HO CÈNITMTerritòri en venda. Economia de la destrucció.

FRANCESC CABANACH CALAF

HO CÈNTIMTerritori en venda. Economia de la destrucció.

TREBALL FINAL DE GRAU EN BELLES ARTS

DEPARTAMENT D’ESCULTURA

Tutor: JOSEP MATA BENEDICTO

Barcelona, 2014

“Quan al Penedès no hi quedin vinyes, us adonereu que els diners no es mengen”

Refrany popular

Resum

El present projecte parteix de la crítica a la destrucció del territori de vinyes que està patint el Penedès en els últims temps. Actualment, des de la classe política, es situa el desenvo-lupament econòmic de certs sectors empresarials per sobre de qualsevol cosa, com per exemple la naturalesa, la cultura, i la manera de fer i viure d’un territori concret. És en aquest àmbit político-social en el qual es contextualitza “HO CÈNTIM. Territori en venda. Economia de la destrucció”, un projecte escultòric d’intervenció en la natura que pretén ser una crítica reflexiva, arran de la substitució de les terres de vinya pròximes a l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys, per el macro-polígon LOGIS PENEDÈS INTERMODAL. La intervenció consta d’un seguit de gotims de raïm realitzats volumètricament amb monedes de 1, 2 i 5 cèntims d’Euro, situats en els ceps, encara existents, de les terres destinades al LOGIS PENEDÈS INTERMODAL.

Abstract

The present Project is based on the criticism of the destruction in the territorial vineyards in Penedès. Currently, the economic development of certain business sectors for things such as nature, culture or the way of doing or living of a certain territory, lies on the political class. It’s in this socio-political atmosphere where it contextualizes “ HO CÈNTIM (We feel it). Territory for sale. Economy of destruction.”, a sculptural project of intervention in nature which aims to be a thoughtful critique due to the substitution of vineyard lands in Arboç, Banyeres and Sant Jaume dels Domenys, for macro-polygon LOGIS PENEDÈS INTERMODAL. The intervention consists of a bunch of grapes made volumetrically with coins of 1, 2, and 5 Euro cents, located on the tree of grape, still existing in lands of LOGIS PENEDÈS INTERMODAL.

1. - Introducció......................................................................... 6

2. - Motivacions del projecte................................................... 8 2.1. - Arguments culturals ............................................ 8 2.2. - Arguments polítics ............................................. 10 2.3. - Objectius.............................................................. 12

3. - Antecedents propis.......................................................... 14

4. - Referents Artístics ........................................................... 16 4.1. - Agnes Denes ....................................................... 17 4.2. - Richard Long ...................................................... 18 4.3. - Jan Imberi ............................................................ 19 4.4. - Eduardo Chillida ................................................ 20 4.5. - Robert Wechsler ...................................................21

5. - Procés creatiu ................................................................... 22 5.1. - Conceptualització ............................................... 22 5.2. - Materialització .................................................... 24

6. - Material expositiu ........................................................... 26

7. - Altres projectes sobre el territori ................................... 28

8. - Conclusions ...................................................................... 30

Bibliografia ....................................................................... 32 Urlgrafia ........................................................................... 33

1. INTRODUCCIÓ

Aquest projecte neix de la necessitat d’expressar quelcom, al respecte de la construcció d’un macropolígon (el LOGIS PENEDÈS) al bell mig del Penedès, molt aprop dels nuclis urbans de Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i l’Arboç (vila on resideixo en l’actualitat).

La meva obra, ja fa uns anys que està vinculada al món de la vinya i la vinicultura, i un projecte com el de “LOGIS” serà el producte d’una destrucció aterradora del territori de vinya que ens proporciona riquesa de proximitat, identitat, bellesa i un “modus vivendi” als qui residim entre aquest paisatge.

Projectes com el LOGIS, generen un gran impacte en el territori i en les relacions socials que hi esdevenen. Som molts els que pensem que macropolígons logístics com aquest, no generen riquesa a la zona afectada. Són centres d’intercanvi de mercaderies que serveixen d’emmagatzematge i repartiment de producte produït a l’estranger. Així doncs, en detriment de la qualitat de vida dels que vivim aquí, s’enriquiran poderoses empreses llunyanes.

6

2. MOTIVACIONS DEL PROJECTE

2.1. ARGUMENTS CULTURALS

El Penedès és un territori situat al bell mig del litoral i prelitoral de Catalunya. Per les qualitats del sòl i el clima que tenim, té gran part de la seva superfície territorial ocupada per diferents tipus de conreus com l’olivera, l’ametller, l’horta i en la seva majoria la vinya.

La història vinícola del Penedès ve d’antuvi, des del segle IV aC, quan els romans van introduir el vi al territori Penedes-enc. Des d’aleshores la terra de Penedès ha estat associada al conreu de la vinya i a l’elaboració del vi. Amb tot el que en-volta el món vinícola s’ha anat gestant, generació rera generació, un propi motor econòmic, social i cultural penedesenc.

Actualment, el Penedès, amb l’ajuda de la creació del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès als anys 60, com a impulsor de la producció de vi de qualitat a la comarca, s’ha convertit en una de les zones vitivinícoles de reco-neixement mundial. Amb una extensió, en l’actualitat, de 19.242,77 hectàrees segons les vinyes inscrites a la D. O. PENE-DÈS a 1 d’agost de 2013.

A la comarca des de fa segles gran part de la població s’havia dedicat al conreu de la vinya i a la producció del vi. En els últims temps, amb la modificació dels models socials, s’ha estat perdent el nombre de persones que es dedicaven a la pa-gesia al Penedès. He de dir però, que tinc la certesa de que moltes persones, a conseqüència de la crisi i la manca de feina que hi ha actualment, estan recuperant les terres de casa per a treballar-les i produir vi en petits cellers propis o per a grans empreses del vi. És un petit exemple de que el sistema capitalista que ens proposen no és la solució a la qualitat de vida, i que la terra, la natura i allò més pròxim és el que ens pot proporcionar riquesa i benestar.

8

2.2. ARGUMENTS POLÍTICS

L’any 2003, en contra de la voluntat de l’administració, es donà a conèixer el projecte LOGIS PENEDÈS, un centre inter-nacional de mercaderies que serviria per a l’emmagatzematge de productes produïts a l’estranger i que arribarien a Cata-lunya per mar, des de l’Àsia i Àfrica per a ser distribuïts per la Península Ibèrica i Europa.

El projecte, del qual podeu veure la planificació territorial en la imatge de la dreta, ocuparia 404,57 hectàrees de les quals actualment 256,73 estan destinades al conreu. En el seu lloc s’hi edificarien immenses naus d’emmagatzematge i noves branques de comunicació per al fluid de mercaderies en transport rodat. Segons l’informe de CIMALSA (l’empresa que gestiona el projecte) hi hauria un trànsit d’uns 10.000 vehicles diaris. L’informe també argumenta que el projecte generarà entre 3.554 i 10.061 llocs de treball, segons la quantitat d’empreses que s’hi instal·lin.

Degut a la crisi, el projecte va quedar aparcat per qüestions econòmiques. En els últims mesos però, s’ha donat a conèixer que ja s’ha sol·licitat una partida pressupostaria destinada a l’inici de la construcció del polígon. En el moment en que es va fer públic el projecte, gran part de la població vàrem sortir al carrer per mobilitzar-nos en contra. Després d’aquest parèntesi però, en el qual la gent ha deixat de sentir-ne a parlar i quan les condicions econòmiques de les famílies dels pobles afectats han empitjorat en escreix, l’empresa i l’administració engeguen de nou el projecte, amb l’argument dels llocs de treball com a reclam.

La classe política de la comarca, ara per ara, es posiciona a favor del projecte tenint en compte que el Baix Penedès és la comarca amb més taxa d’atur de Catalunya, de mitjana anual. Per altra banda però, som molts els que pensem que aquest projecte no aportarà al territori l’esmentat benestar econòmic, ja que els llocs de treball seran molt reduïts i de baixa qua-lificació i que per contra s’ens arravatarà la qualitat de vida. I per sobre de tot, no podem permetre que la promesa d’una millor economia, sigui la moneda de canvi a un territori natural i característicament penedesenc.

10

2.3. OBJECTIUS

D’acord amb les meves últimes línies de treball, jo entenc l’art com una eina per a reivindicar i conscienciar a les persones de certs aspectes polítics, socials i culturals; en tant que la apreciació, valoració i crítica de l’art genera pensament i con-vida a la reflexió, i per tant, és capaç de generar consciències més enllà de les paraules.

Amb la present intervenció en la natura, el que he buscat, des de la conceptualització de la idea, ha estat la recerca de la presa de consciència, en l’espectador, del caire destructiu que caracteritza a les polítiques capitalistes, en referencia al territori.

La moneda es pot concebre com a símbol d’aquest sistema basat en el capital, en el qual el diner es situa sempre en una posició privilegiada envers els altres elements de la vida, entre molts d’altres, la natura.

El que pretenc amb aquest conjunt de peces distribuïdes al llarg del territori que emmarca el LOGIS PENEDÈS INTER-MODAL és generar, a partir de l’observació de l’obra, una crítica reflexiva de la no conveniència de la implantació d’aquest projecte logístic en les nostres contrades; i donar més importància al territori en si, que als diners que generen explotar-lo.

12

3. ANTECEDENTS PROPIS

Al ser fill del Penedès i estimar el territori que m’envolta amb molta energia, sempre que he pogut m’he envoltat de les vinyes ja sigui per treballar-hi o per passar-hi estones de reflexió, o tranquil·litat. És aquest paisatge, variant a cada estació de l’any i característic, el que m’ha servit com a font d’inspiració des del 2011 fins als darrers dies, amb una línia de treball que està en desenvolupament.

Els motius pels quals em motiva treballar a partir del paisatge vitivinícola i tot el món que l’envol-ta són diversos. En primer terme, és l’ambient en el que m’he criat, i he crescut, i inevitablement, és el paisatge que més han vist els meus ulls. També és veritat que el vi dóna moltes possibilitats pictòriques i es presta a l’experimentació. Per altra banda, també sento una gran estimació i res-pecte per la naturalesa, fet que ha condicionat la línia de treball en els últims projectes, degut a la creixent destrucció del territori.

En aquesta línia he estat treballant de manera interdisciplinar, vinculant fotografia, pintura, es-cultura, experimentant amb materials, imatges o objectes sempre vinculats a la terra, al paisatge i al món del vi.

En les últimes obres: “Mòrter” “La llàgrima del vi”, i “Cor de ciment; he estat treballant a partir de la crítica a la destrucció del territori, essent substituït per ciment, ja sigui per la construcció de vies de comunicació, vivendes, polígons, etc. En les tres obres he jugat amb el ciment i la vinya, omplint una ampolla de vi amb ciment, en el cas de “Mòrter”; pintant amb ciment vi i raïm, en el cas de “Llàgrima del vi”; i omplint el cor d’un cep amb ciment en “Cor de ciment”. Aquestes últimes obres han estat les que m’han encaminat cap a les peces realitzades per al present projecte.

Mòrter, 2013

Cor de ciment, 2013La llàgrima del vi, 2013

14 15

4. REFERENTS ARTÍSTICS

Podria relacionar la meva obra, i parti-cularment aquesta amb infinitat d’artis-tes de la branca del Land Art. En la línia de treball relacionada amb el vi he estat treballant amb i a la natura, per reivin-dicar els espais naturals que ocupa la vinya o per mostrar el territori i el vi amb elements naturals.

Així doncs, per a aquesta ocasió m’han servit d’inspiració diferents actituds de diversos artistes. Des de la idea d’eco-logia d’Agnes Denes, en la seva obra “Tree mountain”, la creació d’imatges geomètriques de Richard Long a partir d’elements naturals, les peces metàl·li-ques de Chillida, les intervencions en la natura de Jan Imberi, i les formes que crea Robert Wechsler amb monedes, entre d’altres. En les següents pàgines exposo el que, per a aquest projecte en concret, m’ha significat alguna referèn-cia dels artistes en qüestió.

4.1. Agnes Denes

És una de les principals expo-nents, dels artistes basats en el “concepte” i que van sorgir en-tre els anys 1960 i 1970.

Com a pionera de l’art ambien-tal, Denes ha mostrat en moltes de les seves obres, una ferma reivindicació a favor de la natu-ra.

En aquesta obra “Tree moun-tain” Denes fa ús de l’art per rei-vindicar un espai natural, és per això que en aquesta peça hi veig una estreta relació amb el pre-sent projecte.

Tree mountain, 199616 17

4.2. Richard long

Aquest artista britànic és un dels màxims representants del moviment del Land Art.

Long acostuma a treballar en el mateix espai natural ins-tal·lant-hi intervencions per ge-nerar imatges. Per altra banda, també genera obres com la que veiem a la dreta, a partir d’ele-ments naturals extrets de la na-tura, generant figures geomètri-ques.

D’aquest artista hi veig relació, tant en les intervencions en la natura, com la creació d’imatges geomètriques i d’altres formes a partir de la disposició o col·lo-cació de peces d’una manera de-terminada.

4.3. Jan Imberi

L’artista alemany, Jan Imberi, ha treballat en algunes de les seves obres, en espais natu-rals, en general boscos.

En les intervencions com la que veiem a la imatge de la dreta, Imberi intervé en la na-turalesa amb elements externs per a generar imatges, jugant amb la profunditat de camp.

D’aquest artista m’interessa la idea d’intervenir en l’espai amb material extern a l’entorn natural, per crear imatges re-flexives.

Sense títol, 2008

South Bank Circle, 1991

1918

4.4. Eduardo Chillida

Eduardo Chillida, l’escultor de Sant Sebastián conegut per les seves escultures en ferro i for-migó.

De Chillida, tot i que ell no pre-tenia imitar cap forma de la na-turalesa, sí que m’interessa el com intervé en espais urbans i naturals, amb les seves peces metàl·liques que es relacionen perfectament amb l’entorn. Hi identifico una relació formal en-tre les seves peces, com les que veiem a la imatge, i els gotims de cèntims penjant dels ceps del present projecte.

4.5. Robert Wechsler

Una de les línies de treball d’aquest artista són aquestes peces formades per mone-des que, enganxades entre si, creen aquestes formes atòmi-ques.

D’aquest artista i les seves pe-ces monetàries n’he extret la idea per a la materialització dels raïms amb les monedes.

Obres de Chillida al Museu Chillida-Leku

coinshapes 25 coinshapes 27

coinshapes 30 coinshapes 620 21

5. PROCÈS CREATIU

5.1. Conceptualització

Com he argumentat en les motivacions del projecte, el Penedès és un territori on hi predomina el paisatge de vinya. En els últims temps aquest paisatge està essent substituït per cases, vies de comunicació, polígons industrials, etc.

Per aquest projecte, en el qual afronto la problemàtica concreta que està suposant la construcció del Logis Penedès In-termodal a la comarca, la situació acaba essent dominada per l’economia, com molts altres temes en l’actualitat. Des de la classe política es defensa el projecte per afrontar la dura situació econòmica i laboral del Baix Penedès. Sota la meva mirada no podem substituir i destrossar el territori a canvi d’una suposada millora de l’estabilitat econòmica, perquè en-tre d’altres coses, no deixa de ser una “suposada” millora i a més a més existeixen altres alternatives més sostenibles i més respectuoses, tant amb la natura, com amb la vida mateixa de totes les persones.

Per representar, mitjançant una peça, aquesta substitució dels elements naturals per l’economia, vaig creure que la millor opció era generar gotims fets amb monedes, tot encaixant-les per aconseguir la tridimensionalitat, i situar-los en les vin-yes, encara existents, del territori destinat al Logis Penedès Intermodal.

22

5.2. Materialització

Marcant les monedes Monedes marcades

Monedes tallades i encaixadesSerrant monedes

Enganxant les monedes Enganxant les monedes (detall)

Fent els gotims Instal·lant els gotims a la vinya24 25

6. MATERIAL EXPOSITIU

26

7. ALTRES PROJECTES EN MARXA SOBRE EL TERRITORI

Després de donar-se a conèixer que el Logis Penedès Intemodal es torna a posar en marxa, s’han iniciat a la comarca di-ferents iniciatives per lluitar en contra del projecte logístic.

L’Ateneu Arbocenc és una entitat que apareix a L’Arboç l’any 2013 com un espai de debat i acció política, cultural i social. Des d’aquesta entitat es generen diferents activitats de lluita política i social. Una de les activitats que van realitzar el pas-sat febrer, convidava a la gent del poble a formar part de taules rodones per debatre i generar accions concretes arran de diferents aspectes que els poguessin preocupar, com el territori, salut, educació, alimentació ecològica, repressió, etc.

D’aquesta trobada, de la qual jo vaig formar part de la taula on es debatia sobre el territori, van sorgir unes Jornades Ar-tístiques per la lluita del territori, en podeu veure el cartell a la dreta. La intenció d’aquestes jornades era la de crear com una espècie de workshop i convidar-hi a gent que vingués del món de l’art o no, per generar produccions artístiques que mostressin el rebuig al Logis Penedés Intermodal.

D’aquestes Jornades n’ha sortit un col·lectiu, anomenat TALL, que és l’acrònim de Territori Art i LLuita, del qual en formo part. L’activitat d’aquest col·lectiu es basa en la producció d’obres i accions artístiques que lluitin per la defensa del territo-ri. Fins al moment, ens hem reunit diverses ocasions per definir el grup i l’ideari, i en breu començarem a generar accions i produccions que ja tenim concretades, però fins al moment encara no hem pogut generar res.

Territori Art i LLuita

28 29

8.CONCLUSIONS

Després d’haver tancat el primer episodi d’aquest projecte, que de ben segur és el més elaborat que he desenvolupat al llarg de la carrera, estic satisfet amb els resultat que he tingut fins al moment. Crec que he aconseguit representar allò que pretenia i el resultat em sembla molt interessant, tant estètica com conceptualment.

Voldria aclarir que la intenció per aquest projecte és mantenir-lo obert i anar generant gotims i omplir tot el territori vinícola destinat al Logis Penedès Intermodal de raïms de monedes, documentar-los amb imatge i situar-los en un mapa per identificar-los i mostrar-ho en un acte “Anti Lògis Penedès Intermodal” programat per al setembre d’aquest any 2014 per la conscienciació i reflexió de la població.

Per altra banda, realitzar aquest projecte, m’ha obert portes com la creació del col·lectiu TALL un col·lectiu artístic com-promès amb el territori i la natura, que tot just acaba de començar i amb el qual estem ja pensant moltes propostes inte-ressantíssimes; unes propostes amb una línia de treball molt semblant a les que he anat desenvolupant al llarg dels últims anys i ho considero una oportunitat excel·lent per continuar treballant en l’àmbit artístic, acabada ja la carrera.

30

BIBLIOGRAFIA

-Chillida, Eduardo. Chillida, Susana. (2003) Elogio del horizonte / conversaciones de Eduar-do Chillida con Susana Chillida. Barcelona: Destino. ISBM 8423335526

- Institut d’Estudis Penedesencs. (2009) El Penedès dins la Catalunya moderna : actes de les XVIII Jornades d’Estudis Penedesencs / edició a cura de Daniel Sancho París. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs. ISBN 9788486933951

- Kastner, Jeffrey. (2005) Land Art y arte medioambiental. Londres: Phaidon ISBN 0714898295

-Moure, Gloria. (1999) Richard Long Spanish stones. Barcelona: Polígrafa. ISBN 8434308800

- Tremosa i Balcells, Ramon. (2007) Catalunya derà logística o no serà. Barcelona : Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga. ISBN 9788475027845

URLGRAFIA

http://robertwechsler.com/ A data de: 15 de maig de 2014

http://www.agnesdenesstudio.com/ A data de: 15 de maig de 2014

http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/penedes.htm A data de: 25 de febrer de 2014

http://www.dopenedes.cat/sites/default/files/ESTADISTIQUES_VINYES_1-08-2013_0.pdf A data de: 12 d’abril de 2014

http://www.janimberi.com/ A data de: 16 de maig de 2014

http://www.museochillidaleku.com/ A data de: 16 de maig de 2014

http://www.richardlong.org/ A data de: 16 de maig de 2014

https://sites.google.com/site/nofemelcim2/ A data de: 28 de febrer de 2014

32 33

Francesc Cabanach Calaf77788060-JC/Bisbe Morgades 35-37, 2n 6aVilafranca del Penedès

CONTACTE606705994f.cabanachcalaf@gmail.com

Impremta i enquadernació

IMPRESSIONART C/ Sant Lluís, 53 · 08024 Barcelona