El túnel verdEl túnel verdEl túnel verdEl túnel verd.... DDDDe la idea a la realitate la idea a la realitate la idea a la realitate la idea a la realitat

Quan gairebé es compleix el primer any del Projecte Pati, a la nostra escola ja són visibles

les millores i ja podem veure els nens i nenes gaudint dels nous espais.

Això ens va animar a seguir amb aquest Projecte ens varem proposar fer realitat unes de

les propostes que ens varen fer els nens i nenes.

Tot va començar amb una il·lusió: donar un toc de

verd al nostre pati. La idea era no només que fes

bonic sinó que també tingués una utilitat. Des de la

Comissió Pati (formada per pares i mestres) varem

investigar una mica i vam arribar a la conclusió

que la millor opció podia ser aquesta: fer un

túnel/laberint verd.

Les iLes iLes iLes idees i dees i dees i dees i la la la la pppplanificaciólanificaciólanificaciólanificació

Sabíem que no seria fàcil i que si ho fèiem, ho

havíem de fer bé. Varem buscar, doncs, grans

aliats: en Josep Mercader, tot un expert en

vimeteres i gatells (no us perdeu el seu bloc,

https://josepmercader.wordpress.com/) per donar-

nos els coneixements tècnics necessaris, i la

Dolors, mare de dos nens a l’escola, també amb

coneixements de jardineria i que ens va fer el

disseny

del túnel,

amb instal·lació de reg automàtic (si ho fem, ho

fem bé!).

Primer de tot, una cosa era clara: calia fer un gran

forat. Per això varem comptar amb el suport de

l’Ajuntament de l’Escala, que van respondre

col·laborant en la realització d’aquests treballs.

Tant bon punt ens varen confirmar que vindria en

Pere amb una retroexcavadora el dissabte 4 de febrer, varem convocar la resta de famílies

de l’escola a venir a treballar. El dia abans alguns pares ens varem quedar a fer

preparatius i marcar la ubicació exacta del túnel.

PrPrPrPrimimimimers treballsers treballsers treballsers treballs

Els treballs varen durar dos dies, dissabte i diumenge 4 i 5 de febrer. A primera hora del

dissabte es va clavar la primera palada. Calia fer

també el pas pel rec automàtic. De moment, el pati de

sauló no oposava gaire resistència i mentrestant

podíem avançar corbant les “varilles” de ferro que ens

servirien per fer l’estructura pel túnel.

Servint-nos de la terra que sortia del forat varem

aprofitar per fer una piràmide de rodes. Gràcies a les rodes cedides pel “Taller Universal” de

l’Escala (moltes gràcies de nou!).

Amb l’ajuda dels nostres petits enginyers, de seguida vam erigir una piràmide ben

bufona. Si passeu qualsevol dia per l’escola a l’hora

del pati sempre hi veureu algun nen enfilat al

damunt.

A mesura que en Pere feia el forat, nosaltres hi passàvem el reg i després hi abocàvem terra amb substrat vegetal, del “Garden Can Moner” de l’Escala.

Les hores passaven i encara ens quedava molta feina.

Primer varem col·locar l’estructura de ferro, que calia

soldar bé.

Allò ja començava a semblar cada cop més un túnel. O

més ben dit, dos!

La jornada de dissabte ja s’acabava: últimes palades,

últimes “varilles”, últimes soldadures i llestos!

PlantaPlantaPlantaPlantar, trenar i lligarr, trenar i lligarr, trenar i lligarr, trenar i lligar

Els treballs varen continuar el diumenge. Ens vàrem tornar a trobar, aquest cop amb

l’ajuda d’en Josep i la Magda per plantar els vims. Ens en varen dur de diversos tipus: uns

més avançats en la floració, altres de més tendres, i alguns de més resistents. Primer, un

cop escapçats havíem de marcar on anirien cadascun, i tot seguit... au, a plantar! I un cop

plantats... a trenar-los que falta gent! Sort de les indicacions d’en Josep! De dos en dos és

com es treballava millor, trenant i lligant:

Varem agafar una referència per igualar les mides:

primera llaçada, segona llaçada més amunt i tercera

llaçada a

dalt de tot.

Alguns

vims i

gatells fins i tot feien la corba i es trobaven a

dalt. La pluja va fer acte de presència, però ho

volíem acabar fos com fos.

Aquest era l’aspecte del túnel gairebé enllestit el migdia del diumenge. Varem recollir, un

xic cansats però satisfets. Varem acordar que hi aniríem un altre dia per acabar algun

detallet, com les finestres perquè quan sigui ben verd i ben atapeït ningú s’hi trobi reclòs.

El resultatEl resultatEl resultatEl resultat

El túnel ja el tenim tancat fins que broti i es faci més fort per poder acollir tots els nens de

l’escola, que de moment se’l miren encuriosits.

Ara fa poc ja hem vist que comença a brotar i la il·lusió comença a fer-se realitat!!

L’Escala, 22 de març de 2017