Embed Size (px)
Citation preview
Coordinació de la Guía Didàctica: Esther Prats García i Daniel Muntané Izquierdo - FCVS Josep Guardiola Salinas i Katia V. Pozos Pérez - UAB
Idea de la segona edició i
elaboració de la Guia Didàctica: Equip Kabua
kabua.uab.cat Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats
Complexes ERDISC, Universitat Autònoma de Barcelona
Equip de treball Kabua: Laia Castelló Pla, Mercy Chipantasi Quispe, Laura Díaz Giménez,
Héctor Fernández Sequi i Cristina Pérez Maldonado
Correcció lingüística de la Guia Didàctica: Unitat de Assessoraments Lingüístics i Traduccions del Servei
de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona
Disseny del logo: Anna Puigmartí (Dracnet Projects S.L.)
Iconografia: Freepik.com
Disseny i maquetació:
Katia V. Pozos i Cristina Pérez Maldonado Primera edició: 2011-2012 Segona edició: 2015 Dipòsit legal B5761-2016
Un projecte de:
Amb el suport de:
4
5
Mirades. Viure i veure el voluntariat és un projecte que es basa en dues premisses: la sensibilització i la comunicació, entenent que la millor sensibilització és el coneixement directe, i que les experiències adquireixen valor quan s’expliquen. Es promou la participació del joves, afavorint el desenvolupament de competències i fomentant valors com el compromís, l’altruisme i el treball en equip. S’adreça a joves de 15 a 18 anys de manera propera i vivencial. Basat en la metodologia de l’Aprenentatge i Servei, per la qual els alumnes adquireixen coneixements sobre llenguatge audiovisual i voluntariat i, a la vegada, fan un servei a una entitat social, dotant-la d’un
reportatge audiovisual en el qual s’explica el seu projecte. Federació Catalana de Voluntariat Social c. Grassot, 3, 2a planta │ 08025 Barcelona Tlf: 93 314 19 00 │www.voluntaris.cat Idea original del projecte Mirades: Laia Curcoll Equip de Sensibilització amb els centres educatius: Jordi Picó, Marisa Camps, Joan Maria Ferré, Juan Manuel Muñoz i Dolors Peitiví (Equip de Voluntariat de la FCVS)
AGRAÏMENTS
El projecte Mirades. Veure i viure el voluntariat és possible gràcies a la col·laboració de diferents persones, entitats i organismes. Gràcies... A les entitats de voluntariat i als centres educatius que creuen en el projecte i s’hi impliquen, fent possible cada any una nova edició del projecte. A tots els nois i noies que s’apunten voluntàriament a conèixer de prop de la realitat de les entitats socials i del voluntariat i duen a terme la feina de producció dels vídeos. A totes les persones entrevistades en els vídeos del projecte per haver volgut compartir les seves experiències i ajudar-nos a difondre que el voluntariat val la pena! A la Fundació Obra Social de La Caixa per aportar bona part del finançament necessari per poder posar en marxa el projecte en la seva primera edició 2011. Al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per veure la necessitat d’introduir el voluntariat social als centres educatius i donar suport econòmic a la primera edició del projecte 2011.
6
ÍNDEX
7
Introducció ................................................................................................ 9
Bloc I. Què és el voluntariat? ............................................................ 15 Bloc II. Creativitat: la clau d’una bona història ................................ 25 Bloc III. Eines i recursos: planifiquem el nostre somni ................... 39 Bloc IV. Producció: llums, càmera i acció! ....................................... 49 Bloc V. Postproducció: encaixem les peces .................................... 59 Bloc VI. Difusió: directe a l’èxit! ....................................................... 65
Autoavaluació i coavaluació .................................................................. 73
8
9
Introducció
10
11
La guia Mirades Benvinguts i benvingudes! La FCVS vol proposar-vos un repte, un prova que us farà treure tot el vostre potencial artístic, tècnic i social. Per tal de dur-lo a terme us hem preparat aquesta guia que us orientarà cap a l’assoliment i l’èxit. Esteu preparats?
La Federació Catalana de Voluntariat Social es va fundar l’any 1989, i
és la plataforma de referència del voluntariat social a Catalunya. La
formen un grup d’entitats sense ànim de lucre que treballen
conjuntament per tal de fomentar i promocionar el reconeixement
del voluntariat al nostre país. Aquesta xarxa
té com a objectiu transformar la societat
mitjançant la sensibilització de la població i la
fomentació de serveis de treball en xarxa.
Actualment hi col·laboren més de 75.000
persones i prop de 300 entitats.
És el treball solidari,
altruista i iniciat de
manera lliure que duu a
terme un conjunt de
persones de manera
desinteressada.
Però, què és la FCVS?
No està gens malament!,
però vull saber-ne més
sobre el voluntariat
social!
12
Els voluntaris i les voluntàries treballen per a la millora i el benestar de les persones i
incrementen la seva qualitat de vida des d’una perspectiva global en què s’integren
les dimensions físiques, psíquiques i sòcioafectives.
Aquesta guia està adreçada a
l’alumnat de segon cicle
d’ESO i batxillerat i pretén
acompanyar-vos en el procés
d’elaboració d’un vídeo.
Mitjançant el treball en equip i la posada en pràctica de les vostres
habilitats 2.0, haureu de tenir la capacitat de documentar l’activitat que
es duu a terme en el si d’una de les entitats que integren la FCVS.
Aquests són els reptes que haureu de superar com a equip:
SER PROTAGONISTES DEL VOSTRE PROPI PROCÉS D’APRENENTATGE
AMB EL SUPORT DEL PROFESSORAT I DELS VOSTRES COMPANYS I
COMPANYES.
TREBALLAR COOPERATIVAMENT PER COMPARTIR CONEIXEMENTS
MITJANÇANT EL DIÀLEG I CONSENSUAR OBJECTIUS COMUNS DES DE
L’EQUITAT.
FORMAR PART D’UNA ACCIÓ COL·LABORATIVA AMB UNA ENTITAT PER
TAL DE FOMENTAR LA SENSIBILITZACIÓ SOCIAL.
ACTUAR DE MANERA RESPONSABLE I MANTENIR UNA ACTITUD ÈTICA.
APRENDRE ELS CONTINGUTS QUE US PROPOSEM BASANT-VOS EN LES
VOSTRES EXPERIÈNCIES PRÈVIES PER TAL D’ACONSEGUIR UN
APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
FER SERVIR TOTES LES VOSTRES COMPETÈNCIES DIGITALS I DE SÍNTESI
PER TAL QUE EL VOSTRE VÍDEO EXPRESSI TOT ALLÒ QUE VOLEU
TRANSMETRE, EN 4 MINUTS COM A MÀXIM!
QUÈ US SEMBLA? US VEIEU CAPAÇOS DE FER-HO TOT?
Sona molt bé, però què té a veure el voluntariat social
amb la guia Mirades?
13
SÍ, M’ENCANTEN ELS REPTES! PERÒ...
PER A QUÈ EM SERVIRÀ TOT AIXÒ?
Pel que fa al producte (el vídeo), ajudareu una
entitat de voluntaris a donar-se a conèixer, a
poder difondre i compartir la seva filosofia, els
seus objectius, la problemàtica que aborda, les
seves actuacions, les seves experiències, entre
altres coses. Amb aquesta acció altruista
ajudareu moltes persones que treballen de
manera solidària per tal d’aconseguir un món millor per a tothom, posant el vostre
granet de sorra a favor de la transformació social.
Pel que fa al procés (l’elaboració del vídeo), tindreu
l’oportunitat de viure una experiència vital i
enriquidora on podreu aprendre i millorar de manera
cooperativa un conjunt de coneixements, habilitats i
actituds que us ajudaran a desenvolupar les
competències bàsiques al mateix temps que ajudeu
a millorar la vida de moltíssima gent!
Ara comença el repte...
14
15
Bloc I.
Què és el voluntariat?
16
17
L’objectiu d’aquest primer bloc és conèixer què és el voluntariat. És molt important, abans de començar el vídeo, entendre el context on treballarem i quines són les finalitats d’aquestes organitzacions sense ànim de lucre. Per això, començarem a endinsar-nos en d’aquest món mitjançant una petita introducció i algunes preguntes de reflexió.
Segons l’article 3 de la llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de
l’associacionisme, el voluntariat és:
El conjunt d’accions i activitats
d’interès general motivades per
l’altruisme i la voluntat de
transformació social que acompleixen
persones físiques, denominades
voluntaris, que participen en
projectes en el marc d’una activitat
associativa o bé en programes
específics de voluntariat d’una entitat
sense ànim de lucre, d’acord amb el
que estableix aquesta llei.
18
Les persones voluntàries són:
Les persones físiques que, d’una manera lliure, sense contraprestació econòmica i
d’acord amb la capacitat d’obrar que els reconeix l’ordenament jurídic, decideixen
dedicar part de llur temps al servei dels altres o a interessos socials i col·lectius, per
mitjà de la participació en programes de voluntariat que duen a terme entitats sense
ànim de lucre –amb les quals formalitzen un compromís que dóna origen als drets i
deures que regula aquesta llei– o bé per mitjà de l’associacionisme i la participació
en els diferents projectes que en aquest marc es puguin dur a terme.
Anem doncs a escalfar una mica els motors i reflexionar una mica per comprendre millor el voluntariat...
19
Intenta respondre les següents preguntes juntament amb els teus amics o companys de l'escola...
Què és per vosaltres el voluntariat? Feu una pluja d’idees de les
paraules clau que considereu que formen part del voluntariat i,
posteriorment, elaboreu-ne una petita definició.
Segons l’Anuari del Tercer Sector de l’any 2013 amb dades estadístiques del 2011, un
total de 300.000 persones es dediquen a fer tasques de voluntariat.
Què en penseu d’aquestes dades? Si actualment feu tasques de
voluntariat, en quin àmbit en feu? En el cas que no n’estigueu
fent, en quin àmbit estaríeu interessats a fer-ne?
20
Tal com indica l’Anuari del Tercer Sector de l’any 2013 amb dades estadístiques del
2011, del total de la població voluntària, un 59 % són dones, i el 41 % restant, són
homes.
Què en penseu, d’aquestes dades? En la vostra vida quotidiana
observeu alguna situació en la qual hi hagi més o menys presència
d’homes o dones? Si és així, quines estratègies elaboraríeu per
equilibrar la presència d’uns i altres?
21
Sabeu què és un codi ètic? (Us donem una pista: el codi ètic
estableix les normes de convivència i respecte que han de complir
les persones que formen part d’una organització). Els éssers
humans tenim la Declaració Universal dels Drets Humans, que
recull les normes de tota la família humana. Tot seguit n’assenyalem les quatre
primeres:
TOTS ELS ÉSSERS HUMANS NEIXEN LLIURES I IGUALS.
TOTHOM TÉ TOTS ELS DRETS I LLIBERTATS PROCLAMATS EN AQUESTA DECLARACIÓ,
SENSE CAP DISTINCIÓ DE RAÇA, COLOR, SEXE, LLENGUA, RELIGIÓ, OPINIÓ POLÍTICA O DE
QUALSEVOL ALTRA MENA, ORIGEN NACIONAL O SOCIAL, FORTUNA, NAIXEMENT O
ALTRA CONDICIÓ.
TOTA PERSONA TÉ DRET A LA VIDA, A LA LLIBERTAT I A LA SEVA SEGURETAT.
NINGÚ NO SERÀ SOTMÈS A ESCLAVITUD O SERVITUD: L’ESCLAVITUD I EL TRÀFIC
D’ESCLAUS SÓN PROHIBITS EN TOTES LLURS FORMES.
22
Tenint present que sense normes no hi ha convivència, quines
serien les tres normes més importants que s’haurien d’incloure en
el marc del voluntariat? Determineu-les en grups de cinc
persones.
Quan penseu en el conjunt de voluntaris, quines són les
competències personals que hauria de tenir una persona
voluntària, tenint present que una competència fa referència a les
habilitats i aptituds que té una persona en relació amb el
desenvolupament d’una tasca concreta?
23
De quina manera considereu que el fet de participar en un
projecte de voluntariat millora el vostre procés d’aprenentatge?
Quina diferència hi trobeu en relació amb les classes teòriques de
l’escola?
24
I per acabar, indiqueu si les següents afirmacions són certes o
falses. En quant a les falses, reflexioneu per què són així?
V F
Els voluntaris tenen un plantejament social i un afany de participar en projectes d’acció social.
Els voluntaris cobren per fer la seva tasca.
Només les persones amb formació específica poden ser voluntàries.
Només poden ser voluntàries les persones de 18 a 65 anys.
Per ser voluntari cal fer una formació prèvia.
Les persones voluntàries ho fan de manera lliure.
Totes les organitzacions poden tenir voluntaris.
És important definir els drets i deures del voluntari.
El voluntariat té com a objectiu conèixer altres realitats.
El voluntariat facilita la realització d’activitats i tasques que reporten un benefici a la societat.
La Federació Catalana de Voluntariat Social
us ofereix en el seu portal Voluntaris.cat un
espai de referència i promoció del voluntariat social. En aquest enllaç, disponible en
el portal, trobareu informació de les entitats catalanes que porten a terme tasques
de voluntariat social.
Voleu més recursos?
A continuació us presentem Xarxanet (http://xarxanet.org/) un portal que pretén
difondre, comunicar i generar connexions entre associacions i voluntariat.
25
Bloc II.
Creativitat: la clau d'una bona història
26
27
La finalitat d’aquest bloc és reflexionar sobre què voleu mostrar mitjançant el vídeo i extreure les primeres idees per poder aconseguir-ho.
Primer caldrà que identifiqueu l’objectiu del vídeo. Per aquest propòsit, us
proposem 5 preguntes a respondre que us ajudaran a reflexionar juntament amb el
vostre grup de treball:
Què sabeu de l’entitat?
És imprescindible conèixer el context de l’entitat en la qual basarem el nostre vídeo.
Si en coneixeu l’essència, realitzareu el nostre vídeo amb coherència.
Què us ha inquietat sobre l’entitat?
Una vegada estudiada la realitat de l’entitat, en podreu conèixer l’ànima i la filosofia.
Aleshores és el moment de reflexionar i fer-vos preguntes com les següents:
QUÈ US HA SUPOSAT ESTUDIAR AQUESTA ENTITAT?
QUÈ HEU APRÈS DEL FUNCIONAMENT DEL CENTRE I EL VOLUNTARIAT?
QUINES IMPRESSIONS TRAIEU DE LA FEINA QUE FA L’ENTITAT I EL SEU
SIGNIFICAT SOCIAL?
QUÈ US HA CRIDAT MÉS L’ATENCIÓ I QUÈ US HA SEMBLAT MÉS
INTERESSANT?
ALTRES PREGUNTES.
28
A quin públic va adreçat el vostre vídeo?
Quan sapigueu a qui voleu explicar la història, sabreu com la volem explicar. Per
tant, depenent de les característiques del vostre públic, fareu servir un vocabulari
més formal o més informal i adequareu la seqüència del vídeo.
Títol del meu vídeo:
L'objectiu del meu vídeo és:
29
Quin missatge voleu fer arribar als vostres destinataris?
És molt important decidir què voleu expressar en el vostre vídeo, reflexionar sobre
quin és el missatge que voleu transmetre al públic: voleu informar els espectadors,
fer una denúncia social, sensibilitzar, fomentar el voluntariat, etc.?
A través de quin canal es difondrà?
Per últim, cal que ens plantegeu per quines vies es difondrà el vostre vídeo d’acord
amb els destinataris i el context.
Una vegada hem respost a les preguntes
anteriors, podem seguir amb el procés creatiu.
Per tal de fer un vídeo en la línia del codi ètic de
les entitats de voluntariat social, és important
fugir dels estereotips i prejudicis.
30
De vegades, ens pot passar sense ni tan sols adonar-nos. Ens ajudarem a través de
la visualització dels vídeos que us mostrem a continuació, on podreu reflexionar i
debatre sobre aquestes qüestions:
"Ayudar a los demás tiene recompensas ¿Quien está
cortando cebollas?"
"Fundación Aspaldiko. VII Galardón a la Promoción del
Voluntariado 2014"
Després d’observar-los amb el grup de treball, penseu i debateu aquestes dues
qüestions. Les conclusions que n’extraureu us ajudaran a reflexionar sobre què
voleu i què no voleu expressar en el vídeo.
QUINS OBJECTIUS HI HA DARRERE DE CADASCUN DELS VÍDEOS MOSTRATS?
QUIN O QUINS VÍDEOS CONSIDEREU QUE FAN UN TRACTAMENT MÉS ADIENT DEL
VOLUNTARIAT?
Conclusions:
31
Ara ja sabem què i com volem expressar el nostre curtmetratge.
Recordeu i comproveu, a mesura que treballeu en la realització, alguns dels
estereotips i prejudicis que volem evitar en tot moment!
EVITEU ESTEREOTIPS D’EDAT I GÈNERE.
NO MOSTREU PREJUDICIS QUE CONDUEIXIN A LA DISCRIMINACIÓ.
SI TRACTEU DE SENSIBILITZAR EL VOSTRE PÚBLIC, NO HO FEU CAIENT EN EL
SENSACIONALISME.
EN EL VOSTRE VÍDEO UTILITZEU UN VOCABULARI NEUTRE I RESPECTUÓS.
La pluja d’idees és un dels processos més importants del procés creatiu, ens
permet escollir sobre un infinit de possibilitats. És important deixar volar la
imaginació i no privar-nos a l’hora de perseguir la nostra utopia.
Ja esteu preparats per treure el vostre perfil més creatiu!
32
Per cert, sabeu què és la utopia...? Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la utopia es defineix de la manera següent:
Utopia
1) f. Concepció imaginària d’una societat ideal.
2) f. Concepció d’un ideal irrealitzable.
Davant d’aquestes descripcions ens qüestionem si té sentit somiar per aconseguir
allò que considerem ideal, si ja partim de la concepció que mai es farà realitat. Però
per no quedar-vos amb una sola definició, observeu el punt de vista de l’Eduardo
Galeano, un periodista i escriptor uruguaià molt reconegut. En aquest petit
segment, l’Eduardo explica, mitjançant un exemple, què és per ell la utopia:
33
A l’hora d’imaginar i fer la pluja d’idees del vostre vídeo, heu de tenir en compte els
objectius que voleu assolir. Finalment, només vosaltres teniu el poder de decidir si
voleu perseguir la utopia.
Per deixar volar la nostra imaginació i ser creatius, ens podem inspirar en el
reconegut creatiu John Lasseter.
John Lasseter és un animador format als estudis Disney i, actualment, director
creatiu de la reconeguda companyia d’animació Pixar. John Lasseter té una gran
responsabilitat com a animador de Pixar que li exigeix ser contínuament original i
innovador en la seva professió.
Per tal de poder seguir destacant en el seu camp, en John segueix set punts que el guien en el seu procés creatiu. A continuació, us els presentem perquè hi feu un cop d’ull:
34
No proposeu només una sola idea.
Recordeu la importància del primer somriure.
La qualitat és un molt bon començament.
Tot és qüestió de treballar en equip.
La diversió condueix a la creativitat, no a la competitivitat.
El resultat creatiu sempre reflecteix els seus propis autors.
Treballeu amb persones creatives en qui confieu.
1
2
3
4
5
6
7
Els 7 punts de Lasseter cap a la creativitat!
35
Ara ja esteu preparats per dur a terme una pluja d’idees molt productiva. Comenceu a estrènyer els vostres cervells seguint aquests punts com a guia:
LES PLUGES D’IDEES EN GRUP SÓN MOLT MÉS ENRIQUIDORES. MÉS D’UN CERVELL ÉS
MILLOR QUE UN DE SOL!
UN DELS PARTICIPANTS HA D’ADOPTAR EL ROL DE FACILITADOR. AQUESTA PERSONA
S’ENCARREGARÀ DE PLANTEJAR O REDIRIGIR PREGUNTES QUAN APAREGUIN MOMENTS
DE SATURACIÓ I DE MODERAR, PER TAL QUE LA PLUJA D’IDEES SIGUI FLUIDA I
DINÀMICA. TAMBÉ RECOLLIRÀ LES IDEES QUE ANIRAN SORGINT I, FINALMENT, LES
EXPRESSARÀ A TOT EL GRUP.
NO EXISTEIXEN LES MALES IDEES. DE VEGADES, A PARTIR D’UNA IDEA ESCÈPTICA
SORGEIXEN ELS MILLORS RESULTATS.
AL COMENÇAMENT NOMÉS S’HAN DE TENIR EN COMPTE LES IDEES, NO ELS JUDICIS
SOBRE AQUESTES, JA QUE AQUEST PAS VINDRÀ MÉS ENDAVANT. ELS JUDICIS O
OPINIONS EN LA PLUJA D’IDEES PODEN LIMITAR LA CREATIVITAT.
LA DURADA DE LA PLUJA D’IDEES HA DE SER D’ENTRE 20 I 30 MINUTS.
A continuació, us proposem algunes dinàmiques i eines per a la vostra pluja d’idees.
Aquestes opcions us ajudaran a descobrir noves mirades i perspectives per a l’esbós
del vostre projecte:
a) Posa’t en el meu lloc
L’empatia ens permet entendre, des del nostre punt de vista, quina és la realitat de
l’altre. Per dur a terme aquesta dinàmica, determineu els personatges de l’entitat
(persones en risc d’exclusió social, voluntaris i voluntàries, persones que hi
treballen, etc.):
36
Una vegada feta la llista, tanqueu els ulls i imagineu. Com seria viure en la pell de
cadascun dels personatges anomenats? Escriviu totes aquelles idees i sensacions
que us vinguin al cap.
b) Mapes conceptuals
L’elaboració de mapes conceptuals durant
la pluja d’idees ajuda a organitzar idees que
van sorgint durant el procés. Aquí teniu un
exemple de mapa conceptual i un blog on
podeu trobar més sobre aquesta tècnica.
37
RReeppttee ddeell BBlloocc UUss pprrooppoosseemm ccrreeaarr eell vvoossttrree mmaappaa ccoonncceeppttuuaall
dduurraanntt llaa pplluujjaa dd’’iiddeeeess mmiittjjaannççaanntt pprrooggrraammeess
iinnffoorrmmààttiiccss.. AA ccoonnttiinnuuaacciióó,, uuss ffaacciilliitteemm uunn ppaarreellll
ddee rreeccuurrssooss ggrraattuuïïttss ppeerr eellaabboorraarr eell vvoossttrree mmaappaa::
hhttttppss::////wwwwww..mmiinnddmmeeiisstteerr..ccoomm//eess
hhttttpp::////wwwwww..xxmmiinndd..nneett//
38
39
Bloc III.
Eines i recursos: planifiquem el nostre somni
40
41
Comencem amb la part tècnica: aquest bloc té com a objectiu conèixer algunes de les eines i dels recursos que podeu utilitzar pel disseny del vostre vídeo.
Començarem per projectar i planificar el futur. Un cop ja teniu moltes idees i heu
pensat en el vostre guió, heu de relacionar-lo amb els recursos (que són moltíssims)
que teniu al vostre abast.
A més, podeu dissenyar un calendari amb les tasques a realitzar amb la data
corresponent, la qual cosa us ajudarà a gestionar el vostre temps.
Un cop ja teniu el calendari, podeu començar a ordenar les vostres idees i que
aquestes es vegin reflectides en un guió. Pensar en una frase que resumeixi la idea
principal del vostre vídeo us ajudarà molt a concretar el vostre guió.
El guió és la forma escrita del
contingut del vídeo, per això heu
de tenir ben clar què voleu
transmetre. Podeu començar a
escriure els diàlegs i les accions
dels participants del vídeo, a més
dels components de l’escenari.
Un cop tingueu ben definit el guió, heu d’incorporar més elements tècnics, com ara
la durada de cada diàleg, imatges, àudio, efectes, localització i un dibuix on es vegi
reflectida l’escena. Us quedaria una escaleta com la següent:
42
També podeu complementar l'escaleta amb una sèrie de dibuixos que expliquin la
història escena per escena. En aquest enllaç teniu diferents exemples:
Storyboard de la pel·lícula Parc Juràssic
Font: www.jurassicworlduniverse.com
43
En aquests enllaços trobareu idees que us poden ajudar a desenvolupar el vostre guió:
Font: Blog de Stephanie Falla
Manual: " Com escriure un guió per a videoblogs?"
Exemple:
Guió professional de la
pel·lícula de Parc Juràssic
ó
44
RReeppttee ddeell BBlloocc
DDiisssseennyyeeuu llaa vvoossttrraa eessccaalleettaa ii
eennsseennyyeeuu--llaa aa ppeerrssoonneess eexxtteerrnneess aall
vvoossttrree eeqquuiipp.. EEll rreeppttee ccoonnssiisstteeiixx aa
ccoommpprroovvaarr ssii llaa rreessttaa eennttéénn eell mmiissssaattggee
qquuee vvoolleeuu ttrraannssmmeettrree!!
45
Ja teniu la idea desenvolupada? I el guió i l’escaleta estan preparats? A continuació us convertireu en uns experts de la producció audiovisual!
Localitzacions
Heu de tenir en compte on voleu que s'enregistri el vostre vídeo, sense perdre
l’objectiu que voleu transmetre!
Si feu vídeos a l’interior...
Heu de tenir en compte que la il·luminació
sigui l’adequada i vigilar amb les ombres.
Si feu vídeos a l’exterior...
Recordeu que si feu un vídeo al carrer, heu de tenir en compte els possibles sorolls
de fons i que la veu de les persones que parlen se sentin bé. En ambdós casos
vigileu el contrallum; per exemple, si hi ha un objecte davant de la llum del sol, es
pot veure fosc.
Subexposició Manca de llum
Exposició adequada Quantitat de llum correcte
Sobreexposició Massa llum
46
Podeu fer servir els següents recursos per a la millora de la qualitat del vostre vídeo:
Trípode per estabilitzar la imatge i perquè un cop passeu el vídeo a l’ordinador la
imatge no es vegi moguda, o de suport per fer moviments! Podeu veure consells per
fer servir el trípode que us poden ajudar molt a:
https://www.youtube.com/watch?v=oGOioVc_Ogk
Més d’una càmera per fer més d’un enregistrament alhora!
Micròfons externs per a millorar la qualitat de l'àudio captat.
47
Dispositius
Abans de tot reflexioneu una mica sobre quins elements que tingueu al vostre abast
podeu fer servir!
Sabeu que podeu fer servir molts objectes de la
vida quotidiana per enregistrar el vostre
vídeo?, per exemple, un paraigua normal
per reflectir la llum. Una llum de casa pot
ajudar molt en la il·luminació.
Pel que fa als mòbils, en aquests darrers
anys, els dispositius mòbils i les tauletes
digitals han ocupat un lloc molt important en les
nostres vides, ja que disposen d’una gran varietat
d’aplicacions que substitueixen objectes que fèiem servir. Actualment,
en un telèfon mòbil hi ha una càmera i permet descarregar de manera
gratuïta editors de vídeos i fotografies, enregistradors de veu,
editors de música...
Tot i així, no us oblideu dels
aparells específics que també
us poden ajudar molt com ara:
càmeres de vídeo, micròfons i
ordinadors.
48
Per fer un gran vídeo no cal tenir material professional, amb els recursos que teniu a l’abast i amb la vostra creativitat podeu fer coses molt grans!
El vostre equip
A partir d’aquí heu de pensar quin rol s’atorgarà a cada membre del grup, per la qual
cosa és important que accepteu un compromís i una responsabilitat en el vostre
projecte.
Podeu fer una taula com aquesta:
Tasca Qui se n’encarrega?
Il·luminació Roberto + Elsa
Enregistrament Hicham + Alex
Vestuari Fàtima
Àudio Fàtima + Nina
Càmeres Nina + Pau
... ...
Muntatge i edició del vídeo Tot l’equip
Encara que cadascú tingui una responsabilitat, recordeu que es tracta de treball
cooperatiu, per la qual cosa us heu d’ajudar els uns als altres en tot el que calgui!
A més, les decisions que s’han de prendre respecte al vídeo han de ser dialogades i
consensuades per tots!
Ara que ja teniu els aparells pensats i les aplicacions, per què no passeu a l’enregistrament i l’edició del vostre vídeo?
49
Bloc IV.
Producció: llums, càmera i acció!
50
51
En aquest bloc coneixereu les tècniques més utilitzades per professionals per tal d'enregistrar el vostre vídeo.
Per enregistrar els vostres vídeos, heu de tenir en compte tres elements:
A) Els plans B B) Els angles C) Els moviments
A) Comencem amb els plans!
Plans descriptius: Descriuen els personatges o l’entorn on passa l’acció.
PG (PLA GENERAL): Serveix per mostrar tot el nostre escenari. En aquest pla, les
persones no tenen gaire rellevància; el que importa és veure l’entorn.
52
Plans narratius: Narren l’acció que desenvolupa el personatge.
PS (PLA SENCER): En aquest pla ja es comença a posar l’atenció en el personatge,
ja que es mostra tota la imatge de la persona, des del cap fins als peus.
PA (PLA AMERICÀ): Mostra la imatge de la persona des dels genolls fins al cap. És
molt útil per enregistrar diverses persones alhora i per mostrar la cara i la figura de
la persona o les persones.
53
PM (PLA MITJÀ): Mostra la imatge des de la cintura. A partir d’aquest pla ja es
comencen a tenir en compte els sentiments de la persona.
Plans expressius: Mostren l’expressió i les emocions dels personatges.
PMC (PLA MITJÀ-CURT): Ens mostra de les espatlles fins al cap per ensenyar els
sentiments de la persona. Aquest pla serveix per centrar-se més en la persona, tot
deixant de banda l’entorn.
54
PP (PRIMER PLA): Ens mostra la cara de la persona amb l’objectiu de donar èmfasi a
l’expressió. La mirada, l’expressió i els gestos hi juguen un paper molt important.
PPP (PRIMERÍSSIM PRIMER PLA): Aquest pla ens mostra més a prop l’expressió de
la persona, deixant totalment de banda els elements externs.
55
PD (PLA DETALL): Aquest pla destaca un element específic per tal d’emfatitzar-lo i
que no quedi desapercebut, com ara un ull, una boca, un nas, una flor, etc. Podeu
fer servir aquest pla per transmetre sensacions concretes a partir d’un objecte.
CÀMERA SUBJECTIVA: Tipus de pla que consisteix a mostrar mitjançant la càmera el
que veu el personatge. La càmera actua com si fossin els ulls. Serveix per sentir-nos
més propers al protagonista i endinsar-nos dintre del vídeo.
56
B) Seguim amb els angles!
A més dels plans, teniu els angles picat I contrapicat:
PICAT
CONTRAPICAT
En l’angle picat, situem la càmera a dalt del subjecte, per tal de mostrar feblesa i vulnerabilitat.
En canvi, en l’angle en contrapicat, la càmera se situa per sota del personatge per mostrar-nos força i seguretat.
C) Per acabar, els moviments!
Moviments de càmera:
TRÀVELING
La càmera es mou per mostrar-
nos diferents escenaris, donar
sensació de moviment i, així,
aconseguir que el vídeo sigui
més amè.
57
PANORÀMICA
La càmera gira sobre ella mateixa, per ensenyar-nos tot
l’escenari. L’ús d’un trípode us facilitaria la realització
d’aquest moviment.
ZOOM (ZOOM-IN, ZOOM-OUT)
Per allunyar-nos o bé apropar-nos d’un
objecte o personatge.
A més a més, podeu combinar aquests aspectes amb la il·luminació i la música de
fons per transmetre el vostre missatge! La música lenta la podeu fer servir per donar
sensació de tranquil·litat, tristor, etc. i la música més ràpida, per expressar alegria o
moviment!
Recordeu que la música de fons ha de respectar sempre els drets d'autor i podeu fer
servir una llicència de Creative Commons. Podeu trobar música amb aquesta llicència
en els següents enllaços:
Per aprofundir-hi més, podeu obriu el següent enllaç o el
codi QR. Hi podeu veure consells pel que fa als diferents
plans i moviments que podeu fer servir!
58
RReeppttee ddeell BBlloocc
EEllaabboorreeuu,, eenn uunn mmiinnuutt,, uunn
vvííddeeoo oonn eess vveeggiinn rreefflleeccttiittss
eellss ddiiffeerreennttss ppllaannss,,
mmoovviimmeennttss ii aanngglleess!!
PPeerr iinnssppiirraarr--vvooss ppooddeeuu
mmiirraarr eell vvííddeeoo sseeggüüeenntt ddee
ll’’EEssccoollaa SSuuppeerriioorr ddee
CCiinneemmaa ii AAuuddiioovviissuuaallss
ddee CCaattaalluunnyyaa..
59
Bloc V.
Postproducció: encaixem les peces
60
61
L'objectiu d'aquest bloc és editar les parts del vídeo per tal de crear una història: fer el muntatge
El muntatge és una de les parts més importants per tal de que l'història del guió
quedi ben reflectida, i fins i tot, en quedi millor! Molts experts cinematogràfics
coincideixen que el muntatge és tot un art... és màgia. Abans de començar amb
l'edició del vostre vídeo us recomanem molt veure aquesta sèrie de vídeos que
expressen la màgia del muntatge.
Després, amb el vostre vídeo, podeu ser tant artístics com vulgueu, sempre tenint
present què voleu mostrar i quina és la finalitat del vídeo. A continuació us fem
alguns suggeriments d'algunes eines tècniques a l'abast de tothom, per tal de fer
l'edició i muntatge, així com algunes preguntes que seran d'utilitat per la revisió del
vídeo abans de la seva difusió.
62
A) Edició i muntatge
Aleshores, quins són els elements més importants que hem de tenir en compte per
fer un muntatge adequat i que la nostra idea i missatge es transmetin correctament
a la nostra audiència?
Feu un cop d'ull a aquest Blog de Cine on dediquen un espai ben interessant a
aquest tema i que de ben segur us donarà moltes pistes per muntar el vostre vídeo:
El montaje cinematográfico: cortar, pegar, construir, mostrar.
Aplicacions mòbils (Apps)
Ara que ja sabeu una mica més sobre el
muntatge, podeu escollir l'eina que us vagi millor
per editar les parts del vostre vídeo. Podeu fer
servir Movie Maker, que és un programari que ja
ve juntament amb el Windows, però també podeu provar d’anar més enllà i
descobrir més aplicacions per a mòbils i tauletes.
Online Video Cutter
És una pàgina web que ens ajuda a tallar vídeos
des de l’ordinador, sense la necessitat de
descarregar cap aplicació. Aquí trobareu un
tutorial sobre com fer-lo servir.
Podeu mirar exemples d’Apps de mòbil o tauleta digital que us ajudaran en l’edició
del vostre vídeo obrint els codis QR!
63
APP ANDROID IOS
VivaVideo
Magisto
Reverse Movie FX-Magic Video
Cameo
CuteCut
Animoto
Lumify
64
En aquestes plataformes de descàrrega d’aplicacions, podeu compartir les vostres
opinions i, així, compartir experiències sobre l’ús de les Apps amb altres usuaris. A
més, podeu trobar altres recursos que hi estan relacionats!
Aquests són només uns exemples; vosaltres en podeu buscar més segons les
vostres necessitats i interessos.
I recordeu que teniu un
objectiu: no el perdeu de vista!!
B) Revisió del vídeo!
Un cop feta l'edició i el muntatge, feu un visionat del vídeo amb molta atenció i
proveu de respondre les preguntes següents:
Heu aconseguit els vostres objectius?
El vídeo comunica clarament la idea i
missatge que havíeu planificat?
El temps s’ha ajustat als 3-4 minuts?
El so és nítid i enforteix el missatge?
La il·luminació és adequada i ajuda a
expressar les intencions del vídeo?
Considereu que el vostre vídeo compleix les
vostres expectatives inicials?
65
Bloc VI.
Difusió: directe a l'èxit!
66
67
Aquest apartat és l’últim però no per això menys important! Si voleu arribar a molta gent heu de parar atenció a la difusió. Aleshores, com aconseguir que el vídeo sigui viral? Planifiqueu-ho.
Primerament, abans d’aventurar-vos a fer difusió del nostre vídeo, és necessari que
plantegeu la campanya de difusió com un treball a realitzar conjuntament amb
l’entitat. Aquesta haurà de validar el vídeo i la difusió, ja que estareu mostrant
contingut pertanyent a aquest centre. Un cop arribeu a un acord amb l’entitat amb
què hàgiu treballat, i aquesta doni suport al pla de difusió del vídeo presentat,
podreu posar en marxa la campanya.
Tal com es treballa en el màrqueting, el pas següent és plantejar un pla de difusió
per tal d’organitzar i decidir les tasques que es duran a terme per difondre el vídeo
per Internet. Podeu començar amb una
taula de planificació que presenti les
tasques que durà a terme cada
integrant del grup.
Un cop distribuïdes les tasques, hi
ha tres preguntes que us hem de
fer per tal d’elaborar un procés
efectiu durant la vostra campanya:
68
1. On fem difusió del vídeo?
Per tal de poder fer difusió del vostre vídeo, heu de conèixer
quines plataformes hi ha disponibles per pujar-lo a Internet i
decidir quines voleu utilitzar i per quin motiu. Algunes de les
opcions que us proposem són les següents:
69
Aquest servei tan conegut mundialment permet pujar i
veure vídeos. El fet que sigui una de les plataformes més
populars té avantatges i inconvenients. Com a avantatge,
es pot dir que conté una gran quantitat de material al qual
milions d’usuaris accedeixen i és un servei totalment
gratuït. D’altra banda, té inconvenients com la publicitat
continuada i la baixa resolució dels vídeos.
Es tracta d’un servei que ens permet crear un canal de
vídeos. A diferència de Youtube, té un aspecte més
professional, ja que manté una bona qualitat del vídeo i
no incorpora publicitat. En aquesta plataforma tant es
pot desar com compartir els vídeos.
La plataforma Dailymotion permet pujar i compartir
vídeos de més capacitat (150 MB) i més durada que a
Youtube (20 minuts) sense dependre de Google.
És una aplicació en què els usuaris poden pujar
principalment fotografies, tot i que també permet pujar
o enregistrar petits vídeos per compartir-los després a
les xarxes socials.
70
2. On compartirem el vídeo?
El proper pas és compartir el vídeo que heu pujat. Per això us heu de plantejar
quines xarxes socials utilitzareu per tal de fer més difusió del vostre vídeo i donar-lo
a conèixer a la resta d’usuaris d’Internet. És interessant compartir el vídeo a les
xarxes socials on tingueu més contactes. A més, cal tenir en compte els destinataris
a qui va adreçat, ja que aleshores arribareu al públic que realment us interessa.
Recordeu: com més difusió en feu, a més persones arribareu i més lluny arribarà el
missatge que voleu expressar en el vostre vídeo.
Us proposem algunes de les xarxes socials més conegudes on es poden compartir
vídeos penjats a les plataformes esmentades anteriorment:
Google+
Us animem a buscar altres alternatives per tal de dur a terme una difusió encara més
exhaustiva. A més, hi ha altres vies molt interessants a través de les quals podeu fer
arribar el vostre vídeo:
Televisió
Diaris locals
Ajuntament
Ateneus
Entitats
Concursos de vídeos que promouen
la transformació social, per exemple, "Kabua",
"Plural +" o "Do One Thing for Diversity and Inclusion".
71
3. La importància del missatge
En el procés de difusió hi ha altres aspectes a tenir en compte a més de l’extensió de
persones a qui pugueu arribar, com el missatge. En el moment en què voleu penjar o
compartir el vostre vídeo, heu de tenir en compte que aquest hauria d’anar
acompanyat d’un missatge. Aquesta petita presentació, senzilla, clara i en
coherència amb l’objectiu del vídeo, ha de tenir l’atractiu necessari perquè els
internautes s’interessin pel contingut i decideixin visualitzar el vídeo.
És important que no caigueu en la manipulació per atraure el públic. No podeu
deixar de banda la importància de la qualitat de la difusió. Si teniu cura del missatge i
de la presentació, el vostre treball serà molt més fructífer. Tingueu en compte que
la vostra finalitat principal és promoure, informar o sensibilitzar sobre el
voluntariat, sense fins lucratius.
72
73
Autoavaluació
74
75
Competències Dominis Objectius d’aprenentatge Membres de l’equip
Comunicativa lingüística
Coneixements Conèixer i dominar diferents maneres d’expressar idees i sentiments seguint les normes de correcció de cada mitjà utilitzat.
Habilitats Evidenciar una capacitat comunicativa oral entenedora.
Actituds Assumir un llenguatge ètic, responsable i adaptat a cada situació.
Artística i cultural Coneixements Apreciar i comprendre diferents manifestacions artístiques i culturals.
Habilitats Promoure processos creatius per tal d’expressar les vostres idees i sentiments.
Actituds Mostrar una actitud oberta i respectuosa vers la diversitat artística i cultural.
Tractament de la informació i competència digital
Coneixements Conèixer diferents eines digitals per tal d’accedir, processar i difondre informació.
Habilitats Ser capaços de seleccionar la informació rellevant d’Internet i contrastar diferents fonts.
Actituds Mostrar una actitud crítica i reflexiva davant les informacions que es troben a Internet.
Aprendre a aprendre
Coneixements Conèixer i valorar els límits i potencialitats propis.
Habilitats Ser capaços de gestionar el propi procés d’aprenentatge.
Actituds Mostrar motivació per aprendre dels altres i amb els altres mitjançant la cooperació activa.
Autonomia i iniciativa personal
Coneixements Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte des de la planificació a l’avaluació i modificar -lo de manera flexible, si escau.
Habilitats Transformar les idees en accions seguint una estratègia.
Actituds Demostrar una actitud positiva vers els canvis, prenent-los com a oportunitats i reptes per a la millora.
Social i ciutadana Coneixements Valorar les diferències i la igualtat de drets entre diferents col·lectius.
Habilitats Fomentar i practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords i solucionar conflictes.
Actituds Participar en la construcció i millora d’una societat democràtica, plural i inclusiva.
TOTAL PUNTUACIÓ ( total / 18 ) Sumeu el total i dividiu-lo entre els 18 ítems de la rúbrica.
TRIANGULACIÓ (mitjana de valoracions obtingudes )
Compareu les puntuacions totals amb els companys. A què es deuen les diferències? De quina manera això us pot ajudar a millorar? Feu la mitjana de les puntuacions que n’heu extret per obtenir la vostra puntuació final.
AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES Puntueu individualment de l’1 al 10 l’acompliment dels objectius següents per part vostra i dels membres del vostre equip (de manera que 1 vol dir gens assolit i 10 totalment assolit).
76
0
5
10
15
20
25
30
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Competència artística i cultural
Tractament de la informació i competència digital
Competència d’aprendre a aprendre
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Competència social i ciutadana
Auto diagnòstic competencial:
Sumeu la puntuació que us heu
adjudicat en cada competència
(la suma dels tres dominis que
la integren), uniu els punts
resultants i obtindreu el vostre
perfil competencial percebut.
De manera visual, podreu veure
i comparar els resultats amb els
vostres companys per tal de
prendre consciència de les
pròpies fortaleses i debilitats
que percebeu.
Una vegada confeccionat el vostre perfil competencial percebut, feu agrupacions segons la vostra o les vostres competències més
destacades, reflexioneu al voltant d’aquest fet i elaboreu un text breu adreçat als vostres companys amb els punts clau o aprenentatges
necessaris per tal de millorar aquesta competència.
AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES
77
Un projecte de:
Març 2016
