2
Habilitats comunicatives . Una reflexió sobre els usos lingüístics Direcció Gene ral de Política Lingüística (1999). Vic W MO . Coordinat per Rosa Artigas i elabo rat per Rosa Artígas, Joan Bell ès, Maria Grau i Mon tserrat Llo ret. Autora Margarida Bassols 64 El primer lliuram e nt de l'e stud i qu e du a te rme la Direcció Gene- ral de Política Lingüística en el seu Gabinet de Didàctica, gràcies a la ded icació profe ssi o nal de Rosa Artiga s i el seu equip de col -labo- radors, és a quest llibre que avui ressen yem . En vind ran d 'al tres i segur que tots contribui ran a fer més p lane r el camí cap a una gra- màtica fun ciona l del català, que el posi al ma teix nivell que les al- tres llengües del n ostre ento rn . El tr eba ll general en què s'ins- criuen les Habilitats comunicatives té un doble objectiu: la tipificació dels textos de no-ficció en català i l'ensenya me nt func iona lde tot un seg u it d 'habilitat scomunicatives. Del pri mer objectiu, se'n des- prèn un grau molt alt d'exhaus- tivit at. Els au tors h an tr eb all a t a mb un co rp us - el Tipo tex t- que abraça cent dos textos orals i escrits de tot l'àmbit d'ús del ca- talà. Del segon, se'n deriva un tre- ball clar i siste mà tic . S' hi de tec ten , classifiquen , defineix en i sit uen un gran nombre de trets lingüís- tics i discu rsius, agrupat s sota les catego ries de pesicionament del parlant , tria o priorització, repetició i transgressi», orientats a la discri- mi na ció de les ma rques de l'emi s- sor en el text . I sob re tot aq uest «entramat»,s'hi projecte n i ca rac- teritzen set fun ci on s com u nica ti- ves: la referencial (per parlar del món), la metalingüística (per par- lar d el llen gu atg e), la co na tiva (pe r incidir en el recept or ), la int erlo- cutiva (per activar la relació per- so na l), la psíqui ca (per mat eri alit- zar la part e mo tiva i raci onal de l' em issor ), la retorícopo ètíca (per prioritzar els valors estètics) i la factiva (per modificar el m ón ). El corpus -e l Tipotext - està compartimentat segons tres tipu s d 'int ercanvis comunicatius: indi- viduals, socials i instituci on als. En la seva anàlisi es tenen en compte dos modes de producció bàsics: el dir ecte - cara a cara- i e l d iferi t. Is'hiest udien cinc patron s d iscur- sius fona mentals : el des criptiu ,el narra tiu, l'argumentatíu, el direc- tiu i l'expressiu . Els re sult ats fina ls de l'e stud i Típotext apo rtaran una tipologia de textos de no ficció del català. Els result at s primers, la classifica- ció de les orac ions del català se- gons els usos, que es present en a Habilitats comunicatives, en són el pri me r tast. Hi t rob areu , a m és del s estudisconcrets, una introdu cció, un annex format pe r 19 text os del corpus, caracteritzats, i un glossa- ri dels termes més importants, i com a ú ltim, la bibliografia. El llibre co menç a amb el capí- tol -Les arts dels dis curs», en qu è s'assen ten les bases te òriqu es de l'estudi. S'hi passa revista als con- ceptes de comunic acio, competència comunicativa , [unci àcomunicativa, intercanvi comunicatiu, oració, text, modalttuui à i patró discursiu. Aquest est udi in trodu ctori d'Ar- tigas és un esforç not able i reeixit per aco nsegu ir posa r or dr e i clar e- dat en un bosc de co ncep tes qu e ella destria, relaci on a i exemplifi- ca amb molt d'e nce rt. L'a uto ra justifica un enfoca - m ent basat en el pape r de ls inter- lo cut ors i les seves ca pacit ats, a l'h ora de percebre els punt s de vis- ta de ls a ltres i de fo rmu la r i mat e- rialitzar els propis objecti us co m u- nicatius . Per tant , es posa de part de l'emi ssor però no oblida el pro- cés in terpre tatiu del recept or. El pri mer té el seu paperfonament al al'hora de modali tzar l' enun ciat, és a dir, quan ha de verbalitzar el seu postcíonament i la seva acti- tud respect e de: allò que diu , la relaci ó qu e vol manten ir amb l'in - ter loc u tor i la ma teixa llengua. El segon és el protago n ista a l'h ora de descodificar tots els el ement s verbals i paraverbals que ha usat l'emi ssor i d 'atribuir-los una int en - ciona litat i un objectiu. Artigas, a més, destaca la utili- tat d'a quest pl ant ej amen t d in s d e l'en sen yamen t de la llen gua, per- qu è defe nsa q ue només des d'aqu esta perspectiva pod em ar- riba r a u n a co mp rensió millordel món i de nosaltres ma teixos. I aga- fa el t ext o discurs com a objecte d 'a nà lisi perquè aquest actual itza la llengua en cada context. Mentre que el nivell sintàctic treballa amb les ora cion s grama - ticals, el nivell dis cursiu ho ha de fer amb els enu ncia ts -l es ora- cio ns en funci onament i a m b in - ten ci on alitat- i el nivell pragmà- tic, amb els actes de pa rla . AI ca p i a la fi, l'objecte d'estudi del tre- ba ll són les re lacions entre els sig- nifi cat s lin gü ísti cs d e les o racio ns i les in te rpre tacio ns pragm àtiqu es de ls enunciats inclosos en un ven - tall ampli de textos. Ens ha sem- blat, però, que a l'hora de parlar de les unitats bàsiques de l'anàlisi hi ha a lgun es d ifer ències entre els diversos auto rs. El sego n capítol , «Saber d on ar inform aci ó .., passa revista a les m an eres di verses d 'ofe rir informa- ció : co m a resp osta a una pr egun - ta implícita o explícit a, o pel de- sig del parl ant de fer-h o sense qu e hi hagi una demand a prèvia. Però és que el parlant , a més de la in- form ació transmesa , co m u n ica la seva actitud cognitiva respecte del qu e assevera, mitjan çant pro ces- sos de responsabilització o desres- pon sabilització força efectiu s, com la manifestaci ó de les font s d 'in - form ació, l' ús de frases introd uc- tòr ies i la pos ada en fun ci on am ent de moda lita ts o racio n a ls di fer en ts de la declarativa estricta. La fun- ció referenc ial i la metalingüísti- ca ten en un paper fona menta la l'h ora de do nar info rma ció, però no hi hem d'ob lidar la ínterlocu- tiva, la psíqui ca, l 'argumentati va i la reto ricopo ètica. La form ació clàssica i la n atur a- lesa erudita de Bell és tr aspua en segments molt interessants del seu text, com els dedi cats a la fun ció jussiva i la seva clas sificaci ó, i a la retorícopoètíca, Hi trobem a fal- tar, però, exem ples de l co rpus qu e m at er ialit zin aquesta darr era. El tercer capí tol, «Saber derna- n ar informació », ens m ostra el ventall de possibili tats que te nim al'hora de provoca r que l'interlo- cutor ens do ni un a informació. I Grau ho fa sense perdre de vista aqu ell h orit zó didàctic de qu è hem pa rla t a l co me a me nt. L' expe riència doce nt de l'autora li és molt útil en la formulació dels exe m ples i les explicacions . Hi se- para les veritables i nterrogatives de les falses -aq uelles q ue en s aju-

Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos ...Habilitats comunicatives, en són el primer tast. Hi trobareu, a més dels estudisconcrets, una introducció, un annex format

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos ...Habilitats comunicatives, en són el primer tast. Hi trobareu, a més dels estudisconcrets, una introducció, un annex format

Habilitatscomunicatives.

Una reflexiósobre els usos

lingüístics

Direcció Gene ral de Polí tica

Lingüí sti ca (1999) . Vic W MO .

Coord ina t per Rosa Artigas i

e labo ra t per Rosa Artígas, Joan

Bell ès, Mari a Grau i Montserr at

Llo ret.

Autora

Margarida Bassols

64

El pri mer lliurament de l'estud i

qu e d u a te rme la Direcció Ge ne­

ral de Polít ica Lingüística en el seu

Gabine t de Didàct ica, gràcies a la

d ed icació professi o nal de Rosa

Artiga s i el seu equip de col -labo­

radors, és aquest llibre que avui

ressen yem . En vindran d 'al tres i

segur qu e tot s contribui ran a fer

més planer el cam í cap a una gra­

màti ca funcional de l cata là, que

el posi a l ma teix nivell que les al­

tres llengües del nostre entorn .

El treball gene ral en què s' ins­

criuen les Habilitats comunicativesté u n doble objectiu: la tipificació

dels text os de no-ficció en ca talà i

l'ensenya me nt func iona l de tot un

seguit d 'habilitats co mu n ica tives.

Del primer ob jecti u, se 'n des­

prèn un grau mol t alt d 'exh au s­

t ivita t. Els autors h an treb all a t

amb un co rp us - el Tipotex t­

qu e ab raça cent do s text os ora ls i

esc rits de tot l'àm bit d 'ú s del ca­

ta là. Del segon , se 'n deriva un tre­

ball clar i sistemà tic . S'hi de tec ten ,

classifiquen , defineixen i situen

un gran nombre de t rets lingüís­

tics i discu rsius, agrupats so ta les

ca tego ries de pesicionament del

parlant, tria o priorització, repeticiói transgressi», o rient ats a la dis cri­

mi na ció de les ma rques de l'emis­

sor en el text . I sob re tot aquest

«ent ram at», s'hi projecten i ca rac­

te ritzen se t fun cions comunica ti­

ves: la referen cial (per pa rlar de l

món ), la met alingü íst ica (per par­

lar del llen guatge), la cona tiva (pe r

incid ir en el receptor ), la interl o­

cut iva (pe r ac t iva r la relació per­

so na l), la psíqui ca (per materialit­

zar la part emotiva i racional de

l'emissor ), la retorícopo ètíca (pe r

prior itza r els va lo rs estè tics) i la

factiva (per modi ficar el món).

El cor pus -el Tipotext- es tà

co m partimen tat sego ns tres tipus

d 'intercanvis com un icat ius: indi ­

viduals, soc ials i institucionals. En

la seva anàlisi es tenen en co m pte

dos modes de producció bàsics: e l

dir ecte - cara a cara- i e l d iferi t.

I s' h i estudien cinc patrons d iscur­

sius fonamentals: el des criptiu, e l

narratiu, l'argumentatíu, el direc­

tiu i l'expressiu .

Els resultat s fina ls de l'estud i

Típotext aporta ran una t ipologia

de text os de no ficció del ca ta là.

Els resultat s primers, la classifica­

ció de les oracions del ca ta là se­

go ns els usos, que es presenten a

Habilitats comunicatives, en són el

prime r tast. Hi t rob areu , a més del s

estu d is co ncrets, una introducció,

un annex format pe r 19 textos del

cor pus, ca racteritzats, i un glossa­

ri de ls ter m es mé s im por tants, i

co m a últim, la bibliografia .

El llibre començ a amb el ca pí­

to l - Les arts dels dis curs», en qu è

s'assenten les bases teòriques de

l'est udi. S'hi pas sa revista als co n­

ceptes de comunicacio, competènciacomunicativa , [unci àcomunicat iva,

intercanvi comunicatiu, oració, text,modalttuui à i patró discursiu.

Aquest est udi in t rodu ctori d 'Ar­

t igas és u n esforç not abl e i reeixit

per aco nsegu ir posa r or dr e i clar e­

dat en un bos c de co nceptes qu e

ella destri a , relaciona i exem plifi­

ca amb m olt d 'encert.

L'a uto ra justifi ca un en foca­

ment basa t en el paper de ls inter­

locutor s i les seves ca pacitat s, a

l'h o ra de percebre els punt s de vis­

ta de ls altres i de fo rmula r i mate­

ria litzar els propis objecti us co m u­

nicatius . Per tant, es posa de part

de l'emissor però no oblida el pro­

cés in terpretati u del receptor. El

pri mer té el seu paper fonamental

a l'hora de modali tzar l'enunciat ,

és a dir , quan ha de verb alitzar el

seu postcíonament i la seva ac ti ­

tud respecte de : allò q ue diu, la

relaci ó qu e vol mantenir amb l'in ­

ter loc utor i la ma te ixa llengua. El

sego n és el protagon ista a l'h ora

de descodificar tot s els elements

verba ls i paraverbals q ue ha usat

l'emi ssor i d 'at ribuir-los una int en ­

cio na litat i un ob jectiu .

Art igas, a més, destaca la util i­

tat d'aques t plantejamen t d in s de

l'en sen yamen t de la llen gu a, per ­

qu è defe nsa q ue n o m é s d e s

d 'aqu esta perspect iva podem ar­

riba r a una co mprensió m illo r del

món i de nosaltres ma teix os. I aga-

fa el text o di scurs co m a ob jecte

d 'a nà lisi perquè aq uest actual itza

la llen gua en cada co ntex t.

Me n tre qu e el nivell sin tàc tic

treb alla amb les ora cion s grama ­

t ica ls, el nivell dis cursiu ho ha de

fer am b els en uncia ts -les ora­

cio ns en funci onament i am b in ­

ten cionalitat- i el nivell pragmà­

tic, am b els actes de pa rla . AI cap i

a la fi, l'ob jecte d 'es tudi del tre­

ba ll són les relacions ent re els sig­

nifi cat s lingü ísti cs de les o racio ns

i les in te rpre tacions pragm àtiques

de ls en unciats inclosos en un ven ­

tall am pli de text os. Ens h a sem­

blat , pe rò, q ue a l'h or a de pa rlar

de les un itats bàsiques de l'anàlisi

hi ha algunes diferències entre els

diversos auto rs.

El sego n capítol , «Saber donar

informació .., passa revista a les

man eres diverses d 'ofe rir informa­

ció : co m a resp osta a una pregun­

ta im plícita o explícita , o pel de­

sig del parl ant de fer-ho sense qu e

hi hagi una demanda prèvia. Però

és qu e el parlant, a més de la in­

formació transmesa , co m un ica la

seva actitud cogn itiva respecte del

qu e assevera, mitjançant pro ces­

sos de resp onsabili tzaci ó o desres­

pon sabilització força efectiu s, com

la manifestació de les fonts d 'in ­

form ació, l' ús de frases introduc­

tòr ies i la pos ada en fun cionam ent

de moda lita ts o racio nals di feren ts

de la decla rat iva est ricta . La fun­

ció refe rencia l i la met alin gü íst i­

ca ten en u n paper fona menta l a

l'h or a de donar informació, però

no h i hem d'oblidar la ín terlocu­

tiva , la psíquica, l'argumentativa

i la reto ricopo ètica.

La form ació clàssica i la natura­

lesa erud ita de Bellés traspua en

segme n ts molt interessants del seu

tex t, co m els dedicats a la fun ció

jussiva i la seva clas sificaci ó , i a la

retorícopoètíca, Hi trobem a fal­

tar, però, exem ples de l co rpus qu e

mat er ialit zin aquesta darrera.

El tercer capíto l, «Saber dern a­

n ar informació », e ns m ostra el

ve nta ll de poss ibilitats que tenim

a l'hora de provocar que l'in terlo­

cutor ens do ni un a informació . I

Grau ho fa sense pe rd re de vista

aquell horitzó d id àcti c de qu è

h e m pa rla t a l co me nça me nt.

L'experiència docen t de l'aut o ra li

és mol t útil en la form ulació de ls

exe m ples i les explicacions . Hi se­

para les veritables interrogatives

de les falses -aquelles q ue en s aju-

Page 2: Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos ...Habilitats comunicatives, en són el primer tast. Hi trobareu, a més dels estudisconcrets, una introducció, un annex format

den a ser cortesos. I ens fa veurecom, a l'hora d'escollir el sistemaadequat per demanar una infor­mació. cal tenir en compte un se­guit d 'aspectes: cap a qui va orien ­tat el beneñcí de la inform ació,

quin és el rol social de l'emissor.quin a la relaci ó jeràrq uica de lsinterlocutors, quin a la intenció,din s de qu in tipu s d'intercan vi estrob en , i mitjançan t quin modede producció ho fan .

Grau deixa ben clar que no to­

tes les pregun tes són demandesd 'informació desconeguda. Pen ­sem. si no, en algunes de les re­tòriq ues, en les ent revistes delsmitjans, en les que expressen sor­presa, ame naça, crítica, desafia­

ment . en les que reco rden unaobligació o veh iculen un suggeri­

ment . en les absurdes i les lúdi­ques, i en les que equivalen a unaordre o donen una informació.

Tot això, l'aut ora ho fa amb un

enfoca ment pragmàtic i amb unús molt acurat de la termin ologia.

A part de tran smetre informa­ció, la llengua pot servir per inter­canviar b éns (obíectes materials)

i serveis (actuacions en favor delsalt res). Les est ructures Iingiiíst i­

ques que vehiculen aquesta fina­litat comunicativa és l 'obj ectiu delquart capítol, «La llengua en l'in­tercan vi de béns i serveis» . La cor­

tesia hi augmentarà en funció decom sigui de d esit jahle el serveiper part de l'emissor o del benefi­ci que aquest n 'obt ingu i. Si el h è

o servei afavoreix el receptor, lesformes directes, més imposit ives,agafaran el protagoni sme. La dis-

L'edit orial Carnbrídgc Un iversi ty

Press presenta la cot-Ieccí óde lli­bres de did àctica «Cambridge deDidàctica de l.cn gu as » . Aquest sllibres són tradu ccion s al castellàd 'exemplars ja edita ts en anglès.Amb aquesta iniciativa, l'edit orialvol posar a l'abast del professorde lleng ua, que no domini l'an ­glès i sí el caste llà, un a sèrie detítols imprescindib les en la sevahih l lo teca. A continuació us do­nem la referència dels que actual­ment componen la col-Iecci ó.

RI CII ,\RIlS, Jack c.; L OCKH ART,

Charles. Estrategius de ref7('xi ólI

sobre la cnseñanza de idunnas. [tra ­

du cció a l cas te llà de Refl ccti vc

tància socia l, al seu torn , menaràa la modali tat més directa, la queté una funció conativa de fer: laimperat iva. En canvi, en casos desimetria social, jugarem amb re­cursos atenuado rs, com l'ús de laprimera person a del plural.

En el grup de les mod alitatsimpositives Lloret troba la impe­rativa t - Renta els plat s» ), peròtamb éla declarativa per regular laconducta, donar ordres, fer retrets,amena çar, mod ificar la realitat ,

comp rometrc's amb un a acció ireglamentar t-Av u! rentes tu elsplats..), i la in terroga tiva per ma­nar t-Vols rentar els plats d'unavegada?..). I en el grup de les cor­

teses localitza lesque serveixen perexhor tar, ja siguin pròpi am entexho rtatives (<< Renta tu avui els

plats . ,; » " o declaratives (<< o hi haun sol plat net ..) i int errogatives(<< Els plats són nets?..). Sembla que

per Lloret la modalita t exhortati­va s'equipari gairebé amb qualse­vol ús persuasiu i indirecte, cosaque l'ns sem bla un xic exagerada.

El paper que té l'emotivitat enla comunicació verbal és el títol iel contingut del darrer capítol. Latrans missió de les emoc ions mésdiverses (alegria, tristesa, sorpre­sa, admiració, desig, refús, por, ira,

còlera, complaença, desengan y...)l 'S duu a terme a través dels ele­men ts paralingiiíst ics, en l'ora ­lir at. i gràfics. en l'escriptura, o deles mani festac ions so màtiq ues(gesticulació, moviments facials,ruborit zació. suor, llàgrimes...);però sobreto t del llengu atge.

Podem pa rla r de les nostr es

Teuch ins; ili Sccund LlI II S UlIS ('

CIlI.ISTl/OlIIs . Un i ted Kingu om :

CUP, 1994 1.

El professor de llengua que creuq ue la seva formació es fon a­me n ta en la reflexió so bre lapràctica diària docent tindrà enaq uest materi al un a font mol tvaluosa . Algunes preguntes qu ehah itualment es fa: quin tipus deprofessor sóc?, qu in tipus d 'en ­senyame nt vo len l'Is meus alum­nes?, què vull aconseguir amb lesactivitats que prop oso?, quina es­

tructur a ten en les meves classes",aprofito b é les opo rtunita ts perfacilitar t'ap renen tatg e", etc. sónla matèria de reflexió de tot s els

l'mocions o de les dels altres, po­dem expressa r les nost res sen­sacio ns espontà n iame nt o amb

intenció persuasiva, pode m impli­car-nos del tot en el que diem oallun yar-nos-en amb objectivitat.Les modalitats declarativa, excla­mati va i int errogati va seran lesque ens ajudaran a aconseguir-ho,mitjan çant la narra ció d'u n com­port ament o la descrip ció d 'unsentiment. I els elements moda ­litzadors: entonac ió, substantius iadjectius valoratius, referències alnom prop i del recepto r, pronom sde primera i segona persona, pro­noms i ad jectius possessius, dimi­nuti us, ve rbs descriptius de senti­ments o d 'estats d'ànim, adverbisintensificadors, frases intro d uc­tòries, repetició de term es... ens

serviran per arrodo nir aquesta ex­pressió de sentiments. I ho farantant en la ficció (novel-les i tele­sèries) com en la no-ficció (cartes,articles d'op inió, anu ncis publici­taris, textos ideològics i fórmulesIingiiístiques per saluda r, donar elcondo l...); però sempre amb lesfuncion s psíquica i interlocuti va,

i mitj ançant el patró expressiu.Esperem que tot el que hem dit

fins ara demostri la importànci ad'aq uest llibre . AI darrere hi hauna fein a important, per les di­

mensions i la novetat, i uns resul­tats aplicables no tan sols a l'en ­senyame nt, sinó a tot s aquellsàmbits - com el dret , el periodis­me, la publicitat. ..- en què assig­nem als discursos func ions co­muni catives diverses.

capíto ls del llibre. Tot i ser un lli­

bre teòric, és emine ntment apli­cable.

ALl lFRSON, J. Cha rles: C!.AI'H.\M ,

Caroline: W All., Dlann e. Ex únu»

ll es de idiomas. ElaboraciólI y el'a­

luaci ún.

WII.l.I AMS, Mar ion ; Il URIJEN,

Robert L. l' sicologia l'ara professo­

res de idiomas. España:R ICII ,\ RS, j. c.; Rodgers, TII W !JORE

S. Ellf¡¡qlles y m étodos de la ('11.1('­

ñanza de uiitnnus,Lrrru. woon, William. La ell.\(,­

11cll/ ZC/ comunicativa de idknuas.

N UNAN, David. El diseño de tar('as

l'ara la classe comunicat iva.

cc Cambridgede Didacticade Lenguas»

65