Història del CH Alzira (1961-2011)

CLUB HALTEROFÍLIA ALZIRAMig segle fabricant campions

(1961-2011)

David Chordà i Argente

© Club Halterofília Alzira, 2011

Dipòsit legal: V-4082-2011

Impressió: Matéu Impresores, S.L.Ctra. de Simat. Pol. Ind. Pla de la Mesquita, nau H · 46800 Xàtiva

Agraïments a Julián Perea, Lorenzo i Mónica Carrió, Rafael Gómez, Juan Borrás, Toni Gordó, Vicent Dasí, Vicent Cucarella, Carlos Alós, Xavier Garcia Cucarella, Xavier Espanya, Levante-EMV, Las Provincias i Alcira Actualidad.

Mig segle fabricant campions

– 3 –

L’halterofília va arribar a Alzira per inici-ativa de Juan Borrás i Rafael Gómez. El pri-mer entrenava a soles a Venècia baix de la Tribuna. El segon a sa casa. Amb pocs conei-xements, rebien consells de Francisco Masià. Passat un temps, Borrás i Gómez (als que es va unir Vicente Giménez i Vicente Lloret) requeriren els coneixements de Julián Perea Mañas. Nascut a Socuéllamos (Ciutat Reial) en 1936, es va traslladar amb la seua família a Guadassuar als huit anys. Allí va cultivar el seu amor pels esports de força: la boxa, la lluita lliure i per descomptat, l’halterofília.

Per mitjà d’una revista va començar a practicar i sobretot a admirar Antonio Cli-ment, campió d’Espanya i natural de Gan-dia. Amb motiu de la seua boda, es traslladà a Alzira en 1958 i en una moto Torrot es desplaçava a la ciutat ducal per seguir uns cursets d’esta especialitat esportiva amb Climent i Vicente Negre.

Estos aficionats a l’halterofília comen-çaren a practicar l’esport de les peses en un xicotet local cedit pel pàrroc Vilar junt a l’antiga i desapareguda ermita de la Sa-grada Família a l’Alquerieta. Allí omplien poals amb portland, per construir-se les peses, però en acabar cada alçament les tiraven a terra i s’enfadaven perquè se’ls trencaven.

Sabedors que a Cullera feien una exhi-bició quatre valencians que eren campions d’Espanya, Dionisio Bru, Rafael Aleix, Ra-món Sorribes i Andrés Noguera, els van demanar que els feren una demostració particular. Va ser Bru qui més cas els va fer. Els alzirenys ja sorprenien perquè amb 52 quilos de pes, Rafael va alçar 85 i li van au-gurar que podia ser campió. Dionisio Bru els va instar que es federaren i per media-ció d’ell van adquirir una barra –que es va doblegar al mes següent–.

Els inicisDe peses de portland als primers campions

Rafael GómezJulián Perea alçant pes

– 4 –

Club Halterofília Alzira

En 1962 es constituiren com a gimnasio Atlético Alcira. Per un canvi en la normati-va, la Federació Espanyola obligava a que els clubs estigueren regits per una persona que tinguera títol d’entrenador. Perea va participar en 1966 a Madrid en un curset per a entrenadors d’halterofília i muscula-ció, obtenint el títol i fent-se càrrec oficial-ment del Club Halterofília Alzira.

Els inicis són sempre complicats però van tindre prompte la seua recompensa. En 1967, els alzirenys obtingueren dos tí-tols de campions regionals i altres dos na-cionals. Esta competició es va celebrar en l’hivern de 1967 a Ponferrada (Lleó), on

arribaren salvant mig metre de neu. Vicent Calatayud i Salvador Amat es proclamaren campions d’Espanya en el seu debú.

També en 1967, el club alzireny es va classificar per primera volta per al cam-pionat d’Espanya de clubs, anomenat “Copa del Generalísimo”, on acabaren en el quart lloc d’un total de huit equips par-ticipants.

De l’Alquerieta passaren al gimnàs de l’institut Rei en Jaume, al camí nou de Gan-dia, on el director del centre els va cedir un dels gimnasos amb la condició de que les despeses de llum i aigua (unes 4.500 pes-setes al mes) estigueren al seu càrrec. Com que l’economia del club no era molt bona, sol·licitaren ajuda a l’industrial Luis Suñer, qui els va solucionar el problema.

Posteriorment, Juan Cebolla va quedar campió del critèrium nacional copa Presi-dent d’infantils a Saragossa.

Vicente Calatayud fou subcampió d’Es-panya al campionat celebrat a Ponferrada en 1970.

El 3 de març de 1971, a les instal·lacions esportives de l’estadi Luis Casanova (actu-al Mestalla) se celebrà una preselecció per als campionats d’Espanya junior que se ce-lebraren posteriorment el día 14 a Madrid. Salvador Amat alçà un total olímpic de 225 kg en pes mosca. Vicente Calatayud alçà 335 kg en pes mitjà i va batre el rècord de força establint-lo en 113, pels 112 que te-nia l’alacantí J. Pascual Macià.

El dia 14 Julián Perea va acudir al IX Campionat d’Espanya junior a Madrid com a seleccionador valencià. Salvador Amat es proclamà campióen pes mosca i Vicente Calatayud en mitjà.

El 25 d’abril es disputaren el campionat regional de 3a i 4a categoria al Cine Piscina d’Alzira. en què participaren els clubs At-lético Gandia, Gimnasio Alaquàs, Valencia CF, Cullera i Alzira.

El 30 de maig, el gimnasio Atlético Alzi-ra es proclamà subcampió de “Levante” per clubs amb Salvador Amat (pes gall), Juan Prats (lleugers), Mateo Giménez i Vicente

Salvador Amat


– 5 –

Calatayud (mitjos), Juan Borrás y Bernardo Fernández.

El 20 de juny se celebrà la fase prèvia del campionat provincial absolut al gimnàs d’Alzi-ra entre l’OJE de Cullera i el club alzireny.

Una setmana més tard es va fer un en-contre amistós a Algèria entre la selecció africana i un combinat dels millors alçadors de la Federació Valenciana, que formà amb Vicente Calatayud.

El 7 de juliol Vicente Calatayud revalidà el títol de campió de Llevant en pes mitjà amb 332’5 kg. Salvador Amat fou subcam-pió en mosca (230 kg) i Bernardo Fernán-dez en mig (270’5) i Juan Sarrión, bronze dels lleugers. El campionat Regional abso-lut se celebrà en el Luis Casanova.

Alzira i Alaquàs s’enfrontaren el 20 de juliol en el II trofeu Sant Bernat. Empataren a punts però els de l’Horta venceren per menor pes corporal.

A principis d’agost, Amat i Calatayud participaren al campionat d’Espanya. Tots

dos foren citats en octubre per a formar part de la Selecció Espanyola B que s’en-frontaria a País de Gales a este país.

Per tancar l’any, el 8 de desembre Tomás Sarrión va quedar segon a la com-petició regional de 3a categoria al Cine Pis-cina alzireny, a un punt del guanyador, Juan Medina, del Valencia CF.

En 1972, el club passà a denominar-se Sagrada Família. L’any esportiu començà amb el Regional junior, classificatori per al campionat d’Espanya. Es disputà el 6 de febrer als locals de la Delegació de la Jo-ventut d’Alzira, al carrer Sant Vicent Fer-rer. Vicente Calatayud (320 kg), Bernardo Fernández (295) i Tomás Sarrión (262’5) es proclamaren campions.

El 20 de febrer s’organitzà a Alzira el trofeu Federació Valenciana de 1ª, 2ª, 3ª, 4ª regional i novicis.

El 6 de març el club quedà 3r al trofeu Federació de clubs, per darrere del Valen-cia CF “A” i l’At. Gandia.

Principis dels 80. Dalt: Toni Gordó, Ortega, Antonio Huertas, Julio Perea i Julián Perea.

Baix: Pedro Culebras, Bernardo Fernandez, Juan Valiente, Juan Cebolla i Tomás Sarrión

– 6 –


El 13 de març Vicente Calatayud va ser subcampió d’Espanya junior a Elx. Bernar-do Fernández acabà quart.

A finals de mes Salvador Amat es pro-clamà campió de Levante absolut a Culle-ra, classificant-se per al d’Espanya. El C.H. Sagrada Família s’alçà campió per equips, gràcies a dos ors i tres bronzes.

Amat també guanyà el títol nacional el 23 de abril al gimnàs Moscardó de Madrid i en maig fou citat amb la selecció, per a un encontre a Tunisia.

El servei militar tallava les carreres es-portives de moltes persones i Salvador Amat va obtindre el III Trofeu Sant Bernat

al Saló de la Piscina Municipal. El triomf li donà el pas a la primera categoria nacio-nal. L’Alzira fou campió per equip, seguit de Gandia i Carcaixent.

La 1a setmana de setembre el club Sa-grada Família guanyà la fase previa per a el campionat Regional por clubs amb 4.718 punts. El 25 del mateix mes participà en este junt al Valencia CF, Alzira, Gandia i Ta-vernes i es classificà per a la Copa del Ge-neralíssim.

1972 acabà esportivament el 3 de de-sembre amb els Campionats de 2a, 3a i 4a categoria en què participaven el Valencia CF, el C.H. Carcaixent, Educación y Des-canso de Valencia y el C.H. Alzira.

Després d’anys més fluixos va aparéi-xer Paco Llinares, qui va posseir tots els rè-cords provincials. Pedro Culebras i David Martí també van aconseguir diversos cam-pionats d’Espanya. Toni Gordó va ser cam-pió autonòmic de 90 quilos des de 1981 a 1985, campió d’Espanya juvenil en 1982 i 83 i subcampió nacional junior del 82 al 85. Jorge Pau seria tres voltes subcampió d’Espanya de 62 kg.

El 31 de març de 1980 l’institut rei en Jaume d’Alzira allotjà els campionats regio-nals absoluts, en què participaren 21 atle-tes dividits en dos grups, segons les seues categories per pes. El club alzireny havia passat a denominar-se C.H. Avidesa per l’ajuda econòmica constant que rebia de l’industrial gelater, LuisSuñer. Pedro Cule-bras (175 kg), Juan Valiente (185) i Tomás Sarrión (225)foren campions en les cate-gories de 52, 60 i 82’5 kg.

Jesús Moreno

Jorge Pau

David Martí

Toni Gordó


– 7 –

Arribà Sant Bernat i se celebrà el trofeu del patró a l’institut rei en Jaume entre els equips juvenils de Cullera, Gandia i Avide-sa Alzira. El millor fou l’Avidesa amb 2.622 pts. En el trofeu Jutges, Pedro Culebras fou el campió amb un alçament de 170 ki-los que li suposaren 731 punts, per davant de Juan Valiente, que alçà 195 kilos. Tot i això, el seu major pes corporal li atorgà un total de 703 punts.

1983En este any comença al món de l’halte-

rofília Lorenzo Carrió Esteban. Havia pro-vat a fer judo, jugà a handbol,... Tot esports aliens al futbol que no li agradava. Un dia es va acostar pel gimnàs ja que allí entrenava el seu cosí, Juan Carlos Benedito amb un grup d’amics. Al principi, Julián era reaci a que començara en l’halterofília tan menut

(tenia 10 anys). La pràctica ha demostrat que este esport, lluny de ser perjudicial, desenvolupa el cos i és positiu per al crei-xement. Quan Lorenzo començà tenia com a referent directe a Antonio Gordó, en eixe moment campió d’Espanya junior.

El 4 de febrer de 1984 resulta entra-nyable per a Lorenzo Carrió. Amb 10 anys, participà per primera volta en un torneig d’halterofília. Era el Trofeu Falla República

Francisco Rodilla

1983 Trofeu de Sant Bernat

– 8 –


Argentina de Gandia en categoria benja-mí. Com no podia ser d’una altra manera, començà fort penjant-se la medalla d’or amb sis intents vàlids. Després de tantes competicions en què ha participat i encara recorda les marques que va obtindre amb menys de 50 quilos de pes corporal: 30-35-37’5 en arrancada i 40-45-47’5 en dos temps. Competir a Gandia era quasi com un somni per als xiquets que començaven en l’halterofília. Allí residia Antonio Cli-ment, l’alma màter de l’halterofília, no sols a la Ciutat Ducal sinó de tota la Comunitat Valenciana. Gandia tenia alguns dels millors alçadors del panorama nacional com Borja

Climent o el primer haltera olímpic (Seúl’88 i Barcelona’92) José Andrés Ibáñez.

En 1984 el club es trasllada al nou po-liesportiu Fontana Mogort, el qual és una reconstrucció del que anys enrere havia sigut el Mercat d’Abastiments (que s’havia traslladat a Les Barraques), gràcies a les gestions realitzades per Ramón Méndez, regidor del consistori alzireny. Es constitu-ïa així l’Escola Municipal d’Halterofília on l’ensenyament era gratuït, ja que el mante-niment el costejava l’Ajuntament i la Fede-ració Valenciana.

En els anys 1985 i 86 David Martí fou campió d’Espanya.

1984. Garrido, Roselló, Tenia, David i Jorge amb Julián Perea

venint del campionat d’Espanya infantil a La Laguna (Tenerife)


– 9 –

Amb 13 anys, en 1987, Lorenzo Carrió participà al seu primer campionat nacio-nal. Era l’infantil que tingué lloc al pavelló Moscardó de Madrid i que complia sols la segona edició. El torneig estava dedicat a Marcos Becerro, president i fundador de la Federació Espanyola i vicepresident hono-rífic de la Federació Internacional de Hal-terofília. La figura de Becerro encara està present al panorama internacional i amb més de 80 anys, acudeix a sovint al despatx que té habilitat a la seu de la Federació Es-panyola a Madrid. El menut Carrió va acon-seguir una medalla d’argent.

En 1988 va començar el regnat abso-lut del millor alçador d’Espanya de tots els temps. Lorenzo Carrió acabà sent campió d’Espanya 17 vegades, el primer haltera alzireny a acudir a una olimpíada, el pri-mer espanyol en aconseguir una medalla al Mundial i el primer que va superar els dos-cents quilos en barra. Juan Carlos Presen-cia el va acompanyar en l’elitista residència Blume de Madrid i va ser el campió nacio-nal de la màxima categoria fins fa deu anys.

La xicoteta dels Carrió, Mónica tam-bé dominà el panorama nacional en la categoria femenina i va ser la primera hal-tera a acudir a uns Jocs Olímpics, els de Sydney’2000, on va acabar en la novena posició. Mónica es va proclamar campiona del món júnior en 1995, títol a què van pre-

cedir els de la Unió Europea, un quint lloc en el Mundial absolut quan comptava amb edat júnior, així com plata (1998) i bronze (1997) en arrancada durant els mundials respectius, per no parlar dels múltiples rè-cords nacionals i internacionals en la seua possessió.

La següent estrella del club alzireny va ser Estefanía Juan qui es va proclamar al juliol del 2000 campiona del món júnior. Abans ja es va proclamar campiona d’Euro-pa infantil, subcampiona absoluta d’Europa i va batre 63 rècords nacionals i 30 inter-nacionals amb només 15 anys. A més de guanyar tots els tornejos de la Unió Euro-pea (5) i campionats d’Espanya (19) en què va participar, ha sigut l’única haltera espa-nyola que es proclamà tres voltes campio-na d’Europa absoluta i campiona iberoa-mericana. Als Mundials ha rondat el podi i l’únic que li ha faltat ha sigut participar en uns Jocs Olímpics. També ha guanyat qua-tre Copes de la Reina.

El repóker d’estreles el va posar Gem-ma Peris. Al seu extens palmarés acumula-va el campionat d’Espanya individual i per Federacions, el de la Unió Europea, l’Euro-peu júnior i el campionat del Món júnior.

Però tornem a la història per ordre cro-nològic. En 1988, Lorenzo Carrió i Juan Carlos Presencia començaren a Linares (Almería) el seu regnat nacional amb el

Comença l’època dauradaApareixen les estrelles del club

– 10 –


campionat d’Espanya infantil. Ací comen-çava l’època més gloriosa del Club Haltero-fília Alzira. Un any després ambdós revali-daren el títol.

1990Amb l’inici dels 90, es va produir la “ma-

joria d’edat” del club alzireny. En 1990 es participà al primer campionat internacio-nal, la Ergonett Kupa a Hongria, on debu-taren els dos germans Carrió i Julián Perea fou designat per la Federació Espanyola com l’entrenador de l’equip nacional. Lo-renzo i Mònica pujaren al més alt del caixó.

Amb 16 anys, la Federació Espanyola va comprovar que la trajectòria de Loren-zo al món de l’halterofília no anava a passar desapercebuda i el va becar amb l’ingrés al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) fins a juny de

1991No seria l’única competició internaci-

onal que disputà Lorenzo perquè en 1991 debutà al Mundial junior on signà una sete-na plaça. En setembre entrà a la residència Blume de Madrid.

1992En l’any olímpic, Lorenzo, concorregué

en una altra cita del Mundial junior on mi-llorà un lloc la classificació de l’any anterior i fou 6é.

La cita de Lorenzo amb l’olimpisme hauria arribat quatre anys abans del que finalment va ser (Atlanta’96), Amb 19 anys va obtindre la millor marca nacio-nal absoluta en la seua categoria al pre-olímpic d’Oviedo (137’5 i 167’5) –Da-niel Tejero va fer 140 i 165, completant el mateix total olímpic. El que aleshores era el Director Tècnic de la Federació no va considerar convenient inclore’l per la seua joventut en la selecció que repre-sentà Espanya a Barcelona’92.

1993En 1993 Lorenzo va ser 5é al Mundial

junior.

1994Mònica Carrió reconeix que es va sen-

tir atreta per l’halterofília quan el seu ger-mà Lorenzo començà a collir els seus pri-

1992 Campions d’Espanya per seleccions Comunitat Valenciana


– 11 –

mers èxits. Entrà a formar part de la fèrtil escola de Julián Perea i amb 17 anys ja va obtindre el millor resultat de la història de l’halterofília espanyola fins aleshores: un 5é lloc al Mundial absolut de Turquia’94, tot i que la menuda dels Carrió encara es-tava en edat junior. A pesar dels èxits, la seua família no tenia molt clar si este es-port afectaria el cos de la seua xiqueta i per tant era convenient que continuara. En el seu cap estava la figura de les culturistes i això no agradava.

El club alzireny va obsequiar amb un gran regal de Nadal als seus aficionats. Per primera volta, la Copa del Rei es va celebrar a la capital de la Ribera Alta del Xúquer i els nostres no deceberen. Per primera volta els clubs d’Alzira i València actuaren conjuntament, fòrmula que els ha donat els majors èxits en la història dels dos clubs. Aconseguiren el títol amb un millor alçament de 185 kilos del valen-cià Juan Jesús Menor. La pressió va ser màxima. Amb una gran presència d’espec-tadors al Palau d’Esports, era imprescin-dible que alçara eixos 185 kilos ja que si no el títol volaria d’Alzira”.

1995L’estiu de 1995començava de manera

meravellosa per a Mònica Carrió. A Varsò-via es proclamà campiona del món junior, reeditant així els títols mundials que els al-zirenys no vivíem en pròpies carns des dels finals dels 80 amb Jordi Martínez “Aspar”.

L’alzirenya fou regbuda amb honors de campiona a la ciutat.

Els dos únics representants alzirenys al Mundial absolut foren Lorenzo i Mònica, que viatjaren fins a la Xina. Especialment desafortunada va estar Mònica qui per un grip no va poder passar del nové lloc. Lorenzo va conseguir la fita històrica per a l’halterofília espanyola d’alçar 200 kg en dos temps. Un mes enrere es va celebrar a Basauri (Euskadi), Bruno Soto i l’alzireny es va realitzar un desafiament entre els dos alçadors més forts d’Espanya. Seria a la Xina on l’alzireny ho aconseguí.

En eixes dates, el 17 de novembre es va celebrar a León, més prompte de l’habitual, el Campionat d’Espanya per clubs on Alzira va conformar un equip de circumstàncies amb Javi Lairón, Manuel i José Escudero, Dani Giménez i Juan González, entre d’al-

– 12 –


tres, que no va poder reeditar el títol de campió obtingut un any abans. El princi-pal motiu d’acabar en la setena posició fou l’augment dels equips de 6 a 10 alçadors, el que obligava a alinear un equip més jove, fins i tot amb halteres infantils i no poder comptar amb Juan Carlos Presencia, lesi-onat després de participar al Mundial de Xina.

Julián Perea i els germans Lorenzo i Mònica Carrió foren nomenats com a mi-llor entrenador i halteres d’Espanya res-pectivament. A Alzira, la seua ciutat li agra-ïa a la menor dels Carrió l’esforç realitzat imposant-li la insígnia d’or.

1996L’any olímpic va ser la constatació de

Lorenzo Carrió com el millor haltera es-panyol de tots els temps i consolidava la seua trajectòria entre els millors del món

en haver obtingut la 12a posició als Jocs Olímpics d’Atlanta. Lorenzo assolí en fe-brer a Oviedo el campionat d’Espanya uni-versitari ja que tenia clar que d’un esport com l’halterofília no anava a poder viure i es va preparar estudiant Magisteri. Això sí, del que més condicions té, d’Educació Física. A prop de Sant Josep la Federació Internacional programa el campionat de la Unió Europea que és el que obri la tempo-rada halteròfila. La localitat alemanya de Chemnitz va acollir esta competició, única-ment reservada als atletes dels països de la UE. Lorenzo va penjar-se tres medalles de bronze mentre que la seua germana Mòni-ca va aconseguir el títol en arrancada i dos bronzes en dos temps i total. Fani va tindre una trajectòria inversa en esta prova, bron-ze en arrancada i or en dos temps i total olímpic. En este últim va batre el rècord d’Europa infantil.

Si algun moment va ser important eixe any, eixe va ser el campionat d’Europa d’Stavanger (Noruega). Lorenzo va aca-bar 5é però el més important va ser que els 360 kilos de total olímpic van donar-li el passaport als Jocs Olímpics. Per la seua banda, en l’últim campionat internacional on es podia aconseguir participar a la cita olímpica, Juan Carlos Presencia no va arri-bar a la marca mínima requerida.

Al cap i casal era tradicional organitzar el Trofeu Riu Túria que arribava a la 13a edició i que es va fer coincidir amb l’Auto-nòmic individual. Lorenzo, Juan Carlos i Javi Lairón guanyaren en les seues catego-ries, José Vicente Juan fou segon i Manuel Hernández tercer. També participaren Da-vid Pérez i Francisco Escudero. Els triomfs dels alzirenys no passaven desapercebuts i tant Lorenzo, Mònica com Juan Carlos Presencia foren convidats a la Copa Äal-borg (Dinamarca). Els dos guanyaren en les seues categories i de nou destacà el rècord d’Espanya que Mònica va obtindre en ar-rancada.

Mesos després, a València va obtindre el seu 9é campionat d’Espanya consecutiu,

1995 Monica Carrió, campiona del Món jr


– 13 –

esta volta fent-ho “a lo grande”: va batre set rècords d’Espanya establint les millors marques en la desapareguda categoria de 99 kilos en 165 en arrancada, 200 en dos temps i 365 en total olímpic. I parlant d’olimpisme, dies després Carrió va creuar el “charco” per participar als Jocs Olímpics d’Atlanta. “El major dels somnis d’un atle-ta”, deia Lorenzo. Durant la concentració prèvia que van realitzar els atletes olímpics, l’alzireny va participar en la recepció que va oferir el president del govern, José María Aznar.

Arriba el somni olímpicEl 28 de juliol de 1996 quedarà per a

sempre en el record de l’alzireny. Loren-zo va concloure en la 12a posició general i tercera del grup B. No va poder aconseguir l’ansiat Diploma Olímpic però sí va tornar a batre els rècords d’Espanya d’arrancada establint-lo en 167’5 kilos i de total olímpic en 367’5.

Juan Carlos Presencia, el seu amic i company de competició va proclamar-se campió nacional per 8é any consecutiu i també va batre els tres rècords d’Espanya

(157’5-190-347’5). José Vicente Juan va ser campió d’Espanya junior i 4t en l’abso-lut.

En setembre el club es va proclamar campió autonòmic.

A l’igual que va passar amb Lorenzo Carrió, la jove Estefania Juan, amb 15 anys, va ser considerada per la Federació Valen-ciana com millor haltera nacional en l’as-semblea general que es va celebrar a l’ho-tel Colón de Madrid. Fani va aconseguir els tres títols de campiona d’Espanya en les categories sub-16, junior i... absoluta!!!, així com el campionat de la Unió Europea a Chemnitz (Alemanya), 3ª al Mundial juni-or a Varsòvia, campiona d’Europa junior a Burgas (Bulgària) i subcampiona europea absoluta a Praga (Txèquia).

El club va finalitzar en la tercera po-sició a la Copa del Rei amb 128 punts. El San Pablo andalús fou el campió amb 133 i el Galdakao basc segon amb 130. Abans es proclamà campió autonòmic a Gandia. Este títol tingué la seua importància en la història particular del club pel fet que era el primer autonòmic en els 34 anys d’exitós currículum. L’equip el composaren Francis-

Lorenzo Carrió, primer alzireny olímpic

– 14 –


co Escudero, Jesús Moreno, José Vicente Juan, Javier Lairón, José Escudero, Jor-ge Pau, Rafael Vidal, Manuel Hernández, Juan Carlos Presencia i Lorenzo Carrió. El protagonista d’esta prova va ser Juan Car-los Presencia que va batre els tres rècords d’Espanya establint-los en 158’5 en arran-cada, 191 en dos temps i 347’5 de total olímpic. Gran any per a Presencia que va batre tres voltes el rècord nacional d’arran-cada.

En resum, el club alzireny sumà huit tí-tols nacionals, tres més als campionats eu-ropeus, una medalla de bronze al Mundial junior i la participació olímpica de Lorenzo.

1997Els resultats obtinguts eixe any pels

halteres alzirenys mai s’havien produït en cap altra especialitat esportiva. Cinc títols de campió d’Europa, una medalla

d’or als Jocs Mundials i el primer bron-ze d’un alçador espanyol en un Mundial absolut fan que esta temporada resulte històrica i que els halteres alzirenys es refermen entre l’elit mundial d’este es-port. Tres foren els noms propis que esti-gueren per damunt de cap altre: Lorenzo i Mònica Carrió i Estefania Juan, l’última gran revelació de la temporada i la campi-ona d’Europa absoluta més jove de la his-tòria de l’esport espanyol. Altra estrella començava a emergir, Gemma Peris, que obtingué el títol europeu sub-16.

De nou, un altre any començà me-ravellosament. Mònica es va proclamar campiona de la Unió Europea però el seu triomf no es quedà en un segon terme per ser este un campionat internacional menor (ja que encara no participaven els països de l’Est). Moni va batre en ar-rancada el rècord de la UE amb 93 kilos però a més, també suposà esta la millor marca absoluta a nivell de tota Europa, com també ho foren els 110 kilos en dos temps i els 203 de la suma olímpica. Es-tefania va obtindre també tres medalles d’or però sobretot destacà perquè va batre d’una tacada 30 rècords, 12 nacio-nals i 16 europeus. Lorenzo, per la seua banda, sumà tres bronzes més al seu pal-marés.

Un mes després, a Rijeka, Croàcia, es disputava el campionat d’Europa. Loren-zo va millorar la seua millor marca en dos temps alçant 205 kilos (rècord d’Espanya) i el seu total olímpic es va quedar a tan sols 2’5 kilos del bronze. Va buscar el rècord d’Espanya amb 207’5 però no l’alçà i se li escapà el metall, de manera que es va ha-ver de conformar amb un 6é lloc. Això sí, sols comptava amb 23 anys.

Apareix Gemma PerisL’any 1997 va suposar el sorgiment

esportiu d’una nova estrella alzirenya: Gemma Peris.

L’alzirenya de la Muntanyeta, com li agrada deixar clar, va començar a donar les

1997. 1r Europeu absolut per a Estefania Juan


– 15 –

mostres de la seua qualitat en guanyar amb 14 anys el Campionat d’Espanya en les tres categories on participava (infantil, junior i absoluta) i el culmen arribà amb el títol de campiona d’Europa infantil, categoria co-neguda a nivell internacional com a sub-16.

La seua amiga, Estefania seguia aug-mentant el seu palmarés a passes agegan-tades. Va ser Campiona d’Europa absoluta (2 ors), Campiona d’Europa sub 16 (3 ors), Campiona de la Unió Europea (3 ors), Cam-piona dels Jocs Mundials (1 or), Campiona de Espanya infantil (3 ors), Campiona d’Es-panya junior (2 ors i 1 argent), Campiona de Espanya absoluta (2 ors i 1 bronze). Tots es-tos títols li suposaren penjar-se 9 medalles internacionals (9 ors), 9 medalles nacionals (7 ors, 1 argent i 1 bronze) i 31 rècords na-cionals (9 absoluts, 13 junior i 17 infantils).

A l’autonòmic sub-16 celebrat a finals d’octubre a la Font de Sant Lluís de Va-lència, en el torneig denominat Andrés

Cuesta, destacaren Juan Carbonell (ca-tegoria de 59 kg), Iván Cortés (64 kg), David Jiménez (64 kg) i Daniel Escudero (76 kg). Entre les fèmines sobreeixiren Mari Carmen Arbona i Elena Caro que aconseguiren el títol autonòmic. Tot no eren bones notícies. Julián Perea es va plantejar la seua continuïtat al front del club per la falta d’ajudes municipals per al gimnàs. Almenys va rebre la bona nova que Estefania i Gemma havien fet unes marques extraordinàries durant els en-trenaments a la residència Blume, per a sorpresa de la Selecció Italiana que en-trenava al mateix recinte.

Com que el Mundial enguany se cele-brava en la primera quinzena de desem-bre, la Copa del Rei i de la Reina s’avançà al 15 de novembre. Alzira s’integrà en el Riu Túria vist que en 1995 i 1996 ha-via obtingut resultats discrets mentre la resta de clubs eren una aliança d’equips

Juan Carlos Presencia fou campió d’Espanya entre 1988 i 1996 i en 2001

– 16 –


de les diferents federacions que es pre-sentaven baix l’escut d’un club i per tant, més potents. Els alzirenys de l’equip masculí eren Juan José Escudero, José Vicente Juan i Juan Carlos Presencia. Lo-renzo, eixe any, va competir per la Fede-ració Madrilenya per les desavenències que tenia amb els de la valenciana. Javi Lairón i Francisco Escudero foren dos dels tres suplents valencians.

Les fèmines sí participaven i par-ticipen baix l’escarapel·la de les fede-racions autonòmiques pel fet que és més complicat que els clubs puguen aportar un equip sencer de xiques. Ací, l ’aportació alzirenya era del 80 % de l’equip, quatre de les cinc com-ponents. Gemma Peris (46 kg), Es-tefania Juan (50 kg), Elena Caro (64 kg) i Mònica Carrió (76 kg). La major experiència i veterania de l’equip an-dalús donà el títol a les del sud men-tre que les valencianes acabaren en segon lloc. Fani va batre nou rècords d’Espanya infantil, junior i absolut amb 66’5-92’5-159 amb sols 16 anys. Mònica tragué 53 punts d’avantatge a la segona en alçar 98 kg en arranca-da i batre el rècord d’Espanya. Gem-ma, que amb sols 14 anys participava en un campionat absolut, millorava en cinc quilos les seues marques. A zaha-ra López, ara afincada a Alzira, i Elena Caro, campiona i subcampiona auto-nòmiques, mostraren bon nivell però amb menors marques. També elles te-nien 15 anys.

La baixa de Juanjo Escudero va restar potencial al conjunt masculí valencià que acabà en la 8ª posició. El president de la Valenciana i del Riu Túria, Emilio Estarlik afirmà que “podríem haver sigut quarts si Escudero haguera participat”.

Primera medalla mundialistaSuperat l’any olímpic, on no es dispu-

ta Mundial, la cita anual es desplaçava a Chiang Mai (Thailàndia). A milers de qui-

lòmetres de la capital riberenca, Lorenzo tornaria a fer història en este esport. L’al-zireny no volia perdre el costum de ser “el primer de la classe” i també va ser el primer espanyol que va aconseguir una medalla en un Mundial. Va vore com li penjaven una pressea de bronze, la qual la va acompa-nyar amb el rècord d’Espanya d’arranca-da, establint-lo en 172 kilos i mig. La seua germana, Mònica, va acabar la competició en la quarta plaça però poc després de la festivitat de Reis, va rebre un regal inobli-dable. La Federació Internacional va comu-nicar-li que havia sancionat a la turca Aysel Ofghur, campiona del Món en 76 kg. i que habia batut el rècord del món. Així, la quar-ta plaça es va convertir en una medalla de bronze en la modalitat d’arrancada. A més, també va entrar entre les huit millors halte-res en el total olímpic. El cas de la turca no va ser l’únic al Mundial de Thailàndia doncs tres alçadors més d’este país també foren

Lorenzo al Mundial de Thailàndia


– 17 –

sancionats. La impressionant millora de marques dels turcs en els últims anys havia fet sospitar a la FIH. Dies després, Mònica va rebre per correu certificat la medalla a la residència Blume de Madrid.

L’any va concloure amb el lliurament de la Insígnia d’Or de la Ciutat d’Alzira a Lorenzo Carrió en atresorar deu campionats d’Espa-nya consecutius, haver estat el primer halte-ra que havia alçat 200 kilos i que havia par-ticipat a uns Jocs Olímpics així com d’haver aconseguit una medalla en un Mundial.

Estos èxits li van valdre a l’alzireny per estar nominat als Premis Nacionals de l’Esport que s’entregaren el 23 de gener de 1998 al recinte de INEFC (Montjuïc). La gala la va presentar Olga Viza. Final-ment no va aconseguir eixe guardó ja que altres nominats eres esportistes de la talla d’Abel Antó, Fermín Cacho, Jesús Carballo (subcampió mndial en barra fixa), Reyes Es-tévez (bronze a Atenes), Martín Fiz, Martín

López Zubero, Pedro Martínez de la Rosa o la judoka campiona del món a París, Isa-bel Fernández, entre d’altres. Sa Majestat el rei en Joan Carles el va rebre al Palau de la Zarzuela.

Tot un exemple a seguirAmb tan sols 24 anys, Lorenzo Carrió

es convertia en tot un exemple d’on es pot arribar amb treball, disciplina i constància. Un accident domèstic ocorregut quan tan sols tenia dos anys determinà el seu futur esportiu. El menut Lorenzo es va tirar per damunt una cassola de caldo bollint quan jugava a la cuina. Les conseqüències, terri-bles. Cremades en un 70% del seu xicotet cos i un mes en la Unitat de Cures Intensi-ves de l’Hospital la Fe de València. Als set anys, Lorenzo, fill d’un mecànic i una este-ticista, havia patit ja tres intervencions qui-rúrgiques sobre el tors i el braç dret, que foren les parts més afectades.

Als 10 anys, els metges li recomanaren sessions de gimnàsia per recuperar l’elas-ticitat en la pell empeltada. Els seus pares, Lorenzo i Amparo, encertaren de ple quan dugueren el seu primogènit al club d’halte-rofília que dirigia Julián Perea. Pocs mesos després, el seu entrenador ja nomenava a Carrió amb l’apel·latiu de Superman en el cartell anunciador d’una competició.

“Plorava cara a la paret quan no gua-nyava o li eixia mal un alçament”, recordava Julián. Lorenzo començà a cridar l’atenció dels experts que veien en ell un diamant en brut. Tenia 12 anys i els metges prete-nien convéncer-lo que havia de conviure amb les cremades, les quals no donaven elasticitat a la pell i necessitava d’una altra intervenció. L’últim empelt al seu braç el va catapultar cap a la glòria esportiva.

La seua carrera va ser meteòrica. Amb 12 anys, i amb sols 50 quilos de pes, alçava 65 en arrancada i 80 en dos temps. Als 14 es pro-clamava per primera volta Campió d’Espanya infantil. Als 16 formà part de la selecció junior i abandonà sa casa d’Alzira per perfeccionar el seu estil al Centre d’Alt Rendiment a Sant

1ª volta que Lorenzo alçà 200 kg

– 18 –


Cugat del Vallès (Barcelona). De Catalunya, volà a la residència Blume de Madrid per po-sar-se a les ordres del seleccionador absolut. L’Hèrcules d’Alzira combinava una inusitada força amb una exquisida tècnica.

1998 Començà amb un títol europeu de Mò-

nica i Lorenzo Carrió: el campionat de la Unió Europea que se celebrà a Rum (Àus-tria). Lorenzo estava en un moment ex-cels. El rècord nacional de Total Olímpic va ser pulveritzat en repetir el d’arrancada (172’5) aconseguit mesos abans a Thai-làndia i alçant 205 en dos temps. La suma fou de 377’5, la suma màxima mai alçada a Espanya fins el moment en la categoria de 105 kilos de pes corporal. Este rècord el va batre un mes després i el mantingué du-rant huit anys imbatut.

Els reconeixements individuals seguien caent per a l’halterofília alzirenya. Per ter-cer any consecutiu, la Federació Espanyola va nomenar a Lorenzo i Mònica com a mi-llors halteres espanyols.

Un mes després, Mònica va aconseguir el subcampionat d’Europa d’arrancada i dos tercers llocs en dos temps i total a l’Eu-ropeu que es disputà a la localitat alemanya de Riesa. Lorenzo va acabar cinqué. L’ale-gria en esta competició va arribar de nou en forma de rècord. Lorenzo va eixir en arrancada amb 170, que va aconseguir bé. Després va forçar a batre la màxima marca posant en barra 175 però per dos voltes va fer nul. El campioníssim alzireny va tocar el seu cim en dos temps establint el record d’Espanya en 207’5 kilos. Amb les marques obtingudes, va confirmar el rècord de total olímpic, obtés un mes enrere. De les tres classificacions que s’elaboren en cada com-petició, Mònica va penjar-se una medalla d’argent en arrancada.

El Campionat d’Espanya individual va tindre com a seu una província que sempre és molt activa a l’hora d’organitzar campio-nats, tant nacionals com internacionals, La Corunya. En este cas va ser Corcubión la localitat que el va acollir i que va vore com Alzira tornava a arrasar. Els alçadors de la

Components del club en 1997


– 19 –

capital de la Ribera Alta es penjaren 15 de les 29 medalles que va aconseguir la Fede-ració Valenciana, l’altra gran triomfadora. La resta de federacions es repartiren, en-tre totes, tan sols 16.

Gemma Peris en 48, Estefania Juan en 54, Mònica Carrió en 75 i Lorenzo Car-rió en 105 foren els grans triomfadors en aconseguir el títol nacional. Juan Carlos Presencia va ser subcampió entre els su-perpesats, José Vicente Juan es penjà tres bronzes en la categoria de 94 i Francisco Escudero acabà 6é en 85 kilos.

Gemma Peris, de 15 anys, i Estefania Juan, de 17, foren les dos adolescents més llaurades de l’equip nacional que va partici-par al campionat d’Europa junior celebrat a principis d’octubre a Sòfia (Bulgària). Així es convertien en sòlides esperances per aconseguir medalles als següents jocs de Sidney quan quedava un any i mig i fent do-blement història ja que era la primera volta que l’halterofília femenina podia prendre part com a esport oficial. Però encara hi havia més motius per a somniar. Lorenzo Carrió tenia 25 anys i quan arribara la cita olímpica estaria en la millor edat per a un alçador. La seua germana, excampiona del Món junior i posseïdora de diversos rè-cords d’Europa també tenia posades grans possibilitats de participar, com així va ser finalment.

Els resultats fins al moment deixaven ben a les clares quina era la potència a ni-vell nacional. Després de l’eclosió de Lo-renzo i Mònica durant la primera meitat dels 90, en 1997 Estefania Juan aconse-guia el més difícil encara. Amb 16 anys es convertia en la primera esportista menor d’edat, tant en categoria masculina com fe-menina, que aconseguia un títol continen-tal absolut en qualsevol especialitat espor-tiva: el Campionat d’Europa. Una fita que va situar a la jove esportista alzirenya en les portades dels mitjans de comunicació esportius de tot el país en ser capaç d’alçar el doble del seu pes corporal, 46 kilos.

Poder valencià a MadridEn eixos instants, Mònica, Estefania i

Gemma eren l’autèntic poder valencià a Madrid. Les tres estaven internades a la re-sidència d’alt rendiment Joaquín Blume de la capital, on el Consell Superior d’Esports cuidava i cuida la projecció dels millors at-letes del país i ho feia amb especial cura veient les possibilitats de que les nostres feren un bon paper als Jocs Olímpics.

Ja situats de nou en 1998, i concreta-ment en maig, Estefania va penjar-se una medalla de bronze en dos temps al Mundial junior de Sòfia (Bulgària) per acabar sent 4a en la general. Els 70 quilos alçats li supo-saren un nou rècord d’Espanya. Gemma va ser sisena però va batre tres rècords d’Es-panya (67’5-82’5-150). En octubre, l’Eu-ropeu junior tornà a tindre com a seu Sòfia, i Estefania va aconseguir el bronze en ar-rancada i el subcampionat en dos temps i total. Per arredonir la temporada, va signar un quart lloc al Mundial absolut de Lahti (Finlàndia) amb sols 17 anys.

Julián amb les tres campioníssimes

– 20 –


Per a Mònica, l’any va concloure d’allò més bé. A Lathi (Finlàndia) es va proclamar subcampiona del Món en arrancada el que li va valdre per acabar al cinqué lloc en el total després de fer un nové en dos temps. La llàstima va ser que va empatar en el to-tal olímpic amb la tercera i quarta classifi-cades però va quedar relegada a eixa cin-quena posició pel major pes corporal que tenia respecte a les seues contrincants.

1999El Campionat de la Unió Europea tor-

nà a deixar clar que a esta banda del Vell Continent, els halteres alzirenys tenien pocs rivals. La cita se celebrava a Gijón i va albergar la consecució de dos nous rècords d’Espanya per a Mònica: el d’ar-rancada, que el posava en 101 kilos i el de dos temps, que l’establia en 118. Això suma 219, el qual hauria de suposar tam-bé nou rècord en total olímpic però existia una regla poc lògica que sols admitia les marques amb múltiples de 2’5 kilos. Així, a Moni, la marca se li va quedar oficialment

en la immediata inferior, 217’5, total que ja havia aconseguit mesos abans al Mundial de Lahti (Finlàndia) i per tant no era millor marca nacional. Gemma Peris va seguir en-greixant el seu palmarés internacional amb el campionat de la Unió Europea així com també Estefania Juan.

Com tots els anys, un mes després, en l’abril arribava el Campionat d’Europa que també se celebrava a Espanya, concreta-ment a La Corunya. L’arrancada tornava a ser la modalitat màgica per als alzirenys, els i les quals tenen una especial facilitat per a este tipus d’alçament. Els 102’5 kilos posats en barra suposaven el rècord d’Espanya i el subcampionat d’Europa. L’alzirenya forçà un poc més amb 105 però se li quedaren en l’intent. Fani seguia millorant els seus regis-tres i va ser bronze en arrancada i subcam-piona d’Europa en dos temps i total, mentre que Gemma es penjava tres bronzes.

El 6 de maig la Federació va fer públics els rècords d’Espanya on els alzirenys esta-ven en possessió de la quarta part. Loren-zo tenia els tres en 105 kg (172’5-207’5-377’5), Mònica dos en 75 kg (102’5-120),


– 21 –

Fani altres dos amb 77’5 i 100 en la cate-goria de 53 mentre que Gemma quantifica-va 72’5 i 85.

A finals de 2011, Estefania Juan encara estava en possessió de huit dels nou rè-cords d’Espanya en les categories de 48, 53 i 58 kg. Sols li faltava el d’arrancada de 58, que aconseguí Maria de la Puente. A més, encara conserva, des de 1999 la mi-llor marca junior en dos temps de 53 kg. Gemma Peris conserva els millors alça-ments juniors en 48 kg des de 2001 (ar-rancada) i 2002.

Per fi l’anhelat gimnàsEl 13 de juny de 1999 quedarà per sem-

pre a la memòria de l’alma màter del club, Julián Perea Mañas. Després de 37 anys d’existència del club, durant els quals havia recorregut mitja Alzira per poder entrenar, s’inaugurava l’actual gimnàs. No podia ser batejat d’una altra manera que “Gimnàs Ju-lián Perea Mañas”. No hi ha ningú més que haja fet tant per este club i per este esport a nivell d’Espanya. Una cosa és fer un cam-pió de quan en quan però altra forjar-ne un nombre inquantificable durant cinquanta anys. I això és el que ha fet i farà “el tio Julio”. S’havia acabat patir amb peses que es tren-caven, amb instal·lacions insalubres, amb poc d’espai per a tants practicants,... Des d’eixe moment, Alzira i el seu club d’haltero-fília comptava amb una fàbrica amb el millor material per seguir coent més campions.

Tot i això, la seua construcció no va ser qüestió fàcil. En enderrocar l’antic gimnàs, tots els integrants tingueren allotjament al camp d’esports de Venècia. Allí es feien sacrificats entrenaments, especialment durs en les vesprades-nits d’hivern perquè la calefacció de què disposaven no era su-ficient per calfar l’habitacle. El major esglai se l’endugueren quan les obres del nou gimnàs es pararen. Per sort tot acabà i el regidor d’esports, Enric Pérez, destacà “la costança i el tessó de Perea per aconseguir uns fruits esportius molt superiors al lloc d’entrenament de que disposava”.

El 13 de juny de 1999

fou un dels dies més feliços de Julián

– 22 –


La selecció valenciana femenina va participar al Campionat d’Espanya. Del combinat valencià, sis integrants per-tanyien al CH Alzira. Tot i comptar amb Fani y Gemma, la selecció autonòmica no va passar de la 10a plaça en tindre molta gent jove. Estefania va ser la més desta-cada amb tres medalles d’or i tres nous rècords d’Espanya (78-102’5-180) men-tre que Gemma es penjava tres plates, ja que va competir a la mateixa categoria que Estefania. Per últim, José Vicente Juan es penjà dos medalles de bronze. L’infantil José Luis Rios va concloure quart.

Un club gran és aquell que també rea-litza activitats alienes al que millor saben fer. I si són humanitàries, més encara. A mitjans de juny, el CH Alzira i el primer equip de futbol organitzaren un acte con-junt contra la droga. La UD Alzira es va

enfrontar a membres rehabilitats de l’As-sociació Dianova mentre que en el des-cans, Lorenzo, Presencia i altres halteres feren una exhibició.

En juliol, Gemma Peris va fer el primer viatge transoceànic per participar a la seua segona cita mundialista, el Campionat del Món junior que se celebrava a Savannah (Estats Units). L’alzirenya va aconseguir dos medalles de bronze (arrancada i total) i un quart lloc en dos temps. Per la seua banda, Estefania Juan es va proclamar sub-campiona del món junior amb tres segons llocs. Tota una carta de presentació pel que seria el seu gran èxit un any després.

Per als grans halteres el període d’entre 14 i 16 anys és molt dur a nivell competitiu ja que poden compatibilit-zar la presència en les tres competicions possibles: infantil o sub-16, junior (fins a 20 anys) i absoluta. En eixe moment

Gemma Peris


– 23 –

es trobava Gemma que en agost va viat-jar a Lignano (Itàlia) a l’Europeu infantil. Finalment va ser subcampiona. Just un mes més tard, el 24 de setembre, Gemma i Fani participaren a l’Europeu junior a Spala (Polònia). Gemma va obtindre, ara sí en la seua categoria, el títol en arran-cada i dos subcampionats en les altres modalitats. Fani va donar una exhibició i amb tres ors, es corroborava com la mi-llor alçadora junior del continent.

El 25 de setembre, el València CH, una volta desfet el Riu Túria per l’escissió d’una part del club que passà a anomenar-se Ca-banyal, organitzà el I trofeu Ciutat de Va-lència com a continuació de l’antic trofeu Riu Túria. En ell s’enfrontaren els dos mi-llors clubs d’Espanya: el València CH (que es presentava a la Copa del Rei per clubs amb la major part de l’equip format per al-çadors alzirenys) i el Matadepera català, guanyador durant tres anys del campionat d’Espanya per clubs. Lorenzo va ser el gua-nyador individual de la prova en alçar 165-205-370.

Del 20 al 28 de novembre, la capital grega va acollir el Mundial. Mònica va repe-tir els rècords nacionals però sols li valgue-ren per a un sisé lloc en arrancada i un desé en total olímpic. Estefania, tot i aconseguir molts millors marques que l’any anterior, va comprovar com l’halterofília mundial puja a passes agegantades. Com a mostra un botó. En 1998 amb 72’5-97’5-170 la ri-berenca sumava un 7é lloc i dos quarts. En 1999, va alçar 75-105-180 que no li dona-ren més que una 8a posició en dos temps. Sens dubte, l’enganxada de marca en ar-rancada li havia passat factura al final de la competició que la relegaren al 12é lloc. Cal tindre en compte que eixe va ser el Mundi-al més fort de la història fins anys després. Es bateren molts rècords ja que era classifi-catori per als Jocs Olímpics d’Atenes i par-ticiparen halteres dels més variats països.

2000Si 1996 va ser l’any més especial per

a Lorenzo Carrió (no el millor en quant a marques), 2000 ho va ser per a les fèmines

Halteres infantils al II trofeu Antonio Climent de Gandia

– 24 –


alzirenyes. En especial per a Mònica Carrió que va acabar sent representant espanyola en els primers Jocs Olímpics on es perme-tia la participació femenina a l’halterofília (desgraciadament no era estrany ja que l’entrada de les dones en este esport sols data del 1984).

Per la seua banda, Lorenzo no va acudir ja que després dels resultats de l’anterior Mundial, la Federació Espanyola no va ob-tindre la classificació de cap atleta. En este esport no es classifiquen halteres determi-nats sino que la Federació aconsegueix un nombre de places que després adjudica al que considera els alçadors amb millor estat de forma. D’esta manera s’aconsegueix que en la competició, pràcticament estiguen els millors. Això sí, la Federació Internacional convidà a alguns països que no tenien re-presentació i que tenien pitjor marca que l’alzireny.

El seleccionador va prendre com a refe-rència la classificació del Mundial del 99 on Mònica va ser 10a i Estefania, 12a. A falta de desplaçar-se a les antípodes, Estefania

es va proclamar campiona del Món junior en juliol a Praga (Txèquia) i abans havia si-gut subcampiona a l’Europeu d’abril a Sòfia i campiona de la Unió Europea en febrer a París. Almenys la plaça de Sydney era d’una altra alzirenya.

En el mes de les flors del 2000 es pro-duí el fet que va donar a conéixer a milions de persones al campió alzireny, Lorenzo Carrió. Va ser convidat al programa de TVE 1 ¿Qué apostamos? per a superar el que havia aconseguit programes enrere el cam-pió basc dels superpesats, Bruno Soto. La prova consistia a alçar uns centímetres de terra un “tiovivo” de 315 kilos de pes amb xiquets muntats en ell, que suposaven 149 kilos més. En total, 464. Soto va aguantar 40 segons mentre que Lorenzo, amb molts menys kilos de pes corporal i menys força, va aguantar 35” en una postura molt difícil. El que més mal li va saber a l’alzireny no va que la prova no es va donar per bona sinó que milions de persones el conegueren per haver eixit a la tele i que molts menys el co-neixien pels mèrits que havia aconseguit en tota la seua carrera esportiva.

Subcampió del món universitariLorenzo va concórrer al Mundial Uni-

versitari com a estudiant de Magisteri d’Educació Física que era. La cita se dispu-tava a Montreal (Canadà) i allí va viure un torneig molt emocionant. En arrancada, el valencià estava obligat a alçar els 162’5 ki-los per a ser segon i si fallava quedava rele-gat a la quarta plaça. Els mantingué damunt del cap i el subcampionat va vindre a la Ri-bera. En dos temps, el rus Gleb Pissarevsky dominà la modalitat amb 210 kilos. Loren-zo va aconseguir 202’5 i ara era un alçador canadenc el que estava obligat a aconse-guir 205 per arrabatar-li a l’alzireny eixa segona plaça. L’haltera local va fallar i no un, ni dos, sinó tres subcampionats mundi-als també vingueren dins les maletes.

Sense la pressió dels Jocs Olímpics, Lorenzo va decidir participar al tradicio-nal torneig que el club alzireny organitza Estefania, campiona del món junior a Praga (Txèquia)


– 25 –

en honor a Sant Bernat. Era la primera vegada que l’alzireny tornava a competir a Alzira des de 1994 i va eixir del gimnàs per la porta gran. Els alzirenys pugueren vore per primera volta en viu un alça-ment de 200 quilos en barra. Esta va ser la primera competició oficial del nou gim-nàs.

Jocs OlímpicsAls Jocs Olímpics de Sydney, Mònica va

estar a prop del diploma olímpic (reservat als esportistes classificats entre el 4t i el 8é lloc) en acabar la 9a classificada.

En setembre es va produir un canvi al màxim organisme nacional, la Federació, que ha millorat i molt la trajectòria d’este ens. El valencià Emilio Estarlik, entrenador del CH Riu Túria i posteriorment del Valèn-cia CH accedia a la presidència. La situació econòmica era terrible. La Federació Es-panyola arrossegava un dèficit de 1 milió d’euros i els esportistes no cobraven les seues beques.

El seleccionador nacional, el cubà Ga-briel González, va ser destituït i fitxà per un club d’Almeria. Allí va fitxar també Mò-nica Carrió qui va formar part de l’equip andalús que li va llevar el títol de la Copa de la Reina a la Federació Valenciana. El seu substitut va ser el rus Peter Polataev.

El campionat i subcampionat d’Europa junior aconseguits per Gemma Peris i Este-fania Juan a Rijeka (Croacia) li valgueren a la selecció espanyola per acabar en la ter-cera posició amb 467 punts, a cinc de Rús-sia i deu de Polònia. El millor va ser que les quatre medalles d’or aconseguides per les alzirenyes van aupar Espanya a la primera plaça del medaller, per davant de russes i poloneses que sols assoliren tres.

Per tancar l’any, a Saragossa es va dis-putar les copes de Ses Majestats el Rei i la Reina. Per tercer any consecutiu, ara sota la denominació de València CH, els valencians repetiren en la segona posi-ció a la Copa del Rei i de nou, per darrere del Matadepera català. Carrió es va exhibir

Mónica Carrió estigué a prop del diploma olímpic

– 26 –


aconseguint la millor marca i avantatjant en 60 kilos al segon, el gironí Ramón Morros, amb què es va proclamar Campió d’Espa-nya per 13a volta consecutiva. Juan Carlos Presencia va ser segon en la seua catego-ria, sols superat pel basc Bruno Soto.

Actualment, ha deixat de disputar-se paral·lelament la Copa de la Reina de Fede-racions autonòmiques. El motiu fou que la competició es feia extremadament llarga i pe-sada. En 2000, la Federació Valenciana es va erigir com la campiona amb les actuacions de la campiona d’Europa i subcampiona del Món junior, Gemma Peris i Estefania Juan, sub-campiona d’Europa i campiona del Món ju-nior. Gemma va batre huit rècords nacionals entre les categories junior i sènior de 48 kilos de pes corporal. Les noves marques queda-ren fixades en 75’5-92’5-167’5.

2001Com a Any d’Or es va qualificar 2001

per al Club d’Halterofília Alzira. En totes

les competicions que els halteres alzirenys van participar, van ocupar algun lloc al podi.

Difícilment podrà repetir-se un any tan exitós com 2001. Des que la temporada començà en febrer, els halteres del club al-zireny ocuparen posicions de podi en totes i quantes competicions acudiren.

El 4 de març Alzira albergà el I torneig nacional Ciutat d’Alzira el qual va ser, d’alguna manera, el precursor de l’actual Copa d’Espanya on tots els halteres s’en-fronten entre sí per determinar qui és el millor, relativament, sense diferenciar pesos, pel que s’anomenen punts elit. El torneig va ser interessant ja que era com-petició classificatòria per al campionat de la Unió Europea.

Gemma Peris, Estefania Juan i Lorenzo Carrió seguien sent l’estendard del club. Però no sols ells estaven al club alzireny. Darrere començaven a destacar al pano-rama nacional una sèrie d’alçadors que començaven a irrompre a l’alta competició nacional.


– 27 –

La primera de les grans competicions d’elit va ser el Campionat de la Unió Euro-pea. Este és l’arranc de la temporada que començava a posar la primera pedra per a un any d’or. Gemma Peris explotà amb for-ça en esta competició i s’alçà amb l’or a la seua categoria de 48 kilos de pes corporal. Estefania Juan tornà a acreditar la seua condició de fora de sèrie i també conquistà l’or en 53 kg. Ambdues no donaren opcions a les rivals i arrasaren en les tres categori-es. L’actuació alzirenya es va redonejar amb dos bronzes de Lorenzo Carrió.

Després els èxits arribaren encadenats prova a prova. Gemma aconseguia el títol de Campiona d’Europa absoluta amb sols 18 anys, campiona dels Jocs del Mediter-rani a Turquia, 3ª del món absoluta en ar-rancada i el més important, Campiona del Món en categoria junior. Este últim guar-dó va ser assolit abans per Mónica Carrió (1995) i Estefania Juan (2000).

Estefania va aconseguir l’argent a l’Eu-ropeu absolut, bronze als Jocs del Mediter-

rani, com no, va ser campiona d’Espanya i va obtindre la millor marca a la Copa de Sa Majestat la Reina.

Sols un any després que Estefania Juan reeditara el títol de campiona del Món ju-nior, Gemma Peris va obtindre l’entorxat mundial a Tesalònica (Grècia). Amb 77’5 kilos en arrancada va superar el rècord eu-ropeu -encara vigent en 2011- i per tant espanyol de la categoria de 48 mentre que en dos temps alçà 90. El triomf agafa característiques de proesa ja que Gemma va patir una deshidratació que li provocà vòmits, pels quals va perdre tres quilos de pes. Dies després, Gemma i Estefania van rebre l’homenatge del consistori alzireny amb el lliurament d’una placa per part de l’alcalde Pedro Grande.

Al Campionat d’Espanya individual ce-lebrat al Ferrol els riberencs es penjaren 18 medalles de les 60 que hi havia en joc, 16 d’or i 2 d’argent.

Lorenzo vCarrió va tornar a ser campió d’Espanya universitari i de nou, al campi-

Equip campió de la Copa del Rei

– 28 –


onat individual per 14ª volta consecutiva mentre que Juan Carlos Presencia va apro-fitar el baix moment de forma de Jon Tece-dor per aconseguir dos medalles d’argent en arrancada i dos temps. El millor vingué en sumar el total olímpic perquè la seua re-gularitat li va valdre l’or i tornar a ser cam-pió d’Espanya. José Vicente Juan finalitzà 5é després d’haver-se pegat una pallissa conduint l’automòbil que duia a l’expedició valenciana cap a la localitat ferrolana. Javi Lairón va repetir la 5a plaça en la categoria de 77. Per la seua banda, José Luis Ríos, amb sols 15 anys, va participar al Nacio-nal junior (on compiten alçadors fins a 20 anys). Unes molèsties físiques li restaren possibilitats de medalla en 62 quilos, enca-ra que va obtindre una meritòria 5a plaça.

En quant a les fèmines, Gemma Peris i Estefania Juan no tingueren problemes per revalidar el títol i ni tan sols s’hagueren d’emprar a fons. Mònica, adscrita a la Fe-deració Andalusa per desavenències amb els dirigents de la Valenciana, va revalidar

el títol de campiona nacional en la catego-ria de 75 quilos de pes corporal.

Lorenzo va destacar amb la seua actu-ació als Jocs del Mediterrani tot i que una lesió l’apartà de les medalles. En desembre va ser un dels artífex perquè el club acon-seguira la Copa del Rei.

Abans d’este exitós event, Tunis va allotjar els Jocs del Mediterrani. Estos són com uns minijocs Olímpics on es competeix en diverses disciplines espor-tives dels països banyats pel Mediterrani. Julián Perea va acudir com a entrenador de la Selecció Espanyola. Gemma tornà a demostrar que eixe era el seu any, quan es trobava en un gran moment de forma. L’alzirenya inaugurà el medaller d’or de l’expedició espanyola en imposar-se en les proves d’arrancada i dos temps. En esta competició no es donà medalla pel total olímpic. Gemma alçà 77’5 quilos al Palau dels Esports d’El Menzah. Amb 92’5 en dos temps superà a la france-sa Richard i la italiana Giganti. Estefania Juan va obtindre l’argent en arrancada i l’or en dos temps. Mònica Carrió va re-donejar l’actuació espanyola amb una medalla d’argent en arrancada en la ca-tegoria de 75 quilos. L’alzirenya es quedà a les portes de la medalla en dos temps en quedar quarta. Qui no va tindre sort va ser Lorenzo qui es va haver de retirar de la competició quan en la primera alça-da de dos temps va patir problemes a la cuixa. Finalment, acabà 5é en arrancada. Les cinc medalles de les alzirenyes su-posaren el 35% dels metalls aconseguits per la selecció espanyola.

Poc després, a Antalya, Turquia, se celebrà el Mundial absolut. Gemma Pe-ris va aconseguir una medalla de bron-ze en arrancada amb sols 18 anys. En la categoria de 105 kilos, on concorria Lorenzo, el nivell es disparà respecte d’altres edicions ja que participaven massivament halteres dels antics països de la Unió Soviètica. Es preveia que el rècord del món cauria i així va ser. Lo-

Lorenzo trobà el seu futur després de l’esport com a

policia local d’Alzira: El poli més fort de la ciutat


– 29 –

renzo va acudir disposat a millorar la seua última participació, però la lesió patida als Jocs del Mediterrani li passà factura i va acabar aconseguint un total olímpic de 355 quilos.

Els components més joves del club tornaren a demostrar el seu potencial als XVI campionat d’Espanya sub-16 que se celebrava a Mairena de Aljarafe (Sevilla). Els alzirenys tornaren amb un total de 12 medalles, sis d’or, tres d’argent i tres de bronze. José Luis Ríos y Daniel Pelli-cer es proclamaren campions d’Espanya sub-16. En la categoria de 62 quilos, José Luis mostrà el seu enorme potencial en batre 9 rècords d’Espanya, establint-los en 97’5-117’5-215. Daniel ho va fer en la categoria de 85 amb unes marques sem-blants. Ángel Martínez va acabar segon en esta mateixa categoria mentre que Joan Marco obtingué tres medalles de bronze quan sols pesava 50 quilos, en la seua primera participació en una compe-tició nacional.

Campions d’Espanya per equipsAmb l’arribada del segle XXI començà

l’hegemonia del club alzireny al Campio-nat d’Espanya per clubs, el qual s’anomena Copa de Sa Majestat el Rei. El club riberenc va aconseguir el primer títol col·lectiu naci-onal el 1994 a la capital de la Ribera Alta. En els següents anys va continuar acudint a nivell individual, ja que el campionat ofici-alment era i és per clubs, però s’anava com-provant que cada Federació, almenys les que tenien opcions al títol, anaven fent una selecció dels millors alçadors de la Comu-nitat per tindre un equip competitiu. Així, després de tres anys quedant-se a les por-tes del títol com a subcampió en favor del Matadepera català, el València CH i el CH Alzira decidiren unir els seus millors hal-teres per fer un equip que acabara acon-seguint el desitjat títol. Per part de l’Alzira acudiren Julio López, Juan Carlos Presen-cia, Lorenzo Carrió i José Luis Ríos. Des-prés que tots els valencians passaren per la tarima, sols quedava que pujara Lorenzo.

Javi Lairón

– 30 –


El Matadepera superava als valencians en dos punts, el que obligava a que l’alzireny alçara 195 quilos. Lorenzo ho va alçar i el títol venia cap a València per primera volta en set anys. D’esta manera es va refer de les últimes competicions internacionals.

Per la seua banda, la selecció valencia-na, tot i que Estefania Juan va aconseguir la mayor puntuació del torneig (89’20 punts), va quedar tercera a la Copa de la Reina. Mònica Carrió, que participava per la Federació Andalusa, es va proclamar campiona. Així acabava un any redó.

2002Com estava previst, el Club d’Halterofí-

lia Alzira va ser el gran triomfador als Cam-pionats d’Espanya individuals que es van disputar al pavelló El Cabanyal de València. Dels cinc integrants, els tres favorits van obtindre medalles. Gemma Peris va acabar participant en la categoria de 53 quilos en què va obtindre tres medalles d’or i, per tant, el campionat en una categoria supe-rior a la seua. Amb marques inferiors a les habituals, 75 quilos en arrancada, 87’5 qui-los en dos temps i 162’5 en total olímpic va aconseguir el primer lloc. Estefania Juan va competir en 58 quilos per a no haver de lluitar contra la seua paisana Gemma per l’or. Açò va ser una dificultat afegida per a l’alzirenya perquè el seu pes ronda els 53 quilos i va passar de poder ser la clara do-minadora en la categoria inferior a ser una de les competidores amb menys pes en la categoria de 58 quilos. A pesar d’això, Este-fania Juan es va alçar amb el subcampionat d’Espanya amb 80 quilos en arrancada i 95 en dos temps. Només Abigail Guerrero va poder superar-la al tindre més pes i major massa muscular.

El triomfador de la jornada va ser Lo-renzo Carrió que va aconseguir el seu quin-zé títol consecutiu i seguia coronat com el millor alçador espanyol de tots els temps. Amb unes marques molt inferiors (155 en arrancada i 180 quilos en dos temps) al

seu rècord personal (172’5 i 207’5 kg. res-pectivament), va superar en 50 quilos al segon classificat i inclús va realitzar millor alçament que el campió dels superpesats, el valencià Juan Jesús Menor, el qual va ar-ribar a alçar 150 i 177’5 kg. A més, Carrió va finalitzar la prova sense realitzar cap al-çament nul.

Els altres dos halters alzirenys, José Vicente Juan i José Luis Ríos, van finalit-zar en quinta i sexta posició en les catego-ries de 94 i 69 quilos respectivament. Les marques del juvenil Ríos li donaren plaça per als campionats d’Europa júnior que se celebraven a Itàlia. Este alzireny, campió d’Espanya infantil i subcampió juvenil, era el diamant que Julián Perea estava polint per convertir-lo en un altre campió.

La Federació Espanyola va decidir organitzar una nova competició on s’en-frontaren els millors alçadors nacionals en una competició tots contra tots, sen-se establir diferències de pes corporal. Es deia la Copa d’Espanya. La mecànica era senzilla. L’haltera participa amb el pes exacte que ha donat en bàscula. En una taula, anomenada Sinclair, se li apli-ca un barem que és major contra menys pes corporal té l’esportista. En acabar la competició es pren el total olímpic i es multiplica per eixe barem, obtenint uns punts finals. La primera edició va tindre lloc a Alzira, la ciutat amb més triomfs de tota Espanya on el club celebrava el 40 aniversari. I la guanyadora, com no, va ser alzirenya. Fins i tot, podríem dir que hi hagué dos guanyadores de la capital de la Ribera Alta tot i que finalment el tí-tol va anar a parar a Estefania Juan. Fani va guanyar-li a Gemma per tan sols 0’26 punts.

En hòmens, Lorenzo Carrió va ser qui més pes va alçar però va acabar tercer, per darrere de Santi Martínez i José Navarro, els quals tenien menys pes corporal.

Un any després, Lorenzo va realitzar un alçament de 200 kilos que li va valdre un 13é lloc al Mundial celebrat a Varsòvia. L’al-


– 31 –

zireny estava en un gran moment de forma que va tindre una conseqüència imminent. Estefania va ser 10a però sens dubte, la gran triomfadora de la Selecció Espanyola va ser Gemma Peris, que va batre els tres rècords d’Espanya en la categoria de 48 ki-los i va concloure a la 4ª plaça.

La de 2002 va ser una de les edici-ons més espectaculars de la Copa del Rei i d’aquelles que queden a la memòria dels assistents, especialment en la dels guanya-dors. El Valencia CH s’imposà al Matadepe-ra i venjà les tres derrotes consecutives que els valencians patiren de 1998 al 2000 de mans dels catalans. El marge va ser de tan sols tres dècimes, 587’1 per 586’8 punts. La igualtat va ser màxima fins a l’últim moment de la competició. José Vicente Juan, Julio López i José Luis Ríos realitzaren un bon paper. Lorenzo era l’últim competidor dels valencians. Alçà primer 190 kilos el que li as-segurava la medalla d’argent a l’equip però per assolir l’or no li valia ni 195 ni 197’5. Ne-cessitava 200 kilos i els va alçar.

Les xiques participaren amb la selecció valenciana a la Copa de la Reina i es procla-maren subcampiones d’Espanya, supera-des per les andaluses.

2003El diumenge 6 de juliol Lorenzo va

aconseguir el seu 16é títol d’Espanya con-secutiu amb 22’5 kilos més que el segon classificat. El basc, Jon Tecedor, estava disposat a arravassar a l’alzireny el títol de superpesats però va ser impossible. Fallà el seu intent sobre 180 mentre que el ri-berenc va guanyar en les tres modalitats. Les alegries per a l’halterofília alzirenya no es quedaren en això ja que Mònica va re-aparéixer a la tarima després d’una llarga temporada allunyada de la competició. I va pujar al podi. Concretament al tercer lloc final. En arrancada, la seua especialitat, es va penjar l’or. Gemma i Estefania competi-ren en la mateixa categoria, la de 53, i man-tingueren un duel directe, sent la victòria

Equip que va guanyar la segona Copa del Rei consecutiva (2001 i 2002)

– 32 –


final per a Estefania amb tres medalles d’or i tres d’argent per a Gemma. A eixes posici-ons, cal afegir els dos quarts llocs de José Luis Ríos i José Vicente Juan. La guinda del pastís la va posar Joan Marco, qui als 15 anys debutava en un Nacional absolut i va batre el rècord d’Espanya sub17, aconse-guint el subcampionat d’Espanya d’arran-cada per un bronze al total olímpic.

La localitat almerienca d’El Ejido va allotjar la segona edició de la Copa d’Es-panya. Gemma Peris i Lorenzo Carrió aconseguiren el passaport definitiu per al campionat d’Europa júnior i el Mundial ab-solut de Vancouver (Canadà). Gemma va aconseguir la millor marca entre les alça-dores de la seua categoria (72’5-85-157’5) a l’igual que Lorenzo (155-190-345). Joan Marco, amb sols 15 anys, signà una bona actuació amb 105 en arrancada i 125 en dos temps. La gran triomfadora va ser Es-tefania Juan que guanyà el títol per segon any consecutiu.

El Mundial de Vancouver no es va ca-racteritzar per obtindre altes posicions. Lorenzo va acabar el 26é tot i que partia de la 34a posició en la classificació prèvia. Fani va ser 15a mentre que Gemma va fer tres nuls en arrancada i no seguir en la competi-ció a causa d’un grip.

3a Copa del ReiL’any tornà a concloure amb un nou

èxit: el triomf per tercer any consecutiu en la Copa del Rei i per tant, obtindre el trofeu en propietat. Els integrants de l’equip foren José Luis Ríos, que va participar malalt, Ju-lio López, José Vicente Juan, Joan Marco –que va tindre una actuació estelar en què va batre el rècord d’Espanya sub 17 en ar-rancada amb 108’5-, Lorenzo Carrió i l’en-trenador Julián Perea. La competició va ser d’allò més emocionant. L’andalús José Ca-sado va tractar de recuperar el rècord que Marco li havia llevat però va fallar. El colo-fó el va posar Lorenzo quan va alçar 185 kilos en dos temps, el que li donava el títol per centèsimes sobre el Danena d’Euskadi

(548’04 per 547’71). Si Carrió s’haguera quedat en 182’5, el triomf haguera volat també per centèsimes.

En la Copa de la Reina la Federació Va-lenciana no va participar per falta de com-ponents, especialment perquè Gemma seguia mermada pels efectes del grip que l’impediren rendir al seu nivell a Vancou-ver. encara que Estefania Juan, adscrita a la Federació Catalana en estar inscrita al CH Terrassa, va ser la millor de les compe-tidores. Eixa seria l’última competició amb el conjunt català perquè l’any següent tor-nà a l’alzireny.

2004No començà bé l’any per a Lorenzo

Carrió. El 16 voltes campió d’Espanya va rebre la mala notícia de que no havia sigut cridat pel seleccionador espanyol, Manolo Galván, per al campionat d’Europa de Kiev tot i que a la presa de marques prèvia va aconseguir marques que li donaven 80’5 punts èlit. L’assemblea general va decidir que no acudiria cap alçador amb menys d’eixos 80 punts però a la fi es botaren la norma a la torera. L’única explicació va ser que es volia donar entrada en competici-ons internacionals a alçadors més joves. A la fi, res de res.

Joan Marco va començar a donar el salt al nivell nacional en ser convocat a primers d’any pels entrenadors Francisco López i Iñaki Iturbe per assistir a una concentració a Madrid, per preparar els pròxims campe-onats d’Espanya, Europa i Mundial junior.

El club d’halterofília Alzira va tindre una participació excel·lent en el campio-nat autonòmic júnior celebrat a la capital de la Ribera Alta. Cinc campionats i tres subcampionats van arredonir l’excel·lent participació. Vicente Juan, cosí de la cam-piona Estefania Juan, es va imposar en la categoria de més de 105 quilos de pes cor-poral; Ángel Martínez i Manolo Torres van ser primer i segon en la de 85 mentres que Cristian García es penjava la plata en 77


– 33 –

igual que José Luis Ríos en 69. En l’apartat femení Jessica Ferrer va ser la campiona autonòmica en 58 quilos, Ana Gimeno en 75 i Sandra Romero en més de 75.

Gemma Peris i Estefania Juan, van mi-llorar quasi totes els seus marques en el Campionat d’Europa absolut, on van batre o van igualar diversos rècords d’Espanya. Així, la Selecció Nacional femenina comen-çà bé el seu intent per finalitzar en la pri-mera posició per equips i classificar a dos alçadores espanyoles per als Jocs Olímpics d’Atenes’2004. Ser primera atorgava dues places mentre que ser segones o terceres sols donava opció a una.

Gemma Peris es va trobar amb un greu contratemps. La sevillana Rebera Sires, que va alçar 80 quilos en arrancada i llevà el rècord d’Espanya a la riberenca. Esta el va igualar en un alçament posterior i li va valdre a Gemma el subcampionat d’Europa en arrancada, en tindre menor pes corpo-ral que l’andalusa. No obstant, la polèmica va arribar en els dos temps. Gemma prete-

nia acabar alçant 97’5 quilos, amb els que batia el seu propi rècord d’Espanya però el seleccionador només va disposar que alça-ra com a màxim 95 quilos en el seu tercer intent, per assegurar els punts per a la se-lecció. Desmoralitzada, l’alzirenya va fallar sobre 90, que després va consolidar en el segon intent i va millorar amb un alçament final de 92’5 kg. Per la seua banda, el se-leccionador va permetre que Sires posara en barra 95 quilos, que li va donar a la se-villana el bronze també en dos temps i to-tal olímpic, relegant a l’alzirenya a la quarta plaça en ambdues modalitats.

Per la seua banda, Estefania Juan va aconseguir una medalla de bronze en dos temps i dos quarts llocs en arrancada i to-tal olímpic. L’alzirenya va aconseguir un millor alçament de 82’5 quilos però va fallar en el seu últim intent sobre 85 que li haguera donat el rècord d’Espanya i el bronze. En dos temps, va començar mesu-rant les seues forces sobre 97’5 kg. en la primera tirada que va alçar sense proble-

El club col·labora amb qualsevol expressió de força i el gimnàs allotjà un torneig de Press Blanca

– 34 –


mes. Va passar a 102’5 amb què va batre el rècord d’Espanya de total olímpic en la seua possessió i en el tercer intent va alçar 105 quilos amb què va igualar el seu rècord nacional en dos temps i va tornar a batre el total olímpic. L’abandó de Trotsenko li va donar el bronze a l’alzirenya. No obstant, la gran actuació de la bielorrusa, Anastasia Novikava, enquadrada en el grup B (pels seus menors marques en les classificacions prèvies), li va llevar el bronze, deixant-la a l’alzirenya a les portes d’una altra medalla en total olímpic.

La selecció valenciana júnior d’halte-rofília composta per set alçadors ribe-rencs dels huit seleccionats va realitzar una excel·lent participació en el Campi-onat d’Espanya júnior celebrat a Camas (Sevilla). Si bé no obtingueren cap títol, els quatre halters d’Alzira i tres de Cu-llera, dirigits per Lorenzo Carrió i Javier Lairón, es penjaren multitud de medalles en una competició dominada pels alça-dors andalusos. Com estava previst, en

69 quilos es va produir una lluita enveri-nada entre tres halteres: l’andalús José Casado, que es va imposar als alzirenys José Luis Ríos i Joan Marco. Els tres va-lencians van alçar 132’5 quilos en dos temps pel que el pes corporal i els alça-ments en arrancada van determinar les places definitives. Ríos va obtindre dos plates en arrancada i dos temps, Marco i Diego li van arrabassar la tercera plata, relegant-lo al quart lloc, pel seu menor pes corporal. Joan Marco va aconse-guir també dos bronzes en arrancada i total olímpic. L’alzireny Manuel Torres va aconseguir en el seu debú una quar-ta plaça en 85 quilos mentres que Ángel Martínez es va penjar tres medalles de bronze en la de 94.

El gimnàs Julián Perea d’Alzira va al-bergar el campionat autonòmic absolut on van tornar a brillar els halters ribe-rencs. En la categoria de 69 quilos, Joan Marco va igualar el rècord nacional millo-rant els seus registres en arrancada i dos temps encara que no fou convalidat per aconseguir-los en una cita no nacional. José Luis Ríos també va millorar les se-ues marques i va ser subcampió, classifi-cant-se junt amb Marco per al campionat d’Espanya. José Vicente Juan va estar en les seues marques i es va proclamar cam-pió de 94 quilos igual que Lorenzo Carrió en la de 105 quilos. En la competició fe-menina, Azahara López i Jessica Ferrer van ocupar les dos primeres places en la categoria de 58 quilos encara que només Azahara aniria al Campionat d’Espanya. Sandra Romero i Ana Gimeno també van aconseguir la primera i segona posició en la categoria de més de 75 quilos de pes corporal. Gimeno era practicant de Power Lífting en la seua localitat, Beni-dorm, però es desplaçava a propòsit a Al-zira per a entrenar amb els preparadors alzirenys. Esta modalitat de força no te-nia un reconeixement olímpic i l’alacanti-na va voler entrenar a Alzira en conside-rar-lo el millor club de la Comunitat.

José Vicente Juan Tello


– 35 –

Gemma, olímpicaEl 8 de juny Gemma Peris Revert es va

convertir en la tercera atleta que represen-tà a Alzira en uns Jocs Olímpics. Va acudir com a única representant de la Ribera si bé el seu entrenador, Julián Perea, també va viatjar amb l’expedició com a membre del staff tècnic. La part negativa la va pro-tagonitzar Estefanía Juan qui es va quedar per segona vegada consecutiva fora de la cita olímpica. Tan sols unes dècimes en la calibratge que es realitzà entre els alça-ments i el pes corporal de les halteres van separar a les dos alzirenyes. Gemma Peris, esperonada per les circumstàncies que es van donar en l’últim Europeu, on la sevilla-na Rebeca Sires va tindre prioritat sobre la riberenca en els seus alçaments, es va pre-parar a fons per a la presa de marques que decidia qui es faria amb el passaport olím-pic. Peris va superar les marques de l’Eu-ropeu que li haurien donat el rècord d’Es-panya però que no es van convalidar com a tals per no tractar-se d’una competició ofi-cial. Va alçar 82’5 quilos en arrancada i 95 en dos temps, dos quilos i mig més en cada modalitat mentres que Rebeca Sires es va

quedar en uns paupèrrims 77 i 90 pels 85 i 95 que va alçar en la cita continental. Per la seua banda, Estefanía Juan, que partici-pava en la categoria de 58 quilos, va batre també els tres rècords d’Espanya, que tam-poc van ser convalidats. En arrancada va alçar 85 quilos i 107’5 en dos temps, acon-seguint un total de 192’5.

El 10 de juliol l’halterofília alzirenya va tornar a brillar en el Campionat d’Espanya absolut celebrat a Gijón. Els riberencs es van penjar 14 medalles, nou d’elles d’or, corresponents als triomfs sense pal·liatius que van aconseguir Lorenzo Carrió, qui sumà el seu 17é títol consecutiu, Estefa-nía Juan i l’olímpica Gemma Peris. Carrió va alçar 157 quilos en arrancada i 180 en dos temps. Per la seua banda, Estefanía va batre per dos vegades el rècord d’Espanya de dos temps elevant-lo a 107’5 quilos en el seu millor alçament. Gemma no va tindre problemes per a alçar 80 i 95 quilos en les categories d’arrancada i dos temps respec-tivament i es va alçar amb el triomf.

Una altra de les grans alegries la va do-nar José Vicente Juan qui va obtindre un meritori subcampionat d’Espanya en la ca-

Components del club

– 36 –


tegoria de 94 quilos. El germà d’Estefanía va superar les seues marques amb 130 i 160 quilos que li van valdre el segon lloc, en una prova en la que partia com a tercer cap de sèrie. La d’arena es va produir en la categoria masculina de 69 quilos ja que Joan Marco no va poder participar per una inflamació d’angines. L’absència de Marco va permetre la participació de Julio López, que acudia com a reserva. L’alzireny va aconseguir una meritòria quinta plaça. En eixa mateixa categoria, José Luis Ríos es va penjar una medalla de bronze en arranca-da amb un gran alçament de 117’5 quilos. La valenciana, Azahara López, que militava en el club alzireny, també va aconseguir un bronze en alçar 62 quilos en arrancada. Els dos títols d’Estefanía Juan i Gemma Peris i la medalla d’Azahara López no li van donar punts suficients a la Selecció Valenciana, que participava només amb quatre halte-res, per a superar en la classificació per se-leccions a l’andalusa, que ho feia amb set.

A finals de juliol Joan Marco fou l’únic representant valencià en el campionat d’Europa sub-17, però la seua actuació va ser decepcionant. El riberenc, del que s’esperava que estiguera entre els deu pri-mers –tenia la desena millor marca-, va fer fins a cinc alçaments nuls. En la modalitat d’arrancada va començar amb un senzill al-çament de 112’5 quilos que va aconseguir sense majors dificultats, però amb la sego-na tanda va arribar el seu calvari. Amb un inici espectacular dels seus contrincants, que van alçar a la primera 120 quilos, Mar-co es va trobar bé i va passar a carregar 117’5 quilos, els quals els va alçar fa unes setmanes al certamen nacional Antonio Climent de Gandia. Però no va poder ser, ni tan sols en l’últim intent que “vaig afron-tar desconcentrat”. Els 112’5 quilos el rele-gaven a una novena plaça encara accepta-ble. No obstant, en els dos temps va arribar la debacle. Fins a tres nuls sobre 135 quilos el van desqualificar de la competició.

Després del títol en el campionat auto-nòmic, en el d’Espanya júnior no li va anar

bé per una lesió. Va aconseguir una meda-lla de plata (sobre tres possibles) quan as-pirava al títol. El trofeu Antonio Climent, on s’enfrontava a alçadors de totes les cate-gories, va ser un lleuger respir però amb el campionat d’Espanya absolut li va arribar un altre varapal. Una malaltia d’última hora li va impedir competir quan aspirava al sub-campionat d’Espanya absolut.

Gemma a AtenesL’alzirenya Gemma Peris no va tindre un

bon dia en la seua participació en uns Jocs Olímpics on va finalitzar en la 13a posició, d’entre catorze participants. L’aleshores campiona d’Espanya i de la Unió Europea acudia a Atenes amb unes xicotetes mo-lèsties en l’esquena, fruit de l’intens en-trenament a què s’havia sotmés durant els últims mesos a la capital de la Ribera Alta. A açò es va afegir la pèrdua de pes per par-ticipar en 48 quilos. Alçà a la primera 77’5 kg però va fallar en els dos següents sobre 80. D’haver repetit la seua millor actuació, els 82’5 quilos alçats el cinc de juny a Ma-drid en la prova de selecció per als Jocs, Peris s’haguera alçat amb la quarta plaça, ja que l’haltera de Myanmar, Aye Khine Nan, va alçar eixos 82’5 quilos però pesa-va dos grams més que l’alzirenya. En dos temps, l’actuació va ser pitjor. Va comen-çar amb 90 quilos, cinc menys que la seua millor marca, que va alçar. Després va de-manar només 2’5 quilos més, pes que cap altre haltera havia sol·licitat de manera que immediatament, després d’haver fallat en el segon alçament, va haver de realitzar el tercer i definitiu, sense temps per a recu-perar-se de l’esforç.

El 29 de setembre, Joan Marco va ser onzé a l’Europeu júnior. Marco seguia la seua progressió que passava per assao-nar-se en campionats com este, celebrat en Burgas (Bulgària), en el que els seus contrincants tenien tres anys més que ell. Després d’assegurar 112’5 sense proble-mes, va buscar el rècord d’Espanya amb 120 quilos però en la recuperació se li van


– 37 –

escapar. En dos temps va repetir la seua millor marca, 137’5, i no va poder per poc amb 140.

En l’edició 2004 de la Copa d’Espanya, Estefania no va poder ser profeta a la seua terra en no poder alçar-se amb el tercer títol consecutiu de la Copa d’Espanya cele-brat el 16 d’octubre a Alzira.

La madrilenya Tatiana Fernández va ar-ribar fortíssima a Alzira i va batre el rècord d’Espanya d’arrancada que posseïa Mónica Carrió des de 1999. Inclús va tractar de batre el de dos temps però va fer nul so-bre 120’5. Per la seua banda, Estefanía va estar per davall de les seues marques, amb 80 en arrancada i 102’5 en dos temps (te-nia el rècord en 107’5). Al final es va que-dar a només sis punts de la nova campiona. En la competició masculina, Lorenzo Carrió va acabar en la quinta posició amb 150 i 180 quilos. Joan Marco no entrà en la com-petició oficial en no arribar per dècimes al mínim. L’alzireny va batre per dos vegades el rècord d’Espanya sub 17 d’arrancada i va buscar el de dos temps sobre 143 però se li

van escapar en l’últim instant. L’haltera ca-nari José Navarro es va emportar la Copa d’Espanya.

El 25 d’octubre, el Club Halterofília Al-zira va aconseguir un ple en el campionat autonòmic sub-17 celebrat al gimnàs Juli-án Perea d’Alzira. Els sis alçadors alzirenys es van proclamar campions autonòmics, dels que quatre van aconseguir la classifi-cació directa per al campionat d’Espanya sub-17 que se celebrava a Cullera el 27 de novembre. Jessica Ferrer es va imposar en la categoria de 58 quilos amb 45 i 60, que van ser les millors entre les xiques. Ferrer estava cridada a seguir la carrera d’Estefa-nía Juan i Gemma Peris. Amb 15 anys era la campiona autonòmica sub17, júnior i ab-soluta. Dolores Vidal, també de 15 anys, es va imposar en 63 quilos però no va obtin-dre la mínima per al Nacional sub17, el que sí que va aconseguir Sandra Romero en la categoria de 69 quilos. Daniel Giménez es va proclamar campió autonòmic de 77 qui-los però es va quedar a només 2’5 quilos en dos temps per a obtindre la mínima para el

Gemma no tingué sort als Jocs Olímpics

– 38 –


Nacional sub17. A Cullera sí estarien Ángel Martínez, campió en 85 quilos i Vicente Juan, que amb alçaments de 105 quilos en arrancada i 130 en dos temps va aconse-guir la millor marca masculina del campio-nat i el títol en la categoria de +94 quilos. Finalment Joan Marco no va participar en l’autonòmic, a instàncies del seleccionador nacional, Manolo Galván, ja que havia ob-tingut la mínima en la Copa d’Espanya, ce-lebrada set dies abans també a Alzira.

L’alzirenya Jessica Ferrer es va quedar amb la mel en els llavis en el campionat d’Es-panya sub-15 celebrat el dissabte a Cabana de Bergantiños (La Corunya). Ferrer va ob-tindre idèntiques marques que la campiona, la gallega Ana Naranjo -45, 62’5, 107’5 però quedà subcampionat ja que Naranjo va rea-litzar els alçaments abans que la riberenca. Es va prendre esta mesura de desempat perquè les dues pesaven 58’060 kg.

Les dos baixes d’última hora de dos al-çadors importants per a l’equip -Ángel Martínez i Vicente Juan- no van ser obs-tacle perquè el Club d’Halterofília Alzira es proclamara campió autonòmic per clubs el 6 de novembre. Es va haver d’alinear dos alçadors infantils, Pau García i Daniel Giménez, i per tant, partir amb enorme desavantatge. Pau García va alçar 42’5 i 52’5 quilos mentres que Dani Giménez va aconseguir 62’5 en arrancada i 82’5 en dos temps, amb la qual cosa va millorar en cinc quilos la marca aconseguida en el campio-nat d’Espanya sub-15 celebrat la setmana anterior a La Corunya. José Vicente Juan va alçar 125 i 152’5. Lorenzo Carrió va tancar la participació matinal alçant 140 i 175 quilos. A la vesprada, Manolo Torres va aconseguir 95 i 115, Joan Marco va ba-tre el rècord d’Espanya sub-17, que esta-va en el seu poder, i el va situar en 122’5 quilos mentres que en dos temps va acon-seguir el millor alçament de la seua curta carrera esportiva situant el llistó en 140 quilos. Així, el Club Halterofília Alzira va aconseguir els 481 punts, per 474 del Ca-banyal i 461 del València CH.

Este campionat classificà a l’equip per a la Copa del Rei que se celebrà l’11 de de-sembre a Oleiros (La Corunya), si bé la par-ticipació del club alzireny ja era segura per mitjà del València CH com a campions de l’any anterior.

L’equip femení va donar el doblet auto-nòmic a Alzira gràcies a la victòria aconse-guida a València.

El 27 de novembre Alzira va tornar a brillar en el campionat d’Espanya sub 17 celebrat a Cullera. Els deixebles de Julián Perea i Lorenzo Carrió van aconseguir 12 medalles d’entre les que van destacar els tres ors de Joan Marco. L’alzireny va acon-seguir la millor marca del campionat en ba-tre el rècord d’Espanya sub-17 en arranca-da amb 122’5 quilos. En alçar 135 en dos temps va batre el rècord nacional de Total Olímpic i va estar a un pas de batre també el de dos temps però un fallada organitzati-va va ser una trava. En no disposar de dos discos anomenats “de rècord” -dos discos de 250 grams- amb què haguera tractat

Joan Marco


– 39 –

d’alçar 143 quilos, va haver d’optar a ba-tre’l amb 145 en barra. En ambdós intents va arribar a carregar-los però se li van es-capar en l’alçada definitiva.

Vicente Juan va obtindre tres medalles de plata (+94) amb 105 i 130 quilos, men-tres que Sandra Romero també es va pro-clamar subcampiona d’Espanya amb els intents vàlids sobre 40 i 52’5 quilos.

La sub15, Jessica Ferrer es va penjar tres medalles de bronze en la categoria de 58 quilos. Ferrer, primera cap de sèrie a la llista prèvia, va vore com Macarena Ál-varez baixava de la categoria de 63 a la de 58 i li arrabassava l’or en obtindre la millor marca femenina del campionat. El seleccio-nador nacional, allí present, Manolo Galván va destacar les qualitats de l’alzirenya, tres anys menor que la campiona.

Daniel Jiménez va millorar les seues marques en cinc quilos, 65 en arrancada i 85 en dos temps i va arribar fins a la quinta plaça definitiva (partia de la 13a en la clas-sificació prèvia) mentres que Dolores Vidal també va ser quinta amb 37’5 i 45 kg . Tant

Jiménez com Vidal pertanyen a la catego-ria sub-15.

Tetracampions de CopaNo va haver-hi tres sense quatre i el Va-

lència Club d’Halterofília va aconseguir el quart títol consecutiu de la Copa de Sa Ma-jestat el Rei al poliesportiu “Arsenio Iglesi-as” de la localitat corunyesa d’Oleiros. El Club Natació Sevilla va posar-ho complicat però foren batuts amb la major puntuació de la història del campionat (587 punts) i acabar obtenint una diferència de sis sobre els andalusos.

En principi els sevillans partien amb avantatge en la puntuació prèvia. En la jornada matinal, els alçadors més lleugers van donar la de calç i d’arena amb el que la diferència es va acréixer per als sevillans encara que mínimament. En la primera tanda, Carlos Martínez va superar la seua marca prèvia en 15 quilos per a sumar 105 i 135. Julio López va tindre una meritòria actuació a pesar dels problemes de salut patits entre setmana. En la segona pujada

Amb una gran competició, aconseguiren la 4a Copa del Rei consecutiva

– 40 –


a tarima, Joan Marco va eixir animat a ba-tre els rècords d’Espanya sub-17 però es va quedar a portes d’això en la seua última oportunitat abans de passar a la categoria júnior. Encara així va aconseguir la terce-ra marca de l’equip, 74 punts, només per darrere de Lorenzo Carrió i Stancho Iva-nov. Açò suposava una lleugera pèrdua de punts, no previstos, però que van tornar a recuperar-se amb escreix amb l’excel·lent actuació de José Luis Ríos. El valencià va aconseguir més de set punts gràcies als seus 25 quilos extra aconseguits amb alça-ments de 105 i 127’5 quilos, en la catego-ria de 69 quilos.

En l’equador de la prova, el títol només era cosa de dos, València i Sevilla. Després de la jornada matinal i qual correguda de bous, els jóvens valencians banderillejaren als andalusos en mantindre el tipus. En les tandes vespertines, els halteres més vete-rans es van superar a sí mateixos i van rea-litzar una actuació espectacular. José Vicen-te Juan i Juan Jesús Menor van començar a donar els primers “capotassos” i es van

avançar al marcador. El germà d’Estefanía Juan va donar tres punts més amb els seus 130 i 160 quilos en barra mentres que Me-nor va aconseguir els 300 quilos en total olímpic que van atorgar quatre tants més. El búlgar “valencianitzat” Stancho Ivanov va donar l’estocada definitiva en aconseguir la millor marca del campionat i alçar 200 qui-los en dos temps. Ivanov es va sobremotivar en la seua actuació en vore que pugnava pel primer lloc individual amb el campió d’Es-panya, el canari José Moreno. Per la seua banda, el 17 vegades campió d’Espanya, Lo-renzo Carrió, va posar la punta de mort amb 182’5 quilos en dos temps, que arredonien una jornada triomfal de l’halterofília valenci-anan i com no, alzirenya.

Posteriorment, les quatre millors hal-teres espanyoles, entre les que es trobava l’alzirenya Estefanía Juan, van participar en una preselecció per al campionat de la Unió Europea. La riberenca va batre per dos ve-gades el seu rècord d’Espanya absolut en arrancada, situant-lo en 85 quilos. Inclús va poder deixar-lo en 87’5 però la barra se li va anar arrere. Quasi sense temps per a la recuperació, Estefanía va tractar de batre el rècord nacional en dos temps –el que ha-guera suposat també batre el de total olím-pic- però no va arribar a consolidar 105’5 quilos quan els havia pujat per damunt del seu cap.

L’excel·lent jornada per als valencians es va consolidar amb la notícia que l’expre-sident de la Federació Valenciana i ara de l’Espanyola, Emilio Estarlik, va ser nomenat president de la recentment creada Federa-ció Iberoamericana d’Alçament de Pes, la qual agrupa a 20 països i que es convertia així en un poder fàctic en la Federació In-ternacional d’Halterofília.

El 30 de desembre de 2004, Alzira va commemorar el 762 aniversari de la con-questa de la ciutat per part del rei Jaume I. L’Ajuntament va fer entrega de la insígnia d’or a Gemma Peris Revert en la modalitat d’Esports per una carrera plena de triomfs.

Estefania quedà segona en la Copa d’Espanya a Alzira


– 41 –

2005 Començà amb l’autonòmic junior ce-

lebrat el 13 de febrer a Alzira. Dels set al-çadors alzirenys que van participar es van aconseguir sis títols i un subcampionat. Guanyaren Jessica Ferrer (58), Sandra Romero (75), Cristina Vidal (63) i Yulán Santamaría (48). María Dolores Vidal va acabar subcampiona, per darrere de la seua germana Cristina en 63. En l’apartat masculí Vicente Juan i José Luis Ríos no van tindre problemes per a eixir campions en les categories de 94 i 69 quilos. Jessi-ca Ferrer, Vicente Juan i José Luis Ríos es classificaren per al campionat d’Espanya júnior que se celebrà a Gijón. Joan Marco no va participar ja que disputava eixe cap de setmana el campionat de la Unió Euro-pea en Caen (França) i estava classificat automàticament.

1ª medalla internacional de Joan Joan Marco va realitzar una excel·lent

actuació en el seu debú en el campionat júnior de la Unió Europea celebrat el 19 de febrer a Caen (França). Els 122’5 quilos en arrancada i 140 en dos temps li van ator-gar una meritòria medalla de plata, només per darrere d’un haltera polonés, cinc anys major. Amb la incorporació de deu països a la Unió Europea, esta edició passava a convertir-se en un pseudo campionat d’Eu-ropa. Gemma Peris no pugué defendre el títol en no ser convocada pel selecciona-dor nacional, Manolo Galván, per no parti-cipar en l’última Copa de la Reina perquè la Federació Valenciana no va prendre part. Galván va al·legar no haver vist el seu estat de forma en competició oficial però tampoc va acceptar que fera una presa de marca. Per la seua banda, Estefanía Juan, actual campiona en la seua categoria, tampoc par-ticipà en haver complit 23 anys, edat màxi-ma per a ser inscrita.

El 12 de març s’obtingueren dos sub-campionats i dos bronzes al Nacional junior celebrat a Gijón va tornar a ser una demos-tració de poder del CH Alzira. Els quatre alzirenys van obtindre un total de 12 me-dalles. Joan Marco es va proclamar sub-campió en la categoria de 69 quilos amb les seues millors marques (125 kg en arranca-da i 150 en dos temps). Només va estar per darrere de José Casado, que va revalidar el títol si bé l’alzireny va alçar 25 quilos més que l’andalús fa un any quan tenia la ma-teixa edat que ara té Marco. José Luis Ríos va pujar al tercer escaló del podi en esta categoria, la més renyida. Entre elsSúper Pesats, Vicente Juan es va penjar el bronze en arrancada i dos plates. Jessica Ferrer va concloure en una meritòria tercera plaça fregant les seues millors marques.

El 30 de març, la Federació Espanyola va considerar Gemma Peris la millor halte-ra de 2004, després de ser olímpica, cam-piona d’Espanya i de la Unió Europea amb tres medalles d’or en cada competició i subcampiona d’Europa absoluta en arran-

Una de les últimes competicions del gran campió

– 42 –


cada. L’acte d’entrega del guardó es realitzà el dissabte a l’hotel Tryp Centre-Nord de Madrid, a què acudiren Julián Perea i Lo-renzo Carrió en representació de l’haltera.

Gemma Peris i Estefanía Juan van aconseguir les medalles de bronze i argent al campionat d’Europa absolut celebrat a Sòfia (Bulgària), el 19 d’abril. Peris va alçar en el seu tercer intent 77’5 kg. La sevillana Rebeca Sires, la seua gran rival per la plaça olímpica va aconseguir l’or amb 2’5 quilos més. Gemma podia haver aconseguit esta marca de no haver fallat en el segon intent sobre la seua marca final però no va voler arriscar en l’últim intent per assegurar el metall. En dos temps va blanquejar sobre 92’5 kg. En el tercer intent els va alçar però una subtilesa tècnica va fer que els jutges donaren l’alçament com a nul.

Per la seua banda, Estefanía Juan, amb el menor pes corporal de les favorites a les medalles, va igualar el rècord d’Espanya –que ella posseïx- i va obtindre la plata. La bielorrusa Novikava, a la fi campiona ab-

soluta, va arriscar per a aconseguir l’or en arrancada però va fallar sobre 90 kg, que-dant-se amb els mateixos 85 d’Estefanía però el menor pes corporal li va donar el subcampionat a l’alzirenya. En dos temps, Fani va alçar 100 quilos en la seua primera tirada. La duresa de les contrincants Mun-teanu, Trotsenko i Novikava la va obligar a buscar els 105 amb els que igualava el seu rècord d’Espanya. Problemes en el quàdri-ceps de la seua cama esquerra la van de-sestabilitzar per mantindre enlaire el pes. Així es va haver de conformar amb la quar-ta plaça en dos temps i en el total olímpic.

Si per alguna cosa es caracteritza Julián Perea és que per a ell mai hi ha vacances. Quan els halteres majors paren, els xiquets segueixen competint i ell no para. En la vespra del primer de maig, el gimnàs Julián Perea va acollir el primer torneig Grefusa organitzat com a homenatge al patrocina-dor que des de feia més de 10 anys estava recolzant al club. A més, la competició va servir per a ocupar el buit de competici-

Rubén Dasí Boris Gil


– 43 –

ons existents en esta època. Per Alzira van competir Erik Juan, Damián Navarro, Pau Garcia, Fernando Boluda, Joan Antón, Eva, Mª Dolores i Cristina Vidal i Jessica Ferrer.

En categoria femenina, esta última va ser la guanyadora (52-72). En tercer i quart lloc van acabar les alzirenyes Mª Dolores i Cristina Vidal per darrere de Pilar Estarlik.

En categoria masculina tercer va que-dar Joan Antón.

El 20 de maig, Joan Marco va finalitzar 14é en el seu debú en el Mundial júnior ce-lebrat a Bursan (Corea).

En els Jocs del Mediterrani que se cele-braren a Almeria a finals de juny,

Alzira tingué tres representants en la Selecció Espanyola: Estefanía Juan, Gem-ma Peris i Azahara López. Joan Marco fou reserva i només viatjaria a Almeria si al-guns dels huit halteres es lesiona.

La classificació l’obtingueren després de la Copa d’España. Estefania va guanyar la quarta edició i recuperà el ceptre com a millor haltera nacional. Només huit mesos va quedar desposseïda d’eixe honor. La

riberenca va alçar 85 i 100 kg que li van donar avantatge sobre Rebeca Sires i Tati-ana Fernández. Esta última, defensora del títol, va poder revalidar-lo però va fallar en el seu últim intent. També una errada de Gemma Peris li va llevar la possibilitat d’obtindre la segona plaça per unes dèci-mes i va acabar quarta, amb unes marques de 77’5 i 92’5 quilos. La gran notícia va ser la classificació per als Jocs del Mediterrani d’Azahara López, quedant fora l’experi-mentada Macarena Álvarez.

Al Memorial Antonio Climent Jessica Ferrer i Joan Antón es penjaren quatre medalles d’or. Jessica igualà les seues mar-ques (55-75) y Antón superà el seu total olímpic. A més, Fernando Boluda va ser plata en més de 85 quilos després d’alçar 57’5 i 70 en dos temps. Sandra Romero va millorar en dos temps i total olímpic, amb 45-57’5-107’5.

Arriberen els Jocs del Mediterrani Al-meria 2005 i el club alzrieny va aportar el 25% de la Selecció Espanyola. Dels quinze representants espanyols, quatre perta-

Joan AntónFernando Boluda

– 44 –


nyen al club que dirigix Julián Perea. A la ja classificada Gemma Peris, Estefanía Juan i Azahara López es va unir Joan Marco.

L’alzireny, que anava com a primer re-serva i havia encarrilat la seua preparació cap al campionat d’Europa júnior que se celebrava a l’octubre, ocuparà la plaça dei-xada pel búlgar fincat a València, Stancho Ivanov, el qual es va lesionar a una setmana de la prova. Marco va rebre la notícia “amb una enorme satisfacció ja que quedava molt per a l’Europeu i em feia il·lusió par-ticipar en una prova de caràcter absolut”. Després de participar en diverses compe-ticions sense a penes temps de descans, el seleccionador nacional, Manolo Galván, va decidir que Marco se centrara només en les competicions de la seua categoria, la jú-nior, per a halteres d’entre 18 i 20 anys.

Estefanía Juan i Gemma Peris es van penjar les quatre medalles possibles –en esta competició no es va premiar el total olímpic. Peris va ser la primera a obrir el foc en la categoria de 48 quilos i va aconseguir

dos bronzes amb 77 quilos en arrancada i 91 en dos temps. Per la seua banda, Es-tefanía Juan no va poder revalidar el títol obtingut a Tunis’2001 en enfrontar-se a la campiona olímpica, la turca Nurkan Taylan. En arrancada va alçar 82 quilos i va estar a punt d’aconseguir 86, amb què buscava el rècord d’Espanya. Tot i això, no haurien sigut suficients per arribar als 87 amb què la turca es va penjar l’or. En dos temps, la va superar també l’albana Fetie Kasaj amb 103 quilos pels 102 de la riberenca. En els dos intents següents va buscar els 104 quilos però se li van escapar. Al terme de la competició, Estefanía es va mostrar de-sanimada perquè havia entrenat molt per aconseguir marques molt millors.

2005 fou època de sequera al camp, però el 24 de juliol el club d’halterofília Al-zira va tornar a inundar de metalls el meda-ller del Campionat d’Espanya absolut indi-vidual que es va celebrar a Salamanca. Els alçadors alzirenys es van penjar fins a 16 medalles de les que nou van ser d’or i ator-gaven per tant, tres títols nacionals. Estos van ser per a Azahara López, Gemma Peris i Estefanía Juan. Estes últimes van revali-dar el seu títol nacional -Estefanía sumava 16 des de 1995, onze absoluts-. Azahara va pujar al més alt del calaix amb marques lleugerament inferiors a les dels Jocs del Mediterrani, encara que superiors en qua-litat perquè les va aconseguir en una cate-goria menor, la de 53 quilos. La sorpresa més grata va ser la medalla de bronze que, amb només 15 anys, va aconseguir Jessica Ferrer.

Joan Marco res va poder fer per a ba-tre el dominador de la categoria de 69 qui-los, el sevillà José Casado però va obtindre tres medalles de plata i millors marques que les que va obtindre el sevillà un any a Gijón, quan este tenia l’edat que en eixe moment tenia l’alzireny. José Vicente Juan, als seus 29 anys, seguia en la pomada na-cional en una categoria complicada com la de 94 quilos i es va penjar tres bronzes. Fora del podi van quedar José Luis Ríos i

Vicente Carrasco


– 45 –

Julio López. Per primera volta en 18 anys, Lorenzo Carrió no va concórrer al campio-nat ja que, als seus 31 anys, va centrar-se en preparar les oposicions per a la Policia Local d’Alzira.

Joan Marco va acabar amb un sabor agredolç el 5 d’octubre el Campionat d’Eu-ropa júnior celebrat a Trencin (Eslovàquia). L’alzireny va acabar en la novena posició que millora cinc llocs la classificació prèvia. No obstant, es va quedar prop de les seues millors marques.

Gandia acollia el 24 d’octubre els cam-pionats autonòmics sub-17. Joan Antón, Pau García i Jessica Ferrer van procla-mar-se campions en les categories de +94, 62 i 58. Ferrer igualà les seues marques, 50 i 70. Cristina Vidal va ser subcampiona en 69 kg amb 50 i 62’5 mentres que Fer-nando Boluda va ser tercer en 94 kg. en al-çar 65 i 80.

Per la seua banda, Joan Marco va ser invitat al trofeu d’El Ejido (Almeria), on es va prendre la competició com un entrena-

ment en què va fer els sis alçaments vàlids fins unes marques de 120 quilos en arran-cada i 150 en dos temps. Joan s’incorporà al CAR de Sant Cugat del Vallès (Barcelo-na) el 2 de novembre. Allí va continuar amb els seus estudis i la seua preparació espor-tiva després que el seleccionador nacional no li renovara la beca a la residència Blume, tot i seguir millorant el seu rendiment. La Federació va assumir els costos de la seua beca i prompte es va comprovar que l’elec-ció havia estat encertada. En un ambient més distés però igualment exigent, la mi-llora va ser clara, com es va comprovar a la Copa del Rei.

L’únic però de l’any va tindre lloc al re-centment inaugurat pavelló Font del Grau de València. El Club d’Halterofília Alzira no va poder revalidar el títol de campió auto-nòmic per clubs i acabà tercer per darrere del València CH –reforçat amb un alçador alemany- i el Cabanyal. Quasi tots els halte-res alzirenys van participar en una catego-ria superior a la seua el que els va fer per-dre punts en la classificació final, a més de competir amb els sub-17 Pau i Joan.

Campiones de la Copa de la ReinaEl 5 de novembre, el CH Alzira va tor-

nar a ser clau en el títol obtingut la Copa de la Reina per la Federació Valenciana a Se-villa, seu de les altres candidates al triomf.

De les set integrants de l’equip, cinc eren alzirenys. Estefanía Juan i Gemma Peris no van haver de forçar -dies després participaven al Mundial de Qatar- i van re-alitzar alçaments per davall dels seus mar-ques. Azahara López tampoc va necessitar el seu millor nivell per a col·laborar en el títol amb 67’5 i 85 kg. Cristina Vidal va se-guir amb la seua progressió mantenint les seues millors tirades en 50 i 62’5 kg. Les capitalines Pilar i Asunción Estarlik com-pletaven l’expedició valenciana.

L’alzirenya va participar paral·lelament en el campionat d’Espanya sub-15 en què va alçar 52’5 en arrancada i 70 en dos temps que li van valdre el subcampionat i

Erik Juan

– 46 –


tres medalles de plata. Estes marques es comptabilitzaven per a la Copa de la Reina perquè no realitzara dos competicions en un dia. En este campionat també va parti-cipar Joan Antón que, amb 87’5 quilos en arrancada i 90 en dos temps va aconseguir tres medalles de bronze.

Estefanía Juan no pugué retornar de Qatar amb el somni complit d’haver acon-seguit una medalla en un Mundial. No obs-tant, va acabar amb la satisfacció d’haver batut per set vegades els rècords d’Espa-nya en la categoria de 48. Feia huit anys que Estefanía no pesava menys de 48 qui-los. Des de 1997 participava en la catego-ria de 53 on encara posseïx els tres rècords d’Espanya.

La competició va ser molt dura amb la presència de la bicampiona mundial, la xi-nesa Mingjuan Wang –que es va fer amb el seu tercer entorxat i va batre els rècords del món de dos temps (118 kg) i total olím-pic (293 kg) així com el júnior d’arrancada (95 kg) amb només 20 anys. Les tailande-ses Aree Wiratthaworn, subcampiona del món i bronze a Atenes’04, i Pensiri Saelaw, 3a i 2a respectivament, eren altres de les rivals. Fani va començar la seua participa-ció en arrancada igualant el rècord d’Es-panya que tenia Rebeca Sires des de l’Eu-ropeu de Kíev de 2004 i el va batre en el segon intent establint-lo en 82 kg. (Des de 2005, en les competicions internacionals s’havia deixat de posar múltiples de 2’5 quilos en barra. Ja es podia pujar d’un en un, mesura que no va ser adoptada de se-guida per la Federació Espanyola.

En la tercera tirada se li van escapar els 84 quilos. La seua competició en dos temps va ser perfecta. Va començar batent el rè-cord nacional de dos temps i paral·lelament el de total olímpic en alçar 97 quilos, des-prés el va elevar consecutivament a 100 i 102. El límit espanyol en total olímpic el posà en 184 quilos. Estos tres rècords s’unien als tres que ja posseïa en la catego-ria de 53 quilos de pes corporal. Finalment Estefanía s’erigia com la quinta millor alça-

dora del món en arrancada i la sexta en dos temps i total olímpic.

Per la seua banda, Gemma Peris va tin-dre una actuació correcta (77 kg). En dos temps va començar bé amb 92 kg en bar-ra. En el segon alçament va igualar el seu rècord d’Espanya que va aconseguir en el Mundial de Varsòvia en 2002. Després que la seua amiga Estefanía la desposseï-ra del rècord, va arriscar amb 99 quilos en barra però se li van escapar. La desena va ser la posició definitiva de l’alzirenya.

En les acaballes de la temporada 2005, el 27 de novembre el CH Alzira va aconse-guir una nova campiona d’Espanya sub-17. Parlem de la sub-15 Cristina Vidal que no va necessitar fer les seues millors marques i només amb 45 i 60 per a aconseguir tres medalles d’or. La gran absència en la cita que es va disputar en Pamplona va ser la valenciana Pilar Estarlik, favorita al títol, que no va arribar al pes mínim de la categoria en què competia junt amb Cristina.En la de 58, Jessica Ferrer va obtindre el subcampi-onat d’Espanya en arrancada amb 50 quilos mentres que els 67’5 que va alçar en dos temps li van donar una medalla de bronze, lloc que va repetir en el total olímpic.

Pentacampions de Copa El CH Alzira continuà augmentant el

seu mite en la història moderna de l’halte-rofília espanyola. El dissabte 17 de desem-bre van aconseguir a La Corunya el quint títol consecutiu de la Copa del Rei, el cam-pionat d’Espanya per clubs, i sisé de la seua història. Més que guanyar, eixe any el club valencià va arrasar. Des del principi de la competició, José Luis Ríos i Julio López ja van aconseguir situar al quadre valencià en la primera posició. En la següent tanda Joan Marco va fer una gran competició i millorà prou les seues marques personals, establint-les en 130 kg en arrancada i 155 en dos temps, amb només 70 quilos de pes corporal. A punt va estar d’aconseguir els 160, que hagueren posat el passador d’or a la seua participació.


– 47 –

Cinc títols de campions d’Espanya per clubs consecutius sols està a l’abast dels grans

Els pernils de Casa Goyo foren també un gran premi

– 48 –


A la vesprada va arribar el torn als pe-sos pesats de l’equip, que van rubricar amb cada alçament, qui era l’equip més fort del campionat. L’hispà-búlgar, Stancho Ivanov, acabat d’eixir d’una lesió, va complir amb el seu paper per a suplir un altre lesionat, José Vicente Juan. Les seues marques fo-ren discretes per al seu potencial però sufi-cients. Es fitxaren dos extrangers. L’austrí-ac Jürgen Troll va començar a mostrar amb els seus alçaments el que seria l’especta-cular tancament de competició. En l’última tanda van pujar a la tarima Lorenzo Carrió i l’eslovac Martin Tesovic. Este últim va ser l’estrela del campionat. Medalla de bronze en el Mundial celebrat feia un mes a Qatar i campió del món en 1997, va alçar en el seu últim intent 215 quilos amb què es va guanyar l’admiració de la sala. Tesovic va ser el millor alçador, Joan Marco va acon-seguir la tercera millor marca nacional amb 18 anys mentres que Gemma Peris tam-bé va aconseguir la millor marca femenina en la presa de marques que es va realitzar

paral·lelament per al pròxim campionat de la Unió Europea.

Amb este títol es tancà la temporada 2005 amb el doblet, ja que l’equip feme-ní de la Federació Valenciana va guanyar la Copa de la Reina al novembre a Sevilla. L’alzirenya Estefanía Juan va ser 5a en ar-rancada en el Mundial –on va batre set rècords d’Espanya-, plata als Jocs del Me-diterrani i Campiona d’Espanya individual, junt amb Gemma Peris i Azahara López, i guanyadora de la Copa d’Espanya.

2006En l’assemblea de la Federació Espa-

nyola que obria l’any, Julián Perea va ser considerat el tercer millor entrenador de la temporada 2005. Les competicions comen-çaren amb el campionat d’Espanya sub-16 per clubs on Alzira va ser 9é amb la partici-pació de Joan Antón, Damián Navarro, Pau García, Joan Granell i Érik Juan. Fernando Boluda va ser baixa a última hora.

Entrega de la Copa a l’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas


– 49 –

En març Gemma Peris continuava en un gran momentde forma. Una decisió dels jutges li va impedir alçar-se amb el cinqué títol de la Unió Europea. A la fi fou subcam-piona però es va penjar l’or en arrancada, on alçà 81 kg. Havia arribat al tercer in-tent amb 80 kg alçats i necessitava posar un quilo més perquè la seua principal ri-val, que pesava cinc grams menys, també els havia alçat. I Gemma ho va aconseguir, obtenint a més el rècord de la Unió Euro-pea. En dos temps arribà la polèmica. Havia obtingut 93 kg i fallat en 97. En la tercera tirada, va alçar els 97 però dos jutges van donar com a nul al·legant que havia tirat la barra abans que es donarael senyal de terra. Veient el vídeo, un d’estos jutges va reconéixer l’error. A més, el jutge cen-tral -que emet el senyal de terra- va ser el que li va donar vàlid. Però no rectificaren i amb esta decisió se li va esfumar la pos-sibilitat d’establir dos nous rècords de la Unió Europea en l’última edició que podia participar -ja que complia 23 anys, edat lí-mit per competir. Així, Gemma va haver de conformar-se amb el subcampionat en dos temps i total olímpic així com la segona mi-llor marca femenina de totes les categories. Estes marques foren un colp anímic positiu en la seua carrera, ja que al final de 2005 va pensar deixar-s’ho. L’altra part positiva era la classificació directa per al campionat d’Europa absolut que se celebrà a Cietni-ewo (Polònia) a finals d’abril.

L’altre representant alzireny, Joan Marco, va millorar la classificació de l’any anterior quan va obtindre un bronze. Els 128 quilos en arrancada li van atorgar una medalla de plata i de nou va fregar la seua millor marca. En dos temps va alçar 152 quilos, que van sumar 280 en total olímpic i li van donar dos quarts llocs.

El dissabte previ a les Falles va tindre lloc al gimnàs Julián Perea el trofeu d’estes festes que va enfrontar el club riberenc, el València CH i l’Helios de Saragossa. Els millors alzirenys van ser José Luis Ríos, Manolo Torres i Pau García. D’altra banda,

els joves Joan Antón, Jessica Ferrer i Cris-tina Vidal foren seleccionades per a una concentració de promeses nacionals del 9 al 15 d’abril amb vista a elaborar la llista de l’Europeu sub-17 de Landskrone (Suècia).

A principis d’abril es va celebrar a Cam-ponaraya (Lleó) el campionat d’Espanya jú-nior en què els alzirenys Joan Marco i Jes-sica Ferrer van obtindre quatre dels sis ors als quals optaven. Marco es va alçar amb el triomf en les tres modalitats en la categoria de 69 quilos. En arrancada va alçar sense problemes 120 quilos, va fallar el segon in-tent amb 125 però no el tercer es va pen-jar el primer or, amb una àmplia diferència sobre el seu principal rival, l’andalús Isaac Morillas. Més complicat ho va tindre Joan en els dos temps. Va alçar 140 i va fallar so-bre 145. Morillas va aconseguir hissar 150 quilos el que obligava el alzireny a aconse-guir 151 ... i els va alçar! Amb este segon or es va assegurar també la tercera medalla en la modalitat de total olímpic alhora que va aconseguir la segona millor marca de tots els competidors.

L’única fèmina representant d’Alzira era Jessica Ferrer. Amb quinze anys era la més jove de les competidores de la categoria de 58 quilos, encara que també la que tenia més pes corporal. Encara que va aconse-guir tres medalles, el pes li va impedir pujar al més alt del podi. En arrancada va alçar 59 quilos, tres menys que els seus rivals, les andaluses Silvia Martín i Tania Morillas, pel que va haver de conformar amb el bronze. En dos temps completar una competició perfecta, sense cometre cap nul, amb al-çaments de 73, 75 i els definitius 78 quilos. Això va obligar a les adversàries a alçar al-menys aquest pes però van fallar. Jessica aconseguia el seu primer or nacional júnior. Les tres halteres van aconseguir el mateix total olímpic de manera que el pes corporal va relegar a la alzirenya al tercer esglaó del podi.

Durant una setmana, dues promeses de la halterofília alzirenya, Joan Anton i Cristina Vidal, estigueren concentrades

– 50 –


a Madrid en una reunió d’halteres sub-15 i sub-17. A esta citació també estava con-vocada Jessica Ferrer però es va preferir donar-li descans després de la competició del dissabte.

Estefania Juan Tello va complir els pro-nòstics que l’assenyalaven com la gran favorita a l’Europeu d’halterofília a la cate-goria de 48 quilos. L’alzirenya, amb 24 anys, es va imposar després de batre dos rècords d’Espanya i signar un millor alçament de 83 quilos en arrancada, 102 en dos temps i un total olímpic de 185. L’espanyola es va pen-jar la medalla d’or i va pujar al podi al cos-tat de la russa Svetlana Ulyanov (83 +100 = 183) i la italiana Genny Pagliaro (81 +98 = 179). La seua paisana Gemma Peris es va haver de conformar amb la quarta plaça (80 +95 = 175).

El 30 de maig, Joan Marco va competir a Hangzhou (Xina) al Mundial júnior. L’al-zireny va finalitzar en la 15a posició amb 125-145-270 kg. En juny es tornava a les competicions nacionals. Jessica Ferrer va aconseguir el primer lloc en el trofeu Anto-nio Climent celebrat a Gandia, classificatori per l’Europeu sub-17. Jessica va quedar en la primera posició de la general en alçar 62 kg. en arrancada i 78 en dos temps. Joan Antón va ser primer en la seua categoria (+94) a l’alçar 85 i 105 kg en cada moda-litat. Cristina Vidal es va quedar fora del podi -va ser 4a - amb 55 i 65 kg. Una set-mana després, es va celebrar a València l’Autonòmic absolut, el qual era classifica-tori per al campionat d’Espanya absolut que se celebraria a Gijón. No van haver de participar les campiones espanyoles Es-tefania Juan i Gemma Peris així com Joan Marco ja classificats per les seues marques habituals. Jessica Ferrer es va proclamar campiona autonòmica en 63 kg. La alzire-nya va participar encara que ja estava clas-sificada anteriorment per les marques que va aconseguir en guanyar el trofeu Antonio Climent. Cristina Vidal va ser tercera però no va arribar a la puntuació mínima neces-sària, al hissar 55 i 60 kg. José Luis Ríos

va ser subcampió de la categoria de 69 kg amb 100 en arrancada i 112 en dos temps i es va classificar, encara que acudí com a re-serva.Juliol és el mes del campionat d’Es-panya individual i la sorpresa podia saltar si Estefania Juan i Gemma Peris no es procla-maven campiones. I no va haver excepció. Entre ambdues sumaren 30 entorxats na-cionals, sumant els triomfs de les dues.

Estefania seguia invicta com a campi-ona d’Espanya invicta des de 1996 quan amb 14 anys va aconseguir el títol nacional sub 16, júnior (fins a 20 anys) i absolut, a més d’obtindre el subcampionat d’Europa sub 16. Posteriorment sumà més títols na-cionals i tres Copes d’Espanya, de les qua-tre disputades fins el moment. L’alzirenya va guanyar tots els campionats de la Unió Europea que va disputar i va aconseguit la fita, únic a la halterofília espanyola feme-nina, d’obtindre dos campionats d’Europa absoluts (1997 i 2006). El 2000, a més, va aconseguir el campionat del Món júnior i tenia tots els rècords d’Espanya de les ca-

Cristina Vidal


– 51 –

tegories de 48, 53 i 58 quilos. A la riberen-ca només li restava ser olímpica.

Per la seua banda, Gemma Peris va aconseguir el 14é entorxat nacional des que va començar a competir el 1997 també amb 14 anys. Va començar donant idèntics passos que la seua amiga Estefania -els tres títols nacionals- i fins i tot va aconseguir el títol europeu sub-16 a Hongria. En els anys successius va anar escalant llocs en el podi del Mundial júnior -3a el 1999, 2 ª en 2000 i campiona el 2001 a Tessalònica (Grècia)-. Nombrosos triomfs en els campionats de la Unió Europea i Jocs de la Mediterrània, van acabar donant el seu premi en partici-par en els Jocs Olímpics de Sydney 2004.

Un altre alzireny, Joan Marco, va acon-seguir el seu primer títol nacional absolut que uneix el júnior obtingut mesos enrere. Marco es va quedar a les portes de pen-jar els tres ors però en dos temps va alçar els mateixos quilos (150) que dos alçadors amb menor pes corporal. La quarta partici-pant alzirenya va ser la menor de l’expedi-

ció, Jessica Ferrer. Amb 15 anys va pujar al calaix per darrere de dos “grans” com Este-fania Juan i María de la Puente.

El 27 de juliol, Jessica Ferrer es va es-trenar en un campionat internacional, l’Eu-ropeu sub-17 de Landskrone (Suècia) amb una 8a plaça.

Estefania Juan i Gemma Peris no van defraudar en la seua participació a la Copa d’Espanya disputada el 26 d’agost a València. Estefania va aconseguir el quart entorxat en cinc edicions. En la ca-tegoria de 53 quilos va batre sis rècords d’Espanya. En arrancada va batre dos rè-cords en alçar 86 i 88 quilos, deixant l’an-terior marca quatre quilos per baix. En dos temps també va marcar màxims his-tòrics amb 106 i 108 quilos en el segon i tercer intent i va establir el total olímpic en 196 quilos. Per la seua banda, Gemma Peris, va aconseguir el tercer lloc amb 80 quilos en arrancada i 95 en dos temps. La segona classificada va ser la castellano-lleonesa Lidia Valentín.

Infantils alzirenys que s’enfrontaren a l’Helios de Saragossa

– 52 –


Una lesió a l’esquena que arrossegava des de feia mesos, va impedir Joan Marco lluir a l’Europeu júnior celebrat a Palerm (Itàlia) el 2 de setembre. Marco va alçar 123 quilos en arrancada i en el primer ti-ratge en dos temps va fer pujar 143 la seua marca final. Les molèsties no li van perme-tre aguantar els 150 i 152 quilos que va posar en barra i va finalitzar en la 7a posi-ció. Si haguera mantingut les seues millors marques, aconseguides al desembre a la Corunya -132 i 155 quilos- hauria obtingut la medalla de plata en arrancada i el bron-ze en total olímpic. No haver pujat al podi també li va suposar no viatjar al campionat del Món absolut.

El segon dissabte de setembre, el club alzireny va participar en l’Autonòmic sub-15 celebrat a València. Quatre joves pro-meses es van proclamar campions auto-nòmics i es van classificar per al campionat d’Espanya sub-15 que se celebrarà a la Co-runya el 21 d’octubre. Joan Antón va ser el millor en la categoria de + 94 amb 85 i 100 quilos. Rubén Dasí, que participava en la seua primera competició, va guanyar en la categoria de 85 quilos, Joan Granell ho va fer en la de 56 i Eric Joan a la de 40.

L’1 d’octubre, Estefania Juan Tello va seguir posant fites en el seu esplendo-rós historial esportiu, el més brillant de la halterofília femenina espanyola. La seua participació al Mundial celebrat a San-to Domingo no va poder coronar-se amb una medalla però la alzirenya es va quedar només a tres quilos de proclamar subcam-piona del Món. A la fi, va aconseguir dos quarts llocs en arrancada i dos temps i una definitiva cinquena plaça en total olímpic amb les que millorà el sisé lloc del Mundial de Qatar’05. Estefania va tindre les majors complicacions en la seua modalitat preferi-da, l’arrancada, on només va aconseguir la marca de 82 quilos en el seu tercer intent. Això la va deixar a remolc de que poguera superar-se en els dos temps. En hissar 102 quilos en la seua primera tirada va igualar el rècord d’Espanya de total olímpic que

ja va obtindre en l’últim Mundial així que els 104 que va alçar en el següent intent li va valdre trencar una altra màxima marca espanyola, establint-la en 186 quilos. En l’últim alçament va forçar fins els 107 qui-los que li haurien donat un bronze en dos temps i la plata en total olímpic, però quan els tenia ben carregats, se li van escapar de la vertical.

Per tots els mèrits aconseguits, el Club d’Halterofília Alzira va a sol·licitar formal-ment la concessió de la Insígnia d’Or de la capital de la Ribera Alta per a l’última gran alçadora i la més llorejada que ha donat el club alzireny. El 2000, quan Estefania va aconseguir el títol mundial júnior es va pos-posar el seu nomenament en haver obtin-gut la màxima distinció alzirenya el propi club, Julián Perea i els germans Carrió. L’al-tra raó va ser el prometedor futur que es-perava a la menuda dels Juan Tello. El club considerà que el 2006 havia estat el seu any esportiu i havia de ser reconegut. La petició va ser acceptada pels grups polítics i el 30 de desembre va ser condecorada.

A Alzira, Rubén Dasí i Jessica Ferrer es van proclamar campions, Joan Anton i Cristina Vidal, subcampions i Joan Granell, Damián Navarro i Erik Juan van pujar al tercer esglaó del podi al campionat auto-nòmic individual sub 17, classificatori per al campionat d’Espanya també sub-17 que se celebraria al novembre a Cullera..

Acabava el mes d’octubre i Joan Antón obtingué el títol de campió d’Espanya sub 15 a La Corunya. Antón, que participava en la categoria de + 85 kg. va alçar 90 en arrancada i 105 en dos temps i va dominar sense problemes la competició. Joan Gra-nell va obtindre el bronze en dos temps gràcies al seu menor pes corporal.

Campiones de la Copa de la ReinaTot i que no comptava amb Gemma

Peris per lesió, la Federació Valenciana va revalidar el campionat de Sa Majestat la Reina a La Corunya. La igualtat va ser mà-xima i només quatre punts van separar a les valencianes, capitanejades per les alzi-


– 53 –

renyes Estefania Juan i Jessica Ferrer, del combinat andalús.

El 21 de novembre els halteres alzi-renys van aconseguir nou medalles en els campionats d’Espanya sub-17 celebrats a Cullera.

Jéssica Ferrer (58 kg) i Cristina Vidal (69 kg) van obtindre tres medalles de plata, Joan Antón (+94) es va penjar tres meda-lles de bronze.

Un altre títol que Estefania Juan va ajuntar al seu palmarés va ser la Copa de la Mediterrània, competició organitzada per primera vegada l’any anterior i que se celebrà a Udine (Itàlia). Participaven els països banyats pel Mare Nostrum. Per un error de la bàscula oficial, Estefanía va ser enquadrada en la categoria de 58 quilos. La alzirenya es va estranyar perquè abans de marxar pesava 51’2 quilos i en tornar seguia per baix de 53. El seleccionador li va plantejar no forçar la pèrdua de pes i no va tindre problemes. Amb 87 quilos, va igualar el rècord d’Espanya en la categoria de 58. No va poder batre’l en fallar sobre 89. En dos temps van començar a caure els rècords. Els 108 alçats li donaven el rècord de total olímpic (194). Després, amb 110, va batre els dos rècords, el de dos temps i total (196), que va elevar sis quilos sobre l’anterior millor marca nacional.

Després de cinc títols consecutius on els halteres alzirenys participaven pel club de València, en 2006 no pugueren comp-tar amb Lorenzo Carrió (retirat) i Julio López. Tot i això, el club capital va obtindre la segona posició en la Copa del Rei cele-brada a Saragossa. Els valencians només van ser superats pel ETH canari.

2007Amb els veterans del club retirant-se

a poc a poc, el C. H. Alzira seguia formant jóvens. L’any 2007 començà obtenint el 10 de febrer el 3r lloc al campionat d’Espanya sub-16 per clubs, anomenat II Copa Fede-ració, celebrada a Madrid. Erik Juan, Rubén Dasí, Iván Pozo, Fernando Boluda, Joan

Granell i Joan Antón foren els artífex, tot i partir en la 5a plaça pels resultats obtin-guts a la lliga escolar.

Joan Marco va realitzar una gran com-petició a la Corunya al campionat de la Unió Europea, millorant considerablement les seues millors marques (135-160) i aca-bà 5é Marco va competir en la categoria de 77 quilos encara que només pesava 72.

En abril Estefania Juan va augmentar la seua estrella. Amb 25 anys va guanyar el tercer campionat d’Europa absolut a la ciu-tat francesa d’Estrasburg. Fanny era la més lleugera de les competidores amb 47’510 kg. Va iniciar la competició amb 82 vàlids. Després va millorar en dos quilos seu rè-cord d’Espanya en alçar 85. La seua màxi-ma rival, la turca campiona olímpica Nur-can Taylan, se’n va anar a pels 86 que va fallar igual que Estefania. Però a la otoma-na encara li quedava un tiratge ... que tam-bé es va quedar a la barra. La competició de dos temps va tindre grans dosis d’emo-ció. El seu primer alçament de 102 kg li

Jessica Ferrer

– 54 –


valia per assegurar el bronze. L’error de la local, Melanie Noel, en 103 li va atorgar la plata. La campiona olímpica, Taylan, que tenia l’avantatge de competir després de la valenciana, marcava terreny amb 103 en el primer intent. Estefania va tornar a pren-dre la davantera quan va alçar 104, amb els que va igualar el rècord d’Espanya de dos temps i elevava la plusmarca nacional de total olímpic a 189. Ahi quedaria quan la al-zirenya no va poder amb 107 quilos ... i en-cara li quedaven dos intents a la turca. Esta va forçar però va fallar i Estefania Juan Te-llo va tornar a penjar-se tres ors com fa un any a Wladislawowo (Polònia).

Abril acabà amb altre títol nacional, en este cas el junior per a Joan Marco, que el consolidava com el primer haltera mascu-lí del club d’halterofília Alzira. A El Ferrol va tindre prou amb alçar en el primer in-tent deu quilos menys (125 kg) de la seua millor marca per penjar el primer or en la modalitat d’arrancada. En els dos temps, la competició també va ser un passeig en què

va traure 17 quilos al segon, el canari José Antonio Abad. D’altra banda, l’alzireny ha tornat a ser becat per millorar la seua pre-paració al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), on ja va estar la passada temporada.

El club és un referent de l’halterofília a nivell nacional i TVE va emetre un progra-ma sobre els Jocs Olímpics en què la pro-tagonista va ser Estefania Juan. Setmanes després, les càmeres de “Esport Divertit”, de Punt 2 van gravar uns entrenaments i una competició no oficial per emetre’ls el 10 de juny.

Estar un poc per damunt de 69 kilos i molt per baix del límit de 77, unit a una le-sió a la mà van passar factura a Joan Mar-co, que s’hagué de conformar amb la 20a posició al Mundial júnior disputat a Praga (Txèquia).

El 23 de juny Estefania Juan va guanyar per cinquena volta la Copa d’Espanya i per fi ho va poder fer a Alzira. Lidia Valentín va posar el suspens i es quedà a un intent de

El programa de Canal 9 “Esport divertit” va gravar un programa


– 55 –

batre-la mentre que Gemma Peris acabà tercera.

Un mes després, Estefanía obtenia el seu 17é títol de campiona d’Espanya a Gijón. Joan Marco es va quedar a les por-tes de revalidar el títol nacional pel pes cor-poral. Marco es va penjar l’or en arrancada en alçar 130 quilos però s’hagué de con-formar amb la plata en dos temps en pujar cinc kilos menys que el campió, el salmantí Manuel Darío. En total olímpic va igualar al castellà lleonès, però este pesava menys. Esta va ser la representació més baixa en 15 anys del Club d’Halterofília Alzira en un campionat d’Espanya. Motius familiars van impedir desplaçar-se a Gemma Peris, 14 vegades campiona d’Espanya, i una ino-portuna lesió va fer el mateix amb José Luis Ríos mentre que Lorenzo Carrió ja estava absent de les grans competicions.

Després del campionat autonòmic sub-15 obtingut per Rubén Dasí (+85) i

els subcampionats d’Alfredo Soler (56), Daniel Castro (62) i Erik Juan, estos i Ru-bén Bernabé participaren al campionat d’Espanya sub-15 a la Corunya. Dasí es va penjar tres ors i Castro el bronze en dos temps. Per comunitats, la Valenciana acabà segona.

Com que el club estava en fase de transició i amb majoria de halteres infan-tils, a l’autonòmic per equips va quedar fora del podi i no es classificaren per a la Copa del Rei. Tot i ser menors de 15 anys, Dasí, Bernabé i Erik Juan partici-paren al Nacional sub-17 on Rubén Dasí signà la 5ª posició. També cinquena va quedar la Federació Valenciana a la Copa de la Reina que se celebrà a principis de desembre a València. Els punts d’Estefa-nia Juan i Azahara López no foren sufici-ents amb les absències de Gemma Peris i Jessica Ferrer. En condicions normals hagueren revalidat el títol.

El 25 d’abril de 2007, l’Ajuntament va retre homenatge a Estefania Juan després del 3r títol europeu absolut

– 56 –


2008La família Juan-Tello va seguir augmen-

tant el medaller de la halterofília alzirenya. Als “clàssics” Estefania, José Vicente i Eric Joan s’unia la cosina d’estos, Alba Sánchez. En febrer es va proclamar subcampiona d’Espanya del campionat escolar de tècni-ca en categoria benjamí. Naixia una estre-lla però 2008 serà recordat per Estefania com el pitjor de la seua carrera. Després de quedar-se a les portes de participar en dos Jocs Olímpics, arribava possiblement la seua última oportunitat a Pekin 2008. La pressió va poder amb l’alzirenya, acos-tumada a passar per tot tipus de situaci-ons. En arrancada es va quedar en tan sols 73 kilos del primer intent i va fer dos nuls en 76. En dos temps signà altres tres nuls, fet increïble en una haltera que sempre es caracteritzà per la seua regularitat. Espa-nya havia de quedar 1 ª per seleccions per aconseguir dos passaports olímpics però a la fi sols hi hagué un, que anà a la castella-no-lleonesa Lidia Valentín.

El club d’halterofília Alzira sempre ha do-nat suport a altres modalitats de força i el 5 de juny va recolzar Bernardo Presencia, pare del gran campió, Juan Carlos, qui va batre el récord Guiness de “sentadilles”. Amb 66 anys va alçar una barra de 24 quilos i peses amb 38 en cada costat (100 kg en total). El repte,

superar 30.390 kg en menys d’una hora fa ser pulveritzat als 46 minuts. Va continuar fins completar l’hora en sèries de 12 repetici-ons i arribar a 49.000 quilos.

El 18 de juny el club va penar la desgraci-ada mort del gran campió d’Espanya, Jon Te-cedor Aginaga, en accident de trànsit als 32 anys.

Sense participació al campionat d’Espa-nya, el 28 de setembre sis halteres es classi-ficaren per al campionat d’Espanya sub-15 i sub-17 després de que en el autonòmic Da-vid Santos obtinguera el títol sub-15 i Erik Juan el subcampionat. En sub-17, Rubén Dasí i Fernando Boluda obtingueren l’or en 94 i 105 quilos. Cañes i Rubén Bernabé guanya-ren la plata en 62 i 69 mentre que Boris Gil -que feia dos mesos escassos que s’entrena-va, es penjà el bronze en 62 quilos.

El 25 d’octubre, David Santos va obtindre dissabte a Sevilla dues medalles de bronze, en dos temps i total olímpic en el primer cam-pionat d’Espanya sub-15 en què participava, només uns mesos després d’haver començat a practicar l’halterofília.

El 22 de novembre, el club va ser tercer en l’autonòmic per equips disputat a Gandia, per darrere del València i el club de la ciutat ducal. Una setmana després, els sub-17 vi-atjaren a La Corunya. Rubén Dasí revalidà el títol de campió d’Espanya i Fernando Boluda subcampió.

Estefania Juan va fer una gran i emocionantíssima competició


– 57 –

El club seguia donant suport a la brillant idea de la Federació de crear una lliga esco-lar que donara una continuïtat competitiva durant l’any i no haver d’esperar als cam-pionats autonòmics o nacionals. El 14 de febrer tingué lloc a Madrid la IV copa fede-ració de clubs S-16 i S-18 on Alzira arriba-va 5é en la classificació prèvia. En sub-18, els alzirenys tornaren a acabar tercers, per darrere de la Corunya i Tenerife.

L’ajuntament de Corbera va decidir im-posar el 20 de febrer la medalla d’argent de la localitat a Fernando Boluda després d’obtindre mesos enrere el subcampionat d’Espanya en la categoria Sub-17, un dels pocs triomfs nacionals d’esta xicoteta lo-calitat. El mateix Boluda i Rubén Dasí van rebre el reconeixement de l’Ajuntament d’Alzira als que es lliurà un diploma.

El 7 de març de 2009 Alba Sánchez va aconseguir el primer triomf de la seua cur-ta però de segur exitosa i llarga carrera. L’alzirenya, amb 11 anys, aconseguia el pri-mer campionat d’Espanya de tècnica. Sonia Martínez va obtindre la medalla de bronze.

Després d’obtindre els títols nacionals en les categories sub-15 i sub-17, Rubén Dasí es va proclamar el 30 de maig campió d’Espanya junior precisament també a la Corunya. Fernando Boluda va penjar-se tres medalles de bronze en la categoria de més de 105 quilos de pes corporal.

16 mesos després que es retirara de la pràctica activa, Estefania Juan es va tornar a pujar a una tarima en el trofeu Sant Ber-nat d’Alzira. “Van ser mesos de molta ten-sió. Després de dos Jocs Olímpics sense acudir, m’angoixava quedar-me sense anar a Pequín. Havia deixat els entrenaments però la Federació em va demanar que en-trenara dues setmanes per competir en el campionat d’Europa. Necessitàvem acon-seguir els màxims punts possibles per clas-sificar una o dues halteres als Jocs però vaig arribar a l’europeu mal preparada i vaig fallar”. Joan Marco també tornà a com-petir al torneig de festes de la seua ciutat.

El 7 de juliol, una data tan significativa pel seu contingut festiu, no ho va ser per la família de l’halterofília alzirenya. Amb no-més 58 anys, Salva Amat ens va deixar. L’al-zireny va ser un dels primers halteres que va destacar al nostre club.

Després d’aconseguir títols com halte-ra, un amant de la força com José Vicen-te Juan va voler provar altra disciplina. A Alzira es va fer l’any anterior la prova d’Strongest Man, l’home més fort. Durant les festes de Sant Bernat es va voler deter-minar qui era el més fort de la Ribera. Calia arrossegar un camió de 3.000 quilograms, córrer 30 metres amb altres 220 quilos a l’esquena, tornar 30 metres voltejant un pneumàtic de 250 quilos, alçar un cotxe de

El FuturFabricant les futures estrelles

– 58 –


900 quilos en repeticions durant un minut, caminar 30 metres amb una maleta de 70 quilos en cada mà i per últim alçar tres bo-les de 80, 100 i 140 quilos i pujar-les a un camió. Amb el total de punts, José Vicente fou el millor.

Àlex Ruiz i David Ortiz es van classifi-car per al campionat d’Espanya sub15 que es disputarà el 17 d’octubre a Santi Ponce (Sevilla). Erik Juan es va proclamar prèvia-ment subcampió autonòmic en 56 quilos. Daniel Aguilar es va proclamar campió en la de 77 quilos i Rubén Dasí en més de 94 quilos.

Tres anys després, Joan Marco tornà a competir a Europa. Haver sigut campió d’Espanya dos anys i un subcampió sem-blava no ser prou per a l’anterior selecci-onador, Manolo Galván. Amb el canvi de direcció tècnica i després d’una presa de marca va competir a l’europeu sub-23 cele-brat a Wladyslawowo (Polònia), on va aca-bar en la 13a posició.

El 24 d’octubre, l’equip acabà tercer al campionat autonòmic per clubs, a dos punts del subcampió. Les baixes d’últi-ma hora de Julio López i Manolo Torres deixaven l’equip amb sols tres veterans. Joan Marco, poc després de l’Europeu no pugué repetir les marques. José Vicente Juan seguia vivint una segona joventut i va alçar 130 quilos en arrancada i 163 en dos temps. Javier Lairón va haver de substituir a última hora la baixa de Julio i va alçar 85 i 105 quilos. La resta de l’equip el formaven Fernando Boluda i els sub-17 Rubén Dasí, Rubén Bernabé, Boris Gil i Erik Juan.

Al campionat d’Espanya sub-17 cele-brat a València Rubén Dasí no va poder revalidar el títol. Va aconseguir dues meda-lles de bronze. I la tercera se li va escapar en arrancada per un quilo de diferència (93 quilos). També un quilo va ser l’avantatge que Dasí va aconseguir sobre el seu com-petidor, el castellà lleonès Isaac Álvarez, en els dos temps i aquí va arribar la primera medalla amb 112 quilos. Tots dos van em-patar a 205 quilos en total olímpic però el

menor pes corporal de l’alzireny, 92’55 kg., li va donar la segona medalla i el definitiu tercer lloc nacional. Alzira es presentà en el seu nom al campionat d’Espanya per equips i finalitzà 7é.

2010La temporada competitiva començà el

27 de febrer amb el campionat d’Espanya de tècnica disputat a Madrid que guanyà per segon any consecutiu Alba Sánchez. L’alzirenya ja era seguida pels tècnics de la Federació Espanyola. Un altre futurible bon haltera era Tomás Ruiz. Amb només uns mesos de pràctica, es va proclamar subcampió d’Espanya. Sonia Muñoz -que es traslladada una volta per setmana des de Castelló de la Plana a Alzira per entre-nar- va aconseguir una medalla de bronze. La capital d’Espanya també va acollir la Copa Federació per clubs en categoria sub-18, la final de la lliga escolar que durant tot l’any es disputa en les diferents autonomi-

Tomás Ruiz


– 59 –

es. L’equip alzireny format per Rubén Dasí, Boris Gil, Rubén Bernabé, Àlex Ruiz, Daniel Aguilar i Erik Juan va acabar en la 3a posi-ció d’un total de 22 equips.

El 6 de març els millors alçadors naci-onals tornaren a competir a Alzira per la prestigiosa Copa d’Espanya. El canari José Navarro demostrà que segueix sent el mi-llor a nivell nacional. Joan Marco acabà 3r, a cinc punts del sevillà Pepe Casado. L’alzi-reny va millorar la seua marca amb un re-sultat de 135 Kg en Arrancada i 170 a Dos Temps que sumaven un total Olímpic de 305 Kg

Entre les fèmines, Lidia Valentín tam-bé va tornar a guanyar seguida d’Estefania Juan. Alba Sánchez va realitzar una exhibi-ció demostrant la seua condició de Campi-ona d’Espanya de Tècnica. Tant Joan com Estefania van aconseguir la classificació per al Campionat Europeu que se celebrava a Minsk (Bielorússia) del 2 al 11 d’abril. La ri-berenca va acabar 5a classificada en el re-torn a la competició internacional després de dos anys mentre que Marco finalitzà 10é.

El corberà Fernando Boluda va aconse-guir l’1 de maig el subcampionat d’Espanya júnior a Gijón. L’atleta va millorar les seues marques en 15 quilos el que li va atorgar tres medalles de plata (100+123).

Quatre atletes del club halterofília Al-zira es van proclamar el 5 de juny campi-ons de la Comunitat Valenciana. Estefania Juan, Joan Marco i Alba Sánchez ho van aconseguir en categoria absoluta. Esta última va sumar també el títol júnior, tot i tindre 13 anys. Fernando Boluda també va obtindre el campionat júnior.

Arribà juliol i de nou els “veterans” del club d’halterofília Alzicapital Alzira van tor-nar a complir amb les expectatives i van tornar de la Corunya amb sis medalles d’or. Estefania Juan, després de dos anys allu-nyada d’aquesta competició, no va tindre problemes per guanyar en la categoria de 53 kg, en alçar 74 kg en arrancada i 90 en dos temps. Amb un total olímpic de 164 quilos obtingué el seu 17é títol de campio-

na d’Espanya. Joan Marco va participar en la categoria de 77 kg, encara que amb un dels pesos corporals més baixos de tots els competidors (73’820 kg), va alçar 132 en arrancada i 163 en dos temps.

Un any més, Alzira acabà tercer a l’Au-tonòmic per clubs, per darrere del club de València i Gandia.

Estefanía, campiona iberoamericanaA finals d’octubre, Estefania Juan va

sumar un nou títol al seu dilatat palmarés. L’alzirenya va guanyar tres medalles d’or a Puerto Rico, en el XXV Torneig Iberoame-ricà Crioll d’Halterofília.

Per la seua banda, l’haltera d’Algeme-sí, Vicente Carrasco, va obtindre el cinquè lloc al campionat d’Espanya sub-17 cele-brat a Madrid. Això sí, només feia dos me-sos que practicava este esport.

El 4 de desembre, la Federació Valen-ciana es va proclamar subcampiona de la Copa de la Reina, a només dos punts de la Federació Canària.

A una setmana per al Nadal, el club or-ganitzà el seu habitual trofeu, al gimnàs Julián Perea. Lluny de ser una competició més, destacà perquè els halteres alzirenys bateren diversos rècords valencians. Alba Sánchez Ferrer, el sub15 de la categoria de 53 kg amb 47 i 50 kg en arrancada; 60, 65 i 67 kg en dos temps i 117 kg en total olímpic; Tomás Ruiz Donderis, millorà les marques sub15 de la categoria de 56 kg amb 66 en arrancada, 82 i 85 en dos temps i 151 en total olímpic. Vicente Carrasco Galiano augmentà la marca sub17 de 94 kg amb 95 i 100 kg en arrancada i 113, 115 i 121 en dos temps, elevant el total olímpic a 221 kg. Les primeres classificades foren Alba Sánchez, Mª del Mar Boronat i Salut Tàrrega i els millors xics Boris Gil, Vicente Carrasco i Tomás Ruiz.

2011 L’any del cinquantenari serà recordat al

club per esta data i per ser el primer en que

– 60 –


Alba Sánchez començà a destacar al pa-norama nacional. Amb tan sols 13 anys va acumular en sis mesos els títols de campi-ona d’Espanya de tècnica, sub-15, sub-17 y junior. El primer va ser el de técnica obtin-gut el 26 de febrer. Tomás Ruiz va quedar subcampió.

Per la seua banda, Estefania Juan parti-cipà a la Copa d’Espanya a Melilla on acabà 3ª, per darrere de Lidia Valentín y Sheila Ramos. L’últim dissabte d’abril arribà el segon títol per a Alba Sánchez. Ni més ni menys que el junior amb tan sols 13 anys. Vicente Carrasco obtingué tres medalles de bronze.

Estefania seguia fent tarima i participà a l’Autonòmic absolut junt a Boris Gil. Tots dos foren campions. Tomás Ruiz quedà subcampió i Erik Juan i Vicente Carrasco, tercers. Estefania Juan Tello va ser la més destacada del campionat amb la millor marca de l’Autonòmic Absolut. Boris Gil Peris també va acabar en primer lloc en la categoria de fins a 69 kg de pes corporal, sumant un total Olímpic de 210 kg, tres quilos més que la setmana anterior, quan va aconseguir la quarta posició en el Na-cional Júnior. El més jove representant de la competició, nascut el 1998, Tomás Ruiz va realitzar una excel·lent competició i va aconseguir la medalla de plata (62 Kg). Erik Juan va ser tercer. Els títols de Estefania Juan i Boris Gil els van atorgar la classifica-ció per participar en el Campionat d’Espa-nya Absolut. L’entrenador Julián Perea va considerar que Alba Sánchez no havia de participar per no saturar-la de competici-ons i que preparara altres com el Europeu sub-17. Mentrestant, va aconseguir el títol autonòmic junt a Tomás Ruiz. Tots dos van superar quatre rècords sub-15 de la Co-munitat i van aconseguir la millor marca femenina i masculina. Ho feren al trofeu Antonio Climent celebrat a Gandia. Alba va batre un (56 kg en arrancada) i Tomàs tres (74-96-170).

Després d’aconseguir el cinqué lloc a l’Europeu Absolut a Kazan (Rússia) en abril,

Estefania Juan va aconseguir el seu dinové Campionat d’Espanya Absolut a Pamplo-na el 4 de juny. El 25 del mateix mes, Alba Sánchez va seguir ampliant el seu palma-rés i amb només 13 anys va aconseguir el tercer títol nacional en cinc mesos. Als campionats d’Espanya de tècnica i júnior, l’alzirenya va obtindre a Santiponce (Sevi-lla) el sub-17. Es va penjar les tres medalles d’or en la categoria de fins a 53 kg. (55-72-127) millorant el seu registre en dos quilos i va aconseguir la tercera millor marca del campionat per darrere de l’asturiana Olga Fernández i la canària Ylenia Negrín, un i tres anys més majors. Julián Perea tampoc es va equivocar amb el pronòstic de Tomás Ruiz, també de 13 anys. El veterà tècnic li va augurar que acabaria entre els cinc pri-mers i va finalitzar quart en la categoria de 62 (78-98-176), tenint tres anys menys que els tres que pujaren al podi.

El 16 de juliol es va celebrar el trofeu Sant Bernat contra halteres de Tavernes de la Valldigna, Gandia i València. Alba i Mª

Alba Sánchez


– 61 –

Mar Boronat quedaren les primeres men-tre que l’algemesinenc Vicente Carrasco fou la millor marca absoluta dels halteres alzirenys per davant de Boris Gil i Tomás Ruiz.

En l’última setmana d’agost, Alba Sánchez va debutar en competició inter-nacional amb un cinquè lloc al Campionat d’Europa Sub-17 que se celebrava a Ceca-now (Polònia). La alzirenya va competir en la categoria de fins a 48 Kg de pes corporal i va alçar 55 kg en arrancada, que li va val-dre el 6é lloc i 68 kg a dos temps (4a), a tres quilos del bronze, sumant un total Olímpic de 123 Kg. Les tres que pujaren al podi eren tres anys majors que Alba.

El 17 de setembre participava junt a Tomás Ruiz al trofeu Ximo Selfa a Gandia on sols participaven la millor marca feme-nina i masculina del campionat autonòmic Sub-15 i classificatori per al campionat de Espanya. Alba va competir en la categoria de fins a 53 Kg de pes corporal i va alçar 57 kg en arrancada i 65 Kg en dos temps, sumant un total Olímpic de 122 kg, nous rècords de la Comunitat Valenciana. Tomás va ser la sorpresa del campionat. Va com-petir en la categoria de fins a 62 Kg i va alçar 82 kg en arrancada i 102 Kg a dos temps, superant per primera vegada en competició la barrera dels 100 kg amb tan sols 13 anys d’edat i sumant un total Olím-pic de 184 kg. Estes marques també su-posaren nous rècords de la Comunitat. El club va sumar també els títols autonòmics de Salut Tàrrega i Ángela Día, en les cate-gories de fins a 44 Kg i 63 Kg Totes dues van millorar els seus registres. Mar Boro-nat va aconseguir la medalla de plata en la categoria de més de 69 kg., realitzant tots els seus alçaments vàlids i millorant les se-ues marques.

El dimecres dia 21 de setembre, Julián Perea va rebre la carta d’Albert Soler Sici-lia, Secretari d’Estat i President del Consell Superior d’Esports, on deia:

“És motiu d’especial satisfacció comu-nicar-te que, en atenció als mèrits, circum-

stàncies i contribució a l’esport, concorre-guts en la teua persona, he disposat que ingresses a la Reial Ordre del Mèrit Espor-tiu, amb la categoria de medalla de bronze. Tan merescuda distinció és el reconeixe-ment a la teua brillant trajectòria professi-onal, que ha servit de manera decisiva a la projecció nacional i internacional de l’es-port espanyol “.

El lliurament d’este guardó tingué lloc el dimecres 5 d’octubre a les instal-lacions del CSD-INEF de Madrid, presi-dit per la infanta na Cristina i el mateix secretari d’Estat per a l’Esport. El tècnic alzireny va estar acompanyat pel presi-dent de la Federació Espanyola d’Halte-rofília i amic seu, Emilio Estarlik Lozano i el primer Olímpic alzireny i medallista es-panyol en un campionat del Món, Loren-zo Carrió. El veterà entrenador estigué assegut junt a Rafa Benítez. En l’acte, es va guardonar també amb la Creu al se-leccionador Vicente del Bosque i el doble campió olímpic, l’exgimnasta, Gervasio Deferr.

Julián Perea rebent la medalla al mèrit esportiu

– 62 –


Dies després va ser rebut al saló Noble de l’ajuntament alzireny per l’alcaldessa, Elena Bastidas. La primera edil va comuni-car que en el ple del 26 d’octubre proposa-ria al ple que un carrer duguera el nom del “fabricant de campions”. Els quatre partits polítics (PP, PSPV, Compromís i EU) van donar suport per unanimitat.

Els actes institucionals donaren pas de nou a les competicions. El 15 d’octubre Alba Sánchez i Tomás Ruiz es van procla-mar campions d’Espanya sub-15 a Molins de Rei (Barcelona). Alba partia com la gran favorita per obtindre el títol i no va fallar (55+72=127 kg) el que li va valdre tres me-dalles d’or per davant de la gallega Rocío Viturro. Tomàs va competir en la categoria de fins a 62 Kg. i va alçar 80 kg en arran-cada i 102 en dos temps, sumant un total olímpic de 182 Kg. Ambdós esportistes te-nien només tretze anys i competiren con-tra joves d’un i dos anys més que ells.

Una setmana després, Alzira participà a l’Autonòmic per clubs on quedà segon

per darrere del València i per davant de l’Atlètic Club Gandia, Cullera i Taver-nes de la Valldigna. El conjunt dirigit per Julián Perea estava compost per Joan Marco, Fernando Boluda, Boris Gil, Da-vid Giménez, Vicente Carrasco i el jove Tomás Ruiz. Este últim va superar els rè-cords autonòmics que ell mateix posseïa situant-los en 85+105=190 kg. en la cate-goria de fins a 62 Kg. La millor marca del club amfitrió la va realitzar Vicent Carras-co. El d’Algemesí alçà 110 kg. en arranca-da i 140 en dos temps, sumant 250 Kg en total olímpic, seguit de Tomás i Joan Mar-co, que tornava a la competició després de més d’un any allunyat d’esta.

Durant quinze dies del mes d’octubre, la selecció espanyola va estar preparant el Mundial de París amb una concentració a Pequín (Xina) gràcies a un conveni de col-laboració entre les Federacions d’ambdós països. El motiu era que calia preparar el millor possible la cita mundialista per a ob-tindre el major nombre de punts amb què

Julián Perea va oferir la medalla al mèrit esportiu a la ciutat d’Alzira


– 63 –

classificar-se per als Jocs Olímpics de Lon-dres 2012.

Estefania va participar en la categoria de 48 kg. i va estar en les seues marques habituals en esta segona etapa de la seua carrera. A la fi es va classificar en onzé lloc en alçar 73 kg en arrancada, marca que la va classificar desena i 90 kg en dos temps, amb la qual va ser onzena. El to-tal olímpic va ser de 163 kg. Les medalles foren per a la xinesa Yuan Tian (90-117-207) seguida per la tailandesa Khamsri i la turca Nurdan Karagoz. Estefania pu-gué incrementar un poc més les seues alçades per obtindre una millor classifi-cació però es considerava més important assegurar els resultats per no fer blancs i donar punts a la selecció. A l’entrevista que va mantindre dies després a Alzi-ra Ràdio va anunciar que abandonaria la pràctica de l’halterofília a principis de 2013, uns mesos després del que tenia previst, per a poder fer-ho a l’Europeu que se celebrarà a València.

Un altre dels homenatges que Julián Perea va rebre va vindre del Club d’Atletis-me Alzira. Cada any, durant la presentació de la seua Mitja Marató, reten homenatge a un personatge alzireny. El seu president, Sisco Borja, va ressaltar que “els alzirenys han de congratular-se de tindre una per-sona que ha donat tants títols europeus i mundials i que ho porte amb eixa humiltat. Dubte que hi haja molts entrenadors que tinguen tants títols”.

Disputar competicions menors no va ser motiu per esforçar-se menys i Alba Sánchez i Tomás Ruiz aprofitaren la dispu-ta de la Liga Nacional i Jocs Escolars per seguir batent rècords autonòmics. Alba alçà 60 kg en arrancada i 72 en dos temps, sumant 132 en la categoria de fins 53 kg. Tomás participà en la de 62 i va alçar 87, 107 i 194 en total.

El 3 de desembre se celebrà a Alzira la Copa de la Reina, competició que es dis-putà a la capital riberenca per a celebrar el cinquantenari del club.

El club d’atletisme Alzira va retre homenatge a l’ànima màter de l’halterofília alzirenya

Documents

Història del CH Alzira (1961-2011)