HERMÈTICA - ?· Barcelona, 4/12/2013. Agraïments ... Va néixer a Opunte de Lócride i va lluitar…

Embed Size (px)

Text of HERMÈTICA - ?· Barcelona, 4/12/2013. Agraïments ... Va néixer a Opunte de Lócride i va...

  • LA BARCELONA

    HERMTICA

    Neus Miravitlles Cortina

    Collegi Jess Maria i Josep

  • Collegi Jess Maria i Josep

    LA BARCELONA HERMTICA

    Neus Miravitlles Cortina

    2n Batxillerat A

    Rosa Maria Martnez

    Barcelona, 4/12/2013

  • Agraments

    Als membres de Caadors dHermes que em van deixar formar part del

    seu grup en una de les seves sortides i especialment a Andrs Paredes,

    membre i creador daquesta associaci, per la seva voluntat, pels seus consells

    i la seva facilitat en informar-me sobre el tema.

  • 3

    NDEX

    INTRODUCCI .......................................................................................... 5

    PART I

    APROXIMACI TERICA A LA FIGURA DHERMES

    1. Hermes ................................................................................................ 9

    2. Genealogia

    2.1. Origen ............................................................................. 9

    2.2. Descendncia ............................................................... 11

    2.3. Arbre Genealgic ......................................................... 14

    3. Retrat dHermes

    3.1. Hermes missatger, guia i mediador .............................. 17

    3.2. Hermes astut, enginys i persuasiu ............................. 19

    PART II

    LA PRESNCIA DHERMES A BARCELONA

    1. Introducci ......................................................................................... 24

    2. Metodologia ....................................................................................... 26

    3. Ruta hermtica

    3.1. Ciutat Vella ................................................................... 28

    3.2. LEixample .................................................................... 54

    3.3. Sants-Montjuc ............................................................. 66

    3.4. Grcia ........................................................................... 67

    3.5. Horta-Guinard ............................................................. 67

    3.6. Sant Andreu ................................................................. 68

    3.7. Sant Mart ..................................................................... 68

    CONCLUSIONS ....................................................................................... 71

  • 4

    LLISTA DE REFERNCIES

    1. Bibliografia ..................................................................................... 74

    2. Webgrafia ...................................................................................... 75

    ANNEXOS

    1. Entrevista a Andrs Paredes ......................................................... 81

    2. Presncia dHermes al mn actual

    2.1. Filatlia ....................................................................... 84

    2.2. Comer ....................................................................... 85

    2.3. Viatge .......................................................................... 85

    2.4. Moda ........................................................................... 86

    2.5. Animaci ..................................................................... 87

    2.6. Altres ........................................................................... 88

    3. Grfica ........................................................................................... 89

    4. Mapa .............................................................................................. 90

  • 5

    INTRODUCCI

    El meu treball de recerca va sorgir grcies a linters que des de fa uns anys

    tinc pel mn de la fotografia. La tutora ens va presentar una relaci de

    possibles temes entre els quals es trobava La Barcelona Hermtica, coneixia la

    figura del du Hermes anomenat aix per als grecs i com Mercuri per als

    romans donat que nhavem parlat a les classes de llat; sem feia curis

    relacionar aquest du viatger amb la meva ciutat i descobrir si Barcelona era o

    no una ciutat Hermtica.

    Daltra banda, captar monuments, indrets i moments i fer que perdurin en una

    imatge sempre mha semblat fascinant i encara ho resulta ms quan es tracta

    dimatges que per si mateixes o en la seva simbologia han ultrapassat el

    concepte del temps.

    El tema en qesti em va semblar interessant perqu en un mn on cada cop

    agafen ms importncia les qestions relacionades amb les noves tecnologies,

    poder rescatar el mn clssic, demostrar que ens envolta ms del que

    imaginem i a ms, poder-ho reflectir amb una cmera actual, suposava per a mi

    un repte.

    Sovint anant per la ciutat veiem els seus edificis i monuments duna manera

    global, per no ens fixem en els detalls. Si observssim ms minuciosament

    alguns edificis, escultures o elements que els guarneixen podrem suposar

    dentrada que tenen una finalitat esttica, molt subjectiva, sotmesa al gust de

    larquitecte, del constructor o seguint els corrents de lpoca, per en rares

    ocasions ens aturem a esbrinar el seu significat. Si, a ms a ms, trobem molts

    elements en com situats a diferents tipus dedificacions, s engrescador

    descobrir-ne els motius.

    Un cop plantejat el tema de treball, el vaig anar comunicant al meu entorn ms

    immediat i quan vaig comprovar que una gran majoria desconeixia aquest

    aspecte de la seva prpia ciutat, vaig veure que laportaci podria resultar molt

    interessant.

  • 6

    Lobjectiu principal de la recerca consisteix a conixer el valor del du Hermes

    a Barcelona, a partir del qual en van sorgir els segents:

    Fer un estudi de la figura dHermes. Fonts primries i secundaries.

    Distribuir per districtes la presncia dHermes.

    Localitzar i reconixer la funci simblica.

    Donar a conixer i rescatar de loblit la presncia del du Hermes a

    Barcelona, donar-li la transcendncia i situar-lo en el lloc que li

    correspon com a figura emblemtica.

    En definitiva es tracta dinformar i daprofundir en la magnitud, el significat i el

    sentit de la presncia del du Hermes a la ciutat.

    Per poder aconseguir els objectius, vaig marcar-me unes pautes de treball.

    Primer havia de fer un sondeig de les localitzacions, tant pel que fa a imatges i

    figures com a elements representatius dHermes. Per sort, vaig rebre una

    informaci molt valuosa, lexistncia duna associaci anomenada Caadors

    dHermes que va suposar un punt de partida que em va motivar molt. A traves

    de la recerca vaig trobar blogs que en feien referncia, aix com diferents webs

    i llibres amb fotografies que em van permetre ampliar les localitzacions. La

    mateixa ciutat es va convertir en la font ms gran dinformaci. El material

    fotogrfic referit a Barcelona s de producci prpia excepte un petit nombre i

    que en qualsevol cas en dono la font.

    Laltra part consistia a obtenir informaci per poder donar una explicaci i un

    sentit a la presncia daquest du, per aix em vaig documentar a traves de

    diccionaris i llibres relacionats amb la mitologia grega.

    s per aquest motiu que el treball est estructurat en dues parts.

    1. Una part terica basada en lestudi del du Hermes i on es fa referncia

    a les dades que he trobat.

    2. Una part prctica que consisteix a localitzar, distribuir i fer una descripci

    significativa del nombre ms gran delements relacionats amb Hermes a

    la ciutat de Barcelona.

  • 7

    Al final del treball he afegit un annex on hi he incls lentrevista amb un dels

    membres que va participar en la fundaci de lassociaci citada anteriorment i

    la presncia actual dHermes ms enll de Barcelona que documenta la

    presncia universal daquest du.

  • 8

    PART I

    APROXIMACI TERICA A LA

    FIGURA DHERMES

  • 9

    1. HERMES1

    El seu origen grec era i el nom prov de la paraula grega herma, que

    significa pila de pedres. En la cultura romana era denominat Mercuri, del llat

    Mercurius. Tamb va ser identificat amb el du egipci Thoth, el du de la

    saviesa.

    Malgrat la seva equivalncia, la correspondncia entre Hermes i Mercuri va

    tenir caracterstiques molt diferenciades. Mentre que Hermes s el du del

    temps successiu o dinmic, Mercuri s el du del temps estratificat en l'espai

    esttic de la transacci mercantil.

    Per tant, Hermes i Mercuri representen aix les dues funcions oposades i

    complementaries, el fet dinmic o temporal i esttic o espacial.

    2. GENEALOGIA

    2.1. ORIGEN

    Tot comena amb el Caos que fou el principi existent des del qual es van

    originar els primers dus. Entre aquests dus es troba Gea, la Terra, lelement

    primordial del qual van sorgir les races divines i que va engendr a Ur i

    a Pontos, sense intervenci masculina.

    Ur s la personificaci del Cel com element fecund i Gea es va unir a ell. Els

    fills que van tenir no constitueixen potncies elementals sin que sn dus

    prpiament dits, per Ur odiava als seus fills, no els hi permetia veure la llum i

    per aix, els confinava a tots a les profunditats de la seva mare, la Terra.

    Entre la seva descendncia shi troben els sis Titans dels quals Cronos en va

    ser el fill petit i lnic que va acceptar ajudar a la seva mare a venjar-se dUr.

    Aquesta venjana va ser possible grcies a l intervenci de la seva mare que li

    va proporcionar una fal amb la qual Cronos li tall els testicles i va aconseguir

Recommended

View more >