Guia El Setge de Tarragona i la Guerra del Francès

1135

Biblioteca Pública de Tarragona Fortuny, 30. • 43001 Tarragona • Telèfon 977 24 03 31

http://bibliotecatarragona.gencat.cat [email protected]

Actualització:

27 octubre 2011

1

Segona edició 27 octubre 2011

2235



Actualització:

27 octubre 2011

2

3335



Actualització:

27 octubre 2011

3

1. Presentació

La guia que us presentem aplega una bibliografia bàsica que contribueix a la

posta en valor de la història i de la memòria tarragonines en el marc de la celebració del Bicentenari del Setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811 – 2011).

La nostra intenció ha estat elaborar una eina útil que acompanyi els ciutadans

interessats en les seves primeres recerques o que aporti alguna referència d’interès als qui, poc o molt, coneixen ja el tema.

Les referències bibliogràfiques porten un breu resum (a excepció

d’aquelles en què el títol és prou explícit) amb la finalitat d’orientar els lectors en la selecció dels fons. A cada citació s’afegeix la localització o localitzacions. En aquest sentit en l’elaboració de la guia hem comptat amb les aportacions de la Biblioteca Hemeroteca Municipal, cosa que ha tingut com a primer resultat una guia més completa.

Volem destacar la incorporació de materials electrònics, que amb el

pas del temps es van sumant a les biblioteques i hemeroteques digitals, i de les que us hem afegit l’enllaç a Internet. La digitalització en el context de la recerca història ha possibilitat realitzacions virtuals reeixides que donen una important visibilitat als estudis i documents locals, al mateix temps que permeten l’avenç en la recerca històrica.

Des de la Secció local de la Biblioteca tenim el propòsit d’anar

actualitzant la guia de forma periòdica amb les noves investigacions, especialment de tot allò provinent de Tarragona i de les comarques tarragonines. I per altra part, estem oberts a les vostres aportacions i suggeriments.

La commemoració d’una efemèride del passat, com el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011) és útil i necessària si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveix per a rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per a reivindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre les persones. Del programa oficial dels actes de commemoració del Bicentenari del setge a la Guerra del Francès.

4435



Actualització:

27 octubre 2011

4

2. Antecedents i conseqüències del setge.

Ballester Baiges, Luís. “Paràlisi de l’activitat comercial i èxode de la població de Tarragona durant la guerra del francès”. En: Kesse. Tarragona. Núm. 44 (2010, desembre) ; p. 10-16. Per tal d’analitzar el moviment demogràfic de la ciutat entre 1808 i 1822 es prenen en consideració el nombre i tipus d’actes notarials relacionades amb el comerç, a més de la professió dels intervinents.

05 Kesse 44 (2010) http://www.guillemoliver.com/Home/revista/kesse44

Bertran Vallvé, Didac ; Gramunt de Moragas, Manuel Los regimientos de guarnición en Tarragona : 1700-1931 de Felipe V a Alfonso XIII. Madrid : Ministerio de Defensa, 2000. L’obra dedica un capítol a les tropes que van ser a Tarragona entre 1808 i 1811 i un altre a les guarnicions franceses fins 1814.

355.3 Tarragona “1700/1931” BER

Bofarull i Brocà, Antoni de Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña, continuacion de la Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña. Barcelona : F. Nacente, editor, 1886-1887.

POP 946.71 “1808/1814” BOF

Cavallé Busquets, Joan. La ploma i l’espasa [Conferència] Text de la conferència pronunciada per Joan Cavallé sobre la repercussió del setge i assalt de Tarragona de 1811, en tant tema literari, tractat per francesos, italians, polonesos, espanyols i catalans.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/lespasa-i-la-ploma

5535



Actualització:

27 octubre 2011

5

Grau i Pujol, Josep M.T. “Mallorca refugi dels notaris de Tarragona durant la Guerra del Francès 1811-1813”. En: Paratge : Quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil�lografia, vexil�lologia i nobiliària. Núm. 18 (2005) ; p. 77-86. L’autor dóna notícia dels notaris que exercien a Tarragona, de quins van finalitzar l’activitat, quans es quedaren a la ciutat i quins van embarcar el 1811 cap a Mallorca. En apèndix relaciona les actes que el notari tarragoní Josep Busquets lliurà a Mallorca entre 1811 i 1813.

05 Paratge 18 (2005) http://www.tinet.cat/portal/uploads/mallorca.pdf

Grau i Pujol, Josep M.T. ; Güell i Junkert, Manuel. “Les migracions, una altra conseqüència de la Guerra”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 68-74. L’autor assenyala la incidència demogràfica dels refugiats que arribaren a Tarragona des del 1809, del flux contrari en forma d’èxode a causa setge i de les morts que es produïren en el setge i en l’assalt.

05 A Carn 16 (2011) http://www.acarn.cat/ACarn!16GdFrances.pdf

Güell i Junkert, Manuel “Rastrejant les petjades de la guerra més cruel”. En: Kesse. Tarragona. Núm. 44 (2010, desembre) ; p. 26-31. En alguns llibres sacramentals de llocs com Alcover, Tarragona, Cambrils, els Garidells, la Masó, l’Aleixar, Puigtinyós, les Borges del Camp, la Selva del Camp o el Catllar els rectors feren constar ocasionalment fets luctuosos succeïts a la població durant la guerra.


Laffaille, Gabriel “Tarragona en la Guerra de la Independencia”. En: Boletín Arqueológico. Època IV fasc.49-50 (1955, gener-juny) ; p. 67-86. Transcripció feta per José Sánchez Real dels paràgrafs relacionats amb Tarragona de l’obra Memoires sur la campagne du corps d’Armée des Pyrénées-Orientales [...] escrita pel general francés Gabriel Laffaille (1778-1838).

05 But. Arq. 49-50 (1955)

Llorens, Pere Manuel El duro de Tarragona amb punxons Any 1809 Ferran VII. Tarragona : l’autor, 2011.

6635



Actualització:

27 octubre 2011

6

L’estudi, profusament il�lustrat, analitza amb deteniment un total de cent duros de plata encunyats a Tarragona l’any 1809. El propòsit és estudiar el procés seguit en la fabricació i poder determinar la tipologia de les sèries obtingudes i les seves variants.

737 Tarragona “1809” LLO

Moliner Prada, Antoni “La Junta Superior de Catalunya i els setges de Girona i Tarragona”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 155-178. A més del de Girona, s’analitzen les circumstàncies del setge de Tarragona; primer l’actuació del Marquès de Campoverde i les relacions amb la Junta Superior de Catalunya, la difícil i complexa supervivència de la ciutat, la participació de les dones en la defensa i la caiguda del fortí de l’Oliva i del port, per acabar donant elements de reflexió sobre la responsabilitat de la pèrdua de la ciutat i el sentit de les campanyes d’opinió posteriors.

946.7 “1808/1814” GUE

Morera i Llauradó, Emili “Tarragona en la invasión francesa de 1808 : trabajo inédito de D. Emilio Morera”

En: Boletín Arqueológico. Tarragona. Época II, nos. 25(1919, octubre-diciembre) ; p. 89-95, 26 (1920, enero-marzo) ; p. 1-7; 27 (1920, abril-junio) ; p. 17-23 i 28 (1920, julio-septiembre) ; p. 33-37. A partir de les actes de l’Ajuntament de Tarragona de maig i juny de 1808 l’historiador Emili Morera explica la constitució de la Junta Local de Defensa i de la Junta de Govern de Tarragona i del seu corregiment.

05 But. Arq. 25 (1919) Recasens i Comes, Josep Maria El Corregimiento de Tarragona y su Junta en la Guerra de la Independencia : 1808-1811. Tarragona : Diputación Provincial de Tarragona, 1958. IX, 179 p. El treball, mereixedor de la II Medalla Antonio Agustín 1958, es basa en l’anàlisi dels fons arxivístics de la Junta Corregimental de Tarragona, un fons fins aleshores no estudiat. A més de la població, dels aspectes geogràfics, socials i econòmics, analitza l’estructura funcionarial, els matisos ideològics, la gestió, la participació a les Corts de Cádiz, les relacions amb la Junta Superior de Catalunya, el Capità General i l’exèrcit, els reclutaments, les milícies, la conservació de les fortificacions, la sanitat militar i la Fàbrica de Moneda. El capítol final és una descripció del possible aspecte de Tarragona entre 1808 i 1811.

946.714 “1808/1811” REC

Recasens i Comes, Josep Maria “La Epidemia de fiebre tifoidea del año 1809 en Tarragona”

7735



Actualització:

27 octubre 2011

7

En: Revista Técnica de la Propiedad Urbana. Tarragona. Núm. 22 (1971, julio-diciembre.) ; p. 61-69.

05 Revista Tec. Prop. Urb. 22 (1971) Recasens i Comes, Josep Maria “La Inflación del coste de los alquileres urbanos en la ciudad de Tarragona entre los años 1808 y 1811”. En: Revista Técnica de la Propiedad Urbana. Tarragona. Núm. 10 (1964, diciembre) ; p. 77-83.

05 Revista Tec. Prop. Urb. 10 (1964) Recasens i Comes, Josep Maria La Revolución y Guerra de la Independencia en la ciudad de Tarragona. Tarragona : Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1965. 565 p. A més dels factors generals com la geografia, la morfologia urbana, la demografia o la societat, l’autor fa un repàs dels successos polítics i militars que integra sota la rúbrica de règim insurreccional entre 1808 i 1811 i de règim intrús entre 1811 i 1813. Assenyala també la relació entre la dinàmica demogràfica i la cojuntura econòmica del moment, a més de posar de relleu aspectes com la policia francesa, els afrancesats, la política fiscal o, per exemple, la importància de la impremta com a mitjà de propaganda.

946 Tar “1808/1814” REC

Rovira i Gómez, Salvador-J. “Els nobles de la ciutat de Tarragona i la guerra del francès”. En: Kesse. Tarragona. Núm. 44 (2010, desembre) ; p. 17-25. El 1808 residien a Tarragona 18 llinatges nobles, la qual cosa significava 32 homes en edat de poder participar activament en els esdeveniments del moment. L’autor dóna compte de diversos aspectes de l’activitat d’aquest sector social en cinc àmbits: servei d’armes, serveis econòmics, patiments, pèrdues econòmiques i afrancesament.


Rovira i Gómez, Salvador-J.

“Seguiment de les guerres napoleòniques (1806) a Tarragona”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 5-8. A partit del fons epistolar de Josep –Francesc Yxart i Pi, conservat a l’Arxiu Yxart d’Altafulla, l’autor dóna una petita mostra de com se seguien a Tarragona els esdeveniments polítics i militars europeus a començaments del segle XIX.

8835



Actualització:

27 octubre 2011

8

05 A Carn 16 (2011) http://www.acarn.cat/ACarn!16GdFrances.pdf Rovira i Gómez, Salvador-J.

Tarragona a la Guerra del Francès (1808-1813). Tarragona : Ajuntament de Tarragona. Servei d'Arxiu i Documentació, 2011.

Monografia actualitzada que aplega els esdeveniments ocorreguts a la ciutat de Tarragona entre 1808 i 1813: el règim insurreccional, la contribució a la guerra, el setge i l’assalt, el règim napoleònic i les commemoracions posteriors dels fets. S’inclou la reproducció de 108 documents del període, conservats al Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de Tarragona.

946 Tarragona “1808/1814” ROV

Sabaté i Bosch, Josep Maria

“Notícia a l’entorn de la publicística antifrancesa”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 251-260. Dues actituds diferents s’expressaren a través de dos documents diferents: el primer, una carta pastoral del 3 de juny de 1808 de l’arquebisbe de Palmira Fèlix Amat (1750-1824), antic canonge magistral de Tarragona, i l’altre, una rèplica de 24 de juliol de 1808. L’arquebisbe Amat exhortava a la resignació, mentre que els “fidells vassalls” autors de la resposta propugnaven poc menys que la revolta i consideraven l’arquebisbe mereixedor de ser portat al Tribunal de la Inquisició. En annex l’article aporta una relació d’opuscles de publicística antifrancesa i una bibliografia general sobre el tema.

946.7 “1808/1814” GUE

Salvat y Bové, Juan Tarragona en la Guerra y en la postguerra de la Independencia. Tarragona : Sugrañes, 1965. 470 p. L’obra assenyala els antecedents del corregiment de Tarragona, el seu funcionament des de 1716 fins 1808, per després analitzar any per any, entre 1809 i 1811, els esdeveniments i les dinàmiques suscitades per la guerra. Els capítols posteriors estan dedicats a la captivitat de Tarragona sota l’administració francesa i a la postguerra fins 1828; com a colofó es fa un homenatge pòstum als heroics defensors de la ciutat.

946.71 Tar “1808/1814” SAL

Suchet, Louis- Gabriel Mémoires du Maréchal Suchet, duc d’Alfufera, sur ses campagnes en Espagne depuis 1808 jusqu’en 1814. París : Adolphe Bossange [... etc], 1834. 2on. volum.

9935



Actualització:

27 octubre 2011

9

Els primers capítols del segon volum de les memòries estan dedicats a la marxa sobre Tarragona, el setge de la ciutat i com es va establir la nova administració.

Tarragona durant la Guerra del Francès : 1808-1814 : [catàleg d’exposició]. Tarragona : Centre d'Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona : Arola, 2011 Catàleg de l'exposició, realitzada al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de l'11 d'abril al 3 de juliol de 2011, sobre els aspectes més quotidians de la guerra a Tarragona.

946 Tarragona “1808/1814” (069) TAR

Torrent, Joan “La prensa de Cataluña durante la Guerra de la Independencia” En: Destino. Barcelona. Núm. 1745 (1965, novembre) ; p. 52-55. S’hi inclou una breu ressenya de les 9 capçaleres impreses a Tarragona, i de les 2 de Reus, durant la Guerra del Francès, un dels períodes més interessants de la premsa a Catalunya segons diu l’autor.

http://www.1808-1814.org/articulos/prensa.html

3. Setge i assalt de la ciutat de Tarragona 1811-2011 Bicentenari del setge de Tarragona. [DVD] Tarragona : Servei d’Arxiu i Documentació Municipal, 2011. Reportatge sobre els actes celebrats els dies 25,26 i 28 de juny de 2011 en el marc del programa d’actes “1811 Tarragona assatjada..

946 Tarragona “1811” MIL

Adserà Martorell, Josep IV Centenario del nuevo Hospital de Santa Tecla ; El Dr. Juan Vives Rubio primer médico residente : Vicisitudes cuando el sitio y asalto de 1811 . Tarragona : Hospital de San Pau i Santa Tecla, 1985. 82 p. A partir d’un manuscrit de 1837 l’autor comenta els fets esdevinguts a l’Hospital de Santa Tecla durant el setge, l’assalt i l’ocupació francesa.

362.11 Tar ADS

101035



Actualització:

27 octubre 2011

10

Adserà Martorell, Josep Relació de metges i apotecaris que tenia la ciutat quan el setge i assalt a Tarragona el 1811. Tarragona : Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Filial de Tarragona, 1985. 16 p. Relació dels metges, cirugians i farmacèutics segons la llista facilitada pel Reial Col�legi de Sant Cosme i Sant Damià el dia 11 de maig de 1811. Al final de l’article l’autor inclou breus notes biogràfiques d’alguns d’ells.

61-057 Tar "1811" ADS

Alegret, Adolf Historia del sitio, defensa, asalto y evacuación de Tarragona en la guerra de la independencia. Barcelona : Imprenta de Vicente Martínez, 1911. 245 p. Monografia publicada en commemoració del centenari del setge de la ciutat.

9 ALE

Alegret, Adolf Tarragona a través del siglo XIX : Historias y anécdotas. Tarragona : Torres & Virgili, 1924. 257 p. Inclou capítol sobre les muralles i fortificacions de Tarragona, el setge de 1811 i una breu crònica dels actes en record de l’efemèride realitzats al llarg del segle XIX i durant l’any del centenari.

9 ALE

Batlle Punyed, Ramon “Rosa Venas heroïna de la Guerra de la Independència” . En: Diari de Tarragona. (2001, 5 de maig) ; p. 5.

(05) Diari de Tarragona (2001)

Catalunya. Junta Superior Manifiesto de la Junta Superior de Cataluña : sobre la pérdida de Tarragona, y sus resultas en el primer exército. Solsona : [Impremta de la Junta], 1811. 44, 102 p.

http://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=11002355

111135



Actualització:

27 octubre 2011

11

“Datos relativos a la Guerra de la Independencia” En: Boletín Arqueológico. Tarragona. Año II, núm. 10(1902, julio y agosto) ; p. 139-142. Transcripció de la contesta de data 5 de gener de 1816 de l’Ajuntament de Tarragona a la petició sobre quines forces militars es van organitzar a la ciutat durant la guerra.

(05) But. Arq. 9 (1902)

Eguaguirre, Andrés Sucesos verdaderos del sitio y plaza de Tarragona. València : [s.n.], 1813 (Imprenta Patriótica del Pueblo Soberano á cargo de Vicente Ferro). L’autor era coronel d’infanteria durant el setge i l’assalt. Fou fet presoner i poc després d’escapar-se publicà aquesta obra.

http://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=11002357

Escribano, Francisco “Los sitios en la península Ibérica (1808-1814): Mucho más que mitos” En: Revista de Historia Militar. Número extraordinari La guerra de la Independencia una visión militar. Any LIII (2009) ; p. 195-237 En les campanyes napoleòniques a la resta d’Europa les operacions de setge foren escasses, excepte a Espanya i a Portugal. El relleu i les comunicacions deficients imposaren l’ocupació de places i ciutats i la lluita amb exèrcits bloquejats, en lloc del combat a camp obert i el desbordament de les línies enemigues.

http://www.asociacionlossitios.com/Sitios_Peninsula%20Iberica_1808-14.pdf

“Fulls d'Història tarragonina” En: Butlletí Arqueològic : Publicació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Tarragona. Época III, núm. 44 (1933, abril-juny) ; p. 254-256. Transcripció del manuscrit de 1814 sobre l’assalt a Tarragona escrit pel doctor Jaume Parcet de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

(05) But. Arq. 44 (1933)

Gimeno Puyol, Maria Dolores El sitio de Tarragona en las memorias del general Contreras. En: Durán López, Fernando ; Caro Cancela, Diego (coords.). Experiencia y memoria de la revolución española (1808-1814). Cádiz : Universidad de Cádiz, 2011 : p. 193-212. Juan Senén de Contreras y de Torres (1760-1826) assumí el comandament militar de Tarragona un mes escàs abans de l’assalt a la ciutat, sense conèixer-ne l’estat. L’autora analitza les memòries d’aquest

121235



Actualització:

27 octubre 2011

12

general, que se sumen a les versions aportades pels també militars Marquès de Campoverde, Pedro Sarsfield i Andrés de Eguaguirre. Per la banda francesa el mariscal Suchet també dóna la seva versió, així com l’oficial italià Camillo Vacani.

946 Tarragona “1811” GIM González de Aguilar y Torres de Navarra , Luís (Marqués de Campoverde) Exposición de la conducta que ha observado el mariscal de campo de los reales exércitos Marqués de Campoverde, [...] y noticias exactas de lo ocurrido en el sitio de Tarragona. Alacant : Nicolás Carratalà, 1811. 84 p.

http://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=11002358&presentacion=pagina

Gras i Elias, Francesc Tarragona en 1811. Tarragona : Publicaciones de la Agrupación de Bibliófilos de Tarragona, 1945. 176 p. Nova edició d’una obra que recrea literàriament, des d’una perspectiva patriòtica, el setge i assalt de Tarragona. La primera edició és de 1894.

8 GRA http://www.archive.org/details/tarragonaen00elgoog

Güell i Junkert, Manel “Els Monguió : Horacis de Tarragona”. En: Paratge tarragoní. Núm. 8 (1990, gener-octubre), p. 13-16 A partir de l’actitud i el destí dels tres germans Horacis de l’antiga Roma, l’autor aporta notícies de tres germans, Pau, Marc i Francesc Monguíó i Bertran, morts el dia de l’assalt de Tarragona. Inclou arbre genealògic de la família.

05 Paratge Tar 8 (1990)

Güell i Junkert, Manuel (director) Relació dels òbits de naturalesa violenta a Tarragona durant l’època del setge napoleònic maig-juny de 1811. [Recurs electrònic]. Tarragona : Revista A Carn!, 2011. Llistat dels tarragonins que van morir durant el setge napoleònic de maig-juny de 1811. El llistat ha estat confeccionat a partir de les partides d’òbits registrades als llibres sacramentals. S’hi fa constar nom i cognom, ofici, estat i la cita textual del passatge que informa de la manera en què van morir.

http://www.acarn.cat/Llista+1811.doc

131335



Actualització:

27 octubre 2011

13

Güell i Junkert, Manuel “Tarragona Delenda est”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 49-67. Per sota dels grans fets militars, hi ha la microhistòria dels seus efectes sobre la població i el territori. L’autor els repassa: epidèmies, combats, incendis , pèrdues patrimonials, violacions, matances, tortures, saqueigs i règim d’ocupació.

05 A Carn 16 (2011) http://www.acarn.cat/ACarn!16GdFrances.pdf Iglésies i Fort, Josep El Setge de Tarragona a la guerra napoleònica. Barcelona : Rafael Dalmau, 1965. 60 p. Síntesi divulgativa dels fets del setge, a partir dels treballs més destacats disponibles en el moment de l’edició i dels textos de les memòries dels generals Suchet, el marquès de Campoverde, el general Senén de Contreras i del coronel Andrés de Eguaguirre.

946 Tar “1808/1811” IGL

Llorens i Grau, Josep “Les heroïnes tarragonines en la defensa del setge el 1811”. En: El Punt. Núm.2094 (2002, 24 de juny) ; p. 17.

05 El Punt (2002)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-277386

Moliner Prada, Antonio “La imagen de los soldados italianos en Cataluña en la guerra del francés”. [Recurs electrònic]. En: Revista HMIC. Barcelona. Núm. 3 (2005). L’article analitza la imatge, actuació i característiques dels soldats d’origen italià integrats a l’exèrcit que Napoleó va enviar a Espanya. Aquestes tropes participaren a les campanyes de 1809 pel Camp de Tarragona i en el setge de la capital. Giuseppe Giulio Ceroni Veronese, cap de batalló, va escriure en italià un poema en motiu del setge i presa de Tarragona.

http://www.raco.cat/index.php/HMiC/article/view/22074/21909

Moliner i Prada, Antoni Tarragona mayo junio 1811 : Una ciudad sitiada durante la Guerra del Francés. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Ediciones Doce Calles, 2011

141435



Actualització:

27 octubre 2011

14

Monografia actualitzada sobre el setge de Tarragona. Inclou un capítol sobre l’estratègia de Napoleó respecte les ciutats assetjades i com annexos, una cronologia, un glossari militar i un índex onomàstic.

946 Tarragona “1811” MOL

Morant i Clanxet, Jordi. “Joaquim Fàbregas Caputo capità de les milícies urbanes de Tarragona el 1811”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 13 (2010) ; p. 15-17. L’autor dóna un apunt sobre l’activitat de Joaquim Fàbregas Caputo (1778-1857) en especial durant el setge de Tarragona. El 1854 fou alcalde de la ciutat i fou qui manà enderrocar les fortificacions per a l’obertura de la Rambla Nova.

05 A Carn 7 (2008) http://www.acarn.cat/ACarn!7.pdf

Murillo Galimany, Francesc “La defensa del fort de l’Oliva maig del 1811”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 17-48. Estudi aprofundit fonamentat en l’estudi del terreny i de la documentació arxivística generada per l’atac i defensa del fortí de l’Oliva. L’autor es proposa desfer malentesos repetits a partir de les opinions d’historiadors del segle XIX i començaments del XX.


Redondo Penas, Alfredo. “A la memòria dels caiguts en el setge de Tarragona de 1811”. En: Kesse. Tarragona. Núm. 44 (2010, desembre) ; p. 4-9. Repàs de les celebracions del segle XIX en memòria del setge i després especialment a la commemoració del centenari, el 1911.


Redondo Penas, Alfredo. “Rosa Venas, la calessera, la rossa o la de l’hostal”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 83-86. Apunts biogràfics de qui va ser anomenada, segons els cànons romàntics, l’Agustina de Aragón de Tarragona.


Redondo Penas, Alfredo “Els regiments que van participar en el setge napoleònic de Tarragona”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 9-16.

151535



Actualització:

27 octubre 2011

15

Relació de les unitats presents en el setge de Tarragona del 1811, tant les de guarnició com les assaltants. Inclou un breu historial i el nombre de combatents de cadascuna d’elles. Com a complement relaciona la composició de la força espanyola que havia de socórrer la plaça.


Rigel, Franz Xaver Kampf um Tarragona während des Befreiungskrieges der Catalonier vom Jahre 1808 bis 1814. Rastatt : auf Rosten des Verfassers, 1823. 79 p. Franz Xaver Rigel (1783-1852), militar bavarès integrat a l’exèrcit imperial, destaca entre els fets remarcables que Tarragona no capitulà i que la lluita estigué a l’alçada de les de Girona i Saragossa.

http://bvpb.mcu.es/independencia/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?posicion=1&forma=ficha&id=323

Rovira i Gómez, Salvador-J. ; Güell i Junkert, Manuel.

“Vides paral�leles Louis-Gabriel Suchet Jacquier (1770-1826) i Juan Senén Contreras de Torres (1760-1826). Dos mariscals i un destí : Tarragona 1811”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 16 (2011, maig) ; p. 75-82. Article en què els autors contrasten les trajectòries de Suchet i de Contreras a la manera de Plutarc: el primer, impresentable i tètric, i el segon, heroic i sacrificat.


Salas, Javier de El sitio de Tarragona por los franceses en 1811. Barcelona : Tipografia Castillo, 1911. 2a. ed. 59 p. El primer estudi monogràfic sobre el setge escrit per algú que no el va viure va ser publicat el 1882 a Tarragona a la Impremta de Puigrubí i Arís. L’autor era Javier de Salas, coronel d’artilleria. A l’any del centenari se’n va fer una nova edició.

9 SAL

Sánchez Real, José Defensa de Tarragona en 1811. Tarragona : Indústries Gràfiques Gabriel Gibert, 1982. 91 p. Sèrie de nou articles publicats entre abril i juliol de 1981, recollits en forma de llibre. L’autor aporta dades sobre l’assalt a partir dels textos publicats principalment a la “Gaceta de la Regencia” impresa a Cádiz i alguns altres com “Apuntador de Manresa” i el “Diario de Valencia”.

9 SAN

161635



Actualització:

27 octubre 2011

16

Sanet i Jové, Josep Maria. “Les defenses exteriors de Tarragona durant la guerra del francès”. En: Mar i muntanya de Llevant. Tarragona. Núm. 5 (1994, març) ; p. 8 ; Núm. 6 (1994, abril) ; p. 7.

L’autor descriu la construcció i la importància estratègica dels fortins de l’Oliva i dels Ermitans.

0522 Sarramon, Jean “La Toma de Tarragona y de Figueras permite a Suchet emprender la expedición contra Valencia”. En: Sarramon, Jean. Contribución a la historia de la guerra de la independencia de la Península Ibérica contra Napoleón I. Madrid : Ministerio de Defensa, 2010. T. 1 p. 39-114. L’historiador francès de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc se centra en els moviments de tropes a travès del territori i en els aspectes estratègics de la guerra.

946.0 “18” SAR

Sarsfield, Pedro El General Don Pedro Sarsfield presenta a la nación española la vindicta de su honor. Villanueva : Imprenta de Juan Ignacio Jordi, 1814. Defensa del general d’origen irlandès Pedro Sarsfield (? -Pamplona 1837) davant l’acusació de desertar quan lluitava a la part baixa de Tarragona el 21 de juny de 1811.

9 SAR (fotocòpia)

Senén de Contreras, Juan Relation of the Siege of Tarragona, and the Storming and Capture of that city by the French [...]. Londres : J. Booth [... etc], 1813. Juan Senén de Contreras y de Torres (1760-1826) era el comandant militar de Tarragona el juny de 1811, greument ferit el mateix dia de l’assalt de Tarragona fou fet presoner i tancat al castell de Bouillon, d’on escapà l’any següent fins arribar a Londres, ciutat en què va fer imprimir aquest llibre.

http://www.archive.org/details/relationsiegeta00contgoog La versió francesa és a:

http://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/impresion.cmd?path=11001820&posicion=7

171735



Actualització:

27 octubre 2011

17

El setge de Tarragona de 1811 : col�lecció de XXIII làmines. Tarragona : Gogistes Tarragonins, 1986 . 1 carpeta (23 làmines). Col�lecció de 23 làmines editada en commemoració del 175è aniversari del setge. S’hi reprodueixen vistes de la ciutat, operacions militars, retrats de personatges, d’edificis destruïts ... Són làmines i gravats provinents de publicacions franceses, italianes, alemanys i angleses, a més d’alguns gravats de la sèrie “Los Horrores de Tarragona” i de dibuixos de Vicenç Roig (Vicentó).

9 SET Sitio, asalto y saqueo de tarragona en 1811 : Es copia de un manuscrito que se conserva en la biblioteca de uno de los conventos de Religiosos Menores de Cataluña. Tarragona : Tipografía F. Arís, 1911. 28 p. Opuscle editat l’any del centenari que aporta el testimoni directe dels fets del setge i en especial els de l’assalt a Tarragona. Inclou , a més, una valoració final de tot el dany causat fins la retirada de l’administració francesa el 1813.

9 SIT

Tarragona. Ajuntament Sol�licitud de declaració del Pla de la Seu i el seu entorn com a bé cultural d’interès nacional amb la categoria de lloc històric. Tarragona : l’Ajuntament, 2011. 81 p.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/pla_seu.pdf

Tarragona. Ajuntament Sol�licitud de delimitació del Fortí de l’Oliva de Tarragona com a bé cultural d’interès nacional. Tarragona : l’Ajuntament, 2011. 81 p.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/forti_oliva.pdf

Tertulians del Casino “Tarragona en la guerra napoleònica”. En: Les Tertúlies del Casino : temes tarraconenses. Tarragona : Pau Gavaldà, 1989 ; p. 121-137 Recull de quatre articles miscel�lanis sobre el setge de Tarragona, publicat al Diari de Tarragona entre 1984 i 1986.

908 Tarragona TER

181835



Actualització:

27 octubre 2011

18

Valicourt, Charles de Le siège de Tarragone en 1811 : d'après la derniere version espagnole comparée avec les textes françaises. Paris : Librairie militaire R. Chapelot et Ce, Imprimeurs-éditeurs , 1900. 49 p. L’autor fou consol de França a València a començaments del segle XX. Acara la versió dels fets del setge de Tarragona publicada pel coronel Javier de Salas, més precisa i equànime al seu paper que la del general Contreras, amb les versions de diversos historiadors francesos.

http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=398646

Vallverdú i Martí, Robert. “La Milícia urbana de Tarragona : un moviment de resistència dirigit per les classes privilegiades durant la Guerra del Francès”.

En: Guerra Napoleònica a Catalunya (1808-1814). Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996. P. 59-72. L’autor presenta una anàlisi resumida de la composició socioprofessional, organització, estructura de comandament i participació en la lluita dels dos batallons de Milícia Urbana de Tarragona.

946.71 “1808/1814” GUE

Vallverdú i Martí, Robert “Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès : 1808-1811”.

En: Universitas Tarraconensis : Departament de Geografia, Història i Filosofia. vol. IX (1987) ; p. 271-289 ; vol. X (1992) ; p. 263-282 .

05 Universitas (1992)

Yranzo y de Loygorri, Federico de. Estampas del sitio y toma de Tarragona por los franceses en 1811 : [Itinerario histórico sentimental]. Tarragona : Imprenta Regimiento de Infantería nº 18, 1935. 52, VII p. Text de la conferència donada al Regiment d’Infanteria nº 18, amb plaça a Tarragona, el dia 23 d’abril de 1935 pel tinent Federico de Yranzo y de Loygorri.

9 YRA

191935



Actualització:

27 octubre 2011

19

4. El Monument als Herois de 1811

Cavallé i Busquets, Joan “Carles Mani i el monument als herois”. En: Més Tarragona (2007, 15 octubre) ; p. 15. L'escultor Carles Mani havia presentat un projecte molt preparat en el concurs per a la col�locació del monument. Hi havia dipositat moltes esperances, però no en resultà ser el guanyador i morí cinc dies després de fer-se públic el veredicte.

05 Més Tarragona (2007) Costa i Sarsanedas, Jaume “Juli Antoni, els herois i el nostre pare”. En: Diari de Tarragona. Núm. 4124 (1998, 10 de novembre) ; p. 13.

05 Diari de Tarragona (1998)

Gisbert i Canes, Joan “El Monument a les víctimes de la guerra : L'autor del Monument als herois de 1811 es va voler desmarcar de la iconografia de significació bèl�lica [...]” En: El Punt (2007, 11 de juliol) ; p. 18. L’autor assenyala que, abans de res, Julio Antonio va voler honorar les víctimes, tant aquelles que van morir en la lluita, com les que van patir el setge.

05 El Punt (2007) http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2475741 Gisbert i Canes, Joan “Monument als herois de 1811”. En: Gispert i Canes, Joan. Tarragona, escultures, làpides i fonts. Tarragona : Arola editors, 2002 ; p. 41-49. En l’apartat de referència es repassa la cronologia, a partir de 1889, de les vicissituds per les quals passà la concepció, finançament, projecte, realització i ubicació del Monument dels Despullats fins la definitiva col�locació a l’emplaçament actual el 1931.

726.28 Tar GIS Llorens i Grau, Josep “Recordant la inauguració del monument als herois de 1811”. En: Diari de Tarragona. Núm.5072 (2001, 22 de juny) ; p.5.

202035



Actualització:

27 octubre 2011

20

05 Diari de Tarragona (2001)

Virgili i Bertran, Maria Elena El Monument als herois de 1811 En: Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver". Tarragona. Núm. 7 (1990, setembre) ; p. 7.

05 Kesse 7 (1990)

5. La Guerra del Francès a altres poblacions del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Arroyo i Julivert, Salvador “Referències de la Guerra del Francès als versos històrics dels Diables del Vendrell” En: Diari del Baix Penedès. El Vendrell. Núm. 560 (2001, 9 de febrer) ; p.19.

05 Diari del Baix Penedès (2001) Bertran i Vallvé, Dídac “La Vida a una petita població durant la guerra del francès : Alcover, 1808-1813”

En: Recull Joaquim Avellà Vives : 1901-1967. Tarragona, 1980. p. 99-155.

(05) Recull (1980) Bohigas i Maynegre, Jordi ; Morales Garcia, Xavier “La guerra del Francès a la Selva del Camp : l’impacte de l’ocupació napoleònica al món rural a partir de la documentació parroquial”.

En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 115-132.

946.71 “1808/1814” GUE

212135



Actualització:

27 octubre 2011

21

Canales Gili, Esteban (ed.) “Una Visió més real de la Guerra del Francès : la història de Bràfim d'en Bosch i Cardellach”. En: Recerques : Homenatge a Pierre Vilar. vol. II. Barcelona : Curial 1990. Núm. 21 (1990). p. 7-49. Edició del dietari manuscrit que va escriure el metge sabadellenc Antoni Bosch i Cardellach (1758-1829) veí de Bràfim durant la guerra. Hi comptabilitza 7 saqueigs i no menys de 17 fugides de la població arran de la presència de tropes pels voltants de la localitat.

9 BOS Cavallé i Busquets, Joan “Alcover en el mapa de Vacani” En: Butlletí / Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover. Núm. 29 (1985, gener-març) ; p. 17-23. Camilo Vacani, capità d’enginyers de l’exèrcit italià, va dibuixar diversos plànols dels principals fets d’armes de la guerra. L’autor de l’article en comenta un que abasta el triangle Reus-Valls-Tarragona, hi queda situada la batalla del Pont del Goi, així com el setge anglès a Tarragona (1813) i altres esdeveniments bèl�lics, a més de donar informació sobre la morfologia urbana d’Alcover.

05 But. CEA 29 (1989)

http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/viewFile/210228/291080

Esteban Ribas, Albert Raül “La batalla de Valls de 1809 : El punt de vista militar”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 9 (2009) ; p. 5-15. L’autor, oficial d’infanteria i historiador, repassa el desenvolupament i les conseqüències de la batalla del Pont de Goi i la situa en el terreny, en el camp de batalla, tal com es troba actualment.

05 A Carn 9 (2009) http://www.acarn.cat/ACarn!9.pdf Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña. [S.l.] : Junta Superior del Principado, [1808-1814]. Periòdic de la Junta Suprema, imprès de bon començament a Tarragona, primer a les impremtes de la vídua Maria Canals i la de Miquel Puigrubí, per ser-ho després a la d’Antoni Brusi Mirabent (1875-1821) des del 23 d’agost de 1808 fins a octubre de 1813, amb una breu interrupció el març del 1810. Fou imprès successivament a diverses localitats tot seguint l’itinerari de la Junta.

http://hemerotecadigital.bne.es/cgi-bin/Pandora

222235



Actualització:

27 octubre 2011

22

Gimeno Puyol, María Dolores. “Entre la paz y las polémicas: "Fernando el deseado" en la prensa reusense en 1813-1814” En: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Núm. 51 (2010) ; p. 259-277

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/225974/307542 Grau i Pujol, Josep M.T. “Documentació d'hospitals militars durant la Guerra del Francès en arxius civils i eclesiàstics de Reus i Tarragona”. En: Paratge : Quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil�lografia, vexil�lologia i nobiliària. Núm. 19 (2006) ; p. 49-53.

05 Paratge 19(2006) http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44988/54703 Grau i Pujol, Josep M.T. “L’impacte de la guerra del francès a la Conca de Barberà (1808-1814)”. En: La Guerra del Francès a la Conca de Barberà : 1808-1814. Montblanc : Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2010. p. 13-52. L’article tracta sobre repercussions humanes i econòmiques. No s’hi relaten fets de guerra, sinó la mobilització cap al front, els desertors, els bandits, l’impacte sobre el proveïment d’aliments, els transports, els hospitals militars i la mobilitat de la població.

355.422 Cc GUE Grau Verge, Ferran ; Sauch Cruz, Núria “La Guerra del Francès al Montsià i a les poblacions valencianes veïnes”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 449-470.

946.71 “1808/1814” GUE Gual i Vilà, Valentí “L'Espluga i els napoleònics : 1809”. En: Butlletí Centre d'Estudis Locals. L'Espluga de Francolí. Núm. 1 (1989, 1 er trimestre) ; p. [1]. L’autor aporta la filiació dels espluguins civils morts per l’exèrcit francès entre els dies 17 i 22 de març de 1809.

05 But. CEL 1 (1989)

232335



Actualització:

27 octubre 2011

23

Gual i Vilà, Valentí “Vimbodí i el napoleònics : 1809”. En: Butlletí cultural. Vimbodí. núm. 51 (1989, desembre) ; p. 11-13. A partir dels llibres sacramentals l’autor repassa el moviment demogràfic de la vila entre 1809 i 1813. Assenyala que hi ha una pèrdua neta de cent habitats, el 7,5 % de la població, provocada pels incidents violents i la crisi de subsistències de 1812, sense haver pogut avaluar el factor epidèmic.

05 Vimbodí 51 (1989)

Guart i Güixens, Jaume. “Nova aportació de dades sobre la Guerra del Francés al Vendrell, segons el llibre de comptes de l'aigua de Tomoví” En: Miscel�lània penedesenca. Vilafranca del Penedès. Núm. XII (1988), p. 107-118.

05 Mis. Penedesenca 12 (1988)

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59307/91835

Güell i Junkert, Manuel La crisi de la guerra del francès 1808-1814 al Camp de Tarragona. Tarragona : Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2011. 257 p. El llibre té com a objectiu principal analitzar curosament la incidència en la demografia que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través dels llibres sacramentals de les parròquies, la millor font primària. Cal tenir present que la demografia mostra amb xifres i anàlisis estadístiques allò que va passar en un moment i en una zona determinada. El recompte ha estat exhaustiu pel que fa als registres de baptismes, de matrimonis i d'òbits del període 1801-1820 en quaranta parròquies del Camp de Tarragona.

314 Ca “1808/1814” GÜE Güell i Junkert, Manuel “Els desastres de la guerra al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà. Montblanc, Barberà i Solivella”. En: La Guerra del Francès a la Conca de Barberà : 1808-1814. Montblanc : Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2010. p. 53-72. Text actualitzat de les conferències impartides per l’autor en els anys 2008 i 2009. Hi destaca els efectes de la guerra sobre les poblacions de la Conca de Barberà, a partir, no obstant, de l’estudi demogràfic que ha realitzat al Camp de Tarragona.

355.422 Cc GUE

242435



Actualització:

27 octubre 2011

24

Güell i Junkert, Manuel “Mort, pesta i misèria a Vila-seca durant la guerra del francès”. En: El Pont de Fusta. Vila-seca. Núm. 375 (2011, juny) ; p. [28-30]. Vila-seca va formar part del territori obligat a sustentar l’exèrcit napoleònic, en especial a partir de maig de 1811. L’article es fixa en les defuncions registrades i en l’evolució poblacional per deliminar tres periódes crítics, identificables mitjançant creixements vegetatius negatius.

05 A Carn 7 (2008)

http://www.bibliotecavila-seca.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=271&Itemid=260

Güell i Junkert, Manuel “El resumen de lo sucedido en la villa de Bràfim [...] d’Antoni Bosch Cardellach : L’espasa i la ploma”. En: A Carn!. Tarragona. Núm. 7 (2008) ; p. 28-29. L’article dóna compte de l’edició del manuscrit del metge sabadellenc Antoni Bosch Cardellach, n’assenyala la importància com a font històrica i fa una breu ressenya biogràfica de l’autor.

05 A Carn 7 (2008) http://www.acarn.cat/ACarn!7.pdf

Güell i Junkert, Manuel “!Oh cruel gavatg! Les misèries de la guerra del Francès al Camp de Tarragona”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 93-114. La guerra, la pesta, la fam, la mort i els refugiats són els cinc eixos terribles que l’autor analitza a partir de l’estudi dels registres parroquials.

946.71 “1808/1814” GUE

Jané i Samsó, Josep M. “Efemèride de l'Arboç en la guerra del francès”. En: Miscel.lània penedesenca. Vilafranca del Penedès. Núm. XVIII (1994) ; p. 325-336.

05 Misc. Penedesenca 18 (1994)

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59451/92077

Langlois, Jean Charles “Batalla de Valls del 25 de febrer de 1809”. En: Quaderns de Vilaniu : Miscel�lània de l'Alt Camp. Valls. Núm. 3 (1983, maig) ; p. 85-88. Traducció al català del text del pintor i coronel d’infanteria Jean Charles Langlois (1789-1870) publicat a Voyage pittoresque et militarie en Espagne : Catalogne, llibre imprès a París entre 1826 i 1830.

252535



Actualització:

27 octubre 2011

25

05 Quaderns Vilaniu 3 (1983)

http://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/view/107621/135469 Melero Domènech, David Vila-seca a la guerra del Francès. Vilaseca : Agrupació Cultural, 2011. L’autor a més de la visió general de la guerra al Camp de Tarragona, assenyala, molt documentadament, la incidència que els fets van tenir a la població.

946 Vila-seca “1808/1814” MEL Miravall i Dolç, Ramon Entorn a Tortosa napoleònica. Tortosa : Cooperativa Gràfica Dertosense, 1985. Estudi força complet de la participació de Tortosa en la Guerra del Francès, dels antecedents, del setge, la capitulació, el bloqueig, l’ocupació i la post-ocupació fins 1814. Són constants les referències a la situació política i militar a la resta de Catalunya, Espanya i Europa.

946 Tortosa “1808/1814” MIR Murillo Galimany, Francesc La Batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2008. 494 p. Treball d’investigació rigorós sobre la batalla de Valls o del Pont de Goi, que es proposa superar el marc estrictament local. Malgrat ser un estudi d’història militar no s’ha limitat únicament a la batalla, sinó que s’ha estès a altres aspectes que la van condicionar, és a dir, a la societat, a l’economia, a la població de Valls i dels municipis que s’hi van veure afectats.

355.422 Valls MUR Murillo Galimany, Francesc “La batalla de Valls (Pont de Goi, 25 febrer de 1809)” . En: La Guerra del Francès a la Conca de Barberà : 1808-1814. Montblanc : Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2010. p. 73-92. Text d’una conferència sobre el fet d’armes més remarcable al Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Muntanyes de Prades, juntament amb el setge de Tarragona de dos anys després.

355.422 Cc GUE

O'Callaghan, Ramon. Apuntes sobre el sitio de Tortosa del año 1810.

262635



Actualització:

27 octubre 2011

26

Tortosa : Imprenta de Salvador Isuar, 1910. 82 p. El canonge i arxiver tortosí Ramon O’Callaghan deixa constància d’alguns fets relacionats amb el setge de Tortosa, en especial els que fan referència a l’Església Catòlica, a la catedral o a la devoció a la Mare de Déu de la Cinta.

9 OCA Papell i Tardiu, Joan. Fets de la Guerra del Francès a Valls vist per un caputxí. Valls : La Torratxa, 2009. 53 p. Transcripció del manuscrit escrit per diversos caputxins de Valls i actualment conservat a l'arxiu dels Caputxins de Sarrià a Barcelona.

355.422 Valls PAP Piñol Agulló, Josep “La Guerra de la Independència : o del Francès : versió Original en castellà del cap. XX de "Notas para la historia de Cornudella". Cornudella : Cornudella Web, 2000.

908 Cornudella PIN

http://www.cornudellaweb.com/documents/jpinyol/guerra_independencia/guerra_independencia.htm Porta i Balanyà, Josep Maria “La destrucció dels arxius durant la Guerra del Francès a la Conca de Barberà” . En: La Guerra del Francès a la Conca de Barberà : 1808-1814. Montblanc : Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2010. p. 93-118. L’autor assenyala els estralls provocats per la Guerra a la documentació dels fons parroquials, municipals i notarials de la Conca de Barberà.

355.422 Cc GUE Puig i Tàrrech, Roser “Correspondència d'un cadet des de l'Acadèmia militar de Poblet durant la Guerra del Francès”. En: Aplec de Treballs del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. Núm. 24 (2006) ; p. 123-132.

05 Aplec 24 (2006) http://84.88.10.30/index.php/Aplec/article/view/58922/106757 Ramisa i Verdaguer, Maties “El Departament de les Boques de l'Ebre”.

272735



Actualització:

27 octubre 2011

27

En: Guerra Napoleònica a Catalunya (1808-1814). Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996. p. 39-50. El 1812 l’administració francesa de Catalunya va crear quatre departaments a l’estil francès, proveïts de prefectes, funcionaris i dos intendents consellers d’estat. El Departament de les Boques de l’Ebre era el més extens, ja que aplegava els corregiments de Lleida, Tarragona, Tortosa, part del de Cervera i la franja de territori entre Fraga i Mequinensa.

946.71 “1808/1814” GUE Recasens i Comes, Josep Maria L’administració Suchet a les comarques tarragonines. Tarragona : Rafael Dalmau, 1973. 62 p. L’obra està integrada per nou capítols dedicats a l’organització administrativa, la personalitat de les noves autoritats, els afrancesats, els col�laboradors coaccionats, la pressió fiscal, l’administració dels béns nacionals, el paper de l’Església i el patiment del poble.

946 “1808/1814” REC

Rovira i Gómez, Salvador-J. “L'Ermita de la Roca a Mont-roig i la guerra del francès”. En: TAG : Revista del Col�legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Núm. 48 (2008, 1r trimestre) ; p. 26-27.

05 TAG 48 (2008) http://documentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.48.pdf

Rovira i Gómez, Salvador-J. La Guerra del Francès a Altafulla : 175è Aniversari de la batalla d'Altafulla. Altafulla : Centre d'Estudis d'Altafulla, 1987. 54 p. El 24 de gener de 1812 va tenir lloc la batalla d’Altafulla, entre el poble, el riu Gaià i Ferran. L’estudi repassa els preludis de la guerra, l’aixecament a Catalunya, les repercussions al Baix Gaià, els altafullencs que participaren en accions militars, els moviments de tropes, les ocupacions i les relacions amb l’administració francesa.

946 Altafulla “1808/1814” ROV Rovira i Gómez, Salvador-J. “Els Nobles de Tortosa i la Guerra del Francès”. En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Núm. 7 (2008, maig), p. 8-10. L’autor assenyala que pràcticament tots els nobles tortosins amb possibilitats físiques i en edat de fer-ho, participaren a la contesa. En total van ser 9 nobles, de cascun dels quals dóna unes breus notícies biogràfiques.

282835



Actualització:

27 octubre 2011

28

05 A Carn 7 (2008) http://www.acarn.cat/ACarn!7.pdf Rovira Mateu, Teresa ; Luque Caballero, Sònia “La guerra del Francès arran de terra : noves fons i documents inèdits (el Penedès 1808-1814)”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 133-152.

946.71 “1808/1814” GUE Ruart i Güixens, Jaume “La Guerra de la independència i la seva repercussió al Vendrell” . En: Miscel�lània penedesenca. Institut D'Estudis Penedesencs. V (1982) ; p. 177-194.

05 Misc. Penedesenca 5 (1982)

http://84.88.10.30/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59199/91631

Salvadó i Poy, Roc “La Guerra de la Independència a Tortosa” . En: Recerca. Núm. 2 (1997), p. 89-111.

05 Recerca 2 (1997) http://84.88.10.30/index.php/Recerca/article/view/27080/26914

Salvadó i Poy, Roc “La sang del traïdor. Étienne Fleury, testimoni i protagonista de la revolta tortosina de juny de 1808”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 233-240. Étienne Fleury (1759-1841) fou un militar d’origen francès, naturalitzat a Suïssa. Va formar part dels regiments suïssos al servei del Rei d’Espanya. Al juny de 1808 era al capdavant de la guarnició de Tortosa i fou testimoni directe dels aldarulls que portaren a la mort del corregidor Santiago Guzmán de Villoria i del regidor de l’Ajuntament tortosí Joaquim Rebull.

946.71 “1808/1814” GUE

Salvadó i Poy, Roc “Tortosa en lluita contra el domini napoleònic (1808-1811)”. En: Recerca. Tortosa : Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre : Centre d'Estudis Històrics del Baix Ebre. Núm. 6 (2002) ; p. 79 – 110.

05 Recerca 6(2002) http://84.88.10.30/index.php/Recerca/article/view/27126/26960

292935



Actualització:

27 octubre 2011

29

Sanet i Jové, Josep Maria “Aproximació a l’activitat corsària a les costes de la província marítima de Tarragona durant la Guerra del Francès”. En: TAG : Revista del Col�legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Núm. 27 (2002, setembre) P: 19 – 23.

05 TAG 27 (2002) http://documentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.27.pdf

Sanet i Jové, Josep Maria “La Legió Germànica del Rei 1803-1816 : The King’s German Legion”. En: TAG : Revista del Col�legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Any VII, Núm. 25 (2002, juny) ; p. 16-17. La King’s German Legion fou una unitat de l’Exèrcit Britànic formada per soldats d’origen alemany. A Espanya i a Catalunya va estar sota les ordres del General sir John Moore (1761-1809) i del Duc de Wellington (1769-1852).

05 TAG 25(2002) http://documentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.25.pdf Sauch Cruz, Núria (coord.) Itineraris de la Guerra del Francès : una passejada per la història dels territoris de parla catalana. El Bruc : Ajuntament del Bruc, 2008. Breu guia divulgativa i proposta de recorreguts pels escenaris de la Guerra del Francès a Catalunya. Inclou L’Arboç del Penedès, el Pont del Goi, el Priorat, Tortosa, Ulldecona i l’Ebre.

946.71 “1808/1814” ITI Serra i Cendrós, Gabriel “La Guerra del Francès a Montblanc. Dades per al seu estudi”. En: La Guerra del Francès a la Conca de Barberà : 1808-1814. Montblanc. 2010. p. 119-144. Montblanc va ser un punt estratègic de comunicació entre el Camp de Tarragona i la planes de Lleida. Aquest fet explica l’interès dels dos bàndols per controlar la vila. L’autor repassa any per any la repercussió dels principals fets bèl�lics a la capital de la Conca de Barberà.

355.422 Cc GUE Suchet, Louis- Gabriel Mémoires du Maréchal Suchet, duc d’Alfufera, sur ses campagnes en Espagne depuis 1808 jusqu’en 1814. París : Adolphe Bossange [... etc], 1828. 1er. volum.

303035



Actualització:

27 octubre 2011

30

Aquest primer volum de memòries inclou capítols dedicats a la marxa cap al Baix Ebre, el bloqueig i setge de Tortosa i la presa del Coll de Balaguer.

Tàrrech Pujol, Josep M. T. “L’Hospital d’Alcover durant la guerra del francès : notícia documental”. En: Butlletí : Centre d’Estudis Alcoverencs. Alcover : Centre d’Estudis Alcoverencs. Núm. 79 (1997, juliol-setembre) ; p: 35 – 37.

05 But. CEA 79 (1997) http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/210868/292126

Toda i Güell, Eduard “Poblet en la ocupación francesa” . En: Butlletí Arqueològic. Tarragona. núm. 38 (1928, juliol-desembre) ; p. 25-34. S’assenyala la manca de fonament històric de la suposada bona rebuda per part de la comunitat de Poblet al general italìa Mazzuchelli, enquadrat en l’exèrcit napoleònic. L’administració francesa nomenà administradors del monestir i ordenà la realització d’un inventari general, el qual es transcriu en l’apèndix documental.

05 But. Arq. 38 (1928) Torruella i Piñol, Frederic “L’Espluga i els seus morts en la lluita amb el francès : 1809-1813” . En: Arrels : Miscel�lània d’aportacions històriques i documentals de l’Espluga de Francolí. L’Espluga de Francolí : Casal de l’Espluga. Núm. 3 (1989), p. 157-165.

05 Arrels 3 (1989) Ventura i Solé, Daniel Batalla de Valls : Pont de Goi 25 Febrer 1809. Valls : Gràfiques Moncunill, 1983. 55 p. Síntesi sobre la batalla del Pont de Goi i sobre els antecedents i les seves conseqüències, tant a Valls com a tot el Camp de Tarragona.

355.422 Valls 21809” VEN Vilaseca, Salvador Informació sanitària sobre el port de Salou [...] La guerra napoleònica a Reus, les lluites polítiques i el redreçament econòmic. Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 1976. 186 p.

614.88 Salou VIL

313135



Actualització:

27 octubre 2011

31

Vinaixa Miró, Joan R. “La Junta Corregimental de Tortosa en la guerra del Francès 1808-1810”. En: Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2011. p. 307-327

946.71 “1808/1814” GUE

6. Fons bibliogràfics patrimonials

Tots els autors coincideixen a dir que la Guerra del Francès propicià l'aparició d'un periodisme polític i de propaganda en ambdós bàndols. En general es tractava de múltiples i efímeres publicacions, una característica que prevalgué en la premsa al llarg de tot el segle XIX en raó de la inestabilitat política.

A la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès se sumaren altres factors, com el fet de ser seu de la Junta Suprema del Principat des de l’agost de 1808. Més endavant, la llibertat d’impremta legislada a les Cortes de Cádiz contribuí a la profusió de les impressions. La ciutat veié la publicació de diaris, fulletons i fulls solts, o bé impresos de la Junta Corregimental, de la Junta Superior o de les autoritats locals.

Pel que fa als impressors, el 1808 a Tarragona treballava la Vídua Maria Canals amb Miquel Puigrubí d’impressor; i poc després, els seus fills. En aquell mateix any arribà Antoni Brusi procedent de Barcelona, escapant dels francesos. El 1810 s’hi afegeix Agustí Roca, fugitiu també de Barcelona i contacte del General Vives.

La Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona conserva en els seus fons els Llegats Gramunt i Babot. En ambdós hi ha una extensa bibliografia coetània a la Guerra del Francès i altres obres que en parlen, publicades durant el segle XIX o començaments del XX. Podeu consultar el llistat d’aquests fons a l’adreça següent:

http://bibliotecahemeroteca.tarragona.cat/guerra-del-frances També la Biblioteca Pública de Tarragona conserva en el seus fons alguns títols

sobre el setge de Tarragona i la guerra del Francès que tenen especial interès patrimonial:

Cataluña atribulada suplica al Augusto Congreso de las Cortes en 1811.

Palma de Mallorca: Oficina de Brusi, 1811. 56 p.

323235



Actualització:

27 octubre 2011

32

Llegat Montoliu PV 34-10

Sitio de Tarragona lo que pasó entre los franceses, el general Contreras que la

defendió, sus observaciones sobre la Francia ... Madrid : Imprenta de Ibarra, 1813

Llegat Montoliu PV 34-10 Holocausto del patriotismo en la persona del Excmo Sr. Don Teodoro de Reging, Capitán General ... Oración fúnebre que en sus exequias ... en la Iglesia de N.P.S. Francisco de Tarragona á 27 de abril de 1809 ... El R.P.Fr. Antonino Estapér del Orden de Predicadores. Tarragona : Por Miguel Puigrubí

PV 50-4 Elola, José de Representación documentada al Supremo Congreso del oidor de la Audiencia de Valencia ... con motivo de haber pasado la Regencia del Reyno á la decisión de S.M. un expediente en que solicita se le traslade con su antiguedad a la Audiencia de Sevilla ... dando algunas noticias originales y autenticas útiles para la historia de nuestra independencia. Cádiz : Imprenta de Diego Garcia Campoy, 1813

Llegat Montoliu PV 30

Capítol a banda és la premsa. Entre els fons bibliogràfics, la premsa és el millor exponent tant de la profusió de capçaleres com de la seva curta durada, efectes ambdós del context bèl�lic. I la ciutat de Tarragona, a parer dels historiadors, representa dins de l’àmbit català l’exemple més interessant. Una de les capçaleres més significatives per la seva accidentada història és la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, òrgan oficial de la Junta Suprema del Principat, i que acompanyava a la Junta allà on s’hagués de traslladar; com a conseqüència el 1808 s’imprimia a Tarragona a la impremta de la Vídua Maria Canals i fou també impresa a altres ciutats catalanes - Vilafranca del Penedès, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Manresa, el Monestirs de Montserrat i Poblet - Més d’una vegada els materials i els utillatges tipogràfics foren destruïts.

En el transcurs d’aquest període neix el Diario de Tarragona l’1 de novembre de 1808, una capçalera publicada sense interrupcions fins el començament del setge, el maig de 1811. A causa de l’ocupació de Barcelona Antoni Brusi, editor aleshores del Diario de Barcelona, es traslladà a la nostra ciutat el 1810, de manera que fins maig de 1811 el Diario de Barcelona es va imprimir a Tarragona. Una altra interessant publicació fou Al Público, diari que publicava acords del congrés provincial de Tarragona el 1810; impresa per Antoni Brusi, consta de 76 sessions.

333335



Actualització:

27 octubre 2011

33

Com hem dit fou l’època es caracteritzà a Tarragona per la important profusió de títols. Destaquem, encara: El Centinela de la Religión o ja després del setge, el 1813, capçaleres com Diario militar, político y mercantil de la ciudad de Tarragona. Tots però varen haver de tancar quan el 1814 Ferran VII va abolir la Constitució.

Podeu consultar a text complet el primer Diario de Tarragona a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (des de novembre de 1808) http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/biblioteca-hemeroteca/premsa-digitalitzada-1 o també la Gazeta militar y política del Principado de Cataluña a l’ Hemeroteca de la Biblioteca Nacional. http://hemerotecadigital.bne.es/cgi-bin/Pandora

7. Recursos electrònics

AMB DOCUMENTACIÓ DIGITALITZADA RELATIVA A TARRAGONA

Biblioteca virtual de la Guerra de la Independencia Biblioteca Virtual de Patrimonio Bibliográfico. Ministerio de Cultura. Realitzat en motiu del Bicentenari, creada per la Comisión del Bicentenario i que aplega llibres i documents relacionats amb la guerra. http://bvpb.mcu.es/independencia/es/micrositios/inicio.cmd [Consulta: 15 de març de 2011] Inclou una important bibliografia compilada per la Biblioteca Nacional de Madrid http://www.bne.es/es/Servicios/InformacionBibliografica/GuiaRecursosGuerraIndependencia/docs/bibliografia2.pdf

La Guerra de la Independencia a través de los fondos del Archivo Histórico Nacional Archivo Histórico Nacional. Ministerio de Cultura. Web que tracta els àmbits més destacats de la Guerra del francès (Ocupació i resistència ; el desenvolupament bèl�lic ; els afrancesats ; les petjades de la guerra. Especials amb els temes d’ estratègia militar i guerra ideològica. http://pares.mcu.es/GuerraIndependencia/portal/index.html [Consulta: 15 de març de 2011]

343435



Actualització:

27 octubre 2011

34

Memòria Digital de Catalunya (MDC) Guerra de la Independència (1808-1814) Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Col�lecció de 700 fullets amb escrits legislatius, administratius, propagandístics o polítics publicats durant la Guerra del Francès (1808-1814). Formen part del fons de la Biblioteca de la UPF i tenen tres procedències diferents: Fons Joan Crexell, Donació del Dr. Josep Fontana i Lázaro i Donació de la Família Nadal-Caparà. http://www.upf.edu/bibtic/recursos/diposits/gindep.html [Consulta: 15 de març de 2011]

Portal Bicentenario de la Guerra de la Independencia Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Interessant contribució al bicentenari que reuneix nombrosos testimonis i materials historiogràfics d’interès. http://bib.cervantesvirtual.com/portal/guerraindependencia/ [Consulta: 15 de març de 2011]

SETGE DE TARRAGONA 1811, Tarragona assetjada Bicentenari del setge a la Guerra del Francès Lloc web sobre el Setge de Tarragona on trobareu informació històrica de Tarragona i el Setge. Bibliografia i recursos. Agenda d’activitats amb les notícies comentades. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni//lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/bicentenari-guerra-del-frances?set_language=ca [Consulta: 15 de març de 2011] El setge de Tarragona 1811. Audiovisual. Mario Pons

L'audiovisual El setge de Tarragona 1811, dirigit per Mario Pons i coordinat pel Servei d'Arxiu i Documentació Municipal, s'ha produït per a ser projectat en el Centre d'Interpretació del Setge que s'inaugurarà en el passeig Arqueològic el proper mes de maig.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/bicentenari-guerra-del-frances/audiovisuals/1811.-el-setge-de-tarragona [Consulta: 15 de març de 2011]

353535



Actualització:

27 octubre 2011

35

ALTRES SETGES

Girona, 1808-1809. 200 anys dels setges Napoleònics Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica. Amb apartats dedicats a recordar aspectes històrics, els personatges protagonistes i les tropes. Amb recreacions històriques, fotografies i audiovisuals.

http://www.girona18081809.com/cat/index.asp [Consulta: 15 de març de 2011] Los Sitios de Zaragona

http://www.heraldo.es/especiales/sitios1808/batallas.html Especial de El Heraldo de Aragón on recrea els escenaris del setge de forma gràfica. http://www.terra.es/personal4/filomenas/ Asociacion Cultural los sitios de Zaragoza. Amb molta informació i documentació [Consulta: 15 de març de 2011]

ALTRES RECURSOS Guerra del Francès, treballem amb fonts d’arxiu http://www.xtec.cat/recursos/socials/guerrafrances/index.html Lloc web editat pel Departament d’Educació amb materials i interessants propostes didàctiques. [Consulta: 15 de març de 2011] Guerra Guerra de la Independencia española 1808-1814 l Francès, treballem amb fonts d’arxiu http://www.1808-1814.org/ Lloc web patrocinat per la Librería Vetusta i que destaca per la profusió de la informació i bibliografia.

Documents

Guia El Setge de Tarragona i la Guerra del Francès