Història de l’empresa AGUJAS, S.A. - udg.edu · Recordo ue un dia algú de casa meva va fer unq comentari sobre el tancament d’una fàbrica que portava molts anys oberta, i que

Treball de recerca

La fàbrica de les agulles

Història de l’empresa AGUJAS, S.A.

Gerard Bayé i Turón

Dirigit per Montse Rissech

2n de Batxillerat, A IES Cassà de la Selva

Cassà de la Selva, 17 de novembre de 2003

AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

A Marta Albà, arxivera de l’Arxiu Municipal de Llagostera, per la seva valuosa ajuda, indicacions i suport. Al meu pare per haver-me acompanyat durant tota la recerca i per les seves ensenyances sobre els principis bàsics de la comptabilitat i de la gestió d’una empresa. A la meva mare per haver-me recordat dia a dia que havia de tenir el treball acabat a finals de setembre. A la meva àvia per haver-me parlat una vegada, ja fa anys, d’aquesta fàbrica. A tots els antics treballadors de la fàbrica de les Agujas, S.A. per haver-me deixat entrar en els seus records i per haver-me explicat tot el que sabien.


Pàgina 1

ÍÍNNDDEEXX

1 Introducció _______________________________________________________ 3

2 Documentació Mercantil _____________________________________________ 7

3 Orígens de la societat _______________________________________________ 7

3.1.1 Fundació _________________________________________________ 8

3.1.2 Ubicació __________________________________________________ 9

3.1.3 Capital Social______________________________________________ 9

3.1.4 Comentaris sobre l’estudi del llibre d’actes ______________________ 9

4 Evolució Històrica de la Plantilla ______________________________________ 11

4.1 Delimitar els anys de la mostra __________________________________ 12

4.1.1 Nombre d’homes i dones a la plantilla _________________________ 12

4.1.2 Lloc d’origen dels treballadors _______________________________ 13

4.1.3 Edat de la plantilla a cada tall històric _________________________ 14

4.1.4 L’edat al començar ________________________________________ 14

4.1.5 Anys al plegar ____________________________________________ 15

4.1.6 Categories professionals ____________________________________ 16

4.2 Sous i Salaris _________________________________________________ 17

4.2.1 Sistemes de pagament _____________________________________ 17

4.2.2 Altres assegurances________________________________________ 18

4.3 Clients i Vendes_______________________________________________ 18

4.3.1 Principals mercats_________________________________________ 18

4.3.2 Principals productes _______________________________________ 19

4.3.3 Volum de vendes__________________________________________ 21

5 Evolució Històrica de les Principals Partides del Balanç ____________________ 23

5.1 Resultats ____________________________________________________ 23

5.2 Maquinària ___________________________________________________ 25

5.3 Utensilis _____________________________________________________ 26

5.4 Terrenys ____________________________________________________ 26

5.5 Edificis ______________________________________________________ 26

5.6 Vehicles _____________________________________________________ 27

6 Comptabilitat_____________________________________________________ 28

6.1 Tresorería ___________________________________________________ 29

6.2 Capital Social_________________________________________________ 30

6.3 Préstecs_____________________________________________________ 31


Pàgina 2

7 Treball de Camp __________________________________________________ 33

7.1 Delimitar la mostra ____________________________________________ 33

7.2 Definir el tipus d’enquesta ______________________________________ 33

7.3 Definir el contingut de l’enquesta_________________________________ 34

7.4 Entrevista amb Jaume Grau ____________________________________ 38

7.5 Conclusions Buidatge Entrevistes_________________________________ 42

8 Procés productiu de les agulles ______________________________________ 49

8.1 Procés productiu durant els anys 1940-1965________________________ 49

8.2 Canvis en el procés productiu ___________________________________ 52

8.3 Composició del cost de les agulles ________________________________ 53

9 Conclusions Finals _________________________________________________ 56

9.1 Conclusions objectiu 1 “Quins motius van portar a l’empresa a... _______ 56

9.2 Conclusions objectiu 2 “Saber què havia representat per... ____________ 57

9.3 Conclusions objectiu 3 “Saber com es fabricaven les agulles”___________ 58

10 Bibliografía ______________________________________________________ 60

11 Annex __________________________________________________________ 61


Pàgina 3

11 IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ

Portava unes quantes setmanes anant de bòlit buscant sobre quin tema faria el

meu treball de recerca. No ho tenia gens clar, parlava amb la gent més propera

per tal de cercar idees. Recordo que un dia algú de casa meva va fer un

comentari sobre el tancament d’una fàbrica que portava molts anys oberta, i

que havia donat feina a molta gent. Encuriosit vaig demanar de quina empresa

parlaven, i em respongueren que era la fàbrica de les agulles, immediatament

vaig relacionar-la amb la meva àvia. Dic això perquè en moltes sobretaules

familiars recordo sempre que l’àvia acabava parlant tard o d’hora del temps que

ella va treballar a la fàbrica de les Agujas S.A.

Dies més tard, va caure a les meves mans una publicació local, el Butlletí de

Llagostera, amb un article signat per l’arxivera municipal, la Marta Albà, on feia

una breu síntesi referent a la història d’aquesta fàbrica. Fou així com em vaig

assabentar que tota la documentació de l’empresa va ser donada a l’Arxiu

Municipal de Llagostera.

Decidí fer una visita a l’Arxiu per parlar amb la Marta Albà, volia saber la seva

opinió sobre quins temes podria enfocar el meu treball. Vam parlar del tema de

la fàbrica de les agulles i va ensenyar-me el fons documental, era enorme i

estava tot apilonat i pendent de classificar, em va impressionar.

Aleshores la Marta va portar una carpeta on hi havia els expedients dels

treballadors. Instintivament vaig buscar l’expedient de l’àvia i va semblar com

que fes un salt en el temps.

La impressió de tristesa, derrota i solitud que vaig tenir en veure apilonats en

uns quants metres quadrats l’esforç de tantes persones i tants anys crec que

van ser motiu suficient per decidir-me a realitzar aquest treball.


Pàgina 4

Esperonat per saber els motius que havien portat a una empresa amb una

antiguitat de més de seixanta anys a tancar en la seva activitat i que havia

donat feina a tantes persones vaig fixar-me dos objectius primordials:

“Quins motius van portar a l’empresa a tancar la seva activitat”.

“ Saber què havia representat per als treballadors i les seves famílies,

la fàbrica de les agulles”.

Per tal d’assolir els dos objectius fixats, em vaig plantejar estructurar el treball

inicialment en dues àrees. La primera àrea cobriria l’estudi i la recerca de tota la

informació empresarial. I la segona àrea comportaria la realització d’una

enquesta personalitzada a diferents treballadors de l’empresa.

Degut a la gran quantitat d’informació del fons documental, em vaig veure

obligat a dividir l’àrea 1 en diferents apartats per tal de concretar la recerca i

evitar la dispersió de documentació i de temps.

Per tal de poder treballar més còmodament i evitar haver d’anar constantment

a l’Arxiu Municipal per consultar la informació vaig decidir enregistrar totes les

consultes a un sistema informàtic. Degut a que molta de la informació tractada

és homogènia, vaig optar per emprar Microsoft Excel pel tractament de dades i

de Microsoft Word pel tractament de textes.

El volum d’informació era prou elevat i calia un sistema prou àgil que em

permetés arribar d’una manera ràpida i senzilla a conclusions. Vaig decidir

explotar les possibilitats estadístiques d’Excel, és a dir, taules dinàmiques

basades en les bases de dades generades en format XLS. Per poder utilitzar

aquest sistema vaig cercar ajuda i formació de gent experimentada en l’ús de

taules dinàmiques.


Pàgina 5

Vaig decidir començar el treball efectuant un buidatge detallat dels arxius del

personal que havia treballat a l’empresa entre el període 1940-1980. Aquesta

feina va comportar moltes hores d’enregistrament al sistema informàtic que em

va permetre tenir un padró molt complert d’on hauria d’extreure molta

informació i conclusions, i al mateix temps seria la base per la segona fase,

l’enquesta als treballadors.

Vaig prosseguir efectuant el buidatge dels llibres d’inventaris de balanços,

llibres d’actes, escandalls, llistes de preus, fitxes de clients al sistema

informàtic.

Aprofitant els mesos de vacances vaig començar a realitzar les entrevistes

personalitzades, aquesta feina em va comportar moltes hores de realització i

moltes més de buidatge. Totes les entrevistes estan enregistrades amb suport

magnètic de manera que puc tenir un testimoni en viu.

A mesura que els entrevistats anaven desfilant, feien moltes aportacions sobre

el procés productiu. Em va semblar molt interessant i sobretot pel fet de que en

el fons documental no hi havia cap referència escrita sobre el mateix. Vaig

decidir a partir d’aquest moment demanar que m’expliquessin tot el que

sabessin sobre la fabricació d’agulles per tal d’incloure una nova àrea en el

treball que em permetés assolir un tercer objectiu:

“Saber com es fabricaven les agulles”.

Tota aquesta informació va acabar de prendre forma amb l’ajuda de

treballadors experimentats i gerents, on el seu valuós coneixement em van

permetre reconstruir i documentar totes les fases del procés necessari per

convertir un tros de filferro en una agulla de precisió.

La principal dificultat era el meu desconeixement en la interpretació de la

documentació comptable. Vaig haver de fer unes classes teòriques sobre els


Pàgina 6

principis comptables que em permetessin arribar amb coneixement a les

conclusions correctes. Val a dir que vaig comptar amb el suport d’un expert

comptable.

Degut al poc temps que el fons documental portava a l’Arxiu Municipal, la seva

classificació era pràcticament nul·la. Això obligava a dedicar molt temps a

revisar documentació i algunes àrees tenen limitacions degut a la impossibilitat

de destinar més temps a la recerca.

Crec convenient remarcar que les hores d’estudi del fons documental, el temps

dedicat a la recerca i a la introducció de dades a l’ordinador va ser molt elevat,

aproximadament unes 100 hores de feina.


Pàgina 7

22 DDOOCCUUMMEENNTTAACCIIÓÓ MMEERRCCAANNTTIILL

Una de les primeres feines que em vaig proposar era localitzar els documents

que em permetessin conèixer amb exactitud quan havia estat fundada la

societat. El fet de trobar dins del fons documental els llibres d’actes de les

Juntes Generals i de les Juntes del Consell d’Administració em van permetre

constatar el que intuïa.

33 OORRÍÍGGEENNSS DDEE LLAA SSOOCCIIEETTAATT

La primera referència sobre la fàbrica de les agulles es remunta a l’any 1923

quan Otto Feuerstein va arribar a Llagostera procedent d’Alemanya. Es va

instal·lar a l’actual carrer Girona nº9 i va fundar una fàbrica destinada a la

producció d’agulles tèxtils. L’any 1936 l’empresa ja estava ubicada al carrer

Concepció. D’aquesta època no s’ha conservat documentació.


Pàgina 8

En la villa de Llagostera a veinte de julio de mil novecientos cuarenta, se reúnen

los señores que constituyen el consejo directivo de esta sociedad, a los solos fines de

cumplimentar lo dispuesto en la vigente ley del Timbre, manifestando al efecto que

dan por ratificadas sus nombramientos de miembros del Consejo Directivo de la

razón social “Agujas S.A.”, consignados en la escritura de su constitución, en la

conformidad siguiente:

Presidente. D. Narciso Marfá Clivillés

Secretario. D. José Espiell Baladia

Vocal. D. Félix Capella Lopez.

Los cuales una vez posesionados de los mismos, ratifican a su vez la designación

efectuada por escritura de trece Julio del mismo año, de Administrador –Delegado

de la Sociedad, a favor de

11..11 DD.. AA RR TT UU RR OO GG AA UU DD II SS AA UU MMEE LL LL

Quien desde este momento queda posesionado en su cargo, levantándose

seguidamente la sesión.

3.1.1 Fundació

L’any 1940, Narcís Marfà, Josep Espiell i Fèlix Capella compren l’empresa i la

maquinària per 50.000 pessetes a Otto Feurestein i constitueixen la societat

Agujas S.A. Durant uns anys Otto Feurestein es manté a la direcció de

l’empresa. A continuació es transcriu l’acta de constitució:


Pàgina 9

3.1.2 Ubicació

L’any 1940 la fàbrica estava ubicada al carrer Concepció. És a l’any 1944 quan

la fàbrica es trasllada a l’edifici que ocuparia fins al seu tancament, el carrer

Constància 1-3 de Llagostera.

3.1.3 Capital Social

Fou constituïda amb un capital de 120.000 pessetes. En el transcurs de la seva

història va tenir tres ampliacions de capital. La primera al 1947 que va fixar el

capital en 1.000.000 de pessetes. L’any 1959 es va fer una segona ampliació de

3.000.000 de pessetes i la darrera es va efectuar l’any 1975 amb 500.000

pessetes més. Per tant, el capital social final va ser de 4.500.000 de pessetes.

3.1.4 Comentaris sobre l’estudi del llibre d’actes

En el transcurs del temps dedicat a la lectura del Llibre d’Actes vaig observar

que n’hi havia moltes que eren les anomenades actes “formals”, és a dir les

aprovacions dels resultats anuals. Però també en destaquen algunes que pel

seu contingut he decidit fer-ne un breu referència. Penso que es tracta d’acords

que van influir molt en el desenvolupament de la seva activitat, en resum, de la

seva història.


Pàgina 10

Acta del día 18-12-1941:

“Es acordado adquirir otro horno eléctrico, además del que ya se

posee, así como una máquina taladradora y un aparatos para

muelas, para mejorar su desenvolvimiento de la fabricación, lo que

deberán cuidar de su adquisición.”


“Debido a la insuficiencia y pocas condiciones del local para fábrica,

de que se dispone actualmente, se acuerda gestionar el

arrendamiento de uno existente en la calle de la Constancia número

1 y 3 de esta misma villa.”


“Para procurar mejorar en lo posible, las agujas, que son objeto de la

fabricación de esta Sociedad, se acuerda hacer las gestiones

correspondientes para vez de lograr, alambre procedente de Suecia.”


Pàgina 11


“Sigue en el uso de la palabra diciendo que nada puede añadir con

respecto al resultado del Balance, ya que ninguno de los concurrentes

ignora el motivo mismo, o sea por una parte la persistente y muy

aumentada crisis en la industria de Géneros de Punto y por otra la

elevada cantidad de agujas que se viene importando de Alemania

particularmente.”


“Seguidamente el presidente hace uso de la palabra para exponer en

nombre del consejo, cuales han sido las causas que han motivado el

resultado del ejercicio que se comenta. De una parte la crisis acentuada

en la industria de Géneros de Punto y como consecuencia la poca

actividad de esta industria que todos conocéis, agravada por lo que a

nuestra producción se refiere por la considerable cantidad de Agujas

que se han importado del extranjero, obligándonos a forzar nuestras

ventas con sensibles descuentos al objeto de mantener una producción

que nos permita cubrir gastos, reduciendo al mínimo la pérdida

experimentada.”

44 EEVVOOLLUUCCIIÓÓ HHIISSTTÒÒRRIICCAA DDEE LLAA PPLLAANNTTIILLLLAA

La font principal d’informació d’aquest punt fou un arxiu de fitxes individuals on

hi figuraven les dades personals de cada treballador. Com que no estava segur

de la consistència d’aquest arxiu i volia saber quantes persones hi havien

treballat, vaig decidir verificar aquest arxiu amb els expedients personals. El

problema fou que el nombre d’expedients era molt inferior al nombre de fitxes,

per tant aquesta verificació va ser molt limitada. Aleshores vaig optar per


Pàgina 12

104

32

7

42

9

27

6

24

8 8 20

10

20

30

40

50

Treb

alla

dors

1940 1945 1955 1965 1975 1985

Evolució de la plantilla

Dones

Homes

demanar l’ajuda d’antics treballadors que van revisar el llistat de treballadors i

vaig afegir les possibles omissions, que no van ser gaires. Per tant sembla que

l’arxiu de fitxes individuals era força complert.

Finalment aquesta informació fou enregistrada en un sistema informàtic pel seu

tractament posterior.

44..11 DDEELLIIMMIITTAARR EELLSS AANNYYSS DDEE LLAA MMOOSSTTRRAA

Degut al llarg període de temps a tractar vaig decidir concretar el meu estudi en

una sèrie de talls històrics, en concret els anys 1945-1955-1965-1975-1985.

M’interessava conèixer el nombre d’homes i dones a la plantilla, l’edat al

començar a treballar, l’edat al plegar, el lloc d’origen, l’edat de la plantilla a

cada tall històric.

4.1.1 Nombre d’homes i dones a la plantilla

Segons s’aprecia a la figura 1.1 es pot afirmar que a la fàbrica de les agulles hi

van treballar majoritàriament sempre més dones que no pas homes, amb una

proporció molt més elevada durant les dècades 1945-1955 on el nombre de

dones arriba a les cotes més altes amb 32 i 42 dones respectivament. A partir

d’aquesta dècada comença la davallada en el nombre de persones actives que

no pararà de baixar fins a la liquidació de la societat a l’any 1982.


Pàgina 13

4.1.2 Lloc d’origen dels treballadors

Segons la figura 1.2 es pot comprovar que l’origen principal dels treballadors

era del mateix poble, amb el 65% sobre el total. Dins de l’agrupació

anomenada “Pobles veïns” i degut a la multitud de pobles de la rodalia amb un

sol treballador, els he agrupat amb aquesta denominació. A continuació i tercer

amb importància, destaca els treballadors de fora del principat amb el 14% i

finalment els treballadors d’origen barceloní i de la seva província amb un 5%.

Això fa pensar que Llagostera ja va viure una immigració important.

Lloc d'origen

Pobles veïns16%

Llagostera65%

Altres14%Barcelona i

província5%


Pàgina 14

4.1.3 Edat de la plantilla a cada tall històric

En aquesta gràfica es pretén mostrar com la plantilla es va envellint. Si ens

fixem amb l’any 1945 el grup de 16 a 20 anys és el majoritari, seguit pel grup

de 21 a 25, això indica una mitjana d’edat molt jove. A partir de l’any 1955 la

mitjana ja s’ha traslladat a la franja 21 a 30, seguida per la de 41 a 45. És a

partir de 1965 quan l’edat mitjana dels treballadors ja sobrepassa els 45 anys,

seguida en importància per la de 16 a 25. Al 1975 encara es fa molt més

evident el pes dels majors de 45 anys per fer-se amb el control total a la

dècada de 1985.

Això també fa pensar que els treballadors que hi havia a la liquidació de

l’empresa tots tenien més de 45 anys, amb el conseqüent problema per trobar

feina a partir d’aquesta edat.

4.1.4 L’edat al començar

Un altre objectiu que volia obtenir era conèixer l’edat més habitual d’entrada a

l’empresa, sobretot per comparar-ho amb l’actualitat, on no és gaire habitual

incorporacions de gent de més de 40 anys per una banda, i de menys de 16 per

l’altre.

Edat treballadors en cada tall històric

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1945 1955 1965 1975 1985

<1516 a 2021 a 2526 a 3031 a 3536 a 4041 a 45>45

Edat

Treballadors


Pàgina 15

Es pot comprovar com una edat força habitual era començar a treballar abans

dels 15 anys, encara que és l’edat compresa entre els 16 i 20 anys quan

començava més gent a treballar. A continuació les incorporacions van

disminuint progressivament.

Anys al començar

4248

2723 23

137 8

2

0

10

20

30

40

50

60

Al començar

Ed

at

<15

16 a 20

21 a 25

26 a 30

31 a 35

36 a 40

41 a 45

46 a 50

>50

Si lliguem aquestes dades amb l’evolució de la mitjana d’edat, hom pot dir que

la gent hi començava a treballar de molt jove, evolucionava de categoria i es

feia gran a l’empresa. Evidentment parlo d’una evolució general.

4.1.5 Anys al plegar

Anys al plegar

8

25

30 29

18 18

11

7

18

0

5

10

15

20

25

30

35

Al plegar

Eda

t

<1516 a 20

21 a 25

26 a 30

31 a 3536 a 40

41 a 45

46 a 50>50


Pàgina 16

També penso que és interessant conèixer l’edat al plegar, ja que si l’edat de

sortida és anterior als 65 anys (edat de jubilació) indicaria que la gent plegava

per cercar noves feines i possiblement més diners.

4.1.6 Categories professionals

Si bé en el plantejament inicial del treball havia contemplat la possibilitat

d’estudiar amb quines categories professionals estava composada l’empresa,

l’evolució d’una mateixa persona en el transcurs dels anys implicava el seu

canvi de categoria.

No he trobat cap registre en el fons documental que suporti aquests canvis, tan

sols els rebuts de salaris dels últims anys poden servir per fer una valoració

aproximada.

La feina que suposava fer aquest punt i limitat als darrers anys no aportava

prou informació com per estudiar-lo, per això vaig decidir no fer-lo.

La fàbrica estava estructurada en tres àrees diferents: la producció en sí de

l’agulla, el centre de pincejat i l’administració. Els treballadors estaven agrupats

en categories, en aquell temps estava molt ben estructurada les categories dels

aprenents com es pot veure a la taula següent.

Categoria professional Sou per dia Sou per mes

Pinche 14 5,40 162,00

Aprendiz 1er año 5,40 162,00

Pinche 15 8,55 256,50

Aprendiz 2º año 8,80 264,00

Pinche 16 10,65 319,50

Aprendiz 3er año 11,05 331,50

Pinche 17 12,90 387,00

Aprendiz 4º año 13,40 402,00

Peones ordinarios 14,50 435,00

Espec.2ª 15,90 477,00

Espec. 1ª 17,40 522,00

Mozo especialista de almacén 17,40 522,00


Pàgina 17

Oficiales 3ª 18,15 544,50



Auxiliar 571,55

Capataz especialista 616,40

Encargado 733,70

Oficial 2ª 757,85

Maestro 2ª 899,30

Oficial 1ª 911,95

Vigilante 911,95

Maestro taller 955,65

Contramaestre 955,65

Jefe 2ª 1.138,50

Idem. Ingeniero 1.285,70

Jefe taller 1.285,70

Jefe 1ª 1.304,10

Ayudante ingeniero jefe 1.564,00

Ingenieros y licenciados 1.998,70

44..22 SSOOUUSS II SSAALLAARRIISS

4.2.1 Sistemes de pagament

Volia verificar si l’empresa emprava algun sistema de pagament en espècies1.

Tinc constància d’empreses del sector tèxtil on els economats eren un sistema

molt emprat de pagament amb espècies.

De l’estudi de la documentació no he trobat cap evidència que faci pensar que

s’utilitzes aquest sistema de pagament.

El que sí vaig trobar va ser un llibre d’actes corresponent a una Comissió amb

l’única funció de gestionar el fons dels anomenats “punts”. Es tractava d’una

ajuda econòmica destinada a tots els treballadors amb càrregues familiars i el

volum amb diners que movia era prou important, ja que provenia del 15% del

sou trimestral.

1 Cobrar una part o la totalitat del salari en productes, queviures, habitatge, escoles, etc.


Pàgina 18

En el Reglament de Règim Intern2 hi trobo els articles 21, 22 23 i 24 que

regulen completament el funcionament d’aquest sistema.

4.2.2 Altres assegurances

De l’estudi dels expedients dels treballadors vaig poder comprovar que era un

fet habitual que l’empresa contractés per compte del treballador una

assegurança de vida. El cost d’aquesta assegurança era descomptat del salari

del treballador i calia nomenar un beneficiari.

44..33 CCLLIIEENNTTSS II VVEENNDDEESS

Inicialment la fàbrica no tenia per objectiu comercialitzar els seus productes,

sinó que destinava tota la seva producció a subministrar agulles a les empreses

tèxtils dels seus socis fundadors. No va ser fins al cap d’uns anys, quan veient

l’excedent de producció i la qualitat del seu producte que es van decidir a

comercialitzar-lo.

Com el seu nom indica, el producte principal fou la fabricació d’agulles per a

màquines tèxtils, però va fer alguns intents de diversificar la seva producció.

Entre algun d’aquests cal destacar la fabricació d’hams de pescar, fulles de

serra3 i agulles hipodèrmiques4.

4.3.1 Principals mercats

Essencialment, el principal

mercat on anava la major part de

la seva producció era el Català.

2 Veure annex Reglament de Règim Intern.

3 Fulla metàl·lica destinada a tallar ferro

4 Agulles per xeringues mèdiques.


Pàgina 19

Concretament a la comarca del Maresme i dins del Maresme destaca una

població, Mataró. L’altre comarca important és el barcelonès, amb Barcelona

capital com a principal mercat. A partir d’aquí hi ha una forta diversificació entre

moltes poblacions catalanes i en menor importància el País Valencià. També hi

ha presència a la resta de l’Estat Espanyol.

4.3.2 Principals productes

En el fons documental he pogut trobar molta informació i mostres de gairebé

tots els tipus5 d’agulles que l’empresa comercialitzava. A part de fer agulles

també destaquen productes auxiliars de la indústria tèxtil, com punxons i porta

agulles.

Però de tota la seva oferta en destaquen 4 que són els productes que tenien

més sortida. M’estic referint a les agulles Terrot, Bateria, Ketten i Cotton.

5 Veure annex tipus d’agulles


Pàgina 20

Totes aquestes agulles anaven dirigides al sector tèxtil i són les del tipus bateria

les de major consum. Les agulles tenen una vida limitada que varia en funció

de la qualitat de la mateixa i de les hores de treball.

Les grans empreses tèxtils efectuaven comandes molt grans ja que les

màquines que empraven el tipus d’agulla bateria en consumien milers

mensualment. Tingué una repercussió important en els resultats de la societat

el fet de que la indústria tèxtil va anar substituint progressivament tota la

maquinària que emprava agulles bateria per altres tipus més sofisticats.


Pàgina 21

4.3.3 Volum de vendes

Les primeres vendes corresponents al 1941 van ser de 153.374,38 pessetes i va

evolucionant d’una forma irregular oscil·lant entre 130.000 a 550.000 pessetes

fins l’any 1955. És el 1956 quan arriba el primer exercici important, triplicant les

vendes de l’any anterior. Els anys 1957 i 1958 el creixement continua pujant

fins a duplicar la xifra del 1956.

Aquesta evolució ascendent es manté fins l’any 1959 i s’estabilitza els dos anys

següents. A partir de l’any 1962 es manté un increment constant en la xifra de

vendes que passa de 1.980.000 pessetes a 5.429.000 pessetes del 1972.

Agujas S.A. / Evolució històrica de les Vendes

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

1941

1943

1945

1947

1949

1951

1953

1955

1957

1959

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

Any


Pàgina 22

El fet de comparar una mostra molt amplia comporta moltes dificultats en la

seva interpretació. És per això que la gràfica anterior ens permet conèixer amb

percentatge els increments o disminucions sobre l’any anterior i descobrir quins

anys van representar els creixements o disminucions més importants. Destaco

el 1956 amb un creixement del 190% i les disminucions del 1945 amb un –

30%, el 1953 amb un –30%, el 1959 + 1959-2 amb un –35% i el 1971 amb un

–20%

Agujas S.A. / Creixement històric dels Ingressos

19411942

1943

1944

1945

1946

1947

1948

19491950

1951

1952

1953

19541955

1956

1957

1958

1959

1959-2

1960

1961

1962

19631964

19651966

196719681969

1970

1971

1972

-70%-60%-50%-40%-30%-20%-10%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%110%120%130%140%150%160%170%180%190%200%210%

Ingressos


Pagina 23

55 EEVVOOLLUUCCIIÓÓ HHIISSTTÒÒRRIICCAA DDEE LLEESS PPRRIINNCCIIPPAALLSS PPAARRTTIIDDEESS DDEELL

BBAALLAANNÇÇ

Amb l’objectiu de poder conèixer quina va ser l’evolució històrica de l’empresa,

vaig cercar en el fons documental els inventaris balanços. Per sort vaig trobar

un llibre que conté els resultats des de l’any de la seva constitució, 1940, fins al

1976, any en què no hi figura cap més anotació, malgrat que sabem que

l’empresa va continuar funcionant uns quants anys més. La dificultat en obtenir

balanços posteriors i el poc temps disponible van obligar-me a centrar-me en

aquest període. A continuació i de forma gràfica presento l’evolució dels capítols

més importants del balanç i un breu comentari sobre aquests.

Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç

0

0

0

0

0

1

1

1

1

1

1

1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976

Any

Partides de balanç

-2.000.000

-1.500.000

-1.000.000

-500.000

0

500.000

Resultats de cada any

55..11 RREESSUULLTTAATTSS

La primera partida que he analitzat, ha estat la del resultat anual. Com es pot

veure a la Fig.1 i amb base a l’escala de la dreta, hom pot comprovar que

durant les dècades dels anys 40 i 50, la societat no va obtenir beneficis

significatius, era molt habitual fer anys amb resultats de petits beneficis o

petites pèrdues. Durant la dècada dels 60 hi ha exercicis bons, com els

corresponents als anys 1962-1963-1964 però és a partir del 1965 quan es


Pagina 24

registren les pèrdues més importants fins aleshores. Aquest fet s’ha pogut

contrastar amb les persones que he entrevistat i que han confirmat que

l’entrada de la competència alemanya i la manca de maquinària competitiva,

afegit a l’escàs nivell d’automatització va deixar a la societat en una situació

molt complicada.

Durant la dècada següent, la dels 70, només registra beneficis durant tres

exercicis. L’any 1971 és particularment dur, essent el segon més dolent de tota

la seva història. No tenim cap constància escrita o verbal que expliqui el motiu

d’aquestes pèrdues.

Són els anys 1974 i 1975, els més dolents de tots. Pel que he pogut saber

aquest fet coincideix amb la incorporació d’un nou accionista majoritari que en

lloc de representar la solució per la continuïtat de l’empresa, va ser-ne el

principal responsable del seu tancament.

De la lectura dels llibres d’Actes, sobta molt que tan les actes referents al

Consell d’Administració com de la Junta General, les explicacions que els

administradors donen sobre la manca de resultats són sempre les mateixes i

que resumeixo a l’annex on de manera sintetitzada hi figuren aquestes

explicacions.

Entrada Groz-

Beckert


0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976

Any

Partides de balanç

0

0

0

1

1

1

1


Maquinaria Utensilios #N/A #N/A #N/A

Entrada de la

Groz-Beckert


Pagina 25

55..22 MMAAQQUUIINNÀÀRRIIAA

Com es pot observar en la Fig.2 durant els primers anys, la inversió en

maquinària va ser molt reduïda, en consonància amb els resultats obtinguts. És

a partir de l’any 1960, coincidint amb l’entrada al capital social de la companyia

alemanya Groz-Beckert, una de les multinacionals més importants actualment

en el mercat de la maquinària i fabricació d’agulles pel sector tèxtil, que

s’adquireix maquinària d’una manera decidida, duplicant en un any el valor de

les inversions acumulades.

La política d’inversió a partir d’aquest moment continua essent conservadora,

encara que anualment s’hi apliquen més recursos que els que la societat pot

generar i sovint li cal anar a cercar capital per poder cobrir aquestes necessitats

i d’altres. L’esforç inversor es continua durant els últims tres anys de la mostra

on s’inverteix molt en comparació als mals resultats d’aquests mateixos anys.

Es comprendrà millor quan s’analitzi les aportacions dels socis.


Pagina 26

55..33 UUTTEENNSSIILLIISS

Aquesta partida, complement de la maquinària, té una evolució similar a la

mateixa encara que el seu import és molt inferior. Sobta que en l’últim exercici,

1976, la inversió realitzada equival al doble de la inversió acumulada en

aquesta partida, 35 anys. No tinc cap evidència del motiu que va impulsar a fer

aquesta inversió tant important.

55..44 TTEERRRREENNYYSS

Les agulles realitzen la seva activitat en un local de lloguer. L’any 1958 decideix

adquirir uns terrenys a l’actual Passeig Tomàs A. Boada on preveu en un futur

construir una nova fàbrica i traslladar-s’hi. Això no es farà realitat. Al 1967 amb

la marxa de la Groz-Beckert una part del terreny s’ha de donar als alemanys.

De moment no he trobat cap evidència que justifiqui les següents inversions. És

possible que el motiu sigui purament comptable com actualitzacions del valor

del sòl.

55..55 EEDDIIFFIICCIISS

No he trobat al fons documental cap referència a que l’empresa tingués mai cap

edifici en propietat. Sempre hi va restar-hi en règim de lloguer.


0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976

Any

Partides de balanç

0

0

0

1

1

1

1


Vehiculos Terrenos #N/A #N/A #N/A

Sortida de la

Gorz-Beckert


Pagina 27

55..66 VVEEHHIICCLLEESS

No és fins l’any 1958-1959 que es fa la primera inversió en vehicles. L’any 1970

es donen de baixa algun vehicle. Aquesta partida no és gaire significativa i em

fa pensar en que es tractava de algun vehicle per la direcció. En cap cas no ens

constar evidència de cap vehicle industrial a nom de la societat.


Pagina 28

Agujas S.A. / Evolució històrica Ingressos i Despeses

-1.000.000

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

1941194219431944194519461947194819491950195119521953195419551956195719581959

1959-2 196

0196119621963196419651966196719681969197019711972

Any

Despeses

IngressosResultado

66 CCOOMMPPTTAABBIILLIITTAATT

Segons es veu a la gràfica anterior l’evolució dels ingressos i les despeses és

gairebé la mateixa fins l’any 1966 que les despeses comencen a ser més

elevades que els ingressos i per tant els resultats se’n ressenten i venen els

anys amb més pèrdues de la seva història.


Pagina 29

66..11 TTRREESSOORREERRÍÍAA

La liquiditat de la societat, diners al banc o a caixa, tampoc és mai gaire

important llevat de l’any 1959 amb una punta de tresoreria d’1.734.000

pessetes, que va disminuint progressivament durant 5 anys, és a dir fins al

1963 que torna a equilibrar-se amb la resta d’anys on el saldo final era inferior

a 600.000 pessetes. Això confirma el que hem vist abans, que la societat

ingressava i gastava pràcticament el mateix. Aquesta falta de diner fresc

obligava a acudir als bancs o als socis per a qualsevol nova inversió o actuació.


0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976

Any

Partides de balanç

0

0

0

1

1

1

1


Caja y Bancos #N/A #N/A #N/A #N/A


Pagina 30

66..22 CCAAPPIITTAALL SSOOCCIIAALL

La societat es constitueix amb un capital inicial de 120.000 pessetes i durant

tota la seva vida fa 3 ampliacions de capital més. Aquestes ampliacions

permeten obtenir recursos per noves inversions, absorbir les pèrdues i finançar

creixements elevats.

L’any 1947 s’efectua una ampliació fins a 1.000.000 de pessetes. L’any 1959 es

fa una segona ampliació de capital fins a 4.000.000 de pessetes i al 1975 es fa

la darrera ampliació de capital fins a 4.500.000 pessetes.


0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.000

1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976

Any

Partides de balanç

0

0

0

1

1

1

1


Capital #N/A #N/A #N/A #N/A


Pagina 31

66..33 PPRRÉÉSSTTEECCSS

No és fins al 1967 que es demanen els primers préstecs, en concret aquest el

concedeixen els accionistes que aniran fent diverses aportacions en els anys

següents i en concret els 3 últims anys de la mostra, 1974-1976. Aquesta

entrada de capital junt amb els préstecs que a partir de 1971 concedeixen

diferents entitats financeres servirà per mantenir en funcionament l’empresa

que es veu incapaç de generar beneficis suficients per subsistir per ella

mateixa.

La falta de coneixement de la comptabilitat em limita molt en el moment

d’efectuar l’anàlisi de l’evolució de totes les partides incloses en aquest punt.

Per tant m’he limitat a expressar la meva opinió en funció de la lectura de les

gràfiques.

Per tal de deixar una porta oberta a un darrer anàlisi més professional he optat

per incloure el detall dels balanços de l’actiu i del passiu en un annex.


0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976

Any

Partides de balanç

0

0

0

1

1

1

1


Prestec accionistes Prestec bancs#N/A #N/A#N/A


Pagina 32

Tanmateix totes les fulles de càlcul creades durant el treball de camp es

trobaran en el CD que acompanya aquest treball de recerca.


Pàgina 33

77 TTRREEBBAALLLL DDEE CCAAMMPP

77..11 DDEELLIIMMIITTAARR LLAA MMOOSSTTRRAA

Amb els fitxers i expedients dels treballadors vaig procedir a fer un extens

buidatge, enregistrant el nom, cognom, carrer, lloc de naixement, anys que va

estar a l’empresa, etc. Quan vaig tenir el buidatge definitivament acabat, em

vaig trobar que a la base de dades hi havia enregistrada una important

quantitat de persones, per tant, seria impossible fer una entrevista a cada una

d’aquestes persones.

Juntament amb una antiga treballadora, la meva àvia, vam efectuar una

selecció de les persones que coneixia personalment i que crèiem que ens

podrien explicar la seva experiència. Una altre objectiu va ser mirar

d’entrevistar almenys a una persona de cada categoria. D’aquesta manera vaig

pensar d’obtenir un testimoni de primera mà de què va representar per

aquestes persones treballar a la fàbrica de les agulles.

Finalment, la selecció es va concretar efectuant entrevistes a unes 15 persones.

77..22 DDEEFFIINNIIRR EELL TTIIPPUUSS DD’’EENNQQUUEESSTTAA

Preveient que les persones que haurien de respondre l’enquesta feia molts anys

que haurien deixat de treballar a les agulles, vaig optar per realitzar una

enquesta generalitzada, simple de respondre i estructurada en tres parts. Cada

part intentava cobrir un aspecte de la relació de l’entrevistat amb l’empresa.

Aquesta enquesta la vaig fer a tots els treballadors de la mostra. El fet de tenir-

la estructurada m’hauria de permetre treballar més fàcilment en la fase de

buidatge.


Pàgina 34

Durant el curs de l’entrevista vaig descobrir que unes determinades persones

tenien molts coneixements sobre el funcionament i el procés productiu de

l’empresa. Per tant, vaig decidir que una vegada havien respost l’enquesta,

m’expliquessin de forma col·loquial tots aquests coneixements.

Inicialment ja havia decidit enregistrar per mitjà d’una gravadora totes les

entrevistes. Aquest estri va ser decisiu alhora de poder separar el que realment

era important pel meu treball dels comentaris, anècdotes, records, històries i

altres aportacions, que tot i ser molt valuoses, no s’ajustaven al que estava

cercant. També vaig decidir guardar totes les cintes utilitzades durant les

entrevistes, d’aquesta manera sempre podria emprar-les per contrastar

qualsevol nova aportació.

77..33 DDEEFFIINNIIRR EELL CCOONNTTIINNGGUUTT DDEE LL’’EENNQQUUEESSTTAA

El contingut de l’enquesta es va estructura en tres parts: la primera part ens

hauria de permetre conèixer quina relació va tenir l’entrevistat amb l’empresa,

la segona part què fabricaven i de quina manera ho feien i la tercera part quina

relació va tenir l’empresa amb el treballador.

El contingut doncs de l’enquesta és el que segueix i entre parèntesi es mostra

l’objectiu que es pretén conèixer.

PART 1:

• Quina edat tenia quan va començar a treballar (Poder

contrastar la veracitat de les dades referents en aquesta persona,

obtingudes en el procés de buidatge dels arxius buidats a la base de

dades).


Pàgina 35

• Coneixia de l’existència de l’empresa o algun familiar o amic

n’hi va parlar? (Em va semblar important saber com havien iniciat

relacions laborals).

• Quina ocupació tenia dins la fàbrica? (Aquí pretenia saber

quina feina realitzava l’entrevistat i si sempre havia fet la mateixa o al

contrari havia anat canviant o ascendint de categoria).

• Quan li van fer el contracte laboral, recorda quins

documents va haver de presentar? (Es tractava de saber si es complien

uns requisits laborals mínims, què calia per començar a treballar i si

l’empresa era respectuosa en aquest punt).

• Quant temps va treballar dins l’empresa? (Contrastar la

veracitat de les dades referents en aquesta persona, obtingudes en el

procés de buidatge dels arxius buidats a la base de dades).

• Què va suposar treballar a la fàbrica de les agulles per

vostè? (Volia conèixer la opinió personal i saber si va representar un fet

important en la seva vida).

• Va treballar-hi sempre a gust? (Volia conèixer quin era

l’ambient de treball).

• L’empresa va respectar i complir els seus compromisos amb

vostè? (Es tractava d’obtenir per mitjà d’un testimoni directe si l’empresa

havia estat correcte i seriosa, cosa que no podíem obtenir de cap més

manera).

• Hi havia un bon ambient de treball amb els companys?

(Volia conèixer quina era la relació amb els companys i si hi havia

competència entre ells).


Pàgina 36

PART 2:

• Què fabricàveu? (En primer lloc saber si els treballadors

coneixien el producte que feien i en segon lloc esbrinar si havien fabricat

alguna altre cosa a part d’agulles).

• Per quins mercats? (El que pretenia saber és si l’empresa

havia fabricat agulles pels mercats tèxtils i sanitari).

• Tecnològicament, teníeu la maquinària adequada al temps?

(Es pretenia conèixer si segons l’opinió de l’entrevistat es disposava de

maquinària prou eficient per fer la feina).

• El treball era manual o automatitzat? (Saber de primera mà

si el procés productiu era manual o automàtic).

PART 3:

• L’empresa Agujas SA, pagava als empleats que tenien

família un plus, anomenat punt. Sap què eren els punts ? Qui hi tenia

dret ? Com ho fèieu per cobrar-lo ? (De la lectura d’un llibre d’actes de

una comissió especial de punts se’n desprèn que hi havia una mena de

borsa de diners que l’empresa repartia mensualment entre els seus

treballadors. Es tractava de saber si els treballadors en sabien de

l’existència d’aquesta comissió).

• Teníeu vacances? Quants dies de vacances teníeu ? Les

altres empreses també en feien de vacances? (És prou evident el que es

pretén conèixer).

• L’empresa Agujas, SA pagava millor o pitjor que altres

empreses? (L’objectiu fixat és saber si l’empresa era considerada com a

una empresa de les millors de Llagostera).


Pàgina 37

• L’empresa us tenia al corrent de la seva situació? (És prou

evident l’objectiu de la pregunta).

• Durant el temps que vostè va treballar a l’empresa, recorda

si aquesta va passar temps difícils? (Permetrà saber quina època va ser

difícil i contrastar-ho amb la documentació dels arxius).

• Coneix l’existència d’una altre empresa dins de la fàbrica de

les agulles anomenada Maria Campmany? (Durant el procés de buidatge

de les fitxes dels treballadors, en vaig trobar-ne moltes que figuraven a

nom d’aquesta dona, i no entenc quina relació tenia amb Agujas S.A. Per

tant l’objectiu és clar, conèixer la relació de Maria Campmany amb

Agujas S.A.). Segons vostè i en el temps que hi va treballar, l’empresa

Agujas SA era una empresa d’homes o dones? (Saber si l’impresió

personal dels treballadors concorda amb la informació provinent amb la

base de dades).


Pàgina 38

77..44 EENNTTRREEVVIISSTTAA AAMMBB JJAAUUMMEE GGRRAAUU //GGEERREENNTT DDEE AAGGUUJJAASS SS..AA.. DDEESS

DDEELL 11996655 AALL 11997799

Abans d’explicar la meva experiència personal voldria situar una mica l’inici de

la societat.

L’empresa Agujas S.A. en principi va ser constituïda com una societat amb la

finalitat de subministrar la seva producció exclusivament a les empreses dels

socis que la van constituir, aquest socis eren importants fabricants de la

indústria tèxtil catalana.

Amb l’arribada de l’Antoni Gaudí, en funcions de gerent, es comença una etapa

on la producció de la fàbrica és més que suficient per subministrar les

demandes de les empreses mares i es comença a vendre l’excedent de

producció a d’altres empreses del mateix sector.

Les primeres agulles que es van fabricar eren les anomenades bateries, al cap

d’uns anys es van començar a fabricar les agulles per les màquines Cotton,

destinades a la fabricació de samarretes i calçotets.

Una particularitat important és que l’empresa es fabricava les seves pròpies

màquines, va ser amb l’arribada del Sr. Oms, que es van començar a fabricar

diferents tipus de màquines, però en cap cas es va deixar de fabricar agulles

amb la maquinària antiga. Alemanya marcava la pauta pel que fa a la

construcció de maquinària tèxtil.

L’empresa va anar creixent fins al punt d’arribar a tenir 35/36 empleats,

aleshores i degut a la impossibilitat de poder comprar màquines per poder fer

els nous tipus d’agulles, es van concentrar en uns determinats tipus, cosa que

per altra banda els va permetre obtenir un bon grau de rendibilitat.


Pàgina 39

Amb trenta-dos anys vaig entrar a treballar a les Agujas S.A. l’any 1965, quan

el Sr. Gaudí estava a punt de jubilar-se. Jo ja treballava en una empresa a

Santa Eugènia propietat del Sr. Marfà, un dels socis de les Agujas S.A. La meva

formació era de mecànic, per tant era conscient de les meves limitacions. Per

tant vaig haver d’assistir durant un any a classes diàries de comptabilitat per

poder aprendre a portar els llibres. Anava a l’acadèmia Mercury de Girona.

Al posar-me al capdavant de l’empresa, vaig començar a plantejar la possibilitat

de fer altres tipus d’agulla, ho vaig comentar amb el Sr. Descamps, actual

Director Tècnic i antic ajudant del Sr. Oms, que ja havia plegat. Vam arribar a

la conclusió de que les agulles de bateria tenien els dies comptats, teníem que

buscar altres productes i per això vam decidir viatjar a Suïssa, en concret a

Basilea, on es celebrava la Fira Mundial de Maquinària Tèxtil. Evidentment allà

hi vam veure la maquinària que ens feia falta a nosaltres, però aquelles

màquines valien molts diners.

Aleshores vam aprofitar els tres dies d’estada per anar estudiant i captant els

sistemes que aquelles màquines empraven, cal dir que l’ajudant del Sr.

Descamps va ser suficientment espavilat per captar idees que més endavant

podríem incorporar a la nostra fàbrica. Amb aquestes innovacions vam

aconseguir començar a fabricar diferents tipus d’agulles.

L’empresa no tenia pèrdues però tampoc beneficis suficients que ens

permetessin estalviar i poder invertir en la compra de maquinària nova. Tal i

com havia predit els fabricants tèxtils van substituir les màquines de bateria per

màquines més modernes.

En aquell temps jo estava en contacte permanent amb els nostres agents

comercials, cercant feina per les agulles del tipus Cotton, les més corrents en el

mercat tèxtil i en les que nosaltres érem especialistes. Penseu que en una

màquina Cotton hi anaven cinc o sis mil agulles, i feien de deu a dotze metres


Pàgina 40

de llargada. Aquests contactes donen els seus fruits i en conseqüència teníem

un increment important de facturació i per tant, molta feina.

Vam aconseguir vendes amb clients molt importants i la principal competència

nostra, la societat alemanya Groz-Beckert, que aleshores posseïa una

participació minoritària de les Agujas S.A. va reaccionar de manera que se’ns va

prohibir treballar amb unes determinades empreses.

Per tant la Groz-Beckert en descobrir que érem capaços de fer-los la

competència va proposar als accionistes anar a una ampliació de capital, cosa

que sabien que no s’acceptaria, ja que els socis nacionals perdrien el control

absolut de la societat. L’augment de capital era necessari per construir una

fàbrica nova, ja teníem els terrenys en propietat, molt a prop de la fàbrica. El

fet de no tirar endavant l’ampliació de capital va provocar que cada soci es

quedés amb una part del terreny i sobte que els alemanys es quedessin amb la

part més gran.

Una altre reacció de la Groz-Beckert en trencar relacions amb les Agujas S.A.,

va ser anar a tots els nostres clients i oferir agulles més barates i de més

qualitat. Els nostres clients més importants tenien un consum mensual de més

de trenta mil agulles.

Si no n’hi havia prou amb la competència alemanya després es van introduir al

mercat tèxtil els japonesos, fent ofertes en funció de la quantitat d’agulles

comprades, fet que suposava que les venien a meitat de preu.

Evidentment nosaltres no podíem competir amb aquesta política de preus i per

això vaig reunir als socis a Mataró, on vaig plantejar que teníem dues sortides,

una era fer una ampliació de capital per invertir en la compra de maquinària

nova, i l’altra era tancar l’empresa.


Pàgina 41

Una màquina moderna de fer “becs” triplicava la nostra producció. També vaig

exposar que si Agujas S.A. deixava de treballar hi hauria moltes empreses

tèxtils que no tindrien proveïdor d’agulles, cap altra empresa espanyola feia la

classe d’agulles que aquestes empreses necessitaven i amb les petites

quantitats que demanaven.

La negativa de las societat d’ampliar el capital va portar-me a reunir a Igualada

als nostres principals clients, on els vaig exposar que al preu que veníem les

agulles no ens deixava prou marge per tirar l’empresa endavant. La resposta

dels clients fou evasiva, dient que ja en parlaríem al cap d’un temps.

La situació no millorava, ens teníem que conformar en servir les comandes de

petites sèries que la competència no volia servir, fins que un bon dia ens vam

veure obligats a tancar l’empresa.

Havíem arribat al punt que el Sr. Descamps i jo, que teníem una petita

participació de la societat, pagàvem la factura de l’electricitat de la nostra

butxaca, també vam anar a pidolar als bancs per tal de trobar diners per pagar

les nòmines dels treballadors.

Però tancar una societat no és una cosa immediata, és un procés llarg i

desagradable, s’han de fer un mínim de coses. Aleshores els accionistes

principals, en veure que l’empresa no era rentable, decideixen posar-la a la

venda.

Fou un contractista gironí, el Sr. Sitja, aleshores President dels Contractistes

d’Obres, que per motius polítics decideix adquirir la societat. Inicialment li vam

exposar la necessitat d’invertir per poder tornar a competir i obtenir beneficis.

Però fou tot tel contrari, el Sr. Sitja va treure de les Agujas S.A. el poc que li

quedava, evidentment era la seva empresa i podia fer-ne el que volgués, però

un empresari té que vetllar per la salut de las seva empresa i em consta que

aquest senyor no ho va fer.


Pàgina 42

Finalment Agujas S.A. van tancar, el procés com ja comentava va ser llarg i es

va acabar als jutjats, on per sorpresa de tots els treballadors, el Sr. Sitja va

declarar que es veia obligat a tancar l’empresa perquè els empleats no

treballaven. Això com podeu suposar ens va indignar a tots.

77..55 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS BBUUIIDDAATTGGEE EENNTTRREEVVIISSTTEESS

Un dels objectius que em vaig proposar obtenir amb la realització d’aquesta

enquesta era conèixer de manera directe i personal què havia representat per a

elles el fet d’haver treballat a la fàbrica de les agulles. A mesura que anava

avançant en la realització de l’enquesta, vaig començar a obtenir informació

molt valuosa sobre el procés productiu emprat en la fabricació d’agulles,

informació que per altre banda no figura en el fons documental que la societat

va cedir a l’Arxiu Municipal de Llagostera.

En vistes d’això, vaig decidir demanar com a final de l’enquesta generalitzada,

que cada persona m’expliqués què en coneixia del procés productiu. També tinc

que dir que els entrevistats, solien explicar part d’aquest procés, sense que jo

els ho demanés.

Al mateix temps vaig plantejar-me incloure una nova àrea on explico

detalladament i gràficament cada una de les fases de producció.

Cal dir que va costar molt que la gent s’ajustés al guió establert, tenien

possiblement per motiu de la seva edat, molta tendència a explicar les seves

vivències i no sempre relacionades amb la fàbrica de les agulles.


Pàgina 43

PART 1:

Una de les primeres conclusions que hom pot obtenir mirant els resultats és

que els treballadors generalment començaven a treballar-hi a una edat molt

primerenca, entre 14 i 18 anys. Evidentment, sempre hi ha excepcions, també

hi ha molts treballadors que comencen a treballar-hi a una edat més avançada,

és a dir que no va ser la seva primera feina.

Un fet habitual que he pogut constatar és que molts treballadors van estar

vinculats a l’empresa per períodes molt llargs de temps, entre 10 i 30 anys.

Molts dels entrevistats es van assabentar per mitjà d’amics o familiars, que ja hi

treballaven o bé que ja en coneixien l’existència d’aquesta, per anar-hi a

demanar feina. Per tant puc dir que a nivell local era una empresa molt

coneguda.

Si bé molta gent hi va anar a cercar feina, en ocasions va ser la pròpia empresa

qui va cercar treballadors.

Al delimitar la mostra de l’enquesta vaig intentar que els diferents llocs de

treball estiguessin representats, intentant obtenir testimoni d’un mecànic, d’un

gerent, d’una pincejadora, etc. Ha estat impossible treure alguna conclusió

sobre les categories professionals en què estava estructurada la fàbrica, només

coneixem els diferents llocs de treball. Era habitual que una persona començava

com a aprenent i evolucionava de categoria en funció de la seva capacitat.

Aquesta evolució no està registrada enlloc.

Durant el buidatge del padró de treballadors, vaig trobar un arxiu amb els

expedients personals de molts treballadors. N’hi havia molts que contenien un

tríptic que l’empresa demanava a l’interessat i sense el qual no podia treballar.

Per això vaig decidir incloure dins l’enquesta si recordaven d’haver presentat


Pàgina 44

alguna documentació. Sobta que la majoria de les respostes són negatives, la

gent no recorda haver presentat cap document.

He localitzat un reglament de règim intern on s’explica de manera molt precisa

la documentació que tots els treballadors tenien que aportar per poder

començar a treballar.

Es dona molt el cas que durant les primeres dècades de funcionament de

l’empresa, quan les dones es casaven estaven obligades a plegar. Aleshores

rebien una indemnització. Aquesta peculiaritat deixa d’existir a partir de la

dècada dels setanta.

Arribo a la conclusió de que treballar a la fàbrica de les agulles no va tenir res

de excepcional. Era una empresa com qualsevol altra. Però també és cert que

en d’altres aspectes era una empresa avançada al seu temps. Per exemple, ja

gaudien d’un període de vacances, feien la setmana anglesa (treballar de dilluns

a divendres i dissabte només pel matí), i recuperaven hores durant la setmana

per poder fer tots els ponts.

Aquests aspectes socials no eren gens habituals en aquell temps, al menys a

Llagostera. El fet de que els fundadors de l’empresa fossin del Maresme, va

influir molt. Recordem que les revoltes obreres de començament de segle als

sectors tèxtils van fer avançar molt en aquest aspecte, encara que possiblement

només l’àrea de Barcelona i les seves zones més pròximes.

Tothom coincideix en què l’empresa va ser una societat molt seriosa i

respectuosa amb els seus treballadors. Llevat dels últims anys, on les dificultats

econòmiques van obligar-la a incomplir les seves obligacions.

La gent sempre s’hi va sentir molt a gust, també coincideixen en què l’ambient

de treball i la relació amb els companys era molt bona, fins i tot organitzaven

sortides a la platja i a festes majors.


Pàgina 45

Possiblement i degut al bon ambient de treball, ressalta molt la figura del

Senyor Gaudí (un dels gerents de l’empresa), on tothom coincideix en dir que

era un personatge extremadament introvertit, rigorós, exigent i poc apreciat

entre els treballadors.


Pàgina 46

PART 2:

Durant tota la seva existència, l’empresa es va dedicar essencialment a la

fabricació d’agulles per la indústria del gènere de punt. Encara que va fer uns

quants intents per introduir-se en altres mercats. Entre els més importants he

constatat l’intent de fabricar agulles hipodèrmiques, hams de pescar i serretes

per ampolles de vidre.

Gairebé tots els entrevistats coincideixen en que la maquinària era l’adequada a

l’època. Però les entrevistes fetes a uns dels antics gerents, persones amb molt

més coneixement de la societat, contradiuen aquesta opinió generalitzada.

Possiblement la poca informació disponible, ajudava a conformar-se amb el que

tenien. Penso que la postguerra es va notar molt a nivell empresarial i que les

empreses no ho van tenir gens fàcil per competir amb inferioritat de condicions.

L’opinió dels antics responsables és que la societat no va tenir mai la

maquinària adient que li permetés automatitzar el procés productiu, que fes

possible ajustar els seus costos i poder competir amb societats més grans i

tècnicament més ben preparades.

On sí coincideixen totes les opinions és en dir que el treball era eminentment

manual. Malgrat la progressiva incorporació de maquinària destinada a

automatitzar algun dels processos més manuals i per tant amb més cost.

Com exposo en l’Àrea 3 ( Procés Productiu ) per fer una agulla calen de mitjana

unes vint operacions, i d’aquestes només tres o quatre són automàtiques.


Pàgina 47

PART 3:

Gairebé tots els entrevistats no coneixien l’existència dels punts6 o si la

coneixien la confonen amb les primes de producció o amb el plus familiar que

es va pagar fins ven entrada la dècada dels vuitanta. Em sorprèn aquesta

resposta ja que existeix en el fons documental suficient informació per pensar

que era una ajuda important.

En el Reglament de Règim Intern7 hi trobo els articles 21, 22 23 i 24 que

expliquen el funcionament d’aquesta ajuda i un llibre d’actes de la Comissió que

controlava aquests fons. Segons es desprèn d’aquest reglament el fons

monetari a controlar era important, parlo del 15 per 100 de la nòmina

corresponent al trimestre natural anterior.

Pel que fa les vacances les respostes coincideixen totes en dir que efectivament

gaudien d’un període anual de vacances. On no coincideixen tant és en els dies

de vacances. Encara que la resposta més habitual és de 8 a 10 dies. Depenent

de l’època en què hi van treballar, les vacances podien ser de més o menys

dies. El que puc afirmar és que Agujas S.A. era de les poques empreses de

Llagostera que concedia vacances als seus treballadors.

Penso que l’origen dels fundadors de l’empresa, el maresme, va contribuir a

aplicar un model de gestió empresarial que no era gens habitual a les contrades

gironines. Aquest model contemplava les reivindicacions obreres dels sectors

tèxtils de Catalunya que en aquest aspecte havien avançat molt.

Els horaris eren pràcticament tots diferents i és molt difícil arribar a una

conclusió. L’horari sembla que depenia del lloc de treball i podien variar mitja

hora més o menys. Els entrevistats expliquen amb orgull que ells feien la

6 Ajuda econòmica que l’empresa gestionava i distribuïa entre els seus treballadors.

7 Veure annex Reglament de Règim Intern.


Pàgina 48

setmana anglesa8. També consta algun intent de fer jornada intensiva que no

va tenir continuïtat ja que comportava moltes hores seguides en una feina amb

molta concentració.

També coincideixen en que Agujas S.A. pagava uns salaris similars als de les

altres empreses. Remarquen que sempre van cobrar els seus salaris

puntualment, a excepció dels darrers anys.

La resposta és unànime quan demano si l’empresa tenia al corrent de la seva

situació als seus treballadors. Mai la societat va fer arribar informació o

explicacions sobre la seva situació.

Pel que fa a les èpoques de crisi, els entrevistats responen unànimement que

no els va faltar mai la feina, sinó tot el contrari. Tampoc em consta en la

recerca que he fet del padró de treballadors que existissin acomiadaments per

falta de feina.

Alguns treballadors saben qui era Maria Campmany. N’hi ha que diuen que

Maria Campmany era una societat paral·lela a Agujas SA, que s’encarregava de

la feina del poble i de la secció de pincejat. Una altre versió és que havia estat

constituïda per evitar pagar més impostos, sembla que les societats pagaven

més en funció dels treballadors que tenien. Uns altres diuen que Maria

Campmany era el nom de la dona del Sr. Gaudí.

Contundentment hom està d’acord en afirmar que majoritàriament a l’empresa

hi van treballar sempre moltes més dones que homes.

8 Treballar de dilluns a divendres tot el dia, i el dissabte només al matí.


Pàgina 49

88 PPRROOCCÉÉSS PPRROODDUUCCTTIIUU DDEE LLEESS AAGGUULLLLEESS

Tal i com exposo a la introducció,

vaig decidir incloure aquesta àrea,

degut a la gran quantitat

d’aportacions que sobre el procés

productiu em van donar. Crec que

era important incloure aquest

apartat ja que en el fons

documental no hi ha cap referència

al respecte (almenys jo no ho he trobat)

88..11 PPRROOCCÉÉSS PPRROODDUUCCTTIIUU DDUURRAANNTT EELLSS AANNYYSS 11994400--11996655

El procés productiu de les agulles consta de les següents fases:

Ø Adreçat i tallat del filferro.

Ø Primer fressat.

Ø Ranures i molles.

Ø Segon fressat.

Ø Afilat, brunyit i igualat del filferro.

Ø Premsat per obtenir la forma definitiva de l’agulla.

Ø Becs i talons.

Ø Trempat a l’oli.

Ø Revingut.

Ø Neteja.

Ø Pincejat.

Ø Control de qualitat.

Ø Emmagatzemat en sobres i caixes.

Ø Distribució.


Pàgina 50

El procés de producció en sèrie de les agulles comença amb la importació del

filferro (acer suec al carbó; primera matèria per fabricar agulles) des de

Suècia. El filferro arriba en rotllos i en grans quantitats.

El primer pas del procés és eliminar les tensions provocades al filferro pel fet

d’estar enrotllat, per això se’l passa per una màquina proveïda amb un tub de

forma ondulada que gira sobre ell mateix. Al final d’aquesta operació el filferro

surt amb una forma més o menys recte.

A continuació una segona màquina s’encarrega de tallar el filferro a la mida de

l’agulla que es vol produir, comptant al mateix temps les peces que talla.

Amb el filferro adreçat i tallat, aquest va al procés d’afilament, allà els afiladors

de manera manual i ajudats per

unes moles circulars, procedeixen a

fer punta al filferro i, aquest

comença a prendre la forma

d’agulla. Els mateixos afiladors

efectuen el brunyit de l’agulla, que

consisteix en netejar-la i abrillantar-

la.

Seguidament les agulles estan a

punt de passar per les premses, en funció del tipus d’agulla a fabricar, aquesta

fase pot comportar una o més operacions de premsat. L’operació de premsat és

realitzada habitualment per una operaria que introdueix d’una en una l’agulla

dins d’una premsa que li dóna la forma desitjada, entre les operacions fixes

podem destacar la de fer el “bec” i el “taló”. Cada operaria fa una sola operació

al moment.


Pàgina 51

En aquest punt l’agulla en sí ja està acabada. Però recordem que es tracta de

filferro i per tant el seu estat actual es dèbil, cal efectuar un procés per tal de

donar-li duresa a l’agulla. Aquest procés rep el nom de trempat a l’oli.

Les agulles són col·locades manualment per una operaria en petits grups dins

d’uns recipients cilíndrics. Aquests recipients s’introdueixen dins d’un forn

elèctric a una temperatura aproximada de 830ºC i per un espai de temps

determinat, a continuació els cilindres s’introdueixen dins d’un recipient ple d’oli

calent. En acabar aquesta operació s’obté una agulla molt dura però

extremadament fràgil.

Per eliminar aquesta fragilitat cal efectuar un segon procés anomenat

“revingut”, que consisteix en introduir de nou les agulles en un segon forn a la

temperatura aproximada d’entre 250ºC a 280ºC, amb això s’aconsegueix que

l’agulla adquireixi una gran elasticitat sense perdre la seva duresa.

Evidentment en tot aquest procés, l’agulla, acumula una gran quantitat de

brutícia, i per netejar-la calen dos processos. En el primer es posen les agulles

dins un bombo giratori juntament amb petroli i pedra sílex per tal de netejar-

les. En el segon procés es barregen en un altre bombo amb panotxes de blat de

moro ben trossejades, producte importat dels EE.UU., que té la finalitat

d’eliminar la humitat agafada en el procés de trempat.

El contacte permanent d’unes agulles amb les altres, provoca deformacions en

les parts més delicades o que els becs no estiguin correctament alineats. Per

adobar aquests danys, les agulles es porten a la secció de pincejat, on unes

operaries manualment i per mitjà d’unes pinces s’encarreguen de corregir

aquestes deformacions.

Finalment les agulles passen al control de qualitat, les agulles que el superen

són enviades a la darrera secció, l’embalatge. En aquesta secció són col·locades

dins d’uns sobres especials antioxidants per evitar la seva oxidació. Aquests


Pàgina 52

sobres es col·loquen dins d’unes caixes de cartró petites ( 6 cm d’amplada x 8’5

de llargada ) quedant així a punt pel procés de distribució a la clientela.

88..22 CCAANNVVIISS EENN EELL PPRROOCCÉÉSS PPRROODDUUCCTTIIUU DDEEGGUUTT AA LL’’AAUUTTOOMMAATTIITTZZAACCIIÓÓ II

IINNCCOORRPPOORRAACCIIÓÓ DDEE NNOOVVAA MMAAQQUUIINNÀÀRRIIAA..

El procés productiu es manté pràcticament inalterable durant tot el temps que

l’empresa va funcionar com “Agujas S.A.”. En desaparèixer aquesta societat els

seus continuadors, Descamps i Mata S.A., van començar a automatitzar els

processos de fabricació.

Aquests canvis han provocat que tots els processos productius hagin variat,

llevat del trempat i revingut que es continua fent de la mateixa manera i amb

els mateixos forns, encara que amb lleugeres modificacions.

Actualment del procés de tallar l’agulla, fer el bec i el taló s’encarrega una sola

màquina, podent arribar a triplicar la producció. La fabricació d’agulles és un

procés llarg i laboriós. Avui dia el procés de fabricació s’ha automatitzat gairebé

al 100 %. Només cal vigilar el correcte funcionament de les màquines. Cal

recordar que només fa 20 anys, quan tot el procés era manual, el cost de la mà

d’obra era més del triple que en l’actualitat.

La maquinària que utilitzava Agujas S.A. provenia d’Alemanya, en concret de la

societat alemanya, Groz-Beckert, que havia tingut accions de Agujas, S.A.,

aquesta participació en el capital va permetre que aprofitessin la seva

maquinària antiga. Els alemanys eren els pioners en fabricació de màquines per

fabricar agulles, cosa que els permetia poder fabricar quantitats considerables

d’agulles i amb una gran qualitat final.


Pàgina 53

88..33 CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ DDEELL CCOOSSTT DDEE LLEESS AAGGUULLLLEESS

Durant l’estudi de la documentació comptable em vaig proposar cercar el cost

de fabricació de les agulles. Per sort vaig trobar escandalls de cost de les

principals agulles, aleshores vaig analitzar-les detalladament amb l’objectiu de

conèixer diferents dades bàsiques de tot cost:

ü El cost de la primera matèria: Depenent del tipus d’agulla,

el percentatge sobre el cost total està entre el 4,4% i el

11,55%. Això indica que el filferro no és el cost més important.

ü El cost de la transformació: Sol representar entre un 14% i

un 17% del cost total. Malgrat ésser un procés amb moltes

fases de fabricació, el seu cost no és gens elevat.

ü El cost del pincejat: Aquesta sola tasca representa d’un 10%

a un 15% del cost. Sobta que una sola fase de producció sigui

tant o més costosa que la resta de tasques de transformació.

Una possible explicació és que es tractava d’un procés

totalment manual i al mateix temps era un control final de

qualitat.

ü El cost d’amortització de maquinària: Representa una

mitjana del 10% del cost. Pel que m’he documentat és un

percentatge correcte i habitual que la maquinària sigui

amortitzada en 10 anys.

ü Despeses generals de fabricació i oficials: És la partida

més elevada del cost, al voltant del 50%. Aquí s’hi aplicaven

els costos d’administració, direcció i representació.

ü El benefici estimat: En tots els costos estimaven obtenir un

benefici del voltant del 12%. Tenint en compte un possible

descompte per pagament anticipat del 10%.

He intentat fer una breu síntesi de l’estructura del cost i representar aquests

resultats en la següent gràfica.


Pàgina 54

En cap cas he pretès analitzar de manera detallada el contingut de cada un dels

apartats del cost, sinó tot el contrari. He basat les meves conclusions en funció

dels costos que he obtingut en el fons documental.

Composició del cost

Primera matèria7%

Transformació14%

Pincejat13%

Amortització10%

Despeses Generals

44%

Benefici12%


Pàgina 55

Importació d'acer Suec

Procés d'adreçament dels rotllos de

filferro

Màquina d'estirar filferro i tallar-lo a mida de l'agulla a

fabricar

Afilat i brunyit de l'agulla

Premsat 1 de l'agulla per

donar-li forma


donar-li forma


donar-li forma

Templat en un forn elèctric a

830 ºCRefredat a l'oli

Revingut en un forn elèctric a

280 ºC

Neteja amb bombo

giratòri, amb petroli i pedra

sílex

Neteja i polit amb bombo giratòri, amb panotxes de blat de moro

Pincejat. Verificar i arreglar les agulles

malmeses

Col·locació en sobres anti-

oxidants

Embalatge final en caixes

petites

Esquema del procés de fabricació de les agulles

Indústria Tèxtil


Pàgina 56

99 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS FFIINNAALLSS

99..11 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS OOBBJJEECCTTIIUU 11 ““QQUUIINNSS MMOOTTIIUUSS VVAANN PPOORRTTAARR AA

LL’’EEMMPPRREESSAA AA TTAANNCCAARR LLAA SSEEVVAA AACCTTIIVVIITTAATT””

Inicialment m’havia proposat dos objectius principals. El primer era saber quins

motius havien portat a la societat Agujas S.A., al seu tancament després de

més de quaranta anys dedicats a la fabricació d’agulles i complements per la

maquinària del sector tèxtil.

Sortosament els continuadors de l’activitat, Descamps i Mata, van donar tota la

documentació a l’Arxiu Municipal de Llagostera. Poder treballar amb aquest fons

documental ha estat una ajuda molt valuosa que m’ha permès accedir als

registres comptables i poder-ne extreure conclusions que sense aquesta

documentació no haurien estat possibles.

Motiu 1: Basant-me en l’anàlisi comparatiu de les principals partides del

balanç, que van des de la seva fundació l’any 1940 i que acaben al 1976, puc

afirmar que la societat mai va generar els recursos suficients (Beneficis) que li

permetessin disposar de maquinària moderna i automàtica per poder competir

amb igualtat de condicions amb les empreses alemanyes i japoneses.

Motiu 2: El fet d’haver de suplir aquesta manca d’automatisme per mà d’obra

en va tenir molta part de la culpa en la seva falta de competitivitat. Els

increments de plantilla de les tres primeres dècades són prou significatius. Val a

dir que l’entrada en el capital social de l’empresa alemanya del mateix sector, la

Groz-Beckert, per una banda i la incorporació d’un nou gerent l’any 1965 per

l’altre, van aportar un cert nivell d’automatització que almenys va permetre

subsistir unes dècades més.


Pàgina 57

Motiu 3: L’altre factor decisiu va ser l’entrada en el mercat nacional de la

competència. Les empreses alemanyes i japoneses van rebentar el mercat amb

baixades de preus de les agulles a nivells impossibles d’igualar. Encara que no

hi ha constància documental, em van explicar que durant els anys que s’associa

amb la Groz-Beckert , aquesta prohibeix taxativament a Agujas S.A. a vendre el

seu producte als clients més importants que té en aquell moment.

Motiu 4: Per acabar, l’entrada a la societat d’un inversor majoritari aliè a

l’activitat pròpia de l’empresa es converteix en el cop de gràcia i l’aboca a la

seva liquidació. Cal dir que d’aquesta època hi ha molta documentació però

extremadament dispersa, fet que dificulta molt la recerca i que no m’ha permès

poder contrastar documentalment aquesta situació.

99..22 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS OOBBJJEECCTTIIUU 22 ““SSAABBEERR QQUUÈÈ HHAAVVIIAA RREEPPRREESSEENNTTAATT PPEERR

AALLSS TTRREEBBAALLLLAADDOORRSS II LLEESS SSEEVVEESS FFAAMMÍÍLLIIEESS,,LLAA FFÀÀBBRRIICCAA DDEE LLEESS

AAGGUULLLLEESS””

Influït possiblement per els comentaris de la meva àvia, antiga treballadora

d’aquesta societat, tenia la percepció que Agujas S.A., havia representat molt

per a tots els seus treballadors.

Motiu 1: Les respostes obtingudes durant el treball de camp de l’enquesta

personalitzada van començar a indicar de manera global que treballar a Agujas

S.A., no havia suposat res d’excepcional. Per altra banda, hom coincideix en

alabar la seva seriositat i el seu funcionament intern. Aquests dos components

van fer que esdevingués una empresa avançada al seu temps.

Penso que el lloc de treball és un bé molt valuós per l’estabilitat d’una persona.

En més de quaranta anys d’existència hi van passar al voltant de tres-centes

persones, algunes hi van deixar tota la seva vida professional i d’altres van

sortir-ne per emprendre nous camins professionals.


Pàgina 58

Motiu 2: La seva liquidació va deixar, evidentment, un mal record en la

memòria dels treballadors afectats, però crec que la societat va aconseguir

evitar durant molts d’anys aquesta fallida. Només cal mirar els resultats per

observar la valentia del capital social i de l’esforç dels seus administradors en

cercar solucions per continuar any rere any. Crec que aquests esforços no es

van valorar suficientment.

Per acabar penso que s’ha de distingir entre el record que amb el pas dels anys

hom tendeix a idealitzar i del benefici que els va suposar treballar a Agujas,

S.A. i que no va ser diferent que el d’una altre empresa.

99..33 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS OOBBJJEECCTTIIUU 33 ““SSAABBEERR CCOOMM EESS FFAABBRRIICCAAVVEENN LLEESS

AAGGUULLLLEESS””

Tal i com exposo a la introducció vaig decidir incloure aquest objectiu per

aprofitar les valuoses aportacions dels treballadors. Durant les entrevistes que

els vaig realitzar per assolir el segon objectiu (Saber què havia representat per

als treballadors i les seves famílies la fàbrica de les agulles) sortia de manera

espontània i sense que jo ho pogués controlar tot un munt d’informació referent

a la feina que aquesta persona realitzava.

Fou durant l’entrevista realitzada a l’antic gerent, Jaume Grau, que amb el seu

profund coneixement sobre el procés productiu en la fabricació d’agulles va

acabar de decidir-me en incloure una nova àrea.

A partir d’aquí vaig començar a recercar més informació i estendrem més en les

entrevistes.


Pàgina 59

Motiu 1: Crec que ha estat interessant primer perquè no hi havia cap

referència escrita sobre aquest procés en el fons documental cedit a l’Arxiu

Municipal.

Motiu 2: Perquè m’ha permès entendre millor la finalitat d’una empresa.


Pàgina 60

1100 BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFÍÍAA

ALBÀ, Marta. “Agulles a l’arxiu”, dins Arxiu Obert. Butlletí de Llagostera.

GROZ-BECKERT. http://www.gbe.groz-beckert.com/gbe/gbe_default_es.asp

consulta: 04-08-2003

Arxiu Municipal de Llagostera. Fons documental AGUJAS, S.A.


Pàgina 61

1111 AANNNNEEXX

Documents

Història de l’empresa AGUJAS, S.A. - udg.edu · Recordo ue un dia algú de casa meva va fer unq comentari sobre el tancament d’una fàbrica que portava molts anys oberta, i que