¡Hola!: mig segle d'una altra histOria d'Espanya El setmanari ofereix pistes sobre notícies que han estat importants per a molta gent

-Joana Gallego Ayala*-

Vilipendiada per uns, menyspreada per

altres, criticada pels de més enlh1,

ignorada per "I'Academia" i fullejada per

la majoria, ¡Hola! ha estat una de les

poolicacions més genui"nes de la moderna

cultura de masses. A més de la seva

indubtable qualitat tecnica i periodística

-un deis puntals basics de la revista és la

seva credibilitat i solvencia de fonts-,

¡Hola! també és una magnífica font

documental per estudiar quina ha estat

l'evolució de la societat espanyola:

costums, models de vida, nivell de

consum, estereotips, modes, fundó social

de la dona, evolució deis gustos.

Si els nostres estudiosos i historiadors no fossin tan sectaris, no solament basarien les seves investigacions en el discurs que proporciona !'ano menada "premsa d'informació general" , sinó que obririen el seu ventall de fonts históriques a d'altres tipus de premsa. Perque tots dos discursos, tant el que es publicita en els diaris d'informació general com el que es publicita en les revistes del cor (o també les femenines , de successos o d'altres tipologies) , no són sinó les dues cares d'una mateixa realitat. O més ben dit, "irrealitat", perque tant la premsa d'informació general com l'altra són construccions socials, versions de la realitat que se centren en ambits

• Professora de Redacció de la Faculta! de Ciencies de la lnforrnació, autora delllibre Mujeres de Pape l: la prensa feme nina en la actualidad

És una magnífica font documental per estudiar 1 'evolució deis costums, modes i gustos --

Ca~alera. Gener 1993

··· · · · ·· 5 ····· · · · TEMA DEL MES

Capçalera. Gener 19936

TEMA DEL MES

Els estudiosos de la realitat (passada o present)podrien, d'aquesta manera, situar cadascú en elseu lloc just: veure com es mouen, quina imatgedomèstica donen, quins gestos realitzen... Enaixò de l'estudi dels gestos el terreny encara ésverge, però quantes coses no es podrien deduirsi algú estudiés per què els personatges -i comde més alta alcúrnia, més- sempre surtenacariciant algun animal, un nen, un ésserdesvalgut, un malalt, etc...!L'estudi de la revista ¡Hola! i de la resta derevistes del seu estil donarien moltes pistes sobreel que ha estat important per als individus queformen la societat, els diferents estils de vida, latransformació d'ambients i costums. I tant pelque inclouen com per allò que en queda exclòs.L'estudi rigorós d'aquestes publicacions,juntament amb l'estudi de les altres, sí que hauriade ser "l'autèntica història d'Espanya" perimpartir en totes les facultats de Ciències de laComunicació.

L'"autèntica" història d'Espanya

-Quantes cambres de bany té casa seva,senyoria? -pregunta el diputat en to irritat desdel seu respectable escó.- Doncs, no ho sé, no ho recordo... potser en téquatre o cinc, és que d'això se n'ocupa la mevasenyora -diu l'interpel·lat, fent-se el despistat.- Això és fals, senyoria -respon el senyor diputatbrandant una revista com si fos la banderad'Espanya-. Segons la revista ¡Hola!, la sevamansió té catorze cambres de bany... i això ésuna infàmia,una autèntica infàmia...I allà continuen les seves senyories discutint alParlament per una cambra de bany més omenys. La història pot semblar grotesca, peròcoses com aquesta succeeixen a casa nostra cadadia. I si no, que preguntin al vice-president delGovern estatal, Narcís Serra, què li va semblar laxiulada amb què el van obsequiar els estudiantsde Madrid com a protesta pel que consideravenuna ostentació ofensiva de riquesa per part d'un"camarada" de partit.Tot aquest enrenou -diguem-ho ja- es deu a lapublicació a la revista ¡Hola! d'una exclusivafotogràfica de la "mansió" d'Isabel Preysler, grand'Espanya per la gràcia de les revistes del cor.La veritat és que tots aquells que hem seguit deprop -és a dir, setmana rera setmana- lesvicissituds de la construcció de la mansió delsPreysler-Boyer esperàvem aquest reportatge dela revista ¡Hola! com aigua de maig. Primer vamveure els plànols de la futura casa, on esdetallaven una a una les cambres de bany quetindria, i vam seguir enfervorits la inoportunadiscussió pública sobre la que ja tothom coneixiacom "Villa Meona". Després vam patir lesinjustes denúncies d'una antiga cunyada deMiguel Boyer, arran de les quals la mansió vaquedar paralitzada durant molt de temps, amb elsconsegüents perjudicis econòmics per a la nostraestimada parella i prole acumulada. Per això,Isabel Preysler se sentia obligada a mostrar-noscasa seva amb tots els seus detalls, perquè

Evolució de lafacturaciópublicitàriad ¡Hola!Any Milions pessetes1986 2.5561987 3.1661988 3.4131989 4.3891990 4.6771991 4.593Font: Revista Anuncios, núm. 4,1990, segons estimacions del'empresa Duplo.Pels anys 1990-91, estimacionsde Repress Nielsen, AnunciosRevista, número 32, novembre1992.

diferents: la premsa del cor privilegia elspersonatges, encara que tampoc "tots" elspersonatges, sinó solament alguns.Els historiadors innovadors -i n'hi ha ben pocs,encara que Amparo Moreno, professora de laUniversitat Autònoma de Barcelona, es potconsiderar una pionera en el tema- hauriend'obrir les seves fonts documentals, perquènomés d'aquesta manera es podria oferir unavisió més àmplia de la realitat, intentant superaraquesta artificial divisió entre dues esferes -laprivada i la pública- que els éssers humans enshem inventat per dissimular les contradiccions,per diluir responsabilitats, per poder manteniruna doble vida i una doble moral, i poder seralhora un brillant professional (o polític, o el quesigui) a la vida pública i un perfecte cretí a laprivada, o viceversa.

L'impacte social per lapublicació de les fotos de lacasa dels Boyer demostra lainfluència de la revista

Capçalera. Gener 19937

TEMA DEL MES

Las vacaciones de la familiadel Jefe del Estado

S. E. el Jefe del Estado sonríesatisfecho viendo jugar a suspreciosas nietecitos María delCarmen y María de la O, en laplaya de Sada del Pazo de

Meirás.

(Reportaje gráfico de Campún, exclusivopara ¡HOLA!, en página interior.)

25 SEPTIEMBRE 1954 • 5 P^rtS.

Dos moments de lahistoria d'Espanpareflectits a les planesd'¡Hola!; a /'esquerra,Isabel Prepsler amb elsseus fills; a la dreta,Franco amb els seus néts.

Perfil dellector/ad¡Hoía!Sexe %Home 30,0Dona 70,0

Rol familiarMestressa de Casa 44,8Cap de família 19,5Altra situació 35,8

Classe socialAlta 8,9Mitjana-alta 15,4Mitjana-mitja 40,2Mitjana-baixa 26,1Baixa 9,4

Edat14-19 16,220-24 11,525-35 18,934-44 15,545-54 11,554-64 12,865 o més 13,6

Estat civilCasat 53,8Divorciat 2,3Vidu 6,9Solter 37,1

Nivell d'instruccióNo sap llegir 0,5Sense estudis 18,8Estudis primaris 9,2EGB/Batx. elemental 38,0BUP/COU/FP 21,5Títol mitjà 6,7Títol superior 5,3Font: Revista Anuncios, núm. 4, •

abril 1990.

Els historiadors hauriende tenir en compte tantl'esfera pública de lasocietat com la privada

Capçalera. Gener 19938

TEMA DEL MES

Jaime Peñafiel, en unafoto actual, i amb Franco,en una munteria en elCerrón del Castillode Prim.

després de tant patiment els seus seguidors ensmereixíem compartir amb ells el goig d'estrenaruna casa que per a molts era com la pròpia...;bé..., una mica més gran..., amb més luxe...,amb piscina coberta... ¡i amb caseta del gosclimatitzada!Però, vet aqui que els molts desgraciats -és a dir,nosaltres, els lectors-, en comptes d'agrair lagenerositat exhibicionista d'Isabel la I, ensemprenyem per l'ostentació, el luxe, l'excessiunombre de cambres de bany, la piscina coberta...i la caseta del gos..., sobretot la caseta del gos...I és que l'enveja, ja se sap, és un dels nostresvicis nacionals. I ja està muntat l'escàndol delqual parlàvem al començament d'aquest text. Itot això s'ha produït per la publicació d'unreportatge en la revista del cor més emblemàticade totes les que creixen -i són diverses- peraquestes contrades: la ja històrica ¡Hola!

Cinquanta anys saludant

Efectivament, la revista ¡Hola! farà mig segle devida el proper 8 de setembre de 1994, però enshem permès la llicència cronològica expressadaen el títol prquè el 1992 ha estat un any tanintens, que ha valgut per dos. Cinquanta anys de

Jaime Peñafiel, el cord¡Hoía!

A la pàgina del costat, a baix, portada del primernúmero de la revista, del 8 de setembre de l'any1944, i a dalt, portada del número 74, de! 26

de gener de 1946.

Un dels personatges clau en aquesta publicació va serJaime Peñafiel, la incorporació del quai a la revista(7/10/1967) és degudament destacada en la publicació.Jaime Peñafiel, granadí, havia passat 9 anys com aredactor d'Europa Press, i, segons la pròpia notaapareguda en la revista, és un dels periodistes que méshan viatjat pel món. Ell mateix reconeix que es va iniciaren Europa Press cobrint unes informacions sobre laguerra del Vietnam, "pero un buen día assistí a una

boda real y vendí muy bien el reportaje, y, a partir deahí, me especialicé como un 'casamentero1", diu a IñakiGabilondo en un "Cara a Cara" publicat en el número 21de la revista Dunia (1987).Des de la seva cadira de redactor en cap, Jaime Peñafielha mantingut relacions amb les cases reials de tot el món,ha entrevistat caps d'Estat, princeses; ha assistit com aconvidat als casaments de les principals famílies, ha anatde caça amb el generalísimo Francisco Franco -segonsell mateix revela en un llibre recentment publicat- en unafinca que, segons afirma Peñafiel, era propietat d'un amicseu; ha presenciat coronacions d'emperadors iemperadrius- en especial les de l'antic xa de Pèrsia isenyora, Reza Palhevi i Farah Diba-, i en una paraula, hacomprat, venut i, a vegades, callat bona part de lesintimitats de personatges i personatgets.El 1984, a resultes de les discrepàncies sorgides entreJaime Peñafiel i el nou director de la publicació -el fill delfundador, Antonio Sánchez Junco-, se'n va a lacompetència, a dirigir La Revista, un clonatge de lamateixa ¡Hola! editada precisament per l'editorial LaNueva Ola.Confiant en la seva experiència a la premsa del cor,acceptà l'oferiment de Zeta de dirigir la nova revista, cosaque reconeix que va ser un gran error: "Nunca debíaceptar el reto de la competencia al frente de La

Revista. En seguida se me enfrentó todo el sector, y,para colmo, la empresa no me respaldóeconómicamente. En resumen, que se me acabó eldinero para seguir comprando grandezas y miserias delos populares y los famosillos", reconeix a IñakiGabilondo en l'entrevista ja mencionada. La Revista vadurar ais quioscos dos anys i dos mesos (d'octubre de1984 a desembre de 1986), període durant el qual es vadesencadenar la més virulenta "guerra" entre les revistesdel sector, la que ja va quedar per a la història com "laguerra de les exclusives". Aquell període fou tan sonat,que segons fonts de la premsa del moment (1984-85 i1986) es varen pagar autèntiques xifres d'escàndol peresdeveniments que, segons sembla, no valien tant. Esparla de 15 milions per una entrevista amb el marquès deGriñón després de la seva separació d'Isabel Preysler;també es diu que el casament d'una ex-folklòrica rància va

costar de 8 a 9 milions, quan ella en va demanar quatre;o que ¡Hola! va pagar de 20 a 25 milions per unaentrevista exclusiva amb Isabel Pantoja després de la mortde Paquirri, amb el compromís per part d'aquesta deguardar posteriorment silenci per un període d'un any.

La nova ¡Hola! (La Revista) tancà amb un tiratge de228.807 exemplars, després d'una campanya dellançament de més de 120 milions de pessetes. Segonsalguns estudiosos (Alférez, 1986), el cop de gràcia que vamatar La Revista va ser la publicació d'unes fotografiesde l'agonia de Franco. Amb aquest tema la publicació va

traspassar els límits no escrits que els lectors estandisposats a acceptar.Jaime Peñafiel es va incorporar després al diari ElIndependiente, i fa poc ha ressuscitat amb un llibre sobreFrancisco Franco, en la campanya de publicitat del quales troba actualment immers. •

Capçalera. Gener 19939

TEMA DEL MES

publicació ininterrompuda són molts anys, i esnecessiten molts lectors, i molt fidels, i un discrusmolt coherent per mantenir una publicaciódurant tant de temps. De fet, si exceptuemLecturas —l'altra revista del cor que li va aldarrera, que va néixer com a suplement literaride la revista Hogar y Moda el 1921, i que hatingut una altra trajectòria-, ¡Hola! és la revistamés antiga de la seva especialitat.Va néixer el 8 de setembre de 1844 de la mà delperiodista malagueny Antonio Sánchez Gómez ide la seva dona, Mercedes Junco. Segons elsannals de la història, la capçalera, ¡Hola!, la vainventar un periodista, de nom Irurozqui,col·laborador d'Antonio Sánchez, que era peraquells anys el director del diari barceloní LaPrensa. L'adquisició d'aquella publicació de nomtan anodí li va costar cinc mil pessetes, iprobablement Antonio Sánchez Gómez nosospitava que aquella vulgar salutació esdevindriaamb el temps una de les publicacions que mésimpacte i repercussió social tindrien.Aquella primera ¡Hola! -en el logo de la qual la"O" era una esfera terrestre somrient quesaludava traient-se el barret- portava com asubtítol "Semanario de amenidades" i tenia 16pàgines, era impresa en un paper de diari pobrei, naturalment, sense color. Només es permetiaalgunes pinzellades verdes o vermelles en algunstitulars. Les penúries de l'època i la manca demitjans no donaven per a més. La seva vocació,no obstant això, ja es veia molt clarament: la deser un setmanari on es conrearia un periodisme"de societat" al servei de les famílies d'altesnissagues. Per les seves pàgines es poden veure Evolució de la difusió

i el preu d'/HofafAny Difusió Preu

1944 7.000 2 ptes.1950 14.000 5 ptes.1955 90.000 5 ptes.1962 250.000 6 ptes.1965 312.000 8 ptes.1968 322.000 10 ptes.1972 456.000 15 ptes.1074 470.000 20 ptes.1977 367.181 30 ptes.1979 411.790 45 ptes.1980 442.375 50 ptes.1982 500.510 75 ptes.1985 587.787 150 ptes.1987 582.778 175 ptes.1990 594.012 190 ptes.1991 640.001 200 ptes.1992 640.001 210 ptes.

Font: Control OJD des de 1965. Pels anys 1944-1955, M. JosepRecoder, Tesina de Llicenciatura, "¡Hola! (1944-1949)" inèdita,Universitat Autònoma de Barcelona, 1982.

Mite iseducció

/Hola! com la resta de lespublicacions que segueixenaquest model, aconsegueixun equilibri perfecte entreels interessos delsprotagonistes, els delslectors i lectores i els seuspropis. La revista necessitaper sobreviure tant elpersonatge com el lector.Per això sap que hi ha unlímit que no had'ultrapassar. Així com lapremsa anomenadad'inforríiació general es basaen el conflicte amb diversagraduació, la premsa del cordefuig el conflicte, i sap quemai no atacarà un

personatge de forma tanvirulenta que aquest trenquiles seves relacions amb larevista i, per tant, les sevesaparicions a les pàgines dela publicació: per aixòl'única via que existeix és lade "mostrar" gràficament lesactuacions; d'aquí ve que a1 '¡Hola! la imatge dominiabsolutament sobre el text.Encara que també lesfotografies poden sertergiversades, manipulades ipreparades perquèexpressin una cosa diferentde la que és, l'impacte, talcom ho rep el lector, és que"allò és la realitat". Unaparella que passejatranquil·lament pel seu jardí,una família que posaserenament al voltant d'unarbre de nadal, unmatrimoni que s'agafa de lamà i es mira amb tendresa,projecten d'entrada unaemoció, i solament més tardla racionalitat humana pot"caure" en el fet que allò potser fals..., però les pàginesd'una revista es passen tande pressa i es miren tandescuradament, que noméshi ha temps per rebre elprimer impacte: l'amor que"sembla" transpirar lafotografia, la tranquil·litat, labellesa, els detalls de ladecoració...I a tot això, ens podempreguntar: el lector/a s'hocreu, tot això, o no? Aquí,lamentablement, no es potdonar una respostacategòrica... i única. Inomés es pot relativitzar:depèn del lector/a... L'únicacosa certa és que setmanarera setmana 594.012 • 4

Des de l'origen vamostrar que volia fer unperiodisme al servei de lesfamílies d'alta nissaga

Capçalera. Gener 199310

TEMA DEL MES

lo btllfiimo rtlnoSoioyadoPerilo, con«ISho,tu f tpoio, al llagar a Nuava Yorh an vltijo dadot mata» a lot EtfodotUnldot.Enottatíampoel Sha to tomelerd o tratamiento mddito.

MAGNIFICENT IMAGES 0FHTO THE UNITED ARAB EMI

NUMBER 182 • DECEMBER •-tï

Mite iseducció(Ve de la pagina anterior)

exemplars d'¡Hola! sónvenuts, cosa que significauna audiència de2.805.000 persones quesegueixen -per criticar-loso per envejar-los, perdistreure's o per tafanejar,per passar l'estona, perprojectar odis, amors orancúnies, per exercird'innocent uoyeur, perveure com viuen o

semblen viure els altres o,senzillament, per estar aldia, per poder comentaramb els amics, perdominar l'entorninformatiu- les cuitesd'aquests personatgespropers i llunyans almateix temps 0

els anuncis de casaments, batejos, posades dellarg, festes de compromís i una llarga llista derecepcions i celebracions diverses. Per a lesfamílies amb recursos de l'època devia ser moltreconfortant que una publicació es fes ressò deles seves activitats socials. Hi podien veure lafoto del primer fill d'una parella de l'alta societat,la recepció realitzada amb motiu del casamentd'un marquès o la posada de llarg d'algunessenyoretes de bona família. De seguida es vaveure que aquest tipus d'informació, barrejadaamb acudits, consells per a les dones sobre elsaspectes més diversos de la vida domèstica,grafologia, curiositats i altres entreteniments,tenia molta acceptació, perquè de mica en micaels tiratges van anar creixent i van arribar als200.000 exemplars.La introducció del color, la millora iperfeccionament de la tecnologia i la creixentimportància de la publicitat com a forma demantenir econòmicament una publicació fanpossible que al voltant dels anys seixanta ¡Hola!sigui ja una revista consolidada, un perfecteaparador de les monarquies europees, de les

classes socials d'alt rang i, en definitiva, d'aquellacapa de la població que deté el poder econòmic,polític i/o social, i que està àvida de "mostrar" laseva cara amable.

Una fórmula màgica?

Perquè justament la premsa del cor -i nooblidem que ¡Hola! és un dels seus estendards-el que fa és oferir la cara amable de la vida. Unainformació tractada com si fos un relat de ficció,en el qual, curiosament, gairebé tots elsprotagonistes són dones. /Hola! fabrica herois iheroïnes als quals segueix la pista durant anys ianys, en aquells aspectes que, encara que públics-des del moment en què es publiquen ja hosón-, formen part d'allò que hem donat aanomenar "vida privada", i que no són sinó unapart consubstancial a la naturalesa humana:amor, joia, alegria, dolor, plaer, tristesa, i que esmanifesten majoritàriament en aquellsesdeveniments de caràcter íntim, com elnaixement d'una criatura, el casament d'un ésser

La revista fabrica heroisi heroïnes als quals segueixla pista durant anys, itracta la informació com sifos un relat de ficció

Capçalera. Gener 1993li

TEMA DEL MES

estimat, la mort d'un familiar, el triomf o el fracàsd'una empresa (en el sentit d'una iniciativaqualsevol). En definitva, ¡Hola! és una publicaciócentrada en els mil i un detalls, anècdotes,anades i tornades d'uns protagonistes moltinteressats a actuar en públic. De fet, si els"actors" que pul·lulen per les pàgines dequadricromia de la revista no volguessin mostraraquestes "actuacions privades", la revista segurque no existiria. Però aquest és, justament, undels pilars en què es basa aquest tipus depublicació: el desig d'unes persones de donar unaimatge, de construir-se una identitat, d'erigir-seen model per als altres.El 1962 la revista es trasllada a Madrid, vaincorporant innovacions tècniques i centra el seucamp d'acció en el seguiment de les aristocràcieseuropees, encara que, de mica en mica, unanova fauna autòctona formada per cantants,estrelles de l'espectacle i, sobretot, del nou mitjàemergent, la televisió, anirà desplaçant lesràncies nissagues aristocràtiques. ¡Hola!, noobstant això, és, de totes les revistes del cor, laque manté un culte i un tractament mésrespectuós vers les cases reials, la noblesa i lesseves tradicions. A les pàgines d '¡Hola! encara espoden llegir els ecos de sociedad: anuncis decasaments, posades de llarg, natalicis i d'altrestradicions ja gairebé desaparegudes però que,tanmateix, encara gaudeixen d'una certa salut enalguns grups socials.L'últim triomf d '¡Hola! va ser el llançament, ambèxit, de la versió anglesa de la revista, japlenament apadrinada pel fill del fundador(Antonio Sánchez Gómez va morir el 1984).Hello! sortia als quioscos anglesos el 1988, ambuna tirada inicial de 175.000 exemplars, queràpidament va augmentar fins a 444.257,segons l'Adult Bureau Circulation (ABC). El 1990va ser guardonada amb el premi Revista de l'Anyque atorga l'Associació d'Editors de Premsa delRegne Unit. Arran d'aquests èxits, els seuseditors ja estan pensant en la versió nord-americana de la revista, que, al mateix temps,tampoc no s'ha vist lliure de les crítiques d'algunsdiaris britànics, com el Daily Mail, queconsideren la publicació "una revista vulgar depropietaris espanyols".

La importància d'una salutació popular

¡Hola! no és solament un aparador dels bonscostums privats dels personatges públics, sinóque a vegades és una magnífica finestra persaludar i apropar-se al poble. ¡Hola! va ferguanyar al candidat al Govern de la transició,Adolfo Suárez, un munt de vots (alguns diuenque 500.000) quan, per iniciativa de JaimePeñafiel, va incloure un reportatge a tot color deSuárez i la seva dona agafats amorosament ipassejant pels jardins de La Moncloa. I no percasualitat la primera entrevista que va concedirFelipe González a un mitjà de comunicaciódesprés del triomf socialista el 1982 va ser a larevista ¡Hola!, I tampoc no és casualitat quemolts polítics estiguin especialment interessats a

aparèixer a les pàgines d'aquesta revista permostrar al món com en són, de bones persones.Encara que a vegades, sobretot quan el personalestà absolutament desmoralitzat pels efectes de lacrisi econòmica, a alguna "perla d'Orient" se liacut de mostrar al poble el luxe d'una mansió queper a molts és com un insult gratuït!¡Hola! ha conegut, per tant, alts i baixos al llargde la seva dilatada trajectòria, però allò quesemblava impossible, que un tema tractat per larevista -la mansió dels Preysler-Boyer- arribés alParlament, ja ha passat, i ha vingut de la mà d'undels personatges més carismàtics d'aquest tipusde premsa -Isabel Preysler, autèntica reina decorazones-, i en un moment històric crucial:quan el Govern socialista celebrava la sevaprimera dècada en el poder. Tot un símptoma. •

A la pàgina de l'esquerra,una portada amb dos delspersonatges que van sermés habituals durant anysa ¡Hola¡: Farah Diba i elxa de Pèrsia, i unaportada de la versióanglesa de la revista:Hello! En aquesta plana,un article publicat a lacontraportada el 1946.

■pN la vida de toda mujer existe un problema ineludible:■ el hogar, es su más importante empresa a desarrollar ypara, alcanzar éxito 6n él, no es suficiente ser bella y elegante.

Ser guapas e ir bien vestidas ©s lo que os preocupa desdeque empezáis a pollear, olvidando Por completo .que haymomentos definitivos y no por eso menos imprevistos, eilque el ser un maniquí no evita el fracaso. Por eso un granpromedio de mujeres al hallar _el primer contratiempo seanonadan, decepcionadas yllena ya la vida de amar¬gura para ellas, lograncrearse su gran complejo dinferioridad.Nunca debéis anularos an-

un propio fracaso: buscar lacausa, estudiaros, quizás asiencontréis los motivos queos han impedido conseguirlo que desea¬bais, unavez conoci¬dos, podréisevitarlos o almenos ate¬nuarlos, en¬tonces esta¬réis nuevu-mente en

buenas con¬diciones parareñir batalla,siendo v o s-

otras mismaslas que lia¬ré is surgirla probabili¬dad de recu¬

perar, lo quede otro mo¬do hubieseisdefinitivamente perdido. Mujer, debes saber ser tú. Desarrollan¬do por tí misma tu personalidad, sabrás siempre lo que eresy lo Que quieres, esa seguridad te facilitará andar por lavida con el paso firme que dicta un carácter propio y unasconvenciones personales. Evitemos de una vez, el espectáculodesconsolador ue jovencitas, mujeres y hasta ancianas, quedejan derrumbar su hogar o arruinar su vida p'or ser siem¬pre reflejo de las opiniones y voluntades ajenas. Echemospara siempre a pique esas barcas a la deriva que van amerced del último viento que sopla.Mujer, debes llevar el timón de tu vida con rumbo fijo.

¡Hola! és un magnífictestimoni del paper que s'haatorgat a la dona en

diversos moments de lahistoria recent d'Espanya