ESQUÍ NÒRD ICLes estacions del Pirineu més proper

CU LTU RAJ. Santasusagna i la definició de l’excursionisme

ENTREV ISTASergio García-Dils, espeleologia d’alt nivell

Himàlaia: dos homes i un destíEl Cho Oyu i l’Everest en alta definició

TRESCS ALP I NSEl Tour dels Écrins

Himàlaia: dos homes i un destíEl Cho Oyu i l’Everest en alta definició

MUNTANYACENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Club Alpí Català

A N Y 1 3 2 / N Ú M . 8 8 0 / D E S E M B R E 2 0 0 8

Redacció i administracióCentre Excursionista de CatalunyaParadís, 10 i 1208002 BarcelonaTel.: 933 152 311Fax: 933 151 408cec@cec.catwww.cec.cat

SubscripcionsTel.: 933 152 311revista.muntanya@cec.catwww.cec.cat/revistamuntanya.cat Subscripció anual: 24 € (sis números)

PublicitatTel.: 696 206 159revista.muntanya@cec.cat

Dipòsit legalB-545-1958

ISSN0212-2111

Director i editorFerran Alexandriferran@alexandri.cat

Secretari de RedaccióErnest Godó

Consell de RedaccióFrancesc BeatoJordi BernatJoan CampañàDavid MengualEnric NosàsJosep M. SalaValentí Zapater

Disseny i maquetacióEstudi Toni Inglèstoni@toni-ingles.com

CartografiaAlbert Martíneza@albertmartinez.com

FotomecànicaPacmer, S.A.Tel.: 934 099 060

ImpressióLitografía OchoaTel.: 936 855 819Imprès en paper ecològic

DistribucióL’Arc de BeràTel.: 934 653 008

12/2008 M U NTANYA 880 3

La revista Muntanya no comparteix necessàriament l’opinió ques’expressa en els articles publicats, sinó que la responsabilitatdels comentaris recau sobre els autors respectius.Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment niparcialment mitjançant qualsevol recurs o procediment,incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic o qualsevolaltre sistema, sense l’autorització escrita de l’editor o delspropietaris del © copyright.

La revista Muntanyaés membre de:

ARTICLES

8 Himàlaia: dos homes i un destí. El Cho Oyu i l’Everest en alta definicióJekaterina Nikitina

14 El Tour dels ÉcrinsJordi Ollé

20 Les estacions d’esquí de fons del Pirineu català i francèsIñaki Núñez

26 Sergio García-Dils, espeleologia d’alt nivellFerran Alexandri

34 Joaquim Santasusagna i la Definició de l’excursionismeXavier Ferrer Trill

SECCIONS

5 Editorial

41 Visions a la ploma

42 Vies d’escalada

44 Llibres i mapes

46 La motxilla de muntanya

50 Itineraris excursionistes

Portada: Pòster original del documental Cho Oyu non-stop. Disseny: Jekaterina Nikitina.

8

14

20

34

26

DADES PERSONALS

Nom 1r cognom 2n cognom

Adreça Núm. Pis/Porta Esc./Bloc

Codi postal Població

Telèfon Adreça electrònica

Data de naixement DNI Subscripció a partir del núm.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA (És imprescindible per poder cursar la subscripció).

Si us plau, carregueu al meu compte o a la meva llibreta el pagament del rebut que el Centre Excursionista de Catalunya us presentarà a nom meu fins al proper avís.

Nom i cognoms del titular Data / / Signatura

Entitat Oficina DC Núm. compte

DADES DEL SOCI

Nom Núm. de soci

Envieu-me la frontal Petzl e+LITE a l’adreça següent:

Codi postal Població

D’acord amb la Llei 15/1999, del 13 de desembre, t’informem que les dades que ens facilites seran incloses en un fitxer automatitzat del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Les dades facilitades són estrictament necessàries per mantenir la relació de subscripció. Tens el dret d’accés, rectificació,anul·lació i oposició, que podràs exercitar comunicant-lo per carta a: Paradís, 10 i 12 - 08002 Barcelona.

Centre Excursionista de Catalunya Paradís, 10 i 12 - 08002 Barcelona - Tel. 933 152 311

MUNTANYALA PRIMERA REVISTA EXCURSIONISTA CATALANA

Truca ara al 933 152 311(de dilluns a divendres de 10 a 21 h)

o envia totes les dades

a revista.muntanya@cec.cat

o www.cec.cat/revistamuntanya

SUBSCRIU-T’HI ARAi beneficia’t dels nostres avantatges

¡REGALA UNA SUBSCRIPCIÓ!

6 números+ frontal Petzl

24 €(enviament gratuït)

EDITORIAL

La responsabilitat ambiental

Cada vegada els reptes a l’altamuntanya són més grans iapassionants. ¿Qui es podiapensar que seria possible pujara un vuitmil en menys de 24hores? L’Himàlaia, malgrathaver-se convertit en destíobligat del muntanyismeprofessional i amateur, segueixtraspuant admiració i bellesa.És així com ho podem veureen el darrer cinema catalàdocumental, que ha culminaten sengles rodatges al ChoOyu i a l’Everest, de la mà deXavier Arias i Xavier Aymar.

Avui dia estan de moda elstours o circuits circulars al’entorn d’una muntanyaemblemàtica. En aquest cas usreportem el relat del Tour delsÉcrins, creat a l’any 1964, iamb un recorregut de més de180 km, considerat com elsender més dur d’Europa.

De cara a la temporada d’esquíd’enguany, que ha començatben aviat, presentem un articlesobre les estacions d’esquí defons més properes aCatalunya, ubicades al Pirineucatalà i francès, i que pot serde gran utilitat a l’hora desaber on podem practicaraquesta modalitat de l’esquí.

Tot seguit, un excel·lent treballd’investigació sobre la culturaexcursionista ens porta unavisió determinadal’excursionisme, pensada per enfortir i infondre virtutsmorals, desenvolupar l’esperitd’iniciativa i superarl’individualisme, segons l’obraDefinició de l’excursionisme deJoaquim Santasusagna.

Per tancar l’any 2008, larevista Muntanya publica laseva darrera entrevista a unesportista d’elit. En aquest cases tracta de l’espeleòlegSergio García-Dils de la Vega,conegut, entre altres coses,per haver participat enl’exploració de l’avenc mésprofund de la Terra, Krúbera-Voronya, a les muntanyes delCaucas, amb una punta actualde -2. 191 m, fet pel qual haobtingut diversosreconeixements internacionals.

12/2008 M U NTANYA 880 5

No n’hi ha prou amb tenir una actitud de comprensió amb el fet que elnostre planeta corre perill pels efectes de l’escalfament de l’atmosfera,

amb les conseqüències ben evidents del canvi climàtic.Volem fer esment en aquest editorial d’un fenomen que pot ser determinant

en la destrucció del bosc i en el seu equilibri ecològic i, per tant, de la sevasupervivència. Es tracta de la visió egoista i gens cívica d’alguns, que van al boscamb un afany depredador de tot el que s’hi troba: bolets, fruits, flors… fins itot amb la creació d’una multitud de camins sense sentit que deixen la zonaerosionada.

Aquests fets deplorables que succeeixen al nostre país no són ni de bon trosel que es veu en altres països del nostre entorn menys desenvolupats, on el res-pecte que tenen per aquests espais és exemplar, sobretot pel que fa a la curamodèlica del seus boscos i del seu paisatge.

No voldríem acabar aquesta reflexió sense denunciar una altra manera dedestruir el bosc, i a la vegada de contribuir a l’escalfament global, que és l’úsirresponsable del paper. És cert que es pot reciclar, però aquesta activitat indus-trial no està lliure dels mateixos inconvenients que l’obtenció de paper nou.Avui dia els sistemes informàtics ens permeten tenir a l’abast una gran quantitatd’informació que no cal imprimir, i d’aquesta manera podem estalviar paper pelsol fet de tenir-la en un moment i amb un consum mínim d’energia.

Hi ha coses que encara estan a les nostres mans.

La imatge de la portadacorrespon al pòster originaldel documental Cho Oyu non-stop, dissenyat per JekaterinaNikitina, coproductora de lapel·lícula. La imatge utilitzacom a fons el massís del ChoOyu, vist des del campamentbase avançat al Tibet. El ros-tre esgotat és el de l’alpinistaXavier Arias, codirector delfilm, un cop ha arribat al cim,a 8.189 m. El pòster segueixels paràmetres de dissenydels antics cartells de pel·lícu-les de muntanya, on el prota-gonista destaca pel seu esforçenfront de la grandesa delscims nevats de l’Himàlaia.

Càmera: Canon EOS 300D

Òptica: Canon 18-55 mm

VICTO

R R

IVER

OLA

HIMALAISME

MUNTANYA 880 12/20086 12/2008 MUNTANYA 880 7

L’Himàlaia senselímits: dos homes i un destíEl Cho Oyu i l’Everest en alta definicióAutora: Jekaterina Nikitina

D ins del marc del proper Festival Internacional de Cinema deGirona (que es preveu que se celebrarà durant el mes d’octubre

del 2009), la productora Matterfilm, responsable dels documentalsLlàgrimes roges, Cho Oyu non-stop i Everest, please, no noméspresentarà la seva darrera pel·lícula al festival, sinó que tambéorganitzarà una taula rodona dedicada al cinema i al medi ambient, ons’analitzaran diversos títols que tracten temàtiques ecològiquesrelacionades amb el manteniment sostenible del planeta, i tambés’exposaran diverses teories que analitzaran el canvi climàtic i lapolèmica que l’envolta.

A la taula rodona es comentaran escenes de diverses pel·lícu-les on el medi ambient i el clima tenen la seva importància dins delguió, com per exemple Atlantis, de Luc Besson; Tierra, d’AlastairFothergill i Mark Linfield; Abyss, de James Cameron; Els misterisdel Nil, de Jordi Llompart; Una verdad incómoda, de Davis Gug-genheim o el curtmetratge inèdit a Espanya Skrydis per Lietuva,

d’Audrius Stonys i Aruñas Matelis, guanyador de diversos premisinternacionals i seleccionat pel govern lituà per a la Expo deHanover de l’any 2000.

Amb la col·laboració de diverses entitats, empreses i centresexcursionistes catalans com el CEC, el CEG o el GELADE, elfestival gironí aportarà el seu gra de sorra a la difusió de moltesproblemàtiques que afecten directament o indirectamente el nos-tre medi natural.

Els alpinistes catalans Xavier Arias i Xavier Aymar, comentaranles seves vivències al Tibet abans d’afrontar l’ascensió al ChoOyu, en el cas de Xavier Arias, i de l´Everest, on varen pujar ple-gats. La vida al Nepal, la conservació del medi ambient a l’Himà-laia, els problemas polítics amb la Xina i la necessitat de tenir elcap clar a l’hora de pujar un vuitmil, fugint de les grans expedi-cions comercials, seran els temes que es posaran sobre la taula alFestival Internacional de Cinema de Girona del 2009.

L’alpinisme català està ple de joia perquè un copmés s’ha demostrat que la preparació i la valentiadels nostres escaladors ajuda a proporcionar els seusèxits. Xavier Arias, l’alpinista del GELADE d’Esplu-gues de Llobregat i del Club Excursionista de Grà-cia de Barcelona, va fer durant el mes d’octubre del2007 un homentage colpidor de la travessa Mata-galls-Montserrat pujant al Cho Oyu (8.189 m) ensolitari, sense oxigen i en menys de 24 hores.

El maig del 2008 l’Everest també va rebre la sevavisita, aquesta vegada acompanyat de Xavier Aymar.La pujada al Cho Oyu i a l’Everest es va emmarcardins dels actes de celebració del 85è aniversari delClub Excursionista de Gràcia. En tornar de l’Himà-laia, Xavier Arias i Xavier Aymar no van poder ocul-tar el seu pessimisme a l’hora de denunciar ellamentable estat en què es troben els camps base del’Everest i del Cho Oyu, encara que no perden elsentit de l’humor a l’hora de gaudir de la seva passióper l’escalada i l’alpinisme d’altura.

Parlem amb Xavier Arias, que just ha acabat lapostproducció del documental Cho Oyu non-sopjuntament amb el documentalista Víctor Riverola.Considerat com un escalador tot terreny, la resistèn-cia física i la tenacitat han convertit Xavier Arias en

Xavier Arias iXavier Aymar novan poder ocultarel seu pessimismea l’hora de denunciar el lamentableestat en què estroben els campsbase de l’Everest i del Cho Oyu

El Cho Oyu i el Pumorides del camp III del’Everest, a 7.200m,amb la glacera delKhumbú als seus peus.

Parlem amb Xavier Arias«A la muntanya hi puges tu, no t’hi puja ningú»

Xavier Arias és entrevistat en arribar a l’aeroport de Barcelona.

VICTO

R R

IVER

OLA

XAVIE

R A

RIA

S

HIMALAISME

MUNTANYA 880 12/20088 12/2008 MUNTANYA 880 9

¿El paral·lelisme entre la travessa de muntanyaMatagalls - Montserrat a Catalunya i el Cho Oyurespon a una idea romàntica o et passava pel capbatre el rècord d’Iñaki Ochoa de Olza?En cap moment el Club Excursionista de Gràcia vaplantejar les expedicions al Cho Oyu i l’Everest amb laintenció de batre rècords. Respecto moltíssim l’Iñaki, icrec que era un gran exemple d’alpinista complet, ínte-gre i sincer amb si mateix. L’Iñaki era conscient de lesseves possibilitats i el seu rècord d’11 hores i 16 minutsal Cho Oyu és un exemple de la seva potència i la sevavelocitat d’atac. La seva mort fou un cop molt dur pera tots aquells que el teníem com a referent. Per aquestmotiu el documental Non-stop està dedicat a la sevamemòria. A l’Himàlaia, un servidor no pretenia batre

el tercer alpinista que aconsegueix pujar fins al cimdel Cho Oyu des del camp base avançat fins al cimen menys de 24 hores, temps en què es triga a fer latravessa Matagalls-Montserrat.

Xavier Arias va néixer a Esplugues de Llobregatl’any 1970, amb vuit anys va començar a enamorar-se dels grans cims del Pirineu, els Alps i el Caucas.Va realitzar nombroses ascensions de dificultat enels massissos del Mont Blanc i l’El’brus. La seva pas-sió pel Mont Maudit i la cara nord del Lenzpitze elvan ajudar a preparar-se per fer una dura ascensióhivernal a l’Aconcagua per seguir amb el Huascaran,el Condorri i l’Ollimani, entre altres cims andins.De moment, té en el seu currículum l’Annapurna,el Shisha-Pangma, el Cho Oyu i l’Everest.

cap rècord, només fer un paral·lelisme amb la Mata-galls-Montserrat pel que fa al temps, perquè la travessaes fa en menys de 24 horas i en el Cho Oyu el meuúnic objetiu era pujar des de el CBA fins al cim enmenys de 24 hores. Tal i com dius, estic més a prop delromanticisme clàssic que de batre rècords. La Mata-galls-Montserrat és una de les proves de muntanya mésantigues i més dures del sud d’Europa, i el fet de poderdur el seu esperit fins al Cho Oyu representa un pasmés a l’hora de dignificar un esport tan sacrificat coml’alpinisme, que no sempre rep el suport que necessita.

¿Del que diu al que fa hi ha un gran tret, oi?Hi ha un tret enorme. Pensar en pujar al Cho Oyu ensolitari, sense oxigen i sense cap tipus de suport és una

cosa, pujar-lo n’és una altra. Des d’un despatx les coseses veuen d’una forma i sobre el terreny d’una altramanera. No obstant això, crec que avui dia, si la pre-paració és la correcta i surts des teu país mentalitzat, uncop a la muntanya les coses són més fàcils. Ara bé, pensaque estic sol i que qualsevol bestiesa es pot convertir enun gran problema. En tot moment el Club Excursionis-ta de Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona i el meu pre-parador físic van iniciar els passos necessaris per posar-me al punt per afrontar un repte como el del Cho Oyu.

¿Com et mantens en forma físicament i mentalment?Pel que fa al físic cal aclimartar-se molt. Agraeixoinfinitament la gran labor que el meu entrenadorRicard Vila ha fet per preparar-me correctament, a ellli dec el cim. El meu entrenament inclou moltes horesde fons, ascensions curtes però amb intenses pujades alPirineu i els Alps, i sobretot, córrer moltes hores a lasetmana. Una bona alimentació i tenir el cap al seulloc t’ajuden a estar preparat en l’àmbit físic i mental.Un cop al Cho Oyu has de pujar i baixar moltes vega-des des del camp base avançat fins al camp I. Uns diesmés tard, tornar a pujar amb més força, aquesta vega-da al camp II i baixar una altra vegada al camp CBA.En l’àmbit mental el fet de rebre notícies via satèl·lit,poder parlar amb el meu company i la gent del clubt’ajuda moltíssim. També és cert que el camp base estàple de gent, i mentre no puges, pots parlar amb moltsalpinistes. A la nit és una altra cosa, perquè el fet dedormir sol pot ser molt avorrit.

¿Hi ha vuitmils fàcils?No. Els que diguin que el Cho Oyu és un cim fàcil queels ho expliquin als bascos i als francesos i italians quevan pujar els mateixos dies que jo quan era l’Himàlaia.Congelacions, les allaus, els canvis brutals de tempera-tura i el fet de compartir cordada amb altres expedi-cions són factors que poden arribar a crear molts pro-blemes en un vuitmil. Sí que és cert que pel que fa a latècnica la seva ascensió té meyns dificultat que altrescims, però en el Cho Oyu hi ha passos complicats quepoden convertir-se en perillosos si la neu i el gel són

El Lhotse des del cimsud de l´Everest a8.600 m.

XAVIE

R AY

MA

R

Herbert Tichy i el xerpaPansang Dawa Lamaal cim del Cho Oyu.Van ser els primersescaladors en arribar a aquest cim el 19 d’octubre de 1954. Fotogramadel document Cho Oyunon-stop.

Congelacions, les allaus, els canvis brutals de temperatura i el fet de compartircordada amb altresexpedicions sónfactors que podenarribar a crear moltsproblemes en unvuitmil.

una carrera per arribar els primers i marcar les sevesterres amb una banderola. En el Cho Oyu passa elmateix. El camp I fa llàstima. Ple d’ampolles d’oxigenutilitzades, llaunes i material destroçat que ningú norecull. Les grans expedicions superorganitzades pugen elsseus equips i les seves banderoles per col·locar les seves ten-des a l’abric d’allaus, i si se t’acudeix discutir amb ells permirar de convèncer-los que la muntanya és de tots i quecompartir és de germans, t’engeguen a passeig. Per dinersl’ésser humà és capaç de qualsevol cosa, i cada any, el queveiem a les pel·lícules americanes per desgràcia s’assemblamés a la realitat. Quan vaig pujar al Cho Oyu, un com-pany de Granada gairebé es fot a hòsties amb uns guiesque es van reservar el millor espai en el camp I. Unavegada a la muntanya, reconec que les cordes fixes quedeixen instal·lades et faciliten molt la pujada i, sensdubte, t’aporten seguretat, però també destrueixen tot l’es-

perit alpí que un busca quan puja sol i sense oxigen.¿Què hi pinta un cafè internet en un camp base? D’a-cord que tens alguna comoditat afegida, i això facilita lateva pujada i et fa sentir millor, però estem practicant unesport, no anem de botigues per un centre comercial.

¿Ha canviat gaire el Nepal i la Xina des de la tevaúltima ascensió?Kàtmandu és una ciutat fascinant. Tots els alpinistesque trepitgen els seus carrers coincideixen en afirmarque la seva gent, els nens, els seus colors, la seva olor i laseva gastronomia són únics en el món, i cada any desco-breixo racons que no coneixia. Vaig conèixer un borda-dor que en poc temps i amb una habilitat brutal em vafer la bandera dels 85 anys del CEG que oneja al cim.La gent és meravellosa. Ara bé, en l’àmbit polític isocial, Kàtmandu passa per un cert estancament en laseva evolució com a capital. Encara és molt lluny de seruna gran ciutat asiàtica, però a poc a poc la gent avan-ça vers un progrés que sembla que no arribi mai. Els

HIMALAISME

MUNTANYA 880 12/200810 12/2008 MUNTANYA 880 11

Carrers de Kàtmandu.

inestables. El dia que hi vaig pujar, el sol em va acom-panyar en tot moment, però el dia abans una grannevada va deixar el CBA amb vint centímetres de neu.A 8.200 m estava a menys de 30º i l’asensació tèrmicaamb el vent que bufava era d’uns 50º sota zero. Enca-ra no sé com la càmera i la pel·lícula van aguantar.

¿Què opines de l’actual massificació dels vuitmils?¡Buf! És un tema molt enrevessat que cada any va mésmalament. Entenc que tothom té dret a pujar unamuntanya, ara bé, em solidaritzo amb molts companysque s’enfronten a les expedicions comercials per la sevaprepotència, i sobretot per la seva falta d’ètica a l’horad’enfocar una expedició. A l’Himàlaia els camps basesón autèntics abocadors; hi ha moltes expedicionscomercials que es pensen que pel sol fet de cobrar milersde dòlars poden fer el que els doni la gana. Alguns fins

i tot es munten el seu propi restaurant i contracten unaempresa de càtering que els puja menjar per a més devint persones, amb tot l’enrenou que comporta orga-nitzar una tenda tan gran plena d’estris i residus orgà-nics. Jo crec que l’alpinisme ha de respectar les mun-tanyes i el seu entorn, però sobretot, en l’àmbitpersonal has de respectar-te a tu mateix i saber fins onpots arribar. Pujar l’Everest no significa haver de des-truir un entorn natural. L’oxigen, les cordes fixes, lesdeixalles i la reserva d’espai no ajuden a mantenir elrespecte pels cims principals del planeta. A la munta-nya hi puges tu, no t’hi puja ningú.

¿Quan parles de reserva d’espai a què et refereixes?Hi ha moltes expedicions comercials que planten bande-roles en els diversos camps per marcar el seu territori.Això em recorda els pioners de l’oest que participaren en

Kàtmandu és unaciutat fascinant.

Tots els alpinistesque trepitgen els

seus carrerscoincideixen en

afirmar que la sevagent, els nens, els

seus colors, la sevaolor i la seva

gastronomia sónúnics en el món

Els alpinistes són a8.500 m d’altitud, uncop passat el balcóabans d’arribar al cimsud de l’Everest.

XAVIE

R A

RIA

SX

AVIER

AR

IAS

12/2008 MUNTANYA 880 13

Per afegir més mèrit a la teva ascensió l’has filmadatota en format digital i has utilizat una perxa amode de grua per fer plans de gran bellesa. ¿Tenspensat fer algun documental amb tot el materialrecopilat?Tenim el documental entranyable intitulat Cho Oyunon-stop, produït per Matterfilm, i ara també unacoproducció entre España, la República Txeca i Lituà-nia que il·lustrarà la preparació i la pujada en solitarial Cho Oyu. Serà el meu regal particular per celebrar el85è aniversari del nostre club. Poder filmar la pujada alCho Oyu en 23 hores i 8 minuts va significar haver defer autèntiques acrobàcies a vuit mil metres d’altitud,però crec que ha valgut la pena. Diverses televisions hanelogiat la qualitat de les imatges i la nostra intenció éspoder iniciar un recorregut molt interessant a través delsprincipals festivals de cinema de muntanya i mostrar lanostra expedició al món al més aviat possible.

¿T’agradaria dedicar-te al cinema de muntanya?Des de molt jove que m’encanta filmar i aprendre amoure la càmera de forma més o menys professional.Tinc molts projectes al cap, i el millor és que tinc unequip darrere que em fa costat i m’ajuda tècnicament.En el cas del Cho Oyu, un cop es va aprovar l’expedi-

De camí a NamcheBazar, prop de Tiamboche.

El Cho Oyu des delcamp base avançat.

MUNTANYA 880 12/200812

problemes amb la guerrilla maoista han dificultat queel país s’obrís definitivament aquests últims deu anys.L’aeroport segueix sent molt perillós a l’hora d’aterrargrans avions, i les infraestructures estan molt mala-ment. El viatge fins a la frontera amb la Xina segueixsent tota una aventura amb autocar, i un cop ets a laXina, les autoritats et reben militarment amb cara depocs amics tal i com sempre han fet, són gent que perdesgràcia no coneix la simpatia. On he vist un canvi éspujant al camp base: els xinesos estan construint carre-teres, ponts i viaductes que acosten els vehicles a motorfins a una altitut considerable. S’estan carregant l’accésal camp base del Cho Oyu. Suposo que entre els jocsolímpics, el tren de Pequín a Lhasa i les seves ganes dedestruir l’essència del Tibet, la Xina va cap a un horit-zó una mica inquietant. Crec que per un costat pensenque l’Himàlaia és com un gran parc temàtic on elsoccidentals vénen i es deixen els seus dòlars i, per unaaltra banda volen mantenir el Tibet colonizat, i evitenqualsevol brot d’autoderminació. La Xina necessitaobrir la seva ment, no només la seva economia.

Poder filmar la pujada al ChoOyu en 23 hores

i 8 minuts vasignificar haver

de fer autèntiquesacrobàcies a vuit

mil metresd’altitud, però

crec que ha valgut la pena

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ (B

AS

E G

OO

GLE

MA

PS

)

ció, vaig decidir autofilmar-me amb una bona càmeraper tenir constància de tota l’ascensió. Vaig tornar aBarcelona amb gairebé quatre hores de material i uncop a casa, vam fer una sèrie d’entrevistes amb perso-nalitats que ajudaven a narrar tot el procés que impli-ca una ascensió a un vuitmil. Tinc plans de la mevaarribada a Kàtmandu, al camp base, de nens amb elsseus somriures únics i una pila de recursos queinclouen postes de sol i nevades copioses. He de reconèi-xer que cada cop el cinema de muntanya m’agrada mési el fet d’imposar-me reptes m’ajuda a tirar endavant.

XAVIE

R AY

MA

R

XAVIE

R AY

MA

R

motxilla d’atac amb les coses del dia. El nostre Tourera de tant sols de set dies perquè obviava els tramsdel GR que passaven per les valls. Hi ha la possibili-tat de fer-ho modalitat «en liberté», i aleshores no hiha guia i vas més al teu aire i al teu ritme.

Si la majoria de recorreguts són de nivell 3 o 4,aquest era del 5 i, per tant, era més dur a causa delsforts desnivells (+/-1.000 a 1.500 m, sense comptarels acumulats de cada dia) i del ritme que duia elguia (400/450 m de desnivell/hora).

En aquesta descripció hi ha expressats els horarisoficials, tant de la topo-guia com els que marcavenels indicadors sobre el terreny.

PRIMERA JORNADA

• Les Combes (1.853 m) • Coll de Trancoulette (2.293 m) [1 h 15 min]• Coll de la Salava o de la Vallouise

(2.589 m) [2 h 15 min]• Vallouise (1.160 m) [5 h]Entre boscos de làrixs i rododèndrons de la reservanatural de Partias, arribem a la font del terme dePuy Saint André, després de fer un curt trajecte enminibús de Briançon en direcció al poblet de Com-bes, i fins on acaba la pista. Malauradament aquelldia ens va fer mal temps i no vam poder veure l’excel·lent panorama que es gaudeix des del coll de laSalava, com és la visió del Mont Pelvoux.

A mig camí de la baixada ens trobem la cabana deChauvet (1.770 m) en direcció al poble de Pelvoux-lePoët. Abans d’arribar-hi agafem un trencall que ensportarà en mitja hora a Vallouise, on farem nit.

Des del coll hi ha la possibilitat d’anar fins alRocher de Lyret (2.830 m)[l h 15 min], a sobre delLlac de l’Eychauda. També es podria allargar el recor-regut des de Chambran fins a Vallouise o Ailefroide,cosa que representaria dues hores més de marxa.

SEGONA JORNADA

• Entre-les-Aygues (1.615 m)• Cabana de Jas-Lacroix (1.945 m) [1 h l5 min]• Coll de l’Aup Martin (2.761 m) [4 h 15 min] • Pas de la Cavale (2.735 m) [4 h 45 min]• Refugi de Pré-de-la Chaumette/Champoléon

(1.810 m) [6 h 45 min]De bon matí fem un trajecte en minibús de Valloui-se a Entre-les-Aygues, i ens estalviem dues hores apeu. En el punt de partida, hi ha un panell i palsindicatius dels diversos senders. Si seguim recte(direcció oest) aniríem al Refugi del Bans (2.083

TRESCS ALPINS

12/2008 MUNTANYA 880 15

EL PARC NACIONAL DELS ÉCRINSSi fem història, cal recordar que el primer GR va serOrleans-Beaugency (GR 3, 28 km), l’any 1947,mentre que el famós GR del Tour del Mont Blanc,és de 1951, i apareix la seva topo-guia l’any 1957.

Quant al parc nacional dels Écrins, va ser creat el1973, i és el més gran dels set parcs nacionals fran-cesos (la Vanoise, Port-Cros, les Pyrénées, lesCévennes, Le Mercantour, La Guadaloupe, si nocomptem la Réunion i la Guiana amazònica, derecent creació). Té una superficie protegida de92.000 ha, i la zona perifèrica representa unes180.000 ha. És situat dins del triangle format entreGrenoble-Briançon-Gap, i ocupa una part delsdepartaments dels Alts Alps i d’Isère (Oisans). Té

més de 150 cims que sobrepassen els 3.000 m,essent el cim més alt la barra dels Écrins (4.103 m).Altres cims destacats són la Dôme de Neige (4.015m), la Meije (3.982 m), l’Ailefroide (3.953 m) i elMont Pelvoux (3.943 m). També destaquen les10.000 ha de glaceres, actualment en forta regressió.Així, la més gran i famosa, la glacera Blanca, perduna mitjana de l,20 m d’espessor per any, i ha recu-lat més de 2 km des de l815 (25 m per any des de1980 a 2001, i en els darrers anys s’ha acceleratentre 40 i 120 m per any).

El parc compta amb 1.800 espècies vegetals, deles quals destaca el làrix, una conífera de fulla cadu-ca. Es compten unes 350 espècies de vertebrats,com ara els 15.000 isards que hi viuen. Pel que faals senders, disposa de 700 km, amb 100 gîtes d’éta-pe i 40 refugis.

LES ETAPES DEL TOUR DELS ÉCRINSVam començar la nostra ruta segons la modalitat«sac lèger, uniquement portage vos affaires de la jour-née»; és a dir: ens portava la motxilla grossa unminibús de suport, i nosaltres solament dúiem una

MUNTANYA 880 12/200814

La barra dels Écrins(4.103 m) és el cim mésalt del Delfinat, ubicat alsAlps occitans.

El Tour dels ÉcrinsText i fotos: Jordi Ollé Marrasé

El Tour dels Écrins, creat a l’any 1964, és un recorregut de més de 180 km que dóna la volta al parc nacional delsÉcrins. Està abalisat com a GR 54, i es fa entre 10 i 12jornades a peu. Es considera com el sender més dur d’Europaa causa dels grans desnivells que s’han de superar.

m), i més enllà al pic des Aupillons (3.503 m).Nosaltres seguim el GR (a la nostra esquerra, direc-ció sud) tot creuant el torrent per pujar la vall de laSelle.

Vessant nord del picde Sirac.

per fer nit a la gîte d’étape.

CINQUENA JORNADA

• Valsenestre (1.300 m)• Coll de la Muzelle (2.613 m) [4 h 30 min]• Refugi i llac de la Muzelle (2.120 m)

[5 h 30 min]• l’Alleau/Venosc (985 m) [7 h 30 min]Sortim del poble per una pista envoltada de boscos,per pujar tot seguit per un costerut corriol fins alcoll de la Muzelle. Quan arribem al coll, veiem quel’esforç ha valgut la pena: veiem l’estany de la Muze-lle i al fons el poble de Les Deux Alpes i el famósAlpe d’Huez. Aquest llac, al peu de la Roche de laMuzelle (3.485 m), és un indret important en l’ex-plotació de la torba. Des d’aquí hi ha dues possibili-tats: seguir el GR pel coll de Vallon fins al llac deLauvitel (4 h), considerada reserva integral, o agafarla variant GR 54-C baixant pels boscos, i al costat

de les cascades que formen els torrents de Chape-aux-Roux i de la Pisse, fins a l’Alleau-Bourg d’Arud.Mig hora abans d’arribar al poble trobem la font dela Cerisier (1.265 m).

Tot seguit, vam fer un llarg trajecte fins al poblede Besse, a la regió de Oisans.

SISENA JORNADA

• Besse-en-Oisans (1.550 m)• Coll de Nazié (1.902 m) [1h]• Planell d’Emparis (2.244 m) [2 h]• Llacs Negre i Lerrié/coll de Souchet

(2.365 m) [4 h]• Le Chazelet (1.830 m) [6 h]• La Grave (1.474 m) [7 h]A l’altiplà es veu d’una banda el massís de Les GrandsRousses i, de l’altra, la carena nevada que forma LeDôme de Lauze-Le Râteau-La Meije i les seves glace-res impressionants.

12/2008 MUNTANYA 880 17

QUARTA JORNADA

• Villar-Loubière (1.037 m)• Refugi des Souffles (CAF Gap, 1.975 m)

[2 h 30 min]• Coll de la Vaurze (2.490 m) [4 h 30 min]• Désert-en-Valjouffrey (1.275 m) [7 h 30 min]Després de dormir al poblet de la Chapelle, fem untrajecte fins a Villar. D’aquí sortim i pugem fins alrefugi entre magnífics boscos. A mig camí hi ha untrencall que deixem, i que al llac Lautier (2.363 m).Des del llac hi ha un sender que en dues hores duudirectament al nou refugi Souffles (2007).

Del refugi, veiem davant nostre el coll de Vaurze.Després d’una forta pujada, hi arribem. És unexcel·lent mirador sobre el pic des Souffres (3.098 m)i l’Olan (3.564 m). Al fons tenim una sèrie de tres-mils, entre els quals hi ha el Sirac.

Dinem i iniciem una llarga baixada fins Désert-en-Valjouffrey, on fem un trajecte fins a Valsenestre,

MUNTANYA 880 12/200816

La flor de neu és una planta llanosa i blanquinosa de fullesesteses en estel, que creix en els prats i pedregars d’altamuntanya. Sovints’identifica com asímbol de l’alpinisme.

Segona etapa, Entre-les-Aygues i el Refugide Pré-de la Chaumettei Champoleon.

El Mont Pelvoux(3.496 m)

DO

LOR

S LA

CA

LLE

Un cop arribem al primer coll, dinem contem-plant l’Ailefroide i el Pelvoux. Tot seguit passem al’altre coll, amb vistes sobre les Pointes de Rousses(2.958 m) i de Rougnoux (3.179 m) fins que bai-xem al refugi amb la motxilla carregada per a dosdies. Des del refugi hi ha la possibilitat d’anar a lacascada de Prelles (30 min) i a Les Auberts (l h 30min), punt d’ accés real per accedir-hi.

TERCERA JORNADA

• Refugi de Pré-de-la-Chaumette• Coll de la Valette (2.668 m) [2 h 30 min]• Coll de Gouiran (2.597 m) [3 h 30]• Coll de Vallonpierre (2.607 m) [4 h 30 min]• Refugi de Vallonpierre (CAF Gap, 2.271 m)

[5 h 15 min]• Gioberney (1.642 m) [7 h 30 min]

Aquell dia ens va tocar superar tres colls rodejantl’imponent Sirac (3.441 m), del qual es veu elmillor vessant un cop s’ha superat el coll de Vallon-pierre. Des d’aquest coll es pot pujar al proper picde Vallonpierre (2.741 m).

Tot seguit baixem fins al refugi i el llac deVallonpierre, on els reflexos de l’entorn ens van cap-tivar. Prosseguim per la vall de Séveraisse tenint alnostre darrere, el Sirac amb les seves glaceres idavant nostre, el pic de les Roules (3.589 m). Abansde creuar el torrent per un pont de fusta al fons dela vall, hi ha una cruïlla per poder agafar el senderfins a la Chapelle-en-Valgaudemar, cosa que repre-sentaria una hora més a peu.

SETENA JORNADA

• Pont d’Arsine (1.670 m)• Refugi de l’Alpe de Villar d’Arène

(2.077 m) [2h]• Coll d’Arsine (2.340 m) [3 h]• Le Casset (1.512 m) [5 h 30 min].Després de fer nit a la Gîte-Auberge Le Pas de l’Âne,enfront del càmping de Villar d’Arène, seguim elGR fins el pàrquing des Voûtes (1.711 m), on hi haun panell informatiu del sector. S’ha de dir que desdel càmping també es pot agafar el sender GR 50que puja fins al coll Lautaret i el Refugi Napoleó(2.057 m) per baixar a Le Casset. Nosaltres, encanvi, prosseguim pel GR 54 que puja de valent finsa arribar a un extens pla (l’Alpe), on veiem el Cha-mossière (3.207 m) i al fons les Montagnes desAgneaux (3.664 m). Val la pena pujar fins al turó onhi ha l’estació meteorològica automàtica.

Ens encaminem en direcció als Agneaux, deixanta la nostra dreta el refugi i el torrent de la Roman-che, fins arribar al coll. Des d’aquí es pot anar al llacde la glacera d’Arsine (2.451 m) [45 min], unestany retingut per la morrena frontal de la glacerad’Arsine.

Al costat del torrent del Petit Tabuc vam dinar itot seguit vam baixar fins a Le Casset fent una para-da intermèdia al Lac de la Douche (1.900 m), enforma de vuit, de color esmaragda, situat sota la gla-cera del Casset. Pel que fa a aquesta glacera, val lapena indicar que va ser explotada al segle XIX. Elsblocs de gel arribaven a Briançon i amb tren fins a laProvença i Marsella.

Al poble de Le Casset vam acabar el Tour.

TRESCS ALPINS

12/2008 MUNTANYA 880 19MUNTANYA 880 12/200818

Més informació

BIBLIOGRAFIA:

• Topo-Guide GR-54 Tourde l’Oisans et des Écrins.FFRP ref. 508

• Carte Grand Air nº 5Écrins Esc. Escala:1.60.000 Editorial Libris-Didier Richard

• Les Écrins-Parc National,Les Deux Alpes IGN 3336ET Esc.: 1: 25.0000,Meije-Pelvoux, 3436Champsaur 3437 OT

• Orsières 3437 ET

INTERNET:

Parcs nacionals de França:www.parcsnationaux.org

Altres webs dels Alts Alps:www.hautes-alpes.netwww.tourisme-oisans.com/www.cg05.frwww.gites05.comwww.ffcam.frwww.allibert-trekking.com

Refugi de l'Alpe du Villar d'Arène (2.079 m.) i la Grande Ruine (3.765 m.).

La glacera Negra i elCoolidge (3.776 m).

Un cop arribem a l’altiplà (ruïnes del Xalet Josse-rand) hi ha una pista a la nostra esquerra que en deuminuts ens portaria al Refugi Rif-Tort. Al fons esveuen les Aigüilles d’Arves.

Nosaltres seguim en direcció sud, cap a la carenaRâteau-Meije i travessem l’altiplà fins que trobemun panell indicador, just abans de creuar un torrent;el de l’esquerra porta directamet al coll i el de ladreta duu als estanys (1 h 30 min). Agafem aquestdarrer. Els estanys representen un autèntic balcó

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

mirador sobre l’impressionant vessant nord del mas-sís de la Meije, ara sí, molt proper al davant delsnostres ulls.

Després de dinar a l’últim estany, el de Lérié, vamretrobar un altre cop el sender principal (GR 50-54)en direcció est fins als pobles de Chazelet, Terrasses ila Grave, i vam salvar un desnivell de gairebé milmetres. Al poble turístic de La Grave, hi destaca l’es-glésia del segle XI i el seu entorn, i també el telefèricque puja a la glacera de la Meije (1.450/3.200 m).

I CONCURS DE FOTOGRAFIADE LA REVISTA MUNTANYA

Centre Excursionista de CatalunyaTERMINI D’ADMISSIÓ DE LES FOTOS FINS AL 31 DE DESEMBRE del 2008

Més informació a www.cec.cat/revistamuntanya

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms DNI

Pseudònim Categoria i títol

Adreça

Població CP

FOTO

COPI

A LA

BUT

LLET

A

representa la vista per totes dues vessants. El proto-tip el tenim a la Llosa.

Naturalment, encara que habitualment ens movemen terrenys amb pendent, tenim també algunes planí-cies i, des del punt de vista de l’ambient, és molt dife-rent esquiar en planícies de muntanya o del fons de lavall. En aquestes últimes la muntanya té menys pre-sència, queda més amunt i ens trobem amb unambient més semblant a l’esquí en els països nòrdics.És el passeig pel pla, les pistes creuen les carreteres, ide vegades es pot arribar esquiant a algun poble. Elcas més evident és el de la Mata, al Capcir. Les planí-cies de muntanya són mes freqüents, habitualmentpetites i formen part de l’entramat de pistes de lesestacions. Algunes, però, són més importants i abas-ten la totalitat de la estació, com la del pla de Beret.

ESQUÍ NÒRDIC

TIPOLOGIES DE LES ESTACIONSD’ESQUÍ NÒRDICLes estacions de fons han hagut d’adaptar-se a l’oro-grafia de la muntanya i han hagut d’aprofitar unsperfils que els han permès el traçat de pistes suaus,adaptades a l’esquí. Vegem les tipologies més clàssi-ques en les quals s’enquadren:

El perfil predominant és el mig vessant. L’estacióse situa en un vessant de la muntanya, particular-ment suau, i les pistes es desenvolupen pujant percamins que recorren el vessant de costat a costat,fent ziga-zagues per suavitzar la pujada, i sovintentrellaçant les pistes les unes amb les altres. Lesparts altes d’aquestes estacions solen aprofitar-setambé i constitueixen un espai alt, més muntanyenc,sense arbrat, cosa que representa vistes àmplies.Algunes vegades hi ha possibilitats de fer passejosfora de pista, que constitueixen una extensió, sempreinteressant, dels circuits marcats. Un exemple d’a-questa orografia es pot observar a Guils-Fontanera.

Una variant més senzilla d’aquesta tipologia és lade la pista única. Una pista que, des de la base de laestació, recorre el vessant fins a un punt determinat(pot ser un coll, o no). Cal tornar a la base pelmateix camí. És el cas de Tavascán.

L’inici d’algunes estacions, no gaires, se situa a labase d’una vall, i les pistes es desenvolupen pujant lavall, en general al costat del riu. Això crea unambient particular. L’exemple més perfecte és el dela vall de Galba.

Les crestes no solen ser un lloc fàcil per a la pràc-tica de l’esquí de fons, potser perquè tampoc és unbon lloc per a la conservació de la neu. En tot cas,tenim algunes pistes que transcorren en un ambientde cresta i que tenen sempre el valor afegit que

A Catalunya l’esquí nòrdic o de fons té les sevesparticularitats. El primer que hem de notar és que, adiferència dels països nòrdics, el marc natural, la muntanya,implica la preponderància de pistes amb desnivells.

Les estacions defons han hagut

d’adaptar-se a l’orografia

de la muntanyai han hagut

d’aprofitar unsperfils que elshan permès el

traçat de pistessuaus, adaptades

a l’esquí

MUNTANYA 880 12/200820 12/2008 MUNTANYA 880 21

Text i fotos: Iñaki Núñez

Pla de Beret.

Les estacionsd’esquí de fonsdel Pirineu oriental

En general, les estacions catalanes es poden enqua-drar en un o altre tipus, però algunes vegades els tipuses combinen, unes altres és difícil assenyalar un o altre(si el mig vessant, per exemple, és molt suau, pot con-siderar-se una planície), de manera que sóc conscientdel caràcter subjectiu d’aquestes assignacions.

Hi ha un altre factor particularment important:la preponderància del bosc. Al Pirineu, el boscgaranteix la conservació de la neu, i és molt normalque les pistes transcorrin entre boscos.

En aquest article pretenc fer una enumeració deles estacions de fons catalanes i també d’altres deproperes, que pertanyen a l’Arieja. En total avui dianomés funcionen 23 estacions.

En cada estació assenyalaré el tipus orogràfic, lapreponderància del bosc i l’altura de l’estació.

Pla de Beret.

Prat Llong (Tuixén-Lavansa).

ja esmentada, que enllaça amb Lles, de la part mésalta de la qual (Refugi de Pollineres) sorgeix un camí(no traçat, però molt practicable) que puja fins alsestanys de la Pera. La Rabassa (1.960 m)És l’única estació andorrana d’esquí de fons. Tambéés del tipus de mig vessant, també és boscosa. Pujafins a la carena fronterera ja esmentada, però pelnord. Des de la part alta, ja sense arbres, es podenveure, cap el vessant sud de la muntanya, les pistesde Aransa, que no queden lluny.

SECTOR ALTA CERDANYA Font-romeu (1.993 m)Aquesta estació, d’esquí alpí, té l’accés a les pistesd’esquí de fons en el sector de la Calma. Aquestespistes són molt variades. En general, no són de bosci hi dominen les vistes àmplies, tant cap a la carenaPuigmal-Canigó com cap al Carlit i les Bulloses. Hiha unes parts que corresponen al model de planíciede muntanya, i hi ha alguna pista que transcorre enun ambient de cresta; altres són de mig vessant. Per-meten l’ascensió (parcialment fora de pista, però solestar molt marcat) al pic Mauroux. Enmig de les pis-tes hi ha el Refugi de la Calma. En la part baixa, pro-pera a l’accés a l’estació, hi ha també altres pistesmés planes i boscoses, amb clars, que es correspo-nen amb les planícies de muntanya. Pyrénées 2000 (1.665 m)A prop de Font-romeu hi ha l’accés a Les Estagnols,que pertany a l’estació d’esquí alpí de Pyrénées2000 i hi està connectada. Forma part del complexde Font-romeu. Les pistes segueixen el curs del riuTet i pugen fins al pla dels Avellans. Són, doncs, pis-tes de vall, que remunten el riu. Des del pla des Ave-llans, i també des d’un poc abans, es pot connectaramb la zona de les Bulloses, ja fora de pista.

SECTOR CAPCIRLa Llosa (1.681 m)Des del accés a l’estació surten dos brancs: un cap

ESQUÍ NÒRDIC

12/2008 MUNTANYA 880 23

SECTOR ALT URGELL I BERGUEDÀPer sota del Cadí hi ha les dues estacions més pro-peres a Barcelona: Tuixén – Lavansa i el parc de neude Saldes, i una mica més allunyades d’aquestesdues estacions hi ha Sant Joan de l’Erm.Tuixén–Lavansa (1.920 m)Obeeix al tipus de mig vessant. Bastant boscosa,però també amb bones vistes. Les pistes pugen capa la tossa Pelada i acaben al prat Llong, on hi haaltres pistes, en part per boscos, en part netes d’ar-brat, des d’on hi ha unes perspectives magnífiquessobre el Pedraforca. El parc de neu de Saldes (1.550 m)És situat al vessant nord de la serra d’Ensija i s’hi acce-deix des del coll de la Trapa, a la carretera de Saldes aGósol. És també del tipus de mig vessant, però de lavariant de pista única. En aquest cas, des de l’accés ala estació (pleta de la Vila) surt una pista cap a l’oest,que arriba al coll del Portet. Si continuem una mica,podrem acostar-nos a la paret de la Gallina Pelada. Caltornar per la mateixa pista. N’hi ha una altra cap a l’est,fins al coll de Pradell, no gaire lluny de Vallcebre, pobleal qual es podria baixar esquiant (sense pista traçada)si les condicions ho permetessin.

Sant Joan de l’Erm (1.690 m)Bressol de l’esquí nòrdic a Catalunya. Ambient debosc (pi negre i roig), és també del tipus de mig ves-sant, bastant suau. Les pistes passen per Sant Joande l’Erm Nou i per les ruïnes de Sant Joan de l’ErmVell. Està enllaçada també amb l’estació d’esquí alpíde Port-Ainé. La part alta, ja sense arbrat, permet (forade pista, però molt còmoda) pujar al pic de l’Orri.

SECTOR BAIXA CERDANYA - ANDORRAVallcebollera (1.500 m)Aquesta estació és molt a prop de Puigcerdà, en elsvessants del Puigmal, ja en territori francès. L’albergLes Ecureuils n’és l’encargat del manteniment. Ofe-reix algunes pistes traçades i sobretot ski sauvage.És del tipus també de mig vessant, bastant pronun-ciada i, aprofitant l’entramat de pistes (generalmentsense marcar), es pot pujar fins al cim de la ComaMorera o al pla de Salinas. Hi domina el bosc.

A l’altre costat de Puigcerdà, ja en la carena piri-nenca del Puigpedrós –tossa Plana hi ha tres esta-cions. Les tres són del tipus de mig vessant, amb unentramat de pistes que van pujant pel sud de la mun-tanya. En les tres hi domina el bosc, però hi ha zones

MUNTANYA 880 12/200822

en les quals s’obre i apareixen àmplies panoràmiques,sobretot de la cara nord del Cadí que constitueix, al’hivern, una de les vistes més alpines del Pirineus. Guils–Fontanera (1.905 m)Les pistes d’aquesta estació pugen a mesura quees creuen entre el bosc, i permeten, si sortim delfinal de la pista de la Feixa, arribar a una part alta,més plana, ja sense bosc, per la qual es pot anarcòmodament fins al refugi de la Feixa i es pot seguircap a la zona de Malniu. A part de totes aquestespistes, hi ha altres a la part baixa, més properes al’accés de l’estació, algunes per bosc, altres perclars, que són petites planícies de muntanya. Lles–cap del Rec (1.870 m)Manté també un complex entramat de pistes quevan pujant cap a algunes planícies, com el pla de laMolina, que formen la base de petits circuits, percontinuar per una gran pista que, a mig vessant,enllaça amb la de Aransa.Aransa (1.850 m)És d’estructura semblant (encara que cada estaciómanté el seu propi ambient). Més amunt de la base,el prat Miró és una planície que serveix, de fet, comun altre centre de pistes. Surt d’aquí també la pista,

Al Pirineu, el bosc garanteix

la conservació de la neu, i és molt

normal que lespistes transcorrin

entre boscos

Al Pirineu, el bosc garanteix

la conservació de la neu, i és molt

normal que lespistes transcorrin

entre boscos

tenim un bon accés a tres de les estacions de Arieja. Coll de Chioula (1.450 m)Situada damunt d’Ax, té dos dominis, connectatsentre si. El domini de Chioula, que parteix del coll(1.450 m), i el domini de Prades, que surt del pobletdel mateix nom (1.240 m). El domini de Chioula,combina zones de boscos (fagedes), amb zonesmés clares, de molt àmplies vistes cap a la caranord de les muntanyes que circumden el Capcir(dent d’Orlu, zona del Laurentis, etc.). Encara queles pistes van pujant, pertanyen més aviat al tipus deplanície de muntanya, però hi trobem també altrestipus d’orografia: mig vessant, pla i alguna vall. Albell mig de la gran planície hi ha el Refugi de Chiou-la, on es pot menjar i dormir. El domini de Prades ésmés baix que el coll de Chioula, i sovint no té neu.Però quan en té, permet fer un circuit (una excursió:el Pays d’Allou) que surt de Prades, passa per zonesde fagedes i altres parts més netes i entra en elpoblet de Montallou. A aquest circuit hi ha tambéaccés des de les pistes del Col de Chioula.Plateau de Beille (1.800 m)Queda un poc més lluny que Chioula. És una enor-me planície de muntanya, encara que també vapujant. Com a Chioula, i a causa de la seva extensió,podem trobar també els altres tipus d’orografia. Elbosc es escàs i, com que també queda al nord del’eix pirinenc, ofereix àmplies vistes cap a la caranord de les muntanyes d’Andorra (Serrera, FontBlanc) i cap al Rhule. Estany de Lers (1.274 m)Des de Tarascón, l’accés per Vicdessos sol estartancat, i cal anar per Massat. Des de l’accés a l’es-tació pugen pistes cap al port de Lers, més aviat deltipus de mig vessant i planícies altes. Unes altresvan pujant una vall (suaument, amb pocs arbres) capal coll d’Agnes. L’estació obeeix, doncs, a un modeld’orografia complexa. L’ambient és de mitja munta-

ESQUÍ NÒRDIC

12/2008 MUNTANYA 880 25

al nord arriba fins al Refugi de Coll del Torn i segueixfins al coll de Creu. Correspon a la tipologia de cres-ta i ofereix àmplies vistes cap a tot dos vessants, allaon no hi ha arbres. D’una banda, la plana de Mata-mala, amb el llac i les muntanyes del Carlit; per l’altre,les de Núria i el Canigó. L’altre branc és el de Clave-ra i és una pista que segueix un mig vessant cap al’Est, seguint l’esquema del mig vessant amb pistaúnica. Totes dues són molt planeres. La Quillane–Calvet(1.713 m)Actualment té l’accés en el port de la Quillane, i esaquí on hi ha el centre de informació de l’EspaceNordique du Capcir. És un entramat de pistes enuna zona molt plana i molt boscosa. Té un lligamamb el poble de La Llagonne.

La Mata–la Lladure (1.600 m)L’accés actualment es fa per Lladure, per la carrete-ra dels Angles a Formigueres. És un entramat depistes de bosc, totalment planes, i correspon per-fectament al que hem anomenat planície de vall. Devegades es creua la carretera, es pot arribar al poblede Matamala i deixar els esquís a la porta del bar delpoble; també es pot anar a l’estació d’esquí alpí deFormigueres. La Galba (1.520 m)L’estació és al petit poblet d’Espousouille, a l’entra-da de la vall de Galba, un vall tancat, que va pujantcap a la Portella d’Orlu. La pista puja per la voreradel riu fins al Refugi de la Jaceta. Darrerament, lavolta es fa per altra pista de tornada. Els Angles–pla de Mir (1.800 m)Des del pla de Mir s’accedeix a unes pistes de fonsque van pujant a poc a poc fins al llac d’Aude, i espot catalogar com una excursió de muntanya. Elterreny és bastant pla i boscós, passa pel refugi deBernardi, i a la part alta, arribant al llac, el bosc des-apareix i el paisatge s’obre. Portè i Pimorent (1.600 m)Al sud de l’estació d’esquí alpí de Portè-Pimorent,situada al coll, hi ha el poble del mateix nom. D’aquísurten unes pistes d’esquí de fons que van pujantcap a la cascada del Passet i segueixen despréscap al llac de Font Viu. L’ambient és boscós peròpermet veure els cims que envolten al Carlit.

SECTOR ARIEJAA l’altre costat del coll de Pimorent podem anar fins aAx-les-Thermes. Si prenem aquest poble com a base,

Les estacions d’esquí de fons del Pirineu

MUNTANYA 880 12/200824

Bibliografia

BREIL, Marc. SkiNordique. France -Scandinavie - Grand Nord.France métropolitaine:Editions Denoel, 1989.Aquest llibre està dedicatmés a l’esquí de passeigque a les estacions de fons.En parlar del Pirineu, fauna descripció especial delCapcir.

FUNOLLET, Feliu; UDINA,Carles; UNZETA, Manuel.L’esquí nòrdic, un sportper a tothom. Barcelona:Edicions Pleniluni, 1988.Aquest llibre conté uninteressant capítol en elqual recorre Catalunya iassenyala zones d’interèsper a l’esquí de fons.Algunes d’aquestes zonesactualment ja estanequipades, però lamajoria continuen senseserveis de cap classe.

MAILLY, Roger; CAZA,Henri. Guide du ski defond dans les Pyrénées.Editions Milán, 1989.Està dedicat tant a lesestacions d’esquí (que engairebé vint anys hancanviat mol) com a lespossibilitats de l’esquí depasseig, però moltespecialment en elvessant francès.

PALAU, Josep. Els millorscircuits d’esquí de fons delPirineu oriental. Valls:Edicions Cossetània,2001.Una guiainteressantíssima, tot ique breu (21 recorreguts),tots molt recomanables,que he tingut molt encompte en la redacciód’aquest article.

Pla de Beret.

Accés a Guils-Fontanera.

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

nya, en part boscós i també hi dominen els fajos. Mijanès–Donezan (1.536 m)A l’altre extrem d’aquesta zona, a l’est d’Ax, hi haaquesta petita estació d’esquí alpí. Geogràficamentno és lluny de Ax, però l’accés des d’aquí queda tan-cat a l’hivern, per la qual cosa s’ha d’anar pel nord delCapcir, pel coll des Hares. Aquesta estació manté uncircuit de fons pel bosc des Hares que duu, sempreper bosc, al Refugi de Le Fournet, segueix, si estàmarcat, al Refugi Laurentis, i es podria continuaresquiant fins al coll de Hares, encara que fa anys queno es marca.

SECTOR PALLARS SOBIRÀ- ARANBosc de Virós (1.700 m)A l’entrada de la vall Ferrera. Obeeix al model de migvessant. Les pistes pugen, sempre entre boscos (piroig i pi negre), excepte en la seva part alta on s’o-bre el paisatge cap a la zona del Monteixo. Tavascán–pleta del Prat (1.750 m)A la propera vall de Cardós hi ha aquesta petitaestació d’esquí alpí. Hi ha aquí una pista d’esquí defons, que segueix per un mig vessant de la tuca dela Cima fins a un punt, i torna pel mateix camí. Bos-cós, amb clars. Pla de Beret (1.850 m)A la vall d’Aran, l’estació de Beret manté un circuitde fons. El pla és una planície perfecta. Absoluta-ment net d’arbres, i absolutament pla, correspon almodel de planície entre muntanyes i les vistes sónamplíssimes: des de les muntanyes del Pallars fins al’Aneto. Una vegada en Beret, es pot també anar,per un terreny parcialment marcat, fins al Refugi deMontgarri (que serveix tant per passar la nit com permenjar), seguint una o altre marge del Noguera. Noes pot oblidar tampoc la possibilitat d’enllaçar l’anti-ga estació de Bonabé amb el pla de Beret, passantper l’esmentat Refugi de Montgarri.

vas convertir en l’únic espeleòleg espanyol que haassolit aquesta distinció. ¿Creus que l’espeleologiaés una un esport o bé una ciència?Crec que vivim en un temps en què tendim a com-partimentar massa totes les àrees de coneixement iles activitats que fem. Divisions tan artificials comara «ciències / lletres» o «esport / ciència» són total-ment alienes a la realitat de les coses. L’espeleologia,al meu parer, és una disciplina d’exploració quedemana un coneixement ampli del medi (diguem-ne ciència) i el desplegament d’una activitat físicaintensa (diguem-ne esport). Per aconseguir resultats,no es pot concebre una cosa sense l’altra.

¿Creus que s’hauria de distinguir una part de laespeleologia únicament com un estudi científic deles coves i els avencs i, d’altra banda, un vessantmés esportiu i de competició?Per practicar l’espeleologia com a disciplina d’explo-ració subterrània, tan important és el vessant cientí-fic com l’esportiu. No obstant això, no consideroque l’especialització sigui negativa per si mateixa, icrec que es més convenient que la part científica ladesenvolupin les institucions acadèmiques, i la partesportiva les instàncias federatives.

Sergio, la pregunta obligada. Parlem de l’avencKrúbera-Voronya. Amb -2.080 m l’any 2004 (-2.170 el 2007) vas aconseguir el rècord del mónen profunditat com a membre de l’AssociacióEspeleològica Ucraïnesa i l’Equip Internacionald’Exploracions Subterrànies CAVEX Team. Sensdubte, aquest és l’èxit més important que s’hagi fetmai en primera exploració espeleològica al món.¿Per què aquella zona del Caucas occidental?Com se sol dir en aquests casos, és convenient «tirard’hemeroteca». Ja a l’any 1995, quan començàvem atreballar com a equip els que després integraríem elCAVEX Team, teníem al cap explorar a Aràbika,perquè s’havia comprovat mitjançant traçadors quí-mics a la dècada de 1980 que el potencial superavaàmpliamente els 2.000 metres. Va ser a partir del’any 1999, quan es va normalitzar la situació políti-ca a Abkhàzia, que vam poder explorar-hi de formacontinuada, i els resultats van anar arribant. Si llegiules nostres publicacions a la revista Subterránea, veu-

reu que ja teníem clar des del principi que allà bus-càvem el rècord del món de profundidad i, si erapossible, aconseguir el primer «-2.000 m».

En quatre paraules: ¿com va començar tot? Com et deia, des del principi volíem explorar elmassís de Aràbika, de manera que quan en vamtenir l’oportunitat, vam abocar allà els nostres esfor-ços com a equip. Entre 2001 i 2003 el CAVEXTeam constituïa l’equip de punta de l’AssociacióEspeleològica Ucraïnesa (Ukr.S.A.), i vam treballara l’avenc com un grup únic. A partir del 2004, peruna sèrie de circumstàncies personals, les expedi-cions a Krúbera-Voronya es van fer separadament.

ENTREVISTA

En primer lloc, et volem felicitar en nom delcol·lectiu espeleològic pel darrer reconeixementque has rebut en ingressar a la Real Orden delMérito Deportivo amb la Medalla de Bronze. Ambaquesta distinció ja has guanyat molts premis alllarg de la teva carrera com a espeleòleg, ¿comafrontes aquest compromís?¡Moltes gràcies! La veritat és que vaig començar arebre premis l’any 2001, després d’haver aconseguitbatre per primera vegada amb el CAVEX Team elrècord mundial de profunditat, quan ja feia més devint anys que practicava l’espeleologia. Per tant, els herebut en una època de la meva vida en la qual no elsconcedeixo més importància de la que tenen, i mésaviat els veig com un reconeixement a la espeleo-logia com a activitat d’exploració que no pas com apremi als èxits personals.

¿Quin ha estat el premi que t’ha fet més il·lusió?L’any 2002 em van concedir a Rússia la MedallaAlexander Morozov «Per als èxits en espeleologia».Em va fer una il·lusió especial perquè el jurat estavaconstituït per veritables llegendes de l’espeleologiasoviètica, que coneixien molt bé els sacrificis queimplica l’exploració subterrània.

¿Quan vas començar a practicar l’espeleologia?En el meu cas és una pregunta molt fàcil de respon-dre. Vaig començar a practicar la espeleologia de lamà del meu pare, Santiago García-Dils, l’any 1978,quan tenia set anys d’edat. Més endavant, l’any1983, amb dotze anys, ja estava federat (en el GIEXde Jerez de la Frontera) i era totalmente autònom enla tècnica vertical.

El Consejo Superior de Deportes et va declararl’any 2004 eportista d’alt nivell, de manera que et

MUNTANYA 880 12/200826 12/2008 MUNTANYA 880 27

Sergio García-Dils,espeleologia d’alt nivell

Per Ferran Alexandri

Sergio García-Dils, nascut a Sevilla fa 37 anys, és el primer espeleòlegespanyol que ha estat reconegut esportista d’alt nivell; però sobretot

cal reconèixer-li el fet d’haver format part de l’equip d’espeleòlegs que vanfer la primera exploració a l’avenc més fondo de la Terra, i haver aconseguit el rèrcord de profunditat després de superar els 2.000 m. Això passava al’avenc Krúbera-Voronya (-2.191m), a la serralada del Caucas.

Davallant un pou a l’avenc Krúbera-Voronya.

ARXIU SERGIO

GARCÍA-DILS

ARXIU SERGIO

GARCÍA-DILS

En aquest moment ens estem preparant

per a la properaexpedició hivernal de gener del 2009,

en la qual intentaremsuperar la barrera

dels -2.200 m.

12/2008 MUNTANYA 880 29

Per una banda, el CAVEX Team treballava allà alprincipi dels estius (juliol-agost), a principis de latardor i a l’hivern. D’altra banda, la Ukr.S.A. desen-volupava les seves activitats a finals de l’estiu (agost-setembre). En el meu cas, com que no sóc ni rus niucraïnès, vaig poder estar al marge d’aquesta proble-màtica fins al 2006, i treballava amb els dos equips.No obstant això, a partir d’aquest any només explo-ro com a membre del CAVEX Team.

¿Com es veu la continuació d’aquest projecte en elfutur?Cada any que passa la punta d’exploració és méscomplicada, i cada metre nou de profunditat ésmolt més difícil d’assolir que els anteriors. Cal tenir

en compte que ara mateix la punta és a -2.191 m, a51 metres de profunditat dins del cinquè sifó de l’a-venc, situat a -2.140 m. En aquest moment ensestem preparant per a la propera expedició hivernalde gener del 2009, en la qual intentarem superar labarrera dels -2.200 m.

Explica’ns què va passar quan vau tenir la certesad’haver arribat a -2.000, el primer -2.000 de laTerra.El 2004, després de superar en primera exploració elspassos estrets del Way to the Dream (-1.690 m), 300 mde gateres amb un diàmetre de fins 0,40 m, arribem aun sector completament diferent de l’avenc pel qual,a través d’un rosari de pous petits de mica en micavam anar aconseguint profunditat. Tots teníem al capl’absoluta certesa que aquesta era justament la via queens duria finalment a superar els dos quilòmetres deprofunditat. En aquells moments hi ha tanta eufòriaque no sents el fred, la fam ni el cansament. Simple-ment, continues baixant, segueixes explorant. Enarribar a -1.935 m, l’esperança esdevé certesa. Aaquesta cota hi ha un P-25 al qual, una mica mésavall, segueix un majestuós P-40, que vam batejarMillenium, que s’obre a -1.970 m. Mentre baixes elpou, saps que estàs fent història, i que a la seva base jahas superat la mítica cota de -2.000 m.

Sovint es diu que en espeleologia fer un -1.000 més, pel que fa a l’esforç i la dificultat, igual que enalpinisme escalar un vuitmil. ¿Què passa si es trac-ta d’un -2.000? ¿Et sembla que és encertada aques-ta comparació?També se sol dir, i no pas sense raó, que «les compa-racions són odioses». No crec que pugui comparar-se en absolut l’espeleologia i l’alpinisme, i les difi-cultats a les quals hem d’enfrontar-nos uns i altrespoc o res tenen a veure.

Recordo, a la pel·lícula sobre Krúbera-Voronya quees va projectar al Congrés Internacional d’Espeleo-logia d’Atenes l’any 2005, aquell moment en quèl’espeleòleg crida d’emoció en un moment culmi-nant de l’exploració. ¿Va ser aquesta expressió tangràfica la que condensa tant d’esforç dedicat?Efectivament. No es pot definir millor. La pel·lículala vam gravar l’any 2003, quan havíem arribat a unatzucac en l’exploració de l’antic fons de l’avenc,que vam assolir l’any 2001, a -1.710 m. El sifó de -1.440 m, per on es perdia tota l’aigua de l’avenc,donava pas a una sèrie de pous que ens van oferiresperances renovades de seguir guanyant profundi-tat. Aquells crits d’emoció, gravats després de lasuperació del sifó, evidencien la certesa que eraaquesta via el lloc per on arribaríem a la somiadacota -2.000 m. I, efectivament, un any després hoaconseguírem justament per aquest lloc.

Explica’ns una mica com se us va acudir la idea defer aquesta pel·lícula.Va sorgir la idea de gravar aquesta pel·lícula perquè

Krúbera CaveArabika Massif, Western Caucasus

Profile

© Ukrainian Speleological Association, 1999-2006The Call of the Abyss Project

MUNTANYA 880 12/200828

DENIS PROVALOV

ALBERT MARTÍNEZ (BASE G

OO

GLE M

APS)

Avenc Krúbera-Voronya.Galeries postsifó, camídels -2.000 m.

Alçat de l’avenc Krúbera-Voronya, el més fondo de la Terra, amb un desnivell aturat als -2.191 m (2007).

ENTREVISTA

Efectivament. Portem més de deu anys explorant aKanin (Eslovènia), amb la idea d’aconseguir almenysallà els -1.900 m, que és l’opció més realista, peròsense descartar un -2.000 m. També hem treballat aTurquia, com et comentava abans, però ara l’explo-ració de la zona ha quedat en mans de la Ukr.S.A.

Per cert, ¿què és el CAVEX Team i per què es vacrear?El CAVEX Team va ser una creació del carstòlegucraïnès Alexander Klimchuk, aleshores president dela Ukr.S.A. L’any 1997 va decidir reunir un equipd’espeleòlegs membres de l’associació amb l’objectiud’explorar en els massissos càrstics amb més perspec-

ENTREVISTA

12/2008 MUNTANYA 880 31MUNTANYA 880 12/200830

dició és moure tot l’equip a través de les gateres estre-tíssimes del Way to the Dream fins al bivac de -1.960 m. Aquest bivac és la base d’operacions per albusseig dels sifons que segueixen, que travessemalmenys quatre de nosaltres, per portar el material finsal sifó de -2.140 m, on només els dos bussejadors depunta s’hi endinsaran. Per descomptat, simultània-ment es desenvolupen uns altres treballs d’exploracióen altres llocs de l’avenc: escalades, desobstruccions…

¿I després què? ¿Quins llocs, quins massissos càrs-tics queden encara per descobrir i amb possibili-tats de -2.000 m?Nosaltres hem estat treballant en massissos càrsticsd’altres llocs del món, amb la idea de superar tambéels -2.000 m. A Turquia, per exemple, a Aladaglar(serralada del Taurus), amb l’ús de traçadors quí-mics hem pogut comprovar un potencial real quesupera els 2.700 m. De moment només hem pogutbaixar fins a -1.400 m, a l’avenc Kuzgun, però lesperspectives segueixen sent enormes.

¿El CAVEX Team està duent a terme projectes sobreaixò, per trobar avencs que superin el -2.000 m?

crèiem que havia arribat el moment de compartir ambla resta del col·lectiu el que havia significat l’exploracióde l’avenc més profund del món (en aquell momentestàvem a -1.710 m). Com que tots érem llecs en lamatèria, vam decidir posar-nos en mans de professio-nals, de manera que tant el guió com el muntatge i lagravació d’exteriors van anar a càrrec de l’estudi KrylyaRossii («Ales de Rússia»), especialistes en documentals.

¿Com es planteja una expedició de l’envergadurade Krúbera-Voronya?Ara mateix la part més compromesa de les expedi-cions és la logística. Per a cada nou atac al cinquè sifó,situat a -2.140 m, hem d’introduir a l’avenc literal-mente centenars de quilos de material, en més d’uncentenar de sacs. Per tant, és fonamental la fase depreparació i d’inventariat de l’equip en superfície. Nos’ha d’oblidar que, per arribar a la punta, cal superarun primer sifó a -1.440 m, un segon a -1.980 m, eltercer a -2.010 m i el quart a -2.070 m. Entre aquestssifons, com a dificultat afegida, hi ha pous verticalsque és necessari equipar, havent de transportar a tra-vés dels sifons botelles, cordes, menjar… L’estratègiaque seguims actualment, per tant, és introduir la

majoria del material a l’estiu, i l’emmagatzemem aprop del bivac de -1.637 m. A l’hivern següent, quanhi ha uns nivells mínims d’aigua a l’avenc, és quanescometem les operacions de busseig.

¿Com es prepara l’espeleòleg per baixar fins a -2.000 m?Durant tot l’any és necessari un entrenament generalde resistència, com és evident. Amb tot, la part mésimportant de l’entrenament és la pràctica assídua del’espeleologia alpina, sense perdre de vista que les apti-tuts més importants solamente s’adquireixen ambl’experiència subterrània. No es pot passar per alt queels integrants de l’equip de punta, de vegades, entrema l’avenc per quedar-nos al postsifó durant dues o tressetmanes, treballant en llocs on un rescat és literal-ment impossible amb els mitjans que disposem avuidia, de manera que és vital tenir el cap fred en totmoment. L’estrategia és ben senzilla. El gruix de l’ex-pedició transporta el material fins al primer sifó, a -1.440 m. A partir d’aquí, al postsifó, solament hi tre-ballem un equip de punta petit de sis a vuit espeleò-legs, que hem de traslladar tot el material fins al bivacde -1.637 m. Des d’allà, la part més pesada de l’expe-

Avenc Krúbera-Voronya. Sala delsEspeleòlegs soviètics.

Avenc Krúbera-Voronya. A -1.500m,en postsifó.A sota, entre sifons,cap als -2.140 m.

Tots teníem al capl’absoluta certesa

que aquesta erajustament la via queens duria finalment

a superar els dosquilòmetres de

profunditat. En aquells moments

hi ha tanta eufòriaque no sents el fred,

la fam ni el cansament.Simplement,

continues baixant,segueixes explorant Per a cada nou

atac al cinquè sifó,situat a -2.140 m,hem d’introduir al’avenc literalmentecentenars de quilosde material, en mésd’un centenar de sacs

DENÍS PROVALOVDENÍS PROVALOV

ARXIU SERGIO

GARCÍA-DILS

ENTREVISTA

12/2008 MUNTANYA 880 33

tives, a la recerca de superar els -2.000 m de profun-ditat. Pertanyíem al grup fundacional deu espeleò-legs, nou d’ells russos i ucraïnesos, als quals m’hi vaigsumar com a únic estranger. Encara que tots ensconeixíem i treballàvem junts des de 1995 (en aquellmoment jo estava cursant estudis de postgrau a laUniversitat de Moscou), va ser el 1997 quan es vafundar oficialment l’equip, i el destí de les nostresprimeres expedicions van ser els altiplans de Kanin iRombon (Eslovènia). Entre 1997 i 2004, el CAVEXTeam va ser l’equip de punta de la Ukr.S.A. No obs-tant això, dissensions en el si de la família Klimchuk,dugueren a la separació en dos equips diferents a par-tir del 2004. Oleg Klimchuk, fill gran d’Alexander, esquedaria com l’únic ucraïnès en el CAVEX Team,mentre que Alexander Klimchuk lideraria un nouequip en el si de la Ukr.S.A., fonamentalment ucraï-nès, amb el nom de The Call of the Abyss Project.

Parlans de la teva experiència com a docent i divul-gador de l’espeleologia. Col·labores habitualment ala secció de «Páginas técnicas» de la revista Subterrá-nea de la Federación Española de Espeleología, hasescrit nombrosos articles i has pronunciat més de 50ponències en congressos nacionals i internacionalssobre espeleologia. ¿Com organitzes tot això?La veritat és que, de vegades, ve coster compaginar lafeina amb tot això i, per descomptat, amb la vida pri-vada, amb la família. Tinc la sort que la feina d’ar-queòleg em permet acumular nombroses hores extresque, després, puc aprofitar per fer tota la resta. Lesmeves dues passions en espeleologia han estat, des del

principi, l’exploració subterrània, per una banda, i lainvestigació i la docència relatives a tècnicas i mate-rials, per una altra banda. Per això tot el temps quetinc per a la pràctica espeleològica procuro distribuir-lo equitativament entre aquestes dues activitats.

Explica’ns la teva experiència com a director de laEscuela Española de Espeleología.Ha estat sens dubte una experiència molt enriqui-dora, que m’ha permès intentar fer un gir a ladocència espeleològica tradicional, tal como s’haviadesenvolupat a la FEE, i he treballat en col·labora-ció amb espeleòlgs d’experiència dilatada i d’unagran qualitat humana, com ara Francisco Martínez.Ara mateix, he passat pàgina i em dedico més a l’es-peleologia d’exploració; treballo en la qüestiódocent amb altres instàncies, com l’Spéléo SecoursFrançais o els grups de espeleosocors de la Federacióde Rússia, que ara mateix estem creant.

Vas ser contractat com a fotògraf per la NationalGeographic Society al Caucas i les muntanyes delTaurus, a Turquia. ¿Què ens pots dir d’aquestaexperiència?Sens dubte la fotografia subterrània és una de lesdisciplines més dures de l’espeleologia. Treballaramb la National Geographic Society va ser un veri-table plaer, tot i que això em va exigir moltíssimafeina, atès que les fotos no només havien de serbones, sinó que a més a més havien de reproduir elsmoments àlgids de l’exploració, i havien de ser pre-ses justament en els moments en els quals s’anaven

produint descobriments nous. No podien ser nomésfotos «per posar», cosa que representava una dificul-tat afegida, ateses les condicions en les quals vamhaver de treballar en aquests avencs.

¿Com ha de formar-se l’espeleòleg d’avui dia? A hores d’ara, crec que ha quedat enrere l’època enquè un espeleòleg complet podia ser un autodidacte.L’espeleòleg del segle XXI s’ha de formar i perfeccionartècnicament a les escoles federatives, cosa que en abso-lut substitueix, evidentement, l’experiència que nomésla pràctica assídua de l’espeleologia pot aportar. Perdescomptat, això representa que les escoles tenen aldamunt l’enorme responsabilitat d’oferir un ensenya-ment de qualitat al col·lectiu. Els objectius de l’espele-òleg d’avui dia crec que s’han d’adaptar a la visió queaquest tingui de l’espeleologia. Si es té vocació perl’exploració subterrània, evidentement l’objectiu ha deser el descobriment d’avencs nous, de galeries noves.

¿Com veus l’espeleologia d’avui?L’espeleologia d’avui no és més que un reflex de lasocietat, com ha passat, d’altra banda, en totes lesèpoques. Es tendeix cada vegada més a l’individualis-

MUNTANYA 880 12/200832

Llicenciat en Geografia i Història per laUniversitat de Sevilla, expert enarqueologia romana i en epigrafia grega illatina, actualment és arqueòleg municipalde l’Ajuntament d’Écija, a Sevilla. Ésespeleòleg des de 1978, i docent enespeleologia des de 1989.

Titulacions esportives i càrrecs

• Tècnic Esportiu Superior d’Espeleologiai Descens de Barrancs.

• Director de la Escuela Española deEspeleología.

• Coordinador Tècnic del EspeleosocorroAndaluz.

• Membre de la Comissiód’Espeleosocors i de la Comissió deMaterial i Tècniques del Departamentd’Exploració de la Unió Internacionald’Espeleologia.

Mèrits esportius

• Rècord del món de profunditat, establertl’any 2001 (-1.710 m), 2004 (-2.080 m),2005 (-2.140 m), 2006 (-2.158 m) i2007 (-2.170 m) a l’avenc Krúbera-Voronya com a membre de l’AssociacióEspeleològica Ucraïnesa i l’EquipInternacional d’ExploracionsSubterrànias CAVEX Team.

Distincions rebudes

• Premi de la Unió Internacionald’Espeleologia pel descobriment méssignificatiu en espeleologia en el període1997-2001, per la consecució delrècord del món de profunditat a l’avencKrúbera-Voronya l’any 2001. 13èCongrés Internacional d’Espeleologia, aBrasília (Brasil).

• Medalla Alexander Morozov «Als èxits enespeleologia», també per la consecuciódel rècord del món de profunditat.Moscou (Federació de Rússia) el 2002.

• Declarat Esportista d’Alt Nivell. Consejo Superior de Deportes (2004).

• Premi de la Unió Internacional deEspeleologia al descobriment méssignificatiu en el període 2001-2005, per la consecució del rècord del món i la superació dels 2.000 m de profunditata l’avenc Krúbera-Voronya el 2004. 14èCongrés Internacional d’Espeleologia,celebrat a Atenes (Grècia).

• Becat en el programa Élite-2/2005,dirigit al Deporte Andaluz de Alto Nivel.Consejería de Turismo y Deporte de laJunta de Andalucía.

• Elegit com a representant del’espeleologia espanyola i autor d’una delas principals gestes de l’esport espanyolen l’exposició permanent del MuseuOlímpic i de l’Esport de Barcelona.

• Premi ESPELEO «a la millor trajectòriaespeleològica personal masculina»,I Gala de la Espeleología. Villacarrillo(2007).

• Escut d’Or de la Federación Andaluzade Espeleología, «per la labordesenvolupada en pro de l’espeleologiaandalusa (2008).II Congreso Andaluz de Espeleología, a Priego de Córdoba (Córdoba).

Activitats espeleològiques

• Més de 70 expedicions d’exploraciódesenvolupades a: Picos de Europa i Pirineus; Alps (França, Itàlia, Eslovènia);Caucas (Rússia, Abkhàzia); Atles(Marroc); Taurus (Turquia); Lefka Ori(Creta, Grècia).

• Autor i coautor de més de 40 articlessobre espeleologia en publicacionsespanyoles i estrangeres.

• Coautor de llibres sobre tècnica iexploracions espeleològiques.

• Autor de més de 50 ponències,comunicacions i conferènciespresentades en congressos i jornadesespeleològiques nacionals iinternacionals.

• Director i docent en més de 50 cursosnacionals i internacionals d’espeleologia.

Sergio García-Dils de la Vega CURRÍCULUM ESPORTIU

Juntament amb el seupare, SantiagoGarcía-Dils i uncompany, l’any 1983.

Boca d’entrada a l’avenc Krúbera-Voronya, el més fondode la Terra.

me, cosa que representa que es treballi més pels vin-cles personals que, com passava fa uns anys, perclubs. Per això avui dia proliferen grups d’espeleòlegsque treballen al marge dels seus clubs d’origen. Enl’espeleologia de punta, almenys, els equips (o inter-clubs) han substituït en general als clubs. De totamanera, no es pot oblidar oblidar que els clubs tenenun paper vital en la iniciació esportiva. Sense clubsactius, estem condemants a l’envelliment del col·lec-tiu i, a la llarga, a la desaparició de la nostra activitat.

¿Quins sén els teus projectes més immediats?Ara mateix estic preparant la propera expedició a Krú-bera-Voronya, que durem a terme el gener del 2009,amb l’objetiu de superar la cota -2.200 m. Al Caucas,estem ampliant la nostra zona d’exploració a Aràbika,i esperem tenir ben aviat avencs nous que superin,almenys, el quilòmetre de profunditat. També a l’hi-vern i al proper estiu continuarem treballant en elsaltiplans de Kanin i Rombon, a Eslovènia, on les pers-pectives són magnífiques. I, per descomptat, en laespeleo del dia a dia continuo treballant aquí, a Anda-lusia, a la Sima GESM, sobretot els caps de setmana,amb els amics de l’interclub Sierra de las Nieves.

ARXIU SERGIO

GARCÍA-DILS

No es pot oblidaroblidar que els clubs tenen un paper vital en lainiciació esportiva.Sense clubs actius,estem condemantsa l’envelliment del col·lectiu i, a la llarga, a la desaparició dela nostra activitat

ARXIU SERGIO

GARCÍA-DILS

la progressiva derivació teòrica de la pràctica –inte-rioritzada– d’ençà de les iniciatives dutes a terme alsanys vint i trenta, que coincidiren amb la publicacióde la guia sobre les muntanyes de Prades, el Mont-sant i la serra la Llena. Una guia que Pau Vila situa-va en el procés d’«un poble que té consciència d’és-ser-ho»3. Doncs bé, la Definició se situava en la líniade treball que hom duia a terme per vincular –desde la tradició positivista de Cels Gomis– l’excursio-nisme amb el coneixement actiu del territori.

El 1959, a més de refermar la negativa a adscriu-re’s a la Federación Española de Montañismo4, San-tasusagna veia publicada el 28 de març, conjunta-ment per l’Associació Excursionista i l’editorialRafael Dalmau i Jover, l’obra Definició de l’excursio-nisme. El contracte acordat el dia 23 de març de1959 entre Ramon Amigó, aleshores president enfuncions de l’Associació Excursionista reusenca, edi-tora de l’obra, i Joaquim Santasusagna establia, entred’altres qüestions, que el tiratge en seria de tres-centsexemplars i de deu en paper de fil; que totes les des-peses generades de la publicació del volum anirien acàrrec de l’autor i que l’editorial distribuïdora a Bar-celona seria la casa Rafael Dalmau.

La publicació de l’obra era prevista un cop lanova edició de la guia de 1929 fos enllestida, i, enprincipi, se’n faria una edició privada. Abans però,que Santasusagna n’oferís l’edició a la societat con-junta esmentada, en suggerí la publicació a JosepMaria de Casacuberta, perquè figurés a la col·leccióde monografies de «La Revista»:

Em plau innovar-vos que fa temps servo inèdit l’original

d’un llibre titulat «Definició de l’Excursionisme», mecano-

grafiat sobre unes cent-quaranta quartilles i que ara he

resolt de treure del calaix per veure si pot ser publicat.- Si

us sembla que aquesta obra podia encaixar dins les vos-

tres «Publicacions de La Revista», us agrairia que m’ho

diguéssiu, juntament amb les condicions sota les quals

podríeu publicar aquest treball. Si em contesteu que no

és cosa que us vagi bé, tan amics [...]. (Reus, 7-IX-1958).

Mentre que la contesta de l’editor Casacubertaexplicitava que «l’assaig que m’indiqueu sobreexcursionisme potser fóra massa extens –si, fa, comdieu, unes 140 quartilles– per figurar a les «Publica-cions de La Revista», única de les nostres col·lec-cions [...]». Simultàniament, Santasusagna –en cartadel 7-IX-1958- s’adreçava a l’editor Francesc deBorja Moll:

[...] És molt possible que, en rebre aquesta carta, us

topeu amb una signatura completament desconeguda.

No ho trobaria gens estrany. Permeteu, doncs, que em

faci la presentació, tot dient-vos que la Biblioteca

Selecta m’ha publicat la segona edició de «Les Serres

Encantades» i que juntament amb Josep Iglésies, fa

temps, vaig fer sortir tres guies itineràries de les serres

d’entorn el Camp de Tarragona i llurs continuacions i de

la primera de les quals «Les Muntanyes de Prades, el

Montsant i serra la Llena» està en premsa la tercera edi-

ció. I us podrien parlar de mi Pere Català i Roca, autor

de la «Invitació a l’Alguer» de la vostra Biblioteca Raixa i

en el qual llibre sóc citat, i mossèn Ramon Muntanyola,

tan amic vostre.- Feta la presentació, em cal dir-vos que

us escric perquè tinc inèdita una obra titulada «Defini-

ció de l’Excursionisme», que em sembla que encaixaria

en la vostra esmentada Biblioteca Raixa i l’original de la

CULTURA EXCURSIONISTA

12/2008 MUNTANYA 880 35

Una visió de l’excursionisme per enfortir i infondre virtuts morals, desenvolupar l’esperit d’iniciativa i superar

l’individualisme, és el que traspua l’obra Definició de l’excursionisme de Joaquim Santasusagna.

JOAQUIM SANTASUSAGNAi la DEFINICIÓ

DE L’EXCURSIONISMEAutor: Xavier Ferré Trill

Batista i Roca es referia a l’excursionisme comel procediment pel qual hom podria enfortir«certes virtuts morals d’altra importància

individual i col·lectiva». També en destacava elpotencial per a l’educació del caràcter «per infon-dre-li una sèrie de nobles virtuts, per desenvoluparl’esperit d’iniciativa» i superar l’individualisme.Aquesta activitat era –fent seves les paraules del teò-ric francès de l’excursionisme Bonnamaux– una viad’identificar-se amb el país1.

En aquest sentit, Definició de l’excursionisme, deJoaquim Santasusagna (1899-1982) constitueix uncodi analític i interpretatiu del vessant cívic, i perextensió nacional, del que suposa dur a terme cons-cientment l’activitat excursionista. Amb tot, aquestcompendi ideològic sobre el que ha de suposar l’em-presa de l’excursionista no és ocasional: és una resul-tant de la dedicació d’aquest estudiós i autodidactereusenc a l’excursionisme entre 1911 i 19552. Enconseqüència, la Definició cal contextualitzar-la en

Joaquim Santasusagna amb Mn. Ramon Muntanyola i Josep Iglésies, després de la benedicció de la cisterna construïda dalt de la moleta d’Estat l’any1956. (Extreta del llibre: J. Santasusagna. Memòriesd’un muntanyenc. Reus: 1969).

La Mussara a ladècada de 1920, quanJ. Santasusagna i J. Iglésies freqüentavenel poble per escriure laguia de les Muntanyesde Prades.

FRA

NC

ES

C B

LAS

I. AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

DE

L CE

C.

NOTES3 Pau VILA: «Els llibres i la geografia. Una

guia i un àlbum», La Publicitat, 17.334,Barcelona, dimarts 29-X-1929, p.1.

4 La Federación española de montañismo,a través de la Delegació Catalana, liintentà d’atorgar la medalla d’argent ambla següent endreça “La asociaciónExcursionista de Reus nunca podráagradecer en justa proporción a su socionúmero 1, que siempre rehusó se dierapublicidad a sus méritos, su labor demagisterio excursionista, cuyosespléndidos resultados no habían tenidola resonancia de que se habían hechoacreedores”. Asociación Excursionista[...], abril de 1960, p. 61. SANTASUSAGNA

s’hi negà, com explica Ramon Amigó aJosep Iglésies: “[...] Santa. «El CapitàGeneral de l’excursionisme a Catalunya,el Dr. [Eduardo] Padrós [de Palacios], vaser el dia 8 a cal Santa i li va oferir laMedalla de la Federación. Li va costarmolt, però finalment el Santa li va poderfer entendre que no la volia. El Sr. Padrósse’n va anar amb un pam de nas». Lletrade Ramon Amigó a Josep Iglésies (Reus,19-XI-1959) [Fons Josep Iglésies.Correspondència “Ramon Amigó” [1952-1959]. ANC]. La rememoració d’aquestsfets a Ramon AMIGÓ ANGLÈS: Homentages,debats i records de muntanya, Edicionsdel Centre de Lectura, Reus, 2005, pp.42-43.

NOTES1 Josep M. BATISTA I ROCA: Manual d’excursionisme,

Editorial Barcino, Barcelona, 1927, pp.6, 145, 146,151.

2 Joaquim Santasusagna va descriure la totalitatdels seus itineraris a Tríptic del meuexcursionisme, Impremta Monàstic de l’Abadia dePolet, Reus, 1979.

ge i esperit, era allò determinant per assolir realmentla fita que es desprenia de la pràctica: de la gradació al’hora d’aconseguir la tríada entre el cim, el coll, lavall. Per aquesta raó l’excursionisme, com a antíteside l’anomia (dissolució dels valors constituents) de lasocietat urbanita, era valorat a través de la mística, delrecord. Santasusagna deixava ben palès que l’excur-sionisme era una religió, com a cultura que articula i,que cal deduir de cada factor que basteix l’acte delrecorregut: caminar, itinerari. L’excursionista, doncs,com a microcosmos de la voluntat de treball:

[...] Quan es puja a un cim o, simplement, quan es va a

muntanya amunt, moltes vegades la força sembla que

es fongui i es diria que un hom està prop d’exhaurir-se i

s’insinua un penediment per haver intentat la pujada,

puix que burxa la sensació de cometre una gosadia.

Quan s’ateny el propòsit, la joia incomparable del ven-

cedor inunda i tots els dubtes s’enfonsen en l’oblit més

pregon. Es passa per un moment d’intensitat emotiva i,

en davallar, acompanya la joia. Anar a muntanya no és

perdre el temps. S’hi remou la sensibilitat10.

En aquest tractat sobre excursionisme, l’autorconstatava l’esforç afegit d’estudi que havia d’esco-metre l’excursionista:

Anar a muntanya no equival a tornar a casa amb el sarró

ple d’alguna cosa tangible i menys encara utilitzable.

Se’n ve solament amb els ulls il·luminats i amb l’ànim

agitat. S’ha vist terra, s’han contemplat paisatges, s’ha

posat a prova l’energia, s’ha estat a llocs que abans

només figuraven dins de la toponímia amb posició incer-

ta. Això, però, s’ha aconseguit amb esforç i el que s’ha

fruit, tot caminant, pot estar velat en el pensament per

obra de la lassitud de repetir l’assaig? [...] Per provar

que l’excursionisme té suc i bruc i no és una acció qual-

sevol, no cal insistir a retreure que, en començar a la

nostra terra, fou per servir una cultura autòctona [...].

Descobert el país, tot el que es vol i es desitja és ampliar

i fer complet el coneixement que se n’ha iniciat11.

La fita a assolir, segons el teòric, era el muntanyis-me global, el diàleg entre home i natura, entre el pro-pòsit i la fita, superadors de l’afany competitiu i asso-lint «les consideracions sentimentals i estètiques», percontra «el paisatge, la muntanya i la neu mateixa hanperdut categoria, en agafar-les la corredissa, la rapide-sa». Amb tot, calia valorar les fites intermèdies, aquellexcursionista que, malgrat efectuar rutes parcials,interessat per uns aspectes determinats del paisatge,«no pot estar-se de participar de tots els propòsits delsaltres»12. L’enemic a vèncer –les formes de fals excur-sionisme– era aqueixa lassitud contrària a fer unesforç per escometre el descobriment de la terra, aco-blada a un utilitarisme que res tenia a veure amb

12/2008 MUNTANYA 880 37

qual us oferesc. El llibre està compost d’unes cent-qua-

ranta quartilles mecanografiades a dos espais. En el

cas que l’oferta us interessés, us prego que m’ho

digueu juntament amb les condicions sota les quals la

vostra publica. Si no us interessava, us agrairia que

també tinguéssiu l’atenció de fer-m’ho saber. Espero,

doncs, noves vostres i em plau tenir aquesta avinentesa

per oferir-me vostre i saludar-vos molt atentament [...].

Per Santasusagna es tractava de la segona publi-cació sobre excursionisme de postguerra després dela segona reedició –el 1930– de la guia de sobre lesmuntanyes de Prades. Efectivament, la Definició,fou elaborada el curs 1943-1944 i l’autor la voliarevisar «perquè el meu pensament d’avui no és exac-tament el mateix de quan vaig escriure el llibre»5.Amb tot, Josep Iglésies n’emeté un primer judicifavorable el febrer de 1944, tot destacant:

Tinc la seguretat absoluta que és el millor que hi ha

escrit, en català, sobre el tema. És un llibre ben realista,

però amb volades líriques i amb comparacions i imatges

molt ben encertades. Conté moltes d’anotacions i petites

remarques que només les ha pogut collir qui ha trescat

anys i panys per la muntanya. Hi ha molta d’experimenta-

ció i d’observació personal que dóna el llibre un valor evi-

dent, de cosa de primera mà. Algun tros m’ha ben com-

mogut, us ho confesso. Haveu fet un bon llibre. L’elogi de

les marrades –m’hi sabeu tan aficionat a fer-ne– el trobo

definitiu. Magnífic el capítol ‘L’educació moral’. Penso que

sou el primer que ha definit l’excursionisme per l’excur-

sionisme, és a dir pel virtuosisme del paisatge, per la

vellesa nua de la muntanya [...]. En fi, repeteixo que el lli-

bre no té desperdici [sic]. És bo, compost amb un conei-

xement de causa que ningú no us pot discutir,

d’excel·lent estil, de gran correcció i de volades ‘supe-

riors’. M’ha agradat molt més a la segona lectura que a la

El fet de la«descoberta del país», era un dels motiusessencials delprojecte proposatper a qui voliacomprendre que l’objectiu de les excursionsera contribuir a la humanitzaciódel paisatge

Anar amuntanya no ésperdre el temps.S’hi remou lasensibilitat

primera. A la primera em va passar per alts moltes petites

observacions que a la segona se’m han aparegut com a

veritables troballes. La primera vegada que vau parlar

d’aquest volum us vaig dir que el títol era molt ambiciós.

Una vegada llegit he de dir-vos que considero el títol

encertat i just. El text defineix l’excursionisme i, per tant,

dóna allò que el títol promet. Fins a un altre llibre!6.

La publicitat que se’n féu des de l’Associació endestacava la reflexió sobre les «virtudes múltiples»de les rutes excursionistes, que cada pàgina de l’as-saig constituïa un tractat i que, en conjunt, era una«obra poética». Aquestes qualitats, tanmateix, deri-vaven del «gran amor que su autor siente para la tie-rra y para la montaña»7, fet acomplert segons l’ob-jectiu del propi autor:

Tota l’obra fou redactada amb un profund convenci-

ment de les virtuts de l’excursionisme i mentalment

adreçàrem allò que diu als practicants desesmats i als

que mai no han pensat d’anar a muntanya8.

L’assaig, basat en referències de l’escriptor HenriBordeaux (1870-1963), del lingüista Albert Dauzat(1887-1905), de l’alpinista suís Charles Gos i de l’es-criptor esportista i excursionista Josep M. Guilera iAlbinyana (1899-1970), significava una anàlisi sobreel significat i la formació de l’excursionista i l’«activi-tat espiritual»9. Hom hi explicitava les etapes que elduien progressivament a la formació tècnica i huma-nística per assolir les fites dels itineraris; però, sobre-tot, per descobrir el sentit de la tasca realitzada a tra-vés de l’excursionisme. El fet de la «descoberta delpaís», era un dels motius essencials del projecte pro-posat per a qui volia comprendre que l’objectiu de lesexcursions era contribuir a la humanització del pai-satge. La relació entre subjecte i entorn, entre paisat-

La Febró a la dècadade 1920, sota elsMotllats, al cor de lesmuntanyes de Prades.Un altre poble onSantasusagna iIglésies visitaren enaquella època perescriure la guia.

RO

SS

EN

D FLA

QU

ER

. AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

NOTES10 Joaquim SANTASUSAGNA: Definició [...], pp. 9-51.

La citació és de la p. 29.11 Joaquim SANTASUSAGNA: Definició [...], pp. 11 i ss.12 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., pp. 54, 56, 58-59.

NOTES5 Lletra de Joaquim Santasusagna a Josep

Iglésies (Reus, 10-XI-1957) [Fons JosepIglésies. Correspondència, 1951-1959. ANC].

6 Lletra de Josep Iglésies a JoaquimSantasusagna (Barcelona, 29-II-1944 [Carpeta“Josep Iglésies”. Fons Joaquim Santasusgana].

7 “‘Definició de l’excursionisme’”, AsociaciónExcursionista [...], abril de 1959, pp. 27-28.

8 Joaquim SANTASUSAGNA: Definició del’excursionisme, Ed. Rafael Dalmau iJover/Associació Excursionista, Reus, 1959, p. 8.

9 Joaquim SANTASUSAGNA: Definició [...], p. 61.

CÈ

SA

R A

UG

US

T TOR

RA

S. A

RX

IU FO

TOG

RÀ

FIC D

EL C

EC

.

El Pi de les TresBranques, al pla deCampllong, a principisdel segle passat,símbol del’excursionisme i de lapàtria.

Santasusagna conclogué, sis anys abans de la publi-cació de la Definició, que

(…)si hi ha una terra que, a través dels segles i pel vehi-

cle de múltiples generacions, ens ha format i ens ha

influït, les seves muntanyes, que en són l’exaltació, han

de parlar al nostre fons ancestral per entendre-s’hi

meravellosament19.

Així, la part final de la reflexió conté dos factorsrecíprocs. Primerament, el muntanyisme era conse-qüència de la pràctica de l’excursionista. La diferèn-cia entre l’alpinista i l’excursionista era que el primerabastava estrictament els referents d’interès en funcióde l’altitud; mentre que l’excursionisme no era jeràr-quic, sinó que es proposava de recórrer tot el paisat-ge, entre el qual les muntanyes que s’hi contenen.Per tant, Santasusagna era més muntanyenc que alpíi més excursionista que muntanyenc. L’excursionis-me concebut, doncs, com a esforç de superació –i deformació– progressiu i no pas com a jerarquia d’as-soliment de fites aïllades. Aquesta fita connectava:

Com que una terra és una pàtria, el país que l’excursio-

nista ha recorregut i recorre pertany a les generacions

que l’habiten secularment i de les quals ell forma part

[...] Per portar força estima al país, caldria que tothom

conegués la terra que pot dir seva.20

A partir d’aquest marc, Santasusagna establia quela muntanya era la que identificava les fites de tradi-ció i de llibertat –paral·lelament al que manteniaRovira i Virgili: que la mar era el gresol de la lliber-tat– congriades en la serralada pirinenca:

Allí es forjà l’esperit català, que encara estava en la fosa,

amb l’escalf de les civilitzacions que se li havien acostat

[...]. Cal, doncs, que els catalans estimin llur muntanya

amb els millors fervors. Físicament és el país, puix que la

plana hi és escassa. Històricament i espiritualment,

també ho és, puix que un dia fou gresol on es formà la

col·lectivitat i després acolliment de les seves pures

essències. Si Catalunya ho deu tot a la muntanya, els

catalans que no l’habitem caldria que ens hi sentíssim

adherits tant o més que els que encara hi fan vida21.

Tenint en compte la voluntat d’interiorització del’individu, la cloenda de la reflexió era clara: l’excur-sionisme del país era originari de la Renaixença, car«l’excursionisme creà una ciència genuïna i, per obraseva, el Renaixement fou total. La seva actuació resul-tà, més que res, un complex d’activitats a honor de laterra». Així, cal servar aquesta tradició al si de lesnoves incorporacions –com a lloc comú de les refle-xions sobre l’estat de l’excursionisme a l’alba dels anysseixanta–, a risc de caure «al materialisme de l’acció[...]. L’excursionisme català [...] hauria d’orientar latrajectòria vers un muntanyisme que sigui afecte i nodirigir-se cap a un altre que només sigui acció»22.

Aquest contingut i projecció envers la situaciód’aquell present fou valorat per alguns lectors. Josep

CULTURA EXCURSIONISTA

12/2008 MUNTANYA 880 39

«lliurar-nos als [...] encisos [muntanyencs]»13. I, com-plementàriament, l’excursionisme era antitètic a l’es-port, ja que el primer servava una dedicació interior iintel·lectualitzada, mentre que les competicionsesportives es devien a l’esforç físic segons una fita nopas pròpia, per artificial, imposada al subjecte. Men-tre que l’excursionista es fon amb el paisatge, l’espor-tista es fixa en una fita aliena:

L’excursionista, en cap ocasió, no viu dels aires de la

victòria –sobre què o sobre qui?– i menys del públic,

que, ni que se’l volgués crear, no tindria manera d’exis-

tir [...].Quan es va, doncs, a muntanya, es realitza un

exercici natural, a propòsit per a les facultats humanes,

puix que hi caminem. Quan ens dediquem a un esport

qualsevulla, ens afectem a alguna cosa que ens fa sor-

tir del medi normal i natural, o ens fa entrar en activitats

extemporànies o ocasionals, i ens artificialitzem14.

La deriva del missatge ètic de Santasusagna cons-tituïa el vessant pedagògic –formatiu– que era con-

seqüència de l’esforç de superació en relació amb lamuntanya que aquest comportava. L’excursionisme–basant-se en la tradició ideològicament diversa deNicolau d’Olwer, Batista i Roca i Torres i Bages–acabava essent una escola formadora del caràcter i,com a tal, aconduïa efectes multiplicadors en la for-mació de la individualitat:

L’actuació de la nostra energia, de la nostra força de

voluntat, del nostre esperit de determini, de la nostra

paciència i de la nostra perseverància [...]. El munta-

nyenc assimila unes qualitats per la pràctica constant

del seu afecte [...]. L’excursionisme, per tant, és una

escola de solidaritat15.

Així, Santasusagna sistematitzà el que significavaser excursionista no pas formalment, sinó en unafany personalitzador que remetia, com a capteni-ment, a la relació entre formació personal i explici-tació de les potencialitats per a arribar a comprendreel llenguatge de la muntanya:

L’home que va sovint a muntanya s’afina i el seu ànim es

prepara per la percepció de la bellesa; també, i això enca-

ra és més important, acaba per ser aquell que vol conèixer

la terra per estimar-la més i per a servir-la millor, tant si és

presa en un aspecte físic com si se l’espiritualitza en el de

pàtria [...]. Quan la muntanya influeix, la puresa de l’aire no

pot resultar al·licient a la perversitat. L’amor a la terra reno-

va els individus, tot proveint d’una gràcia que frena els bai-

xos instints. Aquell que estima, no pot adoptar capteni-

ments dolents ni es pot mostrar exempt de polidesa.

Només pot produir-se exquisidament16.

Però l’assaig no es limitava a explicitar els valorsestrictes de l’excursionisme, sinó que Santasusagnacomparava aquesta activitat a d’altres iniciatives queperseguien, per mitjà d’un enquadrament més orga-nitzat (l’escoltisme) o per institucions definides,l’enfortiment de la personalitat (muntanyisme),com fou el cas dels clubs alpins francesos d’ençà de1870. L’autor concloïa que l’excursionisme, essentmés lax pel que fa a l’organització (conseqüència dela psicologia més individualista dels pobles meridio-nals), es proposava igualment la persistència, «l’estí-mul i la compensació»17. Però aquestes conseqüèn-cies només es determinaven cercant la continuïtat,la dedicació, per a acabar amb el mite que identifi-cava l’excursionisme amb la joventut. Ben contrà-riament, la inciativa excursionista era una evolucióvital (com va trobar Santasusagna en Artur Osona):

No hi ha, doncs, una raó de pes en l’abandó que el

muntanyenc ve un dia que realitza de la seva tendència.

Sembla, al contrari, que una amor esforçada havia de

convertir-se en l’afecte per tota la vida18.

El conjunt del marc general establert a l’assaigretornava a la característica essencial del text: elconeixement del país com a identificació amb laterra. Aquesta finalitat, però, no era nova, ja que

Selva, a qui –per via de Josep Serra Pàmies– fou tra-mès l’exemplar, en destacà la dimensió ideal:

[...]oir el fil de la vostra veu: Catalunya, terra, paisatge

–a[q]uella veu que traeix sempre el sentiment, l’emoció

de l’enamorat. Aquest trescar terres enllà, variant l’horit-

zó, ha destil·lat en la vostra ànima una mel que us reca

de guardar per a vós tot sol. I heu cercat tothora la pàgi-

na del llibre per fer-vos repartidor del vostre botí. Perquè

aquesta religió que professeu de córrer món, de vèncer

els espais terrenals que abracen la mirada, us imposa

d’expandir el vostre ideal, de llançar-vos a una constant

apologètica de l’excursionisme. Els tants i tants que com

jo vivim captius en una gran ciutat acorruats per aques-

tes immenses canals de pedra, entenem una mica –més

per imaginació que per contacte real– aquest delit de

pelegrinatge a camp lliure i obert, i fins copsem la fruïció

que hom pot experimentar en trobar-se en les altes sole-

dats feréstegues de la muntanya i sentir el pols, la palpi-

tació de la natura gairebé no maculada per l’home [...]23.

També, el geògraf i botànic Francesc Masclans,del Centre Excursionista de Catalunya, palesava l’a-portació teòrica del text:

[...]en la vostra obra definiu realment l’excursionisme, és a

dir, n’assenyaleu el contingut i els límits. En arribar a la

darrera plana del llibre hom s’adona, en definitiva, que

calia de debò fixar el sentit d’aquest mot «excursionisme»

que sembla tan clar, però que, com passa amb totes les

coses, presenta els seus problemes així que hom tracta

d’estudiar-lo una mica a fons. La Definició de l’excursio-nisme conté un sumari de principis que farà un bé extraor-

dinari a la jovenalla excursionista, sobretot si el llibre és lle-

git a poc a poc i amb l’atenció que mereix. També alliçona

certament als que ja no som «jovenalla» i que més d’una

vegada hem pretès de fer anar l’excursionisme per via-

ranys massa reflexius i intel·lectuals; i reconec que en

aquest sentit té també un interès remarcable el vostre

escrit d’alerta. D’altra banda, heu sabut dir les coses molt

ben dites i en un to amorós; persuas[s]iu i asserenat, d’ho-

me que està en la plenitud, i d’home que coneix perfecta-

ment les qüestions de què parla i la sensibilitat d’aquelles

persones a qui preferentment s’adreça [...]24.

I en una direcció semblant anà el comentari deCarles Giró, que destacà del treball de Santasusagna–«saber de la esencia del excursionismo»– el sentit de la«perfección ideal» de l’excursionista i, n’avaluà el que eraen realitat

(…) un concentrado resumen de un completo tratado

de filosofía del excursionismo. No se desciende en nin-

guno de los quince capítulos de la obra a solventar difi-

cultades de carècter práctico ni a enseñar la manera de

superar las mili peripecias que la actividad excursionis-

ta pueda reportar. Todo en él son matizadas reflexiones

y agudas consideraciones sobre el proceso interno que

forma y crea la personalidad del excursionista verdade-

ro, como fruto y resultancia de una salida inicial que ha

calado hondo en el ánimo del futuro amador de la mon-

NOTES19 Joaquim SANTASUSAGNA: “Els termenals del

Principat” dins Associació Excursionista de Reus.Miscel·lània muntanyenca, Reus, 1958, p.70.

20 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., p. 98.21 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., pp. 105 i 107.22 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., pp. 111, 115 i 11623 Lletra de Josep Selva a Joaquim Santasusagna

(Barcelona, 23-V-1959) [Carpeta “Josep Selva”.Fons Joaquim Santasusagna].

24 Lletra de Francesc Masclans a JoaquimSantasusgana (Barcelona, 20-V-1959) [Carpeta“Francesc Masclans”. Fons JoaquimSantasusagna].

NOTES13 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., p. 51.14 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., pp. 64 i 66.15 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., p. 73.16 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., p. 83.17 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., p. 89.18 Joaquim SANTASUSAGNA: Ibid., p. 94.

L'enginyer, escriptor ifolklorista Cels Gomisi Mestre (1841-1915).

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

L’home que vasovint amuntanyas’afina i el seuànim es preparaper la percepcióde la bellesa (...)acaba per seraquell que volconèixer la terraper estimar-lamés i per aservir-la millor,tant si és presaen un aspectefísic com si sel’espiritualitzaen el de pàtria

Santasusagnaestablia que lamuntanya era laque identificavales fites detradició i dellibertat

L’excursionismeés una escola desolidaritat

MUNTANYA 880 12/200840

taña y progresivamente, con la persisitencia en el

gusto, ha dado pie a la vocación25.

Totes aquestes impressions també es reiteraren desde publicacions properes a la difusió de la consciènciaterritorial, com fou la revista de Montserrat Germi-nabit, quan destacava que Santasusagna «dóna araamb aquesta nova un veritable tractat d’allò que cal-dria que fos l’excursionisme a Catalunya, tot analit-zant minuciosament la trajectòria espiritual de l’ho-me que es posa en contacte amb el paisatge i que ésguanyat per la terra amb una amor sincera i fidel».L’obra, en efecte, reflectia aquesta orientació reflexivadel quefer de l’excursionisme –de l’excursionistacomplet– que aconduïa, de nou, a la referència de lafunció social i pedagògica. Així, es concloïa que l’ex-cursionisme era «no pas una finalitat (exercici físic,distracció, esbargiment, estudi de coses concretes[...]), ans una escola de formació cívica, social i morali, sobretot, un mitjà per a créixer l’enamorament perla terra pròpia i conèixer els secrets de la seva intimi-tat»26. Aquesta conclusió, que correctament es despre-nia de la lectura de l’assaig, no era altra cosa que lasíntesi intel·lectiva –a tall, si es vol, de testament con-ceptual– d’una tasca de gairebé quatre dècades derecorreguts realitzats. Pel que feia a portantveusexcursionistes, com Cordada, l’obra de Santasusagnafou també difosa en paràgrafs que hom entenia coma bàsics. Així, la publicació anunciava que:

Reproducimos a continuación varios parágrafos del

libro Definició de l’excursionisme de Joaquim Santasu-

sagna; editado por la Asociación Excursionista de

Reus. La sola recopilación de algunos parágrafos nos

muestra la tónica literaria de la obra, el sentido de lo

que es y debe ser excursionismo, el polifacetismo de

éste, etc. Un libro que recomendamos sinceramente,

aun y cuando, como dice el mismo autor en el prólogo,

fue escrito hace años y al publicarse ahora hubiera

merecido de algunos retoques y correcciones27.

Els paràgrafs que la revista reproduïda atenyien alnucli de la significació conceptual excursionista delllibre de Santasusagna: relació entre subjecte i natu-ra, a la superació constant del muntanyenc i a lafunció social de l’excursionisme: la muntanya, l’ho-me i el paisatge, formes deficients de muntanyenc,l’excursionisme i l’esport, l’edat del muntanyenc,l’excursionisme i la civilitat i l’educació moral.

Un sentit semblant va sorgir de l’article que vapublicar el butlletí de l’Associació. Es tractava d’ex-plicitar la relació entre home i natura (com a factorde construcció de la identitat personal), és a dir, lahumanització del paisatge com a activació del conei-xement per aprehendre el significat (ètic) de l’entorni la concepció de l’excursionisme com a racionalitat,de manera que, amb el requeriment d’un mètode,permetés assolir el nivell espiritual, aprehensiu delterritori28. No és casual, doncs, que, per a la l’elabora-ció d’un (fet aparentment tècnic) com l’elaboraciód’un itinerari, els estudiosos partissin, als anys seixan-ta, de l’assaig de Santasusagna, car havien de situar lasignificació del recorregut en funció de l’objectiu cul-turitzador i humanístic de l’activitat excursionista29.

Amb la publicació de Definició de l’excursionisme,el seu autor esdevenia exponent del «mestratge enprofunditat, no únicament entre els seus conterranismés immediats, sinó entre els excursionistes de tot elpaís». És a dir, Santasusagna cobrava personalitatpròpia com un dels màxims teòrics30 sobre la filoso-fia de l’excursionisme. Així, divuit anys després de lapublicació del text –en una sessió d’homenatge al’excursionista i a Josep Iglésies organitzada per l’As-sociació Excursionista de Reus el 28 d’octubre de1977– Santasusagna especificava que l’excursionisme

és l’amor actiu a la terra i que la muntanya és la sublimació

i la magnificació del país. He estat, doncs, un home que ha

anat a conèixer la seva terra, que no ha fet res més que

això, que no ha intentat res més que això, i com que conèi-

xer filosòficament vol dir estimar, el mòbil de les meves sor-

tides ha estat, en gran part, una demostració d’afecte, un

afecte a la terra aquesta que m’acull i que ens acull a tots i

que ha acollit els nostres predecessors. No he fet gran

cosa més; amb aquesta manera de procedir no he estat

un català que ha anat per la seva terra amb un fi arborat;

l’impuls que m’ha menat a sortir de casa no ha estat

impel·lit per un desig xauvinista ni cofoista. Ha estat única-

ment això: el cas d’un home que se’n va per la seva terra,

que la vol conèixer, i que la vol conèixer perquè l’estima31.

Tot just aquesta era la concepció que es despreniadel text que he intentat de contextualitzar: un hipo-tètic al·legat contra una certa colonització32 culturalque apel·lava sistemàticament al no-lloc del cosmo-politisme: el significat i la representació del territoricom a leit-motiv.

NOTES25 C[arles] G[IRÓ]: “Libros. ‘Definició de

l’excursionisme’”, Reus. Semanario de laciudad, 383, 15-VIII-1959, p.3.

26 Aquesta ressenya de Germinàbit fou publicadaíntegrament al butlletí de la AsociaciónExcursionista de Reus, octubre de 1959, p.1.

27 «Un libro que recomendamos. ‘Definició del’Excursionisme’, de Joaquim SANTASUSAGNA»,Cordada. Revista mensual [...], 57, maig 1960, pp.14-15. L’entrefilet de la revista explicitava:, p. 14.

28 Joaquim SANTASUSAGNA: «L’Home i el paisatge»,Associació Excursionista [...], octubre de 1960, p. 73.

29 Josep GIRONA: «Determinació de l’itinerari»,Enciclopèdia de l’excursionisme , Vol.II [...], pp.350-352.

30 Josep LLAUDÓ I MAJORAL: «Bibliografia.L’escampall, Joaquim SANTASUSAGNA», Muntanya,667, juny de 1973, p.360.

31 Joaquim SANTASUSAGNA: Tríptic […], pp. 43-44.

32 Francesc ROMÀ I CASANOVAS: Del paradís a lanació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX,Cossetània edicions, 2004, p.276.

L’escriptor, excursionista i destacat esquiador Josep M. Guilera i Albinyana(1899-1970). Oli original d'Emili Girbau. A la dreta, Josep M. Batista i Roca(1895-1978), etnògraf i folklorista, un dels teòrics de l’excursionisme. Olioriginal d'Emili Girbau.

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C Mil·lenari del nomenament d’Oliba, abat de Ripoll i Cuixà

Oliba, comte de Berga i de Ripoll, bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Cuixà, escriptor i reco-negut impulsor de la cultura catalana. Era fill d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i deBesalú, i d’Ermengarda, i germà dels comtes Bernat I de Besalú i Guifre II de Cerdanya

i de Berenguer, bisbe d’Elna. Retirat de la vida seglar, i havent renunciat als seus béns, entràcom a monjo al monestir de Ripoll; el 1008 va ser elegit abat de Sant Miquel de Cuixà i deSanta Maria de Ripoll, els monestirs més importants de l’època a Catalunya. Això va ser l’inicid’una gran trajectòria religiosa, política i intel·lectual.

Oliba va ser un gran líder espiritual i conseller polític, creador i impulsor de la Pau i Treva,dinamitzador de la vida intel·lectual amb scriptoriums i biblioteques excepcionals. Va consa-grar una nova i monumental església del monestir de Ripoll i esdevingué un ferm valedor del’art romànic, i qui donà nova vida a la muntanya de Montserrat.

MONESTIR�DE�SANTA�MARIA�DE�RIPOLL

MONESTIR�DE�SANT�MIQUEL�DE�CUIXÀ.

A cura de Jordi Solà VISIONS A LA PLOMA

12/2008 MUNTANYA 880 41

MONTSERRAT�1940,�PÒRTIC�ROMÀNIC�I�CLAUSTRE�GÒTIC�S.�XII-XV.

VIES D’ESCALADA

12/2008 MUNTANYA 880 43

des en lliure força sorprenents, tret d’uncurt tram d’artificial equipat per arribaral pèndol que porta a la R-1. Escaladamonolítica amb un capriciós final, queporta on acaba la ruta anterior, punt oncal reseguir uns 150 m d’aresta (IIº) finsa guanyar el cim principal. Cal dur cincpitons i el mateix que l'altra via. L'ac-cés es fa per una pista que surt de lapart superior dreta del poble de Ladru-ñán en sentit nord. Transcorreguts uns800 m aproximadament, ens desviem amà esquerra fins a una nova cruïlla onagafarem la pista de la dreta, en fortpendent, fins que es torna impractica-ble. Deixarem el vehicle (recomanabletot terreny), i seguirem a peu direcció almonestir, guanyant tot un seguit deterrasses evidents en tendència a l’es-querra (20 min). El descens es fa dava-llant cap al sud, amb alguna desgrim-pada curta, fins a arribar al punt mésbaix al damunt de la gran volta, on tro-barem a la dreta la instal·lació d’unràpel de 45 m en un arbre estratègic.

feixuga perquè cal arribar al cim i dava-llar pel camí normal de pujada, molt mar-cat, fins a retornar per la pista esmenta-da que circumda bona part del vessantsud del Montgó i mor a prop del carreron hem deixat el vehicle (unes 2 h).

MAESTRATAl nord de Ladruñán (Terol), en uninhòspit i recòndit racó de món on elsmonjos servites s’instal·laren al llarg detres segles (XV-XVIII), tenim dues novesvies que festejan a la dreta de la granvolta que defensa les ruïnes d’un curiósmonestir. La via Terracota servita (20-1-08), oberta per l’Edu Sánchez i JoanSolé, supera el marcat esperó situat a ladreta del gran balmat, per un terrenyvertical i sinuós de conglomerat/calcari,

útils els aliens i els camalots fins al nº 3per a pròximes repeticions.

Per accedir aquestes vies, cal anar ala urbanització situada a uns 3 km almarge de la carretera que va de Xàvia endirecció a Jesús Pobre, i pujar pel carrerde l'Ermita fins dalt de tot. Des d’aquí callocalitzar un torrent sec que condueixmolt a prop de l’esperó característic on hiha la via Climbin-bic. En plena pujadaveurem a mà dretra una pista transversalque desapareix aquesta alçada i que potser útil per anar a la via En honor de losTejedor situada més al est. Per la via deltango, des del torrent sec, cal guanyar lacostera cap a l’esquerra improvisant pelterreny més factible (fites). Per baixar,ara per ara, el millor és rapelar per la viadel Tango. La baixada a peu és llarga i

amb roca delicada en el primer i segonllarg, i passatges un xic exposats, on calparar atenció. S’han de dur vuit pitonsvariats, un ganxo, bagues llargues, tas-cons, aliens i camalots fins nº 4. L’altreitinerari, El servita sibarita (22-4-08),obert per Eloi Callado i el mateix JoanSolé, arrenca des del mateix marge dretde la gran arcada i consta de dues tira-

Muralla sud del Montgó.

VIES D’ESCALADA A cura d’Armand Ballart

MUNTANYA 880 12/200842

SERRA DEL MONTGÓ / Muralla sud

1. Tango de los Mosqueteros (220m MD+/A1)2. Climbin-bic (280 m D sup.)3. En honor de los Tejedor (220m MD+)

ànimes que s’han apuntat a la verticaldel Montgó han estat Hipólito Maeso iJuan José Zorrilla de Madrid, que hanobret les vies En honor de los Tejedor(5-11-00) i El tango de los tres mos-queteros (28-10-06), aquesta últimajuntament amb Ángel Santamaría. Laprimera resta molt poc equipada malgratque queda bastant neta de rostolls iblocs; es recomana portar una mica detot, sobretot algun espit per reforçar lesreunions i baixar per la mateixa via. Lasegona, molt més maca i definida, restasemiequipada amb parabolts i pitons (nocal martell), i les reunions amb anellesper rapelar, prestant atenció al primerràpel volat on cal córrer el nus perquèno s’enganxi en una gran figuera demoro. Roca bona en conjunt, on seran

sa la seva empipadora aproximació tar-tera amunt. Curiosament aquest estiu,dues noves vies s’han obert aprofitantsengles línies a l’esquerra de la clàssicavia Font. Primer varen ser Quim Bretcha il’Edu Sallent els autors de la via Solsticid’estiu (23-6-08), un traçat elegant idirecte paral·lel a la canal de la via Font.Sis tirades semiequipades per fissures detotes mides ofereixen un itinerari de tallclàssic (6a/A1 obligat), on destaca l'a-

PEDRAFORCALa cara nord del pollegó Inferior és unad’aquelles parets mig oblidades, on unatrajectòria prou cèlebre, però pausada, hadeixat constància de les diverses genera-cions d’escaladors de casa nostra. Laseva ubicació a prop de l’Enforcadura, jaés la principal excusa per oblidar-la, ate-

poteòsic llarg final resseguint una atrevi-da fissura, que guanya la punta del des-plom amb un ambient increïble. Aquestcapriciós tram es pot sortejar per l’es-querra d’una manera molt més assequi-ble i lògica. La roca és bona en tota lavia excepte al començament de la quartatirada, on caldrà parar atenció. Totes lesreunions resten equipades amb espits ialgun clau, i per pròximes repeticionsseran molt útils els tascons i un joc decamalots amb talles grans. Al peu de viahi ha una petita placa amb el nom.

Immediatament a l’esquerra, i pas-sant per la curiosa entrada de l’avencdels Escaladors, tenim la via Tartera Bou-levard (26-8-08), oberta en solitari per

Tal com passa amb els cims de les muntanyes, les parets d’escalada tambétenen uns paràmetres que les fan més o menys distingides. La roca, labellesa, l’accessibilitat o el compromís, són alguns dels principals factors

de la seva freqüentació, on la moda fluctua segons les tendències del moment.Tot i així, hi ha parets que curiosament desperten l’interès després de molt anysde letàrgia, i d’altres que mai acaben d’encaixar malgrat que estan situadescòmodament. És el cas de la bastió nord del pollegó Inferior del Pedraforca, on lamoda sempre ha passat de llarg, o de la sorprenent façana sud del Montgó, puntculminant d'un paisatge profundament humanitzat entre Dénia i Xàbia a la comar-

ca de la Marina Alta, on misteriosament gairebé no hi ha vies d'escalada.Mentrestant, al Maestrat, la descoberta està oberta a tots aquells que busquen

l’atractiu d'uns paratges molt més aspres i aïllats de la civilització, on l'escaladaneix sense precedents i amb el nivell d’enguany. A Ladruñán, una moderna escolaon conviuen l’escalada clàssica amb l’esportiva, ja s’apleguen un bon nombre d’i-tineraris per a tots els gustos i estils. Són molts els racons que ofereix aquestabonica zona propera al pantà de Santolea, on a cada barranc apareix un nou espa-dat i als marges del riu Guadalope les parets més importants. Per sort, encaraestem lluny d’associar la moda amb aquets llocs tan privilegiats en roca i silenci.

PEDRAFORCA / Pollegó Inf. nord

1. Via Tartera Boulevard (240m MD+/A1+)2. Via Solstici d’estiu (250m MD+/A1)

TEROL / Ladruñan

1. Via El servita sibarita (100m ED/Ae)2. Via Terracota servita (135m ED-/A1)

l’any 1987 parc natural per les sevesexcepcionals condicions mediambien-tals, el Montgó emergeix de la plana for-mant una vasta fortalesa ben visible desde molt lluny, amb tan sols un punt feblea l’extrem SE, per on discorre la seva vianormal d’accés excursionista. En l’àmbitde l’escalada, molt eloqüent pels quatrecostats, un misteriós vel ha rapelat algremi dels peus de gat. Tot i així, exis-teixen un bon grapat de vies esportivesa la gran cova de l’extrem dret de lamuralla, i només tres itineraris d’aventu-ra confirmats que omplen aquest granbuit en un terreny no sempre de qualitat,però farcit de línies molt evidents. La pri-mera via de la qual tenim constància ésla Climbin-bic (27-2-82), oberta pelsvalencians Javier Motes, Ernesto López iAmparo Abad. Escalada sinuosa i asse-quible en conjunt, que creua l’esperómés cridaner de la muralla, per conti-nuar avançant guanyant terrasses iseguint la lògica fins dalt. Itinerari, pràc-ticament desequipat, on caldran possi-blement alguns ferros, tascons i friendsal vostre gust. Actualment, les úniques

Armand Ballart en dues jornades. Estracta d’una escalada poc equipada ambuna primera part combinada i una sego-na en lliure, on serà necessari pitonarfins i tot en les reunions. La via aprofitauna línia progressivament fissurada, finsa enllaçar mitjançant un petit pèndolamb una cicatriu molt característicasituada enmig del bastió. Cal destacaraquest tram com el més sever de la via,amb la sort que al punt més extrem apa-reix amagada una fissura molt més facti-ble que el terrorífic offwidth que s’ende-vina al final. Els quatre primers llargsamb la roca monolítica, la resta típica delPedraforca. Cal dur uns deu pitons (3uves, 2 pes i 5 universals), joc de tas-cons i camalots 1-2-3. Itinerari obertsense expansions ni tranquil·litat, atès elmurmuri constant del personal davallantla famosa tartera a tothora.

SERRA DEL MONTGÓEl Montgó és la més oriental de lesserres litorals de la Marina Alta (PaísValencià), i es prolonga fins al mar ambel cap de Sant Antoni. Declarat des de

ARMAND BALLART

100 bolets fàcilment identificablesJaume SañéIl·lustracions: Josep Ribot i CalpeCol·lecció: Hyla, 2Edita: Cossetània Edicions. Valls (2008)72 pàgines, amb il·lustracions

Guia de bolets per a nois i noiesRamon PascualEdita: Cossetània Edicions. Valls (2008)127 pàgines, amb il·lustracions

Aquests últims anys, sobretot a l’inici dela tardor, quan al bosc els bolets són

els protagonistes, diverses editorials publi-quen llibres per ajudar-los ha identificar. Nosón llibres per a especialistes, són més aviatuna introducció al món dels bolets.

La Guia de bolets per a nois i noies és un llibremolt ben estructurat, dividit en dues parts. La primera ens presenta dotze temesamb què es fa una introducció al coneixement bàsic dels bolets; la segona partdescriu 34 espècies d’una manera planera i molt entenedora, amb el suport dedibuixos i fotografies.

El llibre 100 bolets fàcilment identificables descriu un centenar de les espèciesmés habituals de les més de 1.500 que poden trobar en les nostres muntanyes.Però aquest llibre té un valor afegit, que són els dibuixos. Cadascun dels boletsdescrits està representat per un esplèndid dibuix en color, obra del pintor, dibuixanti il·lustrador naturalista Josep Ribot. Els dibuixava a mida natural, emprant un estil

figuratiu i realista, els acoloria amb fidelitat, i els ordena-va taxonòmicament segons els seus coneixements.

Possiblement, amb aquesta col·lecció va demostrarel seu absolut domini del dibuix i la pintura com avalor documental en una obra realitzada amb elrigor, la precisió, la minuciositat i la delicadesapropis d'un gran artista.

Dos llibres, doncs,que no poden faltar enla prestatgeria delboletaire, sobretot perals que volen inciar-seen aquest món fascinant,

però també per a tots els quefreqüenten la muntanya i volen

tenir un coneixement al més deta-llat possible d’aquests fongs.

Coneguem millor els boletsLa cartoteca delCEC a l’abast

Fer país, conèixer mónLa Cartoteca del CentreExcursionista de CatalunyaRosa Anna Felip FillatCol·lecció: Gran FormatEdita: CEC – IEC. Barcelona (2008)

Aquest llibre ens aporta una infor-mació detallada de la cartoteca del

Centre Excursionista de Catalunya, ifacilita als especialistes, a tota lasocietat i als excursionistes en gene-ral, uns coneixements amb els qualspodran seguir l’interès que al llarg delsanys han tingut els excursionistes perla cartografia.

La cartoteca del CEC, amb més de6.000 documents anteriors al 1950,forma una de les col·leccions de mapesantics més importants del nostre país.Aquest fons cartogràfic té un valor his-tòric, geogràfic i cultural extraordinari.

El llibre consta d’un primer apartatdedicat els antecedents històrics de lacartoteca; després ve una introduccióen la qual s’explica la seva formació,l’estructura i l’interès dels excursionis-tes pels mapes; tot seguit vénen trescapítols, un dedicat als mapes en gene-ral, un segon a la cartografia territorial iel tercer a la cartografia temàtica. Enels tres capítols hi ha reproduïts encolor una sèrie de mapes. Clou l’obrauna detallada informació bibliogràfica.

El Centre Excursionista de Catalu-nya i l’Institut d’Estudis Catalans, ambaquesta publicació fan una aportacióimportant als estudiosos de la cartogra-fia, però també a la cultura catalana.

La Castellassade can Torras

Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltantsÒscar Masó i GarciaCol·lecció: Llibres de Muntanya – 16Edita: Farell Editors. Sant Vicenç deCastellet (2008)256 pàgines, amb il·lustracions

Sant Llorenç del Munt és una de lesmuntanyes més característiques

que envolten la depressió vallesana. Téracons que, pel seu encant, són elsindrets amb més personalitat, i ambaixò no volem dir que siguin els mésvisitats.

Un d’aquest indrets és la Caste-llassa de can Torras, on s’hi poden tro-bar racons d’una excepcional bellesa.Aquest llibre us ofereix la privilegiadaoportunitat de poder conèixer, estimari respectar aquest indret mitjançantuna dotzena d’itineraris excursionis-tes, que us permetran conèixer lesfonts, els arbres monumentals, lescavitats i molts d’altres racons encisa-dors, amb nombrosos apunts històricsi toponímics. A més, d’un acurat recullde les vies d’escalada de la Castellas-sa i els seus voltants, amb fitxes tècni-ques i dades dels seus protagonistesmés destacats.

Òscar Masó està preparant unsegon llibre de la Castellassa, en elqual tractarà d’aspectes literaris,manifestacions artístiques i d’anècdo-tes, un bon complement que arrodoni-ran els coneixements d’aquesta rocapeculiar de Sant Llorenç del Munt.

LLIBRES I MAPES

Els racons més amagatsdel Baix Aragó

Escalada en rocaManual pràcticNando GelCol·lecció: Manuals de Muntanya, 3Edita: Cossetània Edicions. Valls (2008)160 pàgines, amb il·lustracions

Ramblas, barrancos y rinconesperdidos de la provincia de TeruelAmor Polo – Luis TorrijoCol·lecció: Deportes de montañaEdita: Prames, S.A. Saragossa (2008)200 pàgines, amb il·lustracions + 64 mapes

12/2008 MUNTANYA 880 45

Un bon manuald’escalada

Altres novetatseditorialsEstanys del Pirineu català i andorràCarles GelEdita: Ediciones Desnivel. Madrid (2008)204 pàgines, amb il·lustracions

Excursions per l’Alta GarrotxaBeget i RocabrunaJoaquim AgustíFotografies: Josep M. MelcióEdita: Llibres de Batet. Olot (2008)88 pàgines, amb il·lustracions

El brogit de la vallGuia itinerària per la vall del BrugentSergi Coll, Meritxell Omella,Anna TarragonaEdita: Editorial Piolet. Barcelona (2008) 95 pàgines, amb il·lustracions

Barrancs als PortsDiversos autorsEdita: Federació d’Entitats Excursionistes deCatalunya (FEEC) i Federació Catalanad’Espeleologia (FCE). Barcelona (2008)108 pàgines, amb il·lustracions

La Dame de PicSimone BadierEdita: Éditions Guérin. Chamonix (2008)250 pàgines, amb il·lustracions

Prespectives del Mont BlancAntologia. Selecció detextos: Isabel González-GallarzaEdita: Alba Editorial. Barcelona (2008)192 pàgines, amb il·lustracions

Serra de TramuntanaGR 221 Mallorca. Ruta de pedraen secMiquel Rayó - Joan Sastre– Vicenç Sastre – SebastiàTorrensEdita: Triangle Postals SL. Sant Lluís.Menorca (2008) 208 pàgines, amb il·lustracions

Escaladas en la cara oculta delMoncayoJuan Carlos RomeroCuarteroEdita: Prames, S.A. Saragossa (2008)176 pàgines, amb il·lustracions

LLIBRES I MAPES A cura de Francesc Beato

Els camins delscàtars al Pirineu

Montsegur – Puigcerdà, per la rutadel tresor càtar i el camí de VaubanLl. Willaert – J. NuetCol·lecció: Guies del CEC – 25Edita: Publicacions de l’Abadia deMontserrat. Barcelona (2008)127 pàgines, amb il·lustracions

MUNTANYA 880 12/200844

Una nova guia del Centre Excursio-nista de Catalunya, que enceta el

nou disseny d’aquesta col·lecció, ensproposa una travessia des del castellde Montsegur fins a Puigcerdà. Estracta del camí per on va anar el tresorcàtar de Montsegur fins al castell de Sofins a arribar a la capital de la Cerda-nya, per l’antiga via reial, també cone-guda com el camí de Vauban. Un itine-rari que té bàsicament dos al·licients,el paisatgístic i l’històric, sobretot del’època càtar. L’itinerari que es proposaestà dividit en set etapes, que transitenper valls, àmplies collades i petitspobles. A més de la descripció detalla-da de l’itinerari, els autors ens expli-quen la història. Per tant, la guia recreal’aventura d’uns homes i dones, queper les seves idees a mitjan segle XIII

foren perseguits i es van veure obligatsa fugir tot travessant la serralada piri-nenca. Una aventura que ara podremrememorar de la mà dels dos autorsd’aquesta guia.

Un dels al·licients per decidir l’ob-jectiu d’una excursió pot ser el de

resseguir els rius o les torrenteres, queen alguns casos ens ofereixen congos-tos o passos d’una espectacular belle-sa. En terrenys, on el paisatge es forçamonòton, pot haver-hi indrets on l’ai-gua ha obert passadissos excepcio-nals. Molts rius, al llarg del seu recor-regut s’han vist obligats a obrir-se pas-sos entre muntanyes, i és en aquestsindrets on la natura es mostra més sal-vatge. En el llibre que ara us comento,els seus autors han fet una minuciosaexploració dels rius del Baix Aragó, iens ofereixen els recorreguts més sal-vatges. Quaranta-sis són descensosper barrancs on es necessita la cordaper rapelar. Quinze són rutes arran deriu, i setze per dins l’aigua. En totalsetanta-set recorreguts per onzetorrenteres o rius.

Aquest llibre us ofereix l’oportuni-tat de conèixer els racons més ama-gats del Baix Aragó.

L’escalada en roca és un esportprou ampli i complex, que reque-

reix tenir una formació sòlida i progres-siva per poder gaudir-ne amb la màxi-ma seguretat. Això demana temps,però durant el procés d’aprenentatgeens adonarem que no solament apre-nem una sèrie de tècniques, sinó que,a més, descobrim el millor de nosaltresmateixos.

L’autor d’aquest manual, col·labo-rador de l’Escola de Muntanya delCEC, pretén que sigui una eina útil pera totes aquelles persones que comen-cen el bonic camí en l’aprenentatge del’art d’escalar. S’hi recullen de maneradetallada el material necessari i laseva utilització, les tècniques de pro-gressió i seguretat tant en vies espor-tives com clàssiques, exercicis pràc-tics per desenvolupar la gestualització,tècniques d’autorescat, el ràpel, con-ceptes sobre l’entrenament i com feruna bona planificació per dur a termela nostra activitat amb garanties d’èxit.

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

12/2008 MUNTANYA 880 47

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

MUNTANYA 880 12/200846

La vida de la saga de Dyhrenfurths’emporta la Flor de Neu d’Ordel Festival de Torelló 2008

El documental L’altra cara de la forca guanya el Premi FEDME Karlovy Vary i les muntanyes

de l’Ore a Txèquia

Cinema de muntanya Muntanyes d’Europa

T o the third pole repassa la vida del’homenatjat pel Festival Norman

G. Dyhrenfurth i el seu pare, duesgeneracions d’alpinistes i cineastes.

La producció alemanya To the thirdpole, d’Andreas Nickel i JürgenCzwienk, és la pel·lícula guanyadora dela 26a edició del Festival Internacionalde Cinema de Muntanya i Aventura deTorelló. La pel·lícula repassa la vidad’Öskar Dyhrenfurth, que va dirigirdiverses expedicions a l’Himàlaia a ladècada de 1930. Uns anys més tard,el seu fill Norman va unir la muntanya iel cinema amb set grans expedicions al’Himàlaia entre 1952 i 1986.

A més, To the third pole també harecollit el Premi Boreal i Flor de Neu de

Amb motiu de la celebració del 80èaniversari (1928-2008) de la primeraascensió a la paret nord del Pedrafor-ca per part de Lluís Estasen, JosepPuntas, Josep Rovira i Jofre Vila, lesproductores Fanàtik Visual i Soul Pro-duccions, amb coproducció amb Tele-visió de Catalunya i Mercuri-SGP, vanrealitzar el mes de juliol passat elrodatge d’un documental que explicacom va passar aquesta aventura.

El documental, que duu per títolL’altra cara de la forca, es podrà veureper Televisió de Catalunya abans d’a-cabar l’any 2008, però la presentacióoficial es va fer el 15 de novembrepassat al 26è Festival Internacional de

Cinema de Muntanya i Aventura deTorelló. També es va fer una projeccióel 29 de novembre a Saldes, acom-panyada d’una roda de premsa.

El documental (56 min) recrea laprimera ascensió a la cara nord delPedraforca, realitzada per Lluís Esta-sen i els seus companys el 1928. Ésuna història de determinació, perseve-rança, coratge, realització personal itreball en equip comentada per esca-ladors contemporanis, fet que serveixper contextualitzar l´aventura en el seutemps i posar al descobert la sevaimportància.

Oriol Garciawww.pedraforca1928.net

Plata al Millor Guió, ex-aqueo ambJourney of a red fridge, una pel·lículasèrbia de Lucian Muntean i NatasaStankovic, que també s’emporta elpremi al millor film ecològic.

La resta de films premiats són AmaDablam beyond the void (premi CaixaSabadell al millor film de muntanya),Play Gravity (premi Grandvalira millorfilm d’esports de muntanya i premiFEEC a la millor fotografia), La lunganotte (premi del Jurat), L’altra cara dela forca (premi FEDME al millor filmd’un realitzador espanyol) i MissionTreetop (premi Mountain Wilderness almillor film que ressalta la defensa delsespais Naturals).

www.torellomountainfilm.cat

L’Ore es una serralada que ofereixal visitant un munt de possibilitats

alhora de deixar-se seduïr pels seusboscos, i relleus suaus, a més de lesseves estacions d’esquí. Tot i que nopresenta alçades espectaculars, per laseva estratègica situació, a cavall entrela República Txeca i Alemanya, el fred ila neu hi són presents des de finalsnovembre fins a principis de maig, isovint els trekkings de primavera ensobligaran a anar ben equipats.

Per situar-nos, podem dir que elslímits de la planura germanicopolacasón, a l’oest, el riu Elba, mentre que al’est té continuïtat amb la gran planurarussa. Pel que fa al seu origen, cal dirque forma part de l’Europa herciniana, ija durant el terciari va patir un procés depeneplanització, essent el seu modelatactual fruit de l’extensió dels gels delquaternari procedents de la penínsulaescandinava.

En el gran eix de muntanyes que tro-bem al centre de l’Europa oriental, esdiferencien dues unitats muntanyoses:el massís de Bohèmia i els Càrpats. Laprincipal diferència que hi ha entre lesdues es troba en l’antiguitat, ja que laprimera és un massís primari formatdurant el plegament hercinià, mentreque la segona és una serralada tercià-ria, afectada pel plegament alpí. En elcas de la regió de la Bohèmia, val lapena visitar la bonica població de Kar-lovy-Vary (Carlsbad), situada a 140 kma l’oest de la capital, Praga, des d’onpodem visitar el centre historic deLoked, a deu minuts en cotxe.

Els darrers deu anys, la regió haacollit el rodatge de grans produccionsde cinema internacionals, i ha ofertlocalitzacions de somni a preus molt

Montserrat acollirà el XXXII Aplec Excursionistadels Països Catalans

Excursionisme

Els propers dies 5, 6, 7 i 8 de desem-bre tindrà lloc a Monistrol de Mont-

serrat el XXXII Aplec Excursionista delsPaïsos Catalans organitzat pel ClubMuntanyenc Mollet. Enguany l’apleccompta amb el suport de la FEEC, elPatronat de la Muntanya de Montserrat,l’Ajuntament de Monistrol i dels Ferro-carrils de la Generalitat de Catalunya.

L’obertura de l’aplec tindrà llocdivendres 5 de desembre a les 5 de latarda amb la recepció i inauguració dediverses exposicions, com la de car-tells dels 32 aplecs, les coves dels paï-sos catalans i les ermites del Principat.A les 8 del vespre es donarà la benvin-guda als participants i s’hissarà lasenyera de l’aplec, seguit d’un concertde l’Orfeó Monistrolenc.

La resta de dies tindran lloc lesdiverses sortides i activitats, relaciona-des amb la cultura, el senderisme,l’escalada i les vies ferrades, queompliran la graella del programa desde les 7 del matí fins a les 10 de la nit.La inauguració oficial de l’aplec tindràlloc a l’abadia dissabte dia 6 a les 12del migdia.

Durant els dies de l’aplec, els assis-tents podran allotjar-se a la zona d’a-campada del pavelló de Monistrol, alshotels o hostals de Monistrol i Montse-rrat, o a les cel·les Abat Oliva delmonestir.

La majoria de les excursions sorti-ran des de la zona destinada als auto-cars del gran aparcament de l’estacióde Monistrol-Vila, i estaran coordina-des amb els horaris del cremallera.Les conferències i audiovisuals esfaran al centre municipal de CanGibert, que es troba al cor del poble, acinc minuts a peu de l’aparcamanetdel cremallera. El sopar de germanor ila majoria dels actes lúdics es faran alpavelló de Monistrol.

Francesc Beato

El jardínde los titís y tamarinos

Montserrat Ubach Tarrés

No és un llibre de muntanya... però parla de muntanya, d’excursions i d’espeleologia

Comandes a Darwin: darwin@darwin.cat – www.darwin.cat

EL TEU REGAL DE NADAL

assequibles. Directors com RidleyScott, Brian de Palma, Terry Gillian,Quentin Tarantino o Martin Campbellhan utilitzat la zona com a plató natu-ral per rodar les seves pel·lícules. Unenamorat de la regió es l’actor francèsGerard Depardieu, que ja ha rodatdues pel·lícules a Karlovy Vary, i com abon aficionat a la cuina, de tant en tantel podem trobar als fogons del restau-rant Capri, de seu bon amic Baki, elguia de les estrelles, perquè gràcies aell, actors com Daniel Craig o JohnMalcovich s’han enamorat de la regióperdudament.

Els amants dels trekkings amb neu iboscos frondosos poden aproparse alcim més alt de l’Ore, el pic de Klinovek,just a la frontera amb Alemanya, on tro-bem les estacions d’esquí de Bozi Dar iKurort Oberwiesental.

Víctor Riverola

Fires

VIIa edició de la Fira del Llibrede Muntanya

En els darrers set anys, quan arribala tardor, els pobles del Collsaca-

bra es converteixen en l’escenari de laFira del Llibre de Muntanya. Seguintamb el caràcter itinerant de la fira, elmunicipi de Rupit i Pruit va ser l’amfi-trió de la setena edició dels dies 4 i 5d’octubre de 2008.

A l’entorn d’aquest esdevenimentes van organitzat activitats que vanconvertir aquell cap de setmana enuna autèntica festa: presentació de lli-bres, taules rodones, conferències,projeccions, concursos de fotografies,tallers pels infants, circuits d’aventura,itineraris a peu, i fins i tot una fira d’ar-tesans. Un cap de setmana multicultu-ral, per posar-se al dia de les novetatsliteràries i cartogràfiques o per d’ad-quirir llibres vells relacionats amb lamuntanya.

Com en les edicions precedents,aquest any també s’organitzaren uncicle de conferències, el tema de lesquals va ser «Dona i muntanya»; és peraixò que es va programar una confe-rència que tractava sobre el paper dela dona a la muntanya, i una segonataula rodona que abraçava el vessantmés esportiu de la muntanya, on els

components de la taula anaven expli-cant les seves experiències a la mun-tanya. Amb relació amb això, hi vahaver una projecció a càrrec d’Aracel·liSegarra. Així mateix, també es va fer unhomenatge, presentat per Josep M.Sala, en memòria a la Maria AntòniaSimó, sòcia del Centre Excursionista deCatalunya i precursora de l’alpinismefemení.

La Sra. Marta Ferrusola va ser lapresidenta d’honor de la fira, i qui vafer l’acte inaugural el dissabte 4 d’oc-tubre a les 12 del migdia.

Francesc Beato

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

MUNTANYA 880 12/200848

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

12/2008 MUNTANYA 880 49

Ha mort el muntanyenc JaumeFabrés i Amorós

Necrològica

moltes vegades de les seves campan-yes alpines, i als quals féu conèixer elsPirineus, i no cal dir que hem estatmolts els amics del CET i del CEC quehem gaudit de la seva companyia entantes hores viscudes al Pirineu o enles muntanyes més properes, a casanostra i als Alps.

Ferm esquiador, recorregué el Piri-neu i els Alps en època hivernal, fentllargues travessies i ascensions alsseus cims principals. Sentí també unaforta atracció pel desert, que visitàdiverses vegades.

De tota aquesta activitat en deixàconstància en el butlletí del CentreExcursionista de Terrassa i en la revis-ta Muntanya del Centre Excursionistade Catalunya, amb uns escrit de plo-ma inspirada i atractiva. En una altrafaceta es mostrà un fotògrafexcel·lent, cosa que li permeté il·lus-trar amb magnífiques fotografies lesseves múltiples xerrades i exposicions.

Poc abans de la seva mort sortípublicat el seu llibre Records d’un alpi-nista, que és un compendi de lesseves principals activitats muntanyen-ques.

La vàlua de la seva personalitat haestat reconeguda amb diverses distin-cions, com les medalles de la Federa-ció d’Entitats de Catalunya, amb elreconeixement com a Forjador de laHistòria Esportiva de Catalunya per partde la Generalitat de Catalunya i amb laMedalla de la Ciutat de Terrassa.

Josep M. Sala i Albareda

MARC FAVERJO

N E SIMO

NA MARIOTI

Descoberts tres nous avencs de -1.000 m de profunditat al Vecors, els Alps Apuans i les muntanyes del Wulong

Espeleologia

Les exploracions de finals d’estiu iprincipis de tardor arreu del món

ens porten tres nous avencs de mésde 1.000 m de fondària: Scialet de les

Abisso Chimera, als Alps Apuans (Itàlia)

Nuits Blanches al massís de Vercors(França), l’Abisso Chimera als AlpiApuane (Itàlia) i Qi Keng-Dong Ba a lesmuntanyes de Wulong (Xina).

El Bernina Express és declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat

El tren Groc de la Cerdanya i el Conflent compleix 80 anys

Trens de muntanya

Suïssa ho ha aconseguit una vega-da més. Després de declarar Patri-

moni Mundial de la Humanitat la gla-cera més llarga d’Europa, la Alets-chgletscher, juntament amb els míticscims de l’Eiger, el Monch i el Jungfrau,ara li ha tocat a tota una institucióSuïssa, l’espectacular línia de ferroca-rril d’alta muntanya de l’Albula - Ber-nina, integrada en la línia del ferroca-rril rètic.

La Rhaetian Railway i la línia de l’Al-bula/Bernina formen part del patrimonicultural, històric i turístic de Suïssa desde la construcció de la línia, i es con-verteixen en un mitjà de transport vitalper a la regió de l’Engandina, i l’obrena Itàlia i la transformen en l’àmbit eco-nòmic i humà. La zona va experimen-tar amb el pas dels anys un augeimportant de població, que va enriquirl’economia rural i va potenciar l’alpi-nisme i l’esquí a principis del segle XX,i va oferir d’una forma elegant i segurala posibilitat de descobrir valls, glace-res i cims com el Pitz Palú, el Berninao el Piz Buin, juntament amb els granscims que delimitan Suïssa, Itàlia i Àus-tria. El Piz Bernina, de 4.049 m, elspassos de muntanya de l’Albula, elpropi Berninapass i les glaceres deMorteratsch, Roseg i Tschierva formenpart del marc incomparable que tra-vessa el Bernina Express. Dins de lacandidatura, s’han presentat a Parísels plànols originals del projecte, totl’arxiu fotogràfic que està disponible, itambé els càlculs de construcció deles estructures que aguanten la línia,els túnels i els viaductes que travessa,que també aporten dades socioeconò-miques de la regió per donar suport ala importància dels ferrocarrils rèticsen l’àmbit cultural. Pel que fa a la fei-na d’enginyeria, feta per construir lalínia és realment espectacular. Desta-quen els esforços que es van fer perpreservar l’entorn natural camuflantliteralment parts de la línia amb laintenció d’integrar-la a un paisatged’excepcional bellesa com el que ensoferix l’Engandina.

La primera línia dels ferrocarrilsrètics es va inaugurar l’any 1903 amb

el Bernina Express el 1910. En l’àmbitinternacional, la línia es va considerardes de la seva inauguració com unavertadera obra d’art pel que fa a laenginyeria, amb la unió San Murezzanamb Tirano travessant el pas del Ber-nina, un dels ports de muntanya mésatractius dels Alps. A partir de la inau-guració d’aquesta línia, Suïssa, Fran-ça, Itàlia i Àustria iniciaren la construc-ció de línies fèrries que seguissin iti-neraris atrevits, amb la intenció dedeixar de banda l’automòbil sorollós,autèntic enemic de la pau i la calmaalpina. El 21 de desembre del 2006 esva proposar formalment a la UNESCOa París, que tingués en consideració elfet d’integrar en el seu llistat de patri-monis naturals la línia del pas del Ber-nina, amb un punt culminant de 2.360m al Berninapass. Per la seva innova-ció tecnològica i per la complicació delseu recorregut entre San Murezzan iTirano, la línia s’ha convertit en una deles més arriscades construccions de lahistòria del ferrocarril en tot el món, iara, finalment, rep el reconeixementque es mereix.

Jekaterina Nikitina

El petit Train Jaune del Pirineu cer-dà, el projecte del qual va comen-

çar l’any 1883, compleix el seu 80èaniversari des que l’any 1928 la líniava ampliar la seva freqüència de trensi es va convertir en l’únic enllaç ferro-viari entre Perpinyà i Puigcerdà. El pro-jecte de construcció es remunta al’any 1883, i s’inicien les obres el1903. El funcionamient del primersector data del 1910, i el darrer trams’acaba fins a la Tor de Querol el 6d’agost de 1927, que permetia la con-nexió amb el Transpyreneen. L’any1928 la línia va ampliar la seva fre-qüència de trens i es va convertir en

l’únic enllaç ferroviari entre Perpinyà iPuigcerdà.

La línia és de via mètrica, de 63 kmde longitud, la més alta de França, i téel seu punt culminant a l’estació deBolquera - Eina (1.592 m). El desnivellde 1.165 m exigeix pendents de l’or-dre de 60 mm/m i la seva orografiaaccidentada ha donat lloc a 19 túnels inombrosos ponts, algun dels qualshan consagrat al geni de l’època enmatèria d’arquitectura ferroviària.

El material rodant, que és una de lescuriositats del parc de la SNFC, a causade les dificultats del traçat (pendents de60 mm/m i revolts de 80 m de radi,sense recórrer al sistema de cremalle-ra) està format per màquinas automo-trius de 300 CV , provistes de quatremotors, frens reostàtics, fre automàticWestinghose adaptable a la pressió i frede cargol, amb una capacitat de 40 pla-ces. El material remolcat disposa devagons del tipus Midi i Nord de 44 i 46plazas, a més de vagons panoràmicsdescoberts de 59 places, especialmentfreqüentats a l’estiu. La velocitat màxi-ma autorizada és de 55 km/h. Els trensde viatgers no poden sobrepassar elssis vehicles, i cada màquina automotornomés pot arrossegar un remolc.

Per tot això és recomanable, sobre-tot a l’estiu, unir-se als nombrososvisitants que fan un inolvidable viatgeal ritme tranquil de l’excursionista demuntanya, que va lentament, peròamb seguretat, i que permet gaudir dela decoració de l’alta vall de la Tet i deles obres tècniques realitzades per ala construcció d’aquesta línia.

Jekaterina Nikitina

Jaume Fabrés i Amorós va morir elpassat 8 de setembre als 90 anys

d’edat. Des de ben jove va sentir l’a-tracció per la muntanya i la natura, queel portà als Minyons de Muntanya. Pas-sat el dolorós episodi de la guerra civil,i un cop tornada la pau, ingressà alCentre Excursionista de Terrassa, on vaparticipar activament en les activitatsde l’entitat i, posteriorment, al 1946 alCentre Excursionista de Catalunya.

Muntanyenc i alpinista de cor, per aqui l’atractiu i la bellesa de la muntan-ya eren el motiu principal de la sevaafició, el portaren juntament amb laseva esposa Rosa a conèixer profun-dament el Pirineu, a fer excursions i apetjar els cims més importants, a vol-tes per vies ben difícils, dels Alps. Vin-gueren després les anades a l’Himà-laia, als Andes de Perú i a les serrala-des i parcs d’Amèrica del nord.

Una forta amistat el lligà amb mem-bres del CAF de Mulhouse, companys

Gruppo Speleologico Fiorentino conti-nuaven amb l’exploració de l’AbissoChimera, deixada a -800 m. Desprésd’una llarga jornada seguint pous,galeries i meandres, la nit del 27 al 28de setembre arriben a un gran sifóenvoltat de sorra fina que atura l’ex-ploració a -1.006 m.

Ja al continent asiàtic un equip inter-nacional d’espeleòlegs van aconseguirla connexió dels avencs Qikeng i DongBa, assolint així una fondària de 1.026m. Cal destacar que en aquest sistemaes va trobar el pou més fondo del món,el Miao Keng, amb 506 m de vertical.

Valentí Zapater

Durant el mes d’agost espeleòlegsdels grups GSM, SGCAF, ASV i CNM esvan dedicar a mirar les incògnites delScialet de la Bourrasque amb la inten-ció de connectar aquesta cavitat ambel sistema Nuits Blanches – Clot d’As-pres. El 9 d’agost, finalment, s’aconse-gueix la connexió forçant l’estretor queva aturar els exploradors al fons de lacavitat l’any 1988. Scialet de les NuitsBlanches esdevé, doncs, una cavitat de1.066 m de desnivell i 40 km de reco-rregut amb nou entrades.

Més al sud els italians del Speleo-club Garfagnana, Gruppo Grotte Bres-cia, Gruppo Speleologico Piemontese i

Barcelona, seu del Fòrumd’Espeleologia Europeu

Barcelona ha estat designada seudel V Euroespeleoforum que se

celebrarà l’agost del 2010 i que con-centrarà als investigadors i explora-dors subterranis mes representatiusd’Europa.

Aquesta designació ha estat acor-dada en el transcurs del IV CongrésEuropeu d’Espeleologia, que es vacelebrar l’estiu passat al Vercors.

Les ponències, dedicades a tots els

àmbits del món subterrani, i també elvessant tècnic i esportiu, es comple-mentaran amb un munt d’activitats quetindran com a marc la ciutat de Barce-lona, amb la seva àmplia oferta cultu-ral i científica. També amb la visita iexploració de les cavitats mes repre-sentatives catalanes i d’alguns delsgrans sintemes subterranis del Pirineu.

Gabinet de PremsaEuroespeleo-forum 2010

ITINERARIS EXCURSIONISTES A cura d’Alexandre Costa

MUNTANYA 880 12/200850

punt d’inici és en el km 15,7 de la carre-tera de Terrassa a Talamanca, i a uns500 m de coll d’Estenalles en direcciónord. Hi ha un espai còmode per aparcar.Des d’aquí, i mirant al nord, tenim el pujolde la Sabatera, a només tres minuts. Acontinuació, i davant, l’airós monòlit de laFalconera. Des de la Sabatera se’ns ofe-reix una excel·lent panoràmica vers elBages i també sobre els contraforts esca-lonats que davallen del Montcau.0.00 h. Des del replà a peu de carreteracal posar-nos de cara a ponent, i entrealzines, i unes passes més avall veuremel camí, que a l’esquerra coincideix ambuna bifurcació. El que tira amunt va a laMata, mentre que el que continua avall iper la dreta és el nostre, el qual resse-gueix el vessant ponentí de la carena. Elsender és ben fressat i força emboscat.Al cap d’uns vuit minuts el deixem perseguir-ne un altre a l’esquerra. El quehem deixat és el de la costa de la Mataque va directament a Mura. Continuemde cara avall i ens anem separant deltorrentet de l’esquerra.0.20 h. Sesta Foréstega. Un replà ombrí-vol amb notables alzines; un espai acolli-dor. Ara cal enfilar la careneta orientadaa l’oest coberta per la vegetació. El camíés pla i de bon fer.

Desnivell: 400 m.

Dificultat: fàcil (excepte si espuja al pujol de la Mata).

Bibliografia: DD.AA. Camins i fonts del parcnatural de Sant Llorenç del Munt il’Obac. Diputació de Barcelona,2005.

GRAU, E.; VANCELLS, F. 22 camins deSant Llorenç del Munt i l’Obac.Terrassa: Cau ple de lletres, 2000.

Cartografia: Sant Llorenç del Munt i l’Obac.Mapa-Guia Excursionista (EditorialAlpina). Escala:1:25.000.

La SabateraSesta ForéstegaPujol de la MataCosta de la MataLa Sabatera

L’itinerari que us proposem és dins delparc natural de Sant Llorenç del Munt il’Obac. Aquesta ruta s’endinsa per undels paratges més íntegres de la serra del’Obac, que a la vegada és un dels mésben conservats a causa de l’escassa fre-qüentació humana. El paisatge és d’alzi-nar mediterrani amb marfull i boix, juntamb una bona presència d’arboç, roure ipi com a arbres més corrents. El recorre-gut és una alternança de trams ambbones vistes i amb altres en què la densavegetació cobreix totalment els camins. El

0.28 h. Collet del Pujol de la Mata. Almonolític pujol de la Mata, entre anar ivenir, uns vint minuts. Per coronar-lo calgrimpar ajudats per uns agafadorsenclastats a la roca. Des de dalt, vistaagraïda i bones sensacions. Repreneml’itinerari des del collet per un baixantencarat a nord entre una espessa boscú-ria; és el tram més feréstec de l’excursió.A la vegada, anirem ressseguint de flan-queig el pujol del Llobet pel vessant occi-dental fins a fer-li la volta gairebé com-pleta. De fet, el corriol no és perdedorperquè no hi ha més opcions. Es travessaun primer torrent, el de la Roureda.A par-tir d’aquí se segueix més o menys de pla,mentre voregem per sobre la cingleraabocada a la barrancada del torrent deFontfreda. Es passa un segon torrentetque es despenja per una balmeta a sobrenostre. La vegetació s’aclareix. A conti-nuació, un replà a l’esquerra. De seguit,anem girant cap a la dreta.1.25 h. Coincidim amb el camí de Muraa tocar d’una torre d’alta tensió. Davant, ia sota, confluència dels torrents de Font-freda i Estenalles, que una vegada unitspassa a ser la riera de Nespres o deMura. Un xic més enllà, l’ermita de SantAntoni mig tapada pels arbres. A conti-nuació, a l’esquerra, s’endevinen les pri-meres cases de Mura.Ara, canvi de rumbper anar en direcció sud i costa amuntper un llom carener i per entre passos desender mig desfets. Deixem un camíample a l’esquerra i seguim de pujada. Alcap d’uns vint minuts passem al vessantde llevant tot completant el tomb al pujoldel Llobet. El camí és més clar i còmode,l’alzinar recobra la plenitud.2.10 h. Trencall. Pel caminoi de la dreta

i tirant enrere podem fer cap al pujol delLlobet, en aquest cas sense cap menade complicació i amb uns escassos cincminuts. És un turonet arbrat, però ambbones vistes. En acabat, i de nou encamí, continuem endavant sense can-viar de direcció. Passem per una carenaencinglerada amb bones panoràmiquesa les anfractuositats del Montcau; soma la costa de la Mata. Més endavant, unviarany a la dreta ens duria a la SestaForéstega. El nostre camí torna a pujar iara es decanta pel vessant de ponentper entre la sempre densa vegetació.Després de travessar un collet poc mar-cat ja som a tocar de la carena i a ram-peu del punt d’inici, situat a sobre al’esquerra. Atenció, però, perquè caldeixar el que seguíem, que tomba versla dreta i ens portaria a la Mata.2.50 h. Carretera.

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

Per les entranyes de la serra de l’Obac

A. COSTA