hidraulica al riu

L'apdbamt umgWc M rio RIpoil, que datava de i'bpca mediexal, va assolir les cotes m& elevades

f a c t u r r i p a p s r e r a , l a ~ . . i6 va ptimar l'adequaci6 dels m o h per senrir les necessit& de la indústn cotoaerri i de niamaa prcpon&rant, la Ilanera. Quan l'explotaci6 enwgbtica dels limitats recmaos hidr&ulicu del ria Ripdl va tocar sostn, la i d u s t r W u 6 va haver de sostenit-se gairebé exclusivament en el vapor, en questa hrea del Vallb. A partir de b v m , l'ds dels molins va quedar prkticatuent limita al ram & l'aigua i a la inddsbaa del cartró.

"Obqnia4 a Don P a s d Msdoz ea Sabedell el 15 dc mano". EI ~ i m ptibziw, 11.402 (i7mt850).

"Psssada la guma deis francaos la indústria Ilanaa, de tradici6 secular a Sabadeü i a Tcwssi, pm~gué en ambdues viles u0 gran increment i el floreixemmt de la una despsr- uva d a s i 6 en l'altra Pero, en el tomcig pel pro&. Sabdell tenia un avsntstgc natural el del seu riu, sobre Tnrassk"

El iiegat rnanufacturer del segle m

El Ripo11 Ba eseat e1 Bu aenb més aptoti- cmgW del V W . Asueet afhmt del Beti&, amb

p 1 W 6 & l a ~ h i ~ ~ ~ ~ p g i b O n a ~ d e r e s c 1 0 8 e 8 . s b q r d e s i m 6 s 8 u , (fariners, batanen, paperers, fargrtes...).

En el segle xvm, i'explotaci6 atergbticcl Bth, recursos hidria del el ria Ripoil va experimmta rmi (1

notable ampW6 ni sintonia amb el cnixenicat & I'activitat ma~uf-~ LGS dues indóetsies que vaapmtagonitzarl'aprofitament~&kdelrR,vsn serlapapemailadraperaMiquelGutiCnazIiri assenyalat amb precisió eís factor8 de I'expmkÍ da l a p ~ i m e r a a C a t a i m i y a . ~ T o t i q u e n o ~ p a deis pmcipals districtes papeags, la ximitataBatcelonavancstimntii questaactivitatalaamcsdel

veaalmnyssaels

~ s ~ m o l i n s -

Cirpt~ael1740,pelqriepodemsu~osarque t-lOIgk4eneqiiestada$Ltoti<piealafi&segl. ~ e ' n s d e a c n i i ~ h i h a 8 ~ a n n n t s ~ ~ Amwmalinspapagaesvancoastmir&mvaplan- ta El de les Tres h, a SaixuM, comprava no& amblespa1ets,el1747.quanelvaadquirirel~- c i a n t ~ 1 l m f A n t o n i ~ v a s p e r 4 0 l l i u r e s . E l molí acabat tenia 10 piks a rnitjaa segle ~~III, de+ pCs que la nova propietat hi hagaes invwtit m& de 6.40 llim.' El més gran i espectacular dels nous molins papenm, amb tm tines, eni el d'en Momaa, a la psn.luia de Sant Juliil d'Altnra, edificat el 1783.'Ah molins papenm nous eren el d'en Coli, a RipoIIet, i el Venmell, a Barbera A I'entom de 1800 hi havia una desena de molins papenm al llarg del c m del Ripoll, la majoda al curs inferior, amb qua- treaBarbaaih~aRipollet.~

Laindústaallamravaampliariguahentlesins- td~laci~ll~ dedicases al bgnaetse dels drape. En ~ t a a c t i v i t a t , l a f ~ h i ~ m o v i e l e s m a s s e s delsbataasiI'aignaaatamóéosadacornaagmt qafmic.TambéenrqnestaindásttiaesvanadifPcar

del d9en ~ont-a ~ant V- & ~owuem4) O de d planta, oom al & ~ a l i (S& ~ i i l i ~ d'ktma), acakt 1775.' o el de F- (CastelLr del constmit entre 1795 i 17%?

4 1

E l s p r q r i d a r i s d e l s m o l i n s ~ n c s , ~ ciants, bisendats o dies) mlien errcndar-los. EntW els Uogateasd'unapaitodetotunmolfhitrobem,pcl exemple, els bataners, els psraircs, els molimm i eb

Elsparairesdelaindústriatradicionalnoeam, doncs. pmpietaris dels molins d r a p . No& a Teuassa, on va emergir una potent i redada classe empresarial amb la modificació de les esmictuns gremials en el segon teq del segle xvm, alguns d'a- guests fabricants rics van esdevenir propietaris de molins. Valentí Busquets va comprar, el 1736, un antic molí draper de Castellar, que des de llavors va portar el seu n ~ m . ' ~ Els altres fsbricants propiemis erai Ignasi M, de l'esmentat moli Gaü, i Joan ~taM,quevafereldeFontsdents.Tambéel fabrhut temuisem: Anton Sagnra va comprar, e4

i 8 0 0 , i m r p e c a d s t s m u ~ o l , a ~ i l l b a i m g l c i 6 d e f a e u ~ ~ n o h t h r a h ~ n e d & a d a & i s 8 g k q w ~ n & i e a a o c i d v m ~ I w.13 A l'entom de 1800. q d l a aan eia 6Ma molinsdepiopetatdefabicaobninas.

! ElsfabricaotsdepapertanipocnosoüenCsaa propietaris dels molins. En el segle xviq l'excqcib era el molí Xic de M. que va pednyer dmaot aigunes becades als Adedu9, uua f a m a de pape rers.Enmvi, comhomostrenels~delmoiíde les Tres Creus a Sakkll, el Vennell a Bartd, i el de Ginestar a Ripollet, la propidat dels molins va atreure alguns comerciants o aaesans de Barcelona vinculats al negoci papera"

E l g r $ ñ c l m o m a l a ~ c a d e l ' ~ d a m e n t de dos molins papere~~. El preu del molí Xic va aug- mentar un 76% entre 1747 i 1765 i un 116% entre

i769 i 1790. L'rrqilLció del mdi ja bavm estat hra J > a o s d e l p e m c C ~ i t o r i s d i c a q u e l ' ~ r m t d e l p r r r r & i ~ d i i t l , d ' i m c o a t a d ~ d'~delsplaris,obdEaahpnssili6delademriib d ' ~ r e b n m n r ~ ~ . u P n e l c a s r M m d i d e b r T r a G i r n * , e l p a i @ c b é c s v a ~ pacarsntn ln4 i1789 .L .d íma i s ióde l '~ sanM.obeP,d'eap~alamiUoradelmdiB& p r é s q u e f o s ~ a f e c t a t p u n a r i i i a h t l 1777id'altrabanda, ahpeesü)&IO&mmkLXg i n t e n c i 0 1 1 8 , t o t i q u e ~ m ~ m d tat,d'unpropietarideClistellatide~ábricciati, d r a p e r s t e m i s s e a c s d e c a n s t n l l r B e s ~ ~ pgperers a Caate11ar del Valí& entn 1794 i 1&00M- guen clamment l'atcacci6 que despatava el negoci de l'amdament, malm l'empitjorament del msrcat paperer a causa de la cmjunhira Wl-lica.16

G M c l. P m deis amndomenis deis nwllns p p e m Xk 1 7m C m v m w o flIIuWony).

Fonis: (AHS,sl nos'tndiu el wntrari): Moli xic ñ u Fuiglaner, ümnium cwitmmtum In pnti manual1 1746 mnieniarum, t no-ii~,~.Vlll.i747. Bonav&niun Campmany, Manualh anno 1749 ei mo, f. 304,5X11.1750. Hllx Cay, Manual deis anyr m & m y p r t de 1760. t nq;ns, u-7-i758.Manualls p i t lm anni i* ei Mi ei *,f. 375-376, q.11.iflr Manualls annl M 3 ei i76& t nguo, 7.Vlil.i764. Manualis onnl?&ei 17ú6.f. Sgqo,q.Vlli.~16~.Manulir anni

ipS2 Wei e, t 183-185, qXr169.Manurtlh anni m& lmm i.166-167.2~Vl.m.ManwWs hulusccan~m tmttunmntlnet tmi&9s;t ~ - ~ , ~ u . W i ~ . ~ . - Jmn Mim6ManwlrSi-~1,t~5-?9x~I.~~Manwlr185. t a 2 i $5, cvitl. m. Manual r790. t 353-354, TW.Wa ,-

MdideIes~Crrus: i ~ z , ~ l ~ : J o x p M . ~ ~ E l p r p r a k r t r n r r . .. catabm Conbfbudó a k s u ~ hütd&. m, vol a, Barcelona: F w h d 6 StbRdOl Vim W j W M , p. 724-765. *.Joan Mimb,N(rrnual~.f 5r)-56,9.11.1789.

FACANA DE TRAMUNTANA

al 25% de l'energia de vapor. En el cas wpauy01 l'e- n@a h i m directa mpmmtava el 86% del consum bmt d'encfgies prim&ies el 1840. B11860, qnan i'energis da vapor ja havia tingat ua gran de~ivollupiiiilcnt, l'ca9gia hidr$ilica mara fqne- sentava el 31% del consam esmaitlifu

Aí3ltalmya,dcspPesps'ha$i168f~imaapos- tamoltfonapdvapoceatre1840il~,aptdrde iiavmhivahaser unratun a 1 ' ~ ~ ambl'oejactia-9teseicgstdelairbbderediiir.Is c o s t o s ~ . M , a i d c a n & l a ~ ~ ~Canaachae~~qat,entempctd'importacio d e ~ , l ' ~ ~ ~ B l t ~ d'mr 10% 4 1861 i d e ~ ~ Z % b d lN1.m pmetwrw#ienktcutdogUlbiQnihilica(trrbnbanr)ilp mdscol6w-asninspat it

. . d - i tBDggiabl&caairiri~~ ísibtat del sede m

.- ....

b&#s & del Frawb, dss de dcl sqg&- hi havia Ww-d'W do i'*er& hidriiulica en el movimat de maqaineS

Fh&a i. El rtu W p d 1 el &d'm SantD (Borbmt), quan cm m- p r t ~ c r h P ~ d c m ~ k N a w r i M B s r c < r o n q w r t d c l r a r

cotoneres. També al Vallb tenim perfectament detec- 8s tat un d'aquests casos al moli d'en Fontanet de

Sabadell, el 1804." Tot i que la guerra hi va incidir negativameaf el 1815 s'añrmava que la ñlatura meenicsdecotohaviaavaqatenelsdanasdoae anvaisa~e&llocsaas'HttlitlPvaPaagniahiWia-

teixits acaba@ a pel am>mcnats baie&s, provenien d e ~ ~ u n y . d e l a P o M a & L i l l e t o & ~ . E l cat.8cta extensin de la ñlaM.a n'incnmentava els costos, ja que caüa estadIe l'orgauització per portar lallanacerdadaipamIlirelñ1,ienWtavael control de la quaütat del treball i de la primera u&- ria Uiurada a les filadons.n

Les maquines substituien el eeball, pera reque- nen l'eneqia que les impulsés. Els renirsos Wcs que pemetien un aprofiiament energhtic m15 gran al Valles Occidental eren els del riu Ripoli, i també, per0 amb més dificulta& es podien explotar les aigües d'altms cursos menors com ara la riera de Rubí. L'altre recurs era usar motm moguts per animals o bé la foqa humana per moure algunes dquines lieu- geres com les jennies.

En els nuclis urbans de Terrassa i de Sabadell, tot i que en aquest damr cas el nu era a prop, no hi havia altrs 801uci6 que el renirs als animals. El motor -pBomenat vogc era IMa mda moguda per una o dws cavalkxk (sovint mules) i el moWnent era íram& des deI'rrbie vertical, accionat directament perhimla, a * aibFeehoxitzmtals, connectats aiab Pqudl pcr mitjP d'un engranatge. Aquesrs trans- metienel movimnt a 11% d q u k a mitjaqant mmígea. Tenim bcn docummtath algmes M- ques que van fona<mer amb spuests mators: la Casa lbdl (aUual Muaai d'Aa & Sabskli), amb llinda de 1819, dhposava d'ana neo al damn -encara con- smadrt-onbsm8qiimeserenaccioaadespelvogi." E l m a t e i x ~ a l a ~ p s p ~ & S a g m a , a l caaer&laPostWde~se.~oalacasafi ibri- ca d'en Bonicu, al cauar de sant Qoin+ de

~ @ n m ~ h & t a t i m t r a d m a o o m 1854, funciogawunve@alatintoraiadGIs~Bros

l'aQpci6&1'eo&a&npo2jnqoeel1833s'bíva hlawmraru~&-= La- . .

tWilVageagPanifaai demenda d'msgia *.Va imprdir sdbn sofeas ~ d g t n i a d a a s i t i s k r 4 i r m u g e d e l . 9 ~ al- &tats ~~ @Bper. farías..). A difehcia dels entics molias hid ibks @e eren una ~(eIbat&lamoLedefarina,labateriadepiles & pqe) amb un motor les noves M- ques hidrhliques @en un sistema & distribiiQ6 d'energia per *-la des &l motor principal fins a un nombre considerable & dqmncS, fet que incre- mentava encara més la pokcia requerida El &e- ment & la indústria llanera & dos nuch vallesans i l'expansi6 & la industnalitzaci6 coionem, que cerca- va recursos hidddics prop & Barcelona, w p a l centre productor, van pressionar sobre una dotad6 clarament iimitada. La sohici6 va ser la reOnentaci6 &ls molins existen@ des d'altres activitats Wcio- nals cap a la indústria textil i, en la mesura que era posible, l'increment de la capacitat energhtica mit- j q t l'ampLiaci6 de les resclose~, la cxmtmai6 de notls salts o l'ampiiaci6 dels que ja hi havia, la

c a s o s , c o m e s p o t d e d u i r , m n a ~ ~ dues activitats. Vas 1835. com es pot vcptr: r iatidta 1, el panorama havia caaviat r a d i d dí$sU tenien instal.lacions llanms i ate tenien instai.lacions cotonens, mentre que el m m b d'ins- tal.laci~~~~depaperi&farioagairebCw haviacaw viat: set i vuit respxivament TanmateU, les XiErCs no mostren tota La magnitud del canvi. El molí papb rn de Gall s'havia convdt ni molí textil Ileecr, pe&altresw>linspapnas(-Mman,Xic,aesCnus i Vermeli) ho eren m68 iiomineiment qne de fs5 ja que havien ndDft drhdammt l'actidtat adgM& i hi prcdominavr la d e d i d a la maqmnairi

L'única nova mwrporaci6 a la bdúmia papedwa seria moguda pexUla aigua de la mina vista y entrclesaueSdstess'haviaprodiiItenunsaltdel passsrperlamola&lamodadol"permaire moií de Fontscdents.' m P s u i n a o a ~ l a ~ " . " E n t o t a l v e r s 1

Eoheaqueüadataiei1849esvancmstmirquatre hibánria~coosiderantcomun&soleld'&~~lh~i/ mdinsdem>vaplanteeldeNiena(adjaeent,defet, dd'enBarba)33w>linsenelcurs&lnuRipo~& al &en a)," el de el del Rierais i el d'en del teme de RipoIIet ñns al de Castellar del Wh.a Moratoaas96 El 1849, ea I'esmemat trem del nu, hi havia disset moiins amb instai-lacions Ilaneres, c.1805 e1835 1849

set amb instai.lacions couneffs, cinc amb papaaes i M"lins 21 21 25 set amb moles farina, es detalla a la taula 3.9 Molins amb instal.lacions llaneres 6 17 n

Postexiomt no& es va fer el moií Nou d'en mns 6 10 12 Barata, perb la capacitat del sait ja era molt limitada. Carda l ~ l a t u m 8 14

La primera notícia de qui? disposo 6s Sarrendament Aporells 10 12

&"la fábrica nueva, que tiene construida en el terre- sensees~cpcar 5 w , de su heTe& M~~~~ oliber, per dos anys, a Totaid'lnstal~lacionr Ilaneres 6 33 38

josep ~ ~ ~ , j ~ 1 1 ~ i colomer, fabncant mats de cot6 Molins amb instal4acions cotoneres 1 3 7 de Casteliar, per 9.000 rals I'any." Més difícil resulta Molins amb instal~lacions papereres 8 8 5

la datació del petit aprofitameut biddulic del molí MOlins amb de farina 7 8 7 f-r i uaner can G - ~ ~ que les aigües Molins amb martinets de metalls 1 1 1 del t m n t de Colobren a Sant W ~ C de Jonqueres, Tauh i. uros lndurrrkis mdlm del riu ~ipdlder dc CirsteIIarde/ ja que no 6s esmta t en la relaci6 de 1849. Tot indi- w l k f i s a f8os-laC9. ca que abans d'aquesta data era un petit molí fariner W l o s e p M. Bwi*u Beismua. 1. IndOrbh< W l IIam..., ll, p. 597-

599. S'ha i 1 c a i robi'oMn del mdl d'en Planas de üarkk S'han di- ' amb * d'eix vertid que movi' la mi, m a papmn el m ~ i de m i e * el ~ o o i el de moia. El 1855, eis arrendataris hi van costejar una Font.net (farim 1 WI) I ~ a l l (WO d 1835 s 'h afegk wm a roda d'eix hontzontai de 185 pams de dibehe, que paperu el d'en Santo (pilpcrrr i axttl) d i&s. Fui&)g,taub S

32 EimoiíMomwcompavaambquaaetmesdcpapcrbrirdL817i~~d1W(vegailatsula3).Elnidl&F~~ oiismisstuiesdepapeúMmcd 1817.Pcrladdes& 1817:BC,JC.Cqticid<n&c&m&bR J. &C<RM~~O, 132,"Bstdoqoc mmtfiestadn~&~áplpelbkDooyecsazaexiatenhsadPtinoipdo&W&d&ISstiassqueconilicrmiyd& lasrssmrrquepladaifabticd,18dcf~dc1817. 33 ER8itOUl0tldnidl&taecrdclm;BUJpüanial~&m~dlafB,~l'~delptnballp&ñlaa~mmy8i~ psdmd molí& dsmitaomafark~ AHS, FN.Fraocer.Vi ManmifimsDcr, 1839.f. 214@407). 34 Poiicooltnalattls1&47i1848pr~s.graPiBsriomsoAm.$ABPB,FnmcescMaspooriOrPSldonvd1&49,f.32-36. 35 Ihnedificamdsphsicamys&ladbeadi&1840pclshbrif.na~emgsncsAgostiWRoaúiiPa.B~icwpatP 1 ~ r h r v s n a & s 1 . ~ ~ d r ; ~ ~ r n , ~ o ~ s i d s l t s q ~ n i < u s , ~ 7 s n 3 .

MdRi5 h r 28, .. , , . . . 'm- tll- Gali 20 Mornau 13 Font 25

Fa-,.-..a z RcdaddmolidclRkm/ ,-..--.,- gonquattddsqk WAHCT.bmdel m u n W p i d e S a n t P e r e , C a i a ~ ~ B S & XX. Autor: Uuii -5 Gomli (AHS). 1861.1861174. BC ioni de la Junta de Comerg. Wgil000MI,~dacu- 9'

mentí de Ikxpkid de 186o:'Salta de agua de Obluih baalor

Els esforps per augmentar la potencia dels m o h van ser considerables. En alguns casos es va recórrer a W c s estrangers, tot i que no sempre aportaven solucions satisfactones." En algans molins, com en el si@ salt aoomenatfondo de Fontscalents o el de Busquets, es van instal.lar rodes de fe&. Arnb l'aiw dels E& variava tamM el di- de les redes. El 1855, com hem vist, la del moli d'en Gaaiga tenia 3,7 mene~; el 1868, la del molí Gali feia 6 mtm de dhw&e i 2 mtms d'ample; el 1891, la del molí Oriac tenia m diemetre de 4,36 metnslp Demitjanseglewrnomésenconeixemla~ d'aiguns m o h , com es pot v e m a la tauia 2, i les di ferhcb~ en el valor dels mm&mea@ de la tauia 3refleaeixenenbonamesu1aIsediversescapwitat~ ~&íques.Detotampruaa,s'hadeteinrencanip-

a la indústrta del al@n:

A mitjan segle m, imd Figuemla situava la con- 1xmaci6 1extil d'aquesta min6scula conm en el ta- cer l l o ~ de Wmya, darrere de les del Uobqcit i del Ter. Tanmakii, no& inclob cinc ntbRqms Lax- tils, a les quals atorgava una poteacia de 98 CV, qena aquestesdvitatserenpresentsendinoudclsbnode un m o h del RipoiLu NQ sembla gens fomsmy%t e s t i m a r q r i e l a f o q a e n q ~ d d r i n R i p I l ~ d a a i c s ~ a i e s ~ s s a p ~ i a v a ~ a a c a r P x d dobb de la @tat asmyaiad%

, - ." 42 Pacl&FoDacahabhmda&kaoWpbisr.canraibsqdm IIRXunuqie, 1845. f, 182-1113. id del mdl Biiapodn na46&i&d ~ ~ t B l r i u p ~ n w r , ~ r i n R i p d l i h ~ ~ . ~ . p 4 3 . ~ 0 ~ 9 1 .

.a . . . . . . . . .. . . . ,

Aaqaests8.Y haod'afqkdsoadiiirarihhtroIk Bars P C ~ f p b r i c a n r s ~ i q n e s e ~ ~ c i o c q u e ~ a l e l r h i R i p o l l ( ~ R i c r a l ~uaqwts, Boar i ~oastcaleats). La d'a- L ' d

.--7 7-7 v .

proñtarenergeticamentdsesu~~soarañnsos~dng 0-4 ??;,~<i- . deTenassailesiimilllnitacionsdelriuRipoll,elsvan - portar a canstniir (molí d'Oller Gamans a la k a r ~ de Rubí i fsbnca de n u de Valenti Gibat a Castellgalf),'' comprar(moüdeBartomeuAmataOrprmimollde c o m l a i n m m m t a v a t i ~ c b r ~ r a r i g e p r r s l - Moniitrol de Montsemty" i Uogar (molí d'en B m a sitata i, fhdnmf qui d i t z a v a ~ ~ ~ Mamreii)" diversos molins en altres f i t s de la pensar que aqueata invgei6 podi. WioPoi t chrada. cona del Llobregat, especialment en l ' h menys ja que es tractava de un moif fiaena o baia- aUunyada de la ciutat Uauera. ner tradicional en un ''molí de dquiucsn o una

A diferencia d'aquests darrers molins, les altres "WInca de riu". El moli d'en Tomiia. un @ nidi fabriques llaneres de fora del Valles constitdien fets fariner, va ser transfonnai en un dels m o h iadus- ailiats i no estaven integrades en una a g l o 4 6 trials m& grans del R i p U entre 1819 i 1827. En industrial especialitzada com la que girava a l'entoni aquesi cas, la i n v d de 227.111 rals f~ reaüaedp de Sabadeii i de Terrassa. Les aaivitats Ilaneres dels prjncipahmt pel p ~ @ e t d . ~ El molí de nova pknta molins del nu R i p U es sumaven a les e f d per umstnu"t pels gemians OUw, fabrhnts de T- a les cases fabnqw mo@ per animais, pels pri- la riera de Rubí va coeter 287.000 rals." El molí bis- mersvapors(desde1833)ipel~iugnllxdetre- nerdeFontscalentsvaampliarlasevapothchiisS- baU manual que operava a S-U. i Temwa. Aquí, tal.laciú i, el 1818, ja era un molí de p p i & m- el pro& d'indusüiaüW6, amb un or@~ local datge i de ñlaüu'a de llana El 1831, s'hi va && un detamhnt. va donar iioc a la f d 6 d'un disaic- nou sait A p s t molí. el mdsl $ ~ n dcl R i p a

s s g u i t d e m e r c a t s : d e ~ . d e ~ u b c o n ~ d ' o - n e s & c r r d a r i ~ , pe.racio1~0defase,d'enargia,de~6icwstnrc- batsasialtresqostndoas

46 Joscp M. BWUL Bsnmamb UCUObiO tmoiógh..", p. 214.

4 7 ~ d e I ~ B a l i ~ y \ n D i t r e g A i ~ s o a l e s ~ m ~ ~ ~ d s c ~ u - ~ P l t m i p n d D

49 M o l i d U o c d s S I l s h C l a d i d i ; A E C T , I ~ ~ ~ R d o c o l SO A H C T A H C T ~ S d s i L s q Q 1 P l n i d a b a m ~ ~ , l M 3 , f .

lM3, f. 123-124.

i d o w . S l a d c P . t ~ l ~ , ~

papa. El 1837. cs valorava m 959.600 rals." El moií d ' e n B a r t w d e C a s a l l a r , q l l e q a e l ~ ~ d D g ~ aialsitnsrodes,e~vabninim%O.000ralqel1864.~ El d'enBuxó, a Ripoila, m 128.000ralsd 1861.mEl d'en k, a llar, en 280.000 rals el 1871.=

En els casos esmentats la inversi6 va anar a Csrrec del propieti. Tanmateix. en a l e casos la inversi6 era reditzada per I'mndatari, i general- ment I'arrendador dediiia aquesta i n v d del 110- guer. Per aixb, els m n w intentaven aconseguir un període llarg d'airendament que els permctés d'a- mortitzar s e m problemes la inversi6 efeciuada. Els lloguers solien durar de quatre a cinc anys i la f6r- mula per disposar durant més temps del molí era I'a- cumulaci6 d'arrendaments contractats per endavant Es recorria als membres de la família o ak socis de la companyia per tal que arrendessin el molí per ak perlodes subsegüents. Així ho feren els arrendatark cotooem del molí FontanebS els &l molí paperer de les Tres C m m i els fabncants ilaners sabadeiiencs, entre els quals hi trobem Sarda$' Tunillp? o Ckpanovasoi D'aquesta manera aconseguien mante- nirelpdeliloguerdmantunperíodedequinzeo vint anys i pdien disposar d'un temps suñcient per a I'm-6 de les invemim.

~ a e . g o n a ~ 6 , e n l a q n a l l a m v e r s i 6 n o l a feia el pmpictaii del m&& I'amndatari (el fabri- cant), sanMa la mCs canent. Lm inveraions efedua- d e s p e $ a n e e d e t s r i s e l s a e n ~ & l l i ~ o a a l v i d'na Ilo@w modgat i hg. Aqmst segon cas Ceelqgetrobf imenel&MenaelT~l la i Ckmpqia al d d'm e1 1804,* mentre g u r r l e s ~ a m % t n a ~ e n e l s ~ n ~ d e Safd&mdsmaligPdePAdnatiB'saFont.Encupitst d a a F P a c e s l a i n v d 6 e f ~ ~ a a n a r e d u e - ci4 dal47,5% &l Uogug. Mes lPdavaM, ~ w a s M m d a r els mdins d'en Pont i de Sant Oleguer ambmandaeEHódal16,~delprsndelllogueren el~casidel45,4%enelse$on.També Jo~;p D i a i g v a ~ ~ ~ ~ r n I ' ~

~ & * o r P s g a i t l w m á e n s r e s q m ~ ~ & 3 i $ a l l

pqjkmh del motor, d qual podia

tgsa desmuaat a l'acabsment del contracte o bjl vmalssotserrendatar i ss ies~aqaestsno~q 1dxi6 .~

Eoaqriestdistnm,nomlarnenthihaviafabri. cants rellevants amb capacita d'invgtit en molins de p o p j e t a t ~ d e l l ~ , ~ q U e t a m b é h i h a v i a p a i ~ i mitjans emprwaris, amb menys rennsos, pera que també van contribuir al desenvolupament industrial. Aqriests empresaris w solament no podien aspirar a ser pmpietaris d'un molí sin6 que ni tan sols podien arrendar un molí i realitzar inversions en instal.lacions. Llavors, com accediren aquests empre saris de menys recursos a la mecanitzaci6? Ho feren, com els fabricants citats abans, per mitja del mercat, perb en un altre gra6, que excloia la part d'inversi6 en energia i instal.lacions que aquells havien efec- mat. Els fabricants que havien ilogat molins o salts sencers disposaven sovint d'energia i d'espai sobrants. Llavors en sotsarrendaven una part -a vegades la meitat o el teq d'un salt- a aquests emprewk de menys recursos. D'aquesta manera aJastaven m& eficienhment els recursos ales necessi- tats i obtenim ingresos per reabaiar-se de les i n v m efectuada. Aquesta a r t icM6 de deman- da i d ' w va donar lloc a un joc d'amdamnts, -, cessions i m v & en els diferents molins. Hanitmbarsogarrendaments agairebé tots Clsmolh des de la decadade 1820: de 1'Amafs Ga&* gen TarrelkW d'en Pon&" Vemeun i d'en Fontamt."

ElmolId'enMomap,~aEocordelpant& ~ U a r ( e n e 1 ~ x x h i ~ k S a c t i v i t a t s & remp~~aa - SA), sl1m. ~'activitet d e v u i t e a q ñ c s l i r i s . ~ ~ dtfbtenelsegle x w i w d u s i ~ p e r a i a f a b r i e a c 6 & ~ , e n s p e a g e t d e ~ i a ~ ~ q p i c p o d t a a e s o l i r aqusst siatama Bid scgonsolfd'spiicstmiis'hi p m M , c a t n 1 8 S 8 i 1 8 3 Z , a n c m n l l e t b ~

intplicam .D'*

.laci6qwrcalment- l 3 s a I t v a s a a n e s d s t ~ t p e r m a t a t s a d o a fabrieantsambunpnsreppectts&525llirmksI'miy. A m b l a s o l a e x * d s l ~ - p c r D D a m i a ~ l a J o e s p $ a l a s , ~ q u k

;an esmimiar l'acds a I'eoagll i a ks iminstsl-lrrioos amb ambctm dc ora~s molt mtS reduf'UI: 476.140, titd'&&b 85i751liiuesl'an~.~méshibvia-cn@ñns Ea dgttei~ i tot es iiogaven les milqoines, o en altres es pactava instai-latió lacessi6d'emrgiaidelocaiacanvid'ruiapaadel trebali efectuat p e ~ les m8quines.

- . - .

55 AHCX, Fnaccsc S o h i La. DccBuon scpnnvm d. 1818, f. 593 i Quadmgehwn k d n m nmm~b. TM). E 1@1$3. Pranasc XavKi Hugud Manud, 1831, f. 175-176. AHPB, J m Rsts. U d , 1837, IL f. 194-195.

M Inclou el nw cdiñci wnamüt el 1839; AHCl', Joan Carreod, Raoeol d. LU, 1864, núm. 498.

57 Manuel MauS SALVADÓ, op. d., p. 108-109.

58 AHCT. Joan Carmd, Protocolo 1871. U, f. %7-972

59 AHS. FN. Joan Mimó. Mmwl forartrr, 1804. f. 297-302 (E 334). El llogucr del molí dFldl pr Mauuel Tonoelli, la seva capo- sa Bonavenhua Argctich i J m Soler & la Tonc s'estmlli de 1804 a 1824.

60 ' m I'obm que tema I'm-t del molí pcr p i de J o q übach, wmerciaat de Bmelwa, Jsum Ubecb, pipk de V z T o m & s Amat de la Foaf pag& de Sant P m de Tewssa. i Fmcesf Bsrata, commcht de Barcaha. L ' m & 1806 a 1826, preveia la c o n s d 6 de as mies amb el6 gcus srbns a cAmc de I'lmend&x perb amb dircici6 de l'amodarrni. AkfS, FN, loan Mimó, Mdfomiter , 1806. f. 47-53 (E 336).

61 Ei 1825. cb Sardb signaren m con- d'wcodamnt del molí & 1'Amat. que W e n el pa'lode 1827-1842; AHS. PN. Rmw Mimó. M<uucnl. 1825. f. 95-103 (E 349). El 1841 prommw 17Mcadamm( fuis a 1847. pcrb noméd d'ona pa del mdl; M, m. - Fnaccsc V i U d , 1841. f. 173 (E 371).

62 ~l1826,1wf~~11&~au1\m~1i~wti&lseu~,~atiwSalasi~~.madPraidmolf6m~oiasnst&18na 1841;AHS,PN,JoanMimó, Manuai, 1826. f. 211-216 03323).

1826, f. 224-237.

64 ~na&~cselaonilcsdcia"QoediiMswelTaroeni~asiscostu,facnditdb~qiuadltl &elrwiaysds~~,acad&aafava~popstsnoeimoii;~%M,N.iomMieab,M 302 (E 334).

65 AHS, EN, ViLda. Mmard, 1830, f. 61-63 i 136139 @ 360).

68 J w p s a i d a ( m ~ ~ l ( r ~ c n @ @ i ~ i ~ Mimid. 182$.f. 79-80 (E352). Josep S a d l r h R~KwAHS, a W C ) a r b ; i b i d a q f . B .

69 JasnSIllPBsiC%sWAtJumB.

73 DoiqaimCihUaloag.Is s d w m b m a & a W

PAV R c a i JOSEP Pvuir Fabricants de dnp Prenen en lloguer 1 perxa. la meitat de la maquina de raspalls i la forga per 1 tondosa (1831-1838) per 140 lllureslany Sotsarrenda a

J ~ E P WCI I J w Tunuu Fabrlcants de drap Prenen tot el sotsarrendament anterior (1832-1838) per 140 Illurerlany Sotumnda a

i a r c uno holr Fabrlcant de dnp Pren la meitat del soturrendament (1832-1838) per 85 lllureslany

hbriant de d n p PRn en Iloguer alr B ~ j a s 1 a Capdcv1ia:i dhble, r cardadon, i emborradon,ro miquines fk Rlar (t831-1838) 1 etr pagad 3 S U S pi Uda M IkIICS

IOIQC*RMU Rbrkrn t de d n p pren tot d sdamndament d e k T u ~ l l h8u-i8a8I oer m l l l u m h m i a m&

p o n d r e a l a v o h m t a t & l ~ & p i r i l c d t P s h iocais, ja que entre els cotaum h m i a -

hi trobezn sempre aquesta limitaci6." En altFes cacws s'anendava a cotomrs ped se'b prohibia el sotsa- mndament a fabncants d'aquesta indfistrin o es prohibia el sotsarrendament sense permis pren del pro~ietari,~ potser en un intent $evitar perjudicis als al- arrendaiaris o bé per tai de ñenar I'especulaci6.

En canvi, en el segon sait del moií d'en Momau, queja hem esmentat abans, s'autoritzava a I'mnda- iari a posar-hi dquines de cot6, perb no instai~lacions de paper ni de batans. Les de paper p e ~ protegir les del primer salt, propietat de I'amo del molí, i els batans tradicionals perque eren una ins- tal.laci6 massa aparatosa." La prohibici6 de posar-& telers mecanics cotones s'orientava també en aques- ta dimxi6 pventiva, ja que encara no s'bavien iris- t a l h telers moguts amb cmgia b i d r h b en eb m o h sabadeUemsn En altres casos, la pbibici6 sembiae<tncadaa~armiaactivitatinmietriel pcxa~ammkhrhwNoenscgesta.per4, que aqaestes limitaaons, e&abkxres pela arradP &m, obstacnlitzegsin el ñmc- del ~ga~at

d'aiergia i d'hal-lacio118 himatrli<litas. Lee d o

ment a g m t ú la disponibiiitat d'energia hidrhulica al districte Ilaner.

i'epoCademaximapressi6delademandaindas- trial d'energia sobre els recilrsos hídricri del Ripoii ss

G M c Emlud6 deis amndamentr de tres molins 18291902 (en pcsscter).

Els a y componen a I'lnki del l bue r l no a la data de la hanacVibdoi,Manulildc 18gr.f.ij-ul. 3-1-18*2f.~25,il~l-l(Lpz slniiibin del contncte. Camll Mim4Manwli&.f. 1-L 1-1-1847. M a d 1851, f. m-280.9-V-

ManÜal1843, f. &g. S%?&; f. 79-80, 28%l<843. ManÜal Moli de n'Oriac 18p,f.b8o-a S X i 8 p Omll MlmQManwl1860,f.wl.i4j,i~-l11-i8&. No es va arribara Uml l Mlm4Manwl18~9.f.i3s-i~8.~&11-i8~g; f. lj&w, 28- signar Ycrciiptum, prb d pmi el mnriderem lndkaiiu.

... . . ioaquim de M-, ~mtmdodc >8ñ.i.ng-iió1.7-~-1879. pm&oio de r8gr. t 3999-M, Z~-XII-I& Ioan Senpau. R u t d de 1898, f. 650-655, 17-111-1898. Francac Oms, Protado dcl a& 1875,f 3 F 3 n 28-X-187s.

que solien coxnpwrwe i'anmdstan a fcr determi- nsdes invnsi~l l s .~

El sastre de l'energia hidrhuiica al Vd& Occidental

El 184% les Wbnques del tume de Tkxmsa tenien um~delQOCVdevctpot iñ)CVd'eacI$ ie ~~&~EnlnmateEradatn,eltermede%badell ~ ~ a n i b 3 8 C V & v a p ~ ~ i e n t r e 7 5 - 1 0 0 CV d'mccgia hWdic&IZ Si tenmi en compb que al

s'hi a p U I'cacrgO & ~ipor. t i c e b ~ f t k i q i i e s f o r e n

Enelos&Tcdnwa.I'esaipwaitdeKainai Mdricsie~inamvatimtsdeiaiiunyaaia~mdins que feien foncimac els fab&ants twmsmx a diva- sos indnfs. com ja hem vist abnns, van fa que qibs sinperl'eoergipdevaporambmCspncoatatqoeels Sabadellenca

A mitjan aegle XIX gairebé s'havia tocat en I'&tarnent dek ranirsos hidranücs al riu Ripoll. Era evident que el pro& d'indusi~iali-6 del Vallh Occidental no pcdia msmir-se en l'energia hiQBulica tal com ho havia fet 6ns llavm. Eas reqne- riments e i c s erni mlt supeaion a L'ofertn dels ~Mdncsi ,amCs,esnaassitavaunsubminik trament mCs continu i ngular d'energis A m& la plessiósobreunncurslimitatl'encariaifinstot &nava Iloc a a b eqecuMv#).* A pastir de la dbcadp de 1860, qoan l'oka d'cnagip de wq.ja era paw conagdaaMe a les cnitntp induPtrials vaileaa-

~ ~ ~ ~ 8 P q g b p O O t í I Y ~ P O l l t a la

ta t s l l amcsñnsqae la~dehreeaec i ims f ~ r r ~ V i & i e s d i n e & l a @ E a l m r v a ~ ~ d'estiba i de transpoit addicionais. Entre 1849 i 1867 la p o t h h de vapot instal-lada a les dms ciutats v a l l e a a n e s e s v a ~ l i a t r p e r m 5 s d e ~ m t n - a que l'augment de la potencia h i e pot consi- derar-se iMi@icantU

. u a p h 4. di &m m n e t (sokdrllh c. ~ 5 . ia -pn<i hb& o r n g ~ l l ~ m b dd dipdphmnt dn que hovlo ungut un ph mk.

im DDmw k tom en punm, o b dnto. cl d l ) < l c . Al* el vopor de & b Cbnkla Autor: Franrcv Casaiiaí Rkn (AHS).

Segons la informa& dispouiile, la primera turbina va ser instal.lada pez I'emprssa fsrinera de Josep Senacanta i C v y i a , que tclga ilogat el mií de 1'0rk. La trirbioa, c o l - I d entrr- 1870 i 1873 seg0118 qae s'estipoiava en el conactc &e- m e n t , n ~ ~ a 8 n & & 4 , 3 ! 2 n i s b r s i ~ u a a f o n p d e 1 2 C V i ~ s a ~ p ~ l a c a ~ n o g a a i . N 0 r i e a i b f o q t r s e l ~ ' ~ ~ ~ ' ~ n o sdmmmt M laf8añicrdekTh a i b i n e i & h C k a i ~ a ~ & ~ ~ ~ < i i n s &lIioirnroips&Mart, c t s p Q v s p o z ~ q a e 1 '

riJ&ahidrwhn .J3'1@i4~PauTBmtl,mpr<ipetrnidel&Q1

VamddWcPTb*

tils i a la fabticació de llana regeneda, tenia airendat el moií del Gall i plantejava a liuull, el propietari, els probknen amb el rec i amb la roda9'

A bteliar del ValleS, i'empresa cotonera de Josep ToH i Companyia va instal-la dues airbines a les seves W-Mons. La primera, al moif de Can k b a , que cMmptava amb tm redes hidrhüques, va sa cmnpda pez 5.061 pegseteg a ConWone8 de AgvayasSel1878.Lasegona,qaevasgadqui1ida ei1895abcontmctorsFiPnrs,Pta<liieryCía,esva hstaLlar al moli de la Paga, que 1'- ToM haviacomgratel l[L90.El&aade 19.3Omilatar- binataiiaunapotLoga l O C ! Y . ~ q a e n o c o n e i - xaml'dsdelaprimas,qaetslabebaviadecperd'es- cagpspoQPlldi,lassgareeatavadssthia8aalapm-

~ ~ d e ~ d e 1 8 9 3 C a g c a l a t P a l a 5 )

WCS inexplicables, i el proMemr

El vapor, l'úinica opci6

Mentre de 1861 a 1901 s'inmmaitava en tennes absoluts i relatius la de l'emgis hidrhuiica

de la indústcia textil Uanera. el creixement inmistnai textü llanex no podien faocionar en un nidi "re@+ 1'

de la segona mcitat de se& es va sostenir exclusiva- nal" es& com el de la indústria mtoma ment en les en@- obtingmh a partir del carb& Cap industrial llaner va se@ k s m del

Ilaneni no podia cotoner sabadeilenc Bonayentnra Bmtau, que va dur a terme una "deslocaützació" de les plantes per establir una Wbnca a Sent Jaume de Lliewa a tocar tal d'abaratir els costos energ&cs com havia fet la del FQuviL També 6s si^^ qne, el 1881, quan indústria cotoneni.= l'empresa de ñlatura d'estam Cuadras. Feliu i

. .~ . . . . ,

CbqmJria va abmhar la ínsrai.lPcicm de ~ s ' ~ a S a b d c í i d 1881 i m a l e s v J l r i B c l ~ o d e T r r , D t i q u e l e r a q ñ g e s & ~ d ' ~ ~ ~ ~ ~ ~ i e a m i m l i - plia.prodnesiia~eswlamCegrinqoeIss& Carda.'' Pa lixh qiun l'- ~ a l c Joeep Badia G p k M a va &cidir, el 1894. inv& enplaat#r~perewrgSW&ulicaalriuTa, pop de Ripdl. ha va fer per llogar-Ics a industrials cotomrsr

SiI'tscPscsbeldelRipanvadstsmimar . . . q u e b ~ B s l d i s t r i o t s l l a p p r & S l l b d a n - Tanssa s'havia de basar en el vapa~agmctk Bc 1850,

L i , ~ o r m a c i 6 d e l a b a s e e ~ d s l a m h t t W b c i 6 v a c a m p o 1 ~ u n & d r i g e i ñ - aatiuenles~onsqueñnSlia~hr*icPtbrgiitsls f~>lins.iesoperacions&cardaridefilarIalbW, que havien estat una activitat essencial deis WRipoil e n e l s e g o n q u a r t d e l ~ ~ ~ v r i ~ s+mh'arenelsvapow&lsnuclisarbaaJ&S 4 de Terrama. Un indicada d'aquest despiapmea (y & davailada absoluta i sobrstot relativa de les íiiatu- rcsdellanainstal-la&senelstemesdeSantPerede Terra6.w (Sant Julili d'Altnra i Sant Vi- de Jonquaes) i de Castellar, travesats pel nu Ripoll. El 1(651,2ldemda100fusas&llaaadelV&es~ bavenal pques$ Qsllzmicipis; el 1871, la propor- ci6ba~iabaixata2dsmda100.~

A p d r & llavors el8 molins llaners es van dedi- arMsierimsnraI'akaactivitatmaanfscaimsque elsbaviaestatpropiachaantia~triaütz&ó~ien cacScsms(~enelbrrtanstge)tamb6abans, l'amwnat rsm & Paigw mnatge de Ilanes, tinta- ge,apstosiBE8bit9...En~activiEatsl'aigua jaaaezanonicsimpartantunnaf~lmtnuh6 també c m a dcment quimic en el prooés pmhieüu.

Nombre d'empreses Energia no Mollns Apmtos Rentatge Paper hiddulka

1 de llana 1 en CV acabats lllana cartró

regenerada Vapor Gas Momau 2 N)

Wi 2 25 OrWl 1 25 Font 1 11

AAIot 1 6 wwdla 1 12 Xk 1 FmImmt 20 Ttrraelm 1 U # k & a n a s 1 m0 Jolffokpnr 1 Gar 1 mms 10 3 2 2s z0

Font.eiabonci6 prb* treball en airs sobre I'emrg* a ia Indirrtria & Sataddl abanr de i'ekwhd& Exopte m d mdide IAmgtb cvs&lkilfacWa. . . üaibari&lV1IIa.per¿atcardtltcnnt&SabrdeY. . . En comeqar la segona decada del se& xx, ~ 0 1 1 n a c i 6 de l'ús del8 molias era evident a l'ilrea de hbd311. La tsula 4 rnc%tra com la dotzena de m o b aixoplugaven l'activitat de deu empreses d'a- -tos i acabas, de tres de rcntatge de llanes i d'ela- ~ d e U M e s r e g d i & d i t e a d e p a p e r i cartro. A m&, tot i que ens manpen dades per a tns molins, l'energia himauUca estava complementada -i en el cas de l'antic molí de Morstones totaUaent

suhs&uXda- pei vapor i pel p. La pn>va qae el paper de l'energia hidddica a la indQtM ItPiien ea cadacop&residuaieltenimalalaaplamgihü, o n e s p O t ~ c u r e l a ~ q u e , s c g ~ k s d s a a

_ tiscals. ñmcionava dnrant mig any amb en&

- . . . . - .- , .. ..-. < . -,*S=.?-

. . ,,~-+-: ..; - -~. ,.., +. . . ~ ~

.< . - . . ; z:?> . .. - -1;/// L.. ~. - . .

Estruch i Cia

Comadran Gali 3 4 3 1 Feliu Criera Crspi Tres C ~ ~ U S 2 2 2 1 Fotografm 5.iabrhica d'acabai --.-on Grau, on abans hhi havhia el molhi

~ ~ s ~ ~ ~ ~ , c ~ ~ r ~ ~ h i k r n d o k l r h r . e ~ m o l i & ~ n Clem.Autoc F n n a x Cauf ia Rkra W).

vitats dels dos salts del molí Mornau.'" A TOTALS DE MAQuINES 23 17 16 5 Barberi del Valles, el segon salt del molí Vermeii es

Taula 5.Maquimiria impulsada per mglo hldrdullca <iSaboddll.~g2q. va dedicar a la filahua de c0t6.'~ Tanmateix, aques- ta dedicaci6 va ser transitbria. Només Castellar del

mu(SFMaMunMp"Contnbudd~-lldc-M;itrbi*. Valles va consolidar de m r a notable respecW- 1924-rg21 zació cotonera. L'empresa de Josep Tolrh i

La co1~~0lidaci6 de l'activitat cotonera Companyia va adquirir successivament els molins a Castellar del Vd& d'en Busquets, d'en Barba i la Fm4 nwntte que

altres empreses de tissatge de coi6 -la V h de Tey MomenWament, els industrials cotoners també i Tuniguet, al molí del Ried, Hereus & Ramon van poder aprofitar els recursos energetics abando- Piííoi, a la fiibrica nova d'en Banta; Msrccl4í nats pels fabricants llaners fora de Sabadell. En ini- Domingo, al molí d'en Barata- ~~ diversos ciar-se la decada de 1860, el cot6 i el paper eren les molins a la fi del se& m.

clsquecstave.nai&vapasimdsmdins. 101 lMdarr p. 887. im AHCT, FW del d c p i & smt as & ~ r m ~ . (can md.vsl$ SPfl, Gmwd&ia 7.1W-18ól. lBólI74. 103 ~atrestesmanllaes~~11d~%dclrb~t.ird32%&lapns,id284b&tamdoisr~si~w.h

. . &tes,&pirmQ.memr.

104 AHCT. SiT, Comspondhcia, 7.1858-1861,1861fl4.El1869~Lih~,P<drd&1669. 105 AHS, FN, CPmü h h 6 , M d , 1867.9 f. 1«)1-1M (E1 69).

- Banta 3 28 Wl de farina Nbrka novadeBanta 1 10 CV 76 Fontxilents 4 lmilquina 400 Regene- 600 üegenerab 1 tlnacarh6 Barba 3 200 CV 428 16.845 BuSS- 2 400CV 100 ap- Boar 1 Regenerats Riera1 2 1 maqulna 61 Acabais

Duia 6. E n n g i a i rrctMtdr monuJüctuma ak d l m dc Cortcikr. 18gs. Font: Pedm Ve* y Vemis TopqlrqPo mtVka dc Cortdkir del Wi&, Barcelona: la Homlg. de Oro, 1895. ñrxiu Municipal de Castellar. ConMbudá indurtrkrl i de m n g , a y iüg@gs

La major part dels molins de Castellar van afea-hi l'energia de vapor. El 1873 tres molins (Busquets, Fontscalents i fitbnca nova d'en Barata) comptaven amb mhquines de vapor, alhora que s'instal.lava una gran mhquina en la nova quadra & tissatge de Told al molí d'en Barba. El 1895, com es pot v e m a la taula 6, no& els molins &en Barata i del Boar no comptaven amb cap maquina de vapor i eren els únics que funcionaven amb redes Waliques. La taala permet també d'apnciar la foqa de l'espccia- litzaci6cotoneradeiavila.

A B a r i d del VaW, en canvi, ia indastria tbxtil 4antllanera~oaonerS-vasbandonarlamajor p e r t & l s ~ . A ~ t s d e l ~ x x , l ' i I - niu~lfdelterlne&BPíOCI$&l~queesd6di- oavanlaindQana@ñtilmdMeleldproper aSsbadPIl,DGti~tPnabes'Bavia-Wtfem- ~ a i a i n d l i s t r i a p e e e i g a e n l e s ~ d e llP60ipaadeia&1870,LfJa~elsmallaed4~ ~ i d V e P a i d l m a s ~ ~ a l a i n d c i s a i a ~ ~ - 8 8 e i x l a l m d i d ' e i i D o u , q u c s s m - j ? r e ~ V n l u a w n i t ~ e n e q P s s b p M i v i -

~ ~ s l s ~ n c ~ ir--sligrpdsl-

~ . D L t c t , d 1 8 4 9 , o o ' M h s o i r r ~ d e ~ t r e @ & ~ i u a d b a I I & m s n i a e t d e ~ .

~ e s v a 8 8 C C I E t B B r P ~ l~hnscaacrwinfa l i -

eib&l=itw%BeearPiá.m

D'aquesta manera, la indústria piiperera, que bavia tin- gut un desenvolupament molt important en el segle xvm,recupnavapattdel'espaiceditalaindústriat&x- tü. Als molins paperers esmentats s'hi havia d'afegir, en comenpr el segle xx, el de Pontscalents a Castellar del Vallb, on aqmta activitat, tot i que @minava la indústria texiil en la maja part del moli, mai no havia estat abandonada En canvi, la manufactura de paper va cessar dewvament al molí &en Momau a w-ts del scgle xxtB

Locslitats i molins Paper Empreses Costclior del MIk Fontwknts Comú JosCWlasea 2 bntPCrrdeTmosr0 MMnau Coma RamónMomau' 2 Rarbcrrl de/ hllb Gall Estnssa W n Albareda 2 Santa E i t n s s a Juan Fontand 1 VtnnclR Estrama AntonloVidai 1 Cal1 Estra%a Jaim Eosta

Gliwaar 7 - *- 2 ? EDtnrsa fnndwovktrl 2

btografia 6. fibricaci6 de mrtrd amb una mdqulna de "bombo'al mdl de Sant Okguer (nm~rl) , c ig40-ig50. AUtor dmomgut M).

La particulhtat d'aquesta indúsiria paperera era l'e- voluci6 de I'especialització -pmgressivament cap al paper d'estrassa i d q d s cap al 6, &una banda, i, de I'altra, 1'6s persistent de I'energia hidr;lu- tica per moure la maquidria ñns ben entxat el segle xx. Menm que, en el segle m, aiguns moiins (Ginestar, Vermeli, Tres Creus, Xic, Mmau) feien paper blanc i en el segle m també feien paper de fumar (Momau), ai Uarg d'aquest darrer segle es va imposar compietarnent l'especiaützaci6 en els pro- ductes de menor preu (esúassa i cartró). Segons les dades de ~ i m h e z Guited per a 1861 (ta* 7). el 1861 ja predominava la fabricaci6 d'estrassa, p& encara es rnantenien dues fhbrigaes de paper comú. També es pot observar que en aquesta data ja hi havia hagut una recnperaci6 del nombre de tines en funcio- nament en comparaci6 amb 1849 (taula 3): quinze enfmnt d'onze. El cas del molí del Gall, del qual dis- posem dels anendaments efectuats per al període 1860-1865, 6s un bon exemple d'aqnesta recupera- ci6. La meitat del segon sslt, fins liavors dedicada a M c a textil, va ser liogada pel paperer Silvestre Albareda de 1860 a 1865, tot i que es va f o d t m en escripiura el 1862. L'anomenada obra nova del

primer salt va ser arrendada per Jaume i Lluís Costa Puiggrbs per al període 1861-1869 i tenia, a diferen- cia del que diu Giménez Guited, dues tines.ll0

Especiaützades en productes de baix preu i amó una productivitat baixa a causa de la petiia dimemi6 i de l'obsol&ncia de la tecnologia, algunes empre- ses ni tan sois @en assumir els costos de l'energia electnca tal com ho hem vist en I'eaeqle & BLai Blanquer."' Les dades p m p o r c i ~ ~ d € ~ per m~ d'inicis de la &cada de 1920 (tanla 8) en$ pennetsn

109 ~ndnn~nswrsRea,~'rscpg0QLUb>lL:ssbdc11.RiQtat 1961, p. 328. 110 AHS, FN, Camil Mimó. MmdaL 1862, f. 413-418 BI 57) i hfanud, 1861, t 269-272 (E 437).

~ e ~ k . l a t d a 8 p ~ n i d d e ~ ~ ó g ~ 1 1 ~ ~ c 1 1 genarl-mtiqeenopodanetiamrqoe~u:~& Seaagiahiddaücecnaqiiatsrnüniaihtamr acadadel segk mr.

AqiiestPmdñsteavaesdeveaircdavegsdamCs mdmi. El 1934-1935 ja noíw% opgaycll wit M- <Ims & d. la meitat & les quals -1ates a Ripollet. Totes tcnieai una capacita ppoductiva faqa limitada com es pot veure a la taula 9.

B1a.s Blanquer 70 13 Estrassa Fontscalents Castellar Jaime Aragay 30 16 Vda de Jaime Ferrer 40 13 tabriel Roca 18 8 Cartró kflt oiceuu kbadcll Juan Ametlla y Cía. 15 6 Cartr6 Vermell Barbe& i Vda e Hijos & MValls 36 16 Cutrd Santo Birbcri 4 Vda e HIjos & KValls 8 lU Cafti6 DMI

15 6 wcrhht 12 5 Camd m& Ripdlat J u m F a i t 6 16 UrWi Cell Mlpel Marrhr 5 30 CUW Chutar

W M

M a s Bammh 16 7 CbrtPb Xcc Ripdlrt RtpdM

" o b a L e ~ ~ ~ j R r ~ m ~ ~ a I r l u f p a * - C * M ~ e n a ~ M u U m r w n o ~ ~ ) ~ ~ & i p ~ k P , ~ ~ a > ~ ~ r n ~ ~ ~ * r . l u r d a u ~ ~ ~ d e ~ x ~ ~ w r o ~ ~ ~ ~ x ) n ~ ~ l m * i ~ m m s * m s n t l i i s r .

~ ,. ~ o ~~~ . .~urur~oonp .qd .~~p~a to~vn l~1~r tc f i k~dn io l~ennd ldarg8oaw-~ .~ur ' . .

. . . . . . . '<. , , a ~ . - . . , ~. ~

, . 8 8 ,

.S;,.;- . * , , w s . . * i ,L.-. .,L .., ...s.-................. , . . .., , , , .

áabsdell Gabrkl Roca ü a r k d Jaime Argelkh üarbed Vda. & Nemesio Valls RipolM Juan Font 1.050 RlpdM Mipd Mawchs Bnut 1.039' W P ~ M Maüas üarneb 657

loscuilnt sm *9 iwt t l t r th r u i ) r S . W ~ & c a W I l i * W ~ ~ aaJ . FenffrcarrcridrrGcarnlk-6rtsdktfakb-w @ y o i m i n a ~ & ~ d c ~ W r l B . W . L . d n k k p o h i a á b & & D i c a c d b r C m a n l d e ~ ~ * r n ~ < k ) ~ J f ~ a r i r k d k i s > k a k ~ ~ . l + a l . Dudcau(rcarntibonrulb<runBdQbdau~aMlgwl Oi#brcllerPr