8
i: EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ASSOCIACIO CATALANISTA D'EXCURSiONS CIENTÍFICAS A»Y VI. BAacELONA 3iü Fm'witñ« 883 N vu . 5a. CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ os comuniocious y en'las'llibroriasdí'verdaguar, Parera, y Felip. SUSCRIPCIÓ per,i la construcció c instaladoil'an OBSERVAI del Montscny. . (V. Boi Ganutats suscritas posieriormeni: D. Joan Moreu y Biri 25.—D. Francisco Esteve y Sans 25.— D. Estc- scph Vilalta 5.—D Joscph Rihot'vCÍiment 5.—'D. Rafel Guardia a'io. — D. Arihur de Domencch a5.-X. 25. —D. Anhur Oiona (segonave- Baiia) 1^7— D Jaume Siurzenegaer i5—D. Casimiro Crísties 2.—don Anioni Dodero 24 -Caries Baipch TO —lint. D. DomingT Lamolla pbrc. Melegat A Lleydal r.—I). C¡irmelo Homs PerallaJa 5.—D. [.luis Ferrer o —D. Fredench Bordas 10 —D. Heribert Barallai (segona vegada) 2Í. — U. Jautnc Arólas ftd. lü.) TO. 1 D. Joaouim Guasch j^d. lu.) ]o.— n! Caries G. Vilama'la (id, í'd) 2 5.—D. Joan Llach (id. id] 2!— Su nía total 2ycD pessecas. (Se continuará) TORN DECONFF.RENCIAS. 1 5.-Knsíii R de paleografía llatlna.—D. Joaqui.n Baiet, dclcfint á

i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

i: EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D'EXCURSiONS CIENTÍFICAS

A»Y VI. BAacELONA 3 i ü F m ' w i t ñ « • 883 N v u . 5a.

C O N D I C I O N S D E LA P U B L I C A C I Ó

os comuniocious y en'las'llibroriasdí'verdaguar, Parera, y Felip.

S U S C R I P C I Ó

per,i la construcció c ins t a l ado i l ' an OBSERVAI

del Montscny.

. (V. Boi

Ganutats suscritas posier iormeni :D. Joan Moreu y B i r i 25.—D. Francisco Esteve y Sans 25 .— D. Estc-

scph Vilalta 5.—D Joscph R iho t ' vCÍ imen t 5.—'D. Rafel Guardia a ' i o .— D. Ar ihur de Domencch a 5 . - X . 25. — D . A n h u r Oiona ( segonave -Baiia) 1^7— D J a u m e Siurzenegaer i 5 — D . Casimiro Crísties 2.—donAnioni Dodero 24 - C a r i e s Baipch TO —lint . D. DomingT Lamolla pbrc.Melegat A Lleydal r .—I). C¡irmelo Homs PerallaJa 5.—D. [.luis Fer re r• o —D. F redench Bordas 10 — D . Her iber t Barallai (segona vegada) 2Í.— U. Jautnc Arólas ftd. lü.) TO.1 D. Joaou im Guasch j^d. lu.) ]o .—

n ! Caries G. Vilama'la (id, í'd) 2 5.—D. Joan Llach (id. i d ] 2!—Su nía total 2ycD pessecas.

(Se continuará)

TORN DECONFF.RENCIAS.

1 5.-KnsíiiR de paleografía llatlna.—D. Joaqui.n Baiet, dclcfint á

Page 2: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

Olivó y Foricio, iconografía y simbologfa.—D. Joaqui

pany Fages.13.—Viatges en la Época Romana.—D. Guilli

SESSIONS Y EXCURSIONS

's 20.—Sessió preparatoria de 1' excursió al puif? de Montagut y poblesvehins —Lectura de la Memoria de T excursió á Arbós, Cas-telleí v Cuhellas per D. Pelegrí Casades y Gramaucs, y d' untravall sobre una ánfora, per D Pere Doria

24, 25 y 2 tí.-—Excursió al puig de Montagut y pobles vehins.

D. Ramón Sanllehy Pui> Celestí Galceráií.. Joan Oriol.

Alf'ons Banús y NaJoseph M.'Viscarri.Caries lioxlo.

i FEBBER.

CONFERENCIAS

L' ART ROMANICH Á CATALUNYA.

Nóstre ilustrat consoci D. Joaquim Olivó y Formentí dona co-mensament á sas interessants conferencias sobre la Arquitecturarománica á Catalunya, ocupantse de dil estil en general, en la deldía 23 del corrent. Comensáfent la crítica délas defectuosas deno-minacions de !lati-bi\anti y románich ab que es jjeneralment co-negut, y detenintse especialmeni en la segona, que sembla indicardegenersció del roma com la llengua románica de la romana, de-talla las ventatjas que '1 nou estil crisiiá presenta sobre '1 romaclassich y las novedats arquitectónicas que ab ell s' iniroduiren,

Erincipalment la col-locació del areh sobre la platabanda, que enps' havia posai dessota, ab lga; la restitucióá la colum

l deip , q

a de servir d1 arch depo , e de s e r i r d arch dedescarga; la restitucióá la columna en sonofid desuport, columnareduída en 1' an roma á un mcr ornament; la supressiódels est¡ls

Page 3: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

superposats formant com encastellaments de varis cdiricis dife-rents, y la deis entuulaments repelús á cada sostre.

Desseguida passá á fer una descripció crítich-histórica del de-senroillament del art cristiá desde '1 segle IV, derenintse en algunasconsideracíons sobre las iglesias deis tres primers segles. En lo si-gls de Constanii, se detingué en la descripció de las basílicas enu-merant y demostrant grahcament totas sas panicularitats, que de-vian servir de pairó en los segles successius á la majoría deis tem-ples cristians d1 Occident; descrigue las principáis alsadas en aquelLsegle a río ni a; y s ocupa en la nova evolucio del art en la cort deBizancí. Kntrant á estudiar lo segle V: descrigue las innovacionsintroduidas en las basílicas Harinas; feu coneixer las principáis es-glesias alsadas en Espanya, Italia y Fransa entre las que crida laatenció" del audhori sobre la fabricada á impulsos de Perpetuo bisbede Tours sobre '1 sepulcre de S. Martí de Tours. Manifesté des-dos estils y que 1' oriental prenguc característica fesomía y com-plert desenrotllo, al aixecar Sta. Sofía de Constantinopla manadareedificar per Justiniá; feu notar la influencia de Teodorich á Ita-lia en lo propi segle y lo carácter anómalo y peculiar que revesteix1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont seconreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; ydesprés de enumerar las principáis esglesias erigidas en Espanya,Fransa, en Inglaterra y alguna en Alemanya, arriba al seglede Car-lemagne, tan important en la historia del art per haber víscut locélebre Emperador, com també per haber ocurregut en Espanya lainvasió deis alarbs que devia portar á no tardar modificacions en1' art empleat en la península. Feu lo quadro detalla! de 1' ender-reriment artístich en que's trova val' Occident, dientquesolsla vo-Iuntat poderosa de Caries pogué desvetllar un moment 1'arqui-tectura, y que sois pogué construir lo temple d1 Aix-la-Chapelle abmaterials travallats vinguts de Rávena, Elba, Toscana y Egipte, ycom encara la tradició popular conserva la memoria de com aque-lla construcció devia semblar en son temps maravellosa.

Mes especialment se detingué encare en las consideracions queli despena lo segle IX per quedar en peu d' aquell recula! tempslos imponantíssims monuments conserváis en Asturias y Oviedo;y dona á coneixer la disposició, plantas y exornado de S. Miquel deLinio, Sta. María de Naranco probablement palau un jorn deRamir I, Sia Cristina del municipi de Sena, S. Salvador de Val-dediós y de la Cambra Santa de la Seu d' Oviedo, emreteníntloespecialment la demostració gráfica de llurs santuaris, la planta desas ábsidas, y la exornació influida marcadament per la grega yárabe, ab la tendencia d' emplear los funiculs en fusis, basas, ca-pitells y en tolas las parís del edifici que permeten anar decoradas.

Després d'' aquest período d' avansament progressiudelart, bus-

Page 4: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

Cá d' indagar las ¿ausas que motivarían la inesperada decadenciaque 's noia en lo segle X; y enire ellas posa las guerras, los molisanys de íams y pestilencia; la degenerado" de la rassa merovíngia¡6Í7 á 752) y deis successors de Carlemagne ais qui un escriptortrances, desde 014 ¿ Q^/T inclou en la denominado d* «¡dols coro-náis;» y molt príncipalmeni la gran lemor de la próxima fí delmon al arrivarl'any mil; y, en efecte.passat aquesi, comensadc nouun período de revifamem ó desvetllament y tan se construí, queleu csclamar al con témpora ni Glaber Rodulph que no semblavasino que 1 mon sacudís sas vellas vestimentas, pera cubrirse ele unblanch mantell d1 esglesias. L,lavoras domná, en sentir del con-ferenciant, 1' estil roma á Lieóy Castella y deis Pirineus al Ebro.lo propi que d Asturias y Lleó la influencia húntitina, deixantsetambé sentir a Catalunya la francesa: en Iasdemds provincias d'Es-panya s! hi barrejá la árabe. A Fransa en lo miijorn que havia con-servat la organisació municipal romana, s' hi trovava encara latradidó clássica vejentse en todas las demés provincias la meteixadisposicio en las construccions y sois variant la orna ni enlacio Queja es ciássíca, ja gre^a. En lo propi segle XI parla del avansa-ment que en I1 art imprimí la abadía de Cluny y la importanciad'aquet fet per teñir relacions aquell ordre ab Iíspanya, Italia,Inglaterra, Alemanya y Hungría; y de las mollas construcción! deisNormands á Sicilia y Normandía y en lo propi pays de las deS. Guillem savi constructor y sos monjos. Arribat de sa incursiócrítica al segle XII, delinea un quadro de las modilicacions queprengué la arauítectura románica en aquell segle, la aparició de laogiva, la multiplicado de las arquivoltas en los ingressos, la mesaltura y elegancia deis campannrs y la profusa exornado, la qualarriba en alguns punts del mitjorn y S. E, de Fransa y lo S. delLoire á crear un estil nomenat románich florit entre quals cons-trucción cita N." D.' de Poitiers, S. Trófim d' Arles y lo templede S. Gilíes nomenat lo non plus ultra del florit per Mr. Me-rimee.

Aquesta pl¿tora d' ornaments cotn en altres estils, entre 'ls quepoden citarse son antecessor lo clássich y son successor V ogiva!,senyalá h declinado del estil románich, després de haberse cietin-gut un Lireu moment en lo fastigium de sfl complerta evolució,puix que 's deu considerar com un estil propi ab son desenrotllo,

Classich ni la germinado paulatina del ogival.Abans de donar per termenada la primera conferencia, com a

resumen y síntessis de la meteixa, definí un per un los caráelersdistintius deis estils llatí, bizanti y del que resulta de la fusio" deisanteriorsó sia'l románich, enumeran! entre elhienlo llati la plantaen creu llatina, la fatxaiia surmontada d1 un frontó ostuntant unQCUIUSQ mosaicli, los portáis de dintel I pía ab unarch de desea rrega

Page 5: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

las tinestros cintra Jas ab taulas de márbre foradadas; la supressiódel entaulament grech, quedant sois la cornisa en lo mes alt deledifici. sostinguda per modillons; los materials ricos, en paviments,columnas, mosaichs deis ábsides; los sosires de fusta, com tambéla disposició del altar, cor, cripta, ele. En lo bi^anti produhit peruna viva reacció del art oriental que en plena decadencia del cías-sich aixecava los magninchs temples de Palmira, enumera lastatxadas de coronament plá sens fronió; portáis cora en la Uatina;las cúpulas, los archs descansant directament sobre I1 abach de lacolumna, las finestrasgeminadas, las voltas extradossadas, la formupeculiar deis capitells, las cornisas molt sonidas, la ornamentadodistint de la occidental domtnanthí losentrellassos, xarxas, figurasgeométricas y fullas que recordan 1' acanto, alzina y olivera. En lorománich los contrafons visibles; las voltas de cano; las diferentsformas en las, basas alguna ab aglans y ous, columnas y gran va-rietat de capitells, entra'ls que 's trovan principalment, los deri-váis del corinti, compost y dorich, los d' influencia bisantína, loscubichs piramidals y coniformes invertits, escafoides, en cor, encampánula etc.; los archs cintráis <5 en mitra ólobulats; la dife-renta disposició ere la cornisa; los sistemas de construcció; lo em-plassument y planta deis cimborís, la disposició del ábsides, lasformas deis campanars, la exornado, y mollas altres consideracionsentre lasque cita sois la de las lleys de contrasts gregas y la dela alternancia que favoreix la millor visualítat en lo cop de vistainterior deis temples.

Molts d'aquesios carácters faren senyalats per lo conferenciantab lj demostrado gráfica de h'guras dibuixadas en 1' encerat; rc-bent aqucll grans aplaudimentsal termenar.

KXCURSIONS.

Excunsió Á S. SKBASTIÁ DELS GORCHS ¡oficial) 25 DEFEBREHDK I 8 8 3 .Assistencia del Sis. Doria, Calvet, Faura, Auléstia, Cardona,

Massó, Casades (P.) y Tell.Se sortí de Burcdona en lo primer iren de la linea de Tarragona

baixantse á la Granada D'aquí se prenjíuc'1 camí de Curro q_uetravessant extensos y novells vinjjats, conduheix ul poblé de _S. Se-basiiá dels Gorchs, nomenat així pels nombrosos pélachs ó esia-tanyols que hi huvia abans en aquellas írescas vessants, avuyeasísecas per las grans tallas de boscos. Lo llogaret de S. Sebastid te

del propi estil y restos d' un elegant claustre que forma va pan delantich monastir de Monjas benedictinas, dependent del de Mon-serrat Lo templo que apar del sigle XII, te lu ñau románica y

Page 6: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

1' ábside, renovat posteriorment, de estil ogival, per qual motiudesaparejé , sensdubte, 1' ábside románich que armónisaria bella-tnent üb la ben conservada torre del propí ^LISI. En Ja sacristía seconservan dos sepilieres en forma d' arca, sostinguts percolumne-tas, qiials inscripcions no poden llegirse per estar cnterjiment em-blanquínats. Se vehuen també dos retaules del XVI, de no des-preciable mérit

Los excursionistas se dirigirán á Vilafranca, travessant lo poblécié S. Cugat Sasgarrigas y lameniant de pas que la inconsideradacobdicia despulü de sa abans exhuberant vegetado aquellas encon-

Se regressá á Barcelona ab lo tren que arriba á aquesta cíutat dlas 7 del vespre.

Lo Sr. Massó tragud fotografías de la portada, claustre y catn-panar de la iglesia de S. Sebastiá, y '1 Sr. Doria un dibuix delpropi claustre.

COMUNICACIONS.

Nostrc actiu dc-legnt á Madrit, Iltre. Sr. Marques d' Aguilar, en co-

estat cfi Que s frob3n los intn]ts onc^als pera consesuir !a rcpsr&CLocomp erta del MoiiHstir ÜC Santas Greus y enseinps psrticipa ls cotíceselode 4P<J20 pessctíiSf teta per la Direcciú Oenerítl 'i üoras publicas pera

ñent del Palau de D. Jaumt II. Aquella cantítat ha s:gut concedida en

NISTA regracie i tan zelós delegat per los boa serveys que d' élite re-buts.

NOVASTraduhim áe Le Raussilhn de Perpinyá del 12 del Presentr«Excursió d ¡a torre de Madaloch.—Ahir diumenge la secciú de Ros-

selló del Club Alpí verifica sa escursió ala torre de MaJaloch. Sortíren

á dos quarts de nou prenenL lo camf de Nosfra Scnjora ,de ConsolaciónEn los iarJins deis voltmtsde Colliure %' hi vehuen magníficjia hoscosde taro Ti jers^ tot is Ins plantas tropicals prosperan haix aqucsi clirt^ africáiA las 8 y 10 mmuts s' arriba CONSOIHCÍÓ, alsaria 100 metres: la caravana'A dirigeix al cap_ Süd y alcinsa un petit plá punt d" unió de las duas cu-

<Jres, 1 alira líe Coln jre¡ Jo carni es de carruatjes, íins al peu mateix dela torre ;>hont s' hi arrihá á dos quarts d' onze,

Desde aquest pune, situat á 665 roetres d' alsada, la vísia es esplcndiduj

Page 7: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

de C^olliurc1 Hort—vendrcs y Hanyuls se destacan com cisclladas en la IQ~mcQSIt6t del mar' si Non lo pich de 13ugíiracti las montíinyss de üftHtPau, lo Canigó, en fí, en la .lirecció d' Espanya la plana verdosencadel AmpurdS al mití de la qual s'alsa Figueras dominada persa inex-pugnable ciütadela.

saa forsas. Durant lo temps del diñar regnS gran eipansió entrc'ls comensais; alguns brindis se dingiren al non President, á nostre bell país delRosselló. N' Eugeni Pepratx pronuncia algunas paraulas dirigidas á laffASSociació c,itillanista d cxcursions» de Qarcelona ^uc fa molt pochsdías rttaia 3b la mes eran corjialicat á un deis memores de Ja sécelo delRosselló. se begué tambe" a la unió de la gran rassa catalana.

lo molí, la Miranda á Port-vendres, los alires se'dirigeixen cip á Co-lliure seguint lo litoral. En suma, exoelent jornada pera tots; se despe-diren los excursionistas dihent^e a reveure perd dintrc Qumzc días en

La GATAI.AVISTA regracia vivament al Sr. Eugem Pepratx son bell re-cort- y uneix lo sen al brindis deis excursionistas rossellonfisos á i unióde tots los catalana espanvols y iranccsos. ais QUL animara de scüLir sem*pre un noble esperít de germano.

Diaspassajs alguns individuos de riostra Assocució tingueren lo gustde visitar pprticularment las obras de la nova iglesia del convent de Ma-res Salesas, que s1 está construhint en lo carrer del passeig de S. Joan d'aquesta Giutat, baii la direcció del celebra! arquitecte D. Joan Martorel!.Aeompanyats del ateat capellá de dit conven^ Rvnt. Dr._ Julia, recorre-

mrminati En cll hn desplesat son autor far. Msrtorell tota la inspir^cio yMs coneixements de que ha donat provas en ediñcis tan notables com lostemples de I^ort-Bou, Com illas v de las Sagra mentarías. Perioneix &•

larerals, te un bcllfssim ábside^ ahont s obra un trifori baix de mo 11 bon

liats de molta rioucsa y novetíits Per lo que al present pot colegirse y perlo que 'ls plans indican, pot assegurarse que sera 1 oou temple una ver^dadera joya monumental de QU^ podran felicitarse los amants de las arts,

cada día hem de lamentar.

n\í la mira de sanciar los terrenos proxims a 1 estacio iie d^stcildcieisy de donar un excmple ais propietaris d aquella encontrada, la Oomps—nyin del ferro-carril de Madrid y Zaragoza á Barcelona ha acordai feri m portants plantflcionsdT cucaliptus al entonrd aquella esta ció estanlmtbiun viver de dits arnies. Al aplaudir 1 Assocí tció la üeterjnin¿\ció delcn^presa, ha de manifestar sos desitjos de que per tas autoritats y corpo—

Page 8: i: EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · 1' urch en 1' Exarcat de Ravena, unich puní del Occideniahont se conreua 1' istil bizantí que alsd S. Vital, imitado de Sta. Sofía; y després

( p p p , jmalment la questió de la con serva ció de lo poch que n^ queda de nostrar iQoesa torcstflli sin com la ropoblació de 'o GCSI ruhit¡ 3 ti de evi tFir losmals quc pera 'a sericultura, en primer llo^n, ydespres en pcrjudici deI1 aspecte pintoresch de riostras comarcas porta en sf 1J dcsirucció COR~

Ha raort darrerament en aquesta ciutnt lo Sr. D. Pau Milá y Fonianalsdi^tingit catedráiich (jue ÍQU de nostra Kscols de J3ellas Arts, y persona

xements artlstichs y á la mes activa propagando pera la salvació y con-serva cío deis tnonuments de nostrs pLitris, En sos ultims Tn^lsnts vol'cüC encare dedicar I* última espuma de 9a constant aciivitat en favor d

en aquest sigle, pera ensenyansa de la actual generació, nota, que ni)alevín con^plemcnt, ha puhlicaíT acornnanyada de scttttdas frases, en L.&llenaixensa nostre consoci D. Andreu Balaguer y Merino.

"Tenim la particular sntísfacció de poder comunicar á nostres lectorsquehansigut nombráis ncadémichs de la ARCADIA de Roma, nostre Di-rector lo senyor canonge Coilell, lo Rnt. Mossen Jacinto Verdaguer, y '¡rcputíidissLn^ pintor D. Enríen S^rrdi Com es eos tu m en lo tftol oc norn -bfament se *ia donat á c[uiscun deis nous srcades lo sonrenom podtichTque son resriectivament los de Artamene Dardanio (Coilell), SrmaJoroCaronideo (Verdaguer) 1 Glauciido Enopeo (Serra).

En la jlibliotcca del Ssrbutoio de la Arcadia 1& primci a oora catalanaque hi ha pres Hoch, es lo poema la AHániida.»

I lan sigut cedits d 1' ASSOCIAGIÓ los objectes y obras següents: Per don

nell: un fragment de cerámica empurirana. Per D. Joseph Márin"MartíyTerrada, delegat á Puifjcerdá: El übro de honor de Piligcerdá, delpropí iionador, y dos articies reFcrcntA ais terremotos de dita vila en lo

pida de 5ant P¿re de Vilamajor del segle X. Per D. Jceph JVt,* de JVlas y

la i / a l a 16): Memoria histórica sobre los hebreas y hs árabes de Man-resa.—Manresa :883

naturelle, de Burdeus. Revista Frcnopáttca Barcelonesa, Eco cienüfi'cadel Manicomio Nueva Belén, ¿a Rou.isilhti, áe Perpinyá. Revista deciencias wéiicys Boletín de ?a academia Pascini,