capacitat d’organitzar i planificar 2.2. Habilitat en l’ús de la informació 2.3. Resolució de problemes 2.4. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica 2.5. Preocupació per la qualitat

3. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA 3.1. Conèixer el funcionament d’un edifici i identificar els elements estructurals i

constructius que el formen. 3.2. Conèixer, tant a nivell estètic com funcional, de les característiques i prestacions dels

materials. 3.3. Coneixement de les noves tecnologies sostenibles aplicades al projecte de l’espai

interior. 3.4. Capacitat per l’anàlisi, a través del detall constructiu, de l’assemblatge i la unió dels

diferents materials. 3.5. Coneixement i capacitat d’actualització de la informació que ofereix el mercat de la

construcció. 3.6. Capacitat de relació del detall constructiu amb el procés projectual. 3.7. Coneixement dels materials i sistemes constructius d’una obra de disseny d’interiors. 3.8. Coneixement dels paràmetres i sistemes de control del confort.

‐ Reconeix els diferents materials de construcció i es capaç de saber‐ne les característiques fonamentals de cadascun d’ells.

‐ Analitza de forma crítica les diferents opcions constructives possibles en un projecte.

‐ Aplica el coneixement sobre els condicionants físics del confort per a la recerca de les millors opcions projectuals.

‐ Analitza de forma crítica les condicions acústiques de l’espai interior.



BLOC 1_CONSTRUCCIÓ Materials Estudi de cadascun dels materials habituals utilitzats en la construcció d’espais interiors: Petris – ceràmics – metàl∙lics – cimentosos – fustes – polímers – vidres – guixos – calç – pintures. Sistemes constructius Estudi dels sistemes constructius habituals amb la descripció de les diferents opcions d’aplicació dels material. Si les circumstàncies ho permeten, es farà alguna visita d’obra i amb industrials per tal de veure l’aplicació pràctica del comentat a les classes. BLOC 2_INSTAL∙LACIONS Conceptes Estudi i definició del concepte de confort en un espai interior. Anàlisi dels paràmetres que avaluen el confort, des dels més immediats: temperatura, humitat,... als més subtils: reverberació, radiació, textura, ... Energies: Estudi i anàlisi dels diferents tipus d’energies, el seu funcionament i les possibilitats i mètodes de control. Reflexió sobre tot el que el disseny pot fer en el control de les energies. Coneixement de l’ús de sistemes actius i sistemes passius. Calor/temperatura: Aprofundiment en els mètodes i sistemes de control dels paràmetres relatius a la temperatura, humitat i qualitat d’aire interior. Soroll/acústica: Aprofundiment en els tipus diferents de soroll. Anàlisi dels mètodes i sistemes de control. Sostenibilitat: Anàlisis dels paràmetres fonamentals d’avaluació de la sostenibilitat en projectes d’interiors. Formació de criteri a l’entorn d’aspectes de sostenibilitat i eficiència energètica.

Criteris ‐ Mitjana ponderada dels exàmens (50%)‐ Mitjana ponderada del procés i els resultats dels exercicis i treballs

realitzats durant el curs (30%). ‐ Interès i aprenentatge (20%) ‐ Avaluació continuada. L’assistència mínima exigible per a tenir dret a la

qualificació serà del 70% de les classes impartides.

Sistema d’avaluació ‐ Observació de la participació‐ Seguiment dels treballs realitzats ‐ Exàmens


ASPECTES METODOLÒGICS BLOC 1_CONSTRUCCIÓSessions teòric‐pràctiques, basada explicacions teòriques amb material audiovisual, mostres físiques, conferències, visites i demostracions pràctiques que es complementen amb debats i treballs dirigits en forma de pràctiques. Realització dues proves de reconeixement de material i un treball de recerca. BLOC 2_INSTAL∙LACIONS Sessions teòriques complementades amb material divers. Realització dues proves de coneixement i treballs de seguiment.

Metodologia Descripció de l’activitat Classe teòrica Classes teòriques amb complements audiovisuals i mostres físiques G Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics de l’itinerari I

Debat/Fòrum Es realitzaran sessions de debat dirigit desprès de les sessions teòriques G Casos pràctics S’exposaran casos reals per ser analitzats de forma crítica posteriorment G Altres

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) BLOC 1_CONSTRUCCIÓ‐ BROWN, R; FARRELLY, L. Materiales en interiorisme. Blume. ‐ Diccionari visual de la Construcció. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de política Territorial i Obres Públiques, GISA i Termcat 1994.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/documentacio/llengua/terminologia/diccvisual.jsp ‐ Materiales INSTAL∙LACIONS ‐ Codi Tècnic de l’Edificació (i normatives vigents), www.codigotecnico.org/ ‐ TECTONICA. nº 14 Acústica, Madrid: ATC Ediciones. ‐ TECTONICA. nº 31 Energía, Instalaciones, Madrid: ATC Ediciones. ‐ TECTONICA. nº 37 Acondicionamiento acústico, Madrid: ATC Ediciones. ‐ http://footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/; http://www.homeenergy.org/

Asignatura: Producto / Profesorado que imparte la asignatura: Mateo Castillo / Curso 2013‐2014


Asignatura: Producto


Semestre: 7é


Créditos ECTS: 6 ECTS (40% contacte + 60% autònom)

Tipo: Optativa de Itinerario

Curso: 4rt

Materia: Análisis de producto


ASIGNATURA: PRODUCTO OBJECTIVOS GENERALES

1. Enriquecer los conocimientos y capacidades en el diseño de interiores desde la escala del diseño de producto2. Aplicar metodologías de investigación y diseño utilizadas para el diseño de producto 3. Aprovechar la relación actual entre medios de representación y procesos de fabricación 4. Utilizar objetos para generar y articular espacios 5. Diseñar desde de un entorno y para un contexto

COMPETÈNCIAS RESULTADOS DE APRENDIZAJE

1. COMPETENCIAS BÁSICAS 1.1. Capacidad de análisis y de síntesis 1.2. Capacidad de organizar y planificar 1.3. Habilidades para la crítica y la autocritica 1.4. Capacidad de comunicación 1.5. Trabajo en equipo

2. COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

2.1. Capacidad para concretar y representar ideas 2.2. Capacidad para seleccionar procesos de expresión y fabricación apropiados a cada contexto 2.3. Capacidad para detectar nuevas relaciones y usos y aplicarlas al diseño 2.4. Capacidad de optimizar el uso de materiales en ciertos procesos de fabricación 2.5. Capacidad para desarrollar proyectos coherentes ligados a entornos específicos

‐ Utiliza metodologías de diseño para el desarrollo de proyectos ‐ Diseña desde la perspectiva de la fabricación ‐ Utiliza medios de representación como instrucciones para la

fabricación ‐ Articula espacios a través de objetos ‐ Tiene una posición crítica frente al diseño y es consiente se su

impacto


BLOQUE DE CONTENIDOS –BLOQUE TEMÁTICO CALIFICACIÓN – CONSIDERACIONES DE EVALUACIÓN La asignatura se divide en tres módulos de igual duración: Módulo 1: Idea y representación ‐A partir de un marco teórico y unas herramientas expresivas se aborda el proceso de diseño desde la idea a la representación, haciendo énfasis en aspectos como:

Sistemas de recolección procesamiento y análisis de información Metodologías de diseño de producto Estrategias y enfoques de diseño Relación entre los distintos elementos que conforman un producto Materiales y procesos Representación aplicada a procesos de fabricación

Módulo 2: Materiales y fabricación ‐En este módulo se plantean una serie de ejercicios prácticos para que el alumno a través de la experiencia adquiera consciencia de la relación directa entre materiales y procesos de fabricación, aplicando diferentes estrategias, enfoques y procesos de fabricación:

Elementos y uniones Objetos y límites Ensamblajes y reconfiguraciones Medios de fabricación digital Módulos, repetición, series y colecciones

Módulo 3: Producto y contexto ‐Durante esta parte de la asignatura se desarrolla un proyecto aplicando los contenidos de los dos módulos anteriores. Como complemento se tratan de manera teórica temas que tienen que ver con el producto y su contexto:

¿Producto bueno o malo? Producto objeto‐producto espacio Naturaleza y tecnología Sostenibilidad e impacto

Criterios

‐ Un proyecto de diseño 30%. ‐ Cinco ejercicios cada uno con un valor de 10%

‐ Participación 20%.

‐ La nota final será la suma de

Proyecto 1 x 30% + Ejercicio 5 x 10% + participación 20% Los criterios concretos de evaluación se definirán y discutirán antes de cada ejercicio.

Sistema de evaluación ‐ Observación de la participación‐ Seguimiento del trabajo realizado ‐ Informes de los propios estudiantes ‐ Realización de proyectos ‐ Defensa pública de proyectos


ASPECTOS METODOLÓGICOS ‐ Las clases se desarrollaran en sesiones de 2 horas

Metodología Descripción de la actividad Clase teórica Cada módulo contará con clases magistrales para exponer los aspectos teóricos de la asignatura G Aprendizaje basado en proyectos Se realizarán ejercicios individuales y en grupo para desarrollar los contenidos teóricos de manera práctica I

Tutorías Se harán algunas tutorías en grupos y otras abiertas. G Debate Cada tema teórico será debatido antes de su ejecución práctica G Aprendizaje cooperativo Algunos ejercicios se ejecutarán en grupos pequeños o parejas Defensa de proyectos Se harán exposiciones abiertas de los proyectos G Actividades cortas Se realizarán ejercicios breves para fomentar la participación

BIBLIOGRAFÍA Y OTROS RECURSOS BIBLIOGRÁFICOS (BÁSICOS Y COMPLEMENTARIOS)AICHER, Otl. El mundo como proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, 2007BRAMSTON David. De la idea al producto. Barcelona: Parramón. 2010 BRAMSTON David. Materiales. Barcelona: Parramón. 2010 BRAMSTON David. Lenguaje Visual. Barcelona: Parramón. 2011 DESING MUSEUM. Como diseñar una silla. Barcelona: Gustavo Gili. 2012 DESING MUSEUM. Como diseñar una lámpara. Barcelona: Gustavo Gili. 2012 LEFTERI Chris. Así se hace: Técnicas de fabricación para diseño de producto. Barcelona: Blume, 2008 MUNARI Bruno. ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili. 2011 RODGERS Paul, MILTON Alex. Diseño de producto. Barcelona: Promopress, 2011 VIÑOLAS MARLET Joaquim. Diseño ecológico. Barcelona: Blume, 2005 WEBLOGRAFIA Dutchdesign 2013. http://sfudutchdesign.ca/ DOCUMENTALES BBC, The Genius of Design. Serie de documentales, 2011. COHN Jason, JERSEY Bill. Eames: The Architect & The Painter, 2011 HUSTWIT Gary. Objectified, 2009.

Assignatura: Gestió / Professorat que imparteix assignatura: Jordi Planelles Salvans / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Gestió


Semestre: 7é

Coordinació Àrea/Itinerari: Cultura/Interiors

Crèdits ECTS: 6

Tipus: Optativa

Curs: 4rt

Matèria: Gestió d’Obres


ASSIGNATURA: GESTIÓ OBJECTIUS GENERALS


Aquesta assignatura té com a objectiu principal la formació en el coneixement de les particularitats de les obres d’interiorisme, enteses en sentit ampli: des dels agents que hi participen, passant per la relació entre el projecte i l’obra, fins al control de l’obra i la seva finalització.


1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.1 Capacitat d’anàlisi i de síntesi 1.2 Capacitat d’organitzar i planificar 1.3 Habilitat en l’ús de la informació 1.4 Resolució de problemes 1.5 Presa de decisions 1.6 Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica 1.7 Habilitat per treballar amb autonomia 1.8 Preocupació per la qualitat


2.1 Coneixement de l’àmbit de competència i la funció dels diferents professionals que intervenen en una obra d’interiorisme. 2.2 Coneixement dels aspectes legals (Normativa) a considerar en una obra d’interiorisme 2.3 Capacitat per realitzar amidaments i pressupostos. 2.4 Capacitat de planificació, direcció i execució de projectes d’interiorisme.

‐ Aplica el coneixement de les normatives a un problema real ‐ Raona de forma crítica l’aplicació de les normatives a un projecte

real ‐ Analitza de forma crítica les característiques més importants del

perfil professional del dissenyador d’interiors. ‐ Realitza els amidaments d’un espai acotat i concret aplicant una

base de preus. ‐ Estructura, seguint les diferents fases de l’obra, un procés

constructiu real.



L’assignatura es divideix en 2 blocs temàtics:

BLOC 1 – Agents, normes i documents

‐ Introducció

‐ Agents

‐ Normes

‐ Documents principals

BLOC 2 –Pressupostos, planificació i direcció de les obres ‐ Amidaments / Pressupostos

‐ Planificació

‐ Direcció d’obres

‐ Tancament d’obres

Criteris ‐Mitjana ponderada dels exàmens (50%)

‐ Mitjana ponderada del procés i els resultats dels exercicis i treballs realitzats durant el curs (30%).

‐ Interès i aprenentatge (20%)

‐ Avaluació continuada. L’assistència mínima exigible per a tenir dret a la qualificació serà del 70% de les classes impartides. Sistema d’avaluació

‐ Observació de la participació‐ Seguiment del treball realitzat ‐ Exàmens ‐ Realització de projectes


ASPECTES METODOLÒGICS BLOC 1 ‐ Introducció, agents, normes i documents Sessions eminentment teòriques complementades amb visualització de material audiovisual relacionat i posterior debat amb els alumnes. Realització de pràctiques guiades i examen final del bloc. BLOC 2 –Amidaments / pressupostos i planificació, direcció de les obres i tancament Sessions teòriques complementades amb material divers. Realització de treball dirigit en forma de projecte i examen final de bloc.

Metodologia Descripció de l’activitat Classe teòrica Classes teòriques amb complements audiovisuals G Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics de l’itinerari I Debat/Fòrum Es realitzaran sessions de debat dirigit desprès de les sessions teòriques G Casos pràctics S’exposaran casos reals per ser analitzats de forma crítica posteriorment G Altres

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) COMPLEMENTARIS ‐ GIBBS, Jenny. Diseño de interiores. Guía util para estudiantes y profesionales. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2009.

Assignatura: Construcció i Instal∙lacions IV / Professorat que imparteix assignatura: Jordi Planelles Salvans / Curs: 2013‐2014


Assignatura: Construcció i Instal∙lacions IV


Semestre: 7é




Curs: 4rt

Matèria: Construcció i Instal∙lacions


ASSIGNATURA: GESTIÓ OBJECTIUS GENERALS

1. OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura té com a objectiu principal la formació en el coneixement de la materialitat dels projectes i obres de disseny d’interiors des de dues vessants fortament interrelacionades tradicionalment conegudes com a construcció i instal∙lacions. Aquesta assignatura està particularment centrada, per una banda, en l’aprofundiment en els sistemes constructius com a element de definició de projecte i, per l’altra, en el coneixement i la formació de criteri sobre els sistemes alternatius i convencionals de control ambiental i del confort: aire condicionat, geotèrmia, sistemes de ventilació i extracció, sistemes eòlics i solars, etc.


2.1. Capacitat d’organitzar i planificar 2.2. Habilitat en l’ús de la informació 2.3. Resolució de problemes 2.4. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica 2.5. Preocupació per la qualitat

3. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ASSIGNATURA 3.1. Conèixer el funcionament d’un edifici i identificar els elements estructurals i constructius que el

formen. 3.2. Conèixer, tant a nivell estètic com funcional, de les característiques i prestacions dels materials. 3.3. Coneixement de les noves tecnologies sostenibles aplicades al projecte de l’espai interior. 3.4. Capacitat per l’anàlisi, a través del detall constructiu, de l’assemblatge i la unió dels diferents

materials. 3.5. Coneixement i capacitat d’actualització de la informació que ofereix el mercat de la construcció. 3.6. Capacitat de relació del detall constructiu amb el procés projectual. 3.7. Capacitat de formalització del detall constructiu com a definidor de projecte. 3.8. Coneixement dels sistemes de control del confort 3.9. Capacitat per raonar críticament les diferents possibilitats de control del confort. 3.10. Coneixements dels diferents mètodes y sistemes de controls del confort ambiental

‐ Analitza de forma crítica les diferents opcions constructives possibles en un projecte.

‐ Es capaç de conceptualitzar la vessant formal i tècnica d’un detall constructiu.

‐ Aplica el coneixement sobre els condicionants físics del confort per a la recerca de les millors opcions projectuals.

‐ Raona de forma crítica l’aplicació de sistemes d’acondicionament interior tenint en consideració aspectes funcionals i mediambientals.

‐ Adquireix coneixement dels crític del funcionament fonamental dels sistemes d’instal∙lacions tradicionals i alternatius.



BLOC 1_CONSTRUCCIÓ Sistemes constructius Estudi dels sistemes constructius habituals amb la descripció de les diferents opcions d’aplicació dels material. Detall constructiu S’introduirà a l’alumne en el detall constructiu des de la vessant conceptual inicial fins al detall concret acotat i tenint en compte les característiques dels materials intervinents. Si les circumstàncies ho permeten, es farà alguna visita d’obra i amb industrials per tal de veure l’aplicació pràctica del comentat a les classes. BLOC 2_INSTAL∙LACIONS Sistemes no convencionals: Coneixement i anàlisi dels diferents sistemes no convencionals per la consecució del confort ambiental d’espais interiors: sistemes passius i sistemes actius. Introducció als paràmetres fonamentals de la geotèrmia, sistemes de captadors solar i fotovoltaics, sistemes eòlics, minihidràulica, etc. Aire condicionat Coneixement i anàlisi dels diferents sistemes d’acondicionament de l’aire interior coneguts com a aire acondicionat i els seus paràmetres fonamentals. Ventilació / extracció Coneixement i anàlisi dels sistemes de ventilació i extracció d’aire. Regulació sobre la ventilació obligatòria d’espais interiors: criteris base i condicionament de l’espai interior. Aïllament acústic Criteris i conceptes fonamentals per a la millora de les condicions acústiques dels espais interiors.

Criteris ‐ Exercici de curs (40%)‐ Mitjana ponderada dels exàmens (25%) ‐ Mitjana ponderada del procés i els resultats dels exercicis i treballs

realitzats durant el curs (15%). ‐ Interès i aprenentatge (20%) ‐ Avaluació continuada. L’assistència mínima exigible per a tenir dret a la

qualificació serà del 70% de les classes impartides.

Sistema d’avaluació ‐ Observació de la participació‐ Seguiment dels treballs realitzats ‐ Exàmens ‐ Realització de treball de curs


ASPECTES METODOLÒGICS BLOC 1_CONSTRUCCIÓSessions teòric‐pràctiques, basada explicacions teòriques amb material audiovisual, mostres físiques, conferències, visites i demostracions pràctiques que es complementen amb debats i treballs dirigits en forma de pràctiques. Realització de treball continuat durant el curs. BLOC 2_INSTAL∙LACIONS Sessions teòriques complementades amb material divers. Realització de dues proves de coneixement i treballs de seguiment.

Metodologia Descripció de l’activitat Classe teòrica Classes teòriques amb complements audiovisuals G Aprenentatge basat en projectes S’utilitzaran en els exercicis específics de l’itinerari I Debat/Fòrum Es realitzaran sessions de debat dirigit desprès de les sessions teòriques G Casos pràctics S’exposaran casos reals per ser analitzats de forma crítica posteriorment G Altres

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) BLOC 1_CONSTRUCCIÓ‐ PLUNKET, D. Construcción, detalles y acabados en interiorismo. Blume. ‐ Diccionari visual de la Construcció. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de política Territorial i Obres Públiques, GISA i Termcat 1994.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/documentacio/llengua/terminologia/diccvisual.jsp ‐ Detail. München: Instutut für International Architekturdokumentation Gmbh&Co KG. www.detail.de ‐ TECTÒNICA. Madrid: ATC Ediciones. INSTAL∙LACIONS ‐ Codi Tècnic de l’Edificació (i normatives vigents), www.codigotecnico.org/ ‐ TECTONICA. 14 Acústica; 24 Iluminación Artificial; 31 Energía; 37 Acondicionamiento acústico, Madrid: ATC Ediciones. ‐ http://footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/; http://www.homeenergy.org/

Assignatura: Pràctiques Externes/ Professorat que imparteix assignatura: un tutor del centre col·∙laborador i un tutor de BAU. Curs: 2013-‐2014


Assignatura: Pràctiques Externes

Codi assignatura: GDP064

Semestre: 7è o 8è (depenent de l’alumne)

Coordinació Àrea/Itinerari: Pràctiques


Tipus: Pràctiques Externes

Curs: 4art

Matèria: Pràctiques Externes


ASSIGNATURA: PRÀCTIQUES DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA I OBJECTIUS GENERALS El pla de treball de les pràctiques inclou un mínim de 150 hores d’activitat total (ampliables a petició de l’estudiant), repartides entre les tasques que es realitzen presencialment a l’empresa/institució i la Memòria Final Les pràctiques acadèmiques externes constitueixen una activitat de naturalesa formativa realitzada pels estudiants universitaris i supervisada per BAU. El seu objectiu és permetre als estudiants aplicar i complementar els coneixements adquirits en la seva formació acadèmica, afavorint l'adquisició de les competències que els preparin per a l'exercici d'activitats professionals, facilitin la seva ocupabilitat i fomentin la seva capacitat d'emprenedoria

• Contribuir a la formació integral dels estudiants complementant la seva aprenentatge teòric i pràctic. • Facilitar el coneixement de la metodologia de treball adequada a la realitat professional en què els estudiants hauran d'operar, contrastant i aplicant els

coneixements adquirits. • Afavorir el desenvolupament de competències tècniques, metodològiques, personals i participatives. • Obtenir una experiència pràctica que faciliti la inserció en el mercat de treball i millori la seva ocupabilitat futura. • Afavorir els valors de la innovació, la creativitat i l'emprenedoria

COMPETÈNCIES RESULTATS D’APRENENTATGE Coneixement i pràctica de la metodologia pròpia del disseny

Capacitat per a la comprensió i utilització de la terminologia pròpia del disseny

Capacitat per comprendre el caràcter integrador i pluridisciplinari del Disseny

Capacitat per analitzar i comprendre els requeriments d'un projecte de disseny i el context social i cultural en què es desenvolupa

Comprensió i anàlisi de la implicació del disseny en la vida quotidiana

Capacitat d'argumentació en les valoracions i apreciacions sobre temes estètics

Aplica els coneixements i metodologies pròpies del disseny en el desenvolupament de les feines assignades Mostra capacitat d’adaptació al lloc de treball Mostra interès per la feina Actúa adequadament davant el treball Desenvolupa amb interés les feines que se li assignen Compleix amb els horaris establerts Mostra habilitats de treball en equip


Coneixement de la relació i interacció del disseny amb les altres disciplines artístiques i culturals

Capacitat per comprendre la relació entre els mecanismes econòmics i socioculturals

Coneixement dels conceptes econòmics bàsics i les característiques de la societat de consum

Capacitat de definició dels processos bàsics d'una empresa Apreciació de l'ètica professional i els principis empresarials

Coneixement i consciència dels problemes mediambientals: sostenibilitat i ecodisseny

Capacitat per a la percepció i la comunicació (verbal i no verbal)

Respecte cap als drets fonamentals i d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones

Respecte cap als principis d'igualtat d'oportunitats i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

Entendre la diversitat cultural com a eina per a la comprensió crítica de la societat

Promoció dels valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics


Estada de practiques . desenvolupament de les pràctiques d’acord amb el conveni de BAU i seguiment periòdic amb els tutors acadèmics Memòria : redacció i presentació de la memòria final referida a l ́activitat desenvolupada

Criteris L’avaluació està determinada per l’assoliment de les competències de l’assignatura tenint en compte: 1. La Memòria Final presentada al tutor. 2. El qüestionari de valoració de les pràctiques per part de l’empresa /institució col.laborador/a. 3. Seguiment del tutor acadèmic Qualificació numèrica


ASPECTES METODOLÒGICS La metodologia és eminentment pràctica,i es realitza en una empresa o institució, sota els acords per conveni de col.laboració i està basada en l ́aprenentage de la pràctica del dia a dia. Està supervisad i orientada pel tutor/a acadèmic de Bau i el tutor/a de l’empresa o institució col.laborador/a.

Assignatura: Treball Final de Grau/ Professorat que imparteix assignatura: Mònica Mestanza, Anna Urroz, Nico Juárez, Elena Martin, Franco Casado, Pau de Riba / Curs: 2013-‐2014


Assignatura: Treball Final de Grau

Codi assignatura: GDT074

Semestre: 8è



Tipus: Treball Final de Grau

Curs: 4art

Matèria: Treball Final de Grau


ASSIGNATURA: TREBALL FINAL DE GRAU OBJECTIUS GENERALS L’assignatura té com objectiu la realització d’una memòria de recerca i un projecte de disseny. El Treball de Fi de Grau ha de ser un compendi de la formació adquirida en el decurs dels ensenyaments del grau. Ha de permetre a l’estudiant mostrar el nivell d’adquisició de les competències de la titulació i dels principis que fonamentaran la seva futura tasca professional.


Les que determini la memòria del grau corresponent

Realitza un projecte de disseny amb qualitat professional Realitza una memòria de recerca documental adequadament argumentada sobre l’aspecte central del treball Realitza un dossier de desenvolupament de les fases d’elaboració del projecte explicatiu Presenta un pla de viabilitat o producció real i ajustat al projecte Realitza un book professional de presentació del projecte Comunica de manera professional i experta davant d’especialistes del àmbit del seu treball

BLOCS DE CONTINGUTS –BLOCS TEMÀTICS QUALIFICACIÓ – CONSIDERACIONS AVALUACIÓ Recerca documental Projecte d’investigació que inclourà la revisió de la literatura, construcció del marc teòric, hipòtesi, part empírica (si escau), discussió, resultats i conclusions Projecte de disseny Disseny i i/o implementació d’un projecte en un àmbit professional

Criteris L’avaluació del TFG és individual. És a dir , cada estudiant tindrà una nota en el cas que el TGF estigui elaborat en grup la nota serà individual essent necessari especificar quina ha esta la responsabilitat de cada part del projecte. S’avaluarà tant la presentació del treball formal com la defensa pública davant de tribunal Sistema d’avaluació

• Defensa pública 25% • Memòria 25% • Obra presentada 50%


ASPECTES METODOLÒGICS Metodologia Descripció de la metodologia Tutories El tutor amb l’estudiant analitzen i orienten el procés de treball Sessions de treball El tutor dóna una formació específica

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS BIBLIOGRÀFICS (BÀSICS I COMPLEMENTARIS) S’orientarà la bibliografia específica adient a la recerca pròpia del TFG de cada estudiant