BOCAMOLL · Havia estat també als primers anys del segle XX el tresorer del Cercle Egarenc, que llavors era el casino de la burgesia terrassenca. Estava casat amb Francesca Geis

BOCAMOLL 102 1 Desembre 2019

Publicació de l’Associació de Veïns del Barri Segle XX

EDITORIALOptimistes sempre, esperem avançar i d’una

vegada resoldrà temes pendents.

Continuem tenint tot un seguit de problemes sense resoldre en què l’Ajuntament té molta

responsabilitat per la seva inoperància i manca de compromís. Un barri a deu minuts del Centre però perifèric de forma incomprensible. La gestió dels governs anteriors ha estat nefasta, injusta i del tot impresentable i el seu nivell d’irresponsabilitat ha estat més que evident.

Ara sembla que comencem una nova etapa, si atenem a la reunió feta amb l’Alcalde, en què sembla que alguns temes es començaran a solucionar, d’altres es posaran en marxa i altres esperem que d’una vegada s’afrontin.

En el de la urbanització de carrers, hi ha el compromís que com a mínim quatre dels sis pendents es puguin començar a solucionar. En els temes d’equipaments, l’Institut-Escola Sala i Badrinas sembla que va endavant: ja era hora. I una molt bona notícia és la del projecte de l’Escola Bressol Municipal que dins l’espai de Sala i Badrinas també es preveu que arribi a bon port. El tema de la descontaminació de l’espai del gas i de començar a tirar endavant la plaça pública i la urbanització dels carrers del seu entorn també sembla que començarà. Resta resoldre els temes de manteniments de l’espai públic (voreres, millora del paviment d’alguns carrers, actuacions en les places, millora del clavegueram…) que també s’han d’afrontar i millorar. A tot el tema de les naus i espais abandonats s’hi ha de trobar una solució adient. I el problema de la neteja i la gestió dels residus, incloent-hi la prova pilot de la recollida de mobles i estris vells, necessita solucions adequades i, segons se’ns va indicar, hi ha el compromís d’afrontar-ho amb profunditat. Tots aquests temes necessiten que d’una vegada

es vagin resolent, ja que generen una greu imatge d’abandonament i deixadesa, per la manca d’actuacions municipals i d’eficiència en la gestió de diferents serveis.

També hi ha l’intenció de mantenir una certa relació de normalitat, de compromís i d’afrontar d’una vegada els problemes que hem patit al llarg d’aquests anys. Sempre ens malfiem, donada l’experiència, dels copromisos rebuts, però sembla que aquesta vegada hi ha una voluntat d’afrontar-ho, en què les dues parts ens hi comprometem i esperem que aquesta voluntat expressada per l’Alcalde sigui real i honesta. Nosaltres així ho desitgem i esperem. En aquest sentit també hi ha el compromís de fer reunions de control i seguiment dels temes tractats i la seva evolució: per tant, ja ens hem compromès a properes trobades el mes de gener-febrer per a veure com evolucionen els temes tractats i d’altres que puguin sorgir.

I, per sort, al nostre Barri els resultats de les eleccions del mes de novembre han estat positius, i s’ha aconseguit limitar al mínim els resultats del partit d’extrema dreta i feixista (ha quedat l’últim), demostrant la bona salut i responsabilitat dels nostres veïns i veïnes, cosa que ens fa molt feliços, ja que és una vergonya i un problema per a la convivència l’existència d’aquest partit en els nostres dies. Però bé, haurem d’anar treballant per a la convivència i la lluita cívica per a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, sense que ningú ho posi en perill.

També esperem que, tant a l’Estat espanyol,com a Catalunya, aconseguim afrontar i resoldre els problemes d’una vegada, trobant la millor

BOCAMOLLDesembre

1022019


EL NOSTRE BARRI EN TEMPS PASSATS

Un dels altres dos fabricants de teixits de llana que van crear Tarrasa Industrial S.A. a

finals de 1917 va ser Casanovas i Vallès, que tenia un historial més nou que Alegre i Cia. Aquesta empresa arrenca del març de 1908 quan Josep Casanovas i Elies, Andreu Pérez i Serra i Gaietà Vallès i Pujals van constituir la societat col·lectiva Casanovas, Pérez i Vallès per a dedicar-se a la fabricació i venda de teixits de llana.

Josep Casanovas pertanyia a una antiga nissaga terrassenca. El seu pare, Miquel Casanovas i Arch, havia estat paraire, industrial d’aprestos i soci de Cots Ubach i Cia., dedicada a la fabricació de llanes, i regidor de Terrassa el 1891. La seva mare Elvira Elias i Ballbé era germana de l’industrial bataner Josep Elias i tieta del geòleg Jacint Elias i Escayol. Josep Casanovas estava casat amb Constança Coll i Gorina, germana del popular farmacèutic del carrer Sant Pere, Ramon Coll i Gorina, escriptor de comèdies humorístiques com “Qüestió de faldilles” o “Remei de Gelosia” i fundador del periòdic humorístic El Barret. Gorina, ferm catalanista, va ser un dels promotors de l’Agrupació Catalanista de Terrassa. Va morir el 1894 quan només tenia 33 anys.

El segon soci, Andreu Pérez i Serra, era natural de Tardienta comarca dels Monegros (prov.

d’Osca). D’ideologia conservadora, va presidir el 1916/18 la Joventut Maurista de Terrassa. Havia estat també als primers anys del segle XX el tresorer del Cercle Egarenc, que llavors era el casino de la burgesia terrassenca. Estava casat amb Francesca Geis i Benet, de Sant Quirze de Besora. Un fill seu, Andreu Pérez i Geis, va ser cap d’oficines del Sector de la Seda del Sindicat Tèxtil i professor de l’Escola de Comerç de Barcelona.

El tercer soci de Casanovas i Vallès era Gaietà Vallès i Pujals, fill del que va ser del 1869 al 1891 secretari de l’Ajuntament de Terrassa, Joan Vallès i Mitjans, natural del Pla del Penedès (comarca de l’Alt Penedès) i de l’olesana Francesca Pujals i Bosch. Pujals era cunyada de Gaietà Alegre i Trias (d’Alegre i Cia.) i germana de Jacint Pujals, industrial, directiu del Banc de Terrassa, de la Caixa de Terrassa i copropietari del Vapor Tarrasense. Gaietà Vallès s’identifica amb el catalanisme. El 1902 formava part de la Junta Directiva de l’Agrupació Regionalista, el 1907 fou un dels expulsats del “Círculo” Egarense per haver ballat una sardana amb l’oposició del seu president el banquer Joan Marcet; el 1917 Vallès era el vicepresident de l’Associació Nacionalista. Fou un dels nou assassinats pels revolucionaris de la FAI el 24 de juliol de 1936 a la carretera de Mura. Estava casat amb Pilar Prat i Alegre, filla

Tarrasa Industrial, S.A. (3). Casanovas i Vallès, i Rigol Boada i Cia.

solució per a normalitzar les relacions i que sentències absurdes i malintencionades deixin de crear problemes i es trobi una solució per als polítics empresonats injustament amb l’objectiu de normalitzar les coses. I, com és evident, tota aquesta situació ha d’evitar qualsevol tipus de confrontació i garantir la bona relació i convivència veïnal, element fonamental i que durant molts anys hem intentat preservar com un valor bàsic, i pel qual seguirem lluitant, que ningú ho dubti.

I un altre aspecte a comentar i un desig: que d’una vegada s’acabi amb el terrorisme masclista, d’assassinar a dones, una veritable xacra que

d’una vegada s’hauria d’erradicar, ja que és una veritable vergonya.

Aprofitem per a donar la benvinguda a nous veïns i veïnes, tot esperant que trobin en el nostre barri i la nostra ciutat un bon espai d’acollida i convivència, que hem de construir entre tots i totes.

Esperem i desitgem que tothom tingui unes bones festes, que deixem els problemes arraconats i gaudim dins les nostres possibilitats, tot desitjant un millor any i que tots els desitjos es compleixin.

Salut i fraternitat


d’Agustí Prat i Marcet, un dels socis de J. Prat i Fills una casa important de fabricació de teixits de llana que el 1907 havien traspassat a Jover i Cia.

El desembre de 1913, Pérez va sortir de la societat i aquesta va canviar el nom de la raó social per Casanovas i Vallès. Casanovas i Vallès tenia 10 telers amples al carrer de Sant Gaietà i el despatx en el domicili de Josep Casanovas, al carrer de Sant Antoni, 82. Quatre anys després Casanovas i Vallès es va incorporar a Tarrasa Industrial, S. A.

La tercera societat que es fusiona amb Alegre i Cia. i Casanovas i Vallès va ser Rigol Boada i Cia., la qualtenia arrels llunyanes. Un fabricant de teixit per a dona, Francesc Escursell, va morir el 1877 a l’edat de 39 anys. El negoci el va continuar la seva vídua, Carme Rodó i Vallhonrat amb el nom comercial de Vídua Escursell, amb l’ajuda de Francesc Rigol i Perich, que era un dependent de la indústria. Sota la direcció de Rigol, la fàbrica va afegir una secció de tintura i va agafar embranzida. El gener de 1886 Rigol va passar a ser soci del negoci i va constituir amb la vídua la societat Francesc Rigol i Cia. Soc. en Comandita. El capital inicial era de 104,359 pessetes de les quals 60,000 van ser aportades en efectiu per la comanditària Carme Rodó, mentre que Francesc Rigol va aportar la maquinària, un assortiment Abelló, cinc telers, maquinària auxiliar i 17,500 pts. en efectiu. El local de treball era al carrer de l’Església 9, propietat de la vídua que percebria 1000 pts. anuals en concepte de lloguer. A finals de 1890 Rigol i Cia. Soc. en Comta. es va dissoldre i Rigol es va fer càrrec sol del negoci que en endavant adoptaria el seu nom: Francesc Rigol. Rigol traslladà la fàbrica al proper Vapor Ros i el despatx al carrer del Nord, 97. Rigol participà en l’Exposició de París de 1883, en la Local de Terrassa del mateix any i en la de Chicago de 1893. Les seves franel·les, baietes i sarges van agafar una bona reputació en el mercat. El seu prestigi com a fabricant es reflecteix en la seva elecció com a president de l’Institut Industrial, càrrec que va exercir del febrer de 1891 al gener de 1894.

Francesc Rigol va ser un personatge amb curiosos antecedents familiars que val la pena de conèixer. Els Rigol terrassencs provenen de l’Anoia. Miquel Rigol, nat a Pierola, pagès i, a més a més, pregoner de Piera, on residia, va ser trompeter de cavalleria a la Guerra del Francès i va participar en la famosa batalla del Bruc. Amb els seus tocs bèl·lics enardí el sometent i desorientà l’exèrcit francès. La seva figura en bronze va ser reproduïda en el monument als herois del Bruc, inaugurat a Montserrat l’11 de juny de 1911 a la Festa del Sometent i destruït el 1936. Miquel Rigol es casà a Terrassa, on residí uns quants anys i hi deixà descendència, i després retornà a Piera.

Tres generacions consecutives de descendents de Miquel Rigol, que ja hem dit que era pregoner de Piera, van ser també pregoners a Terrassa: un fill, Jaume Rigol i Jover; un nét, Jaume Rigol i Perich, i un besnét, Jaume Rigol i Solà. El conegut pintor Josep Rigol i Fornaguera (1897-1988) era un besnét de Jaume Rigol i Jover.

Francesc Rigol i Perich era nét també del trompetista del Bruc Miquel Rigol. Francesc Rigol es va casar amb Filomena Casanovas i Domingo, filla de Pere Casanovas i Falguera, veterinari, ferrer i inspector de carns del poble de Sant Pere de Terrassa, i de Gertrudis Domingo i Casanellas, germana de Josep Domingo, personatge popular, notori republicà, propietari del Teatre del Retir,

conegut per Josepet dels Campos. Rigol enviudà i als 51 anys es tornà a casar amb Amàlia Casanovas ,de 27 anys, germana de la primera muller. Aquest segon matrimoni va durar menys de dos anys. El 10 de març de 1896, a l’edat de 52 anys traspassà Francesc Rigol. Aleshores la vídua Amàlia Casanovas Domingo i els seus fillastres Ildefons, Anna i Josep Rigol i Casanovas, de 30, 29 i 15 anys respectivament, hereus de Francesc


L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA...

ASPECTES CÍVICS

Recollida de mobles i estris vells: Volem recordar-vos que només podeu treure els mobles i estris vells els dimecres. Si ho feu un altre dia no els recolliran i us exposeu a una multa en cas de no complir amb la norma indicada.

Si no podeu esperar, els podeu portar al Servei de Deixalleria de Can Casanovas, i a més sereu bonificats a la Taxa d’Escombraries.

Recollida de Roba usada: La roba es pot tornar a utilitzar i reciclar per part d’entitats socials. Deixeu-la als contenidors de roba específics que trobareu a diferents punts del Barri: Plaça del Segle XX, Plaça de la Terrassa Industrial, Navas de Tolosa amb Ctra. de Rubí. També la podeu portar al Servei de Deixalleria de Can Casanovas, on a més sereu bonificats a la Taxa d’Escombraries.

BREUS

Reunió amb l’Alcalde Jordi Ballart: El 17 d’octubre la Junta es va reunir amb l’Alcalde Jordi Ballart, amb la presidenta del D3, Mònica Polo, i diferents tècnics.

Es van tractar els següents temes:

Urbanització dels sis carrers pendents: Pel que fa als carrers Galícia i Roger de Llúria, la judicatura ha donat la raó a l’Ajuntament el litigi amb els propietaris i es redactarà el projecte per a executar la urbanització. El tram del carrer Sant

Sebastià que va lligat al projecte de l’espai Sala i Badrinas es començarà a estudiar dins del marc del conjunt del projecte que s’està treballant. Al tram del carrer Lepant es farà un canvi de sistema amb la prioritat d’urbanitzar el carrer. Es farà un estudi i proposta.

Manteniment de carrers, voreres i espais públics: El projecte de passadissos de vianants ja no es farà enlloc. Les actuacions seran ampliar les voreres tal com correspon. I els temes de manteniment s’han de revisar i fer un marc d’actuació.

Terrenys del gas: Procés de descontaminació només pendent de la resolució de l’Agència de Residus de Catalunya, per a iniciar la urbanització de la plaça pública.

Terrenys de Sala i Badrinas: Ja s’està treballant en un projecte global que determinarà la

Rigol, van continuar el negoci amb el nom comercial de Successors de Francesc Rigol. Els poders de gestió estaven mancomunats entre la vídua i el fill gran, Ildefons. En el proper butlletí

continuarem la història d’aquesta empresa.

RAFEL COMES

([email protected])


urbanització del tram de carrer, la ubicació de l’Escola Pública Sala i Badrinas, i la ubicació de l’Escola Bressol Municipal. També cal definir els usos d’alguns espais.

Neteja i residus: Aquest és un problema greu. En aquests moments s’està fent una Avaluació d’Eco Equip. S’ha de determinar el Pla de Treball, fer el Contracte Programa, posar en marxa l’Observatori de neteja i gestió de residus, aprovar el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa. S’ha de resoldre el problema de neteja dels contenidors i les freqüències de buidatge. I s’ha d’informar i valorar la prova pilot de mobles i estris vells al barri.

Hi ha un acord i compromís de fer una reunió específica sobre aquest apartat durant els propers dies.

Escola Sala i Badrinas: S’informa que la Conselleria està d’acord amb el projecte d’Escola-Institut. Redacció del projecte en aquests moments.

Escola Bressol Municipal: S’informa d’aquest projecte dins el marc dels espais de Sala i Badrinas.

Grups Santa Margarida: S’informa que ja hi ha data de reunió amb la tinent d’alcalde Sra. Lluïsa Melgares, que serà el dimecres dia 20 de novembre a les 10 h al Casal de Barri, per a tractar els diferents temes que afecten aquesta zona.

Gestió del Casal: S’informa sobre aspectes d’alguns serveis, que es considera tractar directament amb el regidor responsable.

Espais ocupats: Es denúncia la situació d’alguns espais ocupats on funcionen màfies que cal controlar exercint les accions que calgui per a evitar-ne l’actuació. També cal controlar el mal ús d’alguns espais on les activitats no es poden realitzar des d’urbanisme.

Proposta per a realitzar una experiència de recollida amb el sistema porta a porta: Aquest és un tema que es concretarà properament.

S’acorda fer una propera reunió de seguiment dels temes exposats, i algun que resta pendent, durant el mes de gener-febrer.

Prova pilot de recollida de mobles i estris vells: Segons se’ns va informar la prova pilot s’ampliat en el temps. Hi ha molts problemes i poca transparència. No tenim cap informació de com ha anat, de les perspectives per a fer-ho a tota la ciutat, dels resultats… I, sobretot, de la millora de la recollida de residus, en general, la neteja dels contenidors, la millora de les freqüències: això és un veritable desastre que la prova pilot no ha resolt.

Pas elevat i passadissos de vianants: Aquest projecte ha quedat totalment abandonat i es farà tal com havíem demanat, ampliant voreres en els llocs on s’havien de fer els passadissos: carrer Vallparadís, Pare Font i Roger de Llúria. Veurem…!

Escola Sala i Badrinas: Segons les últimes informacions la Conselleria ha acceptat el projecte d’Institut-Escola. Ja s’ha començat a redactar el projecte que haurà de concretar la proposta, l’espai i el calendari definitiu. Segons les informacions, en quatre anys l’Institut-Escola estarà construït i operatiu plenament.

L’Escola Auró acollirà temporalment l’ESO. Una bona notícia per a l’Escola i per als veïns i veïnes.

Canvi d’ubicació de contenidors: La nostra entitat va demanar a l’Ajuntament que la bateria de contenidors del carrer Guillem de Muntanyans amb Sant Sebastià fos ubicada a la meitat del carrer


EXIGIM QUE TOTS ELS PRESOS POLÍTICS SIGUIN ALLIBERATS. VOLEM EXERCIR EL NOSTRE DRET A DECIDIR EL NOSTRE PRESENT I FUTUR. NO ÉS UN TEMA

D’INDEPENDÈNCIA, ÉS DE LLIBERTATS.

davant d’unes naus industrials pels problemes i mal ús de la zona. L’Ajuntament ha decidit eliminar aquesta bateria, fet que comporta que els veïns hagin d’anar més lluny i fora dels criteris tècnics establerts. Un absurd que no entenem ni acceptem.

Si es vol afavorir la recollida selectiva, cal donar facilitats i apropar els punts de vorera als veïns. I en aquest cas s’ha pres la pitjor decisió en detriment dels veïns.

Tanques i deixadesa: La Policia Municipal va fer posar unes tanques al carrer Navas de Tolosa amb Pare Font pel perill de caiguda de trossos de façana. Tres mesos després, encara no s’ha solucionat el problema, les tanques encara hi son, i la zona està plena de matolls i brutícia. Un total despropòsit i una deixadesa total.

Futura plaça pública del Gas: No sabem si algun dia veurem aquesta plaça feta. Avui és un espai abandonat, brut i deixat. Amb un projecte de descontaminació que no es fa mai i una plaça que no es veu. Hem demanat que aquesta Plaça pública es digui Joan Prat, veí i últim alcalde república. Creiem que és lamentable que encara tinguem persones oblidades on el nomenclàtor, és del tot injust i els seus responsables haurien de ser més exigents i compromesos.

Consell Municipal del Districte 3: El nostre representant en aquest Consell és el Sr. Xavier

Vives, pel vostre coneixement i per si li heu de fer arribar alguna proposta i suggeriment.

Plataforma de l’antiga parada de bus al carrer Baldrich: S’ha sol·licitat a l’Ajuntament que aquesta plataforma sigui retirada ja que no compleix cap funció en aquests moments, i treu espai d’estacionament de vehicles.

Punts de vorera: S’ha sol·licitat que diferents bateries de contenidors (Gasòmetre i Prim) siguin fixades, ja que els vehicles que estacionen els mouen.

Plaques de fibrociment: La Parròquia de Sant Valentí està reparant la teulada, que és de fibrociment i la seva manipulació, transport i emmagatzematge segons la normativa s’ha de fer d’una manera molt concreta per a evitar

problemes. Els veïns preocupats ens han preguntat si l’actuació compleix aquestes normes. Ho hem preguntat a l’Ajuntament ja que és el responsable del control i vigilància i estem esperant resposta


i, sobretot, les actuacions adients.

Resultats electorals de les eleccions generals de l’Estat Espanyol del dia 10 de novembre al

Barri:

Participació a Terrassa: Total d’electors: 156.327 (100%) Total de votants: 112.723 (72,11%) Abstenció: 43.604 (27,89%)

Participació al Barri: Total d’electors: 4.930 (100%) 3.586 votants (74,85%) A b s t e n c i ó : 1.344 (25,15%)

Comunitats i Placeta dels Grups de Santa Margarida: El passat dia 20 de novembre es va fer una reunió amb la Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat i regidora responsable d’Habitatge Sra. Lluïsa Melgares, la presidenta del D3, Sra. Mònica Polo, diferents tècnics municipals, representants de l’AVV i alguns presidents/es de les comunitats.

Es van tractar diferents temes relacionats

amb els manteniment dels edificis (balcons), subvencions, relacions i convivència i organització operativa, aspectes relacionats amb l’ús de la Placeta i inversions previstes.

Espais abandonats de Navas de Tolosa 79 i

86: Després d’anys de denunciar-ho, avui encara hi ha persones en aquests espais abandonats, sense llum i aigua, amb el perill d’enderroc. Hem demanat que a aquestes persones que estan en unes condicions indignes, se’ls ofereixi l’Alberg Municipal perquè tinguin unes condicions dignes i surtin d’uns espais que són un perill. I que es tanquin els accesos d’una vegada per a evitar que n’hi tornin.

Els serveis municipals corresponents són uns veritables incompetents. Ja hem indicat que , si hi ha alguna desgràcia, la nostra entitat serà part acusadora, denunciant la indiferència i negligència municipal.

Problemes al carrer Galícia: Els camions de gran tonatge fan les operacions de càrrega i descàrrega al carrer, no utilitzen els molls de càrrega interiors. A més circulen toros amb les llances mig aixecades, en totes direccions, ja que fan les operacions al carrer.

Tot aquest enrenou genera greus problemes de trànsit i circulació, sobretot per als vehicles que van en direcció Sud a agafar l’hipòdrom.

S’ha demanat a l’Ajuntament que resolgui aquesta situació i busqui solucions de mobilitat d’una vegada.

Freqüències de buidatge i neteja de contenidors: S’ha denunciat a l’Ajuntament la deficiència del Servei de neteja. Els contenidors no es netegen, sobretot els d’orgànica i envasos. Els contenidors d’envasos estan desbordats i el terra ple, les freqüències de buidatge són insuficients, cal més dies de recollida i cal un servei més eficient.

ERC 1.000 27,23%Comuns 613 16,69%Psc-PsoE 559 15,22%JxCA 515 14,03%Ciudadanos 202 5,08%CUP 267 5,50%PP 186 5,07%VOX 161 4,38%ALTRES 187 5,08%


En aquest sentit, el passat 20 de novembre, membres de la Junta es van reunir amb la regidora Sra. Lluïsa Melgares, responsable de residus i

Eco-Equip, i amb tècnics del Servei i l’Empresa, per a comentar diferents temes relacionats amb la neteja i la gestió de residus, així com la prova pilot de mobles i estris vells.

Aquesta és una situació greu que cal afrontar

d’una vegada amb millor gestió, convenciment i responsabilitat, a més de més recursos de persones i altres, però sobretot amb compromís de servei públic.

Pressupostos municipals i Ordenances fiscals: No entrarem a comentar tots els aspectes, però sí alguns d’importants a tenir en compte:

S’ha començat malament, són uns pressupostos i unes ordenances sense cap participació de la ciutadania, sobretot, quan es pretén que sigui la referència fins a l’any 2023. Merament s’ha informat, ens recorda la gestió dels antics governs del PSC.

Quan mirem les inversions, tornem a no aparèixer enlloc, com a Barri ni com a Districte.

Quan mirem les prioritats, ens generen seriosos dubtes i fortes contradiccions.

Les previssions de l’IPC per l’any 2020 és que estarà a l’entorn del 2,5%. Els salaris i les pensions estan a l’entorn de l’1’5% màxim. I la pujada d’alguns impostos i taxes fiscals estaran a l’entorn del 5%, com l’IBI i la Taxa de Residus. Cal tenir en compte que en el tema de neteja i residus hi ha moltes deficiències en el funcionament del Servei, no resoltes i amb moltes dificultats per a millorar-ho; per tant, algú haurà de justificar molt bé a què respon l’augment indicat, amb unes contraprestacions actuals tan deficients. A més, si analitzem els diferents elements relacionats amb aquest tema (Contracte-Programa, Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, Pressupost d’Eco-Equip, previsió pressupostària del pressupost municipal derivat a Eco-Equip i l’Ordenança Fiscal de Residus), no quadra res, i els recursos previstos estan totalment fora de la realitat de les necessitats.

És més, l’Ordenança de Residus encara no s’ha adequat a la realitat i segueix arrossegant fortes contradiccions, que ja fa anys que s’estan denunciant.

En el tema de les bonificacions ambientals no s’ha avançat absolutament en res, algunes són contradictòries, altres no tenen en compte alguns aspectes plantejats en el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, ni es té en compte experiències d’altres municipis per a introduir-ne de noves. Una manca total d’iniciatives.

En el tema relacionat amb la gestió de l’aigua, o sigui, Taigua, a més de no haver-hi cap participació ni de l’Observatori ni de les entitats ciutadanes, el Consell d’Administració és una total absurditat, poc transparent i menys clarificador. Repetim que tornem a tenir la sensació que no hem avançat en el temps.

En l’apartat referit a les empreses municipals (Eco-Equip, Taigua, Societat Municipal d’Habitatge, Foment, Parc Audiovisual…) no hem avançat, seguim amb poca transparència, i manca de participació, amb nivells d’opacitat


preocupants.

Quant al capítol 1 de personal, continuem en un espai difús, poc clarificador, poc transparent. Nosaltres en el pressupost anterior vàrem fer un seguit d’esmenes i propostes que, com passa sempre, no s’han tingut en compte tot i el compromís de revisar-les de cara a aquest nou pressupost. Cap sorpresa.

En resum, són els seus pressupostos, els de l’equip de govern, sense cap participació de la ciutadania i, per tant, seran responsabilitat només dels que els han aprovat; llavors que no ens demanin a les entitats i la ciutadania cap compromís ni demanda. No són els nostres pressupostos, això ho tenim clar i, per tant, cap novetat al respecte.

ACTIVITATS:

Sortida del bolet: Uns cinquanta veïns i veïnes van fer aquesta sortida a SU-FREIXENET. Un molt bon dia; alguns van anar a buscar bolets, altres van anar a visitar el Miracle. Un bon dinar i, com a cloenda, una visita al Castell de Cardona. Tot va anar molt bé i varem gaudir d’un dia de relació i convivència veïnal, objectiu de la sortida.

Cursa de Les Ciutats contra El Càncer de Pàncrees. 2ª Edició 2019: Ja s’ha convertit en una activitat habitual, el dia 27 d’octubre, amb una gran participació, uns 2.300 participants. La nostra entitat hi col·laborà al ser un projecte solidari.

Sopar de germanor i veïnatge: El dissabte dia 28 de setembre, els veïns i veïnes del carrer Passatge Comerma van fer un sopar que ja comença a ser una tradició. Va anar molt bé ,amb molta participació, i es van complir els objectius plantejats.

Dins el 6è circuït de música moderna: El dissabte 16 de novembre, al Casal de Barri, es va fer l’actuació de Júlia Moument (versions en acústic), promogut pel Servei de Cultura i amb la col·laboració de la nostra entitat, amb una bona acollida i assistència

XXXVIII Trobada de bandes de música de joves: El dissabte dia 16 de novembre, es va fer una trobada de bandes de música de joves a la Plaça del Segle XX.

NOUS CURSOS I TALLERS

Conèixer un espai del nostre Barri: Vegetació de la Plaça del Segle XX: Treball de camp, recerca i classificació, elaboració de fitxes…, dels alumnes de 5è de Primària de l’escola Sagrat Cor curs 2018-2019.


NOM COMÚ: Prunus.

NOM CIENTÍFIC: Prunus.

DESCRIPCIÓ: Hi ha molts tipus de prunus, unes 700 espècies.

Són arbres de la família Rosaceae, que poden ser caducifolis o perennifolis, inermes o més rarament, espinosos.

Aquest Prunus és un arbre i pot arribar a fer de tres a cinc metres

Pren el nom de la Prunera.

De tija llisa, verda i de vegades groga quan és jove, passa a ser esquerdada, escamosa, cremosa i grisenca quan és adult.

Considerat el tipus d’on derivarien les altres espècies, entre les quals es troben entre les conreades: els cirerers, presseguer (i nectarina), albercocs i ametllers...

ORIGEN: Àsia central.

USOS: Depèn del tipus de prunus pot donar diferents fruits per després menjar-los

NOM COMÚ: Llorer.

NOM CIENTÍFIC: Laurus nobilis.

DESCRIPCIÓ:El llorer és un arbre o arbust perenne.

És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Aquest arbre sovint és cultivat o naturalitzat, i amb freqüència es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i zones humides.

Es pot propagar per llavors. Les seves fulles són serradas de color verd.

USOS: Les seves fulles serveixen per donar gust al menjar. També és utilitzada com a planta medicinal amb propietats digestives.

Concurs de narració dins la Festa Major 2019. Continuem amb els següents autors.

Títol: I TU, QUÈ FARIES PER CANVIAR EL PLANETA?

Autor: Mirian Casquero 4t Escola Sagrat Cor.

Per començar, hem d’intentar reduir els plàstics i no tirar brossa al mar. Així no contaminarem tant el planeta. Jo crec que la Terra està malalta perquè no la cuidem tant com l’hauriem de cuidar. Utilitzem massa coses que no ens fan falta. Fins i tot enviem molts gasos a l’atmofera i això fa que comenci el canvi climàtic.

Això ho hem de parar! Com ho podríem fer?


Pel que fa al tema dels plàstics…

1a solució: Quan anem a comprar, anar amb bosses de tela o carros.

2a solució: Quan anem a la platja i ens haguem menjat alguna cosa que porti algun tipus d’embolcall (plàstic, paper d’alumini…), tirar-ho a la brossa, no al terra. Si no, amb l’aire se n’anirà al mar i els arribarà als peixos. I com que el plàstic no es desfà, els animals s’acaben ofegant.

Amb el tema del canvi climàtic i els gasos…

1a solució: No utilitzar tant el cotxe, només quan el necessitem.

2a solució: Si podem, enlloc d’anar amb cotxe, anar amb altres transports (bicicleta, patinet, autobús…)

Espero que amb aquest escrit hagueu reflexionat i que a partir d’ara comenceu a provar aquestes solucions.

ENCARA NO ÉS TARD, INTENTEM-HO, VOLEM UN PLANETA VIU!

Autor: Arlet Martin 4t Escola Sala i Badrinas

Aquest matí quan m’he llevat he recordat que quan jo era petita volia canviar el món. Avui és el meu aniversari, en faig seixanta, i mirant fotos de quan tenia deu anys, he recordat que volia fer una màquina que, abans de donar-li cap funció, era molt important que no contaminés. Volia que xuclés tot el que provocava el canvi climàtic: les bosses i canyetes de plàstic, el fum dels cotxes, el gasoil, les centrals nuclears, les fàbriques, la crema de boscos… i sobretot el comportament de moltes pesones que no tenien en compte el medi ambient!!!

Però no va ser fins als vint anys que vaig començar a fer el disseny de la primera peça. Recordo també els cinc anys que vaig passar fent-la i desfent-la fins que, un cop superada la seva construcció, vaig trigar un any i mig per finalitzar la “xucladora anticanviclimàtic”.

Tothom estava molt content, va ser un invent que en aquell moment ho va revolucionar tot!!! Per començar, la gent feia cas a les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar), és a dir, es comprava menys i es mirava que no contaminés (va desaparèixer el paper film i d’alumini i el mar i el seu fons ho van agrair molt!!), es reutilitzava tot moltíssim així que tothom va aprendre a cosir i a arreglar-se les seves coses, i, finalment, allò que ja no es podia reparar ni tornar a fer servir es reciclava sense dubtar en quin contenidor anava.

De mica en mica es tancaven les centrals nuclears i s’anaven buscant formes d’energia alternativa com la solar i l’eòlica…, es van fer lleis perquè no es tallessin ni cremessin tants boscos…, i a les ciutats molta gent va deixar d’anar en cotxe per utilitzar transports més sostenibles i tots els cotxes que es fabricaven eren elèctrics…

Però va arribar el dia que la màgia es va acabar…: en definitiva, no es va explicar bé la funció de la màquina i, al principi, tot funcionava perquè tothom col·laborava en tot però, amb el temps, la màquina es va anar quedant sola i la gent va tornar a fer el de sempre: contaminar i contaminar!!! I tot va tornar… A l’hivern cada cop feia més calor, els ossos polars es quedaven sense gel, el sol ens cremava la pell, no hi havia aigua per beure, les plantes en morien, cada cop tenien menys oxigen… Un desastre!!!

Jo creia que la màquina ho podia fer tota sola, però es va demostrar que al món tots som un grup i, si només uns pocs fan les coses bé, no canviarà res; per tant, allò que feia la Greta Thunberg l’any 2019, “vaga escolar pel clima”, ja era una bona forma d’intentar canviar a tothom. Quan ho vaig entendre, vaig dedicar tota la meva feina i la meva vida a millorar el funcionament de la màquina tenint en compte que el que necessita el canvi climàtic és un CANVI DE TOTHOM!!!

Visiteu el nostre web

www.barriseglexx.org


L’hivern ha arribat dolçament. S’ha escolat per escletxes, portes, xemeneies i finestres, tot festejant la dansa de les volves de neu. L’hivern és el monarca absolut d’aquestes terres coronades per cims i penya-segats que arrenquen des del fons del mar i afloren a la superfície com agulles de vidre. En aquest indret, perdut al Cercle Polar Àrtic, durant trenta dies l’any, els cels són orfes de sol i només la claror de les llunes regala una mica de llum a les llargues nits d’hivern.

A Vestvagoy, quan arriba la fosca comença el temps de les històries orals. De posar veu a rondalles ancestrals i d’enfilar les paraules cosint-les una a una fins a fer-les esdevenir poemes, contes o llegendes. Durant aquests dies, l’illa esdevé el país dels contes inacabats per les vetllades interminables animades per l’escalfor dels mots.

I ell, un xaval de nou anys de nom Olav, ara mateix surt de casa protegit amb el seu abric de

Una vida: deu cèntimsELS RELATS DE LA DOLORS FRIGOLA

llana i la gorra d’orelleres. Està content, sota el braç du el conte que acaba d’escriure i que avui mostrarà a la mestra. Es troba amb la Sindry i junts emprenen camí cap al petit port. D’allà estant, una llanxa els portarà fins a l’illa veïna on hi ha l’escola de primària. En poques setmanes, quan el dia es vesteixi de nit, el bot ja no sortirà del port. Però avui encara podran seure a la bancada del darrere. I l’Olav, tan bon punt hi arriba, mira cap al fons del mar i veu la cara de l’hivern que s’emmiralla en cada pam d’aquella aigua. Ell és fill d’aquest mar i s’hi sent atret. Sovint, li agrada arribar-se al moll i contemplar-lo, fins i tot quan els dies són ostatges de la nit i aquestes són tan llargues que no s’acaben mai, com els contes d’hivern, aquells que li explicava algú fa molt de temps.

–Olav, ja hi tornes? Un dia sense adonar-te cauràs a l’aigua. I ara què hi veus? –el reprèn la seva amiga.

–Les he tornat a veure, Sindry. Ens estan

Estimat Gustau segur que ara estàs tranquil, la vida segueix el seu camí, a mida que ens fem grans anem perdent amics però mai ens hi podem acostumar. Ja sabem que és llei de vida, que la mort ens espera a tots, a cada racó del camí, però sempre ve de nou i crec que a tu, Gustau, no et tocava,

Ens queden els records dels teus gestos, del teu bon humor, de la teva disposició a ajudar a tothom: l’amic no és mort del tot. Viu dintre nostre.

Tu i jo sempre sabíem que hi érem i que podíem comptar l’un amb l’altre. Un amic no es mor, es perd la seva companyia. Era un bon amic de tots.

Personalment no et dic adéu, sinó fins després.

Fidel

COMIAT A L’AMIC JOAN GUSTAU PUIG CASASTerrassa, 14 de juliol de 2019

Hola a tots

Avui és un dia trist, he perdut un amic, un gran amic.

Se’m fa difícil parlar, hem estat quasi tota la vida compartint el dia a dia, els caps de setmana, les vacances, som com germans i ho hem fet tot sempre junts, amb les nostres famílies, fills, i ara nets….

En aquests moments el meu sentiment és de ràbia, mentre escric em cauen les llàgrimes, em vull desfogar, però no sé com fer-ho, entre els sentiment de ràbia i pena. Vull plorar, per treure’m el nus de la gola, se’m fa difícil expressar el que sento.


seguint. No les veus? Tornen a ser elles, les sirenes d’escates de seda. Si pares l’orella, sentiràs els seus cants. Són com salmòdies que s’amaguen rere el rum-rum del motor –ho diu convençut, amb posat seriós.

–Estàs fet un contista, ja ho diu la mestra. Però a vegades crec que se te’n va l’olla.

–Calla, calla... Escolta! Si et concentres, podràs sentir com ens criden: Olavvv, Olavvvv... Sindry, Sindryyyy...

–Ai! Calla que em fas por!

A ell, no li fan por. Al contrari, li encanta fer volar la imaginació i parlar amb sirenes i trolls que s’amaguen pels racons de la llanxa. Aquests personatges el traslladen a nits antigues, quan l’Alfredo li contava quimeres sobre les últimes sirenes i monstres marins que havien habitat l’illa. Nimfes d’aigua salada amb ulls de gata i llargues cabelleres d’aram que sortien a cantar al capvespre i a enamorar els joves pescadors. Ell era molt petit, però recorda com li agradava adormir-se amb la veu envellutada de l’Alfredo. Era com una nana, un “arrullo”, com n’hi deia ell.

Desvia la mirada cap a la costa i ressegueix la multitud de petites factories fetes de taulons de fusta. Sap que al llarg de la primavera els caps dels bacallans, amb les boques ben obertes, seran per tota l’illa per assecar-se amb la salabror de l’aire. Aquells caps sí que li fan por. I, per més que sap que és un costum antic assecar el bacallà d’aquella forma, no pot evitar sentir un calfred quan els veu. Allà, en una d’aquelles manufactures, van treballar plegats la mare i l’Alfredo. Ja fa temps.

Ja estan arribant, ja es veu la silueta del campanar de l’església que despunta, blanca com la neu que comença a caure, i nota el fred que li esgarrapa les cames, i el fil de moc que li penja dels narius, gairebé congelat. I els cabells, negres com l’atzabeja, sembla que se li estarrufin sota la gorra que li ha teixit l’àvia.

La Sindry s’ha aixecat i es prepara per desembarcar. Ell, encara absort i amb la mirada

clavada al mar, recorda la conversa d’aquest matí de la mare amb l’àvia.

–Aquesta matinada, he tingut un pressentiment i he sortit del llit. Quan he obert els porticons, l’he vista. La primera aurora boreal d’aquest hivern, i m’ha semblat veure’l venir darrere el rastre violeta de l’horitzó.

–Però, filla, ja hi tornes... Has d’oblidar. Oblida-te’n, i toca de peus a terra! El temps de somiar ja ha passat.

–Sí. Ja ho sé. Després, no me n’he pogut estar i he agafat els pinzells.

L’Olav, mentre esmorzava, s’ha acostat al llenç pintat per la mare i ha sentit enveja tot mirant-lo. A ell li agrada escriure contes i portar-los a la mestra de l’escola. Se’n surt prou bé, però se sent incapaç d’agafar un pinzell i pintar ni que sigui la cosa més senzilla, per això queda embadalit quan veu aquell esclat de llum i colors dins d’un trosset de cel al bell mig de la foscor. És màgic, com els cants de sirena del fiord que envolta la seva illa.

La mare de l’Olav pinta, però no és pintora. La mare de l’Olav només és una dona trista que treballa a la factoria del bacallà com la major part de la gent de l’illa. De tant en tant, li agrada pintar paisatges d’aurores boreals que plasma en postals i cartolines. Després, les ven als pocs turistes que a l’estiu visiten l’illa. Diuen que ho fa bé, però ella sap que el do de pintar li ve del pes de tanta absència. De tantes hores d’enyor que ha anat atresorant dia rere dia des que va marxar l’Alfredo: un passavolant, un bohemi... De fet, no sap ben bé qui era l’Alfredo. Ni l’Olav tampoc. L’Olav només sap que aquell home, de nom estrany, va deixar una empremta molt gran dins el cor de la seva mare.

Un dia de primers de maig, ja fa un bon grapat d’anys, ella el va veure baixar carrer avall amb una motxilla a l’esquena i uns ulls de mirada grisa i profunda com el cel de plom que amenaçava amb les darreres neus l’illa de Vestvågøy. I s’hi va quedar. S’hi va quedar molt de temps, fins aquell dia que va saber que havia de retornar al


Llegir per a créixer a la Bd3 El “Llegir per a créixer” és un nou projecte de

foment de la lectura per a infants entre els 3 i els 6 anys i neix amb l’objectiu de donar continuïtat al programa “Nascuts per a llegir.”

Si un dels objectius més importants de l’NPL era impulsar el gust per llegir i establir un vincle afectiu entre adults i petits al voltant del llibre, el “Llegir per a créixer” continua en aquesta mateixa línia però tenint en compte que l’infant a partir dels 3 anys és cada cop més autònom.

Activitats a la biblioteca

Escoltar contes és una eina fantàstica per a estimular el llenguatge oral, la imaginació i la creativitat. Però també ajuda els infants a conèixer i comprendre valors morals, de comportament i de convivència. A més a més, estimula la memòria, l’adquisició del vocabulari i la representació de símbols, molt important en

BD3aquests moments d’iniciació en l’aprenentatge del llenguatge escrit.

Dins del programa “Llegir per a créixer” la biblioteca programa activitats al voltant del llibre i la lectura enfocades especialment a aquesta franja d’edat. Activitats que pretenen treballar al voltant del conte per a desenvolupar la imaginació, la creativitat, el vincle entre els membres de cada família...; en definitiva per a fer dels infants uns bons lectors.

Com participar-hi

Per poder participar de les activitats que oferim cal fer la inscripció presencialment a la Biblioteca districte 3.

Us hi esperem a tots i a totes!

seu país. Alguna cosa inesperada li va fer prendre aquella decisió. Va dir que tornaria, que l’esperés. Que esperés al nòmada, al viatger errant... Però els dies, els mesos i els anys van anar passant i l’Alfredo ja no va tornar. I ella ho sospita, però no en té la certesa. Ningú l’hi ha confirmat.

Va passar molt de temps abans que la mare de l’Olav sabés de què fugia l’Alfredo. Fugia del Tròpic. Fugia d’una terra prenyada de verds, de terres selvàtiques cobertes de ceibas, palmeres i guaduas. De terres curulles de mangos i papaies, però també de perills, de guerrilles, de narcos, de paramilitars i de morts. Massa mort per poder continuar respirant. I vivint. I va optar per fugir. Fugir lluny. Allà on no el trobessin mai. Fugia de mars d’aigües turqueses i va arribar a oceans de marbre i metall. De la vida al sol, a la fredor del Cercle PolarÀrtic.

L’Olav, abans de baixar de la llanxa, s’imagina que arriba a casa després de l’escola i veu l’Alfredo al llindar de la porta amb la seva rialla color del

cacau. El front ample i la lluïssor negra dels seus cabells. El cigar a la boca i les solapes de la jaqueta alçades. Sempre tenia fred, l’Alfredo. Abans d’ adormir-se, l’acotxa amb l’edredó i li fa un pessic a la galta. I l’Olav tanca els ulls quan s’acaba el conte. A fora, neva.

I somnia una sirena que surt del seu cau d’aigua de gel. Puja a una barca i va a cercar el seu enamorat. La sirena és la seva mare, i el jove pescador és l’Alfredo. No és illenc, però havia estat un home de mar. De mar i de selva. Més tard, va ser l’estranger, el rodamon, el contacontes vingut de terres inhòspites. L’Olav no sap encara d’on. Però hi ha una cosa que l’Olav sí que sap. Sap que avui tornarà a venir l’aurora boreal. I la mare estarà contenta.

La vida és el seu conte. Un conte d’hivern inacabat.

(desembre 2017)


NAIXEMENTS I DEFUNCIONS

Veïns i socis que ens han deixat definitivament:

• Sr. Ricard Bertran Domènech, veí del carrer Sant Sebastià. Ens va deixar el mes de setem-bre. El nostre suport i condol a la seva famí-lia.

• Sra. Àngela Valls i Ramon, veïna resident al carrer San Sebastià, ens va deixar durant el mes de setembre. El nostre suport i condol a la seva família.

• Sra. Rosa Susana Morera, veïna i sòcia re-sident al carrer Lepant. Ens ha deixat aquest mes de desembre. El nostre suport i condol a la seva família.

Recordeu que, si teniu algun naixement o algun familiar finat, ens ho podeu dir i ho publicarem per a coneixement del conjunt dels veïns del barri. Ho gaudirem en el cas de naixements i donarem suport als familiars en cas de defunció, entre tots, de forma col·lectiva.

AMPA SALA I BADRINASPetita història de l’Escola Sala i

Badrinas

Fa nou anys va néixer el projecte d’una nova escola al barri, i un grup de famílies hi va creure i s’hi va sumar. Tanmateix, des de ben aviat, vam veure com la il·lusió inicial s’anava esvaint davant la manca de previsió i compromís per part de les administracions, fent-se palesa la improvisació en relació a l’escolarització dels nostres fills i filles. Vam entendre que no seria un camí planer...

El passat dimarts dia 12 de novembre, prop d’una dècada després, el Departament d’Educació ens va comunicar oficialment al Consell Escolar la decisió que el centre esdevingui el proper curs l’Institut-Escola Sala i Badrinas.

Sovint, en el seguit de múltiples reunions mantingudes a diferents nivells, ha estat necessari enumerar tots els entrebancs i vicissituds viscudes que culminen en el fet objectiu que centenars d’alumnes de diverses promocions hauran viscut tota la seva escolarització a infantil i primària en barracots.

Però avui sabem que el barri tindrà l’oportunitat de veure créixer el projecte educatiu i innovador del Sala i Badrinas. Un projecte que, amb un model d’ Institut-Escola, podrà mantenir la seva continuïtat i coherència pedagògica a secundària -un privilegi que fins fa ben poc era reservat a l’escola concertada-. Aquest model, aplicat a un centre públic de dues línies, possibilitarà, a més, combatre l’assetjament, l’absentisme i la segregació escolar en aquesta zona de Terrassa.


I convertir-se, alhora, en un eix vertebrador i connector del districte amb la resta de la ciutat, tot mantenint la implicació de les famílies i el lligam amb el barri; un barri ple d’enormes solars com fantasmes.

És, doncs, una bona notícia. No només per als alumnes i llurs famílies, sinó per a la ciutat, ja que suposa una aposta en ferm per una educació pública de qualitat. El curs 2020-2021 iniciaran l’etapa secundària dos grups de 1r d’ESO que –de nou, provisionalment- s’ubicaran a l’edifici de l’Escola Auró. Una primera urgència queda atesa.

Però sabem també que el camí a fer és molt llarg. Queda doncs un horitzó obert amb més certesa, però en què caldrà seguir amatents, i caldrà seguir sumant. Per això, pot ser un bon moment per aturar la nau i mirar enrere. Aquestes són les idees clau de l’experiència viscuda que poden ser-nos útils per al demà, a mode de decàleg:

I- Després de 9 anys de tasca amb els companys i companyes de l’Ampa Sala i Badrinas, s’ha assolit l’objectiu de la construcció de l’edifici i de la constitució del centre en Institut-Escola; i s’ha basant-se en una tasca estructurada, apartidista i amb lideratges compartits.

II- El model de gestió de les demandes i reivindicacions en contextos formals s’ha conjugat amb les mobilitzacions de les famílies al carrer. Ambdós vessants sumen, i aporten elements que prestigien i legitimen la causa.

III- Tanmateix, nou anys de “diplomàcia silenciosa” davant dues administracions suposa un desgast evident, demanen temps i energia, i és necessari anar renovant la motivació i sumant referents.

IV- Els actuals càrrecs públics han mostrat empatia i vocació de servei. És d’agrair el bon to, l’aire fresc i l’aposta per una educació pública de qualitat.

V- Una AMPA forta, cohesionada i al servei del projecte comú, pot ser un stakeholder de primer ordre, un actiu important dins la comunitat educativa; que fa barri i construeix ciutat.

VI- Lluitar per assolir nivells estàndards de dignitat en relació als espais i les instal·lacions no implica menystenir el projecte educatiu; seria caure en un fals dilema. Ans al contrari, suposa la recerca de l’òptim per a l’escola en concret i per a l’escola pública en general.

VII- En un procés com aquest, el projecte de dinamització de les famílies és força exigent i cerca la cohesió de la comunitat, més enllà del vessant merament lúdic. Per als infants, suposa un espai d’assaig per al pensament crític, una escola de participació.

VIII- L’experiència vivencial –com en la majoria d’entitats- és agredolça, Però és també formativa, especialment des de perspectiva de l’educació en valors i el foment del sentiment de pertinença en infants i adults.

IX- La reivindicació suposa –per sobre de tot- un elogi i reconeixement a l’equip directiu i docent del centre. Els nostres fills han crescut en un ambient estimulant i confortable.

X- Finalment, resta la constatació que hi ha polítics honestos, amb la voluntat de consolidar un projecte d’èxit per a l’escola pública, tot donant sortida a una necessitat que feia massa temps que durava.

Aquesta ha estat la nostra experiència, una història més al sud de la Ciutat de les Xemeneies. Però a vegades la veritat ens parla des d’un petit racó; i ara ens diu que la causa era de les més justes i que l’horitzó és il•lusionant.

Daniel Soto

AMPA Sala i Badrinas

Aquesta Europa de vergonya no la volem, els refugiats no es mereixen aquest tracte.


ESCOLA SALA I BADRINAS

La construcció de la nova escola no començaria fins el 2022 i finalitzaria el 2023. Això

comportaria que els nens i nenes del Sala i Badrinas passessin 4 anys més al barracots i que la “provisionalitat” dels mòduls s’allargués fins a 12 anys. El Sala i Badrinas continua reclamant convertir-se en Institut-Escola per donar continuïtat al seu projecte educatiu i integrar-se dins del barri del Segle XX com a centre educatiu 360.

El passat dia 30 d’abril es va aprovar l’acord de Govern per la construcció de 27 centres educatius durant els propers 4 anys. Entre ells es trobava el Sala i Badrinas. Aquest acord de govern ha estat rebut per l’AMPA, l’escola i les famílies com una bona notícia, però sobretot com una decisió justa i merescuda després de 8 anys de provisionalitat en barracots. Tot i això, aquest acord de Govern no garanteix que l’escola es converteixi en Institut- Escola, com reclamen des del Sala i Badrinas, i proposa un calendari de construcció segons el qual l’escola no estaria acabada fins al 2023. Segons la presidenta de l’AMPA, Jessica Saduskie, “davant la falta de planificació i la improvisació constant no hem d’afluixar, cal seguir pressionant i insistint en aquests dos aspectes claus i de vital importància per a nosaltres”.

Un nou edifici que no veurà la llum fins al 2023

Segons es pot consultar a l’acord de Govern d’encàrrec de diverses actuacions d’infraestructura escolar, la construcció del Sala i Badrinas està dotada amb un pressupost de 4,2 milions d’euros. L’obra tindria una durada de 18 mesos i es faria entre el 15 de maig del 2022 i el 13 de novembre de 2023. Això faria que els infants estiguessin encara 4 anys més en barracots i que en total l’escola hagués passat 12 anys en mòduls “provisionals”. “En total, tres promocions de nens i nenes sortirien de l’escola havent cursat tota la

primària en barracots; això és inadmissible i per tant tenim com a objectiu mobilitzar-nos perquè aquest calendari s’acceleri tan com sigui possible”, comenta Saduskie.

Continuar a secundària amb un projecte educatiu 360 graus

Des de l’AMPA les mobilitzacions no han acabat amb la resolució de la construcció de l’edifici. El següent pas és que es modifiqui la resolució de construcció de l’escola i que es plantegi la construcció d’un Institut-Escola, amb l’increment del pressupost que comporti. “Volem l’escolarització continuada dels 3 als 16, volem la continuïtat del projecte del Sala i Badrinas perquè és un projecte innovador, de qualitat i d’èxit molt demandat a la zona”, comenta Javier Soto, membre de la Comissió d’Edifici de l’AMPA del Sala i Badrinas. Des de l’AMPA estan convençuts que el projecte del Sala i Badrinas pot revolucionar el barri del Segle XX, un barri inacabat, amb una manca vergonyosa d’equipaments i on hi ha molt d’espai edificable i urbanitzable que en un futur atraurà encara molta més gent. Tant l’AMPA, com l’escola, com l’Associació de Veïns, que ja ha mostrat el seu suport incondicional al projecte, creuen que el treball conjunt pot donar lloc a una aliança educativa que impulsi un canvi en el model educatiu de la ciutat. “Com a Institut-Escola, el Sala i Badrinas treballarà per ser un centre educatiu 360 graus que connecti l’escola amb l’entorn de forma transversal. Un projecte que faci xarxa entre les activitats del centre educatiu i l’entorn, que connecti els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i espais de la vida dels infants i dels veïns i veïnes del barri, que promogui i garanteixi l’equitat, la igualtat d’oportunitats i que eviti la segregació”, conclou Saduskie.

Reunió amb Serveis Territorials

El Sala i Badrinas reclama accelerar la construcció de l’edifici i convertir-se en Institut Escola


CONEGUEM ELS NOSTRES VEÏNSCol·legi Sagrat Cor de Terrassa

María Dolores Ambrós Checa,

Directora General del Col·legi Sagrat Cor de Terrassa, farmacèutica, teòloga i biòloga.

María Dolores Ambrós Checa va néixer l’any 1954, tal com assegura ella a la zona més freda de la península, exactament en un poble en el triangle format per Molina de Aragón, Monreal i Calamocha. Quan tenia 10 anys es va traslladar a Molina de Aragón per estudiar en un internat. A l’acabar-hi el COU, va anar a Madrid a estudiar Farmàcia a la Universitat Complutense i, després

d’elaborar la seva tesina al CSIC, es va dedicar a l’ensenyança, començant a impartir classes de física, química, matemàtiques i biologia en una escola de Madrid. Set anys més tard es va incorporar a les Agustines Missioneres de Valladolid, on va assumir les tasques de subdirectora de l’escola, estudiant simultàniament la carrera de Teologia. L’any 1991 s’incorpora com a subdirectora a l’escola del Sagrat Cor de Terrassa, tasca que compagina amb els estudis de Biologia a la UAB. Actualment és la directora del Col·legi Sagrat Cor de Terrassa.

“L’escola està oberta per a les necessitats que tingui el barri”

Fa molt temps que l’escola Sagrat Cor està

El passat dia 9 de maig l’AMPA es va reunir amb el Director dels Serveis Territorials d’Educació del Vallès Occidental, Jesús Viñas, junt amb la direcció de l’escola. La resposta per part de ST va ser que estaven oberts a la continuïtat del projecte pedagògic però que estan contemplant que sigui

en dos edificis separats i que fins a l’octubre no podran informar-ne. Des de l’AMPA es mostren satisfets però prudents i amb uns objectius molt clars: lluitar per accelerar la construcció de l’edifici definitiu i que es faci efectiva la transformació de l’escola en Institut-escola.

Horaris “Casal al Nadal”:

Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre; i els dies 1 i 6 de gener.


ubicada al Barri?

Les Agustines estem funcionant a Terrassa des del 1924, desenvolupant un paper social i educatiu al Barri molt significatiu. El seu rol en l’època de la immigració des de la península a Catalunya va ser fonamental, ja que requeria d’institucions que acollissin les famílies i les seves necessitats. Les Agustines tenien les portes obertes per a acollir els nens pràcticament tot el dia.

I des de quan n’és vostè la directora?

Quan vaig arribar a Terrassa l’any 1991 em van nomenar subdirectora, càrrec que ja anava desenvolupant des de la meva incorporació a les Agustines. Vaig ser-ho fins al 2003, any en què la superiora provincial de la institució em va nomenar directora de l’escola.

Quines tasques desenvolupa com a directora?

El director té una mirada àmplia del conjunt del col·legi i les seves tasques són infinites, perquè són infinites les informacions, les necessitats i les demandes que li arriben. En principi diria que el director té tasques laborals, fiscals, educatives, socials, sociològiques i ha d’escoltar. És un camp tan ampli que, depenent del moment, has d’actuar d’una manera o una altra, sempre amb equilibri. Ser director és un tasca molt bonica, molt complexa i molt delicada. Com a directora, la meva tasca és la de coordinar i delegar, de manera que tot el personal en tots els àmbits se senti prou recolzat i atès. A part de tot això, dedico unes poques hores a fer classes de matemàtiques a Batxillerat.

Fins a quina edat poden estar escolaritzats al Sagrat Cor?

En els darrers anys hem anat ampliant molt l’oferta educativa. Ara tenim dos cicles d’educació Infantil (de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys), l’educació Primària, la Secundària Obligatòria (ESO) i la post Obligatòria (Batxillerat). És a dir, es pot entrar a l’escola amb 0 anys i sortir-ne als 18. I cada nivell requereix el seu personal adequat, titulat i format.

Quants alumnes tenen escolaritzats?

La xifra aproximada serien uns 1.325 alumnes. Si la natalitat augmentés, tenim capacitat per ampliar dues aules més de primer cicle d’Educació Infantil. A més, estem considerant la possibilitat d’incorporar estudis de Formació Professional.

Tenen més nenes que nens o a l’inrevés?

L’origen de l’escola era femení, però cap als anys 80 es van obrir les portes a la coeducació. Actualment hi ha paritat i, evidentment, les classes són mixtes.

Quins valors volen transmetre als seus alumnes?

Els que volem potenciar són valors cristians i agustinians, és a dir valors generals, de tots. Potenciem el respecte, l’acollida, la proximitat, l’autonomia, la solidaritat, el compromís, la justícia, la pau i, com a síntesi, l’amistat. Cada any l’equip d’Educació en la Fe fa un estudi d’aquests valors i en el projecte educatiu se’n treballen transversalment 2 o 3, des d’Infantil a Batxillerat. El Sagrat Cor és un col·legi obert i inclusiu, amb un gran servei a la comunitat, al poble i a la societat. I perquè això tingui sentit ha de ser una escola que aculli a tothom. No es discrimina a ningú per raons de religió, ni de raça, ni d’identitat de gènere, ni de comportament o orientació sexual, ni per raons socioeconòmiques. S’acull a tothom i es prepara al personal perquè totes les nenes i els nens estiguin ben atesos i, si no hi ha prou mitjans econòmics en algun moment puntual, l’escola es busca estratègies per aconseguir el finançament necessari per a cobrir totes les necessitats.

A més de l’ensenyança reglada, ofereixen activitats extraescolars?

Sí, tenim dos tipus d’activitats extraescolars. Unes són les activitats esportives, coordinades per la nostra Associació Esportiva Escolar, i inclouen el voleibol, handbol, bàsquet, patinatge, zumba i gimnàstica esportiva. Les altres són les activitats gestionades directament per l’escola, i inclouen robòtica, música, dansa i cant per als més petits,


robòtica per a Primària, patinatge i anglès. Totes les activitats es duen a terme a les instal·lacions del col·legi.

Treballen plegats amb l’AMPA de l’escola?

La relació amb l’AMPA és molt bona. Crec que és un òrgan de participació i col·laboració amb el col·legi molt eficaç i que té un paper molt important a l’hora de complementar activitats del centre escolar, sempre mirant pel bé i el progrés de l’escola. Hi ha activitats que gestiona directament l’AMPA, com ara la Castanyada, el Tió i els Pastorets per Nadal, la Trobada Familiar al juny i diverses conferències durant els curs. El plus que dóna l’AMPA enriqueix la vida de l’escola.

Els joves del Barri, creu que estan prou implicats en les activitats que s’hi duen a terme?

Es pot millorar. Un dels objectius del futur seria establir una col·laboració entre el Sagrat Cor i l’Associació de Veïns del Segle XX, reunir-nos per veure què fem amb tots els joves que hi ha al Barri i quin programa que fos atractiu es podria presentar per donar una qualitat formativa i cultural perquè els joves tinguin perspectives diferents a les que se solen veure als barris i que els ajudi a créixer com a persones. Donar-los alternatives positives, diferents a les que solen tenir, sobretot els caps de setmana. L’escola està oberta a col·laborar i asseure’ns a la taula amb l’AVV per veure conjuntament quins plans podríem presentar per a millorar el barri en aquest sentit. Crec que es malmeten moltes

energies, qualitats i capacitats dels joves, o massa sovint perdem directament els joves. Per ajudar en aquest sentit, el col·legi és obert al Barri sense cap mena de problema.

Com veu el Barri?

El Segle XX és un barri que s’està envellint, tot i que amb les noves edificacions que s’estan fent on les fabriques es van tirant, a poc a poc van venint nous veïns. Jo segurament no ho veuré, però crec que en uns anys el Segle XX serà un barri residencial. Ara ja és un barri tranquil, però hem de fer que sigui prou atractiu perquè la gent jove amb nens vulgui venir a viure-hi: més serveis, habitatges més assequibles.

Quin missatge donaria a les nenes i nens del Barri?

Primer els diria que cuidin el Barri,

que el vegin com un barri verd, que l’estimin i que presentin alternatives per a millorar-lo.

Perquè el nostre barri necessita

millores quant a infraestructures i

neteja, necessita més vida. Si hagués de donar un missatge

al Barri, afegiria que l’escola està oberta per a les necessitats que tingui el barri. Si el col·legi ha de col·laborar amb el barri en aspectes culturals, esportius o els que siguin, només hem de seure i parlar-ho.

Maria Teresa SuñolAdvocada de l’Associació de Veïns del barri del Segle XX

Consultes els primers dijous de cada mes de 16 a 18 h.Visites concertades

Documents

BOCAMOLL · Havia estat també als primers anys del segle XX el tresorer del Cercle Egarenc, que llavors era el casino de la burgesia terrassenca. Estava casat amb Francesca Geis