Embed Size (px)
Citation preview
Guia YEManager
Una guia per als Joves Gestors Energètics Europeus!
Aquesta Guia de Formació, la Guia EYEManager, pretén ser una eina útil per millorar el nivell d’educació en temes d’energia dels alumnes a les escoles secundàries - que es convertiran en Joves Gestors Energètics Europeus. Aprendran coneixements bàsics sobre: - Els productes que utilitzen energia i la forma més intel·ligent d’utilitzar els mateixos; - Les conductes d’estalvi energètic ajudaran els estudiants en l'adopció d'habilitats d'estalvi d'energia en la seva vida diària; - El mètode d'auditoria energètica, és a dir, com recollir dades sobre el consum d'energia, les emissions de CO2 i l'eficiència energètica de l'edifici, i dels equips; - La forma d'elaborar els Plans d'estalvi d'energia, que guiarà els estudiants en la individuació de les intervencions pràctiques per a millorar l’eficiència energètica dels casos d’estudi analitzats i estimar els costos relacionats amb l'aplicació de les diferents solucions i l'impacte en termes d'estalvi econòmic. La Guia EYEManager no s’ha de considerar com una recepta a seguir. L’objectiu és aclarir i explicar els conceptes bàsics necessaris d’un procés d'auditoria energètica. Ha sigue desenvolupada en el marc del projecte la European Young Energy Manager Championship - Campionat EYEManager, un projecte del programa Energia intel ligent per a Europa (Contracte N º: IEE/07/760/SI2.499406). Consisteix una part de les ferramentes del projecte: 1. Guia EYEManager (guia pràctica per als Joves Gestors Energètics Europeus. 2. El Software EYEManager (i manual d'usuari), que és una aplicació web, que donarà suport al Gestors en l'anàlisi dels casos d'estudi i en el disseny dels Plans d'Estalvi Energètic. 3. Les Normes del Campionat EYEManager, que defineixen en detall tots els aspectes relacionats amb el Campionat Internacional i, en particular, la composició dels equips internacionals, les fases del Campionat, puntuacions i criteris de selecció.
La responsabilitat del contingut d’aquesta publicació és dels autors. No reflexa
necessàriament l’opinió de la Unió Europea. La Comissió Europea no és
responsible de l’ús que es pot fer de la informació que conté.
EYEManager Guide
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................5
1.1 LA PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA I EL MEDI AMBIENT......................................................................5
1.2 ÚS D’ENERGIA ALS EDIFICIS ...............................................................................................................6
1.3 POSSIBILITATS DE MILLORA ...............................................................................................................8
2. GESTIÓ DE L’ENERGIA ........................................................................................9
2.1 LA GESTIÓ DE L’ENERGIA ES UN PROCÉS CONTINU .............................................................................9
2.2 PLANS D’ACCIÓ DE GESTIÓ DE L’ENERGIA.........................................................................................11
2.3 CONTROL DE L’ENERGIA ....................................................................................................................12
3. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS .............................................................. 14
3.1 PRODUCTES QUE UTILITZEN ENERGIA ...............................................................................................15
3.2 MESURES PER A LA CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA ..............................................................................17
3.2.1 Tancaments dels edificis ...........................................................................................17
3.2.2 Calefacció y refrigeració............................................................................................19
3.2.3 Aigua calenta sanitària ..............................................................................................23
3.2.4 Il·luminació .....................................................................................................................24
3.2.5. Electrodomèstics .........................................................................................................26
3.2.6. Equipament d’oficina .................................................................................................28
3.2.7. Sistemes d’energies renovables ...........................................................................29
3.3 COMPORTAMENTS D’ESTALVI D’ENERGIA............................................................................................30
4. AUDITORIA ENERGÈTICA .................................................................................. 33
4.1 TIPUS D'AUDITORIA ENERGÈTICA ......................................................................................................33
4.1.1 Visita auditoria ..............................................................................................................33
4.1.2 Anàlisi de costos ...........................................................................................................34
EYEManager Guide
4
4.1.3 Auditoria energètica estàndard ..............................................................................34
4.1.4 Auditoria energètica detallada ...............................................................................35
4.2 INSPECCIÓ ENERGÈTICA....................................................................................................................35
4.3 RECOLLIDA DE DADES .......................................................................................................................36
4.3.1 Dades de factures.........................................................................................................36
4.3.2 Dades dels comptadors..............................................................................................37
4.4 ANÀLISI DE DADES............................................................................................................................38
4.4.1 Consum d'energia.........................................................................................................38
4.4.2 Indicadors d’eficiència energètica ........................................................................39
4.4.3 Gràfics temporals d'energia .....................................................................................40
4.4.4 Balanços energètics ....................................................................................................40
4.5 ELABORACIÓ DEL PLA D’ESTALVI ENERGÈTIC ...................................................................................42
4.6 ANÀLISI ECONÒMICA DELS PROJECTES DE MILLOTA ENERGÈTICA ....................................................43
4.7 REDACCIÓ D'INFORMES I COMUNICACIÓ DELS RESULTATS................................................................43
5. MILLOR PRÀCTICA............................................................................................ 45
5.1 PROCEDIMENT PAS A PAS PER A UNA AUDITORIA ENERGÈTICA ESTÀNDARD ......................................45
5.2 CAS D’ESTUDI: ESCOLA NÀUTICA .....................................................................................................49
5.2.1 Antecedents ....................................................................................................................49
5.2.2 Descripció del lloc ........................................................................................................49
5.2.3 Descripció del treball ..................................................................................................50
5.2.4 Resultats de l’auditoria energètica .......................................................................51
BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... 55
ANNEX 1............................................................................................................. 56
ANNEX 2............................................................................................................. 57
ANNEX 3............................................................................................................. 58
EYEManager Guide
5
1. INTRODUCCIÓ
1.1 La problemàtica energètica
i el medi ambient
L’ús de l’energia facilita totes les
activitats humanes, així com el progrés
social i econòmic. El consum d’energia
per càpita s’ha convertit en un dels
indicadors de la modernització i el
progrés d’un país. Així doncs, els països
d’arreu del món tenen en compte la
producció i el consum d’energia com un
dels seus principals reptes. Al mateix
temps, l’energia està directament
relacionada amb els temes socials més
candents que afecten el
desenvolupament sostenible (la pobresa,
la salut, l’ocupació, el creixement de la
població, l’accés als serveis socials, la
degradació de la terra, els canvis
climàtics i la qualitat ambiental, etc.)
Les formes finals d’energia que estan
disponibles per al seu ús (electricitat,
GLP, benzina) es produeixen a partir de
fonts d’energia primària que existeixen
en la naturalesa, com el carbó, el gas
natural i el petroli. Aquestos són els
anomenats "combustibles fòssils". El seu
ús genera emissions de gasos d’efecte
hivernacle com el diòxid de carboni
(CO2), que és responsable del 75%
d’aquestes emissions. Aquestos gasos
propicien l’efecte hivernacle natural de la
Terra (Figura 1.1), l’augment de la
temperatura mitjana del planeta i, per
tant, produir greus i imprevisibles
fenòmens climàtics.
Figura 1.1: L’efecte hivernacle.
EYEManager Guide
6
A banda d’aquest problema, els recursos
energètics convencionals (és a dir, els
combustibles fòssils) es van esgotant
progressivament (segons estudis recents,
les reserves de petroli, gas natural i els
dipòsits d’urani tindran una durada de no
més de 40 anys), i el cost de l’energia, en
general, serà cada volta major. Les
famílies han de pagar més per l’energia
que utilitzen, la qual, la majoria de les
vegades no s’usa eficientment.
Els efectes adversos de la producció
d’energia i el consum es poden mitigar, ja
siga per la reducció del consum o canviant
a opcions de subministrament d’energia
més sostenibles. El progrés tecnològic té
el major potencial en els canvis dels
models de consum de béns i serveis.
Tanmateix, ha d’anar acompanyat d’un
canvi de comportament evitant el
malbaratament i l’ús irracional de
l’energia.
En un pas següent, quan totes les
possibilitats d’estalvi d’energia han estat
examinades i aplicades, és el moment de
considerar la possibilitat d’explotar fonts
d’energia renovables. Aquestes són cada
vegada més importants com a fonts
alternatives d’energia sostenible. Generen
menys impactes ambientals i sobretot, no
produeixen emissions de gasos d’efecte
hivernacle, al mateix temps que
contribueixen a la seguretat del
subministrament energètic. L’energia
solar (tèrmica per escalfar o fotovoltaica
per a la generació d’energia), l’energia
eòlica, l’ energia hidroelèctrica, la
bioenergia, l’energia geotèrmica, i
l’energia marina, són algunes d’elles.
1.2 Ús d’energia als edificis
Els 160 milions d’edificis a la UE,
consumeixen quasi el 40% de l’energia
produïda a Europa i produeixen més del
40% de les emissions de CO2. Aquesta
proporció va en augment. A més, és
superior al consum de la indústria o del
transport (Figura 1.2 - entenent per
"serveis" els edificis del sector terciari).
Les llars consumeixen les dues terceres
parts de l’energia utilitzada als edificis.
Figura 1.2: Consum final d’energia EU27 per sectors (Mtoe1)
1 Mtoe o MTep: és una unitat d'energia significa 1 Milió de Tones Equivalents de petroli, i és una: la quantitat d'energia alliberada per la combustió de 1 tona de petroli cru, aproximadament 42 GJ.
EYEManager Guide
7
Els aparells de calefacció són els
components més importants (57% del
consum domèstic i el 52% dels edificis no
residencials). És important esmentar que,
l’ús de combustible per a la calefacció dels
edificis puja al 25% del total de les
emissions de CO2 a la UE. L’escalfament
d’aigua representa el 25% del consum
domèstic i el 9% d’ús no residencial.
La il·luminació consumeix al voltant del
4% del total d’energia en el sector
residencial (prop de 9 MTep), mentre que
en el sector terciari, on la gran majoria de
la il·luminació és proporcionada per tubs
fluorescents, consumeix al voltant de 18
MTep, o el 14% de l’energia en el sector.
Un altre aspecte important és que la
il·luminació representa fins a un 25% de
les emissions dels edificis comercials.
L’aire condicionat està augmentant el
consum als sectors residencial i terciari. El
consum total d’energia per l’aire
condicionat és d’aproximadament 3 MTep
(0,7% del total de consum final d’energia
en els dos sectors combinats), i s’espera
que es duplique per a l’any 2020.
Gràficament, el consum d’energia per ús
final als edificis de la UE (segons dades de
l’any 2000) es presenta a la Figura 1.3.
Spaceheating
52%Cooking
5%
Lighting14%
Cooling4%
Other16%
Waterheating
9%
Space heating
57%
Water heating
25%
Cooking7%
Lighting & Appliances
11%
Figura 1.3: El consum d’energia per ús final del sector terciari a la UE (a l’esquerra) i per edificis
residencials (a la dreta).
Figura 1.4: Consum final d’energia en EU27 per combustible (in Mtoe)
EYEManager Guide
8
Actualment, la majoria de l’energia
utilitzada als edificis és produïda per
combustibles fòssils. Com es mostra a la
Figura 1.4, el petroli, el gas natural i els
combustibles sòlids produeixen el 70% de
l’energia final consumida a la UE, mentre
que les energies renovables continuen
contribuint en percentatges molt baixos.
1.3 Possibilitats de millora
Existeix molt de potencial en la millora de
la gestió de l’energia als edificis, tenint en
compte com a exemple que l’energia total
consumida als edificis nous s’estima en el
60% de la utilitzada als edificis construïts
durant els anys 70. Segons el comissari
europeu de l’energia, es pot arribar a un
estalvi d’energia del voltant del 22% del
consum dels edificis a l’any 2010.
Alguns consells interessants:
Calderes: 10 milions de calderes
d’habitatges tenen més de 20 anys. La
seua substitució estalviaria un 5% de
l’energia tèrmica.
Il·luminació: un 30-50% d’estalvi es
podria aconseguir amb l’ús de
bombetes més eficients, amb sistemes
de control i aprofitant més la llum del
dia.
Refrigeració: l’ús de l’energia per
l’aire condicionat es duplicarà d’ací al
2020. Un 25% podria estalviar-se a
utilitzant equips d’aire condicionat més
eficients.
Energies respectuoses amb medi
el medi ambient: les energies
renovables, la cogeneració de calor i
electricitat, la connexió a la
calefacció/refrigeració i bombes de
calor, son formes d’estalviar.
Disseny bioclimàtic: dissenys de
sistemes solars actius i passius, la
millora de la il·luminació natural i de la
refrigeració natural pot reduir la
demanda d’energia fins a un 60%.
Pot millorar la situació mitjançant una
adequada Gestió energètica de les
instal·lacions, per exemple, optimitzant la
demanda del consum energètic. Podríem
tindre els mateixos serveis amb una
quantitat menor de consum, reduint el
consum específic en un 20-50% en el cas
de millorar les instal·lacions existents i en
un 50-90% en el cas de noves
instal·lacions.
EYEManager Guide
9
2. GESTIÓ DE L’ENERGIA
L’objectiu de ser econòmicament
competitius en el mercat mundial i
l’acompliment de les normes ambientals
cada vegada més restrictives per a reduir
la contaminació atmosfèrica i de l’aigua
han sigut les principals raons en la
majoria de les decisions d’inversió
empresarial, industrial y de les
organitzacions governamentals. La gestió
de l’energia ha estat una eina important
per ajudar a les organitzacions a assolir
aquestos principals objectius.
La gestió de l’energia es pot definir com
el control dels fluxos d’energia a través
d’un sistema, per tal de maximitzar els
beneficis nets en el sistema. Es tracta de
la recopilació, l’anàlisi i seguiment de la
informació sobre l’ús de l’energia, i la
identificació, avaluació i aplicació de
mesures d’estalvi d’energia (CE, 1995).
Hi ha moltes bones raons per a gestionar
l’energia derivades començant pel fet que
la bona gestió de l’energia en els edificis
pot reduir tant l’import de les factures
energètiques com els danys al medi
ambient. A més, molts problemes
d’energia estan relacionats amb
problemes de servei. La localització
d’aquestos problemes pot millorar la
qualitat del l’ambient de treball,
augmentant la moral del personal i la
productivitat. Aquest tipus de millora pot
multiplicar l’estalvi d’energia deu vegades.
2.1 La gestió de l’energia és un procés continu
Hi ha casos en els quals les activitats que
consumeixen energia poden ser
planificades i implementades. Per una
banda, existeixen conceptes de
planificació global de l’energia (plans
d’acció en la gestió de l’energia), que
solen incloure les següents parts:
Objectius ben definits.
L’anàlisi de la situació actual.
L’anàlisi de les possibles mesures i
escenaris.
Definició de les accions i projectes.
Execució i avaluació.
D’altra banda, existeix la possibilitat de
l’aplicació de mesures individuals que no
estan connectades o integrades en un
ampli concepte de la planificació
energètica. La idea és identificar i
comparar les diferents mesures molt
aproximadament sense recollir un munt
de dades completes i sense el disseny
d’un pla d’acció conjunt. Una sola mesura
EYEManager Guide
10
es pot seleccionar i aplicar com un únic
projecte d’immediat.
Cal destacar que la gestió de l’energia és
un compromís a llarg termini, no només
una cosa que es porta a terme una
vegada i després es desestima. Si el
gestor d’energia ha portat a terme l’etapa
de revisió del pla d’acció adequat
aleshores ja s’ ha establert un pla de
millora continua. Hi ha una necessitat
important de millora contínua.
D’acord amb el programa ENERGY STAR,
iniciat per l’Agència de Protecció
Ambiental (EPA) dels Estats Units, per a la
creació d’una gestió correcta de l’energia
del programa s’han de seguir 7 passos:
PAS 1 - Comprometre’s a la millora
contínua: l’element bàsic de l’èxit en la
gestió de l’energia és el compromís. Les
organitzacions agafen el compromís
d’assignar el personal i els fons
necessaris per a aconseguir la millora
contínua.
PAS 2 – Avaluar el rendiment: és el
procés periòdic d’avaluació de la
utilització de l’energia per a les
principals instal·lacions i funcions en
l’organització, a més de l’establiment
d’un mètode per a mesurar l’eficiència
dels resultats dels futurs esforços.
PAS 3 - Fixar els objectius: els
objectius ben fixats guien diàriament la
presa de decisions i són la base per al
seguiment i mesura dels progressos. La
comunicació i la publicació dels objectius
pot motivar al personal de per a donar
suport als esforços de gestió de l’energia
realitzats per l’organització.
PAS 4 - Crear el Pla d’Acció: Un pla
d’acció detallat s’ha d’utilitzar per a
garantir un procés sistemàtic d’aplicació
de mesures d’eficiència energètica. El
pla d’acció és actualitzat periòdicament,
en la majoria dels casos, anualment, a fi
de reflectir els èxits recents, els canvis
en el rendiment, i els canvis de
prioritats.
PAS 5 - Aplicar el Pla d’Acció.
PAS 6 - Avaluar el progrés: Avaluació
dels progressos incloent una revisió
formal de les dades del consum
energètic i de les activitats portades a
terme com a part del pla d’acció
comparant els resultats amb els
objectius.
PAS 7 - Reconeixement dels èxits:
Proporcionar i sol·licitar el
reconeixement de l’acompliment dels
objectius en gestió energètica és un pas
per mantenir l’impuls i el suport per al
programa.
EYEManager Guide
11
2.2 Plans d’acció de gestió de l’energia
Un pla d’acció de gestió de l’energia ha de
contenir, com a mínim, els següents
components:
1. Objectius ben definits.
2. Gestió de la informació.
3. Requeriments de recursos externs i
interns.
4. Criteris d’inversió financera.
5. Pla d’activitats.
6. Monitorització i control del consum
d’energia.
7. Contractació de personal i estructura
de la informació.
8. Desenvolupament d’un Pla de
Formació.
Molta gent pensa que un programa de
gestió de l’energia comença i acaba amb
una auditoria energètica. Això és
parcialment cert, perquè, encara que
l’auditoria és un pas clau, no és l’únic pas
en un programa d’eficiència energètica.
L’aplicació de les recomanacions d’una
auditoria energètica requereix la
persistència de la gestió durant un període
d’anys, i això donarà beneficis que
s’incrementaran cada any. A més, després
de la primera auditoria energètica que
s’ha de realitzar a les instal·lacions,
s’haurà de portar a terme un sistema de
vigilància, i s’haurien de fer auditories
més concretes al llarg del temps.
El resultat de l’auditoria energètica és un
pla d’acció detallat per a l’aplicació en el
temps de la proposta amb les mesures
d’eficiència energètica. Aquesta
planificació s’ha de fer per a cada fase
d’execució i comprèn:
els objectius i les mesures que han de
ser aplicades a cada fase
el calendari de cada fase
l’organització i el pressupost necessari
per als costos d’execució
la determinació de la forma en què la
marxa dels treballs seran supervisats
la delimitació de la de supervisió i de
mesura i/o avaluació dels resultats de
cada fase de procediment.
Per a la determinació dels objectius
energètics de cada fase deuen tindre’s en
compte els estalvis energètics esperats
com a resultat de la fase anterior. En
conseqüència, els objectius de cada fase
s’han de plantejar en relació amb
l’objectiu de consum de l’etapa anterior, i
no pel que fa a la situació energètica
inicial del lloc. Un criteri comú per a la
delimitació d’aquestos objectius és que
cada fase ha de garantir beneficis per a
l’empresa que justifiquen la inversió
EYEManager Guide
12
necessària per a l’aplicació de la mesura i
la continuació dels estalvis d’energia i pla
d’acció.
Com a conclusió, cal esmentar que, per a
l’elaboració d’un pla d’acció d’estalvi
d’energia, s’han de tenir en consideració
els següents punts:
a) l’ampliació de les mesures proposades,
com a resultats de l’auditoria energètica;
b) la combinació dels diversos projectes
d’energia adaptats, així com la seua
coordinació amb altres objectius de
l’empresa;
c) el nivell d’organització i la capacitat
tècnica de l’empresa per aplicar
cadascuna de les mesures proposades o
paquet de mesures;
d) La capacitat financera de l’empresa per
a autofinançar els costs dels projectes
d’eficiència energètica front a altres
prioritats empresarials que puguen tindre.
2.3 Control de l’energia
La utilització més eficient de l’energia es
basa en un major coneixement de l’ús de
l’energia. D’aquesta manera, és essencial
mantindre un sistema de gestió energètic
que contínuament controle, analitze,
verifique i comunique el consum, millorant
d’aquesta manera l’eficiència energètica.
És l’anomenada tasca de monitorització
de l’energia, que deu ser contínua i deu
controlar el consum d’energia i els costos.
Així mateix, ha de contemplar totes les
diferents formes d’energia utilitzades
(electricitat, petroli, calefacció, altres...).
Un llistat global del consum energètic dels
equips deu estar disponible i
contínuament actualitzat. Deu incloure
també el tipus d’equipaments, la seua
funció, l’emplaçament i la potència. Deuen
ser omplerts registres regularment
periòdics en les temporades en les quals
els equips són utilitzats. Aquestos anàlisis
poden ser complementats per un control
“in situ” de les dades si la mesura del
consum dels equips està disponible. En
edificis de mida mitjana i gran, és
aconsellable distribuir comptadors en
alguns punts de l’edifici per a obtenir
mesures parcials i aconseguir una
informació més precisa.
Les dades del control deuen ser
analitzades i s’han de realitzar i distribuir
informes entre els usuaris de l’edifici. La
informació deu ser tractada considerant el
conjunt d’objectius. Deuen ser triats els
canals de comunicació per a maximitzar la
participació organitzativa i educació sobre
l’energia.
Com a part de la gestió energètica, el
Gestor Energètic també deu comprovar
freqüentment l’estat del contracte
energètic de les instal·lacions així com
assegurar que la potència contractada
siga apropiada: ni major ni menor que la
potència necessitada. Quan més gran es
la potència contractada, més gran serà el
cost. Encara que la contractació d’energia
no proporcione un estalvi d’energia, sí que
pot proporcionar un significatiu estalvi de
costs.
EYEManager Guide
13
Hi ha diversos proveïdors d’energia al
mercat liberalitzat. En aquest context,
cada usuari deu consultar els proveïdors
per a trobar la millor proposta de
subministrament d’energia. A més, els
contractes energètics deuen ser
optimitzats d’acord al perfil de consum
energètic. Per a l’energia elèctrica,
normalment hi ha tarifes especials, per
exemple, tarifes menys cares durant la
nit. Aquestes tarifes deuen ser triades en
la mesura en que siga possible traslladar
el consum d’electricitat a la nit.
Existeixen simuladors permeten
determinar la tarifa òptima per a cada
cas.
EYEManager Guide
14
3. EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA ALS EDIFICIS
El terme “eficiència energètica” és
utilitzat comunament de forma
qualitativa, però és difícil de definir i
tindre una idea clara del concepte. Dos
conceptes de l’eficiència energètica es van
a descriure, un tècnic i un concepte més
ampli i subjectiu. Un enginyer pot definir
l’eficiència energètica en un referint-se
únicament a l’equipament mentre que una
persona dedicada al medi ambient pot
tindre una visió més amplia de l’eficiència
energètica. Economistes, polítics,
sociòlegs, etc., poden tindre un concepte
diferent de l’eficiència energètica.
Sovint, l’eficiència energètica ha sigut
usada per a descriure el que és realment
la conservació. Les persones amb una
visió social de l’eficiència energètica
poden considerar l’estalvi d’energia com
un augment de l’eficiència, mentre que les
que tenen una visió tècnica classificarien
els estalvis com una conservació més que
com un augment de l’eficiència. Per
exemple, considerar un edifici d’oficines
que tinga un cartell on estiga escrit: “Siga
més eficient: utilitze les escales
preferentment a l’ascensor!”; si les
persones fan cas al cartell i agafen les
escales en lloc de l’ascensor, es açò un
augment de l’eficiència energètica?
L’energia utilitzada es menor, però els
serveis s’han reduït.
Altre exemple: una llar on es
comprometen amb mesures d’estalvi com
afegir portes "anti-tempesta", bombetes
d’alta eficiència i aïllament d’àtics. Al
mateix temps, a l’hivern, la llar utilitza
més calefacció i deixa les llums enceses
durant períodes de temps més prolongats,
utilitzant la mateixa quantitat d’energia
que abans d’aplicar les mesures. Ha
millorat aquesta llar la seua eficiència
energètica? En un sentit estrictament
tècnic, la resposta es “sí”. La llar ha
adquirit més serveis (interior més càlid)
per a la mateixa energia d’entrada i hi ha
serveis que es tenen amb menor
intensitat d’energia (menys Watts/lumen,
menys Watts/ºC). D’acord amb un
concepte basat en els resultats,
l’eficiència energètica no es veu afectada
a menys que les temperatures siguen
menys elevades i els períodes
d’il·luminació més llargs.
En conclusió: quan s’intenta aconseguir
una definició d’eficiència energètica, pot
dir-se el següent: l’augment de l’eficiència
energètica té lloc quan qualsevol energia
d’entrada és reduïda proporcionant un
mateix servei o quan aconseguim una
millora dels serveis amb una mateixa
energia subministrada.
L’eficiència energètica, (des d’un punt de
vista més subjectiu) és l’estalvi
EYEManager Guide
15
aconseguit de l’energia utilitzada per a
produir uns determinats serveis.
Els serveis energètics abarquen una gran
quantitat d’activitats tals com propulsar
un vehicle, alimentar una torradora,
encendre una caldera, refrigerar una
oficina o il·luminar un aparcament. Ser
eficient energèticament és proveir serveis
amb poca energia d’entrada respecte a
una quantitat estàndard d’energia
d’entrada.
3.1 Productes que utilitzen
energia
Els productes que utilitzen energia com
poden ser aparells o dispositius elèctrics o
electrònics o equips de calefacció,
representen una gran proporció del
consum de recursos naturals i energia,
tenint també significants impactes
mediambientals. En aquest context, la
Unió Europea ha publicat la Directiva
2005/32/EC per a establir uns
requeriments de disseny ecològics per als
productes que consumeixen energia.
El disseny ecològic és un enfocament
preventiu, destinat a optimitzar l’impacte
mediambiental dels productes mantenint
les seues qualitats funcionals. La Directiva
no introdueix requeriments obligatoris per
a productes específics, però defineix
condicions i criteris per establir,
requeriments relatius a les
característiques mediambientalment
rellevants dels productes i permetent
millorar-les amb rapidesa i eficiència. En
resum, aquesta Directiva promou una
millora en l’eficiència energètica dels
productes.
Els productes que utilitzen energia, en
concret, els ja venen amb una indicació i
informació estàndard sobre el seu
consum energètic mitjançant un etiquetat.
Açò va ser promogut per la Directiva
92/75/EEC. Aquestes etiquetes estan
destinades a conscienciar i informar els
clients per a prendre una decisió més
ecològica i energèticament eficient a
l’hora de comprar un electrodomèstic.
L’etiquetatge energètic proporciona
informació sobre l’impacte econòmic de la
decisió d’inversió mostrant que una
despesa més gran a l’hora de comprar un
electrodomèstic més eficient és
amortitzada al tenir un cost menor a
l’hora de pagar el consum energètic de
l’aparell durant la seua vida útil.
Quan comprem nous equips és
aconsellable triar els més eficients front
als menys eficients. Aquestos funcionaran
millor i consumiran menys energia. És
aconsellable també la substitució d’antics
equips per uns de nous amb una major
eficiència energètica però, en aquest cas,
deu ser previst un anàlisi econòmic per a
avaluar adequadament la inversió a
realitzar.
EYEManager Guide
16
L’eficiència energètica s’indica a la Unió
Europea mitjançant rangs d’energia des
del denominat A++ (el més eficient) al
G (el menys eficient). A més de la
classificació per codi de colors, a l’etiqueta
hi ha també altra informació sobre el
consum energètic de l’aparell, el consum
d’aigua o la producció de soroll. Una cosa
semblant està prevista per a l’etiquetatge
dels edificis, d’acord amb la Directiva
sobre eficiència energètica dels edificis
(EPBD – 2002/91/CE).
En les institucions públiques, les
Directives Mediambientals de
l’Administració (2004/17/EC i
2004/18/EC), addicionalment a
l’etiquetatge energètic, són també vàlides.
Aquestes directives inclouen
consideracions mediambientals en la
selecció, criteris d’adjudicació i clàusules
de contracte per a l’administració pública.
La taula següent mostra altres etiquetes
d’eficiència energètica i mediambiental
que poden ser utilitzades tant en la Unió
Europea com arreu del món:
ETIQUETAT
TIPUS D’INFORMACIÓ
PRODUCTES
WEB Energy Star
Proporciona orientació per a seleccionar equips d’oficina energèticament eficients.
Equips de refrigeració i calefacció en edificis residencials, equips d’oficina, electrònica de consum, grans electrodomèstics.
www.energystar.gov www.eu-energystar.org
Eco-label
L’etiqueta es concedeix únicament als productes amb menor impacte ambiental en una gamma de productes.
Equipament per a llits, polidores de sòls, equips electrònics, electrodomèstics, etc.
www.eco-label.com
GEEA-Label
Informació sobre aparells energèticament eficients. Esquema a escala europea sobre aparells energèticament eficients.
Electrònica de la llar, equipament d’oficina i equipaments IT amb perfils d’alta eficiència energètica.
www.efficient-appliances.org
TCO
Sistema de qualitat i etiquetat mediambiental per a equips electrònics d’oficina.
Equipament IT, ordinadors, pantalles, impressores, teclats, mobiliari d’oficina i telèfons mòbils.
www.tcodevelopment.com
EYEManager Guide
17
També, algunes utilitats web ja han sigut
creades per tal d’ajudar als consumidors a
triar els electrodomèstics energèticament
més eficients, com per exemple “Topten”
(www.topten.info). Aquesta és una
ferramenta de recerca on-line orientada
als consumidors que mostra els millors
electrodomèstics en diverses categories
de productes.
Un aspecte molt important dels productes
que utilitzen energia, especialment equips
electrònics, és que continuen utilitzant
electricitat quan està en el mode stand-
by degut als dispositius elèctrics que
contenen. En una casa, una gran quantitat
de kWh per any poden ser malbaratats pel
stand-by o d’un electrodomèstic apagat.
Els fabricants estan millorant els equips
intentant reduir aquestos consums. Per
tant, quan comprem un electrodomèstic,
les seues característiques tècniques deuen
ser analitzades per a triar aquell que tinga
un consum d’energia reduït en el mode
d’espera o stand-by (valors típics de
consum en aquest estat front a valors de
consum en funcionament, es poden trobar
a la Taula de l’annex 1).
3.2 Mesures per a la
conservació de l’energia
En els següents paràgrafs, són
presentades algunes Mesures de
Conservació de l’Energia comunament
recomanades per a edificis residencials i
de serveis.
3.2.1 Tancaments dels edificis
Els tancaments dels edificis comprenen el
sostre, les parets, el sòl, les finestres i les
portes d’un edifici. Fins i tot un edifici
construït adequadament i amb un
manteniment correcte, perdrà calor o fred
per tots aquestos components del
tancament, en un percentatge que pot
arribar al 10-15% del compte total de
combustible, com es mostra a la figura.
Aquestes són algunes de les Mesures de
Conservació de l’Energia recomanades per
a millorar el comportament tèrmic dels
tancaments dels edificis:
Aïllar el sostre de l’edifici redueix la
necessitat de calefacció en hivern i de
EYEManager Guide
18
refrigeració en estiu i fa que l’edifici
siga un lloc més confortable. La
calefacció radiant provinent d’un
sostre que no estiga aïllat fa que els
ocupants es troben incòmodes i
acaben engegant l’equip d’aire
condicionat a una temperatura més
baixa de la necessària per a
contrarestar el problema. Si l’edifici no
està aïllat al fi i al cap, l’aïllament de la
coberta o sostre es generalment més
rentable que l’aïllament del sòl o de
les parets.
Alguns edificis estan construïts sobre
llosa flotant no aïllada. En els climes
més freds, açò pot produir que els
usuaris patisquen problemes de fred
als peus. Aïllar la llosa millorarà el
confort dels ocupants però,
generalment, és menys rentable que
aïllar la coberta.
L’aïllament de les parets també
redueix la necessitat de calefacció o
refrigeració en un edifici. La
rendibilitat de aïllar les parets depèn
de l’àrea exterior de la paret, la
proporció entre l’àrea de finestres i de
paret i el tipus d’aïllament triat.
Generalment, l’aïllament de les parets
és menys rendible que l’aïllament del
sostre o el sòl.
Augment de l’ombra de finestres:
Tant persianes externes com internes
estan disponibles com a opcions
d’ombra. Les persianes externes
internes són més efectives que les per
a evitar el calor en l’edifici. Les
persianes internes permeten un poc de
control sobre la llum i la temperatura
de l’ambient per part dels ocupants.
En la part est i en l’oest, les persianes
verticals poden ser més efectives que
les persianes horitzontals, que són
més apropiades en les parets nord i
sud.
Augmentar l’aïllament de les
finestres: la capa d’aire que es troba
entre les fulles de cristall de les
finestres actua com a aïllament. Per
tant, una capa addicional de vidre
disminueix les necessitats de
calefacció quan fa fred a l’exterior i les
necessitats de fred quan el temps és
calorós. Aquesta intervenció és cara i
pot ser no siga rendible com una
mesura de conservació de l’energia.
Augmentar l’aïllament de marcs i
contorns: el calor pot ser transmès
EYEManager Guide
19
cap a fora o cap a dins de l’edifici per
els marcs de les finestres. Els marcs
d’alumini amb trencament de pont
tèrmic contenen una capa d’aïllament
entre la capa interior i exterior de
l’alumini i condueixen menys calor que
els marcs d’alumini estàndard. La
fusta és menys conductora que
l’alumini. Encara que la substitució
siga cara, és important considerar el
material quan instal·lem noves
finestres.
• Instal·lar una superfície de reflexió
de llum: és una superfície horitzontal
situada en la part superior de les
finestres. Aquesta superfície serveix
per a dos propòsits: fer ombra als
usuaris que estan a prop de les
finestres i distribuir la llum del dia als
ocupants de la sala. La llum és
reflectida des de la superfície de
reflexió dins del sostre i així per tota
l’oficina. Instal·lar aquest dispositiu
suposa una modificació cara i produeix
estalvis importants només si existeixen
controls automàtics d’il·luminació
artificial.
• Canviar el color de la coberta: Les
cobertes amb colors més obscurs
absorbeixen més calor del sol mentre
que les cobertes més clares reflexen
més llum, deixant l’edifici més fresc.
Mantindre fora el calor és
particularment important en els edificis
d’oficina.
• Canviar el color de les parets: Les
parets exteriors pintades amb color
més clars reflexaran més llum solar
que les pintades en color més obscur i
poden reduir el calor absorbit per
l’edifici. Les parets interiors més clares
també aconsegueixen tindre les àrees
de treball més il·luminades.
3.2.2 Calefacció y refrigeració.
Encara que un edifici pot ser calefactat
i/o refrigerat fins un nivell confortable,
això no significa que siga climatitzat
eficientment. Alguns sistemes de
calefacció, ventilació i aire condicionat
(HVAC – Heating Ventilating Air
Conditioning) poden ser utilitzats als
edificis. Calderes, equips compactes de
calefacció, calefactors individuals, forns o
sistemes de calefacció urbans són alguns
exemples d’aquestos sistemes. En
conseqüència, un gran nombre de
mesures poden ser considerades per a
millorar la seua funció energètica. Alguns
d’ells s’anomenen més avall.
Cabal del sistema
Les reixes del sistema d’aire poden ser
col·locades o ajustades de manera que
no s’aconsegueix una distribució
efectiva de l’aire en les zones
ocupades. Pot ser senzill un ajust o re
EYEManager Guide
20
col·locació d’una reixa addicional
per a millorar-ho.
Llevar els impediments al flux
d’aire: un bloqueig parcial o complet
es pot desenvolupar dins d’un
conducte d’aire, a causa de
l’acumulació de pols i la brutícia o
l’obstrucció d’un objecte sòlid (a
vegades els usuaris col·loquen cartró o
draps per a modificar la distribució de
l’aire als seus propis gustos). Aquest
resultat és un sistema que no funciona
com deuria, amb una reducció en
l’eficiència energètica.
Neteja de filtres: els filtres d’aire es
fan servir per treure les partícules de
pols i els contaminants que entren en
l’edifici o que es poden propagar per
tot l’edifici. Aquestos han de ser
netejats amb regularitat. Si no es fa,
l’excés de partícules atrapades en el
filtre reduirà el cabal i causarà una
reducció de l’eficiència del ventilador.
Ús del sistema
Instal·lació de controls
optimitzats, que puguen apagar i
encendre els sistemes de tal manera
que l’edifici es mantinga a una
temperatura de referència. El sistema
de control memoritza la temperatura
de l’aire interior i exterior i determina
quan de temps haurà d’estar
escalfant-se o refrigerant-se l’edifici,
alternant els modes de calefacció o
climatització i encenent i apagant
l’equip en els moments adequats.
Reduir les hores de funcionament:
açò és simplement programar el
temporitzador per a restringir les
hores d’operació dels sistemes. Si la
temperatura augmenta o disminueix
lleugerament al final del període
d’ocupació no és un problema i
s’aconsegueix un estalvi energètic
important, particularment en estiu i en
hivern.
Reduir l’acció fora de l’horari d’ús:
Reduint la temperatura de referència
de calefacció i augmentant el de la
refrigeració per al període fora de
l’horari d’utilització, l’energia
consumida pel sistema serà reduïda
considerablement.
Reduir l’àrea de climatització fora
de l’horari habitual: els
requeriments fora de l’horari habitual
d’utilització del sistema
de climatització potser siga només
necessari per a una part de l’edifici. És
millor tindre l’opció d’aïllar una part
del sistema, que es serviria per sí sola
durant les hores d’operació.
Planta de refrigeració
S’aconseguirien importants estalvis
energètics al substituir les
refrigeradores existents amb
unitats de refrigeració actualitzades
i/o apropiades.
Major ajust dels equips a la
càrrega: el perfil de càrrega de la
instal·lació deu ajustant-se a la
refrigeradora més apropiada per a
optimitzar l’eficiència energètica.
Ajust correcte de la seqüència de
control de la refrigeradora: és
EYEManager Guide
21
important per a una operació eficient
del sistema, especialment on hi ha
més d’una refrigeradora. Torre de refrigeració els ventiladors
de velocitat variable poden ser
controlats per reduir el consum
d’energia. Condensador d’aigua: es pot
utilitzar per recuperar la calor per a
l’escalfament d’aigua calenta sanitària
(ACS) i calefacció. Compressor refrigerador: Depenent
de la mida i el tipus d’instal·lació més
eficient, determinar el tipus de
compressor que s’han d’utilitzar. Reemplaçar les torres de
refrigeració: les torres de refrigeració
existents poden ser ineficients en el
seu funcionament. La substitució pot
suposar un estalvi d’energia amb
noves unitats. El sistema de control d’aigua freda
i els punts de referència de
condensació d’aigua: poden ser
ajustats per satisfer millor la demanda
de càrrega, a fi d’aconseguir la millora
de l’eficiència energètica.
Planta de calefacció
Es poden aconseguir estalvis
importants d’energia pel
reemplaçament de la caldera
existent per altre model més
actualitzat i adequat.
Ajust al perfil de càrrega:
L’eficiència energètica pot ser
optimitzada ajustant la mida i el
nombre de calderes operatives per a
una càrrega donada.
Ajustar correctament la seqüència
de control de les calderes, d’acord
amb les variacions de la càrrega de
calefacció, serà important per a
l’operació eficient del sistema de
calefacció.
Ajustar els punts d’aigua calenta:
Els punts de referència del sistema de
control de la calefacció poden ser
ajustats per satisfer millor la demanda
de càrrega, a fi d’aconseguir major
eficiència energètica global.
Sensors de control: els controls de
la caldera automàtica poden variar el
tir forçat del ventilador d’acord amb
l’excés d’aire percebut al canó de la
caldera. Aquestos avanços milloren
l’eficiència de la caldera.
Circulació d’aigua calenta i freda
Descentralitzar la producció
d’aigua calenta o freda: Una
instal·lació de caldera o refrigeradora
centralitzada pot comportar extensions
llargues de conductes, donat lloc a
grans pèrdues d’energia. Es pot
aconseguir més eficiència energètica
utilitzant un nombre major de
refrigeradores/calderes de menor
capacitat tèrmica i ubicant-les més a
prop de les càrregues tèrmiques.
Centralitzar la producció d’aigua
calenta/freda: On hi ha un nombre
de refrigeradores/calderes més
menudes que estan relativament
juntes, i depenent del perfil de
càrregues tèrmiques a satisfer, els
EYEManager Guide
22
estalvis d’energia són possibles
utilitzant una unitat centralitzada de
caldera/refrigeradora. S’aconseguirà
un abaratiment dels costos de
manteniment.
Controladors de motors de
velocitat variable: l’ús de
controladors de motors de velocitat
variable per a les bombes de circulació
d’aigua freda/calenta pot millorar en
gran mesura l’eficiència energètica de
la instal·lació.
Volum de circulació reduït: És
possible que estiga circulant una
quantitat d’aigua gelada/calenta més
gran de la necessària al sistema. Un
balanç del sistema podria permetre
reduir el cabal.
Reduir la capacitat de la bomba per
a satisfer l’estalvi d’energia. També
pot aconseguir-se una vida més llarga
de la bomba.
Modulació de temperatura de
circulació per satisfer la demanda:
pot ser possible una reducció de la
temperatura d’operació amb el
conseqüent estalvi en calor perdut per
el transport a les canonades.
Reduir les hores de circulació:
Alguns sistemes estan en
funcionament més temps del
necessari. Reduint les hores d’operació
de la bomba, el consum d’energia pot
ser reduït.
Millorar l’aïllament dels tubs: si
l’aïllament dels tubs està en mal estat
o reparació o si no és un aïllament
suficientment gros, serà beneficiós
canviar l’aïllament per un nou, reduint
la despesa d’energia.
Millorar l’aïllament de les vàlvules:
l’aïllament de les vàlvules es deteriora
amb el temps. Reemplaçant l’aïllament
per altre tipus d’aïllament més flexible
les pèrdues de dels vàlvules seran
menors.
Reduir la longitud de les
conduccions: la capacitat de la
bomba a l’igual que les pèrdues a les
conduccions tenen a veure amb la
longitud de canonada que ha de
recórrer el fluid. És possible
redireccionar les canonades de tal
manera que la seua longitud siga
menor.
Planta general
Canviar la bomba/el motor de la
bomba: l’equipament que s’apropa al
final de la seua vida útil no funciona
eficientment. Substituint l’equipament
es millorarà l’eficiència global i els
estalvis d’energia i s’aconseguirà una
reducció del cost de manteniment.
Ajustar a la càrrega: quan s’instal·la
algun element de la planta, és
EYEManager Guide
23
important que estiga dimensionada
d’acord amb la demanda. Reduint la
capacitat de l’equipament per a
ajustar-se a la demanda, l’eficiència
unitària serà major, permetent estalvis
i un augment de la vida útil.
Instal·lar un cicle econòmic: un
cicle econòmic permet a l’aire ser
recirculat durant els períodes en que
l’aire fred no es necessita. Els resultats
seran reduccions en calefacció o
refrigeració innecessària de l’aire que
ve de l’exterior amb el conseqüent
estalvi energètic.
On l’aire no pot ser recirculat, un
equip de recuperació entàlpica
aire-aire permetrà la transferència de
calor entre el flux de aire de
descàrrega l’exterior i el d’entrada a
la instal·lació. El resultat serà la
reducció de
escalfaments/refredaments
innecessaris i el conseqüent estalvi
d’energia.
Instal·lació frigorífica de
recuperació de calor: aquest utilitza
la calor expulsada normalment a
l’atmosfera per la refrigeració per
preescalfar l’aigua per a calefacció o
aigua calenta sanitària. El resultat
global és un estalvi d’energia.
3.2.3 Aigua calenta sanitària
L’aigua calenta sanitària (A.C.S.) pot ser
produïda mitjançant l’ús de calderes,
sistemes d’energia solar o calefacció
urbana (district heating). Es triarà entre
ells depenent de la disponibilitat dels
recursos, els requeriments de la demanda
i les consideracions econòmiques i de
seguretat. Hi ha quatre formes bàsiques
per limitar la factura de l’aigual calenta:
utilitzar menys aigua calenta, regular bé
el termòstat, aïllar el sistema tèrmic o
comprar un model nou, més eficient.
Mesures simples que poden ajudar-nos a
abastir-nos d’aigual calenta amb una
energia menor son:
Reduir la temperatura
d’emmagatzematge: si la
temperatura d’emmagatzematge de
l’aigua calenta és més gran de la
necessària, disminuint eixa
temperatura reduirem les pèrdues de
calor i, per tant, d’energia. La
temperatura no es pot reduir per baix
dels 60ºC perquè és possible que la
bactèria Legionella (causant de la
Malaltia del Legionari) prolifere.
Reduir la temperatura de
circulació de l’ACS: si la temperatura
de la distribució d’aigua calenta és
més elevada del necessari, disminuir-
la reduiria també la pèrdua de calor
per la distribució per canonades. En
tot cas, la temperatura de distribució
no deu ser mai menor de 55ºC.
EYEManager Guide
24
Reduir el flux de les aixetes: A
l’instal·lar un dispositiu reductor de
flux aigües amunt de les aixetes, l’ús
d’aigua calenta pot ser reduït
significativament, sense afectar a
l’usuari.
Reduir el flux de dutxa: A l’instal·lar
un dispositiu reductor de flux abans de
l’eixida d’aigua de la dutxa, o per la
substitució d’un mànec amb airejador,
l’ús de l’aigua calenta pot ser reduït
significativament, sense que això
afecte a l’usuari.
Descentralitzar la producció
d’ACS: la generació d’aigua calenta
centralitzada a les instal·lacions pot
suposar extenses xarxes de canonades
que donen lloc a l’augment de grans
pèrdues de calor. Una major eficiència
energètica es pot aconseguir utilitzant
certa quantitat de generadors d’aigua
calenta més menuts ubicats més a
prop del punts de consum.
Centralitzar la producció: on hi ha
una quantitat de generadors d’aigua
calenta menuts que estan relativament
prop, i depenent del perfil de càrrega
tèrmica, és possible augmentar
l’eficiència energètica fent una
centralització de la generació d’aigua
calenta sanitària.
Coordinació de l’ACS/producció
d’aigua calenta de servei: l’aigua
calenta pot ser utilitzada per a un
nombre variat de propòsits dins d’un
edifici. Coordinant l’utilització de
l’aigua calenta per als diferents usos i
horaris, és possible reduir els
requeriments d’emmagatzematge o la
màxima demanda simultània. Açò pot
conduir a una reducció en el
dimensionament de la planta d’ACS
amb la conseqüent reducció en el cost
global d’energia.
3.2.4 Il·luminació
L’ il·luminació dels edificis necessita
energia i inversió econòmica, no sols pel
consum d’electricitat sinó també pel
manteniment del sistema d’il·luminació.
L’estalvi d’energia pot aconseguir-se
mitjançant la combinació entre diferents
tipus de làmpades amb l’aparellatge
específic (tals com lluminàries i balasts) i
la forma en que els sistemes d’enllumenat
s’apliquen en l’ús diari. L’eficiència de la
il·luminació pot ser millorada tenint en
compte les mesures que es presenten a
continuació:
Disseny de la il·luminació.
La superfície reflectant de les
lluminàries ha d’estar neta. Netejar les
lluminàries no estalvia energia però
obtindrem un nivell més alt
d’il·luminació amb el mateix consum.
Canvi de les bombetes per altres
d’alta eficiència: els tubs mono-
fòsfor estàndard de 26 mm son un
10% més eficients que els seus
predecessors de 38 mm. Aquest tipus
de bombetes son 4 vegades més
eficient que les bombetes
incandescents equivalents en nivell
lumínic.
EYEManager Guide
25
On els nivells d’il·luminació excedeixen
els estàndards o són pobres front a les
necessitats dels usuaris, (veure Annex
2), és possible estalviar energia
retirant làmpades innecessàries i
etiquetant els suports de les
làmpades com a tals.
Substitució selectiva de tubs, per
exemple, substitució dels tubs
fluorescents monofòsfor amb baixos
nivells d’il·luminació per tubs
fluorescents trifòsfor que proporcionen
més llum.
Instal·lació d’autotransformadors
els quals proporcionen un mètode
alternatiu per a reduir l’energia
utilitzada així com la llum d’una
instal·lació. Els autotransformadors
actuen reduint el voltatge en els
circuits elèctrics, disminuint així en
nivell d’il·luminació i l’ús d’energia.
Substituint els difusors millorem
l’eficiència si va acompanyat d’una
reducció en el nombre de tubs.
Reduir el nombre de làmpades pot
solucionar problemes de
sobreil·luminació, millorant el confort i
l’eficiència energètica. Redistribuir les
làmpades tenint en compte les àrees
de treball pot reduir el nombre de
làmpades necessàries, evitar reflexos i
millorar el nivell d’il·luminació.
Substituint dels balasts als tubs
fluorescents podem aconseguir
estalvis energètics.
És més rendible en alguns casos
reparar les antigues làmpades que
substituir-les. La substitució pot ser
més rendible depenent del tipus de
làmpada.
Control de la il·luminació
Apagada de les llums pels
ocupants: la manera més efectiva
d’assegurar que les llums estan
apagades és assignar una persona en
una àrea de treball que siga
responsable per a comprovar que les
llums estan apagades en acabar la
jornada.
Apagada de les llums pel personal
de la neteja, manteniment i
seguretat: han d’encendre i apagar
les llums progressivament a mesura
que es van revisant cada àrea.
Millorar la separació de zones
1. Adequació a l’ús: Tenint només un
interruptor per a controlar les
llums d’una planta completa és
molt ineficient, especialment en
hores on una o dos persones
poden estar en la planta. Adequant
els interruptors de manera que
permeten la separació de zones de
EYEManager Guide
26
manera individual és molt més
eficient.
2. Aprofitar la llum del dia: Adequar
l’agrupació de les llums amb els
interruptors de manera que es
puga deixar les llums apagades a
les zones que puguen aprofitar la
llum natural i enceses en les zones
on la llum natural no arriba
3. Millorar l’accessibilitat: canviant i
etiquetant els interruptors per a
fer-los més accessibles ens
conduiran cap a actituds d’estalvi
energètic.
Millorar el manteniment dels
controladors: el control automàtic de
la llum és eficient només en el cas de
que estiga regulat adequadament.
L’experiència ens mostra que
normalment existeixen anomalies en
aquest tipus de control. És important
revisar regularment el sistema per
assegurar que treballe correctament.
Sistemes automàtics per al control
de l’ocupació utilitzen sensors de
moviment per a encendre i apagar les
llums. Introduint aquest tipus de
control pot de vegades conduir cap a
un estalvi energètic al reduir les hores
d’utilització. Es necessita manteniment
per a assegurar que els controls
treballen per a satisfer les necessitats
dels usuaris.
Els controls de la llum del dia poden
conservar l’energia reduint les hores
d’utilització. Sistemes de control
automàtic contenen sensors de llum
que apaguen algunes o totes les llums
d’una àrea quan el nivell de
il·luminació és suficient. Si les llums
poden regular-se amb balastos
electrònics, aquestes poden ser
regulades en funció de la il·luminació
en cada moment. És preferible utilitzar
un sistema variable continu que un
sistema on/off per a ajustar els nivells
d’il·luminació.
3.2.5. Electrodomèstics
Les llavadores i secadores utilitzen
electricitat en un tambor rotatiu, per a fer
circular i calfar l’aigua i per a calfar l’aire.
Per a millorar l’eficiència energètica es
poden utilitzar els següents consells:
Posar les llavadores i secadores en
llocs ventilats;
Ajustar el volum de la roba a la
capacitat dels equips;
Netejar els filtres i els distribuïdors de
detergent;
Separar la roba segons el color,
materials i brutícia; ús de programes
que utilitzen baixes temperatures i
opcions eco per a roba poc bruta;
Elegir llavadores que tinguen funció de
pesat i que automàticament ajusten
les necessitats d’aigua;
Evitar programes de pre-llavat;
EYEManager Guide
27
Ús de l’opció de centrifugat en
llavadores en lloc d’utilitzar secadores;
Secar la roba si és possible a
l’exterior;
Quan s’utilitze la secadora, separar els
teixits fins dels grossos i no mesclar
roba humida amb roba parcialment
seca;
Si la secadora té un tub d’escapament
de vapor, mantenir-lo el més curt
possible per a augmentar l’eficiència;
Si la secadora té un controlador
d’humitat, utitza’l per a que es
desconnecte quan la roba estiga seca.
En el cas dels rentaplats el major
consum d’electricitat és degut al
calfament d’aire i aigua. L’eficiència
energètica es pot millorar:
Ajustant la càrrega a la capacitat de
l’equip;
Netejant els filtres regularment;
Llevant l’excés de menjar utilitzant
aigua o paper de cuina;
Elegint programes curts i l’opció eco
per a estalviar energia.
Frigorífics i congeladors utilitzen
electricitat per a produir fred. Unes
mesures simples poden ajudar a estalviar
energia:
Aquestos equips prenen calor des de
l’interior del sistema i l’alliberen fora.
Quan més calent està l’aire al voltant
de l’equipament, menys eficient serà.
És per això que hi ha que elegir
l’emplaçament correcte.
Verificar la temperatura per tal
d’evitar que es refrigere per baix de la
temperatura recomanada:
incrementant la temperatura de
refrigeració 1ºC pot reduir el consum
un 2%. Les temperatures
recomanades són de 3ºC a 5ºC, i per
a congeladors -15ºC.
Assegurar-se de que les portes no
estiguen obertes més temps del
necessari: introduir i traure els
aliments el més ràpid possible.
Considerar gelar més que refrigerar:
alguns productes romandran frescos
només amb un poc de fred.
Monitoritzar el control dels paràmetres
periòdicament per a assegurar que
estan a nivells òptims.
Mantindre els condensadors externs
nets i lliures de bloqueig.
Descongelar els evaporadors
regularment.
Assegurar un correcte aïllament
substituint el material aïllant quan siga
necessari.
Seguir les instruccions del fabricant
per a un correcte manteniment.
EYEManager Guide
28
Mantenir els aliments en espais secs:
l’intercanvi d’aigua entre aliments i
aire consumeix energia.
Evitar introduir aliments calents.
Apagar els frigorífics quan no són
necessaris, especialment en vacances.
No omplir massa els frigorífics,
permetent la circulació d’aire.
Els aliments deuen ser agrupats
d’acord amb les necessitats de fred (el
lloc més gelat en un frigorífic és el
més pròxim al congelador).
Els forns i les cuines utilitzen energia per
a produir calor per a cuinar el menjar. El
calor es pot generar per resistències
elèctriques, combustió de gasos, o per
radiació (microones). Alguns consells per
estalviar energia:
Precuinar al forn menys temps del
recomanat;
Utilitzar la llum i el temporitzador
evitant obrir el forn;
Utilitzar el ventilador, per a una millor
circulació del calor;
Apagar el forn 15 minuts abans
d’acabar de cuinar utilitzant el calor
romanent;
Fer ús de recipients de ceràmica,
vidre, retenen més calor;
Utilitzar el microones, és més eficient;
Netejar el forn i les cuines
regularment.
En tot cas, i en relació al tipus
d’electrodomèstics és important elegir
equips considerant l’eficiència energètica
(amb ajuda de l’etiquetatge energètic).
Actualment el mercat ofereix molts
productes amb alta eficiència energètica
(apartat 3.1). A més, s’ha de tenir en
compte la capacitat adequada.
3.2.6. Equipament d’oficina
A l’oficina generalment trobem
ordinadors, monitors, fax, fotocopiadores,
impressores, telèfons, mòdems, etc.
Encara que a llarg termini poden
estalviar-se costos adquirint equips d’alta
eficiència energètica, alguns consells són:
Apagar els equips per la nit: és una
mesura simple que pot significar
estalvi energètic. Els ordinadors
consumeixen de 100W a 150W, i a les
oficines i escoles hi ha molts. S’ha
d’assignar responsabilitats individuals
per a que els usuaris apaguen els
equips mitjançant campanyes.
EYEManager Guide
29
Apagar l’equipament quan no està en
ús: animar al personal per a que
apaguen els equips i les estacions de
treball abans d’anar a dinar o durant
les reunions. Apagar el botó de mode
en espera (o stand-by). Si el període
es curt podem apagar el monitor,
reduint així més de la meitat del
consum.
Activar les opcions Energy Star: els
equips més moderns inclouen opcions
d’estalvi energètic baix el programa
Energy Star, però normalment han de
ser activades.
3.2.7. Sistemes d’energies
renovables
Hi han moltes opcions per a utilitzar
energies renovables als edificis, des de
llums d’exterior solars fins produir
electricitat amb panells fotovoltaics.
Consells sobre energies renovables
Un edifici nou proporciona la millor
oportunitat per a orientar el seu
disseny per a aprofitar els rajos del
sol. Un edifici orientat adequadament
aprofita el sol de manera que redueix
les despeses en climatització al reduir
les necessitats de calefacció i d’aire
condicionat.
Molts consumidors de la Unió Europea
compren electricitat produïda per
energies renovables com la solar,
eòlica, hidràulica, biomassa i
geotèrmica, anomenada “energia
verda”. És una bona opció pera
utilitzar energia renovable sense
invertir en equipament ni
manteniment.
Un ús molt comú per a l’energia solar
és l’escalfament d’aigua. Els sistemes
solars tèrmics són respectuosos amb
el medi ambient (durant un període de
20 anys, un panell solar pot evitar
més de 50 tones d’emissions de CO2) i
pot instal·lar-se en qualsevol terrat. A
més, si disposem d’una piscina,
l’energia solar pot ser una alternativa
per a reduir els costos de calfar
l’aigua.
Consells a llarg termini
Si l’edifici ha sigut dissenyat el més
energèticament eficient possible i
tenim grans despeses a la factura
elèctrica quan disposem de molta
raciació solar caldria estudiar la
EYEManager Guide
30
instal·lació de panells solars
fotovoltaics. Existeixen opcions al
mercat que les integren a la coberta.
Hi han altres sistemes que exploten
les energies renovables locals, com la
biomassa per a calfar edificis (cremant
llenya o pellets), bombes
geotèrmiques que s’utilitzen per a
calefacció i refrigeració.
La decisió de la instal·lació d’aquestos
sistemes dependrà de la viabilitat
econòmica.
3.3 Comportaments d’estalvi
d’energia A l’intentar crear models
mediambientalment més sostenibles i així
els edificis energèticament més eficients,
els arquitectes i els enginyers han
entropessat en un problema que no està
completament resolt: l’ús que fan els
usuaris dels edificis. De fet, els
dissenyadors han trobat maneres de fer
els sistemes de refredament i de
calefacció més eficients que mai,
principalment utilitzant tècniques tant
noves tecnologies com convencionals,
com ara ventilació natural. Però els nous
reptes van associats a canviar el
comportament dels usuaris.
Com a consumidors d’energia, no
consumim directament el gas o
l’electricitat, sinó els serveis que aquestes
fonts d’energia proporcionen. En la major
part del temps, l’ús d’energia a casa, a
l’escola, a l’oficina… no és directament
visible i els comportaments dels
consumidors d’energia es basen en
rutines i hàbits. Els ordinadors moltes
vegades es queden encesos inclús quan
eixim a dinar, les llums es queden
enceses encara que no hi ha ningú, les
televisions es queden en mode d’espera o
stand-by, etc. Tot això, sense pensar en
cóm es realitzen aquestes accions, d’on ve
l’energia o quines són les conseqüències
ambientals.
Aquesta sèrie de comportaments és difícil
de canviar, en part perquè depenen de les
característiques de l’edifici i dels equips
que consumeixen energia, però per
damunt de tot perquè són influenciats per
factors, com ara els nostres valors i
actituds, comportaments d’altra gent,
l’entorn cultural en el què vivim, i els
diversos incentius i dificultats
econòmiques. El comportament pot, no
obstant això, ser influenciat i ha canviat
en alguns casos ràpidament.
En el context de l’energia sostenible, el
canvi d’hàbits es pot classificar en dos
categories àmplies:
Canvis en els hàbits de consum.
Canvis en el comportament rutinari.
L’ús més comú del “canvi d’hàbits” es
refereix al canvi en el comportament
EYEManager Guide
31
rutinari. En altres paraules, algú que
realment canvia el que fa diàriament. De
totes maneres, en el cas de l’ús de
l’energia, adquirir hàbits és molt
important.
Canvi d’hàbits
Compre l’opció amb baixes
emissions de carboni: aquestes
compres es produeixen generalment
per la necessitat de substituir algun
equip, per exemple quan una llavadora
es trenca, o una bombeta ja no
funciona. Són compres que no es
realitzen freqüentment, i requerixen
només una modificació en el
comportament (és a dir un canvi en la
decisió de la compra a favor dels
aparells més eficients).
Canvie la manera de comprar:
algunes compres no es realitzen per la
necessitat de substitució, per exemple,
quan parlem de l’aïllament d’una
paret. Es tracta essencialment d’una
qüestió de mentalitat i requereix que
els usuaris facen alguna cosa que no
és realment necessària.
Canvis al comportament rutinari
Simples canvis de rutina: alguns
canvis a la nostra rutina són
relativament simples i fàcils
d’executar, per exemple la
commutació de les llums i apagar el
stand-by o mode d’espera.
Canvis de comportament cap a una
manera completament nova: altres
canvis de rutina requereix un canvi
complet en comportament, per
exemple, utilitzar un ventilador de
sostre en compte d’un aire
condicionat.
Diversos estudis han analitzat l’impacte
de l’aplicació d’aquestes mesures en el
consum energètic, com ara la influència
l’ús de factures energètiques més
freqüents i detallades, bonificacions
econòmiques, així com les campanyes
d’estalvi energètic com Veïns pel clima
www.energyneighbourhoods.eu, que ha
sigut una competició d’estalvi energètic
entre els ciutadans. Algunes d’aquestes
intervencions han donat lloc a
considerables estalvis de l’energia. Per
exemple, els estudis que es basen en
l’observació sobre l’ús d’energia
demostren un mitjana del 5%-15%
d’estalvi en un futur pròxim, mentre que
les competicions entre veïns demostren
que els estalvis poden ser encara majors.
EYEManager Guide
32
Els canvis més fonamentals en el
comportament dels usuaris dels edificis
probablement que va més enllà de l’ús
d’energia a la llar, a l’escola i a l’oficina.
També cal considerar l’ús del transport,
del fem que generem i de l’aigua que
consumim - que tenen en última
instància impactes en l’energia i en el
clima. No obstant això, l’estratègia més
important per a formar el comportament
del consumidor energètic és l’educació.
És essencial proporcionar a tots els
usuaris la informació i educació
apropiades dels comportaments en l’ús
d’energia i en eficiència energètica per a
aconseguir en un futur pròxim importants
estalvis d’energia. Aquesta educació s’ha
de començar a l’edat escolar.
EYEManager Guide
33
4. AUDITORIA ENERGÈTICA
Una auditoria energètica és el terme
general utilitzat per al procediment
sistemàtic que té com a objectiu l'obtenció
d’un coneixement adequat del consum
d’energia d’un edifici o d’una planta
industrial. Pretén identificar i estimar les
oportunitats d’estalvi energètic que siguen
econòmicament rendibles. Les auditories
energètiques són essencials per a la
posada en pràctica de les mesures
d’estalvi energètic i per a assegurar els
objectius de la Gestió energètica.
En una auditoria energètica:
L’objectiu principal és aconseguir un
estalvi de l’energia;
Poden haver altres aspectes a
considerar (com per exemple altres
qüestions tècniques o l’aspecte
mediambiental) però l'interès principal
està en del consum d’energia i les
possibilitats d’estalvi.
El treball pot cobrir tots els aspectes que tinguen relació amb el consum d’energia o només d’alguns aspectes (per exemple la revisió de l’equipament) o d’una zona.
El terme “auditoria energètica” pot tindre
diversos significats depenent del país i
dels subministradors d’energia. Es pot
anomenar d’altres maneres, com
inspecció energètica, assessorament,
etc.), però l’activitat és la mateixa. És
important notar que l’auditoria energètica
no és una activitat contínua però ha de
ser repetida periòdicament.
4.1 Tipus d’auditoria energètica
Les auditories energètiques als edificis
poden tractar-se des d’una simple visita
de les instal·lacions fins un anàlisi molt
detallat utilitzant inclús ferramentes que
ens proporcionen dades de consum en
cada moment. Generalment, quatre tipus
d’intervencions d’energia poden ser
distingides i es descriuen breument a
continuació.
4.1.1 Visita auditoria
Aquest tipus d’auditoria consisteix en una
visita curta a les instal·lacions per a les
accions simples i barates que ens poden
proporcionar un estalvi energètic i
econòmic immediats. Alguns enginyers es
refereixen aquest tipus d’accions com
mesures de funcionament i
manteniment (com per exemple,
optimitzant les temperatures dels aparells
de climatització, substituir finestres
deteriorades, aïllar les conduccions
d’aigua calenta o ajustar el rati gasoil-aire
de la caldera).
EYEManager Guide
34
4.1.2 Anàlisi de costos
El propòsit principal d’aquest tipus
d’auditoria és analitzar amb detall els
costos d’explotació de les instal·lacions.
Per a això s’avaluen els consums durant
diversos anys i s’identifiquen els models
d’ús d’energia: la demanda màxima, dels
efectes de l’oratge i el potencial d’estalvi
energètic. Per a realitzar aquest anàlisi, es
recomana que la conducta de l’auditor
realitze una visita per a conèixer bé els
sistemes d’energia.
És important que l’auditor entenga
clarament l’estructura dels consums
energètics del sistema de tarifes per
diverses raons:
Per a comprovar les potències de la
instal·lació i assegurar que no existeix
cap error en calculant les factures
elèctriques. El sistema tarifari per a les
instal·lacions comercials i industrials
pot ser molt complexa amb tarifes per
trams, que depenen del consum
energètic i amb penalitzacions pel
factor de potència (energia reactiva).
Per a determinar els costos més
significatius en les factures. Per
exemple, la demanda màxima pot
significar una part significativa dels
costos. Es poden aplicar mesures per a
suavitzar els pics de consum.
Per a identificar amb facilitat si es poden
obtindre beneficis canviant de tarifa o
comprant un combustible més barat,
reduint així els costos d’explotació de la
instal·lació. Aquest anàlisi pot significar
una reducció important a la facturació
energètica per a l’ús general,
especialment amb la liberalització del
mercat energètic.
D’altra banda, l’auditor pot determinar
independentment de si la facilitat és
vàlida per als projectes de la modificació
de l’energia analitzant les dades per a ús
general. De fet, l’ús d’energia de la
facilitat pot ser normalitzat i comparat als
índexs (per exemple, l’ús d’energia per la
unitat de superfície coberta - per als
edificis).
4.1.3 Auditoria energètica
estàndard
Les auditories energètiques estàndards
proporcionen un ampli anàlisi dels
sistemes d’energia de les instal·lacions. A
més de les activitats descrites per al tipus
d’auditoria dels apartats anteriors
(Auditoria visita i Anàlisi de costos),
l’auditoria energètica estàndard inclou el
desenvolupament una guia per a l’ús
d’energia de les instal·lacions, l’avaluació
dels estalvis d’energia i la rendibilitat de
mesures estalvis d’energia seleccionades.
Els passos a seguir per l’auditoria
energètica estàndard són semblants als
de l’auditoria energètica detallada que es
descriu en la secció següent.
Normalment s’utilitzen ferramentes
simples per a desenvolupar models
energètics i per a prevenir estalvis
EYEManager Guide
35
energètics que permeten una conservació
de l’energia. Entre estes ferramentes es
troben els mètodes basats en els grau-
dia, i els models de regressió. A més, es
realitza un anàlisi de l’amortització de les
inversions per a determinar la rendibilitat
de les mesures a aplicar.
4.1.4 Auditoria energètica
detallada
Aquest tipus d’auditoria és la més
completa de totes però requereix molt de
treball. Específicament, l’auditoria
energètica detallada (o diagnosi) inclou
l’ús d’instruments per a mesurar l’ús
d’energia global de l’edifici i/o d’algunes
parts del sistema energètic (per exemple:
il·luminació, equipament d’oficina,
sistemes de climatització, etc.). A més,
existeixen programes informàtics per a la
simulació de les intervencions que
permeten avaluar i recomanar les
modificacions a realitzar, requerint un alt
nivell de coneixement en la matèria.
En l’auditoria energètica detallada
generalment es realitza un estudi
econòmic més rigorós de les mesures de
l’estalvi d’energia. La rendibilitat de les
modificacions de l’energia es pot calcular
basant-se en l’anàlisi del cicle de vida,
més que calculant de període simple de
retorn. L’anàlisi del cicle de vida considera
un nombre de paràmetres econòmics com
ara interès, inflació, i imposicions fiscals.
4.2 Inspecció energètica
Les inspeccions sobre l’ús d’energia són
una part de l’auditoria i avaluen els fluxos
d’energia a les instal·lacions, identificar el
malbaratament de l’energia i plantegen
recomanacions en la gestió d’energia
futura de la instal·lació. Les inspeccions
sobre l’energia, a excepció d’exàmens
específicament apuntats, cobreixen tots
els aspectes referents al consum
d’energia. Açò implicarà exàmens
detallats de:
La gestió i operació d’una instal·lació o
d’una organització: determinar qui és
el responsable dels aspectes
energètics; l’ús dels espais i edificis;
els sistemes mecànics i elèctrics; el
nombre i tipus d’usuaris, i la manera
d’ocupar edificis i espais; les
condicions ambientals (temperatura de
l’aire, humitat, nivells d’il·luminació,
etc.); i el mode d’operació dels equips
(descripció del tipus de tecnologies,
dels equips i serveis utilitzats,
documentació tècnica disponible);
El subministrament d’energia de les
instal·lacions: llistat del tipus de fonts
d’energia i del seu origen;
L’ús de l’energia de les instal·lacions:
llista dels majors consumidors
d’electricitat i combustible; quantitat
consumida; projectes realitzats i
planificats per a millorar l’eficiència
energètica i protecció ambiental;
El tipus de construcció.
EYEManager Guide
36
Dins d’una organització la política de la
gerència pot tindre una gran influència en
el consum d’energia. És molt important
determinar l’estructura organitzativa i les
grans línies a seguir en el tema energètic.
El manteniment pot tindre una gran
influència en els consums, així que és
important establir la periodicitat i els
procediments de manteniment, i
identificar noves mesures en el
manteniment dels equips que podrien
millorar l’eficiència energètica.
També és important identificar els
subministradors energètics, els contractes
i les tarifes. Açò permetrà optimitzar els
costos. Altres aspectes a tindre en compte
durant aquesta fase inclouen l’anàlisi de
projectes i informes anteriors sobre el
tema, l’ús d’energies renovables, opinions
dels usuaris de l’edifici i confort de
l’edifici.
4.3 Recollida de dades
La precisió de l’auditoria energètica depén
de la qualitat de la recollida de dades. Per
a això han d’establir-se procediments
apropiats. Si s’utilitzen massa poques
dades, els anàlisis seran insuficients. Al
contrari, si s’arreplega una quantitat
excessiva de dades, el procediment
d’anàlisi serà més difícil. En alguns casos,
les dades d’algunes fonts poden ser
incompatibles, fent les comparacions molt
difícils. A més, poden ocórrer errors quan
les lectures no es registren bé o quan els
comptadors no estan ajustats
correctament.
4.3.1 Dades de factures
La recollida de les dades de factures
implica la recopilació de les factures dels
anys anteriors tant d’electricitat com de
combustible, l’extracció de la seua
informació i la introducció de dades en un
ordinador. El procediment requereix
generalment un anàlisi mínim de 12
mesos, 36 mesos seria ideal. És important
enfocar les dates de la auditoria tenint en
compte les dates de consum i no en dates
de facturació.
El contingut de les factures
d’electricitat pot variar depenent del
país (per exemple, en alguns països el
compte de l’electricitat inclou també un
impost respecte al servei de la TV
pública). Generalment les dades factura
elèctrica són mensuals i contenen la
informació següent:
1) les dates del període de facturació;
2) les lectures actuals i anteriors del
comptador (i en el seu defecte l’estimació
del consum), amb la quantitat d’energia
EYEManager Guide
37
subministrada (en KWh); es pot distingir
en horaris (diürn, nocturn);
3) les tarifes del consum energètic
(c€/kWh) i el cost del mateix; aquestes
poden ser diferents depenent de l’horari;
4) la tarifa per a la potència contractada o
càrrega màxima de la demanda (c€/kW) i
el seu cost;
5) l'IVA, junt amb el cost total degut.
Una factura del gas natural inclou el
següent:
1) La data de les lectures dels
comptadors,
2) Les lectures actuals i anteriors dels
comptadors (i en el seu defecte
l’estimació del consum), amb la
quantitat de gas subministrat (en m3
o en kWh);
3) el preu de l’energia (en c€/kWh);
4) una quantitat mensual fixa;
5) l'IVA carregat, junt amb el cost total;
6) el poder calorífic del gas (en kWh/m3).
Els combustibles sòlids i/o líquids es
facturen generalment per pes o volum
subministrat. No obstant això,
especialment per als combustibles sòlids,
és necessari saber alguns paràmetres com
el valor calorífic, la humitat, el contingut
en cendra, i les substàncies volàtils.
Aquestes dades es poden obtindre del
subministrador de combustible.
En molts països, especialment en el centre
i nord d'Europa, els edificis de les ciutats
utilitzen el calor produït en plantes de
calefacció centrals (district heating). El
calor es subministra generalment a mitja
o alta pressió i és transferit als edificis per
mitjà de bescanviadors de calor.
El consum d’energia tèrmica es registra
mitjançant comptadors de calor, que
registra el flux d’aigua i la temperatura
d’entrada i d’eixida, determinant l’energia
consumida. L’exactitud dels comptadors
de calor depén de les variacions en la
temperatura i el flux.
4.3.2 Dades dels comptadors
Els comptadors proporcionen dades útils
del consum energètic. No obstant això,
poden ocórrer diversos problemes i reduir
l’exactitud de les dades, com ara, els
oblits o pèrdues de les lectures, canvis en
els comptadors, o avaries en el
comptador. Per tant, les lectures del
comptador han de ser revisades
periòdicament.
Per exemple, ha de ser comprovat:
que el nombre de dígits siga correcte;
que les lectures actuals siguen més
altes que les anteriors;
que les lectures estiguen dins del
consum d’energia previst;
la data de les lectures del comptador.
EYEManager Guide
38
La lectura manual del comptador és un
procés que empra temps i que eleva la
probabilitat d’errors. Els nous sistemes de
mesura proporcionen una alternativa
excel·lent, ja que poden ser connectats
amb les unitats de la recollida de dades,
però aquesta opció no és sempre possible.
En situacions on les mesures no
proporcionen la suficient informació sobre
el consum d’energia, pot ser necessari
instal·lar un subcomptador addicional.
Encara que els subcomptadors
proporcionen dades detallades i exactes,
la instal·lació d'estos equips pot ser
costosa i incòmoda.
Durant una visita, es poden utilitzar
unitats de mesura mòbils per a
determinar la influència de certs
paràmetres sobre el consum energètic
com ara temperatura de l’aire interior, el
nivell d’il·luminació, i l’ús d’energia
elèctrica. Quan es necessiten dades a llarg
termini s’utilitzen sensors (de
temperatura, cabal, nivell lumínic,
voltatge, etc.) connectats a un sistema
d’adquisició de dades. Aquestes es poden
emmagatzemar i ser accessibles
remotament. A més, últimament
s’utilitzen tècniques no intrusives (fent ús
d’aparells de mesura que no necessiten
alterar la instal·lació), les quals faciliten
molt el treball.
4.4 Anàlisi de dades
Un de les principals objectius de
l’auditoria energètica és l’establiment
d’unes guies d’ús d’energia tenint en
compte un consum de referència o
consum específic individual dels aparells.
Amb l’ús d’aquestos estàndards, es pot
estimar el consum d’energia abans i
després de l’aplicació de les mesures
d’estalvi d’energia. Una anàlisi d’aquestes
dades és important per a identificar
tendències i potencials de millora.
4.4.1 Consum d’energia
L’anàlisi més simple que es pot realitzar
és el càlcul del percentatge de la reducció
del consum energètic i del cost anual. Açò
permet tindre una visió general de
l’eficiència energètica de l’edifici. Inclou:
Conversió del consum d’energia usant
factors de conversió aprovats
nacionalment (Tep)
utilitzar indicadors d’eficiència
energètica de l’edifici (KWh./m2/any);
Percentatge de la reducció del consum
total i el cost de cada tipus d’energia, i
el càlcul del cost unitari de cadascuna
(€/Tep);
Elaboració de taules que mostren el
consum d’energia anual, l’estalvi
energètic, i els costos associats;
EYEManager Guide
39
Elaboració de gràfics que mostren
l’energia i els costos de cada tipus
d’energia;
Quan disposem de dades
històriques de l’energia, comparar els
consums per a identificar tendències.
El consum d’energia es pot convertir
també (amb un factor de conversió
apropiat segons el mix energètic de cada
país), a emissions de diòxid de carboni
(en tones de CO2/any). Els valors de la
conversió d’energia per a diverses formes
d’energia es presenten a l’annex 2.
4.4.2 Indicadors d’eficiència
energètica
No és una tasca simple comparar l’ús
d’energia de dos edificis. De fet, la
grandària, la localització o la funció del
mateix poden ser factors significatius al
consum energètic. Per tant, els auditors
utilitzen quocients per a comparar el
consum d’energia de diversos edificis amb
qualitats semblants. Estos quocients
generalment es calculen basant-se en les
dades de les factures o en les dades
arreplegades durant la visita de l’edifici.
Els quocients estimats es poden comparar
als quocients de referència establerts per
a edificis semblants (amb la mateixa
funcionalitat, localització, etc.) per a
determinar l’eficiència energètica de
l’edifici.
Els quocients s’utilitzen típicament per
diverses raons:
Per a detectar alts consums d’energia i
determinar si una auditoria energètica
seria beneficiosa;
Per a determinar si s’ha aconseguit
l’objectiu d’eficiència energètica. Si no,
es pot estimar la magnitud de la
reducció.
Per a estimar els costos en calefacció,
electricitat i aigua dels nous edificis.
Per a supervisar l’evolució del consum
de l’energia als edificis i estimar
l’eficiència i les millores realitzades per
l’auditoria.
Un quocient és un indicador econòmic o
tècnic que es calcula amb una fracció
(amb un numerador i un denominador).
Diversos tipus de numeradors i de
denominadors es poden utilitzar per a
definir un quocient.
Les quantitats d’energia s’utilitzen
típicament per al numerador:
El valor d’ús mes general és l’energia
consumida en KWh. Per a diferenciar
entre els diferents tipus de
subministraments d’energia
(electricitat, gas, gasoil, etc.), s’ha de
triar una referència, bé energia
primària expressada en Tep, o energia
final expressada en KWh (per exemple
calor útil).
Un valor monetari (euros per
exemple) per a visualitzar les
despeses d’energia. Aquest valor pot
dependre de diversos paràmetres
econòmics, com ara la taxa d'inflació
del país.
EYEManager Guide
40
Demanda energètica (potència, en
kW).
Per a l’anàlisi d’energia, els denominadors
més sovint usats són:
Unitats de producció (especialment
per a les instal·lacions industrials).
Superfície en m2 o espai en m3
(utilitzat per exemple per a la
climatització d’oficines).
Nombre d’usuaris (en els edificis
d’oficines, les escoles, els hotels, els
teatres, instal·lacions esportives, etc.).
Graus-dia (amb 20°C generalment
com a temperatura de base).
Necessitats teòriques, per a
comparar-les amb el consum d’energia
real.
4.4.3 Gràfics temporals d’energia
El processament de totes les dades
seleccionades durant la primera fase de
l’auditoria energètica permet una anàlisi
preliminar del consum d’energia. Així,
podem obtindre un gràfic amb els
consums històrics i estacionals. Utilitzant
les primeres dades recollides, és possible
representar el consum d’energia versus
temps (mesos, anys).
Un gràfic temporal del consum energètic
és una representació gràfica de l’energia
consumida d’una determinada font
d’energia durant un període de temps
específic. Es construeix utilitzant les dades
de les lectures dels comptadors d’energia
(electricitat, gasoil, gas, etc.). Aquest
tipus de gràfic ens proporciona una
informació directa i permet una primera
valoració sobre els modes de consum
d’energia cada hora, dia, mes o estació.
Monthly Electrical Energy Use
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov Dec
Month
Ener
gy U
se (M
Wh)
-5
0
5
10
15
20
25
30
Mon
thly
Ave
rage
Out
door
Te
mpe
ratu
re (°
C)
MWh 93 DB 5(°C)
Es poden construir els gràfics següents:
Gràfics de consum d’electricitat sobre
una base horària i/o diària;
Gràfics de temps de consum de
combustible sobre una base diària.
Encara que l’objectiu de l’auditoria és
localitzar el màxim potencial d’estalvi
energètic de l’edifici resulta molt útil la
construcció d’un gràfic temporal (diari o
mensual) del percentatge de càrrega.
Aquest coeficient es defineix com el
quocient entre la potència utilitzada i el
pic màxim de potència.
4.4.4 Balanços energètics
El flux d’energia en un edifici, des de la
seua distribució interna al seu ús final es
pot analitzar fàcilment amb l’ajuda d’un
diagrama de Sankey. En aquest tipus de
diagrames es representen
quantitativament els fluxos d’energia, les
aportacions, les conversions, l’energia útil
en cada sistema i les pèrdues d’energia,
segons les dades existents de comptes i
EYEManager Guide
41
de factures d’energia, de càlculs i de les
mesures realitzades.
La representació dels fluxos d’energia
amb l’ajuda dels diagrames de Sankey
ajuda visualment a localitzar els
consumidors d’energia més crítics de
l’edifici, i al mateix temps, a identificar les
pèrdues d’energia. Aquest sistema permet
una avaluació més completa, així com una
millor previsió de les mesures d’estalvi
d’energia proposades.
El diagrama de Sankey del quadro 4.1
representa el flux d’energia primària
utilitzada per a la calfar l’espai i l’aigua en
una casa. El gasoil s’utilitza per a calfar
l’aigua i per a calefacció, mentre que
l’electricitat s’utilitza per a calfar l’espai
que no està cobert pel sistema de gasoil.
Hi ha també un bescanviador de calor que
recupera el calor de la circulació de l’aire
calent.
En els diagrames de Sankey del quadre
4.2 es mostren els fluxos d’energia en un
espai climatitzat, durant els períodes de
calefacció i aire condicionat
respectivament.
Figura 4.1.: Fluxes d’energia per a calefacció i producció d’aigua calenta sanitària a un
edifici domèstic.
EYEManager Guide
42
Figura 4.2.: Diagrama de Sankey dels fluxos d’energia en un espai climatitzat per a
períodes de calor i fred.
4.5 Elaboració del Pla d’Estalvi
Energètic
El procediment de l’auditoria energètica
condueix a una determinació final del
potencial dels estalvis d’energia, amb l’ús
de les mesures apropiades i accions
barates i simples que no necessiten
inversions econòmiques rellevants. A més,
porta a una determinació del potencial
d’estalvi d’energia en àrees específiques i
sistemes, per a l’anàlisi addicional en una
etapa següent, pels especialistes o pel
personal de l’administració dels edificis,
sempre que siga factible.
Aquestes accions d’estalvi energètic es
poden classificar en tres grups segons el
potencial d’estalvi per a l’edifici particular
(gran, mitjà, baix). Açò implica identificar
quantificar costos energètics i plantejar
les mesures que ofereixen els estalvis
més grans. Altres aspectes com la
realització del calendari per a la posada en
pràctica de les intervencions, la inversió
requerida i el període d’amortització són
aspectes crucials per a la presa de
decisions.
L’energia es pot estalviar sovint sense cap
inversió costosa, simplement millorant
procediments de manteniment i seguint
bones pràctiques. De fet, moltes
oportunitats en la gestió de l’energia
consisteixen en l’aplicació de mesures de
baix cost o sense cost:
Canvi de la tarifa de l’energia;
Canvi d’horari en les activitats de
producció per a aprofitar tarifes més
barates;
Ajustar els controls existents de la
planta de manera que l’operació es
EYEManager Guide
43
realitze d’acord amb els requeriments
de l’edifici;
Implementar polítiques d’estalvi
energètic en les que el personal estiga
animat i implicat per evitar el
malbaratament de l’energia;
Inversió en aparells barats com
termòstats i temporitzadors.
4.6 Anàlisi econòmica dels
Projectes de Millora Energètica
El pas següent consisteix en una anàlisi
econòmica apropiada de les mesures de
l’estalvi identificades. Aquesta informació
és extremadament valuosa per a
determinar la viabilitat econòmica de les
mesures. La tècnica més simple que es
pot utilitzar per a valorar una mesura és
el càlcul de l’amortització.
El període d’amortització es pot definir
com el període de temps que es necessita
per a que els estalvis econòmics que
comporta la mesura igualen a la inversió.
Una vegada finalitzat el període
d’amortització, el capital del projecte
haurà sigut recuperat i qualsevol estalvi
addicional aconseguit es pot considerar
com un estalvis net. Com més curt siga el
període d’amortització, més atractiu és el
projecte. Es pot calcular:
ASCCPB =
On PB és el Període d’Amortització (Pay
Back) en anys, CC és el Cost de Capital
(Capital Cost) de la mesura en €, i AS és
l'Estalvi Anual (Anual Saving) aconseguit
en €.
Si el període de d’amortització és menor
que la vida útil del projecte N (el PB<N),
el projecte és econòmicament viable. Per
tant, els valors acceptables per als
períodes de d’amortització són
notablement més curts que la vida útil del
projecte. La taula següent resumeix les
tasques generals i els resultats respectius
que es poden aconseguir durant aquesta
fase.
4.7 Redacció d’informes i
comunicació dels resultats
El resultat principal d’una p auditoria
energètica és la producció d’informes de
la gestió d’energia. Aquestos informes
realitzen un paper vital de comunicar amb
la major eficàcia la informació clau als
caps d’àrea, així com als usuaris de tots
els edificis. Per tant han de ser adaptats
per a les diverses necessitats dels lectors.
Els informes han de ser simple i han de
destacar les àrees en les quals hi haja
malbaratament de l'energia. El llenguatge
ha de ser simple però exacte, i l'informe
ha de ser estructurat correctament. Els
informes han de ser publicats regularment
per a poder identificar ràpidament les
pràctiques malbaratadores i que no
romanguen durant molt de temps.
De fet, és molt important identificar els
usuaris de l’edifici i comunicar-los els
resultats de la auditoria, així com
implicar-los en la posada en pràctica de
EYEManager Guide
44
les mesures d’estalvi. Hi ha un nombre de
tècniques d’informació que poden ser
utilitzades per a facilitar la comunicació
objectiva amb el públic, incloent les taules
i els gràfics. Un informe d’auditoria pot
incloure:
Una descripció de la instal·lació,
incloent plànols, detalls de
construcció, hores d’operació,
inventari dels equips i qualsevol
material i fluxos de producte
rellevants;
Una descripció de les diverses tarifes o
contractes utilitzats per a ús general;
Una presentació de totes les dades
d’energia recopilades, junt amb les
anàlisis rellevants;
Un comunicat detallat de les
oportunitats en gestió energètica, junt
amb el suport dels càlculs de l’anàlisi
de costos i beneficis;
Un pla d’actuació de gestió de
l'energia per a l’operació futura de
l’edifici, que pot incloure un horari de
la posada en pràctica de les mesures i
un programa per a la monitorització i
supervisió de la instal·lació.
Aquestos informes d’auditoria es poden
complementar amb altres ferramentes de
comunicació, com les presentacions, els
butlletins de notícies, els seminaris o els
vídeos per a promoure una implicació més
forta dels usuaris i, per tant, promoure
una posada en pràctica més eficaç de les
mesures d’estalvi energètic. Una proposta
del que ha d’incloure un informe
d’auditoria es troba a la taula 4.1.
Taula 4.1: Contingut típic d’un informe d’auditoria de l'energia
Portada Informe d’auditoria energètica, edifici i localització,
persones i dates de creació.
Contingut L’índex també es pot integrar en la portada.
Introducció Es poden realitzar els comentaris principals del procediment de l’auditoria.
Resum dels resultats principals
Dades importants i resultats, mesures seleccionades, notes de seguiment, comentaris.
Recopilació de dades Recopilació de dades d’acord a un Format d’auditoria Energètica utilitzat.
Resultats de l’inventaria
Avaluació de les dades.
Selecció de mesures d’estalvi energètic
Mesures de millora.
Proposta de procediments
Càlcul de l’estalvi econòmic, selecció de mesures. Paral·lelament: monitorització de les dades de consum, objectius.
Annexes Taules utilitzades, notes, altres dades recopilades, factures energètiques, etc.
EYEManager Guide
45
5. MILLOR PRÀCTICA
5.1 Procediment pas a pas per
a una auditoria energètica
estàndard
Per a realitzar una auditoria energètica,
normalment es realitzen diverses tasques
depenent del tipus d’auditoria, de la
grandària i la funció de l’edifici. Algunes
de les tasques poden repetir-se, ser
reduïdes, o ser eliminades basant-se en
els resultats d’altres tasques. Per tant,
l’execució d’una auditoria energètica no
és un procés lineal, és un procediment
iteratiu. De tota manera, es pot utilitzar
un procediment general per a la majoria
dels edificis, i es descriu en els paràgrafs
següents. Aquest és el procediment
recomanat per a ser seguit en la
realització d’auditories EYEManager.
Pas 1: Anàlisi de dades de l’edifici i
de les instal·lacions
El propòsit principal d’aquest pas és
avaluar les característiques dels sistemes
d’energia i dels patrons de l’ús d’energia
de l’edifici. Les característiques de l’edifici
es poden arreplegar dels esquemes
mecànics, elèctrics i arquitectònics o
establint reunions amb els operadors de
l’edifici. Els patrons de l’ús d’energia es
poden obtindre d’una compilació de
factures de diversos anys. L’anàlisi de la
variació històrica les factures per a un ús
general permet que l’auditor determine si
hi han variabilitats estacionals i anuals
sobre l’ús de l'energia. Aquestes dades es
poden recuperar amb l’ajuda de la
col·lecció de dades del qüestionari (el
Formulari de Recopilació de Dades de
l’auditoria Energètica).
Algunes de les tasques que han de ser
realitzades en aquest pas (junt amb els
resultats clau esperats de cada tasca)
són:
Arreplegar almenys tres anys de
dades del consum energètic (per a
identificar un patró històric de l’ús
d’energia).
Identificar els tipus del combustible
utilitzats (determinar el tipus de
combustible que explica l’ús d’energia
més gran).
Determinar els patrons de l’ús de
combustible pel tipus del combustible
(identificar la demanda per a l'energia
màxima pel tipus del combustible).
Entendre l’estructura per a l’ús
general de la tarifa (les tarifes de
l'energia i de demanda) (avaluar si
l’edifici es penalitza per la demanda
màxima i si es pot comprar un
combustible més barat).
Analitzar l’efecte de les dades
climàtiques sobre el consum de
combustible.
Realitzar un anàlisi del consum
energètic tenint en compte el tipus, la
forma i grandària de l’edifici. Es pot
incloure l’estudi de l’ús d’energia per
unitat d’àrea (comparant-los amb
índexs de referència).
EYEManager Guide
46
Pas 2: Visita
En aquest pas s’han d’identificar les
mesures potencials d’estalvi energètic.
Els resultats d’aquest pas són importants
ja que determinen si l’edifici admet
intervencions en l’àmbit energètic. Els
resultats s’han de recollir en una taula o
format específic. Algunes de les tasques
que s’han de realitzar en aquest pas són:
Identificar les preocupacions i les
necessitats del client.
Comprovar el funcionament i els
procediments de manteniment
actuals.
Determinar les condicions més
importants del funcionament existents
de l’equip i de l’ús d’energia
(il·luminació, sistemes de
climatització, motors, etc.).
Estimar l’ocupació, els equips, i la
il·luminació (densitat de l’ús d’energia
i les hores d’operació).
Pas 3: Guies per a l’ús d’energia
El propòsit principal d’aquest pas és
desenvolupar un model que represente
l’ús d’energia existent i les condicions de
funcionament per a l’edifici. Aquest
model serà utilitzat com a referència per
a estimar els estalvis d’energia degut a
les mesures seleccionades. Les tasques
principals que s’han de realitzar en
aquest pas són:
Obtindre i repassar els esquemes
arquitectònics, mecànics, elèctrics, i
de control.
Examinar, provar, i avaluar els equips
de l’edifici per a conèixer la potència,
l’eficiència energètica i la durabilitat.
Obtindre tota l’ocupació i l’horari de
funcionament per a l’equip (incloent
il·luminació i sistemes de
climatització).
Desenvolupar una guia per a l’ús
d’energia de l’edifici.
Calibrar la guia utilitzant dades de
mesura.
Pas 4: Avaluació de les mesures dels
estalvi energètic
En aquest pas, es determina una llista de
mesures econòmicament rendibles amb
el suport de l’anàlisi econòmica realitzat
en base a les inversions i als estalvis
d’energia i anàlisi econòmica. Es
recomanen les tasques següents:
Elaborar una llista de les mesures
d’estalvi (usant la informació
arreplegada en la visita).
Determinar els estalvis d’energia de
les diferents mesures coneixent l’ús
d’energia (pas 3).
Estimar la inversió inicial requerida
per a executar les mesures de
l’estalvi d’energia.
Avaluar la rendibilitat de cada mesura
de l’estalvi d’energia usant un mètode
d’anàlisi econòmica.
EYEManager Guide
47
El procediment de l’auditoria energètica
es completa amb la presentació de totes
les possibilitats estalvis d’energia amb un
informe tècnic-econòmic resumit,
compost per l’auditoria energètica i
presentat a l’encarregat de l’edifici. La
taula 5.1 ens mostra un resum del
procediment de l’auditoria energètica
recomanat per a edificis comercials i
residencials. L’auditoria energètica es
realitza per separat per als sistemes
tèrmics i elèctrics.
EYEManager Guide
48
FASE SISTEMA TÈRMIC SISTEMA ELÈCTRIC
ANÀLISI DE DADES
Perfil d’ús d’energia tèrmica de l’edifici.
Ús d’energia tèrmica per unitat d’àrea (o per estudiant en el cas de les escoles)
Distribució de l’ús de l’energia tèrmica (calefacció, ACS, procés, etc.)
Tipus de combustible.
Efecte del clima sobre l’ús de l’energia tèrmica.
Estructura de l’edifici.
Perfil d’ús d’energia elèctrica de l’edifici.
Ús d’energia elèctrica per unitat d’àrea (o per estudiant per a escoles, llit als hotels).
Distribució de l’ús de l’energia elèctrica (refredament, il·luminació, equips, ventiladors, etc.).
Efecte del clima sobre l’ús de l’energia elèctrica.
Estructura de tarifes (consum, potència, factor de potència, etc.)
VISITA
Materials de construcció (tipus i gruix de la resistència tèrmica).
Tipus del sistema de la climatització.
Sistema d’ACS.
Ús de l’aigua calenta / vapor per a la calefacció, aire condicionat, ACS i usos específics (hospitals, piscines, etc.).
Tipus del sistema de climatització.
Tipus i densitat de la il·luminació.
Tipus i densitat de l’equip.
Ús d’energia per a la calefacció, aire condicionat, il·luminació, equipament, etc.
GUIA PER A L’ÚS DE L’ENERGIA
Repassar els esquemes arquitectònics, mecànics, i de control.
Desenvolupar una guia que siga el model a seguir per a l’ús d’energia (utilitzant mètodes des de simples a més detallats).
Calibració del model (amb les dades de mesura).
Repassar els esquemes arquitectònics, mecànics, i de control.
Desenvolupar una guia que siga el model a seguir per a l’ús d’energia (utilitzant mètodes des de simples a més detallats).
Calibració del model (amb les dades de mesura).
MESURES D’ESTALVI ENERGÈTIC
Sistema de recuperació de calor (bescanviadors de calor)
Sistema de calefacció eficient (calderes).
Ajustos de temperatura.
Sistemes de Monitorització i control d’energia.
Canvi del sistema de climatització.
Reducció de l’ús d’ACS.
Cogeneració.
Il·luminació, equips i motors eficients.
Canvi del sistema de climatització.
Sistemes de Monitorització i control d’energia.
Ajustos de temperatura.
Sistema de refredament economitzador d’energia.
Suavització de la demanda.
Emmagatzematge d’energia tèrmica.
Cogeneració
Millora del factor de potència, reducció d’harmònics.
EYEManager Guide
49
5.2 Cas d’estudi: Escola
nàutica 5.2.1 Antecedents
Les escoles són edificis que tenen
notables consums d’energia. També
presenten problemes inusuals en termes
d’ambient intern. Tenen generalment
períodes curts d’ocupació, dies laborables
només, amb períodes de vacances llargs,
és a dir, factors que afavoreixen una
construcció lleugera i un ús de calefacció
intermitent. Moltes escoles tenen
finestres grans i amb alts requisits de
ventilació, constituint els elements ideals
per a l’aïllament i recuperació de calor.
Són responsabilitat d’una sola autoritat
en cada àrea, així que es presten a
sistemes de gestió central de l'energia
per a la supervisió i el control.
La carència de l’educació i formació
específica en el camp del l’eficiència
energètica afecta el personal tècnic en
escoles i també als directors. Aquestos de
vegades no tenen la formació necessària,
però tenen una influència important en
les actituds i en les opcions que afecten
l’eficiència energètica. Educar en les
escoles té un efecte extens ja que la
informació es difon de la classe a les llars
i a la societat en general. Açò
proporciona una plataforma perfecta per
a formar en temes d’eficiència
energètica. Com els estudiants aprenen
sobre eficiència energètica i la seua
relació en l’estalvi econòmic i en millora
ambiental comencen a veure que ells
mateix tenen la capacitat de crear el
canvi.
5.2.2 Descripció del lloc
L’escola nàutica, situada en Paço d'Arcs -
Portugal (figures 5.1 i 5.2), és una escola
pública construïda a l’any 1965.
Realment, l’escola nàutica proporciona
educació en 5 diverses àrees, 30 cursos
de l’especialització, i en total té 500
estudiants.
Figura 5.1: Vista general de l’àrea
nàutica de l’escola.
Quan aquesta escola va ser construïda,
no se li va donar importància al tema
energètic, que es nota per la tipologia del
consum d’energia. Les seues
característiques són:
Llums fluorescents i incandescents;
Finestres amb vidre simple amb un
marc de metall;
Gruix de paret alt (aprox. 0.5 m);
Escalfadors d’aigua calenta
(calderes);
Unitats d’aire condicionat a les
oficines dels professors.
Aprox. 150 ordinadors i 15
impressores;
EYEManager Guide
50
Equip elèctric i electrònic;
Simuladors i sistemes de navegació,
com ara radars.
El manteniment de l’escola és
proporcionat pel personal intern que es
dedica al manteniment dels edificis i a
altres tasques. La persona encarregada
no té cap formació específica. La gerència
dels edificis és responsabilitat del
Ministeri d’Educació.
Figura 5.2: Vista externa de l’escola
nàutica en Paço d'Arcs.
5.2.3 Descripció del treball
El propòsit de l’auditoria energètica és
identificar les oportunitats d’estalvi
d’energia entre els sistemes i
l’equipament de l’edifici. L’objectiu de
l’auditoria és identificar el cicle de vida,
les mesures d’estalvi energètic que
siguen rendibles avaluant l’eficiència total
dels sistemes dels edificis (climatització,
il·luminació, tancament) i l’eficiència dels
components individuals que comprenen
eixos sistemes (les bombes i els motors,
làmpades i balastos, les finestres).
Per a aquest cas específic, es va decidir
fer una auditoria visita que consisteix en
una inspecció visual de l’escola per a
determinar oportunitats d’estalvi
d’energia en l’operació i manteniment,
així com recopilar la informació
necessària per a fer una auditoria més
detallada. L’auditoria va ser conduïda pel
personal de qualitat i el gerent de
l’escola, i es va realitzar amb l’ajuda d’un
projecte pilot finançat per la UE,
SoustEnergy (www.soustenergy.net)
d'Interreg IIC. També va ser comprovat
el consum d’energia de l’edifici durant
l’any passat.
Per a desenvolupar l’auditoria van ser
identificades 3 fases. Primer, la
recopilació d’informació. En segon lloc, es
va realitzar l’auditoria, on es va fer un
llistat amb tots els sistemes i equips que
consumeixen energia i de quina manera
ho fan. Finalment es van determinar les
condicions òptimes de l’ús de
d’equipament i es van suggerir una sèrie
de mesures d’estalvi energètic.
Més específicament, la informació
recopilada era informació sobre l’edifici,
els seus sistemes i equips i dels
procediments d’operació i manteniment.
Les dades bàsiques sobre l’edifici, així
com la informació sobre el seu ús,
l’ocupació, el nombre de pisos, la
disposició, edat, i les hores d’operació
ens donen una idea de la complexitat de
l’edifici. Aleshores es va analitzar, planta
per planta, i sala per sala per a verificar
tota la informació preliminar de l’edifici.
EYEManager Guide
51
Es va examinar el tancament de l’edifici,
les sales, i finalment els condicions de
superfície i espai.
Després de seguir els passos abans
descrits, la fase final va ser el
suggeriment de les mesures d’estalvi
energètic utilitzant la informació
recopilada i verificada durant la visita.
Per a assegurar-se de que les dades del
consum d’energia estiguen correctes, el
control de qualitat és crític al conduir una
auditoria energètica. Les ferramentes
utilitzades per a mesurar el consum i
l’eficiència energètica en l’auditoria van
ser:
Els voltímetres, wattímetres, aparells
que mesuren el factor de potència,
comptadors d’energia, i altres equips
de medició i monitorització, per a
determinar les característiques de la
càrrega elèctrica.
Termòmetres i piròmetres superficials
per a mesurar la temperatura de
l’aire, fluids, i temperatures
superficials.
Psicròmetres i higròmetres per a
mesurar la humitat relativa.
També es van realitzar mesures
d’eficiència en la combustió també per
a determinar la composició del fum de
la caldera.
Els obstacles amb els que es van trobar
durant la posada en pràctica de
l’auditoria energètica van ser els
següents:
1. Dificultats per a determinar una data
per a tindre una reunió i començar
l’auditoria;
2. La disponibilitat del gerent de l’edifici
era molt restringida.
Com van ser superats aquestos
obstacles? Era necessari aplicar una certa
pressió al responsable de l’escola
responsable per a que obrira les portes
als sistemes de qualitat. Es va explicar
que aquest projecte pilot era un pas
important per a ajudar a l’escola a reduir
els seus costos energètics i a arribar a
ser més atractiva i còmoda per als
estudiants.
5.2.4 Resultats de l’auditoria
energètica
D’acord amb l’anàlisi de les condicions de
l’edifici, va ser possible identificar i
avaluar mesures potencials d’estalvi
energètic, per als sistemes i equips que
utilitzen energia i per a la seua operació i
manteniment. Açò inclou el càlcul dels
estalvis d’energia per a cada mesura, així
com la viabilitat financera de la millora
proposada.
El consum d’energia total a l’escola
nàutica va ser calculat com a 482.000
KWh/any (equivalent a 30.212 €/any),
segons la figura següent.
EYEManager Guide
52
Figura 5.3: El repartiment d’energia a
l’Escola Nàutica.
El gas propà és el combustible que
utilitza la caldera per a escalfar l’aigua
utilitzada per a la calefacció de l'interior
de les classes, la piscina i el gimnàs.
L’electricitat s’utilitza en diversos equips
tal i com es mostra a la figura següent.
Segons els resultats de l’auditoria, les
àrees amb el potencial d’estalvi d’energia
s’enumeren als paràgrafs següents.
Figura 5.4: Consum d’electricitat per a
l’ús final
Tancament de l’edifici: Una quantitat
significativa d’energia és perd per les
filtracions de l’aire a través del
tancament de l’edifici. La infiltració és
l’aire exterior que entra en un edifici per
les ranures i altres obertures, incloent
finestres i portes obertes. L’exfiltració és
l’aire condicionat que es perd a l’exterior
per les mateixes obertures.
L’edifici té una certa edat, així que les
filtracions d’aire (fred i/o calent) són
significatives i existeixen diversos punts
on algunes intervencions són necessàries.
Les gomes de portes i finestres s’han de
substituir per a evitar pèrdues d’energia
en aquestos punts. Les finestres amb el
vidre trencat s’han de substituir. També
és recomanat canviar les finestres amb
un simple vidre per finestres amb doble
cristall. Amb aquesta mesura s’espera
que redueixca el consum d’energia total
del 5 al 7% (24.100 a 33.740 kWh/any).
Il·luminació: la il·luminació és la part
més gran dels comptes de l’electricitat de
l’escola. Els sistemes d’il·luminació estan
compostos principalment per llums
fluorescents (90%) i incandescents
(10%). És possible comprovar que
aquesta escola va ser dissenyada només
pensant amb els costos inicials, sense
tindre en compte com anava a estar
distribuïda i sense els beneficis de la
il·luminació de baix consum. Va ser
detectat en algunes classes amb finestres
grans es malbarata energia utilitzant més
il·luminació de la necessària. Al mateix
tems, les làmpades utilitzades són
ineficients.
Segons la informació arreplegada durant
l’auditoria la taula següent ens mostra el
panorama de la il·luminació en xifres (per
EYEManager Guide
53
a calcular els costos, s’ha considerat una
tarifa elèctrica de 0.062 €/kWh).
Tubs
fluorescents
Bombetes
incandescents
Nombre 234 110
Potència
instal·lada 58 100
Potència
absorbida 17.9 13
Hores/dia 14 12
Dies/any 320 365
Consum
anual (kWh) 80192 56940
Cost anual
(€) 4971.90 3530.28
D’acord amb els càlculs, la millor solució
és fer una millora al sistema
d’il·luminació, substituint els llums
fluorescents i incandescents amb balastos
inductius per làmpades fluorescents
compactes (CFLs) amb balastos
electrònics. En alguns casos es recomana
la instal·lació de sensors de llum dins de
les aules als nivells de il·luminació
apropiats. Alguns estudis han demostrat
que la productivitat de l’estudiant
disminueix quan la il·luminació es redueix
als nivells per baix dels necessaris.
El reemplaçament dels llums fluorescents
i incandescents proposat anteriorment
per làmpades compactes fluorescents
proporcionarà uns grans estalvis. Les
làmpades proposades són:
CFLs
Nombre 234 110
Potència
instal·lada 18 12
Potència
absorbida 4.212 1.32
Hores/dia 14 12
Dies/any 320 365
Consum
anual (kWh) 18869.76 5781.6
Cost anual
(€) 1169.93 358.46
La inversió es pagarà en menys d’un any.
El reemplaçament de les peretes significa
una reducció en costos de la il·luminació
de 6974 €/any. Comparant amb el
consum d’energia total, representa el
23% (112480.64 KWh). Si el
reemplaçament dels balastos inductius
pels balastos electrònics el consum
d’energia es redueix encara més. La
inversió per a substituir el sistema
d’il·luminació a l’escola nàutica és una
mesura prioritària per a guanyar en
eficiència energètica.
Interacció humana: la gent també te
un gran efecte sobre l’eficiència en la
il·luminació. Deixant els llums encesos
quan no és necessari es malbarata molta
energia. Amb un xicotet canvi en el
comportament dels estudiants i dels
professors el consum d’energia també es
redueix. Per a això s’ha de fixar un
programa de manteniment i operació de
d’il·luminació. Amb aquesta mesura
s’espera que es redueixca el consum
d’energia total en un 1% (4820
kWh/any).
EYEManager Guide
54
Sistema de calefacció: la calefacció
dels tallers de l’escola nàutica és
proporcionada per una caldera d’aigua
calenta que utilitza el gas propà. La
funció d’aquest sistema és principalment
proporcionar aigua calenta a l’oficina del
professor, a les oficines i als banys del
gimnàs i no s’ha considerat necessari
millorar el sistema. No obstant això, un
avantatge ambiental existeix si es canvia
el combustible al gas natural.
Ordinadors i impressores: l’escola
nàutica té diverses aules i altres oficines
amb ordinadors i impressores.
Ordinadors Impressores
Nombre 150 15
Potència
instal·lada 110 100
Potència
absorbida 16.5 1.5
Hores/dia 14 14
Dies/any 365 365
Consum
anual (kWh) 84315 7665
Cost anual
(€) 5227.53 475.23
Si els aparells disposen d’opcions
d’estalvi energètic poden fer que el
monitor i el disc dur s’apaguen després
de períodes d’inactivitat. Això fa possible
un estalvi d’energia cada vegada que els
estudiants i professors no estan utilitzant
el seu ordinador.
Quan s’apaga un monitor, el seu ús
d’energia redueix a menys d'1 watt,
deixant només el disc dur consumint
energia - al voltant de 50 W. Quan el
sistema hiberna, s’apaga el disc dur i el
consum total de l’ordinador es redueix a
menys de 6 W - aproximadament el 5%
d’energia que presenta l’ordinador
funcionant completament. Utilitzant els
ordinadors en d’una manera més eficient
és possible estalviar un 15%. Açò
significa que l’escola nàutica tindrà un
avantatge econòmic de 860€ per any.
EYEManager Guide
55
BIBLIOGRAFIA
Beggs, C., 2002. Energy: Management, Supply and Conservation. Butterworth-
Heinemann, Elsevier Science.
EI-education, 2008. EI-Education guidebook on energy intelligent retrofitting. Available at
ei-education.aarch.dk, consulted on 12.12.08.
European Commission, Directorate General XII, (1995). Energy Management System.
EnerBuilding, 2008. Energy efficiency in households Guide. Enerbuilding.eu Project, May.
EU, 2008. The EU Energy Label. Available at http://www.energy.eu/#energy-focus,
consulted on 9/12/08.
EU TopTen, 2006. Available at http://www.topten.info/, consulted on 12/12/08.
GREENBUILDING, 2008. GreenBuilding Guidelines and Technical Modules. Available at
http://www.eu-greenbuilding.org, consulted on 12/12/08.
GreenLabelsPurchase, 2006. GreenLabelsPurchase: making a greener procurement with
energy labels. Available at www.greenlabelspurchase.net, consulted on 12/12/08.
ISO, 2008. Building environment design – Guidelines to assess energy efficiency of new
buildings – ISO 23045:2008. International Organization for Standardization, Switzerland.
Krarti, M., 2000. Energy Audit of Building Systems – An Engineering Approach. CRC Press.
EYEManager Guide
56
ANNEX 1
Consum energètic dels aparells elèctrics
Consum energètic dels aparells en funcionament i en mode d’espera.
Aparell Standby / Mode
d’espera (W)
En funcionament
(W)
Contestador automàtic 3 3
Ràdio despertador 2 10
Ordinador 50 270
Monitor 11 70
Ordinador portàtil 2 29
Microones 3 1500
Carregador de mòbil 1 5
Vídeo 5 19
Estèreo 12 22
Modem 14 14
DVD 7 12
Televisió 10 100
TDT 5 6
Fórmula per a estimar el consum d’energia
Es pot utilitzar aquesta fórmula per a estimar l’ús d’energia:
Watts × Hores usades al dia ÷ 1000 = Kilowatts-hora (KWh.) diari consumits
(1 kilowatt (kW) = 1.000 Watts)
Multiplicant pel nombre de dies que s’utilitza l’aparell durant l’any tindrem el consum anual. Es pot calcular el cost anual de l’ús d’un aparell multiplicant per la tarifa del kWh.
Exemples:
Ordinador personal i monitor
(270+70 Watts × 4 hores/dies × 365 dies/any) ÷ 1000 = 496.4 KWh × 8.5 c€/ KWh = 42.2 €/any
EYEManager Guide
57
ANNEX 2
NIVELLS DE D’IL·LUMINACIÓ RECOMANATS SEGONS LES FUNCIONALITATS
Funció Il·luminació
(lumen/m2=lux)
Exterior, carreteres rurals 7-12
Jardins, zones industrials 15-25
Carrers, autovies 30-50
Aparcament 50
Exterior, magatzems, rebedors,
corredors, escales. 150
Sales d’estar, menjador. 200
Sales de reunions, oficines, habitacions
d’hotels, tasques que necessiten
precisió
300
Estacions de treball, magatzems,
laboratoris 500
Aules, de dibuix, lectura, cuina, tasques
que requereixen detall 750
Aparadors a les botigues 1000 – 3000
EYEManager Guide
58
ANNEX 3
Valors d’energia i emissions de CO dels combustibles.
Combustibles per a calefacció i generació d’electricitat.
Emissions de CO2 de la
combustió
Emissions anual de CO2 per a calfar
una casa
(20.000 kWh/any) Combustible
Poder
calorífic
(MJ/kg)
Contingut
de carbó
(%)
Kg/GJ Kg/MWh kg Kg estalviats
comparant
amb fuel
Kg estalviats
comparant
amb gas
Carbó 29 75 95 345 9680 -2680 -4280
Fuel 42 85 73 264 7000 0 -1600
Gas Natural 52 73 51 185 5400 1600 0
GLP 49.7 82 60 217 6460 540 -1060
Electricitat - - 128 4601 10600 -3600 -5200
Estelles fusta
(25% HR)2
14 37.5 98 354 500 6500 4900
Pellets fusta
(10% HR)2
17 45 97 349 660 6340 4740
Biogàs 20 56 103 370 - - -
Notes:
1 Per a electricitat, el valor de CO2 emès per kWh depén del mix energètic de cada país. Per a Espanya aquest
valor és 0.40 kg de CO2 per kWh.
2 Per a la fusta, és important observar la influència de la humitat: quanta més aigua per unitat de pes tenim,
menys poder calorífic.
Combustibles per al transport
Emissions de CO2 de la
combustió Combustible
Poder
calorífic
(MJ/kg)
Densitat
(kg/m3)
Densitat
energètica
(MJ/l)
Contingut
de carbó
(%)
g/l Kg/gal g/MJ
Petroli 44 730 32 87 2328 10.6 72.8
Diesel 42.8 830 36 86 2614 11.9 72.6
LPG 50 510 25 82 1533 7.0 61.3
Bioetanol 27 789 21 52 1503 6.8 71.6
Biodiesel 37 880 33 77 2486 11.3 75.3
59
Socis del projecte
Agenzia per l'Energia e l' Ambiente della Provincia di Perugia
Energikontoret Regionförbundet Örebro
Centre for Renewable Energy Sources
Agencija za prestrukturiranje energetike, d.o.o.
International Institute for R&D in Informatics (ICI)
Noesis European Development Consulting
Agència Energètica de la Ribera
Istituto d'Istruzione Superiore 'L. DA VINCI'
Tullängsskolan Örebro
Doukas School
Šolski center Velenje – School Center Velenje
Scoala cu clasele I-VIII Nr. 45 "Titu Maiorescu"
21 General comprehensive school "Hristo Botev"
Agência Municipal de Energia de Almada
Podkarpacka Agencja Energetyczna Sp. z o.o.
PAIDEIA Foundation
