15
GUILLEM D’OCCAM GUILLEM D’OCCAM

GUILLEM D'OCCAM

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: GUILLEM D'OCCAM

GUILLEM D’OCCAMGUILLEM D’OCCAM

Page 2: GUILLEM D'OCCAM

LA SEVA DOCTRINALA SEVA DOCTRINA

Guillem d’Occam Proposà Guillem d’Occam Proposà que la fe i la raó eren que la fe i la raó eren irreconciliables.irreconciliables.

El seu pensament El seu pensament

es pot dividir en quatrees pot dividir en quatre

principis.principis.

Page 3: GUILLEM D'OCCAM

EL PENSAMENT DE EL PENSAMENT DE GUILLEM O’CCAMGUILLEM O’CCAM

Principi d’economia o “navalla Principi d’economia o “navalla d’Occam”d’Occam”

Principi de singularitatPrincipi de singularitat Prinicpi de l’experiència Prinicpi de l’experiència

(coneixement intuïtiu)(coneixement intuïtiu) NominalismeNominalisme

Page 4: GUILLEM D'OCCAM

El principi d’economia El principi d’economia

Intent d’eliminar tot el que és Intent d’eliminar tot el que és accessori i simplificar les accessori i simplificar les explicacions dels fenòmensexplicacions dels fenòmens

Principi de “entia non sunt Principi de “entia non sunt multiplicada praeter multiplicada praeter necessitatem” (no s’ha de necessitatem” (no s’ha de multiplicar els ens sense multiplicar els ens sense necessitat)necessitat)

Page 5: GUILLEM D'OCCAM
Page 6: GUILLEM D'OCCAM

El principi de singularitatEl principi de singularitat

Afirma que no existeixen Afirma que no existeixen essències universals.essències universals.

Els universals són noms Els universals són noms utilitzats per motius pràctics, no utilitzats per motius pràctics, no obstant, només existeixen les obstant, només existeixen les coses concretes (singulars).coses concretes (singulars).

Page 7: GUILLEM D'OCCAM

El principi de l’experiènciaEl principi de l’experiència

Només podem conèixer el que Només podem conèixer el que és singular de manera directa i és singular de manera directa i immediata, per saber si una immediata, per saber si una cosa existeix o no.cosa existeix o no.

Enteniment = resultat d’una Enteniment = resultat d’una intuïció sensible (d’una intuïció sensible (d’una experiència). És capaç de experiència). És capaç de conèixer mitjançant l’abstracció.conèixer mitjançant l’abstracció.

Page 8: GUILLEM D'OCCAM

El nominalismeEl nominalisme

Conceptes = signes lingüístics Conceptes = signes lingüístics generalitzats creats per l’experiència. generalitzats creats per l’experiència. Poden ser naturals, creats per la ment, o Poden ser naturals, creats per la ment, o convencionals, que són orals o escrits.convencionals, que són orals o escrits.

Els signes serveixen per substituir, fer un Els signes serveixen per substituir, fer un discurs sobre un objecte.discurs sobre un objecte.

L’universal és un acte d’entendre o remetre L’universal és un acte d’entendre o remetre a molts individus. a molts individus.

Existeix directament la cosa i no el Existeix directament la cosa i no el concepte, tot i que les coses hi estan concepte, tot i que les coses hi estan subordinades.subordinades.

Page 9: GUILLEM D'OCCAM
Page 10: GUILLEM D'OCCAM

ENTRE LA FE I LA RAÓ ENTRE LA FE I LA RAÓ

Únicament és pot coneixer allò que pot ser intuïtiu o Únicament és pot coneixer allò que pot ser intuïtiu o experimentat experimentat Déu i tot allò concerneix els articles Déu i tot allò concerneix els articles de fe no entre en l’esfera de la raó. de fe no entre en l’esfera de la raó.

La fe i la raó NO es necessiten en cap dels seus La fe i la raó NO es necessiten en cap dels seus aspectes. aspectes.

LA FE LA FE Només obeeix a una mena de revelació de Només obeeix a una mena de revelació de Déu = la raó no pot.Déu = la raó no pot.

LA RAÓ LA RAÓ Do lliurat per Déu als homes. Apel·la a ls Do lliurat per Déu als homes. Apel·la a ls facultats intuïtives de l’home per aconseguir els facultats intuïtives de l’home per aconseguir els coneixements que li siguin pertinents coneixements que li siguin pertinents

Occam fa una ruptura, Occam fa una ruptura, una oposició radical, una oposició radical, entre entre una i l’altre. una i l’altre.

És va plantejar diversos interrogants: en l’àmbit de És va plantejar diversos interrogants: en l’àmbit de la fe, la naturalesa, epistemològic. la fe, la naturalesa, epistemològic.

Page 11: GUILLEM D'OCCAM

La La distinció entre potència absoluta i potència distinció entre potència absoluta i potència ordenada ordenada estava destinada a mantenir-se en els estava destinada a mantenir-se en els seus àmbits d’aplicació. seus àmbits d’aplicació.

Quan la revolució científica i el nou sistema de la Quan la revolució científica i el nou sistema de la naturalesa van plantejar la qüestió de la necessitat naturalesa van plantejar la qüestió de la necessitat

o contingència de la creació i el problema de la o contingència de la creació i el problema de la potència de Déu i els seus límits. potència de Déu i els seus límits.

Page 12: GUILLEM D'OCCAM

LA POBRESA EVANGÈLICA LA POBRESA EVANGÈLICA

L’any 1324 es va traslladar a Avinyó per defensar-L’any 1324 es va traslladar a Avinyó per defensar-se (davant de Joan XXII) de les acusacions se (davant de Joan XXII) de les acusacions d’heretgia llançades contra el seu d’heretgia llançades contra el seu Comentari a les Comentari a les sentències. sentències.

Es vincula amb Miquel de Cesena que va anar per Es vincula amb Miquel de Cesena que va anar per respondre a les acusacions del papa contra la respondre a les acusacions del papa contra la doctrina franciscana doctrina franciscana pobresa evangèlica i pobresa evangèlica i adopció per la regla franciscana. adopció per la regla franciscana.

L’any 1528 va fugit d’Avinyó buscant refugi en el L’any 1528 va fugit d’Avinyó buscant refugi en el camp imperial. camp imperial.

Va passar a dedicar-se a la redacció Va passar a dedicar-se a la redacció d’obres d’obres polèmiques de caràcter eclesiològic i polític. polèmiques de caràcter eclesiològic i polític.

Page 13: GUILLEM D'OCCAM

Destaquen dues qüestions: Destaquen dues qüestions: La defensa de la pobresa evangèlica davant el La defensa de la pobresa evangèlica davant el

papa que la condemna papa que la condemna La refutació de les pretensions al poder temporal La refutació de les pretensions al poder temporal

per part de l'Església. per part de l'Església.

Defensava: Defensava: La causa franciscana La causa franciscana la porta a terme en la seva la porta a terme en la seva

obra obra Opus nonaginta dierum, Opus nonaginta dierum, on afirma que la on afirma que la posició papal és contrària a les Escriptures.posició papal és contrària a les Escriptures.En aquest context, Crist renuncia a tota propietat i En aquest context, Crist renuncia a tota propietat i limita a utilitzar les coses que els seus benefactors limita a utilitzar les coses que els seus benefactors lliurement posen a la seva disposició. lliurement posen a la seva disposició.

Postulava el retorn de l’Església a la dimensió Postulava el retorn de l’Església a la dimensió purament espiritual. purament espiritual.

San Roc a l’obra Sacramento lataris, 1513 San Roc a l’obra Sacramento lataris, 1513

Page 14: GUILLEM D'OCCAM

EL PODER PAPAL EL PODER PAPAL

Occam va rebutjar el poder papal i la plenitud o el Occam va rebutjar el poder papal i la plenitud o el poder total del pontífex en el món. poder total del pontífex en el món.

No va posseir cap poder No va posseir cap poder els va conferir una els va conferir una autoritat espiritualautoritat espiritual, una autoritat que no pot , una autoritat que no pot exercir-se com a poder; significaria exercir-se com a poder; significaria - Abandonar el pla de l’Església- Abandonar el pla de l’Església- Retrocedir a l’existència natural conseqüència del - Retrocedir a l’existència natural conseqüència del pecat. pecat.

El papa no pot reivindicar cap subordinació i cap El papa no pot reivindicar cap subordinació i cap dependència del poder imperial:dependència del poder imperial:- L’emperador ho és després d’haver estat elegit - L’emperador ho és després d’haver estat elegit pels seus electors. pels seus electors.

Page 15: GUILLEM D'OCCAM

Per tant, Per tant, poder i propietat constitueixen realitats poder i propietat constitueixen realitats mundanes.mundanes.- - L’Església és aliena L’Església és aliena mostra la restauració de mostra la restauració de l’home operada per Crist i la llei evangèlica.l’home operada per Crist i la llei evangèlica.- L’Església cedeix - L’Església cedeix manifesta la pèrdua de la manifesta la pèrdua de la seva autèntica dimensió cristiana. seva autèntica dimensió cristiana.

Occam parteix de la realitat de la corrupció de la Occam parteix de la realitat de la corrupció de la naturalesa humana pel pecat naturalesa humana pel pecat poder i propietat no poder i propietat no són consubstancials a la naturalesa humana són consubstancials a la naturalesa humana són són un efecte de la corrupció pel pecat original. un efecte de la corrupció pel pecat original. Constitueix la capitat atorgada per Déu a l’home Constitueix la capitat atorgada per Déu a l’home d’establir d’establir - Un - Un dominium dominium sobre les coses.sobre les coses.- - Autoritat Autoritat sobre les persones.sobre les persones.

El pensament d’Occam preludia la teoria de El pensament d’Occam preludia la teoria de l’Estat pròpia de la Reforma. l’Estat pròpia de la Reforma.