1

HISTÒRIA

DE LA

“FUNDACIÓ MARE DE DÉU DE FÀTIMA”

1943 – 2010

2

INDEX

PRÒLEG

1.- INICIS DE L'OBRA NTRA. SRA. DE FÀTIMA……………………………………….. 5

2.- DOS GRANS PROJECTES PER A DUES SITUACIONS DIFERENTS…………. 17

3.- PUIG D'OLENA…………………………………………………………………………………… 22

4.- ARENYS DE MAR……………………………………………………………………………….. 23

5.- LLAR INFANTIL NTRA. SRA. DE FÀTIMA…………………………………………….. 28

6.- RESIDÈNCIA CASAL NTRA. SRA. DE FÀTIMA…………………………………….. 46

7.- JUNTES I PATRONATS DES DE L'INICI FINS AL DIA D'AVUI……………….. 68

8.- SEUS DE LA FUNDACIÓ I ACTIVITATS QUE S'HI DESENVOLUPEN………. 70

9.- BUTLLETINS. (Una altra manera de recaptar recursos)…………………….. 72

10.- DENOMINACIONS I LOGOS DE LA FUNDACIÓ………………………………….. 90

11.- ANIVERSARIS…………………………………………………………………………………… 92

12.- ANÈCDOTES PROVIDENCIALS………………………………………………………….. 95

13.- COMUNITAT…………………………………………………………………………………….. 96

14.- ENS HAN VISITAT…………………………………………………………………………….. 99

15.- FINANÇAMENT ACTUAL I SUPERVISIÓ…………………………………………….. 106

16.- COMPTES ANYALS. MEMÒRIES. GERÈNCIA……………………………………. 108

17.- MEMÒRIES ANYALS.

18.- AGRAÏMENTS.

3

4  

PRÒLEG. Estic molt content de poder presentar aquest treball que recull el que ha estat fins ara

l’obra que ha anat endegant la Fundació Mare de Déu de Fàtima, al llarg de la seva

història.

La idea d’aquest treball, neix durant la sobretaula del tradicional dinar del 13 de

maig a Calella, quan rememorant diferents anècdotes de la vida de la Fundació, és

en Xavier Ventura qui llença la idea de nomenar una comissió responsable per

redactar la història de la “Fundació Mare de Déu de Fàtima”, i aquí la tenim,

després d’un treball important de recerca en la memòria històrica, d’organitzar la

informació de què disposàvem, de redacció i compaginació de textos i testimònis

gràfics. Així doncs un agraïment especial pels membres del Grup de Redacció.

Voldría ressaltar que l’Obra de Fàtima neix a la llum de l’Evangeli i aquest esperit es

manifesta d’una manera molt clara en la lectura del text que us presentem, i

aquest esperit és el que volem vetllar i mantenir, a fi de que sigui la nostra

aportació a la instauració en la nostra societat del Regne de Déu: estimant sempre i a

tothom.

Lluís Castells Ribas President.

5

1.-INICIS DE L’OBRA NTRA. SRA. DE FÀTIMA

L’any 1943 un grup de senyores del barri de Gràcia de Barcelona i amb inquietuds d’ajudar a les persones més desvalgudes que patien la malaltia de la tuberculosi, es van començar a reunir per veure de quina manera les podien ajudar.

Així va néixer l’ “Obra de Caridad Cristiana bajo la Advocación de Ntra. Sra. de Fátima” i el 13 de desembre d’aquest mateix any va tenir lloc la 1ª reunió que es va celebrar al c/.Bailén, 68, 2n.2ª amb l’autorització de la Sra. Enriqueta Tapias Vda. Ferran

propietària del pis que era una de les persones que va formar part de la Comissió Organitzadora. La va presidir el Pare Guim, Sacerdot de la Companyia de Jesús i va ser anomenada Presidenta la Sra. Àngels Capmany de Vinyals, Secretària Sra. Rosa

Corominas de Buxeda i Tresorera Sra. Mosso. La resta de la Comissió la van formar les Sres. o Srtes. Natàlia Galofré de Benet, Teresa Capmany Vda. Sala, Enriqueta Tapias Vda. Ferran, Carmen Diez Vda. Llorens, Elena de Seabra, Claudia Vda. Ruiz de la Torre,

Clementina Carreras Vda. Amat, Montserrat Vinyals, Mª Teresa Delgado, Rita Tamayo i Núria Gilart.

Van acordar que la missió principal seria la de protegir al malalt tuberculós sense recursos econòmics i que tan aviat com l’Obra disposés de medis econòmics, adquiririen un terreny o bé una torre o un local per tal de fer-hi un Sanatori.

Fundadors: Sra. Àngels Capmany i Rvd. P. Joan Guim S.J.

El 5 de maig de 1945 l’Exm. i Rvd. Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Modrego Casaus, va aprovar els estatuts sota la següent denominació: “Obra de Caridad Cristiana bajo la Advocación de Ntra. Sra. de Fátima”. La comissió organitzadora va passar a ser Junta.

Es van anomenar vocals actives i es va crear la secció de visitadores al malalt tuberculós que es va acordar que seria com a mínim un cop al mes.

6

La secció de malalts tuberculosos es va anar renovant quan se’n va fer càrrec la Sra.

Paquita Enrich Vda. Armengol. El 4rt. dimarts de cada mes es reunien les visitadores dels malalts i donaven compte del seu estat. Se’ls donava roba, medicaments i altres productes apart d’uns diners que aleshores en deien “socorro”.

Mentre s’estan fent les grans operacions d’Arenys, el Carmel i més tard Calella, el dia a dia de les visitadores als malalts tuberculosos segueix endavant.

Amb el temps, però, cada vegada hi ha menys visitadores disposades a visitar els malalts a casa seva i, a més, aquests ja no viuen en família sinó en pensions, sols i en condicions molt difícils. Son malalts derivats de l’Ajuntament, dels Serveis Socials i

inclús de Caritas. Se'ls va dir que passessin ells per les oficines i molts a més de diners ens demanaven

menjar. Els primers lots d’aliments la Fundació els comprava amb els diners de donatius

particulars específics per aquest fi fins l’any 80 en que el Banc dels Aliments va començar a col·laborar amb la Fundació.

Els homes sols venien a recollir tot tipus d’ajuts: menjar, roba, ulleres, diners, etc. L’entrega dels lots la va començar a fer la persona que hi havia els matins al despatx, però de seguida va demanar ajut i una o dues voluntàries atenien molt bé a aquests

malalts que a més de roba i aliments, necessitaven explicar els seus problemes... que a vegades no eren tan reals com ens deien i per això es va contractar els serveis d’una Assistenta Social que en feia un seguiment més exhaustiu, que no vol dir que se’ls hi

negués l’ajut, sinó al contrari: el que realment necessitava més, més se l’ajudava.

També se’ls donaven tiquets per anar a dinar als menjadors socials que hi havia al carrer Canuda.

Berenar dels malalts amb motiu de la celebració de la Pasqua.

7

Per Nadal es feien uns lots extraordinaris amb torrons, neules i altres aliments que

durant l’any no els hi podíem donar així com uns diners extres. Mn. Josep Lluís Fernández els hi feia una xerrada adient a les dates i on ells hi participaven molt activament. En acabar es feia un berenar amb totes les persones assistents. (Patronat, Voluntaris,...)

Uns dies després de Pasqua es tornaven a reunir amb Mn. Josep Lluís i feien un petit

col·loqui sobre la Resurrecció de Crist i que en pensaven ells de tot plegat.... a més de berenar i menjar “mona”....”mona” que feia una voluntària i també membre del Patronat. A principis dels anys setanta i a proposta de la persona que coordinava les visites als malalts, i posats amb contacte amb els Pares Camils que acollien a malalts

que quan sortien del Sanatori no tenien on anar, ens van oferir fer un berenar de germanor en els jardins de la residència que tenien al barri del Guinardó de Barcelona.

Braçal d’identificació que portaven els voluntaris en una de les nostres campanyes de recaptació de diners per els tuberculosos.

8

L’any 1973 i amb el desig de complaure a aquestes persones i a les seves famílies, vam anar per primera vegada a Montserrat on vam assistir a la Missa Conventual de les 11 del matí i tot

seguit vàrem ser rebuts en audiència per el Pare Abat.

A continuació vam dinar de pícnic en el jardins de l’abadia que ens van deixar utilitzar els monjos. Aquesta tradició es segueix fent i encara que des

de l’any 2007 ja no s’atenen malalts, sí que hi assisteixen residents del Casal de Calella i per comoditat de tothom dinem al restaurant.

El nostre consiliari Mn. Josep Lluis Fernández agraint al

Pare Abat la seva acollida. Any 1993.

Representació dels malalts i col·laboradors a l’anada a Montserrat. Any 1993.

9

Grup de malalts i acompanyants. Montserrat 1993

Assistents a l’audiència del Pare Abat. Montserrat 1993.

10

DINAR A L'ABAT CISNEROS ANY 1998

Taules de confraternització on s'hi poden veure les Sres. Mª Assumpta Ferrero (Vda. Ventura), Teresa Ràfols (Vda. Jover), Carolina Tàpias, Mª Teresa Bruguera, Isabel (Vda. Franco) i

Carmen Caro. Patrones, voluntàries i malalts.

Assistents entre les quals hi ha les Sres. Pilar i Montserrat Vinyals i Amparo Durán.

DINAR A L’ABAT CISNEROS ANY 1998

11

ANADA A MONTSERRAT ANY 2001

Grup general dels assistents a Montserrat entre el quals hi ha membres del Patronat i voluntaris.

ANADA A MONTSERRAT ANY 2007

Patronat, voluntaris i residents del Casal de Calella on queda evident que

les trobades a Montserrat són cada vegada més nombroses.

12

PARAULES DEL PARE ABAT SEBASTIÀ Mª BARDOLET EN L’AUDIÈNCIA QUE ENS VA CONCEDIR EL 9 DE JUNY DE 1998.

Ens presentem nosaltres fent esment que aquest any se’n compleixen 25 de la nostra visita al Santuari i pensem que ha estat encertada aquesta continuïtat ja que són molts els beneficis que n’anem rebent.

Ens contesta el Pare Abat, saludant en primer lloc al nou President, Sr. Xavier Ventura, tot desitjant-li un bon encert en la seva gestió, ja que de les institucions com la nostra

n’esperen la generositat per a tots aquells que ho necessiten. Que tot i que cada dia passen molts grups que pot ser no els poden atendre, sí que

tenen especial interès en grups com el nostre per la seva constància i trajectòria. “Hem d’agrair el que Déu ens ha donat per poder fer el bé, però fent-lo amb humilitat, encara que sense donar-nos-en vergonya.” Que si tinguéssim sempre constància de la presència de Déu, les nostres actuacions

serien moltes vegades ben diferents de les que en realitat fem. Va recomanar-nos, tant la lectura dels Salms com de la Bíblia.

Que ens caldria tenir-los sempre a l’abast a casa, i dels que en podem treure lliçons molt profitoses.

De la Bíblia va indicar-nos preferentment el Nou Testament, ja bé d’una manera continuada o bé obrint el llibre per qualsevol passatge i fent-ne una meditació.

“Que moltes vegades en aquestes lectures improvisades hi trobem el que en aquell moment ens fa falta tan per la nostra vida espiritual com per les nostres actuacions envers els altres.” Va recordar l’actuació dels bombers en l’incendi de l’any 84 i entre els que hi havia el nostre Consiliari.

Finalment i tal com llegíem en l’Evangeli del dia, cal que nosaltres siguem llum i sal per tots els nostres semblants.

13

Tornant al principi, la Junta Fundadora de l’Obra va veure la necessitat de tenir un

espai propi on, no només s’hi atengués les necessitats de subsistència dels malalts, sinó que se’ls pogués atendre íntegrament. Amb aquest constant neguit es va produir una anècdota providencial: Montserrat Vinyals amb la seva mare, el Pare Guim i una altra senyora estaven al

Cottolengo quan algú els hi va dir que a prop d’allí hi havia uns terrenys per vendre. Tot seguit hi van anar sense saber-ne l’adreça exacta. De cop el cotxe es va parar i mentre Montserrat Vinyals mirava que li passava al cotxe, el Pare Guim va veure

davant mateix on era la finca que buscaven. Una vegada feta la visita superficial de la finca tornen a pujar al cotxe i aquest va arrancar sense cap problema. Tots quatre van quedar admirats de les vistes de l’indret.

En la Junta General Ordinària celebrada el 13 de maig de 1952, van explicar aquesta anècdota i van deixar-ne constància de les seves impressions en el següent escrit: “La situación de la finca era espléndida. Enclavada en la cúspide del Monte dominaba ambas vertientes. Mirando hacia el Sur la vista abarcaba la ciudad de Barcelona y una gran extensión de mar. Hacia el Norte se contemplaban los suburbios del Carmerlo, los pueblos limítrofes y al fondo los picachos del Pirineo. La idea surgió en la mente de todos, el lugar era ideal para un Hospital Sanatorio de tuberculosos. Por primera vez intervino de manera ostensible la Divina Providencia guiando nuestros pasos hacia el lugar escogido por Ella”

Components de la Junta i col·laboradors visitant el terreny del Moli del Carmel.

Aquest terreny anomenat Molí del Carmel, també conegut com a Torre del Castells Foradat, era propietat d’Alfred Castells Fàbrega, que l’havia heretat del seu pare l’any

1922. Castells, simpatitzant de la causa de l’Obra, accedí a la venda parcial del solar (amb un cost total de 766.438 pessetes), que és van formalitzar de la següent manera:

14

106.438 pessetes en el moment de signar la compravenda, i la resta (660.000

pessetes) a terminis durant vuit anys. En la reunió celebrada el 13 d’octubre de 1959 va constar en l’acta el següent escrit: “se liquida el último plazo al Sr. Castells. El terreno ya es nuestro. Se busca un

Arquitecto para que proyecte unos planos sencillos para empezar las obras”. A partir d’aquell moment els il·lusionats components de la Junta van realitzar

nombroses visites al “seu terreny” per fer volar la seva imaginació i situar virtualment el lloc on s’instal·larà el seu anhelat Sanatori.

La finca es va escripturar l’any 1960 a la notaria de José Maria de Porcioles a favor de l’Obra de Caridad Cristiana bajo la advocación de Nuestra Señora de Fátima, representada per la Presidenta Sra. Montserrat Vinyals i Capmany.

Les primeres obres d’arranjament de la

finca recentment adquirida consistirien a posar-la en condicions

de cultiu, treure la brossa, terraplenar, salvar el gran desnivell

del terreny construint murs de contenció i plantar més d’un

centenar d’arbres fruiters de diferents varietats. En els

5.790,99 metres quadrats dels quals es disposava, només hi

havia la petita casa de planta baixa i un pou de 30 metres de profunditat amb un fons de vuit metres d’aigua potable provinent d’una font subterrània de molt bona qualitat, i el molí que havia donat nom a la propietat i que havia servit antigament per elevar l’aigua. Es va instal·lar, però, un nou molí de vent per a usos domèstics i per al reg

dels arbres. Immediatament la imatge de la Verge de Fàtima (donació d’una component de la

Junta) va prendre possessió del seu lloc a la petita casa que hi havia (ocupada pels llogaters i després sagristans de l’ermita), que s’instal·là en un altar provisional dins la caseta. Per a l’adequada col·locació de la imatge es va acordar aixecar, a l’extrem

superior de la finca, un edicle projectat per l’arquitecte Josep M. Ayxelá i el 7 d’octubre de 1951, festa de la Verge del Rosari, va tenir lloc l’acte de col·locació de la primera pedra de l’edícula: un pergamí amb una inscripció commemorativa amb la signatura de

tots el membres de la Comissió Organitzadora, exemplars de la premsa del dia i algunes monedes de curs legal. L’edícula, però, no es va arribar a construir. La causa va ser la següent: es volien celebrar misses dins del recinte de la finca, i segons les

prescripcions canòniques del moment, l’altar per a les celebracions havia d’estar situat dins d’un recinte permanent. Així es va prendre la decisió de construir una ermita en lloc de l’edicle per aixoplugar la

Verge i l’altar per a les misses.

El nou molí per a l'extracció d'aigua. Any 1952.

15

Per aquest motiu es va bastir una primera capella o ermita en el temps record de 7

dies – projectada també per l’arquitecte Ayxelà – i el 23 de desembre de 1951 s’hi va celebrar la primera missa.

Amb l’adquisició de la finca, l’arranjament de l’indret i la construcció de l’ermita, s’havia complert el primer objectiu de l’Obra: disposar d’un espai físic on edificar un centre d’atenció pels tuberculosos pobres i per als seus desvalguts fills. Hi mancaven, però,

els mitjans econòmics necessaris que, segons els preceptes de l’Obra, s’havien d’aconseguir mitjançant l’oració, les prestacions personals i aportacions econòmiques diverses, tal com es descriu al fulletó de propaganda que la comissió organitzadora publicà el 13 de gener de 1952.

Degut a les dificultats de transportar materials de construcció fins dalt la carena del Carmel, es van haver d'utilitzar medis rudimentaris com els que es veuen en les fotografies.

Acte de celebració d'una missa al recinte de la

primitiva ermita de Ntra. Sra. de Fàtima del Monte Carmel.

Imatge de la primitiva capella on s’instal·là l’altar i la

imatge de la Verge de Fàtima, una construcció molt senzilla realitzada només en set dies.

16

Recordatori de la benedicció de la campana i capella de l’ermita de Ntra. Sra. de Fàtima al Carmel.

17

2.- DOS GRANS PROJECTES PER A DUES SITUACIONS DIFERENTS.

1.- CASA DE FAMILIA DE NTRA. SRA. DE FÁTIMA.

2.- PROYECTO DE RESIDENCIA PARA ANCIANOS EN C/. JERICÓ.

1.- Quan l’abril de 1.951 s’adquiriren els 5.799,99 metres quadrats de la finca El Molí del Carmel (amb un cost total de 766.438.- Pessetes) les persones components de la

Junta es proposaren tirar endavant la construcció d’un gran centre d’acolliment pels tuberculosos pobres.

La proximitat de la celebració de XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona l’any 1952 esperonà aquestes inquietuds i van encarregar a l'arquitecte Josep Mª Ayxelà i Terrats la redacció d’un projecte per a la construcció del tant desitjat centre

que es va batejar amb el nom de “Casa de Família de Nuestra Señora de Fátima”.

PROYECTO DE “CASA DE FAMILIA DE NTRA. SRA. DE FÁTIMA”

MONTE CARMELO. BARCELONA

OBRA DE CARIDAD CRISTIANA BAJO LA ADVOCACIÓN DE NTRA. SRA. DE FÁTIMA

A FAVOR DE LOS TUBERCULOSOS POBRES.

UN SANTUARIO A NUESTRA SEÑORA DE FÁTIMA , Y UN MONUMENTO A LA CARIDAD CRISTIANA QUE SE LLAMARÁ “CASA DE FAMILIA DE NUESTRA SEÑORA DE FÁTIMA”.

18

El projecte, redactat amb data de novembre de 1951, estava distribuït de manera que,

al centre del recinte es situaria una Església-Santuari dedicada a la Verge de Fàtima, flanquejada per sengles pavellons en forma d’U amb unes amplies galeries interiors. En un dels pavellons “se acogerán los enfermos de tuberculosis pobres, que por el estado agudo de su dolencia hayan sido desahuciados por la ciencia médica. A estos desgraciados seres humanos, hermanos nuestros en Cristo, que a los dolorosos estragos físicos de su enfermedad une la congoja moral de verse repelidos no sólo por sus semejantes, sino hasta por sus propios familiares (…) Que gran consuelo para ellos será verse acogidos y atendidos por el amor que sólo puede engendrar la caridad cristiana (…). Y el otro pabellón será dedicado al internamiento de los niños y niñas de tuberculosos pobres o que por vivir en un hogar pobre puedan contraer fácilmente tan terrible enfermedad. De este modo se evitará un posible contagio y se

sustraerán nuevas victimas a la cruel dolencia.”

(Memòria llegida a la Junta General Ordinària de l’Obra, del 13 de maig de 1952).

Malgrat les bones intencions i la fe dels components de la Junta, la magnitud del

projecte no encaixava en la realitat econòmica de la Fundació. Efectivament, les dades econòmiques de l’any 1956 eren aquestes:

Entrades generals: 209.000.- Ptes. Destí Monte Carmel :128.000.- Ptes. Malalts adoptats : 114

Sòcies actives : 171 Subscriptors : 1.645

Es a dir un balanç econòmic del tot insuficient per fer front a les obres de l’Hospital-Santuari.

Portada del fulletó editat per l’Obra l’any 1952, on s’exposa el decàleg d’intencions de l’entitat, dins del qual es

presentava el projecte d’un Hospital per a tuberculosos al cim del Carmel.

19

2.- “PROYECTO RESIDENCIA PARA ANCIANOS EN C/. JERICÓ”

Una vegada en funcionament la Llar Infantil i mantenint l’ajuda de subsistència als

tuberculosos, cada cop menys nombrosos, disposats a atendre les noves necessitats que afloren dins la societat catalana, els components de la Junta de l’Obra de Fàtima, s’adonen, cada vegada més, hi ha persones grans que es queden soles i poc ateses o

gens pels seus fills que residents tots fora de casa i amb els seus propis problemes familiars o de la seva pròpia subsistència, deixen als avis sols a la casa o pis familiar en situacions moltes vegades lamentables.

Aquesta realitat social, cada vegada més forta, fa que la Fundació prengui la iniciativa d’ajudar a les persones que pateixen aquesta situació i busqui un lloc a Barcelona on construir una residència (que ara denominaríem geriàtrica) per acollir a persones

grans sense recursos econòmics. Es troba un terreny al carrer Jericó i Camí de Sant Genís de la Vall d’Hebron i l’any 1974 s’encomana al Dr. Arquitecte Sr. Guillermo Arís el projecte per a la construcció de

la residència. El projecte és ambiciós i modern amb un soterrani pels serveis i tres plantes amb un total de 3.125,48 metres quadrats de superfície construïda. A la planta baixa s’hi

projecten 6 habitacions de matrimoni de 23,78 metres quadrats a més d’espais comunitaris. A la planta primera s’hi projecten també 6 habitacions de matrimoni i 8 habitacions amb un total de 22 llits individuals. A la segona planta s’hi projecten 14

habitacions amb un total de 40 llits individuals, amb tots els serveis higiènics corresponents en totes les plantes. Amb un total de 86 llits el projecte era un del més espaiosos de Barcelona i un dels pioners en resoldre el problema de l’assistència a la gent gran.

El projecte no va poder ser una realitat però la intenció d’assistir als avis desvalguts no es va abandonar mai i quan a Calella de la Costa es va presentar l’oportunitat de poder transformar un petit hotel en residència geriàtrica (com ja s’explica en el seu capítol) la

Junta s’hi va abocar i va néixer el “Casal Mare de Déu de Fàtima”.

Acte de benedicció de la primera pedra del projectat (mai construït) Hospital-Sanatori per a

tuberculosos pobres a la part coneguda com el Molí del Carmel, propietat de l’Obra de Ntra. Sra. de Fàtima (19 d'octubre de 1952). A la dreta de la imatge, amb sotana i bufanda negra , el Pare Guim.

20

Primera pàgina del projecte de la Residència Geriàtrica del carrer Jericó on hi consten les superfícies de la construcció.

21

Comunicat de l’Ajuntament de Barcelona denegant-nos la Llicència de Permís d’Obres.

22

3.- PUIG D’OLENA

L’any 1954, al mateix temps que l’Obra de Fàtima estava preparant el projecte del

sanatori del Carmel, es produeix el fet de que el sanatori de Puig d’Olena per a

tuberculosos es tanca amb totes les seves instal·lacions en perfecte estat. El Pare

Guim coneix aquestes dues circumstàncies i fa d’intermediari perquè les dues

institucions es posin d’acord de manera que una cedeix l’edifici i l’altra es fa càrrec dels

costos i la gestió.

Així a primers de l’any 1955 s’obrirà la Casa de Família en el Sanatori de Puig d’Olena

(Sant Quirze de Safaja) com a filial de la “Obra de Caridad Cristiana Ntra. Sra. de

Fátima”.

L’experiència no surt reeixida i a primers de l’any 1956 les dues institucions es separen

i l’Obra de Fàtima aboca els seus esforços cap a la construcció del projecte propi al

barri del Carmel de Barcelona.

Vista general del Sanatori de Puig d'Olena on es pot veure la seva ubicació en plena natura.

23

4.- ARENYS DE MAR.

Aquesta Llar d’Infants va sortir degut a que no donaven permís per construir en el

terreny del Carmel. No es sap ben bé com unes religioses que tenien un convent a

Arenys i volien fer una tasca social envers els nens, però no tenien prous recursos

econòmics, es van posar en contacte amb l’Obra de Fàtima per demanar-los-hi la seva

col·laboració. Aquestes religioses eren franceses de l’ordre del “Inmaculado Corazón de

María”. Es va arribar a un acord de com es distribuirien les despeses i també els

ingressos i aquesta col·laboració va durar fins la posada en marxa de l’actual Llar del

Carmel.

Parlament del Dr. Modrego davant la Comunitat i assistents a l’acte de la Primera Comunió dels nens acollits.

Entre d’altres molts ajuts que vam tenir, hi va haver el donatiu de 20 llits que es

necessitaven, de “l’Obra Benèfica dels Srs. Dalmau i Viñas”.

Mentrestant l’esperit recaptatori de la Junta de l’0bra no s’atura i edita un butlletí que,

com tots els que farà al llarg dels anys, consta de tres elements bàsics:

a) - Exposició de les necessitats.

b) - Petició de col·laboració. c) - i finalment presentació de comptes.

Grupet de nens amb la germana religiosa del Inmaculado Corazón de Maria, intentant posar ordre. Al fons vista del convent.

24

Portada del butlletí editat per commemorar la benedicció de la “Casa de Familia” primer gran intent de l’Obra de Ntra. Sra. de Fàtima per posar en marxa un centre d’assistència als nens.

25

Exposició, en correcte castellà, dels principis i objectius dels components de la Junta de l’Obra de Ntra. Sra. de Fàtima.

26

També s’aprofita l’ocasió per demanar ajut d’una manera que es barregen els sentiments i diners i una il·lustració on es veuen els llits esmentats en el text.

27

L’any 1962 es feien totes aquestes activitats...! També es presenta el resum econòmic anyal.

28

5.- LLAR INFANTIL NTRA. SRA. DE FATIMA.

Passa el temps i......l’octubre de l’any 1971 es va celebrar la inauguració de la Llar Infantil Ntra. Sra. de Fàtima situada al carrer Santuari del Barri del Carmel.

A través del reportatge gràfic es poden veure les diferents fases de la construcció.

Plànol de la Guarderia de Ntra. Sra. de Fàtima del carrer Santuari del Carmel.

29

Excavació de pous.

Fonamentació de pous armats i riostes a base d'encofrats de fusta.

30

Aixecament de murs i tancament.

Estructura i tancament de l'edifici.

31

Complint amb els objectius de la Junta es va començar a acollir infants de sis mesos

fins a cinc anys, en règim d’internat, fills de malalts tuberculosos i també fills de

presos, doncs es van fer càrrec de la direcció de la Llar les “Religiosas Hermanas

Mercedárias de la Caridad” amb seu a Zumárraga, però que tenien una Comunitat a

Barcelona on visitaven la presó Model i a través d’una voluntària de la nostra Obra es

van conèixer i van acceptar la petició de la Junta de dirigir la Llar i van demanar que

també s’atenguessin a fills d’empresonats. Però sensibles a les necessitats d’aquells

moments, també s’acollien nens del barri del Carmel fills de mares treballadores i que

no podien pagar una guarderia i estaven al nostre Centre en règim d’externat de

dilluns a divendres. En total hi havia més de 200 nens i nenes.

La bona voluntat de moltes persones i la “normativa “ molt amplia d’aquells moments,

ens permetia treure nens de la Llar els caps de setmana, festes de Nadal, etc. que

podien conviure unes hores o uns dies amb les nostres famílies (personal de la Llar,

d’administració, de la Junta...).

Amb els anys va desaparèixer aquesta modalitat i va quedar només com a llar

d’acollida dels nens i nenes procedents de la “Protección de Menores” que amb la

reconstitució de la Generalitat de Catalunya va passar a denominar-se “Direcció

General d’Atenció a la Infància i Adolescència” (DGAIA) que és qui té la responsabilitat

de la tutela dels nens i nenes sense família o procedents de famílies desestructurades.

En l’actualitat, la Llar, sota la vigent situació legal, és Centre Concertat amb la ja

esmentada “Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència” i com a “Centre

Residencial d’Atenció Educativa” (CRAE) amb capacitat per a trenta-dos infants des del

seu naixement fins als cinc anys.

Sota aquesta definició, i a l’empara d’un edifici construït amb totes les instal·lacions

més adequades per aconseguir una estada el més còmoda possible i apropiada per a

cada nen segons la seva circumstància personal (edat, salut, antecedents, etc.) hi

batega una completa activitat de persones que s’esforcen per assolir els objectius

fundacionals de la Llar: criar, curar, educar i formar nens i nenes perfectament

capaços d’integrar-se dins la societat.

32

LA LLAR JA ACABADA I EN PLENA ACTIVITAT.!!!

Durant l’any 1971 es van acabar les obres de l’edifici. La Junta havia esgotat i més, tots

els seus recursos econòmics i “la casa” s’havia d’abastir de tots els mil i un objectes que la fessin habitable i funcional.

Llavors, donant una mostra més de creativitat per recollir recursos, basant-se en la idea de que la Llar era una “casa” per moblar, es va posar en marxa la campanya “LLISTA DE NOCES” que donava tota classe de possibilitats per col·laborar-hi.

Amb l’entusiasme de “l’últim esforç” la campanya va assolir un gran èxit i amb l’experiència i abnegada dedicació de la Comunitat de Religioses (que encara continuen

aportant el seu ajut a les activitat actuals de la Llar juntament amb la col·laboració de persones, primer voluntàries i cada vegada més professionals), es va poder acollir els primers nens i nenes dins unes instal·lacions senzilles però plenes d’amor i dedicació,

tal com podreu veure a continuació.

33

Detall de la llista de materials que es podien adquirir, assequibles per a totes les disponibilitats econòmiques.

34

Dormitoris dels nadons. Mentre els més grandets ja berenen n'hi ha que encara fan la migdiada. (*)

(*) - El compliment de la norma jurídica que protegeix la intimitat dels menors fa que tot el reportatge gràfic de la Llar

i les seves activitats, es mostrin sense la presència identificable dels nens. Deixem, per tant al lector, que sigui ell qui ompli els espais de criatures juganeres, entremaliades o profundament adormides ...però totes felices i amorosament

ateses.

35

Sala de jocs i estimulació dels nadons.

Al costat es veu la porta on hi dormen els nens de 0 a 4 mesos.

36

Detall de la higiene personal on cada nen disposa del seu got i raspall i com es pot observar és a la seva mida.

Menjador dels nens a partir d'un any i mig.

37

Les “bambes” dels nens netejades, com cada mati, a punt de ser calçades.

Armari on es senyala el seu contingut amb pictogrames.

Un dels armaris robers dels nens.

38

Diferents aspectes de les dues sales de jocs que a la vegada utilitzen de guarderia els nens de 15 mesos a 3 anys.

39

Diferents dormitoris dels nens.

40

DIA A DIA DE LA LLAR INFANTIL.

Actualment la capacitat és de 32 infants de 0 a 5 anys. Això fa que el nostre personal sigui tan nombrós i qualificat, capaç de resoldre qualsevol situació específica de cada nen, que arriba a la Llar a qualsevol hora del dia o de la nit.

Un dels reptes de la Llar és reduir al màxim el temps d’estada en el Centre i és per això que la Direcció està en constant contacte amb la DGAIA per cercar camins i trobar

l’àmbit familiar més favorable a cada nen. D’aquesta manera s’aconsegueix que aproximadament cada dos mesos surtin en acollida o adopció un promig de 4 o 6 nens i nenes. Arribar a assolir aquests objectius suposa estructurar, amb molta cura, la

distribució del temps dels nens i les seves activitats diàries. Seguidament es presenta el pla d’actuació:

ÀMBITS:

Bressol: De deu a dotze nens de 0 a 15 mesos Guarderia: Quinze nens de 15 mesos a 3 anys.

Escola: De quatre a vuit nens, de 3 a 5 anys, van a les escoles del barri on també

hi dinen. Alguns d’aquests nens fan activitats extraescolars com: futbol,

ballet, karate i natació, sempre al barri. Als nens amb necessitats especials (n’hi ha sempre) se’ls hi fan tota mena d’exercicis

de recuperació, sigui en el propi Centre amb personal especialitzat, o fora, si és més convenient per la seva recuperació.

Vehicle que s'utilitza per fer el transport.

41

ÀPATS:

A la vegada que es té cura de la vessant nutricional, se’ls ensenya que aprenguin a menjar de manera educada.

Esmorzars: Llet amb Cola-Cao, cereals o pa amb mantega. Dinars: Fideus, macarrons, amanida de pasta, canalons, arròs, llenties, cigrons,

patates, paella, pit de pollastre, llom, botifarra, bistec rus, cuixes de pollastre al forn, mandonguilles, ... amb patates fregides o amanida. Flam, arròs amb llet, iogurt.

Berenars: Fruita del temps.

Sopars: Verdura, cremes o sopa amb pasta. Peix, croquetes, san jacobo, ous remenats, nuggets de pollastre,...amb enciam i tomàquet.

Caps de setmana : Bikinis, pizza, assortit d’embotits. Pastisseria o gelats.

Preparant un bon àpat

42

43

Reparant el rober dels nens.

Part del personal de la Llar en un moment d'esbarjo.

44

RE-EQUIPAMENT DE LA LLAR INFANTIL DE NTRA. SRA. DE FÀTIMA.

La llicència d’edificació de la Llar Infantil data de l’any 1969 i, per la seva benèfica funció social, fou objecte d’un permís especial de l’Ajuntament de Barcelona que autoritzava a disposar d’aquell equipament concret al sí del que el Pla Comarcal de

1953 qualificava com “Parque Urbano”. Aquesta consideració d’equipament al sí del Parc no fou recollida en el Pla General

Metropolità de 1976 vigent: el solar rep la qualificació 17/6 – transformació a zona verda – com els habitatges adjacents. El manteniment d’aquesta qualificació en les concrecions del plantejament sobre el conjunt dels Tres Turons, implicaria la

desaparició de l’edifici de la nostra Llar Infantil. Ens trobem, doncs, en una situació ben diferent de la de l’any 1956. Ara hem de

defensar el que tenim davant llevat de les exigències del Pla Metropolità. A tal efecte, s’encarrega a l’arquitecte Sr. Angel Orbañanos i Chao un ampli projecte de

re-equipament de la Llar a partir de les consideracions prèvies referents a la idoneïtat de la situació de l’edifici i de la seva funció pública que és positivament valorada tant des de l’àmbit més general que concerneix a la Generalitat com des de l’àmbit més

proper i immediat del Districte Municipal on s’ubica. De tot plegat, i en llargues i documentades exposicions, en tracte el projecte del

arquitecte Orbañanos així com de les millores i ampliacions que es poden fer a totes les instal·lacions actuals per convertir-les en les més modernes i idònies per dur a terme l’objectiu de la Fundació: cuidar i preparar els nens per incorporar-los a la

societat com a nens ja deslliurats de tots els traumes familiars dels que han estat víctimes innocents.

Seguidament es mostra el diagrama funcional en forma de Secció Transversal del conjunt del solar així com la llegenda que clarifica una mica més el pla de reformes.

45

LLAR INFANTIL DE NTRA. SRA. DE FATIMA –PLA DE REFORMES.

AQUI HI VA EL PLÀNO DESPLEGABLE

46

6.- RESIDÈNCIA “CASAL DE NTRA. SRA. DE FÀTIMA”

Les senyores Montserrat Vinyals, (aleshores Presidenta), Paquita Enrich (Vda.

Armengol) i Assumpta Ferrero (Vda. Ventura) van anar a Lourdes amb l’Hospitalitat de

Barcelona i allà van conèixer a la Sra. Maria Anglerill que els va comentar que era

cuinera d’una família molt important de Barcelona, però que la seva intenció era fer de

cuinera en una residència de gent gran amb necessitats econòmiques i que sabia que

a Calella de la Costa es venia un Hotel molt bé de preu, que fent-hi unes reformes es

podia convertir en residència. Aquestes tres persones de la nostra Associació van parar

l’orella i quan van arribar a Barcelona ja van començar les gestions per adquirir l’Hotel

Atlas, carrer de Sant Isidre 44 – 46.

El maig de 1976 i després d’unes necessàries obres d’adaptació de l’antic hotel, es va

inaugurar la residència que per votació popular es va anomenar “Casal de Ntra. Sra. de

Fàtima” i amb una capacitat d’acollida per a 45 residents (només senyores).

Foto on es veu una de les primeres adaptacions: convertir la terrassa en un solàrium.

47

Des de la seva inauguració fins l’any 1992, la residència estava dirigida per 3 religioses

de la mateixa ordre que les de la Llar Infantil, però ho van haver de deixar per jubilació de dues d’elles i només en quedava una en actiu. Aleshores es va contractar una Directora seglar i per iniciativa de la Sra. Ventura, dues

persones del Patronat (Roser Morató i Anna Anglí) i la pròpia Sra. Ventura, van començar a anar setmanalment a Calella per col·laborar en les tasques d’administració, personal, etc.

En l’actualitat l’activitat del Casal es segueix dirigint des del propi Centre amb el suport de la Gerent de la Fundació i de la seva Comissió Permanent.

Des de l’any 1983 el Casal és Centre col·laborador de l’ICASS (Generalitat de Catalunya) i a finals de l’any 2009 va ser considerat Centre Concertat de la Generalitat

de Catalunya amb capacitat de 45 places residencials mixtes. La majoria d’aquests residents procedeixen de Calella, en segon lloc de Barcelona i la

resta del Maresme i altres poblacions. L’edat d’ingrés al Casal és a partir dels 65 anys, però si hi ha algun cas concret que

necessita fer-ho abans, també és acceptat. La mitjana d’edat dels residents és aproximadament:

- 29% de 70 a 80 anys. - 49% de 81 a 90 anys.

- 22% de 91 a 100 ó més.

Com podeu veure, tots i totes són d’edat avançada, sense possibilitat de subsistir per sí

mateixos, bé sigui per motius econòmics, familiars o de salut. El nostre Casal també disposa de Centre de Dia. És un servei destinat a acollir a

aquelles persones grans que tot i que segueixen vivint a casa amb els seus familiars, requereixen una atenció continuada que la família, per motius laborals o bé per necessitat de descans, no poden assumir.

El Centre de Dia ajuda també, a mantenir les persones en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions, ja que, a més de l’atenció continuada que se’ls hi proporciona, tenen a l’abast els serveis dels professionals que els ajuden a mantenir i

recuperar hàbits d’autonomia, poden beneficiar-se del suport personal, social, i familiar, seguir un programa de dinamització sociocultural i d’activitats de lleure, etc., és a dir, es poden beneficiar d’una sèrie d’activitats estimulants que els ajuda a millorar

la qualitat de vida ... que és el que fan els nostres residents.

48

HORARI GENERAL

De 2/4 de 7 a 9 Llevarse

A les 9 Esmorzar

De 10 a 2/4 d’1 Activitats

A ¾ d’1 Dinar

De 2 a 3 Descans

De 3 a 4 Activitats

A les 4 Berenar

De 2/4 de 5 a 6 Activitats

De 6 a ¾ de 8 Descans

A ¾ de 7 Sopar (menjador petit)

A 2/4 de 8 Enllitar

A ¾ de 8 Sopar (menjador gran)

De 2/4 de 9 a 2/4 de 10 A dormir

49

50

Una de les activitats més saludables per totes les persones és rebre una mica de sol tot l’any. Així quan la temperatura exterior és bona, els nostres residents ho fan al carrer com qualsevol persona, quan no, ho fan a la terrassa-solàrium que disposa d’aire condicionat per l’estiu. La part sud de l’antic hotel dóna al carrer pels vianants on hi toca un sol esplèndid. Buscant la forma d’aprofitar el benefici de rebre els raigs del sol per la salut dels residents (com ja es va fer amb el solàrium de l’antiga terrassa) es va obrir una sortida d’emergència en aquesta paret, al costat del menjador. Es va demanar a l’Ajuntament dos bancs sobrers del Passeig Marítim i d’aquesta manera i quan no fa vent, els residents poden prendre el sol “pel carrer” com qualsevol altre ciutadà. I això és doblement beneficiós: pel cos i per la pròpia autoestima.

51

Totes les residents que poden fer-ho prenen tots els seus àpats al menjador servides pel nostre personal. Després i abans de poder-se retirar a les seves habitacions poden fer una mica de tertúlia amb les nostres animadores o veure la televisió.

52

Cuina: Tots els àpats que es mengen al Casal són elaborats a la nostra cuina que, a part de qualificats professionals, disposa d’una instal·lació modèlica de manera que menjar al Casal és tan saludable com menjar a casa. Bugaderia: Tota la roba que es fa servir al Casal es renta a la nostra bugaderia tant la roba d’us personal i de vestir com les grans peces: llençols, cobrellits, tovalloles, etc. amb màquines d’última tecnologia.

53

Les habitacions del Casal estan decorades amb petits detalls que les residents han portat de casa seva: fotografies, llibres, quadres, rellotges, etc. Les habitacions són d’un o dos llits, segons les circumstàncies personals. Totes disposen d’un servei sanitari complert així com butaques per rebre les visites dels seus parents i amics. Totes tenen, també, telèfon interior i aparells de trucades d’emergència.

54

Sala de recuperació: Utilitzada quan alguna persona ha de fer exercicis de recuperació de moviments. Les barres paral·leles i la bicicleta estàtica són els aparells més usuals. Infermeria: És el lloc on la infermera té el seu despatx permanent, on el doctor rep les visites i on hi ha la farmaciola. Un lloc especial l’ocupa un armari on s’hi col·loquen les capses amb el nom de cada resident i amb la medicació que cadascun s’ha de prendre si es dona el cas.

55

Sanitari adaptat. Per atendre els casos de mobilitat reduïda es disposa de sanitaris adaptats que permeten una utilització en solitari i amb ajuda. El mateix passa amb el cas de l’higiene personal. Quan la mobilitat es molt reduïda els banys geriàtrics (n’hi un a cada planta) permeten asseure’s amb comoditat i, per sobre de tot, amb seguretat.

56

L’etern femení: Anar ben pentinada forma part essencial de les necessitats quotidianes de les senyores per sentir-se bé i felices. Aquest objectiu emocional positiu està obert amb la nostra perruqueria. Dos dies a la setmana una perruquera professional es posa al servei de les senyores que ho demanen, de tal manera que hi ha una verdadera competició per anar ben arreglada i això dóna alegria a la vida.

57

Per primera vegada (esperem que no sigui la última) una resident compleix cent anys…! Efectivament el dia 18 de novembre de 2002 la Sra. Mercedes Rubio va complir 100 anys. Ho vam celebrar tots fent una festa i invitant a les autoritats de Calella (on s’hi pot veure el Sr. Alcalde i la Sra. Regidora de Benestar Social). També es pot veure la nostra Vicepresidenta Sra. Roser Bassets entregant una placa a la Sra. Rubio rodejada dels seus fills i nets. Els dies 13 de maig, festa de la Mare de Déu de Fàtima, celebrem cada any un dinar de germanor amb els residents, treballadors, patronat i voluntariat fins a emplenar el menjador.

58

Dos aspectes de la projecció del Casal vers la població de Calella, de qui es demanava la seva col·laboració per tirar endavant el Casal. En la primera foto es veu l’exposició de labors realitzades per les residents. Aquestes labors es venien per tal de recaptar uns diners que es necessitaven. Eren temps molt difícils. A baix venda de roses el dia de Sant Jordi. L’Ajuntament de Calella va cedir un espai gratuït a la plaça de l’Església on hi havien diferents entitats i el Casal s’hi va apuntar.

59

Si aquesta furgoneta hagués estat comprada pel Casal, no seria aquí. Aquesta furgoneta ens la va regalar una persona que ha volgut restar en l’anonimat. Va ser un regal del cel i com a tal se li va fer un “bateig simbòlic” i les seves “padrines” varen ser la Sra. Assumpta Ferrero i la Sra. Teresa Ràfols. També l’esperit cristià es té en compte al Casal. La Capella és un lloc lluminós i obert on les persones que volen poden rebre la Comunió cada dia, resar i meditar.

60

PROGRAMA DE VOLUNTARIAT.

Per tal de donar compliment a la promoció i revitalització del voluntariat social, la Residència contempla i afavoreix la participació del personal voluntari de l’entorn. De totes les fonts de voluntariat amb les que es treballa podem destacar: Càrites,

Escoles Pies, Institut Euclidas, Associació de veïns de Pequin, Veïns del Rierany dels Frares i d’altres.

Entre les activitats on por col·laborar el voluntari són:

Tertúlies de conversa i lectura.

Acompanyament a sortides, festes i excursions.

Activitats d’animació: sortides al carrer, càntics a Missa diària, jocs de taula. Música i ball …

En efecte, dues mostres de com la música i el ball alegren la vida dels

nostres residents.

61

Reproducció de la carta original enviada pel Dr. Ramón Prats en contestació a la

nostra demanda de col·laboració en l’elaboració d’aquesta “Història”.

62

63

64

65

66

67

Parlament del Dr. Prats, en el dinar celebrat el 13 de maig de 1996 amb motiu del 20è aniversari de la

inauguració del Casal, acompanyat a la taula presidencial per, d'esquerra a dreta , la Sra. Teresa Ràfols (Vda. Jover), el Sr. Joaquim Rey, Alcalde de Calella, la Sra. Marta Ferrusola i la Sra. Assumpta Ferrero (Vda. Ventura).

68

7.- JUNTES I PATRONATS DES DE L’INICI FINS AL DIA D’AVUI.

Al llarg de la seva història, l’actual “FUNDACIÓ MARE DE DÉU DE FÀTIMA”, ha estat fundada i dirigida per una sèrie de persones que, amb la seva dedicació, i empeses per un profund esperit cristià d’ajuda als demés, han estat i seguiran sent el cor de la

Fundació. A partir de la primera Junta, la Fundacional, els components de cada Junta o Patronat s’han anat renovant bé per circumstàncies personals o pel pas del temps però mantenint sempre l’esperit dels seus Fundadors i adaptant-se als canvis socials de cada

moment. 1943 – COMISSIÓ ORGANITZADORA:

Presidenta: Sra. Mª Àngels Capmany de Vinyals. Secretària: Sra. Rosa Corominas de Buxeda.

Tresorera: Sra. Mosso. Consiliari: Pare Joan Guim S.J.

1945 – JUNTA FUNDACIONAL: Presidenta: Sra. Mª Àngels Capmany de Vinyals.

Secretària: Sra. Rosa Corominas de Buxeda. Tresorera: Sra. Raimunda Freixas Vda. Risques. Consiliari: Pare Joan Guim S.J.

El Consiliari Fundador Joan Guim S.J. va morir el febrer de 1959 i el va succeir el Pare Agustí Mª Viñamata S.J. i la Fundadora Mª Àngels Capmany va morir l’octubre del

mateix any. Va ser anomenada Presidenta la seva filla Montserrat Vinyals Capmany que va ostentar el càrrec fins l’any 1987 que ens vàrem convertir en Fundació, amb nous Estatuts aprovats pel Bisbat de Barcelona.

Primer Patronat de la “FUNDACIÓ MARE DE DÉU DE FÀTIMA”

Presidenta: Mª Assumpta Ferrero Cabanach Vice-Presidenta: Roser Bassets Marill Secretària: Anna Mª Anglí Jané Tresorera: Pilar Vinyals Capmany

Consiliari: Miquel dels Sants Mialet, Claretià. Vocals: Teresa Cortés, Amparo Durán, Roser Morató, Eumèlia Ràfols

Teixidó , Teresa Ràfols Teixidó, Mª Luz Sierra Mola, Carolina

Tapias Cerdá. Fins l’any 1987 que l’Associació va passar a ser Fundació, hi va haver diferents

persones que van ocupar els càrrecs de Vice-Presidenta (Sra. Mª Lluïsa Sánchez de Bassets), Secretària (Sra. Mª Pilar Sainz i Sra. Roser Bassets), Tresorera (Sra. Pilar Vinyals i Sra. Mª Luz Sierra).

L’any 1998 i per malaltia de la Presidenta Sra. Mª Assumpta Ferrero es va renovar aquest càrrec, essent escollit per unanimitat el Sr. Xavier Ventura Ferrero fins l’any

2005 en que hi va haver eleccions de President i Secretari i es va votar a favor del Sr. Lluís Castells com a President i al Sr. Xavier Puigdollers com a Secretari.

69

Patronat actual:

President: Lluís Castells Ribas. Vice-Presidenta: Mª Carmen Trias Jover. Secretari: Xavier Puigdollers Noblón.

Tresorer: Albert Padilla Pardo. Vocals: Josep Mª Almarcha Fa, Anna Mª Anglí Jané, Roser Bassets Marill,

Rosa Carbó Loza, Martí Carbonell Estrany, Montserrat Coma

Climent, Mª Antònia Morera Ràfols, Carolina Tapias Cerdà, Eduard Ticó Policart, Isolda Ventura Arasanz, Xavier Ventura Ferrero.

Consiliari: Mn. Josep Lluís Fernández Padró.

70

8.- SEUS DE LA FUNDACIÓ I ACTIVITATS QUE S’HI DESENVOLUPEN.

Al llarg del temps la Seu de la Fundació s’ha anat traslladant de domicili per circumstàncies varies que afectaven als objectius principals de la seva actuació.

S’ha volgut sempre tenir un local el més cèntric possible perquè, tan les components i col·laboradores de la Fundació com els seus beneficiaris poguessin arribar-hi amb les màximes facilitats de trasllat, al mateix temps, que els costos de lloguer fossin allò

més baix possible. Per assolir aquest últim objectiu sempre s’ha gestionat amb la propietat de manera que

fent-la sentir part de la Fundació accedís a cobrar uns lloguers molt més barats que els preus de mercat de cada moment.

Per altra banda, l’Associació no podia tenir un local petit i, per tant, més econòmic, perquè havia de poder encabir l’espai de l'administració pròpiament dita més els espais que servissin de cosidors i magatzems de tot el material que es guardava i

confeccionava per repartir-lo més tard, a tots els beneficiaris... i una capella per la Verge de Fàtima.

La primera seu-despatx estava situada al carrer Travessera de Gràcia 51, 3er.1ª que era el domicili particular d’una de les senyores de la Junta.

L’augment de l'activitat de la Fundació i per tant de l'augment d’espai necessari van obligar a cercar un nou local més adient.

El gener de l'any 1949 es va celebrar la primera reunió de la Junta al nou domicili de l'Associació situat al carrer Gran de Gràcia, 24 on es van anant desenvolupant les seves activitats.

Un dia al mes es celebrava la reunió de la Junta, col·laboradors i totes les persones que hi volguessin assistir. Es donava comptes de tot el que es feia, es plantejaven

necessitats noves i s’hi trobaven solucions i es finalitzava amb una Eucaristia. Un cop a la setmana, divendres a la tarda, es reunien a cosir les senyores que col·laboraven així als objectius de la Fundació.

Els serveis de secretaria i administració es portaven des d’aquestes instal·lacions.

L’any 1973 finalitza la vigència del contracte i les propietàries del local el reclamen per les seves necessitats personals.

Seguint amb l’estratègia de la ubicació accessible de la seu, es troba un adequat local a la Rambla de Catalunya 92, 5è. on es traslladen totes les activitats.

Una vegada més les condicions econòmiques que es sustentava el contracte varen fer que la propietat volgués posar el lloguer al dia. El cost de les mensualitats era tan elevat que no va ser possible afrontar-lo.

L’any 1996 el domicili de la Fundació es trasllada al carrer Pau Claris 119, 3er., 1a on es segueixen les mateixes activitats del període anterior adaptant-les a les necessitats

reals dels nous temps.

71

També en la gestió d’aconseguir un bon lloguer en relació a l'espai ocupat es va fer un

bon treball involucrant-hi al propietari en l’esperit de la Fundació de manera que el preu especial era com una aportació indirecta als seus bons objectius fins que la propietat vol posar els preus al dia que són inassolibles per la Fundació.

Desprès d’una recerca intensiva per trobar un nou local que segueixi complint amb els dos motius principals de la seva ubicació, ben situat i barat, s’arriba a la conclusió que ja no queden i es pren una decisió molt important: condicionar un espai que ja hi ha a

la Llar Infantil i el mes de gener de l’any 2006 la seu-despatx de la Fundació es trasllada al carrer Santuari 94, 3er.

Es perd un dels objectius però queda compensat per la gratuïtat del lloguer.

72

9.- BUTLLETINS. (Una altra manera de recaptar recursos).

Com a conseqüència de la labor callada de les visitadores de la Fundació el nombre de subscripcions augmenta poc a poc fins a aconseguir un gruix de més de 250 adreces de persones que comparteixen els objectius de la Fundació i l’ajuden amb la seva

aportació econòmica que en aquella primera època era molt important. Al mateix temps que no es deixaven de fer les visites personals (cada vegada amb

menys voluntariat i amb resultats més escassos) es va tenir clar, per part de la Fundació, que calia mantenir viva l’actitud dels subscriptors i fer-la, al mateix temps, activa, es a dir, que actuessin com a caixa de ressonància per la divulgació de les

nostres activitats entre els seus parents i amics per aconseguir que les subscripcions i col·laboracions es multipliquessin.

D’aquí neix la decisió de fer, com a mínim, una campanya anual d’informació i estímul editant uns butlletins senzills, el més resumits i impactants possible, amb el mínim cost o, millor encara, trobant alguna col·laboració que ens els financés.

Una vegada editats s’ensobraven junt amb una carta personalitzada de la Presidència de la Fundació acompanyada d’una butlleta de nova subscripció i s’enviava per correu.

El primer objectiu a cobrir amb cada butlletí era i és mostrar a cada subscriptor/a les coses que es feien amb els seus diners, és a dir, posant la major quantitat possible de

fotografies dels llocs i de les activitats que s’hi feien. Però no solament això: com que tot el que s’hi veu i s’hi diu és veritat encoratjàvem als nostres subscriptors/es perquè ens visitessin en la seguretat de que desprès d’una visita no solament la seva aportació

es consolidava sinó que es podia convertir en propagadora de la nostra tasca. L’altre objectiu era i és ensenyar els comptes. I així s’editen butlletins on, de manera

senzilla però prou entenedora, es presenten els resultats econòmics de cada anualitat, sempre negatius perquè sempre les necessitats reals i la nostra obstinada voluntat de fer les coses ben fetes superen les nostres possibilitats econòmiques. D’aquí també que cada memòria econòmica es convertís en un clam demanant ajuda.

El tercer objectiu era i és presentar sempre totes les activitats de la Fundació com un tot buscant dir molt amb poc cost i sense floritures.

Amb el pas del temps els butlletins es fan ja en color i el seu contingut monogràfic dirigit cap a alguna de les activitats que en un moment determinat necessita més ajut.

Seguidament es mostren varis exemples que resumeixen la permanent campanya de captació de recursos a través del correu que, a partir de 2002 es considera ja

superada.

73

El primer butlletí pensat per demanar ajut per a la construcció de la “Llar Infantil” aprofitant les paraules del Papa tan escaients amb els objectius de l’Obra.

74

Per animar als lectors a col·laborar amb més esforç es fa una extensa exposició dels objectius de la Fundació al mateix temps que es detallen, com sempre, les activitats i els comptes.

75

La senzilla maqueta de l’edifici de la futura “Llar” vol ser la demostració palpable que el projecte té cos i s’està fent realitat

76

Les despeses de la construcció són molt elevades i al marge de les motivacions morals s’ofereixen diferents nivells de col·laboració pecuniària molt concretes (puc veure la meva paret).

79

80

90

10.- DENOMINACIONS I LOGOS DE LA FUNDACIÓ.

L’any 1943, la societat catalana està vivint les conseqüències d’una guerra civil recentment acabada i d’una guerra mundial de la que encara no se’n pot decidir un

guanyador, és a dir, està en la seva màxima virulència. Amb aquestes circumstàncies, existeixen en el nostre país unes mancances terribles

d’alimentació, salut i treball que fan que les famílies més necessitades siguin camp abonat per la malaltia més freqüent: la tuberculosi.

Davant d’aquesta situació, s’aixequen persones, com les nostres fundadores, que guiades per l’esperit de germanor que l’Evangeli traspúa, busquen associar-se per agafar empenta i poder apaivagar els seus efectes tant sobre els propis malalts com a

les seves famílies. Amb tot un ventall d’actuacions per assolir els seus propòsits neix l’:Obra de Caridad

Cristiana bajo la advocación de la Virgen de Fátima. La seva pròpia denominació ja deixa clar quin és el seu esperit i sota quina advocació

aixopluga tota la seva actuació. També el sentiment religiós de la societat d’aquells moments fa que acompanyar la titulació de l’Associació amb una imatge de la seva advocada li dóna, encara més, la garantia de les bones i honestes intencions que la

guien. Per tant i finalment, la denominació i logo complerts de l’Associació queden així:

Més endavant es va decidir substituir la imatge tan esquemàtica i fins a cert punt poc

identificada de la Mare de Déu de Fàtima per una altra expressió molt més propera a la imatge real de la Mare de Déu mantenint la forma ovalada del logotip però separant-lo del text de la denominació que es posa en el peu d’aquell de manera que la

93

94

60è ANIVERSARI.

El 28 d’octubre de 2003 vam celebrar el 60è

Aniversari de la Fundació a la Catedral de Barcelona. Mons. Josep Angel Saiz, Bisbe Auxiliar de Barcelona celebrà la Missa que va ser més

solemne de l’ habitual.

Moments abans de començar la Missa compartint temps amb el nostre Consiliari i el

President.

Les Lectures les van llegir les Senyores Roser Bassets, Vicepresidenta i Mª Carmen Trias,

Patrona de la Fundació.

Components de la Coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat van cantar escollides peces musicals “a

capella” que van donar més solemnitat a l’acte.

95

12.- ANÈCDOTES PROVIDENCIALS.

Any 1972. Dimarts a la tarda, oficines de Gran de Gràcia. El 4rt. dimarts de cada mes es celebra la reunió de visitadores de malalts i on cada visitadora explicava les necessitats d’aquestes persones i se’ls hi entregaven els diners que en la propera

visita els hi donarien. Rosa Obregón i Anna Anglí (en aquells moments eren les dues administratives que tenia l’Obra de Fàtima) estaven omplint els sobres i faltaven uns quants cents de pessetes. La Sra. Armengol va dir-los-hi que li “diguéssin” a la Mare de

Déu que teníem a la capella i que “mires si podia fer alguna cosa”...Aquella mateixa tarda van trucar a la porta i hi havia un Sr. que portava un donatiu... i era exactament la quantitat que ens faltava.

L’any 1974 les Sres. Armengol, Ventura i Vinyals van anar a Lourdes com a voluntàries i en el tren van coincidir amb Maria Anglerill que els hi va explicar que era cuinera

d’una família molt important de Barcelona, però que el que més li agradaria seria cuinar per gent gran en alguna residència. Les Sres. de Fàtima li van dir que precisament elles buscaven algun local o hotel per aquesta finalitat i que si s’ha

n’assabentava d’algun els hi fes saber. Pocs dies després d’arribar de Lourdes les va telefonar dient-los-hi que a Calella subhastaven un hotel, el preu final del qual va ser de 5.637.000 Pts.

La Junta de l’Obra de Fàtima va aprovar la seva compra per unanimitat. Quan van comprar l’hotel de Calella per a convertir-lo en Residència, les Sres.

Montserrat Vinyals i Paquita Armengol, hi anaven sovint amb el tren. Un familiar de la Sra. Isabel Vivas (a les hores ningú de Fàtima coneixia a aquesta senyora) va dir-li a la Sra. Armengol que quan arribessin a l’estació preguntessin per ella, ja que era una

persona molt coneguda a Calella i de ben segur que un o altre els hi sabria dir on trobar-la...Quina no seria la sorpresa en preguntar-ho a una senyora que passava per allí i dir-los-hi que Isabel Vivas...era ella.

Els primers anys del Casal de Calella van ser molt durs econòmicament parlant. La cuinera Mª Anglerill feia verdaders “miracles” amb el menjar. Ho aprofitava tot molt bé

i tot era molt bo. Hi havia vegades que d’algun hotel o forn els hi donaven pa o pastes que havien sobrat del dia abans. La Maria, que sempre “parlava” amb la Mare de Déu, un dia li va dir: “Ja ens agrada el

pa, però de tant en tant ens podrien portar embotits per acompanyar-lo”. Aquell dia un hotel els hi va portar tots els talls de pernil i llonganissa que havien de consumir en una convenció que no es va fer per circumstàncies que no sabem... però

mira per on els residents del Casal en van sortir beneficiats. L’any 1977 la situació econòmica de la Fundació era realment preocupant. Era juliol i

no sabíem com pagar les extres d’estiu ni la Seguretat Social. Un dimecres que Roser Morató i Anna Anglí havien anat a Calella per canviar impressions amb les dues persones que compartien la direcció del Casal (Pilar Vera i Carmen Regás), va arribar el

correu i entre moltes cartes, n’hi havia una d’un Advocat de Barcelona. Quina no seria la nostra sorpresa al obrir-la i veure que ens notificaven que una senyora per nosaltres desconeguda ens anomenava hereus d’una quantitat de pessetes que “salvava” tots

els nostres deutes. La quantitat heretada va ser de 18.179.437 Pts. més unes accions que quan les vam vendre van suposar un ingrés de 629.000 pts. més.

96

13.- COMUNITAT.

Un capítol apart de la Història de la Fundació se’l mereix la Comunitat de Religioses de les “Hermanas de la Caridad” amb seu a Zumárraga doncs, com ja consta en el seu lloc , han estat sempre, i des del primer moment, col·laborant, quan no dirigint, en les

tasques diàries del funcionament tant de les de la Llar Infantil de Barcelona com en les del Casal de Calella.

Gràcies a l’experiència de l’Ordre, els inicis de cada Centre han estat segurs i exitosos i quan l’activitat ja ha agafat volada, la seva constant presència i ajut ens han donat permanentment exemple i testimoni d’amor cristià vers els altres i aquest esperit, que

embolcalla tota l’activitat de la Fundació, es una de les seves característiques més significatives.

A la foto petita feta l’any1971, hi ha les quatre

germanes que formaren la primera Comunitat de la Llar Infantil. A sota, les tres germanes de la Comunitat de Calella feta l’any 1992.

97

Una foto record de l’actual Comunitat amb les personalitats que visiten la Llar. En la primera, amb el Pare Josep M. Solé, Abat de Montserrat, dins de l’Oratori de la Comunitat i a baix, amb el Bisbe Emèrit Mons. Joan Godayol i Colom davant l'altar de l’Ermita junt amb el nostre Consiliari.

98

La Comunitat de la Llar Infantil segueix sent, encara ara, una cèl·lula viva de les "Hermanas Mercedarias de la Caridad".

L’any 2007, el 12 de maig, van rebre la visita de la que va ser Superiora de la Comunitat Sor Teresa Eceiza que, en la foto es veu amb el nostre Consiliari, Mn. Josep Lluís Fernández visitant la Capella i recordant les seves vivències a la Llar,(veure pàgina 79) i a l’altra foto la recent visita de l’actual Provincial de l’Ordre Sor Pilar Gallego compartint taula amb el Sr. Lluís Castells,

President de la Fundació i Sor Consuelo Peciña, Superiora de la Comunitat.

99

14.- ENS HAN VISITAT...

La primera vegada que un Cardenal visitava la nostra Llar fou el 13 de maig

de 2002. Efectivament, Mons. Ricard M. Carles, Cardenal Arquebisbe de

Barcelona, va fer una visita particular a la Llar per conèixer les nostres instal·lacions i activitats.

Acompanyat pel Sr. Xavier Ventura,

President de la Fundació i per Mn. Josep Lluís Fernández, Consiliari, puja les escales que porten a l’entrada de la Llar, (on tots els components de la Fundació l’esperaven), fins el cim del turó on

s’aixeca l’Ermita de la Mare de Déu de Fàtima on hi va celebrar l’Eucaristia.

100

El 13 de maig de 2005, el Cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach ens va honorar amb la seva visita. Fou rebut per a les hores nostre

President, Sr. Xavier Ventura, tot el Patronat, la Comunitat així com molts voluntaris que van assistir a la Missa.

Moment de la presentació al Sr. Cardenal de varis components de la Fundació al replà davant l'entrada de la

Llar.

El Sr. Cardenal, encara revestit, sortint de l'Ermita i dialogant amablement

amb els assistents a la Santa Missa.

101

El Bisbat de Girona té una especial dedicació al "Casal Mare de Déu de Fàtima" de Calella.

El 13 de maig de 2006, Mons. Carles Solé Perdigó, Bisbe de Girona, va inaugurar una placa indicativa del Casal que la seva

Directora, Sra. Montserrat Rosés, explica al Sr. Bisbe.

Donat que eran molts els feligresos que van mostrar el seu desitg d’assistir-hi, la

cerimònia religiosa es va celebrar a l’Esglèsia Parroquial de Calella.

Mons. Solé fent el parlament als nostres residents durant el dinar que, com ja és habitual, es fa sempre al Casal.

102

Un moment del sermó que el Pare

Abat va dirigir als residents durant la Missa celebrada al menjador, l’únic lloc amb suficient cabuda per acollir la gran assistència .

A la Llar, el Pare Abat va voler conèixer els nens. Sor Consuelo

Peciña, Superiora de la Comunitat, li va presentar a un dels nens.

El dia 13 de juny de 2008 (el 13 de maig li va ser impossible) l’Abat de

Montserrat Pare Josep M. Solé, va fer una visita complerta a la Fundació Mare de Déu de Fàtima i, per tant, als seus dos Centres.

Rebut al Casal de Calella pel Sr. Lluís Castells, President, i la Sra. Maria Pilar

Montané, Gerent, i l’Alcalde de Calella Sr. Josep M. Juhé.

103

El Sr. Bisbe iniciant la celebració de la

Missa, cantada per tots els residents que dies abans havien assajat amb molta il·lusió.

El 13 de maig de 2009 el Sr. Bisbe de Girona Mons. Francesc Pardo va visitar el Casal de Calella. L'entrada solemne al menjador convertit

en Capella.

Una vegada acabada la celebració de la Missa, el Sr. Bisbe va compartir amb tots nosaltres el dinar que, com cada dia es serveix al menjador. Mn. Josep Lluís, el Sr. Castells i les Senyores Mª Antònia

Morera i Ana Anglí li feren els honors.

104

El 13 de maig de 2010 la Fundació Mare de Déu de Fàtima va fer festa grossa, una vegada més, amb la visita

del Bisbe Emèrit Mons. Joan Godayol i Colom, Bisbe Salesià.

Al Casal el Sr. Bisbe va visitar les seves instal·lacions i va aprofitar per mantenir una normal i amable conversa amb els residents que no

s’ho acabaven de creure.

Un dels moments de la celebració de la Missa acompanyat per Mn. Josep Lluís Fernández, Consiliari de la Fundació, i de Mn. Josep M. Blay,

Capellà del Casal.

Moment de rebre l’ofrena de flors que li van fer els nens de la Llar durant la

Missa, celebrada a l’Ermita i que el Sr. Bisbe va recollir amb senzillesa i amor.

105

FENT PONTS D’AMOR.

Si bé la vida normal dels nens de la Llar no pot ser alterada per visites grupals que els sorprenen i desconcerten, una vegada a l’any fem una excepció (perquè en la Fundació Mare de Déu de Fàtima som tots una gran família): les àvies del Casal de

Calella fan una visita als nens i nenes de la Llar de Barcelona. I així, durant unes hores , les vides per viure i las vides viscudes conviuen juntes com

un pont on l’amor i la tendresa formen l’arc de la vida. Com a testimoni d’aquestes vivències adjuntem una poesia de la Sra. Mercè Blázquez

que no necessita comentaris.

106

15.- FINANÇAMENT ACTUAL I SUPERVISIÓ.

67 anys transcorreguts des de la primera reunió fundacional fins al dia d’avui són un llarg trajecte que la Fundació Mare de Déu de Fàtima ha viscut adaptant-se a la

realitat, constantment canviant, però mantenint sempre els seus objectius de Caritat Cristiana.

Un dels aspectes més importants, amb tot, és la manera com la Fundació ha anat cobrint les despeses que totes i cadascuna de les seves activitats necessitaven.

Al principi, totes les despeses (com ja hem dit anteriorment) es cobrien amb aportacions personals de tota mena i quantitat i que arribaven quan semblava que tot se n’anava en orris fins al punt de creure en la intervenció de la Divina Providència.

Però quan s’obre la Llar Infantil es gestiona l’ajut de la “Protección de Menores” que donava una subvenció anyal que, sense resoldre ni de lluny les necessitats completes

de la Llar, suposava una aportació econòmica segura. Quan al començament dels anys vuitanta la Generalitat crea la DGAIA (Direcció

General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) la vinculació de la Llar amb la DGAIA és cada vegada més completa de manera que la Generalitat entrega a la Llar els nens i nenes que recull sota la seva protecció amb l’objectiu de que la Fundació els guareixi i

eduqui i essent la DGAIA qui es fa càrrec de les despeses que aquesta labor suposa. Aquesta situació fa que la DGAIA exigeixi unes atencions determinades que la Llar

compleix amb escreix perquè tot el que serveixi per millorar la situació dels infants forma part de l’esperit de la Fundació.

Quelcom semblant passa amb el Casal de Calella. Al principi, totes les despeses les cobrien les aportacions dels residents i de la Fundació fins que la Generalitat a través de l’ICASS (Institut Català d’Assistència Serveis Socials) proveeix la major part de les

despeses de diferents maneres segons la situació personal de cada resident/a al mateix temps que n’hi ha que es paguen l’estada amb els seus propis recursos. En ambdós casos la Generalitat assumeix el dret a la supervisió de tots el serveis i

instal·lacions que es supera amb facilitat per part de la Fundació perquè per a ella els nens i nenes, els avis i les àvies acollits no són subjecte de benefici sinó germans en Crist.

107

16.- COMPTES ANYALS. MEMÒRIES. GERÈNCIA.

Des del primer moment que els somnis i projectes de les persones fundadores es converteixen en realitat, la gestió dels diners necessaris per assolir-los és una prioritat fonamental, així com ho és “passar comptes” davant de tots els col·laboradors de

manera que en tot moment es pugui saber quants diners es tenen, com es gasten i quants en falten, (perquè mai en sobren), per aconseguir les fites que dia a dia s’han de resoldre.

La persona responsable d’aquesta tasca fou sempre la Tresorera que sota l’aprovació de Presidència, gestionava els recursos i una vegada a l’any, mitjançant la Junta

General, deixava constància dels resultats econòmics, sota l’absoluta certesa d’una administració voluntarista i indubtablement honesta, que la Junta aprovava (amb el vist i plau del Bisbat) i que moltes vegades es presentaven a tots el associats i

col·laboradors en uns butlletins promocionals de manera senzilla i entenedora, al mateix temps que s’aprofitava l’avinentesa per motivar l’esperit col·laborador , ensenyant com s’havien gastat el seus diners i quants se’n necessitaven per tirar

endavant. Quan les relacions amb les institucions oficials i l’Obra de Fàtima es fan més importants

i es tenen en marxa dues grans instal·lacions assistencials com són la Llar Infantil i el Casal i l’atenció als nostres beneficiaris es fa amb voluntariat i personal especialitzat (cada vegada més nombrós), l’administració de tot aquest moviment és molt més

complex i l’any 1996, el Patronat decideix contractar un Gerent. A grans trets la Gerència actual coordina tota l’administració de la Fundació, realitza

(conjuntament amb les Directores dels dos Centres), totes les gestions amb les Administracions oficials que són la base del nostre finançament actual, també proposa al Patronat les diferents realitzacions a fer, atén la gestió del personal, etc, de manera

que es converteix en l’epicentre de totes les activitats de la Fundació sota el control directe de la Presidència i l’ajut, per a diferents actuacions, dels membres del Patronat.

Des del 2002, cada any, Gerència presenta la Memòria Anyal on hi consten dades dels dos Centres així com el resultat comptable de l'exercici. També s’hi inclou esporàdicament el dictamen d’Auditoria comptable, que el Patronat decideix fer a proposta de Gerència.

La primera Acta de l’Associació on es parla de recursos econòmics és el mes de febrer de 1945. Les xifres són les següents: Entrades 6.795,15 pts, sortides: 2.799,10 pts,

quedant un ròssec de 4.016,05 pts que traduïdes als actuals euros són: entrades: 40.84 €, sortides: 16.70 € i ròssec 24.14 €.

108

17.- MEMÒRIES ANYALS.

Si bé aquest treball és un recorregut per la història de l’Obra de Ntra. Sra. de Fàtima a través del temps i gràcies a la memòria de les persones que han viscut els fets molt de prop, quan no actuant en primera persona, és evident que moltes coses quedaran en

l’oblit o amagades dins dels centenars de pàgines de les actes de les Juntes i Patronats de la Fundació. Ara, però, la normalització de les fundacions aconsella que cada any es faci una Memòria de les seves activitats, es a dir, coses concretes

realitzades en un període curt i concret. Doncs així acabem la història: passant d’una visió panoràmica i profunda en el temps, a la lectura de la última Memòria editada com a primer capítol de la nova Història de la Fundació.

AGRAÏMENTS.*

Abans de cloure aquest treball volem fer memòria i retre un sentit homenatge a totes les persones i institucions, es a dir, col·laboradors i voluntaris, que al llarg del temps han ofert a la Fundació Mare de Déu de Fàtima el seu temps, el seu esforç i la seva

aportació econòmica, quan ha estat necessària, per a fer realitat el somni de les persones fundadores, que era i és, ajudar als germans més desvalguts de la nostra societat: malalts, infants i gent gran que, per circumstàncies personals de cadascú no

han rebut ni reben l’atenció ni l’amor que necessiten i es mereixen, i tot això (quan les aportacions han estat personals), complint el suggeriment evangèlic de l’anonimat: “quan feu caritat…” (Mt. 6,2).

A tots ells el nostre agraïment més profund tant als que, en una circumstància determinada, han donat una empenta a la Fundació (n’hi han hagut tantes al llarg del

temps…) com, els que han ofert generosament el que podien i tenien. (Mc. 12,41-Lu 21.1)

Barcelona, desembre 2010

*GRUP DE REDACCIÓ:

Josep Mª Almarcha - Ana Anglí - Jaume Pallarès - Mª Carmen Trias