17
GUILLEM D’OCCAM I MAQUIAVEL Clàudia Codina Carla Cofiño Carla Mössinger Cristina Grané 2n de Batxillerat H 23.01.2012 Filosofia

GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

GUILLEM D’OCCAM I MAQUIAVEL

Clàudia CodinaCarla CofiñoCarla Mössinger Cristina Grané

2n de Batxillerat H 23.01.2012 Filosofia

Page 2: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

ÍNDEX

1. Fris cronològic historia de la filosofia2. Mapa conceptual de Guillem d’Occam3. Mapa conceptual de Maquiavel4. Introducció: context històric5. Biografia de Guillem d’Occam6. Biografia de Maquiavel7. Pensament de Maquiavel: el Maquiavel·lisme 7.1. L’antropologia de l’home segons Maquiavel 7.2. El model romà 7.3. La corrupció: un problema 7.4. El Príncep: una solució 7.5. Obres principals de Maquiavel8. Pensament de Guillem d’Ockham 8.1. Pensament filosòfic 8.2. Criticisme 8.3. La crítica a la Metafísica 8.4. El nominalisme 8.5. Coneixement intuïtiu. Coneixement abstractiu

8.6. Religió

9. Resum del treball10. Presentació del treball (power point)11. Fonts

Page 3: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

1. Fris cronològic de la història de la filosofia

Aquí teniu el fris de la història de la filosofia des dels inicis fins Maquiavel.

2. Mapa conceptual de Guillem d’Occam

Page 4: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

3. Mapa conceptual de Maquiavel

4. Introducció: context històric

Primerament, cal situar els dos filòsofs que estudiarem en el context històric al qual perànyen, perquè tot i ser dos filòsofs reconeguts en un període de temps molt consecutiu, les époques en les quals es troben són diferents.I

El filòsof anglès Guillem d’Occam és una de les figures més representatives l’escola franciscana de l’Escolástica tardana ( S. XIV, també anomenat “época de decadència” o segle de la “crisis de l’Escolàstica”). És un temps de renovació social, política i filosófica: vigílies d’un “renaixament”. És en aquesta época on el realisme de Duns Escot, que suposa una interpretació d'Aristòtil que no segueix les pautes traçades per Tomás d'Aquino, i el nominalisme de Guillem d'Occam resulten d'una modernitat sorprenent. Guillem d’Occam també teoritza sobre els problemes que sorgeixen entre el poder civil i el poder religiós, plantejats per una filosofia política apareguda quan l’averroisme llatí aplica els seus principis al terreny de la política. Pel que fa a Nicoló Maquiavel, aquest és considerat l’iniciador de la teoria política moderna,

Page 5: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

perquè va ser el primer a donar a conèixer la realitat social i política tal com és , i no tal com hauria de ser en funció de prèvies consideracions morals, és a dir, identifica el seu objecte propi i independent dels principis de la metafísica i la moral. Aquest naturalisme humanista es manifesta en el Príncep, com a realisme polític. En aquesta obra, de caràcter bàsicament utilitari, Maquiavel parteix de l’estudi de la realitat del seu temps i dóna un fidel reflex de les principals característiques del modern Estat burgès, basant-se en l’estudi dels mecanismes de poder realment utilitzats pels “prínceps” de la seva època. Per això, l’obra és fruit de la seva experiència política, però està dirigida pels supòsits propis del naturalisme que impregnava.

5.Biografia de Guillem d’Ockham

Nasqué a Surrey l’any 1298 i morí a Munich el 1349. Fou un filòsof i teòleg franciscà anglés, determinats corrents del pensament renaixentista. La seva intenció era principalment aconseguir la creació d’un Estat fort capaç d’unificar, sota el comandament d’un príncep, els petits estats i ciutats-estats d’Itàlia, la qual cosa pensava que s’aconseguiria sota el poder i l’acció d’un personatge excepcional, capaç d’imposar una monarquia absoluta emprada per la raó.La cruel descripció dels mecanismes reals del

poder, així com la justificació d’aquests, han convertit Maquiavel en l’exemple més clar de l’anomenat «realisme polític» i en l’exponent més conegut de l’apel·lació a la «raó d’Estat», en la que sovint s’escuda el poder polític. L’exageració del seu pensament ha originat el l’anomenat maquiavel·lisme.màxim representant d'un radical nominalisme. Va ingressà a l'ordre franciscana i estudià a Oxford, essent el seu mestre Duns Scoto. Donà lliçons sobre la Bíblia i comentà les sentències de Pere Llombard, motiu pel qual se'l acusà d'heterodòxia. Algunes de les seves sentències foren condemnades per herètiques i altres per errònies, per això va haver de marxar a Pisa on continuà discutint amb els Papes, tot i que abans de la seva mort es reconcilià amb el papat. Malgrat tot, el papa Joan XXII l'excomulgà per defensar a ultrança la pobresa franciscana. Respecte al seu pensament, es basà força en les idees d'Aristòtil.

Page 6: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

6. Biografia de Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel va néixer en un poble a prop de Florència el 3 de maig de 1469, fill de Bernardo Machiavelli, advocat i pertanyent a una branca d'una antiga família influent de Florència que amb el temps havia perdut tot el poder i empobrit. La seva mare era Bartolomea di Stefano Nelli, també de família culta i amb orígens nobiliaris però sense recursos a causa dels deutes del pare. Maquiavel va estar a càrrec d'una oficina pública entre 1494 i 1512, va ser nombrat secretari de la segona cancelleria encarregada dels Assumptes Exteriors i de la Guerra de la ciutat i per aquest motiu va realitzar importants missions diplomàtiques amb el rei de França, l’emperador Maximilià I i César Borgia, entre d’altres. La seva activitat diplomàtica va desenvolupar un

paper un paper decisiu a la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l’Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu va ser preservar la sobirania de Florència, que sempre havia estat amenaçada.El 1512 va ser empresonat durant un breu període a Florència i després va ser exiliat a San Cascanio. Quan va estar en llibertat es va dedicar a la redacció de les seves obres, i va ser aleshores quan va escriure “il principe”, la seva obra més coneguda. El 1526 Maquiavel va ocupar el càrrec de superintendent de fortificacions, gràcies a l’anomenament del Papa Clement VII. Més tard les tropes de Carles I d’Espanya van saquejar Roma i Maquiavel va patir marginació política i va ser apartat de tots els seus càrrecs.Al llarg de la seva vida va ser diplomàtic, funcionari public, filòsof polític i escriptor italià. Va morir el 21 de juny de 1527 a Florència i va ser sepultat a la Santa Creu.

7. Moviment filosòfic de Maquiavel: el Maquiavel·lisme

La base del Maquiavel·lisme és la seva teoria política segons la qual el fi justifica els mitjans, tot i que Maquiavel també considera que una política republicana ha de ser realista i que els principis morals sense una força política al darrere són inútils i corresponen a fracassos típics de “profetes desarmats”. Maquiavel inicia el pensament polític laic, en el qual inventa i elabora el realisme i pretén assolir “la verità effetuale” de les coses. Cal tenir present que va en contra de

Page 7: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

les teologies polítiques. Aquest pensament polític permet governar sense utopies estèrils i totalitarisme.Maquiavel inicia la teoria del realisme polític, que forma part del Humanisme renaixentista dins la filosofia política. Considera que l'Estat té una “raó” pròpia i uns drets que permetran obtenir un Estat de dret i els drets de l'home.Segons el seu principi, la manera de cercar la veritat és mitjançant l'experiència acompanyada de l'observació, és a dir, l'estudi intel·ligent dels fets, i per tant, no reconeix cap veritat a priori ni a cap autoritat com a criteri de veritat.Maquiavel és l'autor de la teoria de la “virtù” republicana, per la qual la virtut és la capacitat política que permet comprendre la realitat d'una manera objectiva, i per això només està a l'abast del polític capaç, aquell capaç de copsar la realitat tal com és, no només limitar-se a administrar-la. Per aquest motiu Maquiavel és reconegut, ja que defensà que no es pot actuar en política sense un estudi de la virtut política.

El que regeix les forces del món és la intel·ligència i el resultat és la ciència. L'ànima del món Maquiavèl·lic és el cervell. El món de Maquiavel és principalment humà i lògic.

Per comprendre el Maquiavel·lisme s'ha de tenir en compte que una República no és un projecte per a éssers místics sinó per a humans. Per tant, és necessària una política adient a la realitat.

7.1. L’antropologia de l’home segons Maquiavel

L'home i la política estan estretament relacionats. Segons ell, no es pot dir ni que l'home sigui bo ni que sigui dolent, sinó que és un ésser que té la capacitat de fer el millor i el pitjor; no té virtut, es mou per ambició i el desig, però aquests són febles i inconcrets. Encara que la màxima aspiració de l'home sovint és el poder, quan s'hi troba davant s'espanta i retrocedeix. Els homes no aprenen del passat i sempre lluiten per aconseguir la seguretat, ja que sense aquesta no hi pot haver República. Malgrat tot, superar la por mitjançant l'ús indiscriminat de la violència, no és excusa.En general, els humans tendeixen a buscar la tranquil·litat i el repòs.Segons Maquiavel, la societat es divideix en dos: els qui tenen i els qui no tenen, i l'enfrontament entre aquests dos grups és inevitable. És mitjançant la política que es pot controlar aquestes desavinences.La recerca de la unió política també engloba la intel·ligència pràctica, que consisteix en la capacitat de trobar el moment adient en cada acció.

Page 8: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

Així doncs, cal una política que comprengui i estudi al poble tal com és, sense idealitzar-lo ni tampoc menysprear-lo.A més a més, la religió no pot intervenir en la naturalesa humana immutable, al contrari: per governar als homes és necessari que hi hagi un legislador que sigui “savio, buono, e pottente”, que sigui capaç d’establir uns “ordini” (ordres), alhora sòlids i versàtils, perquè d’aquesta manera es canalitzin les passions humanes, per tant, que els homes no tendeixin a la lluita per aconseguir les seves aspiracions. En resum, el maquiavel·lisme no és una doctrina de la tirania, sinó una idea de la governació de l’home que no idealitza la identitat humana. L’home maquiavèl·lic és capaç del pitjor i alhora del millor, i per aquesta raó fa necessària una constant tasca d’observació i anàlisi, que és en el que consisteix l’art de la política.

7.2. El model romà

Per a Maquiavel cal conèixer el model romà perquè considera que la història és una eina de la política. Com sabem, per a ell la naturalesa humana no canvia, ni canviarà mai, per aquesta raó conèixer la història dóna una experiència i unes eines per a preveure el futur, que són bàsiques en la formació política. El fet d’escollir el model de Roma davant altres models de repúbliques de l’antiguitat és perquè considerava que aquests eren models que no varen poder resistir als canvis polítics, per manca d’adaptació. D’altra banda, Roma és el model polític perquè la seva existència va ser atzarosa i va aconseguir sobreviure, malgrat que les seves lleis no fossin perfectes, tenia una gran capacitat d’adaptació, i això és l’essència de la bona política. La reflexió de Maquiavel en centrar a Roma com a model d’Estat ve donada per tres motius:

- Roma és un Imperi que s’ha estès arreu del món, però assumint i adaptant a noves situacions l’esquema inicial republicà: demostra la importància de tenir unes bones lleis, que permetin una adaptació correcte a les noves circumstàncies.

- Roma aconseguí el seu triomf per les armes, però no el va mantenir militarment, sinó per extensió de la cultura i dotant de seguretat i confiança als seus administrats. Roma va resultar necessària mitjançant les seves lleis, comerç, etc.

- El poder de Roma es basava en què la plebs de la ciutat era forta, estava organitzada, i tenia la seva pròpia concepció dels interessos personals, que no coincidien amb els del Senat romà. Però això no suposava cap conflicte, ja que es va arribar a la compensació mútua de poders.

Page 9: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

Això exemplifica a la perfecció el significat de “realisme polític”: la resposta política a situacions en què els diversos grups tenen interessos diferents, on es dóna una sortida legal.

En aquest fragment de Discursos (I,10), Maquiavel fa explícit el seu model polític:

"Perquè en aquells governats pels bons es veurà un príncep segur en mig dels seus ciutadans segurs; ple de pau i de justícia el món: es veurà el Senat amb la seva autoritat, els magistrats amb els seus honors, els ciutadans rics gaudint de les seves riqueses, la noblesa i la virtut lloades; es veurà tota serenitat i tot bé i, d'altra banda, tota rancúnia, tota llicència, corrupció i ambició seran extingits: es veuran els temps auris en què qualsevol pot sostenir i defensar l'opinió que li plagui. Es veurà per fi triomfar el món, ple de reverència i glòria el príncep, d'amor i de seguretat els pobles". Així doncs, la finalitat d’estudiar Roma és fer que retornin els temps dels emperadors bons, de manera que els homes puguin ser feliços, que és el que un republicà patriota desitja.

7.3. La corrupció: un problema

Plató va plantejar a La República i a Les Lleis el problema de la corrupció política, perquè suposava que el destí de tot tipus de règim polític és degradar-se, perquè al cap i a la fi en el món sensible no hi ha res que sigui permanent i resisteixi als canvis. La decadència en política prové de la degradació interior per vicis o defectes que s’han anat acumulant a còpia de temps al sí del règim.Plató i Polibi són els mestres de Maquiavel a l’hora de tractar la corrupció política, el problema principal al qual s’ha d’enfrontar qualsevol República. Per a Maquiavel, la corrupció no només és l’ús de la mentida o de l’engany, també és tot allò que ja no resulta adient o convenient per a governar. Per això la corrupció és un mal que afecta a totes les Repúbliques. Malgrat tot, el millor és un règim mixt, adaptatiu, com el romà, mentre que governs que surten de greus reflexions teòriques acaben fracassant a la pràctica, ja que els humans són febles: inconstants.Com que a tots els Estats hi ha desigualtats socials i aquestes són “naturals”, inevitablement sempre i haurà corrupció. La mateixa tendència dels Estats i de les constitucions a no canviar els torna ineficaços i corruptes.Una política de llibertats que pot ser molt eficaç en un determinat context, pot resultar perfectament absurda en un altre, especialment quan els ciutadans no hi estan acostumats i busquen l’ombra paternalista d’un poder fort.

Page 10: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

7.4. El Príncep: una resposta

Des de l’època medieval i encara abans, existia una literatura anomenada “Miralls de Prínceps” que consistia en apologies de la conducta moral que suposadament hauria de seguir un príncep cristià. Aquestes proposaven una concepció normativa de la política però no eren realistes. Per aquest motiu, la novetat política del Príncep maquiavèl·lic no va ser entesa per pràcticament cap dels seus contemporanis.En aquest sentit, Maquiavel es vol situar en un altre context: no li interessa per a res la fe religiosa, tot i que la religió li sembla un invent excel·lent per a controlar les passions. També considera que els “Miralls” parteixen d’un error, que és el mètode deductiu. El príncep Maquiavèl·lic no veu maldat des del punt de vista moral, sinó des d’un punt de vista antropològic, com a expressió de la condició humana. La maldat és, simplement, un instrument que pot emprar un príncep.Per a Maquiavel, la política és un espai de necessitat on tot té les seves causes i les seves conseqüències i el principi de conservació i de supervivència de l’Estat imposa regles pròpies a l’hora d’adquirir, conservar i preservar el poder. A la política hi ha un anàlisi rigorós de la realitat i principi de càlcul. Per això, el príncep que adopti un punt de vista lògic, triomfarà. El qui no, s’esfondrarà i provocarà la seva ruïna personal i la de l’Estat.Quan es parla del Príncep maquivelià es distingeixen dos principis estrictament contradictoris que determinen la tasca del polític, són: “Fortuna i Virtù” :

· Fortuna: és l’ambició i el voler insaciable, però a primera vista també és l’atzar, l’imprevist, l’aliè a càlcul. Moltes formes de la vida humana hi estan sotmeses. No se la pot jutjar amb criteris morals perquè no és culpable de res.Són Prínceps “per Fortuna” els qui es troben amb el poder a la mà sense fer res per a merèixer-lo. Si l’Estat es governat per un Princep “per Fortuna”, anirà al fracàs total i absolut.

· Virtù: és la capacitat política i la conseqüència d’una anàlisi objectiva de la situació, que uneix força i intel·ligència. Està feta de coneixement racional dels mecanicismes del poder i de càlcul de les pròpies forces, per això, és independent de qualsevol moral. Un príncep “per Virtù” és el que es construeix a si mateix, sent capaç de resistir els cops de la Fortuna. Maquiavel diu que el Príncep “per Virtù”:

"Ha de tenir un esperit disposat a moure's segons bufi el vent i les variacions de la fortuna i a no allunyar-se del bé, si pot, però disposat també a saber entrar en el mal si es veu obligat a fer-ho". El Príncep, (18).

Page 11: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

És de la “Virtù” que neix la “Raò d’Estat”: la raó i vida privada del Príncep s’han de posar al servei de l’Estat. Maquiavel diu que els mitjans immorals han de ser perdonats al prícnep. L’Estat és obra d’art del legislador, i en conseqüència, ell hi ha de posar tots els sentits, i això inclou l’ús de la violència, només si no hi ha altre reimei, no vol dir que sigui un individu violent.En les difícils circumstàncies polítiques del seu moment, cercar un Príncep no era fer una concessió a l’absolutisme, sinó fer una demanda de socors en temps revoltats: calia buscar un governants amb prou coneixement i astúcia per a posar les bases de la llibertat, perquè aquesta es defensa amb les armes governades per la llei.

7.5. Obres principals de Maquiavel

Les Decennals, 1509.Discurs sobre la primera dècada de Tito Livi, 1513-1521.Històries florentines, 1521-1525.L'art de la guerra, 1521.La mandràgora (important obra teatral).Belfagor arxidiable, 1549 (novel·la satírica pòstuma).Ediciones en castellà:El Príncipe. Discurso sobre la primera década de Tito Livio. La mandrágora. Clicia, Vergara, Barcelona 1961.Historia de Florencia, Alfaguara, Madrid 1978.El Píincipe, Alianza, Madrid 1981.El Príncipe, Sarpe, Madrid 1983.

8. PENSAMENT DE GUILLEM D’OCKHAM

8.1. Pensament filosòficEl pensament de Guillem d’Ockham es basa en diferents conceptes, entre ells el criticisme, la raó i la fe, el voluntarisme, nominalisme, economia, aportacions físiques i científiques en general i l’anàlisi del coneixement en comparació amb els seus predecessors.

8.2. CriticismeEs considera que Guillem d’Ockham va trencar amb tots els sistemes filosòfics precedents com ara l’aristotèlic, l’agustinià, el tomista i l’escotista. El Criticisme del segle XIV era conseqüència directa del nou pensament que havia estat iniciat per a filòsofs com Aristòtil. Es considerava que ni el cristianisme ni la Bíblia tenien res a veure amb el sistema d’aquella època, que es

Page 12: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

basava en la raó i en estar al marge de la fe. Això va comportar que la idea de que la raó i la filosofia són autònomes, fós compartida i acceptada per a més gent. També cal dir, que part de la població d’aquella època va pensar que l’aristotelisme i la filosofia en general perjudicaven perillosament la fe. Aquesta actitud de desconfiança en vers la filosofia, va provocar també que la gent busqués corrents més místiques com a alternativa del corrent filosòfic. Per tant, a finals del segle XIV el pensament es caracteritza per el domini del Criticisme en la branca filosòfica i el Miticisme en la branca religiosa.

8.3. La crítica a la Metafísica Des d’un principi, Ockham es nega a admetre com a evident tot allò que no sigui adquirit en l’experiència o bé exigit necessàriament per els fets de la experiència. La aplicació radical d’aquest mateix principi, porta a criticar la metafísica racional, i al mateix temps, la teologia, la psicologia i la moral racional. Davant d’aquest rebuig de la racionalitat, Ockham proposa d’admetre com a evident no només allò que és experimentat directament, sinó també tot allò que deduïm d’una experiència viscuda. Analitzant la metafísica escolàstica, Ockham troba en cada un dels seus principis passos que segons ell no són demostratius i que per tant, són aplicacions de principis sense ser comprovats per la experiència. Aplicant aquest mateix principi, no es considera demostrable racionalment ni la existència de Déu, ni els atributs de la figura de Déu, ni la immortalitat de l’ànima, ni res d’aquest mateix tipus d’idees. La intenció conscient i decidida de Ockham és alliberar a la teologia de tot tipus d’empresonament en la metafísica, declarant que no és prou consistent.

8.4. El nominalisme: La teoria Ockhamista es basa en el Nominalisme.El nominalisme és la teoria que nega l’existència dels conceptes universals, és a dir, no existeixen conceptes universals sinó que només existeixen noms universals.Ockham no és nominalista radical. Admet els conceptes universals si afirma que aquests no tenen els fonaments extramentals que suposa la teoria realista. Per exemple el concepte d’home és aplicable a tots els homes, no perquè l’home poseeixin la mateixa essència sinó perquè les diferents essències dels diferents individus s’assemblen entre elles.L’únic fonament real dels conceptes universals és la semblança entre els individus.

8.5. Coneixement intuïtiu. Coneixement abstractiu:

L’enteniment té un coneixement directe, intuïtiu, de les realitats individuals.

Page 13: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

Segons Ockham una realitat individual està allà: els sentits ho perceben i l’enteniment és el coneixement directe, immediat; entre la captació d’un objecte pels sentits i el seu coneixement per l’enteniment no existeixen mecanismes o operacions intermèdies.

8.6. Religió:Guillem D’Ockham posa en dubte, tot i que és creient, la validesa de les probes que pretenen demostrar l’existència de deu.Ockham es considera a vegades un defensor del conceptualisme més que del nominalisme, ja que mentre els nominalistes defensen que els universals són paraules més que realitats existents, els conceptualistes defensen que són conceptes mentals, és a dir, els noms són noms de conceptes, que sí que existeixen, tot i que només a la ment.El postulat fundamenal de la teologia d’Ockham és una interpretació radical del primer artícle del Credo Cristià: Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem (crec en un sol Déu, Pare totpoderós). La possibilitat de formular principis necessaris i de recolzar demostracions contradictòries suposa que les coses no només són tal com diuen aquests principis i demostren aquestes demostracions, sinó que han de ser així; i si admetem això, estem restringint l’omnipotència de Déu.

9. Resum del treball

· Introducció: context històric:

El filòsof Guillem d’Ockham, una de les figures més representatives de l’escola franciscana de l’Escolástica tardana, del segle XIV (època de decadència).I Nicoló Maquiavel, conciderat com l’iniciador de la teoria política moderna, perquè va ser el primer a donar a conèixer la realitat social i política tal com és.L’intenció de Maquiavel era aconseguir la creació d’un Estat fort capaç d’unificar els petits estats i ciutats-estats d’Itàlia, imposant una monarquia absoluta emprada per la raó.· Biografia de Guillem d’Ockham:Va nèixer a Surrey al 1298 i va morir a Munich al 1349. Va ser filòsof i franciscà anglès, va ser el màxim representant d’un radical nominalisme.Nicolau Maquiavel, va néixer en un poble a prop de Florència al 1469. Provenia d’un família important de Florència que amb el temps va perdre tot el seu poder i va ser advocat.El seu principal objectiu era preserva la sobirania de Florència, que sempre havia estat amenaçada.

Page 14: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

Va ser empresonat al 1512 i després de la seva llibertat, va ser exiliat a San Casanio, que va ser quan es va dedicar a escriure els seves obres.Al llarg de tota la seva vida va ser diplomàtic, funcionari públic, filòsof, polític i escriptor italià. Va morir al 1527 a Florència.

· Moviment filosòfic de Maquiavel: el Maquiavel·lisme:La base del Maquiavel·lisem és la seva teoria política segons la qual el fi justifica els mitjans. Maquiavel inicia el pensament polític laic, en el qual inventa i elabora el realisme i preten assolir “la verità effetuale” de les coses. Va en contra de les teologies polítiques i aquest pensament polític permet governar sense utopies i totalitarisme.Inicia la teoria del realisme polític, considera que l’Estat té una “raó” pròpia i uns drets que permetran obtenir un Estat de dret i els drets de l’home.Segons el principi de Maquiavel la manera de cercar la veritat és mitjançant l’experiència acompanyada de l’observació.La teoria de la “virtù” republicana és creada per Maquiavel i aquesta teoria diu que la virtut és la capacitat política que permet comprendre la realitat d’una manera objectiva

- L’antropolgia de l’home segons Maquivel:L'home i la política estan estretament relacionats. Segons ell, no es pot dir ni que l'home sigui bo ni que sigui dolent, sinó que és un ésser que té la capacitat de fer el millor i el pitjor; no té virtut, es mou per ambició i el desig, però aquests són febles i inconcrets.En general, els humans tendeixen a buscar la tranquil·litat i el repòs.La ciutat, segons Maquivel, es divideix en dos: el qui tenen i els qui no tenen.La recerca de l’unió política també engloba la intel·ligència pràctica, que consisteix en trobar el moment adient per a cada acció.La religó no pot intervenir en la naturales humana immutable.Per tant, el maquiavel·lisme no és una doctrina de la tirania, sinó una idea de la governació de l’home que n oidealitza la identitat humana.

- El model romà:Com que per Maquiavel la naturalesa humana no canvia, ni canviarà mai, conèixer la història dóna una experiència i unes eines per a preveure el futur i per això cal conèixer el model romà.3 motius de perquè centrar Roma com a model d’Estat:

1. Roma és un Imperi que s’ha estès arreu del món, però assumint i adaptant a noves situacions l’esquema inicial republicà.

2. Roma aconseguí el seu triomf per les armes, però no el va mantenir militarment, sinó per extensió de la cultura i dotant de seguretat i confiança als seus administrats.

Page 15: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

3. El poder de Roma es basava en què la plebs de la ciutat era forta, estava organitzada, i tenia la seva pròpia concepció dels interessos personals, que no coincidien amb els del Senat romà.

Per tant, la finalitat d’estudiar Roma és fer que retornin els temps dels emperadors bons,de manera que els homes puguin ser feliços, que és el que un republicà patriota desitja.

- La corrupció: un problemaPlató va plantejar a la República i a les Lleis el problema de la corrupció.Plató i Polibi són els mestres de Maquiavel a l’hora de tractar la corrupció política, el problema principal al qual s’ha d’enfrontar qualsevol República. Per a Maquiavel, la corrupció no només és l’ús de la mentida o de l’engany, també és tot allò que ja no resulta adient o convenient per a governar, per això és un mal que afecta a totes les repúbliques.

- El príncep: una respostaJa abans de l’època de Maquiavel existia una literatura anomenada “Miralls de Príncep” que consistia en apologies de la conducta moral que suposadament hauria de seguir un Princep cristià. Aquestes proposaven una concepció normativa de la política però no eren realistes. Per aquest motiu, la novetat política del Príncep maquiavèl·lic no va ser entesa per pràcticament cap dels seus contemporanis.Maquiavel es vol situar en un altre context: no li interessa per a res la fe religiosa, tot i que la religió li sembla un invent excel·lent per a controlar les passions.l príncep Maquiavèl·lic no veu maldat des del punt de vista moral, sinó des d’un punt de vista antropològic, com a expressió de la condició humana. La maldat és, simplement, un instrument que pot emprar un príncep.La política és un espai de necessitat on tot té les seves causes i les seves conseqüencies.Quan es parla del Príncep maquivelià es distingeixen dos principis contradictoris que determinen la tasca del polític, són:

1. Fortuna: ambició i voler insaciable, però a primera vista també és l’atzar, l’imprevist, l’aliè a càlcul.

2. Virtù: capacitat política i conseqüència d’una anàlisi objectiva de la situació, que uneix força i intel·ligència.

· Pensament de Guillem d’Ockham:

- Pensament filosòfic:

Page 16: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

El pensament de Guillem d’Ockham es basa en diferents conceptes, el Criticisme, la raó i la fe, el nominalisme, entre d’altres.

- Criticisme:Es considera que Guillem d’Ockham va trencar amb tots els sistemes filosòfica precedents. El criticisme del segle XIV era conseqüència directa del nou pensament que havia estat iniciat per a filòsofs com Aristótil. Es considerava que ni el cristianisme ni la Bíblia tenien res a veure amb el sistema d’aquella època, que es basava en la raó i en estar al marge de la fe. La raó i la filosofia són autònomes, aquesta idea va ser acceptada i compartida per més gent.

- La crítica de la Metafísica:Ockham, en un principi es nega a admetre com a evident tot allò que no sigui adquirit en l’experiència o bé exigit necessàriament per els fets de l’experiència. Això porta a criticar la metafísica racional, i al mateix temps, la teologia, la psicologia i la moral racional.Davant d’això, proposa admetre com a evident no només allò que és experimentat directament, sinó també tot allò que deduïm d’una experiència viscuda.

- El nominalisme:És la teoria en que es basa Ockham.El nominalisme és la teoria que nega l’existència dels conceptes universals, és a dir, no existeixen conceptes universals sinó que només existeixen noms universals.

- Coneixement intuïtiu. Coneixement abstractiu:L’enteniment té un coneixement directe, intuïtiu, de les realitats individuals.Segons Ockham una realitat individual està allà: els sentits ho perceben i l’enteniment és el coneixement directe, immediat.

- Religió:Guillem D’Ockham posa en dubte, tot i que és creient, la validesa de les probes que pretenen demostrar l’existència de deu.Ockham es considera a vegades un defensor del conceptualisme més que del nominalisme, ja que mentre els nominalistes defensen que els universals són paraules més que realitats existents, els conceptualistes defensen que són conceptes mentals, és a dir, els noms són noms de conceptes, que sí que existeixen, tot i que només a la ment.

Page 17: GUILLEM D'OCCAM I MAQUIAVEL

10. Presentació del treball

El power point el podeu trobar adjuntat al nostre blog: enclaudefilosofia . blogspot . com

11. Fonts

http :// www . xtec . cat /~ jortiz 15/ ockham . htm http :// www . webdianoia . com / medieval / ockham . htm http :// es . wikipedia . org / wiki / Navaja _ de _ Ockham sofia . net / materiales / tem / ockham . htm http :// www . filo http :// www . rafaelrobles . com / wiki / index . php ? title = Crisis _ de _ la _ Escol % C 3% A 1 stica _ medieval _ y _ el _ desarrollo _ cient % C 3% ADfico _ del _ siglo _ XIV ._ Guillermo _ de _ Ockham ca . wikipedia . org / wiki / Nicolau _ Maquiavel http :// www . alcoberro . info / planes / maquiavel 1. htm http :// www . webdianoia . com / medieval / ockham . htm