Història de la construcció

L’ANTIGUITAT

Les primeres construccions es van iniciar fa entre 15000 i 10000 anys. Eren construccions on el centre hi havia la llar de foc, i aquest rodejat per teles, murs o canyes que feien de suport. Aquest model de construcció es repeteix en totes les civilitzacions i s’anaven agrupant fent un nucli amb un centre comú, que era la plaça, el centre cívic....

Les diferents agrupacions es van anar agrupant en nuclis més grans a les terres d’Egipte i Mesopotàmia. Els edificis amb més rellevància eren els de les figures governants. Per la part política eren el rei, el faraó, el president,.... i per la part religiosa, el sacerdot, el monjo, ..... Per aquesta raó se’n conserven els temples i palaus degut a la seva gran implicació ( econòmica, social, cultural, ...) a l’edifici. Un dels altres elements importants era la muralla, per aquesta raó sempre se’n troben restes degut a la seva bona fonamentació.

MESOPOTÀMIA (3000aC / 200aC)

Introducció: La paraula Mesopotàmia prové de “Meso-“ que vol dir entre i “-potàmia” que significa rius, els rius eren el Tigris i el Eufrates. El seu poble eren els sumaris entre el 3200 aC fins el 2350 aC. Entre els sumaris i van aparèixer els primers reis, a Ur. Les seves ciutats es localitzaven prop dels rius i la ciutat central era Ur.

dels rius i la ciutat central era Ur.

Element Material Tècnica Sistema

Mur massís Maó cuit paredatEstrucutra murs de càrrega

Rajoles, mosaics i relleus de pedra

Maó cuit i pedra AplacatPer revestir les parets

Tipologies: temples o zigurats

Exemples: - Zigurat de la ciutat d’Ur: El Ziggurat és una torre escalonada al

capdamunt de la qual hi havia una capella on es guardava l’estàtua del Déu.

- Porta d’Ishtar

QuickTime™ and a decompressor

are needed to see this picture.

EGIPTE (3000aC / 200aC)

Introducció: Era una civilització basada al voltant dels rius, sobretot el Nil. El seu cap polític i religiós era el faraó, tots dos poders residien la mateixa persona

element Material Tècnica Sistema

mur Carreus de pedra en secEstrucutra mur de càrrega massís

Pilars i jàsseres Carreus de pedra En sec

Sistema arquitravat que no permet llums de més de 3-5m

murMaons de fang i sorra

ParedatEstructura mur de càrrega

coberta Carreus de granit En secSistema arquitravat (recolzada sobre jàsseres)

Tipologies: Temples (amb molts pilars en el seu interior), palaus i tombes (piràmides, mastabes, piràmides escalonades)

Exemples: - Temple de kahrnac- Piramides de Gizeh





GRÈCIA (800aC / 50dC)

Introducció: Es l’arquitectura grega la que fomenta unes bases del que serà l’arquitectura del mon occidental durant segles. Els grecs van ser els primers en sistematitzar la bellesa, i consistia en la relació entre la bellesa i els nombres.

Arquitectura: Per evitar mals assentaments i trencaments col·locaven la pedra amb paper de calc on quedaven marcats els punts que sobresortien i llimaven fins que fós més o menys perfecte.Per elevar els grans carreus els tallaven amb uns queixals que els servien per elevar-los amb cordes i un cop col·locats els tallaven.Per col·locar les grapes metàl·liques deixaven anar metall fos entre els dos carreus. Es feia en punts on era necessari suportar esforços de tracció.

Element Material Tècnica Sistema

Suports i sostres Fusta

mur Maons sense coureEstructura murs de càrrega. (En edificis de menys rellevància)

Murs i pilars (odre dòric, jònic i corinti)

Grans carreus de pedra (sovint el marbre)

Murs massissos units en sec i amb grapes.

Sistema arquitravat. la part inferior de l’entaulament descansa immediatament sobre el capitell de la columna.

Ordres clàssics.

Elements decoratius metall

Grapes d’unió de carreus metall Sistema arquitravat

Mur per cases pobres AdobEstructura mur de càrrega

Frontons pedra

Biga fusta Coberta a dues aigües

Teules terracota

Tipologies: Acròpolis (recinte on es troben els edificis més importants), temples, teatres (cituats als turons), Àgora (plaça pública envoltada d’edificis importants).

Exemples: - Partenó- Teatre epidaure

ROMA (200aC / 410dC)

Introducció: L’Imperi Romà en el seu període de màxim apogeu, es va estendre des de les illes Britàniques fins el mar Caspi. Juli Cèsar va formar l’imperi Romà, i el successor va ser Augustos. El romans imposaven les seves lleis en tots els territoris conquerits e implantaven el seu model arquitectònic. L’arquitectura romana es caracteritza pel seu interés davant lo grandiós i magastuos inspirat en els grecs

Materials: pedra, marbre, maons, fusta, ciment i putzolanes

Sistemes: - elements verticals: columnes / mur de tres fulls (consisteix en

l’aixacament de dos paràmetres, un extern i un intern. L’exterior forma l’acabat i alhora fa d’encofrat del mur, i l’interior constituit per mitja de materials compactats de baixa qualitat conforma el replè i l’element portant. Amb el temps el mur es va perfeccionant mitjançant diferents materials i sistemes:) Primerament eren murs sense reompliment a l’interior, això

dificultava la feina i resultava molt costos. Més tard es varen començar a fer murs de pedra amb reompliment de

materials ceramics sobrants, pedres i altres materials al seu interior. Alhesores utilitzen la puzzolana (pols volcànica+aigua=adherent) com un

ciment per a unificar els materials del reompliment i obtenir un element més sòlid.

Finalment decideixen fer els murs exteriors (encofrats, acabats) més estrets per evitar costos i temps i al mur interior (mur portant) el formen arids i ciment per donar més consistencia i unitat. Per els murs exteriors començaren a utilitzar la ceràmica, més lleugera i eficaç, que la disposaven en filades.

- elements horitzontals: la volta de canó i volta d’aresta (unio de dues voltes de canó), arcs de mig punt, arcs cecs (per organitzar les construccions en franges) i cúpula (panteó d’Agripa). Tècnica: amb cassetons recuperables fets amb ciment íntegrament.

- Fonamentació:

Tècniques: “Opus”: manera de posar o fer els murs. Era un sistema senzill.

Opus reticulatum (en forma de rombes): les peces tenen forma de piràmide i estan empotrades en el mur deixant la base de la piràmide a la vista en el exterior.

Opus incertum: és el més simple, mur al que s’empotra exteriorment pedres sense treballar.

Opus spicatum (forma d’espina de peix): les peces estan obliqües i encaixen unes amb les altres en angle recte alternant la seva inclinació a dreta i/o esquerra.

Opus latericium: fet a base de maons i fàcil de col·locar.

Opus vittatum: les fileres de peces són horitzontals encara que varien d’altura.

Opus mixtum

Altres elements: brancals, llindes, bimbells i reforços a les cantonades

Tipologies: Temples, Circs (carreres i espectacles athlètics), teatres, fòrums (plaça pública envoltada per edificis importants), anfiteatres (gladiadors), termes (bayns civils), ponts, vies i aqueductes.

Ciutats: enfocaven dos eixos ortogonals en funció de l’aigua, el vent, la topografiaCases romanes: tenien aigua corrent que els arribava a través d’uns conductes des del compluvium, i sistema de calefacció mitjançant conductes d’aire calent. Eren cases volcades a l’interior, generant un microclima agradable. Parts: dependències privades, atri, àmbit públic, porxo.

Exemples: - Colisseum romà- Panteó de roma

EDAT MITJANA

Punt de partida amb la caiguda de l’Imperi Romà. Es perd la recerca de qualitat i estètica dels romans, sense proporcionalitat. Decadència cultural. L’Edat Mitjana s’inicia al s. V amb la caiguda del Imperi Roma. Època de pestes i guerres. Es perd la cultura.

PREROMÀNIC (S.V / S.IX)

Introducció: sorgeix del cristianisme i de les restes de l’Imperi Romà. Durant el preromànic es produeix una transformació lenta de l’arquitectura romana encara que, segueixen conservant algunes característiques de l’arquitectura romana.

Materials: pedra tallada, treball amb fusta, vidre (alabastre) i metall. NO FORMIGÓ DURANT 15 SEGLES, NI MAONS.

Sistemes:

- elements verticals: tornen als murs massissos de càrrega amb poques obertures, aparició dels contraforts amb poca influència i pilars que separen les naus acabats amb arcs de mig punt sobre els quals s’aguanta un mur de càrrega que permet més altura.

- elements horitzontals: cobertes de vessants amb encadellades de fust i teules àrabs ceràmiques.

- fonamentació:

Tècniques: paredat de baixa qualitat amb carreus als elements d’unió.

Tipologia:

- Basíliques de planta de creu llatina (una nau central i dos laterals separades per columnes i arcs de mig punt), absis on se situa l’altar, poques obertures, gracies a l’alçada superior de la nau central sobre les laterals, es disposaven obertures per il·luminar l’interior.

Exemples: - Basilica de Santa Sabina- Santa Maria del Narco: S’hi pot observar la pèrdua de l’arquitectura romana.

La capacitat constructiva no hi és: paredat de baixa qualitat, sense revestiment, tot i que hi ha carreus als elements d’unió.



ROMÀNIC (900dC / 1100dC)

Introducció: El romànic és un estil unitari que es dona a totes les regions de l’antic Imperi Roma. La idea sorgeix de Carlemany (s. IX) de reorganitzar les terres de l’antic Imperi Roma i fer un altre gran Imperi (econòmica, política i arquitectònicament).Va sorgir de manera gradual i quasi simultània a Itàlia, França, Alemanya i Espanya (l’actual Europa Occidental). En cada un d'aquests països va sorgir amb característiques pròpies, encara que amb suficient unitat com per ser considerat el primer estil internacional, amb un àmbit europeu.

Arquitectura: arquitectura molt massissa. Molt poques obertures. Forma de construir basada en tecnologies locals, segons els recursos materials de la zona.

Materials: Pedra local emprada als murs, fusta per als entaulaments (bigues) i Vidre (alabastre)

Sistemes: Forma de construir basada en tecnologies locals, segons els recursos materials de la zona.

- elements verticals: Murs de pedra excessivament gruixuts i reforçats puntualment amb contraforts. La gruixudària del mur era calculada d’una forma empirista.

- elements horitzontals: arc de mig punt, volta de canó i volta d’aresta (dues voltes de canó iguals que es creuen perpendicularment), la volta pot incorporar l’arc faixó, que marca una jerarquia relacionada amb la dels pilars i reforça les voltes de canó i d’aresta. Aquests elements són els que posteriorment derivaran en els nervis de l’arquitectura gòtica, Les cúpules que es fan són falses cúpules, ja que no saben replantejar la forma de les peces per formar la cúpula en aparell sinó que ho fan per la tècnica de la maçoneria “albañilería”.

- fonamentació: són una mínima prolongació del mur. S’utilitzen fonaments de construccions anteriors.

Tècniques: paredat i “sillería”.

Tipologies: - Esglèsies de planta de creu llatina de murs massissos amb poques obertures,

pilars amb arcs de mig punt que separen les naus i coberta resolta amb voltes de canó. Solen ser d’una sola nau amb dos espais laterals on se situen capelles petites. En la zona entre l’absis i les seves capelles laterals hi ha el transepte o creuer (que dóna la forma de creu llatina). També hi ha un àmbit d’entrada previ anomenat nàrtex o pòrtic.

- Monestirs : Es el resultat de l’acumulacio de diferents elements arquitectònics col·locats sense ordre. Els formaven les torres, les naus... S’ornamenten els capitells de les columnes, parets massises i elevada incapacitat tècnica.

Exemples: - Monestir de Sant Pere de Rodes- Església de Sant Climent de Taull

ARQUITECTURA BIZANTINA (durant el S. VI)

Introducció: el s. XI hi va haver un excedent de gra i comencen relacions comercials. Apareixen les croades, una iniciativa religiosa i social, que pretén recuperar els territoris sants en contra de l’islam, sobretot a Jerusalem. A partir del segle V es comencen a veure altres edificacions.

Arquitectura: Edificis de poca alçada, utilitzen capitells i columnes classiques, també la cúpula que la modifiquen al seu gust.

Materials: maó, el guix, fusta (per els sostres) i pedra.

Sistemes: volta

Tècniques: els suports no són tant massius, sinó que les càrregues són successivament transmeses (cúpula→contrafort→pilar)

Exemples: - Temple de Santa Sofia d’Estambul (s. VI) (arquitectura bizantina): el va

construir un emperador romà amb molts elements propis de la construcció romana. Té una gran cúpula que recorda als romans. La cúpula supera una llum de 31 metres. Entra una gran quantitat de llum a l’interior. Als religiosos els importava molt la llum que entra en els edificis, “la llum divina”.

ARQUITECTURA CIRSTERCENCA (S.XII)

Introducció: Moviment arquitectònic que coincideix amb la planitud i la crisi de l’edat mitjana, tracta de reaccionar contra els accessos de l’arquitectura romànica mira d’organitzar els espais acconseguir-ne la funcionalitat d’aquests.

Tècnica, sistema i materials del romànic

Elements importants: aparició dels arcs diafragmàtics, estructurats a la mateixa distància entre ells i resolts amb bigues de fusta que reben uns rastrells de fusta que sostenen maons de quart i teula aràbica a sobre formant així la coberta.

Tipología: Monestis

Exemples: - Monesti de Poblet- Monesti de Santes Creus

GÒTIC (1100dC / 1450dC)

Introducció: Europa comença a unificar-se i segueixen un similar model arquitectònic. La importancia de la relació entre divinitat – llum. Encara que l’estil gòtic va sorgir de la lògica evolució del romànic, des del punt de vista estètic va a reflexar una actitud i un gust completament oposat. Es produeix una carrera buscant la catedral més espectacular, elevada i gran.

Arquitectura: El gòtic es caracterítza per la necessitat de buscar la sensació de l’elevació, la llum, amb la fugida de lo macis.

Materials: grans finestrals de vidre per on entra la llum de la divinitat, pedra (carreus, carreuons, sillars, dobelles), fusta per a cobertes, ¿?ceràmica,morter i ciment¿?

Sistemes:

- elements verticals: Murs de pedra de tres fulles amb juntes separades amb petites pedres per evitar que el morter no surti pels costets, contraforts, introducció dels arcbotants que suporten esforços horitzontals de la nau central, columnes, pinacles (donar pes als contraforts fent que el moment sigui menor) i pillars.

- elements horitzontals: encadellades de fusta que marcaven les dos vessants de la coberta, voltes de craueria formades per nervis units per la clau de volta , arcs ogivals, poden incorporar l’arc perpany (l’evolució de l’arc faixó)

- fonamentació: EN GENERAL, GRANS RASES OMPLERTES DE CARREUS QUE BUSCAVEN UNA HORITZONTAL UNS 40-50 CM PER SOTA DEL TERRA.

Tècniques: paredat, en els arcs la traça dels nervis era sempre una circumferència de forma que les pedres que s’havien de tallar eren sempre les mateixes.

Procés constructiu: - Absis- Línia de pilars i contraforts units pel sistema de mur de tres fulls. Fonaments i

cripta.- Arcs: es munten els encofrats de tots els arcs, es fan les claus, les dovelles (que

són totes iguals) i després s’omple (replè: era totalment empíric perquè no sabien resoldre els espais tridimensionals). Per la confecció del arcs tenim quatre línies de treball: Els arcs es confeccionen pel mètode work in progress.

o Es fan les plantilles de fusta i es passen al picapedrero El picapedrer construeix les peces

- Coberta.

Tipologies:- Catedrals: no només es distingeix per la búsqueda de la llum, sinó que també

es distingeix per la verticalitat; tots els elements arquitectònics i decoratius estan concebuts per donar sensació d’elevació, tot apunta fins dalt

Exemples:- Notre Dame de París

- Saint Denis (considerada el primer edifici purament gòtic)

- Saint Chapelle: s’eliminen els murs massissos i tot el pes dels arcs recau sobre els contrafors, d’aquesta manera es permeten fer-hi grans ventenals que iluminen tot l’interior.

GÒTIC CATALÀ

Introducció: volen crear un estil una mica pròp i amb:

- No fan servir arcbotants (dóna sensació horitzontal).- Tanquen per darrere els contraforts, creen capelles interiors.- Aplanen l’espai de l’altura de la volta de creuer amb cobertes de poca

inclinació.- La diferencia d’altura entre les naus centrals i les laterals es quasi mínima.

Exemples:- Catedral de Girona- Catedral de Barcelona- Santa Maria del Mar

- Les Dressanes- Els salons del Tinell- Carrer Montcada- La Llotja



EDAT MODERNA

El s. XIV dC, sorgeix el moviment literari i artístic de l’Humanisme, que dona mes importància a l’home que a Deu, que desencadena la caiguda del mon millor, del mon celestial, i de aprofitar el mon terrenal.

RENEIXAMENT (1450 / 1600)

Introducció: El Renaixement és el nou naixement de l’art antic grec i roma, que pressuposava una marcada consciencia històrica individual, fenomen completament nou en l’actitud espiritual de l’artista. Es un moviment que es fixa en la perspectiva de la grandesa. El Renaixement significa una ruptura amb la unitat estilística que fins aquest moment havia sigut supranacional.Avenços: el món no és pla, la Terra gira al voltant del Sol, invent de la perspectiva, i la impremta

Arquitectura: es caracterítza per l’us de proporcions modulars, superposició d’ordres, introducció de l’ordre colossal, al contrari que el gòtic l’edifici no domina l’individu, sinó que aquest reflexiona sobre la seva espacialitat i la manega. Composició clàssica dels edifícis de línies horitzontals. Es començen a fer maquetes i dibuixos.

Materials: pedra, maons, marbre i fusta

Sistemes:

- elements verticals: murs (massisos o de tres fulles¿?) revestits amb marbre, pilars encastats als murs, arcs de descarga sobre les finestres,

- elements horitzontals: entaulaments a façana, cobertes a dues vassants amb bigues de fusta, cúpules sobre petxines i tambors, introducció dels tirants metàl·lics a l’interior de les voltes per a contrarrestar les càrregues. Tipus de voltes:

- Circumferència inscrita (sorgeix petxina)- Circumferència circumscrita- Volta d’aresta- Volta de llunetes: intersecció de dos voltes de canó amb secció diferent

volta bufada = “bóveda vaída” És aquella que s'obté per la intersecció d'una cúpula esfèrica amb els quatre plànols verticals que delimiten la planta quadrada inscrita en la circumferència base de la cúpula. Les càrregues es transmeten des de la superfície cap a quatre suports aïllats. És apropiada per cobrir espais quadrats.

- fonamentació: semiprofunda de carreus i pedra de paredar

Tècniques: paredat, ram de paleta

Tipologies:- Palaus : S’organitzen entorn a un pati central, i diferents nivells mercatgs per

una línia horitzontal: un sòcol porticat on hi han els comerços i les plantes superiors nobles. Les façanes estaven compostes per una base d’arrencada (carreus molt grans amb les juntes molt marcades), a sobre la zona de columnes (línies de pilastres) amb un entaulament rematat amb una cornisa.

- Esglésies , temples, monestir

Exemples:- Palatzzo Pitti, Brunellesqui a Florència - San Pietro in Montorio - San Lorenzo, Brunellesqui, Florencia

El moviment del renaixament italià és absorbit per Espanya (zona de Catella) i França. On es du a terme una estereonomia de cada peça (es preveuen les seves mides i s’encarrega)





BARROC (1600 / 1700)

Introducció: L’art barroc se situa en un període històric i polític marcat per la dialèctica entre la Reforma (protestants: cristians en contra la política del papa) i la Contrareforma (catòlics: cristians amb el papa). Revolució científica del S XVII.

Arquitectura: arquitectura recargada, tendència espectacular cap al decorativisme i la fantasia, abandó de les regles de l’estètica clàssica amb una complexitat en les formes geomètriques, adaptació de l’el·lípse, la forma oval i altres formes. Introducció de l’ordre gegant i ondulant. Replanteig de les construccions. línies corbes i superfícies (façanes i parets) odulades donant sensació de moviment.

Materials: pedra, maons, marbre, guix i estucats

Sistemes:

- elements verticals: murs de tres fulles (revestits amb marbre a l’exterior i interiors estucats), pilars

- elements horitzontals: cúpules (sobre petxines i tambors), voltes de creuer, voltes de llunetes, volta bufada (per salbar llums més grans) entaulaments

- fonamentació: semiprofunda de carreus i pedra de paredar¿?

Tècniques: aparellat

Exemples:- Plaça del Vaticà- San Carlo Alle Quattro Fontane- San Ivo della Sapienza

NEOCLASSICISME (1700 / 1800)

Introducció: Es descobreixen les restes de Pompeià i Erculano. Es una reacció contra les formes extravagants i recarregades a què havia arribat el barroc i el rococó, i es restaurà la senzillesa i racionalitat de les formes.

Arquitectura: l'arquitectura neoclàssica rebutja l'ornamentació del rococó i s'inspira en els arts grec, etrusc, romà i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, museus, pòrtics, etc. La veritable tècnica de l'artista és la de projectar: tot l'art neoclàssic està rigorosament projectat. Composició clàssica. Canvi descomunal d’escala del Neoclassicisme respecta l’arquitectura clàssica.

Materials: introducció de les armadures per unir pedres. També s’utilitza la fusta per les fusteries però, bàsicament pedra.

Sistemes:

- elements verticals: columnes i murs de pedra.

- elements horitzontals: cúpules (sobre petxines i tambors), ,voltes de llunetes, entaulaments, frontons que marquen les vessants de les cobertes, ensostrament de bigues de fusta, corretges i restrells que aguantaven les teules,

- fonamentació: semiprofunda de carreus i pedra de paredar


Exemples:- Esglesia de Sant Genevieve (actual Panteó de

París): primera obra neoclassica a la qual s’introdueixen les armadures per solidificar l’estructura.

- La Madelein de Vignon- Walhalla de Leo Van Klenze

VERSIÓ MODERNA DEL NEOCLASSICISME (finals del S. XVIII)



http://ca.wikipedia.org/wiki/Rococ%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_etrusc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_grec

Introducció: es l’avant-sala de la modernitat.

Arquitectura:. apareixen els arquitectes revolucionaris, que s’han volgut identificar com els primeres moderns a França i Alemanya. Proposen una arquitectura moderna, racional, funcional. Seguint el mateix estil arquitectònic, introdueixen nous materials i nous sistemes constructius per a un món en canvi.

Materials: introducció del ferro, que serà el pas cap a la revolució industrial.

Sistemes: els mateixos que l’estil arquitectònic Neoclàssic

- elements verticals: murs i columnes de pedres

- elements horitzontals: cúpules


Exemples:- Rotonda de la Villete, París de Nicolas Ledoux- Projectes de Barrierès de Nicolas Ledoux- Ëttiene de Louis Boullé: monument en hunor a

Neuton.

ÈPOCA POST REVOLUCIONÀRIA (S. XIX)Arquitectura:. Durand presenta una arquitectura racional i proposa la organització dels seus edifices mitjançant elements compositius alliberant-se d’elements clàssics. En la projectació d’edificis que ell proposa regeix la racionalitat i no la composició clàssica.

Exemples:- Altes Museum de Friederich Shinkel:

EDAT CONTEMPORÀNIA







L'edat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric i que comprèn des de la Revolució Francesa l'any (1789) i que arriba fins a la nostra actualitat.

ESTÈTICA DEL FERRO (finals del S. XVIII)

Introducció: Moviment arquitectònic que coincideix amb la revolució industrial. A finals del segle XVIII amb la revolució industrial i els avenços científics en mecànica (Isaac Newton) i la mecànica aplicada als esforços i deformacions de les estructures (Hook) es comença a practicar el càlcul d’estructures. Tot el que s’havia construït anteriorment estava basat en fets empírics.

Arquitectura: L’estètica de l’enginyer és la primera que absorbeix les novetats tecnològiques i les aplica:

- En primer lloc s’aplicarà en construccions civils: ponts i estacions de tren.- L’ús del ferro aconsegueix que la massa de material que s’utilitza per cobrir la

llum sigui molt més reduïda que si fos de fusta o pedra.- El fet de dimensionar tractarà d’aconseguir la major inèrcia amb el mínim

material possible.- A partir de 1840 apareix la tècnica del laminat que substitueix la tècnica de

l’emmotllament i ferro forjat. S’utilitzen els reblons (el metall s’escalfa i es fon) per unir diferents peces i làmines.

- L’acer és una modificació del ferro a través d’una dosi de carboni que el fa disminuir en impureses. Això fa que sigui continu, la qual cosa li confereix major capacitat per absorbir esforços.

- Al segle XX apareix la tècnica de la soldadura.- La biga en gelosia permet fer ponts sobre la horitzontal sense recórrer en l’arc

de descàrrega.

Materials: introducció del ferro i el vidre en la construcció d’edificis civils.

Sistemes:

- elements verticals: pilars de metàlics, estructures de triangulacons,

- elements horitzontals: bigues de gelosia, estructures de triangulacions, bigues metàl·liques, cobertes formades per planxes de ferro i vidre recolzades sobre les bigues.

Tècniques: unions per reblons, soldadura i atornillada.

Exemples:- T. F. Pritchard, Pont sobre el Severn, Anglaterra:

primer pont metallic- T. Telford. Pont de Menai, Anglaterra: Primer pont

penjant amb tensors.- Pont de Maria Pia, G. Eiffel, a Porto- W. Barlow, Estació de tren de St. Pancras a

Londres

HISTORICISME ARQUITECTÒNIC (S. XIX)

http://ca.wikipedia.org/wiki/1789

http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa

Arquitectura: Pretenia recuperar l’arquitectura dels temps passats. Es tractava d’imitar estils arquitectònics importants d’altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d’aquell segle.Podem destacar diverses corrents com ara:

- Neobizantina- Neobarroca- Neogòtica o “Gòtic revival”: es basa en la recuperació de l’estil gòtici defuix

de les noves tecnologíes i estil de vida de l’època. Va apareixer a Anglaterra a mitjans del S XVIII i al S XIX es va començar a estendra a Europa.

Exemples:- Parlament de Londres (Palau de Westminister)- Catedral de Barcelona

ARQUITECTURA ECLÈCTICA (S. XIX)

Arquitectura: Apareix durant el S XIX. Es basa en la combinació de varies corrents arquitectòniques classiques de segles passats com ara la grecoromana. Aquest tipus d’arquitectura recull els elements arquitectònics més importants de cada una de les corrents i les combina formant una estructura novadosa però, totalment falça.Era un estil de representacio, en el qual es maquillava totalment l’estructura de l’edifici deixant unes zones inutilitzables i les altres d’un especta majestuos i classic.

Exemples:- Ch Garnier, opera de París 1865- Theophil Hansen. Parlament austríac. Edifici amb les formes d’un temple.- Heinrich von Ferstel, Universitat de Viena, amb influències del renaixament

italià.

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (meitat del S. XIX)






are needed to see this picture.QuickTime™ and a

decompressorare needed to see this picture.

Introducció: En aquest període es produeix el que potser és el major canvi que pateix la humanitat des del descobriment de l’agricultura. Per primera vegada l’energia de què disposa l’home no és natural sinó que la màquina de vapor és una font energètica que produeix molta més energia que la motriu dels homes o els animals.Des del segle XVIII fins al XX la ideologia de la societat es mou en una confrontació entre no acceptar els nous canvis que la revolució industrial està produint (accions ludistes que cremen màquines) i acceptar-los. Característiques:

- Representa un salt dels petits tallers a les fabriques.- S’aconsegueix millorar la vida quotidiana, hi ha més esperança de vida. - L’esforç humà i animal es substituït per la maquina.- Amb tot això, les ciutats augmenten considerablament, Londres, París,

Chicago i NY en són un bon exemple.

Arquitectura: S’allibera la forma de construcció clàssica però no la composició classica que es pot veure en edificis d’habitatges. Els edificis de caracter civils en canvi, ja no utilitzen la composició tradicional. Aparició de les Exposicions Universals, edificacions modulars de fàcil muntatge i desmuntatge, on reunien diferents paisos.

Materials: ferro, vidre (laminat i flotat desenvolupats al llarg del S XIX), l’acer, maons

Sistemes: porticats

- elements verticals: pilars metàlics de gran esvaltesa, estructures de triangulacons i murs de maons revestits. A finals del S XIX es comença a utilitzar el mur de 15cm amb càmera d’aire de 10cm i un trasdosat com acabat.

- elements horitzontals: bigues de gelosia, estructures de triangulacions, bigues metàl·liques, cobertes formades per planxes de ferro i vidre recolzades sobre les bigues.

Tècniques: unions per reblons, soldadura i atornillada.

Exemples:- Nash Crescent Park, 1812: composició clàssica.- J.Paxton, Crystal Palace, Londres, 1851: primera Exposició

universal- Galeria de les maquines, Paris, 1889: Exposició Universal- H.Labrousie, Biblioteca de Sant Genevieve, Paris, 1849:- Sulivan, Almacenes Carson Price & Scott, 1899: eliminació

de la composició clàssica

ARTS & CRAFTS (1880 i 1910)

Introducció: A Anglaterra i els Estats Units sorgeix el moviment ARTS & CRAFTS



“arts i oficis, arts i artesania”, una agrupació d’arquitectes que creien en un equilibri entre la industrialització i els objectes fets artesanalment amb amor i passió.El propòsit, era crear una obra d'art total, en la qual el seu creador tingués total connexió amb la seva obra, i fora única, en contraposició amb la producció industrial.

Arquitectura: Morris va fundar el 1861, juntament amb d’altres: Morris, Marshall, Faulkner & Co, una empresa d'arquitectura i disseny industrial que ell personalment finançava. Mitjançant l’empresa, Morris va crear un "revival" cultural a l'Anglaterra victoriana que es basava en les arts i els oficis de l'època medieval com a paradigma de la primacia de l'ésser humà sobre la màquina i alhora d'un treball fet atenent a les més altes cotes d'expressió artística. Morris tenia la idea que la indústria era un treball sense sentit i que la creació d’objectes i edificis s’havia de retrobar amb l’artista.

Materials:

Sistemes:

- elements verticals:

- elements horitzontals:

- fonamentació:

Tècniques:

Exemples:- Red House, Philip Webb, 1895: feta amb maons vermells

ART NOUVEAU (finals del s. XIX i principis del XX)



Introducció: El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. El modernisme com a tal, neix a Bèlgica de la mà de Van de Velde i Victor Horta amb el nom d'art nouveau.

Arquitectura: La intenció es crear un art nou, duent a terme una ruptura amb els estils dominants en l'època, com ara l'historicisme o l'eclecticisme. Es tracta de crear una estètica nova, en què predominen la inspiració en la natura al mateix temps que s'incorporen novetats derivades de la revolució industrial.Abando dels referents clàssics de composició i estructura. En gran mesura racional i marcada pel disseny en cadascun dels elements de l’edifici: il·luminació, estructura, mobiliari, decoració interior... Es el primer movement que utilitza els nous materials sense prejudicis.

Materials: ferro, grans vidrieres, pedra en alguns murs i fusta

Sistemes: porticats

- elements verticals: pilars de ferro, murs massissos de ceràmica revestits amb pedra, posteriorment murs ceramics amb camara d’aire,

- elements horitzontals: forjats unidireccionals de biges metàliques amb reboltons

Tècniques: aparell

Tipologies:

- estacions de metro a París: Entrades molt ornamentades però sense cap signe històric. Dóna la imatge d’estar fet a mà i amb molta cura però són prefabricats a base de mòduls en fàbriques. Gràcies al disseny de l’ornament es converteix en un element de qualitat que sembla treballat per un artesà.

- estacions de metro a Viena: utilitzen elements prefabricats metàl·lics i ornamentats amb marbre. En l’interior panells d’escaiola.

- palauets: Palau vinculat a l’entorn urbà però amb elements que indiquen que és totalment modern. Pilars metàl·lics que sostenen les lluernes en l’interior, elements orgànics, sinuosos que imiten formes vegetals i femenines, sobrecàrrega d’ornament.

Exemples:- Ch R. Mackintosh, Glasgou School of art- Victor Horta, Casa Tassel, Bruseles: Grup d’artistes a Bèlgica:- H.Guimard, Estacions de metro de Paris: Grup d’artistes a Paris:- J.M.Olbrich, Pavelló de Secessió, Viena: Grup d’artistes a Austria (la

sezessio):- J. Hofman, Palacio stoclet,: Grup d’artistes Wiener Werkstatte (Viena):







http://ca.wikipedia.org/wiki/Victor_Horta

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Van_de_Velde&action=edit&redlink=1

MODERNISME A CATALUNYA (1885 i 1920)

Arquitectura: Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a una ferma voluntat de modernitzar el país. A més la tècnica, les possibilitats constructives dels nous materials i la decoració hauran d'anar lligades a un estil modern i internacional. Allò que serà important serà assolir un caràcter unitari entre tècnica/forma/ornamentació. Arquitectura orgànica.

Materials: maó vinst, estuc, ceràmica vidriada, arcs metàl·lics, ferro (forjat, laminat i emmotllat), pedra i vidre.

Sistemes: introducció de l’arc paravòlic, estructura metàlica amb aplacats, arcs diafragmàtics

- elements verticals: murs massissos de ceràmics revestits amb ceràmica esmaltada o vistos, estructura porticada de pilars i jaceres a plantes baixes,

- elements horitzontals: forjats unidireccionals de bigues metàliques reboltons i pintats,

- fonamentació:


Tipologies:

- Palaus : composició semblant a la dels palaus medievals del carrer Montcada amb un pati central i una gran escalinata.

Exemples:- Lluís Domènech i Muntaner, Museu de zoologia:- Lluís Domènech i Muntaner Palau de la Música Catalana- Josep Puig i Cadafalch, Palau Macaya- Antoni Gaudí, Palau Güell- Antoni Gaudí, Casa Milà

L’EIXAMPLE (1860)

Arquitectura:







- El seu model constava d’una clara directriu sense fer distincions de rics i pobres.

- Era una trama ortogonal de carrers perfecta. - Cerdà no va tenir en compte l’antigua ciutat de

Barcelona i volia que la plaça de les Glòries fos el centre, on es creuen tres avingudes la Diagonal, Meridiana i Gran Via però, sempre ha estat plaça Catalunya.

- Degut a la falta d’interes de la part històrica, la retícula que forma les illes de cases, quan arriba a la ciutat antiga, crea com un desordre amb carrers tallats que no den enlloc.

- Les illes tenien una amplada de 400m entre eixos i 20m d’amplada de calçada

- Illes repetitives- El que és curiós és els talls o xamfrans que fa les illes de cases traient el cantos

vius. - Amb el temps les formes de les illes varien:

o primer tenien forma de U o L amb patis publics a l’interior.o més tard es tanquen completament i només queda la part interior central

ajardinadao Després s’augmenten el numero de plantes i es fan més altso Finalment, en època franquista s’intenta tornar als inicis amb la illa

tancada però limitant el numero de plantes.

Composició dels edificis:

- Principalment un pis de l’eixample estava destinat a una sola famila però, amb el temps, s’han anat convertint en multiples havitatges.

- Es distingeixen dos tipologies d’edificis: Aquells que tenen xamflà Els rectangulars o sense xamflà entre mitgeres

- Tenien planta sotarrani, planta baixa i 1ra, 2na, 3ra i fins a 4 plantes.- Es dissenya una red de senajament per on evacuar les aigues i que la ciuta

estigués neta. El diseny fou de Garcia Faria.

Elements característics dels edificis: coberta a la catalana: eren transitables construit amb envanets de sostre

mort amb oveertures a la façana que servien per ventilar-la. galeries a les façanes posteriors que comuniquen amb els patis i

terrasses: cos sortint de la façana posterior format per pilars, jaceres metalics i tancat per vidres translucids, que tenien la funció d’aillar termicament i protegir de la llum o fer-la entrar de forma controlada.

vantilació creuada a l’interior tribunes als xaflans : cos sortint que fan d’espai intermedi entre l’espai

públic i privat, des d’on els propietaris contemplaven els carrers i gaudien de la llum natural. Servia per ventilar i aillar quan era convenient

caixa d’escales que comunica tot l’edifici tabics pluvuals : es construien a les mitjaneres i eren provisionals mentr

no es construia un edifici al constat, tenia la finalitat de protegir la

mitjanera de l’aigua i altres factors externs. Estaven formats per un tabic de totxana amb camara d’aire amb la mitjera.

Construcció:

L’edifici està compost per una estructura de pilars metàlics a planta baixa on hi han els comerços i a sobre caixes de murs portants de maons.

- Estructura vertical: Al S XVIII amb la revolució industrial apareixen els murs de ceràmica

massisa amb peces de pedra de fil com acabat. Amb el temps i la millora de materials i sistemes, es redueix la secció

del mur fins a 30 cm. Els murs tenien menys secció a mesura que pujaves ja que havien de

suportar menys pes. A finals del S XIX es comença a utilitzar el mur de 15cm amb camara

d’aire de 10cm i un trasdosat com acabat. Al S XX apareix el mao calat i més tard els pilars de formigó armat i

murs de totxana amb camara d’aire i aillant a l’interior i un trasdosat com acabat.

- Estructura horitzontal: No va ser fins a finals del S XX que els forjats unidireccionals,

utilitzats a l’eixample, es varen substituir per els reticulars. Els típics forjats estaven formats per vigues de fusta sobre les quals

s’hi arrepenjava una tarima de fusta o restrells sobre els quals hi hanava colocat la totxana fent una solera. Però, aquest sistema no era guaire fiable es per això que apareix un altre tipus de forjat.

El forjat utilitzat a l’eixample es el de bigues de fusta entre les quals s’arrepenja la volta de maon plà i sobre la qual hi ha el reomplert de sorra i finalment el paviment i acavat.

A finals del SXIX apareixen les vigues metàliques en forma de T, que permeten augmentar l’intereix (llums entre vigues).

Més tard s’introdueix el revoltó ceràmic i el morter pobre en comptes de sorra

A finals del mateix segle s’utilitzen les biguetes i semibiguetes amb un reompliment de formigó creant un forjat unitari.

- Façana:

Estucats esgrafiats ortics de llames orientables de fusta pintades de color verd.

- Acabats: Cel rasos d’encanyisat Paviments hidraulics molt ornamentats voltes a les escales

ARQUITECTURA MODERNA RACIONALISME (del S.XX)

Itroducció: L'Arquitectura Moderna és un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del segle XX a tot el món.

Arquitectura: L'Arquitectura Moderna s'ha caracteritzat per la simplificació de les formes, volums símples, funcionalitat, absència d'ornament i renúncia a la composició acadèmica clàssica, la qual fou substituïda per una estètica amb referència a les diverses tendències de l'art modern; però és sobretot, l'ús dels nous materials: com el ferro i el formigó armat i l'aplicació de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana. Es distingeixen 5 punts característics:

- vivenda recolzada sobre pilars- planta lliure, no depèn de l’estructura- façana lliure, no es estructural- obertures horitzontals (façana correguda)- coberta plana que es considera un espai més de l’edifici.

Materials: aparició del formigó armat al 1868 (pilars, forjats, lloses...), pilars d’acer

Sistemes: estructueres modulars, ortogonals, de linies rectes i volums geomètrics perfectes.

- elements verticals: pilars i murs de formigó armat amb camara d’aire, murs cortina (cantonades lliures), pilars metàlics en creu

- elements horitzontals: lloses de formigó, forjats unidireccionals de bigues o semibiguetes amb cassetons i reompliment de formigó, forjats raticulars.

- fonamentació:

Tècniques: encofrats

Tipologies:

- Habitatges unifamiliars : situats a les afores de les grans ciutats.

Seguiment cronmològic dels artistes:

- Chicago i EUA: F. LL. Wright : edificació amb pilars i forjats de

formigó on apereixen porxos voladissos, s’elimina el concepte de caixa d’edifici i les cantonades són alliberades d’estructura gracies al formigó armat, això permet la col·locació de finestres. Funcionalitat....ex: Unity Temple i Robie House

- Europa: Adolf Loos : s’enfronta amb el posicionament

historicista, no romp totalment amb les formes classiques¿? i les seves columnes, romanes amb motllures, no són estructurals. Proposa formes diferents,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Home

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Activitat&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vida

http://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici

http://ca.wikipedia.org/wiki/Construcci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Projecte#projecte_arquitect.C3.B2nic

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Formig%C3%B3#formig.C3.B3_armat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferro

http://ca.wikipedia.org/wiki/Material

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_modern&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Est%C3%A8tica

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cl%C3%A0ssic

http://ca.wikipedia.org/wiki/Acad%C3%A8mia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Composici%C3%B3_musical

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ornament

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forma_geom%C3%A8trica&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%B3n

http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XX

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectura

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estil_(art)&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent

Walter Gropius : cantonada oberta amb un mur cortina, intenta tractar la bellesa amb la forma arquitectònica, forma la primera escola acadèmica (Bauhaus) i vanguardies artístiques que seran la base del moviment modern arquitectònic. Volums clars sense simetria d’eixos que dominin. Casa de Michaelrplatz.

Mies Van der Rohe: introducció de pilars en forma de creu que aguanten grans lloses i substitueixen els murs de càrrega, comunicació interior-exterior, construccions tècniques, comunicacions verticals a través de rampes i escales en forma d’espiral. Ex: Pavelló de BCN, Ville Savoie, Maison Domino...

ARQUITECTURA MODERNA ORGANISME (mitjans del S.XIX)



Arquitectura: L'Arquitectura Moderna es transforma a partir de les acaballes de la Segona Guerra Mundial, anys 30. L’arquitectura s’adapte a l’entorn (arq. orgànica), es per això que no es segueix una ortogonalitat. Aparicio de noves formes corbes que busquen un altre llenguatge, alliberació de la façana com element estructural, arquitectura sense oramentació, necessitats de detalls constructius, preucupació per la il·luminació.

Materials: formigó armat (pilars, forjats, lloses...), pilars i bugues d’acer¿?,

Sistemes: estructueres modulars, ortogonals, de linies rectes i volums geomètrics perfectes.

- elements verticals: pilars i murs de formigó armat amb camara d’aire, murs cortina (cantonades lliures), pilars metàlics en creu

- elements horitzontals: lloses de formigó, forjats unidireccionals de bigues o semibiguetes amb cassetons i reompliment de formigó, forjats raticulars.

- fonamentació:

Tècniques: encofrats

Tipologies:

- Habitatges unifamiliars : situats a les afores de les grans ciutats.

-

Seguiment cronmològic dels artistes:

- Alvaro Alto : formalment racionalista, volums lineals, repetició de moduls, adeptació a l’entorn, introducció d’altres formes (la corba), proteccions solars.

- Frank Lloid Wright : arquitectura orgànica, voladius de formigó armat, finestres corregudes, alliveració de façana com element portant. Ex Casa de la cascada.

- Mies Van Der Rohe : Ex Casa Farnsworth: estructura de lloses sobre pilars que allivera l’interior però suporta grans esforços. Edifici Seagram: rascacels de prisma rectangulars, amb mur cortina que s’aguanta amb els forjats.

- Le Corbusier: Unité d’habitatges: blocs lineal, coberta amb zona polibalent, baixos lliures d’espai. Esglèsia du Notre Dame du Haut: formes orgàniques, la corba domina l’edifici i el gruix de les parets varien. Control de la llum natural, estructura de pilars que suporten la coberta.

- J. Utzon : Opera de Sydney: petxines que se solapen i un podi que les suporta, aquest està format per un sistema constructiu de jaceres de formigó pretensades. Us de plantejament i replanteig dels sistemes i tècniques a utilitzar.

- Normand Foster : Sansbuty center of visual art: malla i pòrtic tridimensional que cobreixen una gran llum

- Frank Gehry : Guggenheim: formes alliberades de racionalitat, l’estructura és una malla d’acer. La façana està recoberta per titani, vidre i pedra natural.





Documents

Història de la construcció