HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA · El Trienni Liberal La segona restauració de Ferran VII La revolució liberal (1833-1843) La construcció de l’Estat liberal Els catalans

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYAHISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYAGuerra del Francès, absolutisme i revolució liberal (1808-1843)

Universitat Popular de Granollers

Ferran VII (F. Goya, 1815)

Napoleó Bonaparte (A. Appiani, 1805)

Guerra del Francès, absolutisme i revolució liberal (1808-1843) 1

Universitat Popular de GranollersDiego Valverde Seral


SUMARIDe la Guerra del Francès a l’absolutisme de Ferran VII (1808-1833)(1808-1833) La Guerra del Francès Les Corts i la Constitució de Cadis Les Corts i la Constitució de Cadis Ferran VII i l’absolutisme El Trienni Liberal La segona restauració de Ferran VII

La revolució liberal (1833-1843) La construcció de l’Estat liberal La construcció de l’Estat liberal Els catalans i la regència d’Espartero L’activitat econòmica


L’activitat econòmica La societat del segle XIX







LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) …

1795 final de la Guerra Gran amb el Tractat de Basilea. Aliança franc-espanyola per frenar l’expansionisme britànic. Aliança franc-espanyola per frenar l’expansionisme britànic.

1808-1814 la invasió francesa. Napoleó demana permís a Carles IV per creuar Espanya contra Portugal.Napoleó demana permís a Carles IV per creuar Espanya contra Portugal.

L’exèrcit francès penetrà a Catalunya i ocupà per sorpresa Barcelona.

Barcelona i Figueres en mans dels francesos durant tota la guerra.

Més de 50.000 refugiats, catalans i valencians, a les Balears. Més de 50.000 refugiats, catalans i valencians, a les Balears.

Submissió de Carles IV a Napoleó. Març-abril 1808 la família reial marxa a Baiona (França). Març-abril 1808 la família reial marxa a Baiona (França).

2 maig 1808 aixecament del poble de Madrid.

7 maig 1808 Carles IV i el seu fill, Ferran, renuncien al tron d’Espanya a favor de Napoleó.


favor de Napoleó.

6 juny 1808 proclamació de Josep Bonaparte com a rei d’Espanya.


… LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) …

Moviment de tropes a Catalunya durant tot el conflicte. Moviment de tropes a Catalunya durant tot el conflicte. Victòries catalanes al Bruc i Martorell.

Ocupació francesa de Roses.

Derrotes catalanes a Cardedeu, Molins de Rei i Derrotes catalanes a Cardedeu, Molins de Rei i prop de Valls.

Set mesos de setge a Girona acabaren a finals de 1809.de 1809.

3.500 morts d’una població de 8.000.

Ocupació francesa de Lleida (abril 1810), Tortosa (gener 1811) i Tarragona (juny 1811).Tortosa (gener 1811) i Tarragona (juny 1811).

El sometent del Bruc (Marti i Alsina, 1860)

Dubtes a Catalunya en voler ser agregada a França. Per les concessions fetes pel mariscal Augerau en el terreny cultural.


Per les concessions fetes pel mariscal Augerau en el terreny cultural.

El govern central ho va impedir Augerau destituït.



El desenvolupament de la guerra. El desenvolupament de la guerra. Organització de les juntes supremes que assumien el poder davant

l’absència del rei.

Noblesa, clergat, militars i grans comerciants i hisendats. Noblesa, clergat, militars i grans comerciants i hisendats.

Justificació de la lluita en nom de la tradició i com a oposició als hereus de la Revolució Francesa.

Agost 1808 constitució a Lleida de la Junta de Govern del Principat de Agost 1808 constitució a Lleida de la Junta de Govern del Principat de Catalunya.

Poder resistent autònom en nom de tot Catalunya.

Actuant en nom del rei Ferran VII en preservació de l’Antic Règim. Actuant en nom del rei Ferran VII en preservació de l’Antic Règim.

Mai va tenir ajut efectiu de la resta d’Espanya.

Conflicte intern entre els afrancesats, partidaris de les idees noves, i els immobilistes partidaris de la monarquia absoluta i l’ordre tradicional.


immobilistes partidaris de la monarquia absoluta i l’ordre tradicional.



La Junta de Catalunya. La Junta de Catalunya. Actuà com a poder autònom en defensa de les juntes regionals resistents.

Imposà contribucions, encunyà moneda, reclutà tropes i les alimentà i armà.armà.

Plantejà implícitament un model federal alternatiu, sense emprar mai la paraula, ja que era inadmissible per als liberals espanyols.

Conflictes amb l’estament militar que pretenia acaparar el poder davant la Conflictes amb l’estament militar que pretenia acaparar el poder davant la institució civil.

Al llarg de quatre anys i mig va canviar de lloc vint-i-dues vegades.

Novembre 1812 va ser dissolta pel general Lacy. Novembre 1812 va ser dissolta pel general Lacy.

Substituïda per la primera diputació presidida pel mateix capità general.

En contra del principi de predomini i independència del poder civil proclamats a la Constitució de 1812.


proclamats a la Constitució de 1812.


… LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Conseqüències de la guerra.Importants pèrdues demogràfiques i econòmiques. Importants pèrdues demogràfiques i econòmiques.

A Catalunya augment de la pressió fiscal, destruccions, pillatges, episodi de fam el 1812.

La mortalitat va pujar un 50%. La mortalitat va pujar un 50%.

Descens de les exportacions.

1819 la flota mercant catalana era la quarta part de la del 1792.quarta part de la del 1792.

Revolta camperola contra els propietaris equiparant “ric” amb “col·laboracionista”.

El gran dia de Girona (Alvarez Dumont, XIX)

Desembre 1813 pau franc-espanyola.

Març 1814 Ferran VII tornà a Espanya.

Maig 1814 fi de la retirada de les tropes franceses de Catalunya.


Maig 1814 fi de la retirada de les tropes franceses de Catalunya.


LES CORTS I LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1810-1812) …

Set 1808 La Junta Central Suprema Gubernativa del Reino convocà reunió extraordinària a Corts.convocà reunió extraordinària a Corts. Fet revolucionari la convocatòria a Corts només la podia fer la Corona.

Gener 1810 Es trià Cadis, al no estar sota control francès.

Agost 1810 una vintena de diputats catalans designats per anar a les Corts de Cadis.

Per entrar en peu d’igualtat en un projecte nacional Per entrar en peu d’igualtat en un projecte nacional espanyol superant la situació d’inferioritat política anterior.

Van tenir un paper gris sense oferir cap resistència al centralisme uniformista de la futura Constitució.centralisme uniformista de la futura Constitució.

Capmany contra l’uniformisme definia per primer cop Espanya com a nació de nacions, exaltant la mobilització juntista, malgrat que rebutjava el federalisme.


juntista, malgrat que rebutjava el federalisme.

Retrat d’Antoni de Capmany (desconegut)


… LES CORTS I LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1810-1812) …

Set 1810 inici de les Corts. Composició dels diputats clergues,

funcionaris, militars, advocats.

Tendències els liberals, favorables a les reformes, i els absolutistes.reformes, i els absolutistes.

Primers decrets separació de poders, llibertat d’impremta i les Corts com a dipositària de la sobirania nacional.

Jurament de les Corts de Cadis (Casado del Alisal, XIX)sobirania nacional. (Casado del Alisal, XIX)

19 març 1812 aprovació de la Constitució.

Basada en el liberalisme llibertats personals, drets inalienables, sufragi universal, divisió de poders, …

Poder legislatiu les Corts amb el rei.

− Corts elegides per sufragi universal masculí (> 25 anys).

Poder executiu el rei i els secretaris de despatx o ministres.


Poder executiu el rei i els secretaris de despatx o ministres.

Poder judicial els tribunals de justícia independents.


… LES CORTS I LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1810-1812)

Efectes de la Constitució de 1812. Efectes de la Constitució de 1812. Enfrontaments entre liberals i absolutistes.

Resistència de les forces tradicionalistes amb Resistència de les forces tradicionalistes amb molt pes (Església, grans propietaris, …) que veien rebaixada la seva influència.

La població rural, influenciada pel clergat, es decantà cap a la tradició, mentre la població decantà cap a la tradició, mentre la població urbana es decantà cap a les opcions liberals.

Portada de la Constitució de 1812 (Nolasco Gascó, 1812)(Nolasco Gascó, 1812)

Aquesta Constitució va esdevenir un objectiu a conquerir pels liberals i a exterminar pels absolutistes


pels liberals i a exterminar pels absolutistes


FERRAN VII I L’ABSOLUTISME (1814-1820) …

Maig 1814 tornà al tron Ferran VII “el desitjat”. Abril 1814 publicació del Manifest dels Perses.

Signat per 69 diputats de tendència absolutista.

Per a l’abolició de la Constitució, la supressió de les Corts i el retorn de Per a l’abolició de la Constitució, la supressió de les Corts i el retorn de l’absolutisme.

Ferran VII restablí el règim absolutista i dura repressió.Detenció dels afrancesats i dels funcionaris col·laboradors amb el règim de Detenció dels afrancesats i dels funcionaris col·laboradors amb el règim de Josep I.

Persecució dels liberals els més significats s’exiliaren a Anglaterra.

Premsa, només l’autoritzada pel règim. Premsa, només l’autoritzada pel règim.

Restabliment de la Inquisició.

Restabliment del règim senyorial i de les propietats de l’Església.


Etc.


… FERRAN VII I L’ABSOLUTISME (1814-1820) …

1814-1820 greus problemes econòmics. Fort deute públic gran pressió tributària.

Crisi en el comerç exterior que col·lapsà la naixent indústria.

Burgesia en crisi per la pèrdua dels mercats colonials. Burgesia en crisi per la pèrdua dels mercats colonials.

Transformacions socials a Barcelona i altres ciutats. Creixement d’un nou grup social la burgesia.

Aspirava a un nou ordre econòmic obert i a la ruptura amb el poder de nobles i clergues.

Aparició d’altres grups socials menestrals Aparició d’altres grups socials menestrals amb fortuna, oficials dels gremis i professionals liberals (advocats, metges, comerciants, botiguers).

Aquests grups no s’identificaven amb l’antic


Aquests grups no s’identificaven amb l’antic règim de la Inquisició i la repressió.

La burgesia del segle XIX (desconegut)


… FERRAN VII I L’ABSOLUTISME (1814-1820)

Començaren les conspiracions. A Barcelona el 1817 la del general Lacy.

Fou afusellat malgrat la petició d’indult al rei presentada per un gran nombre de representants del comerç, la indústria i representants del comerç, la indústria i les professions de la ciutat.

Difusió clandestina del liberalisme entre la burgesia i els grups militars.burgesia i els grups militars.

A Europa onada conservadora de les monarquies.

General Luis Lacy (desconegut)

A Europa onada conservadora de les monarquies.− Repressió del liberalisme que es considerava una amenaça real.

− La Santa Aliança oferí suport armat a Ferran VII quan fos necessari.


− La Santa Aliança oferí suport armat a Ferran VII quan fos necessari.


EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) …

1 gener 1820 pronunciament del coronel Riego.Control social dels liberals que van poder aplicar part del seu programa. Control social dels liberals que van poder aplicar part del seu programa.

Eliminar el poder senyorial, posar la terra en circulació al mercat, eliminació de controls polítics, ...

Ferran VII obligat a jurar la Constitució de 1812, acceptà les reformes. Ferran VII obligat a jurar la Constitució de 1812, acceptà les reformes.

Amb el dret de vet constitucional, paralitzava lleis alhora que conspirava per enderrocar els polítics liberals.

Març 1820 el poble barceloní va imposar a les autoritats el restabliment de la Constitució de 1812.

A Barcelona, el tribunal de la Inquisició fou assaltat.

Manifestació al Pla de Palau contra el capità general (general Castaños).

Catalunya elegí els seus diputats a Corts, com la resta d’Espanya.

Per sufragi masculí dels majors de 25 anys.


Per sufragi masculí dels majors de 25 anys.

Copromissaris ordenats per: parròquia, partit judicial i província.


… EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) …

Els diputats catalans a les Corts de 1820. Per una política proteccionista prohibició de la importació de cereals.

Demanada pels industrials catalans.

Per la desvinculació dels patrimonis (mayorazgos) de la noblesa. Per la desvinculació dels patrimonis (mayorazgos) de la noblesa.

Per l’abolició dels senyorius jurisdiccionals, que tingué el veto del rei.

A Catalunya el 41% dels pobles estaven sota la jurisdicció senyorial, ja fos laica, eclesiàstica o mixta.ja fos laica, eclesiàstica o mixta.

Els pobles demanaven la supressió dels censos senyorials.

Resistència pagesa descens de les rendes Resistència pagesa descens de les rendes senyorials.

Per la primera desamortització dels béns eclesiàstics.


A Catalunya els 176 convents i monestirs restaren reduïts a 90.

Ferran VII jura la Constitució (desconegut)



Inestabilitat en el medi rural.Increment de la pressió fiscal (reducció del delme però pujada del cadastre) Increment de la pressió fiscal (reducció del delme però pujada del cadastre)

La pagesia perjudicada per la baixada dels preus agrícoles (ex: el vi).

Agreujament per la febre groga del 1821 i la mala collita del 1822.Agreujament per la febre groga del 1821 i la mala collita del 1822.

La clerecia antiliberal presentava aquests fets com un càstig diví.

Aparició d’un moviment absolutista els reialistes.L’origen errors del govern liberal, males collites i influència del clergat. L’origen errors del govern liberal, males collites i influència del clergat.

Estiu 1822 gran part de les comarques interiors catalanes en mans de la revolta reialista.

La contrarevolució aconseguia comptar amb una base popular. La contrarevolució aconseguia comptar amb una base popular.

A la Seu d’Urgell es creà una regència que considerava presoner Ferran VII, igual que el 1808.

− El marquès de Mataflorida, el baró d’Eroles, i l’arquebisbe de


− El marquès de Mataflorida, el baró d’Eroles, i l’arquebisbe de Tarragona Jaume Creus.



Reacció liberal els moderats eren desplaçats pels radicals. Les classes populars urbanes se sumaven als convençuts i a les societats

patriòtiques, algunes secretes com els Comuneros o els Hijos de Padilla.

Inviable la labor legislativa de les Corts.

Juliol 1822 cop de força de la guàrdia reial, addicta al rei, derrotada.

Guerra contra la Regència d’Urgell. Primera guerra civil de la història contemporània Primera guerra civil de la història contemporània

d’Espanya.

El baró d’Eroles cap dels exèrcits reialistes a Catalunya.

Francisco Espoz i Mina general dels exèrcits constitucionalistes.

Els reialistes van haver de fugir a França.


La insurrecció absolutista ja era generalRetrat de Francisco Espoz i Mina (anònim)


7 abril 1823 un exèrcit francès amb més de cent mil homes creuà la frontera: els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

… EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

creuà la frontera: els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Ferran VII havia demanat la intervenció de la Santa Aliança.

S’hi afegiren partides de voluntaris absolutistes (Exèrcit de la Fe).

Les Corts, amb el rei, es traslladaren a Sevilla i a Cadis. Les Corts, amb el rei, es traslladaren a Sevilla i a Cadis.

Només van resistir alguns militars com El Empecinado i Espoz i Mina.

Presa de Cadis i rendició d’altres ciutats.

Posada en llibertat de Ferran VII.

Prometia no perseguir els constitucionals.

Fins al 1826 els francesos restaren a Catalunya Fins al 1826 els francesos restaren a Catalunya d’acord amb Ferran VII.

Barcelona era un bastió del liberalisme.

Liberals destacats s’exiliaren a Anglaterra, i


Liberals destacats s’exiliaren a Anglaterra, i alguns moderats restaren a Barcelona.Les tropes franceses a Espanya el 1823

(H.Lecomte, XIX)


LA SEGONA RESTAURACIÓ DE FERRAN VII (1823-1833) …

1823-1833 La Dècada Ominosa. Ferran VII va anul·lar tota la legislació sorgida

del Trienni Liberal tornada al 1814.

Virulenta repressió contra els liberals.

Només hom podia restar en pau a les Només hom podia restar en pau a les ciutats on hi havia guarnició francesa.

Execució del coronel Riego.

També contra els reialistes descontents que es Repressió de liberals prop de També contra els reialistes descontents que es revoltaren al camp (a Catalunya el 1827).

Repressió de liberals prop de Barcelona (desconegut)

Mala situació econòmica i pressió fiscal que no es reduí continuà el malestar rural.

Els voluntaris reialistes que havien col·laborat amb els francesos llicenciats i sense paga, abandonats pel govern.

Començaren reclamant la substitució de Ferran VII pel seu germà Carles, malgrat que aquest va desautoritzar aquesta insurrecció.


Carles, malgrat que aquest va desautoritzar aquesta insurrecció.

− Precedent de la Primera Guerra Carlina a Catalunya.


1827 a la Catalunya rural: Guerra dels Malcontents.

… LA SEGONA RESTAURACIÓ DE FERRAN VII (1823-1833) …

Promogut per ultrareialistes que consideraven massa Promogut per ultrareialistes que consideraven massa suau la repressió de Ferran VII contra els liberals.

Març 1827 revoltes a Vic, Manresa, Berga, Ripoll, Reus, Valls i Tortosa.

Accions que no van prosperar i s’acolliren a un indult reial.

Set 1827 noves partides ja controlaven part del Set 1827 noves partides ja controlaven part del centre i nord de Catalunya.

A Manresa van establir la Junta Superior Provisional de Govern de Catalunya.

Final amb forta repressió nou afusellats i uns 300 deportats a Ceuta.

Existència d’una divisió social inicis del carlisme. El rei malalt i el govern cap a formes moderades de liberalisme.


El rei malalt i el govern cap a formes moderades de liberalisme.

Els partidaris de l’absolutisme donaven suport a Carles Maria Isidre.



1830 naixement de la princesa Isabel. 1830 naixement de la princesa Isabel. Proclamació de la Pragmàtica Sanció que abolia la llei sàlica dels Borbons.

La princesa va ser anunciada successora.

El partit carlí es declarà partidari del germà del rei, Carles Maria Isidre, un El partit carlí es declarà partidari del germà del rei, Carles Maria Isidre, un absolutista radical.

Fins aleshores havia estat l’hereu de la Corona.

Maria Cristina demanà suport als liberals més conservadors per salvar el Maria Cristina demanà suport als liberals més conservadors per salvar el tron per a la seva filla.

29 sep 1833 mort de Ferran VII.Maria Cristina assumí la regència i el poder restà en mans dels liberals. Maria Cristina assumí la regència i el poder restà en mans dels liberals.

A Catalunya s’implantà la nova divisió territorial en quatre províncies.

Esclatà la Primera Guerra Carlina.


Al País Basc, Navarra, Catalunya i València.


Divisió dels liberals.


a) Moderats

Representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l’antiga aristocràcia i l’alta burgesia la nova oligarquia .i l’alta burgesia la nova oligarquia .

Pròxims a l’absolutisme eren tolerants amb la contrarevolució.

Ramón Maria Narváez

b) Progressistes

Més inclinats a protegir les classes populars, a

Ramón Maria Narváez (V.López i Portaña, XIX)

Més inclinats a protegir les classes populars, a favor de les desamortitzacions, de majors llibertats polítiques i d’impremta, i més bel·ligerants contra les partides absolutistes.

Favorables a la Constitució de 1812 amb reformes.


Favorables a la Constitució de 1812 amb reformes. Baldomero Espartero (A.M. Esquivel, XIX)


… LA SEGONA RESTAURACIÓ DE FERRAN VII (1823-1833)

Balanç de les dues etapes d’absolutisme de Ferran VII: Balanç de les dues etapes d’absolutisme de Ferran VII: En la política.

Augment dels conflictes per la dura repressió a liberals i a malcontents.

En l’economia. En l’economia.

Es continuà treballant en la construcció d’instal·lacions industrials.

A Catalunya s’elaboraren les bases de la revolució industrial.

− 1833 fàbrica Bonaplata a Barcelona, primera fàbrica de teixits de cotó moguda amb màquina de vapor (cremada el 1835).

En la cultura.

Absoluta atonia.

A Catalunya Aribau publicava l’Oda a la Pàtria (1833), que associava pàtria i llengua catalana.


− Considerada com a punt d’inici de la Renaixença catalana.







1833-1835 govern dels moderats.

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1840) …

1833-1835 govern dels moderats.

Maria Cristina de Borbó com a regent.

1834 proclamació de l’Estatut Reial, com a carta atorgada.atorgada.

Preeminència del monarca sobre les Corts, sufragi censatari restringit i escasses llibertats polítiques.

Mal acceptat pels liberals catalans. Mal acceptat pels liberals catalans.

Tampoc acceptat pels absolutistes.

Malgrat tot: desaparició de la monarquia absoluta substituïda per una monarquia constitucional.Maria Cristina de Borbó- substituïda per una monarquia constitucional.

Primer president del govern Francisco Martínez de la Rosa.

Proliferació de partides carlines.

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (V.López i Portaña, XIX)


Proliferació de partides carlines.


… LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1840) …

1833 insurrecció carlina amb el plet dinàstic com excusa.a) Tradicionalistes en defensa dels drets de Carles Maria Isidre.a) Tradicionalistes en defensa dels drets de Carles Maria Isidre.

Defensors de l’antic règim monarquia absoluta i preeminència de l’Església.

Els més radicals (apostòlics) partidaris Els més radicals (apostòlics) partidaris de restablir la Inquisició.

Composició social sectors de la pagesia no beneficiats per les desamortitzacions, no beneficiats per les desamortitzacions, clergat regular i bona part del secular.

b) Liberals en defensa dels drets d’Isabel.

Sectors oposats a l’antic règim, contra l’absolutisme. Sectors oposats a l’antic règim, contra l’absolutisme.

− Grups heterogenis monàrquics, republicans, federals, …

Composició social aristòcrates, funcionaris, caps de l’exèrcit, burgesos, menestrals, proletariat urbà i professionals liberals.


burgesos, menestrals, proletariat urbà i professionals liberals.

− Dividits entre moderats i progressistes.



Els carlins a Catalunya es van fer forts a la Catalunya central i al Maestrat.i al Maestrat. Sagnant guerra civil i de guerrilles.

Lluny de la capacitat d’acció que tingueren a Navarra i al País Basc.

En les comarques que s’havien empobrit amb relació al segle XVIII. En les comarques que s’havien empobrit amb relació al segle XVIII.

Berguedà, Lluçanès, Solsonès i muntanyes del sud de l’Ebre.

Oposats als canvis que imposava el capitalisme.

Negats a separar política i religió (tots els bisbes de Catalunya, excepte el de Barcelona, eren del bàndol carlí).

Pagesia que no podia competir en les desamortitzacions.

Temor dels parcers a les imposicions dels nous propietaris laics.

Descontentament de l’artesanat afectat per les noves fàbriques.

Contraris al centralisme uniformista, van prometre el restabliment dels


Contraris al centralisme uniformista, van prometre el restabliment dels antics furs i privilegis de Catalunya.



1835 primera onada de bullangues a Catalunya. A Barcelona i altres ciutats catalanes. A Barcelona i altres ciutats catalanes.

Arran de l’afusellament de cinc milicians de Reus pels carlins.

Avalots urbans d’origen polític-social. Avalots urbans d’origen polític-social.

Crema de convents i assassinats de religiosos.

Assalt a una quinzena de monestirs (Poblet, El monestir de Santa Maria de Ripoll desprès de les bullangues de 1835 Assalt a una quinzena de monestirs (Poblet,

Ripoll, Scala Dei, …).

Assassinat del general Bassa, i crema de la fàbrica Bonaplata.

La classe obrera iniciava la seva etapa associacionista davant la duresa

desprès de les bullangues de 1835 (J.Pellicer i Pagès)

La classe obrera iniciava la seva etapa associacionista davant la duresa de les condicions de treball.

Conseqüència formació a Barcelona de la Junta Auxiliar Consultiva.

Pels gremis, fabricants, comerciants, hisendats i caps militars.


Pels gremis, fabricants, comerciants, hisendats i caps militars.

Es transformà en Junta Provisional Governativa del Principat.



1835-1836 govern del progressista Mendizábal. Dissolució de la junta de govern de Catalunya.

Espoz i Mina nomenat capità general de Catalunya.

Decret d’exclaustració dels religiosos i de Decret d’exclaustració dels religiosos i de desamortització dels béns monacals.

1837 la Universitat va ser traslladada de Cervera a Barcelona.

Convocatòria d’eleccions a Corts constituents.Juan Álvarez Mendizábal (J.Gómez, 1845) Juny 1837 aprovació de la nova Constitució.

Pactada entre moderats i progressistes, a mig camí de la de 1812 i Pactada entre moderats i progressistes, a mig camí de la de 1812 i l’Estatut Reial.

Sobirania compartida entre el rei les Corts, sufragi censatari directe, bicameralisme, obligació estatal de mantenir la clerecia.


bicameralisme, obligació estatal de mantenir la clerecia.

Alcaldes electius, supressió del règim senyorial i drets individuals.



Catalunya 1837 Ramon de Meer substituí Espoz i Mina com a capità general.a capità general.

Pròxim als moderats.

Desarmà la milícia progressista i ocupà militarment Desarmà la milícia progressista i ocupà militarment Barcelona.

Per lluitar contra els carlins creà el Consell Superior de Catalunya.

Amb el suport de la burgesia barcelonina i de la Comissió de Fàbriques, va dirigir la reacció dels moderats.

Considerant Catalunya com una unitat administrativa, en contra de l’opinió del govern.

El baró de Meer (Anònim)

va dirigir la reacció dels moderats.

Destitució d’ajuntaments, afusellament de radicals, desterrament de progressistes i radicals.

1839 va ser destituït pel govern, més per actuar com si Catalunya fos


1839 va ser destituït pel govern, més per actuar com si Catalunya fos autònoma que pels seus excessos dictatorials.


… LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1840)

Juliol 1840 final de la Primera Guerra Carlina a Catalunya. Les tropes d’Espartero ocuparen Catalunya i Cabrera fugí a França.

A la resta de l’Estat havia acabat l’agost de 1839 amb el Conveni de Bergara entre Espartero i Maroto.

Juliol 1840 nova Llei Municipal. Proposada pels moderats i sancionada per la regent.

Subordinava els ajuntaments al govern restant autonomia local. Subordinava els ajuntaments al govern restant autonomia local.

El govern i els governadors civils designaven els alcaldes.

Inici de les protestes a Barcerlona que es van estendre arreu del país.

Manifestacions contra el govern a la Plaça Sant Jaume.

Inici del segon cicle de bullangues.

Octubre 1840 Maria Cristina s’exilià a França.


Octubre 1840 Maria Cristina s’exilià a França. Espartero assumiria la regència del regne i suspendria la llei municipal.


ELS CATALANS I LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843) …

Autoritarisme i tendència al lliurecanvisme. Autoritarisme i tendència al lliurecanvisme. Espartero destituí l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona que havien

començat a enderrocar la Ciutadella.

Obligà la ciutat a pagar la reconstrucció. Obligà la ciutat a pagar la reconstrucció.

Decretà la dissolució de l’Associació de Teixidors, primera organització obrera que havia estat autoritzada el 1840.

1841 formació a Barcelona de la primera federació obrera de l’Estat. 1841 formació a Barcelona de la primera federació obrera de l’Estat.

Aplegaria uns 7.000 obrers dels 30.000 dels tallers i fàbriques de Barcelona.

Dels grups populars urbans, que tradicionalment havien recolzat el Partit Dels grups populars urbans, que tradicionalment havien recolzat el Partit Progressista, s’escindí una esquerra més radical, republicana, que començà a organitzar-se activament.

Obtingué audiència en el món obrer i la petita burgesia.


Obtingué audiència en el món obrer i la petita burgesia.


… ELS CATALANS I LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843) …

Nov 1842 aixecament popular a Barcelona contra Espartero. L’origen:

la repressió del moviment obrer;

la imposició de les quintes redimibles en diners; i la imposició de les quintes redimibles en diners; i

el rumor d’un tractat lliurecanvista amb Anglaterra.

Les tropes es van haver de refugiar al castell de Montjuïc.castell de Montjuïc.

3 desembre 1842 Barcelona bombardejada des de Montjuïc.

462 cases destruïdes total o 462 cases destruïdes total o parcialment.

Ocupació militar de la ciutat.

19 afusellaments i forta multa als


19 afusellaments i forta multa als barcelonins. Bombardeig de Barcelona el 1842 (D.Estruch)


… ELS CATALANS I LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843)

30 Maig 1843 cop d’Estat contra Espartero. Joan Prim i Francesc Milans del Bosch iniciaren un pronunciament a Reus.

Espartero s’exilià a Anglaterra i nou govern progressista.

El nou govern dissolgué les juntes revolucionàries i desarmà els milicians. El nou govern dissolgué les juntes revolucionàries i desarmà els milicians.

Set-nov 1843 nova bullanga a Barcelona: la Jamància. Per incompliment dels acords per derrocar

Espartero.Espartero.

Els caps militars i polítics contraris a les juntes de govern descentralitzades.

Set-nov 1843 Prim bombardejà Barcelona Set-nov 1843 Prim bombardejà Barcelona des de Montjuïc i la Ciutadella.

Resultat submissió definitiva de Barcelona al govern de l’Estat cada vegada més


al govern de l’Estat cada vegada més centralitzat.La Ciutadella de Barcelona atacada per

la Jamància


L’ACTIVITAT ECONÒMICA (1833-1843) …

L’agricultura canvis en la propietat de la terra.Era el principal sector productiu en el conjunt de l’Estat. Era el principal sector productiu en el conjunt de l’Estat.

Liberalització de la terra.

1836-1837 inici de les desamortitzacions de béns eclesiàstics.

− Nobles i burgesos adquiriren les propietats.

(Ex: a Tarragona el 3,1% de licitadors comprà el 77% de les finques)

− Les mases de jornalers no van poder accedir a la propietat − Les mases de jornalers no van poder accedir a la propietat anaven a engruixir les files carlines.

Eliminació de traves i privilegis (drets de pas de la mesta, desvinculació dels mayorazgos, …).

1844 els moderats suspengueren les desamortitzacions, quan ja s’havia venut el 86%.

1854-1856, 1859 noves desamortitzacions.


1854-1856, 1859 noves desamortitzacions.

1868 fi de les desamortitzacions a Catalunya.


… L’ACTIVITAT ECONÒMICA (1833-1843) …

Desamortització de Mendizábal (1836-1837): Valor de les vendes de béns eclesiàstics per província


eclesiàstics per província



Estructura de la propietat a Espanya al segle XIX




Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat la desamortització no va Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat la desamortització no va afavorir la difusió de la petita propietat.

A Catalunya, la meitat dels béns desamortitzats eren censos emfitèutics i l’Estat va oferir als emfiteutes l’adquisició de les terres.

A Catalunya notables innovacions canvis de conreus.

Extensió de la vinya.

La majoria de propietaris optaren per l’explotació indirecta. La majoria de propietaris optaren per l’explotació indirecta.

− Rabassa morta i masoveria amb renda variable en parts de fruits.

L’emigració a les ciutats encaria la mà d’obra agrícola.

− Afavoria els contractes a llarg termini més convenients als − Afavoria els contractes a llarg termini més convenients als interessos dels propietaris.

Encara que inferiors a altres llocs d’Espanya, la conflictivitat i les desigualtats van existir a Catalunya.


desigualtats van existir a Catalunya.



La indústria. La indústria. Dècada 1830’s començament a Catalunya de la Revolució Industrial.

El sector tèxtil capdavanter.

Aparició de les primeres fàbriques amb màquines de vapor.

− 1841 18 màquines.

− 1860 127 màquines.

Meitat del XIX arrencada de l’energia hidràulica.

Els excedents de població i de capital rurals contribuïen al creixement de la indústria.

Els industrials catalans sempre favorables al proteccionisme atès el seu


Els industrials catalans sempre favorables al proteccionisme atès el seu retard respecte a la indústria dels altres països europeus.


… L’ACTIVITAT ECONÒMICA (1833-1843)

El comerç. El comerç. Continuà l’exportació de vi i aiguardent, típica del segle XVIII.

El mercat interior es consolidà i augmentà pel creixent interès pels bens de consum (productes de llana i cotó).de consum (productes de llana i cotó).

Gràcies a menestrals, treballadors qualificats i burgesos emprenedors.

Afavorit per les fires i mercats més Afavorit per les fires i mercats més enllà de l’àmbit comarcal, i per les mules i carros de transport.

Més tard afavorit per l’expansió del Més tard afavorit per l’expansió del ferrocarril.Botiga d’indianes (G.Planella i Consello, XIX)



LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX (1833-1843) …

Creixement de la població a Catalunya. 1819 165.812 llars 829.700 habitants.

1834 1.040.200 habitants.

1842 comarques més poblades: Barcelonès, 1842 comarques més poblades: Barcelonès, Baix Camp, Maresme i Alt Empordà. Barcelona: 121.815; Reus: 28.084;

Tortosa: 20.573; Valls: 16.084.

Valencians i aragonesos començaren a arribar. Mentre, emigració cap a Cuba i Puerto Rico.

Embranzida del procés d’urbanització. Reus, plaça Mercadal 1899 (R.Mir Deàs)

A mitjans de segle un de cada quatre habitants ja vivia a la ciutat.

A final de segle un de cada dos.

Millores a les ciutats edificis, avingudes, places, arbres, ...


Millores a les ciutats edificis, avingudes, places, arbres, ...

1854 permís per enderrocar les muralles de Barcelona.


… LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX (1833-1843) …

Dècada 1840’s l’estructura social a Catalunya era diferent de la típica agrària dominant a la resta de l’Estat.de la típica agrària dominant a la resta de l’Estat. La burgesia industrial era la classe dominant econòmicament.

Oposada a la centralització governativa. Oposada a la centralització governativa.

Oposada a la política lliurecanvista dels progressistes.

A favor de la modernització d’infraestructures per a la indústria.

La ciutat havia de convertir-se en espai de producció, treball i consum. La ciutat havia de convertir-se en espai de producció, treball i consum.

Places i mercats prengueren el lloc dels convents enderrocats.

La burgesia feia front a les reivindicacions de la nova classe obrera.La burgesia feia front a les reivindicacions de la nova classe obrera.

Classes obreres cada vegada més laiques, republicanes, anticlericals i crítiques amb els problemes del moment.

Les naixents societats obreres restaven fora de la llei, mentre que els


Les naixents societats obreres restaven fora de la llei, mentre que els empresaris es dotaven d’associacions de classe.


… LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX (1833-1843)

El món rural a Catalunya. Els hereus conservaven indivisos els

patrimonis i eren encaminats a patrimonis i eren encaminats a aliances matrimonials amb pubilles.

Els cabalers dels grans masos cercaven fortuna a les professions, el comerç i la indústria.comerç i la indústria.

Els cabalers dels masos més modestos emigraven a les ciutats com obrers o dependents de comerç.obrers o dependents de comerç.



… i després la industrialització, la política i la societat fins al període revolucionari (1844-1873)període revolucionari (1844-1873)

Els impulsors del ferrocarril Barcelona-Mataró (Font: “La Vanguardia 5/10/2018”)


Els impulsors del ferrocarril Barcelona-Mataró (Font: “La Vanguardia 5/10/2018”)

Documents

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA · El Trienni Liberal La segona restauració de Ferran VII La revolució liberal (1833-1843) La construcció de l’Estat liberal Els catalans