HISTÒRIA DE LA

PERCUSSIÓ

• La percussió és la forma de fer música més antiga que hi ha. Es pot dir que la percussió sempre ha existit, per, exemple, una poma quan cau d’un arbre crea un so, l’erupció d’un volcà fa un ritme,...

• També ens podem imaginar que primer l’home va experimentar artísticament amb ritmes que produïen amb el propi cos. Un grup de persones poden fer ritmes donant-se petits cops en diferents parts del cos. A més, els homes i les dones des de bon principi han colpejat, sacsejat, raspat o entrexocat coses, objectes que es trobaven a la natura, per aconseguir sons i ritmes.

• Ho feien quan anaven a caçar, durant les seves cerimònies religioses i també quan es divertien. D’aquesta part de la història però en sabem molt poc. Aquest coneixement ens ve dels arqueòlegs, que són els científics que excaven la terra per trobar objectes molt antics. Ells han trobat per exemple tambors de fang i ossos d’animals que feien servir de baquetes (per fer-lo sonar).

• És arran dels primers escrits, escultures i pintures que en podem tenir més idea del tipus de percussions que els homes antics feien servir a les festes o quan es divertia la gent. La percussió es feia sense cap coneixement. Tampoc no sabien escriure música.

• Es limitaven a acompanyar les seves cançons amb ritmes que ells mateixos inventaven fent servir panderetes, tambors, sonalls o qualsevol objecte que els agradés.

• Per tant, ens podem imaginar que els instruments de percussió han acompanyat l’home a través de tota la seva història. Els musicòlegs, que són els científics que estudien la música i la seva història, diuen que al segle vint els instruments de percussió a les orquestres son molt variats i tenen molta importància.