HISTÒRIA DEL TENNIS

L'origen del tennis es remunta al segle XIV, el qual es nomenava jeu de paume. Es jugava a França

per la noblesa. Inicialment, la pilota es colpejava amb les mans, malgrat que després es va introduir

la raqueta. Aquest esport va arribar a Anglaterra, on es va anomenar tennis on the lawn (tennis sobre

la gespa), nom que derivà en lawn tennis fins a l'actual tennis.

La versió actual del tennis té dos orígens diferents. En primer lloc, el 1859, Thomas Henry Gem

i Juan Bautista Augurio Perera, residents a Birmingham (Anglaterra), jugaven a racket, esport

predecessor del tennis. El 1872 es traslladaren a Leamington Spa, i, juntament amb dos doctors del

Warneford Hospital, seguiren practicant l'esport. Seguidament, van fundar el primer club de lawn

tennis al món l'any 1874, el Leamington Tennis Club, on establiren les primeres regles del joc.

En segon lloc, l'any 1863, a l'Índia, l'oficial britànic Walter Clopton Wingfield, introduí aquest

esport a Gal·les vers el 1874. La seva versió de l'esport es basava en el tennis de sala o tennis reial,

nom que van donar els francessos al tennis reial, praticat per. Coneguts monarques, com Enric VIII

d'Anglaterra, Al cap de poc, Mary Ewing Outerbridge l'introduí als Estats Units. L'esport s'expandí

ràpidament per les classes acomodades britàniques i americanes.

L'impuls definitiu per a l'esport tingué lloc al All England Lawn Tennis and Croquet

Club (a Wimbledon, Londres). Allí nasqué la primera gran competició el 1877. El 1881 es formà

la United States National Lawn Tennis Association, que donà forma i estandarditzà les regles del joc

i organitzà les primeres competicions americanes, com l'obert dels Estats Units de tennis masculí,

que s'inicià el 1881. Les actuals regles daten del 1924.

A diferència de la majoria d'esports, el tennis fou dels primers esports que permeté competir a les

dones. La primera competició en què prengueren part fou el 1879 a Dublín.

L'any 1926, el promotor C.C. Pyle organitzà la primera gira de tennistes professionals, on oferia

partits d'exhibició de pagament. En aquells anys, els tennistes professionals i els amateurs estaven

separats, de tal manera que quan un jugador es convertia en professional, ja no podia competir en

els torneigs pels amateurs. Aquesta distinció va anar perdent força i moltes vegades tennistes

professionals fingien ser amateurs. L'any 1968, a causa de les pressions i dels rumors que

desprestigiaven l'esport, es va acabar amb aquesta distinció i, aleshores, va començar l'era open, en

la qual qualsevol tennista pot participar en tots els torneigs.

Amb el començament d'aquesta nova era i l'establiment d'un circuit de tennis professional, la

popularitat del tennis s'ha incrementat notablement per tot el planeta.