I.E.S. Albal

c/ Hernàndez Làzaro s/n46470. Albal(L’Horta Sud)

Tel. 961270609Fax: 961270738

c/e: 460022831@centres.cult.gva.es

HISTÒRIA DEL CENTRE

L’IES Albal inicià el primer curs el setembre de 2004 amb 60 professors i 400 alumnes. Actualment arribem a 650 alumnes i quasi 80 professors i professores.

Aquest institut era una reivindicació antiga. Albal augmentava la població però l’alumnat se n’havia d’anar a Catarroja o a Silla. El catàleg del centre és de 20 unitats de Secundària i 6 Batxillerats. També tenim el cicle formatiu d’electrotècnia. Una part del professorat definitiu ha vingut dels instituts de Catarroja i Silla, així com dels centres de primària d’Albal.

Està situat a la comarca de l’Horta Sud, en una zona agrícola, industrial i

comercial que ha vist incrementat el sector de la fusta amb l’arribada del desenvolupament industrial. Per aquest motiu els alumnes troben treball molt prompte i això provoca que deixen els estudis abans que en altres llocs, encara que després continuen a l’escola d’adults. El nivell social és mitjà però el cultural és baix. Per una altra banda, el fracàs escolar gira en torn al 55%.

ORGANIGRAMA IES ALBAL

ÒRGANS UNIPERSONALS ÒRGANS COL·LEGIATS

DIRECTOR

VICEDIRECTOR

CAP D'ESTUDIS

COORDINADORA ESO

SECRETÀRI

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ

I SERVEIS

 AMPA

CLAUSTRE DE PROFESSORSDEPARTAMENTS

CIÈNCIES SOCIALS LLENGUA I LIT. CASTELLANA

VALENCIÀ ANGLÈS FRANCÉS FILOSOFIA EDUCACIÓ FÍSICA PLÀSTICA I VISUAL MÚSICA RELIGIÓ MATEMÀTIQUES CIÈNCIES NATURALS TECNOLOGIA FÍSICA I QUÍMICA

ORIENTACIÓ LLATÍ

ELECTRICITAT I ELECTRÓNICA

ECONOMIA

PROJECTES

Projectes que s’enceten: Programa de convivència

Projectes que continuen: Biblioteca, DPP

ESTUDIS 

ESO

BATXILLERAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

BATXILLERAT DE CIÈNCIES DE LA NATURA I LA SALUT

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR D’INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES (CARNET

D’INSTAL·LADOR)

CONSELL ESCOLARComissió Permanent del C.E.

Comissió Econòmica del C.E.

Comissió de Convivència del C.E.

PROGRAMESPrograma de Diversificació

Curricular primer i segon curs

Accions Compensatòries:1.- Alumnat d’incorporació tardana.2.- alumnat amb desadaptació personal, escolar i/o social.

Coordinacions:

Coordinador d’informàtica Coordinador lingüístic

Coordinador de Cicles Formatius

TUTORIES

1A1B1C1D1E1F2A2B2C2D2E2F2G3A3B3C3D3E3F3PDC4A4B4C4D4PDCB1AB1BB2AB2BCFGM 1CFGM 2CFGS 1

ELS ESPAIS

El centre disposa dels següents equipaments:

- 3 aules d’informàtica (25 ordinadors)- 1 biblioteca compartida com a sala d’audiovisuals.- 1 sala gran d’usos múltiples.- 2 laboratoris de física i química.- 1 laboratori de biologia.- 2 aules de tecnologia d’ESO i 1 de Batxillerat.- 2 aules de música.- 2 aules de dibuix i 1 aula de dibuix tècnic.- 1 gimnàs.- 1 trinquet i 1 galotxa.- 4 tallers de cicles formatius.- 1 cafeteria.

PRIMER CICLE D’ESOCURS 2006 - 2007

1r. d’ESOAssignatures comunes Assignatures optatives

Castellà Valencià Anglès Educació Física Matemàtiques Ciències Socials Música Ciències de la Naturalesa Tecnologia Religió/ Alternativa

una optativa entre:

Informàtica Francès Comunicació Audiovisual. Jocs de lògica i estratègia Teatre Habilitats socials: Taller de

llengües Habilitats socials: Taller de

matemàtiques * (Les dues últimes a proposta del professorat)

2n. D’ESOAssignatures comunes Assignatures optatives

Castellà Valencià Anglès Educació Física Matemàtiques Ciències Socials Educació Plàstica i Visual Ciències de la Naturalesa Tecnologia Religió/ Alternativa

una optativa entre:

Informàtica Francès Comunicació Audiovisual. Laboratori de Física i Química Redacció i Disseny de Premsa. Jocs de lògica: escacs.

SEGON CICLE D’ESO

3r. D’ESOAssignatures comunes Assignatures optatives

Biologia i Geologia Física i Química Educació Física Ciències Socials Castellà: llengua i Literatura Valencià: llengua i literatura Anglés Matemàtiques Educació Plàstica i Visual Tecnologia Música Religió i Alternativa

Informàtica Francés Comunicació audiovisual Laboratori de biologia i geologia Redacció i disseny de premsa (C/V) Teatre (PDC) Orientació i Iniciació Professional

(PDC)

4t. D’ESOÀrees Obligatòries: Valencià: Llengua i Literatura Castellà: Llengua i Literatura Anglés

Matemàtiques A o B Geografia i Història Ètica Educació Física Religió / Activitats alternativesÀrees Optatives: dues entre: Biologia i Geologia Física i Química Educació Plàstica i Visual Tecnologia Música

*Matèries Optatives: una entre:

o Informàticao Francés. o Comunicació Audiovisualo Redacció i disseny de premsa

(V/C)o Laboratori de Física i Química.

OPCIONS EN 4t D’ESO.

Opció 1 Biologia Física i Química Matemàtiques B

BATXILLERAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT

Opció 2 Educació Plàstica Física i Química Matemàtiques B

BATXILLERAT CIENTÍFIC O TECNOLÒGIC

Opció 3 Tecnologia Física i Química Matemàtiques B

BATXILLERAT CIENTÍFIC O TECNOLÒGIC

Opció 4 Biologia Música Matemàtiques A - B

BATXILLERAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALSCICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

Opció 5 Educació Plàstica Música Matemàtiques A - B

BATXILLERAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS O ARTÍSTICCICLES FORMATIUS GRAU MITJÀ

Opció 6 Educació Plàstica Tecnologia Matemàtiques A

BATXILLERAT ARTÍSTIC ICICLES FORMATIUS GRAU MITJÀ

CRITERIS DE PROMOCIÓ EN L’ESO1r, 2n I 3r d’ESO

ORDE de 18 d’octubre de 2004, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria. DOGV 10/ 01/ 2005

Promocionen de curs:

Al mes de Juny:

En l’última sessió d’avaluació que es realitze en el mes de juny, l’equip d’avaluació del grup respectiu promocionarà al curs següent les alumnes i els alumnes que hagen aconseguit els objectius programats, per haver superat totes les àrees i matèries.

L’alumnat que durant el procés d’avaluació contínua no haja superat alguna àrea o matèria del curs en què està matriculat o de cursos anteriors, realitzarà una prova extraordinària d’estes en els primers dies del següent mes de setembre.

Al mes de Setembre:

En la sessió d’avaluació del mes de setembre, l’equip d’avaluació corresponent promocionarà al curs següent:

a) L’alumnat que haja superat totes les àrees i matèries.b) L’alumnat que no haja superat una àrea o matèria del curs en què

està matriculat, independentment de les àrees o matèries no superades de cursos anteriors, que no obstant seguiran considerant-se pendents de superació.

c) L’alumnat que no haja superat dos àrees o matèries del curs en què està matriculat i no tinga àrees o matèries pendents del curs anterior.

No promocionen de curs:

Cada curs podrà repetir-se una sola vegada.

Una vegada realitzada la prova extraordinària, l’alumnat de 1r, 2n i 3r haurà d’estar un altre any en el mateix curs quan:

a) El nombre d’àrees o matèries no superades del curs en què està matriculat fóra superior a dos.b) Tinga dos àrees o matèries no superades del curs en què està matriculat i alguna àrea o matèria pendent de superació del curs anterior

CRITERIS D’OBTENCIÓ DEL GRADUAT EN ESO4t d’ESO

ORDE de 18 d’octubre de 2004, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria. DOGV 10/ 01/ 2005

Al mes de Juny

En l’ultima sessió d’avaluació del quart curs que es realitze en el mes de juny, l’equip d’avaluació del grup respectiu proposarà l’expedició del títol de Graduat en Educació Secundària per a l’alumnat que haja aconseguit els objectius d’esta etapa, per haver superat totes les àrees i matèries cursades en els seus quatre cursos.

L’alumnat que no haja superat alguna àrea o matèria de 4t curs o de cursos anteriors, durant el procés d’avaluació contínua, realitzarà una prova extraordinària d’estes en els primers dies del següent mes de setembre.

Al mes de Setembre

Excepcionalment, l’equip d’avaluació podrà proposar l’expedició d’este títol per a l’alumnat que al finalitzar el quart curs i, després de la corresponent prova extraordinària, tinga una o dos àrees o matèries de qualsevol curs de l’etapa no superades, sempre que no siguen simultàniament dos de les àrees instrumentals bàsiques de Valencià: Llengua i Literatura, Castellà: Llengua i Literatura i Matemàtiques

A) CURRÍCULUM ORDINARI

Situació acadèmica final de l’alumnat Opcions de promoció o titulacióPimer curs

Totes les àrees i matèries superades Promoció a segon cursUna o dos àrees o matèries de primer curs no superades

Promoció a segon curs amb àrees o matèries pendents

Tres o més àrees o matèries no superades Repetició de primer cursRepetix primer curs Promoció a segon curs; en el seu cas, amb àrees

o matèries pendentsSegon curs

Totes les àrees i matèries de segon curs superades Promoció a tercer cursUna àrea o matèria de segon curs no superada

Promoció a tercer curs amb àrees o matèries pendents

Dos àrees o matèries de segon curs no superades i totes les àrees i matèries de primer curs superades

Promoció a tercer curs amb àrees o matèries pendents

Dos àrees o matèries de segon curs no superades i alguna àrea o matèria de primer curs no superada

Repetició de segon curs

Tres àrees o matèries de segon curs no superades

Repetició de segon cursIncorporació a un Programa d’Adaptació Curricular en Grup en les condicions previstes per a este Programa

Repetix segon curs Promoció a tercer curs; en el seu cas, amb àrees o matèries pendents

Situació acadèmica final de l’alumnat Opcions de promoció o titulacióIncorporació a un Programa d’Adaptació Curricular en Grup en les condicions previstes per a este Programa

Tercer curs

Totes les àrees i matèries de tercer curs superades Promoció a quart cursUna àrea o matèria de tercer curs no superada

Promoció a quart curs amb àrees o matèries pendents

Dos àrees o matèries de tercer curs no superades i totes les àrees i matèries de segon curs superades

Promoció a quart curs amb àrees o matèries pendents de 3r curs i, en el seu cas, de 1r

Dos àrees o matèries de tercer curs no superades i alguna àrea o matèria de segon curs no superada

Repetició de tercer cursIncorporació a un Programa de Diversificació Curricular en les condicions previstes per a este Programa

Tres àrees o matèries de tercer curs no superades

Repetició de tercer cursIncorporació a un Programa de Diversificació Curricular en les condicions previstes per a este ProgramaIncorporació a un Programa d’Adaptació Curricular en Grup en les condicions previstes per a este Programa

Repetix tercer curs

Promoció a quart curs; en el seu cas, amb àrees o matèries pendentsIncorporació a un Programa de Diversificació Curricular en les condicions previstes per a este Programa

Quart curs Totes les àrees i matèries de l’etapa superades

Proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària

Una o dos àrees o matèries de l’etapa no superades, sempre que les dos àrees o matèries no siguen simultàniament Valencià: Llengua i Literatura; Castellà: Llengua i Literatura i Matemàtiques

Excepcionalment, proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària tenint en compte la maduresa acadèmica de l'alumne o de l'alumna en relació amb els objectius de l'etapa i les seues possibilitats de progrés Repetició de quart curs (sempre que els alumnes o les alumnes no hagen repetit 4t i complisquen 17 anys)Incorporació a un Programa de Diversificació Curricular en les condicions previstes per a este Programa

Amb dos de les àrees de Valencià: Llengua i Literatura; Castellà: Llengua i Literatura i Matemàtiques; o amb tres o més àrees o matèries de quart curs no superades

Repetició de quart curs (sempre que els alumnes o les alumnes no hagen repetit 4t i complisquen 17 anys)Incorporació a un Programa de Diversificació Curricular en les condicions previstes per a este ProgramaAcreditació dels estudis realitzats

B) PROGRAMES ESPECÍFICS

PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULARSituació acadèmica final de l'alumnat Opcions de promoció o titulacióPrimer curs

Amb totes les àrees i matèries del curs superades Incorporació al segon cursUna o dos àrees o matèries del curs no superades

Incorporació al segon curs amb àrees o matèries pendents

Tres o més àrees o matèries del curs no superades

Incorporació al segon curs amb àrees o matèries pendentsAcreditació dels estudis realitzats

Segon curs

Totes les àrees i matèries del curs superades

Proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària

Una o dos àrees o matèries del curs no superades, sempre que les dos àrees no siguen simultàniament l'àmbit Lingüístic i Social i l'àmbit Científic

Excepcionalment, proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària tenint en compte la maduresa acadèmica de l'alumne o de l'alumna en relació amb els objectius de l'etapa i les seues possibilitats de progrésRepetició del segon curs (sempre que els alumnes o les alumnes complisquen 17 anys)

Amb les dos àrees específiques de l'àmbit Lingüístic i Social i de l'àmbit Científic, o amb tres o més àrees o matèries del curs no superades

Repetició del segon curs (sempre que els alumnes o les alumnes complisquen 17 anys)Acreditació dels estudis realitzats

´

BATXILLERATS

MODALITAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

PRIMER CURS. 32 ó 33 h SEGON CURS 32 h.Opcions

A: Humanitats B: Ciències Socials

A: Humanitats B: Ciències Socials

Matèries Comunes

.- Educació Física .- 2h

.- Filosofia .- 3h

.- Castellà: Llengua i Literatura.-3h.- Valencià:Llengua i Literatura.3h.- Llengua Estrangera .- 3h.- Religió o Alternativa .- 2h.-Tutoria .-1h

.- Història .- 3h

.- Castellà: Llengua i Literatura.-3h

.- Valencià:Llengua i Literatura.-3h

.- Llengua Estrangera .- 3h

.- Filosofia II. .- 3h

.- Tutoria .- 1h

Matèries de Modalitat

4h.

1.- Llatí I2.- Història del Món Contemporani o Història de la Música.3.- Grec I o Matemàtiques Aplicades a les CCSS. I.

1.- Economia .2.- Història del Món Contemporani o Història de la Música.3.-Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

1.- Llatí II2.- Grec II o Geografia3.- Història de l’Art.

1.- Economia II o Història de l’ Art.2.- Geografia3.- Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II

Optatives

Elegir-ne una *3 ó 4h

Una 4h.4h

Matèries de modalitat optatives. 4h. Economia Història del

Món Contemporani.

Història de la Música.

Grec I Matemàtiqu

es Aplicades a les Ciències Socials I

Matèries de modalitat optatives. 4h. Llatí I Història del

Món Contemporani.

Història de la Música.

Grec I

Matèries de modalitat optatives Geografia. Matemàtiques

Aplicades a les Ciències Socials II

Economia II Història de l’

Art. Grec II

Matèries de modalitat optatives Llatí II Economia II Història de l’

Art. Grec II

Optatives comunes 3h.- Segon Idioma: Francès- Informàtica.- Psicologia- Valencià : llengua i imatge.- Castellano: Lenguaje de los

medios de Comunicación

Optatives comunes- Segon Idioma: Francès- Sociologia- Geografia de la Comunitat

Valenciana- Castellà: Literatura Contemporània- Valencià: Literatura Contemporània- Informàtica- Antropologia- Educació Física II

En primer i segon curs de Batxillerat n’hi ha una matèria optativa, per això, han d’elegir una optativa bé de modalitat o bé de l’oferta d’optatives comunes.

MODALITAT DE CIÈNCIES DE LA NATURA I LA SALUT

PRIMER CURS. 32 ó 33 h SEGON CURS 32 h.Opcions

A: Científico-Tècnica

B:Ciències de la Salut

Matèries Comunes

Educació Física .- 2hFilosofia .- 3hCastellà: Llengua i Literatura.-3hValencià:Llengua i Literatura. 3hLlengua Estrangera .- 3hReligió o Alternativa .- 2hTutoria .-1h

Història .- 3hCastellà: Llengua i Literatura .-3hValencià:Llengua i Literatura .-3hLlengua Estrangera .- 3hFilosofia II. .- 3hTutoria .- 1h

Matèries de Modalitat

4h.

1.- Matemàtiques I2.- Física i Química3.- Biologia i Geologia o Dibuix Tècnic I.

1.- Dibuix Tècnic II o Química2.- Física3.- Matemàtiques II

1.- Biologia2.- Química3.- Ciències de la Terra i Mediambientals o Física

Optatives

Elegir-ne una *3 ó 4h

Una4h

Matèries de modalitat optatives. 4h. Biologia i Geologia Dibuix Tècnic I.

Matèries de modalitat optatives Biologia Química Ciències de la

Terra i Mediambientals.

Dibuix Tècnic II.

Matèries de modalitat optatives Física Matemàtiques II Ciències de la

Terra i Mediambientals.

Dibuix Tècnic II.Optatives comunes- Segon Idioma: Francès - Informàtica.- Psicologia- Valencià : llengua i imatge.- Castellano: Lenguaje de los

medios de Comunicación

Optatives comunes- Segon Idioma: Francès- Biología Humana- Informàtica- Tècniques de Laboratori- Física Aplicada- Geologia- Educació Física II

En primer i segon curs de Batxillerat n’hi ha una matèria optativa, per això, han d’elegir una optativa bé de modalitat o bé de l’oferta d’optatives comunes.

FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFICA

Tècnic en Equips i Instal·lacions Electrotècniques

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR

Tècnic Superior en Instal·lacions Electrotècniques

Tècnic Superior en Sistemes de Regulació i Control Automàtics

EQUIPS I INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES (Grau Mitjà)

FORMACIÓ (Duració 2000 hores)MÒDULS PROFESSIONALS

PRIMER CURS:Electrotècnia (190 h).Instal·lacions elèctriques d'interior (255 h).Automatismes i quadros elèctrics (255 h).Qualitat (65 h).Seguretat en les instal·lacions elèctriques (65 h).Relacions en l'equip de treball (65 h).Formació i orientació laboral (65 h).

SEGON CURS:Instal·lacions elèctriques d'enllaç i centres de transformació (130 h).Instal·lacions singulars en vivendes i edificis (180 h).Instal·lacions automatitzades en vivendes i edificis (130 h).Manteniment de màquines elèctriques (130 hores).Administració, gestió i comercialització en la xicoteta empresa (90 h).Formació en centre de treball (380 h).

INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES (Grau Superior)

FORMACIÓ (Duració 2000 hores)

MÒDULS PROFESSIONALS

PRIMER CURS:Tècniques i processos en les instal·lacions. elèctriques en M. i B. T. (255 h).Tècniques i processos en les instal·lacions. singulars en els edificis (255 h).Informàtica tècnica (190 h).Relacions en l'entorn de treball (65 h).Seguretat en les instal·lacions. electrotècniques (65 h).Qualitat (65 h).Formació i orientació laboral (65 h).

SEGON CURS:Tècniques. i procediments. en les instal·lacions automatitzades en els edificis (175h).Gestió del desenvolupament d'instal·lacions electrotècniques (90 h).Administració, gestió i comercialització en la xicoteta empresa (90 h).Desenvolupament d'instal·lacions elèctriques de distribució (130 h).Desenvolupament d'instal·lacions electrotècniques en els edificis (175 h).Formació en centre de treball (380 h).

EXTRACTE DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

DECÀLEG PER AL PROFESSORAT.

* Aquest document es repartirà a tot el professorat nouvingut que s’incorpore al centre.

1. Fer les classes en valencià no és una qüestió de preferències personals o de drets, és fruit d’una decisió del centre per aconseguir un objectiu: que l’alumnat tinga tanta competència en valencià con en castellà.

2. Informa’t de quins són els criteris lingüístics que té aprovats el centre, tant pel que fa a l’ensenyament en valencià com a l’atenció a l’alumnat nouvingut.

3. La llengua s’aprén usant-la. Quan fas les classes en valencià, els teus alumnes escolten, parlen, lligen i escriuen en valencià. Per això, a més dels continguts curriculars, aprenen també llengua.

4. Albal és una població valencianoparlant on s’entén el valencià i es parla majoritàriament. Parla sempre i amb tothom en valencià, facilitaràs que els altres s’adrecen a tu també en valencià: els donaràs ocasions per a usar-lo.

5. Si tu canvies de llengua, també canviaran ells. Així no els privaràs d’una ocasió perquè usen el valencià.

6. Aprofita situacions informals, són un bon moment per usar –i aprendre- valencià.

7. Tots els alumnes entenen i poden expressar-se oralment i per escrit en valencià (a l’Educació Primària han cursat en valencià l’assignatura i Coneixement del Medi)

8. Si algú no t’entén –un nouvingut-, parla-li a poc a poc, empra construccions senzilles i ajuda’t amb el gest. Ajuda-li a fer l’esforç d’entendre el valencià. Arribat el cas, en els primers moments d’adaptació, no et sàpiga greu emprar qualsevol altra llengua per comunicar-te.

9. Empra un valencià acurat, estàndard. És el que pertoca en un context formal com és el de l’institut.

10. Si la teua assignatura és en valencià també han de ser en valencià: el llibre de text i els llibres de consulta, les produccions orals dels alumnes: exposicions, preguntes, comentaris, intervencions puntuals, etc., les produccions escrites dels alumnes: exercicis, treballs, informes, exàmens, etc.

ANNEX 2: PROPOSTES AMB L’ALUMNAT NOUVINGUT.

o El PEV és el programa òptim per garantir que aquest alumnat aprenga castellà i valencià, sempre que hi haja un tractament metodològic adequat. Encara i així, rebrà l’atenció específica en la llengua base del programa en que es matricule PEV o PIP, d’acord a la decisió de la família.

o El centre ha de garantir a l’alumnat nouvingut l’aprenentatge des del primer moment, a través d’adaptacions curriculars en totes les àrees. Per tant aconsellarà a les famílies que no sol·liciten l’exempció sinó que l’alumne s’incorpore des del primer moment a l’àrea de valencià i a totes les àrees vehiculades en valencià.

o El disseny de qualsevol programa d’atenció a l’alumnat nouvingut haurà d’incloure l’aprenentatge del valencià per a l’alumnat hispanoparlant i del castellà i el valencià, de forma equilibrada, per a l’alumnat no hispanoparlant.

o L’alumnat que desconeix el castellà i el valencià ha de rebre atenció específica en les dues llengües des del principi per poder seguir les classes de totes les àrees. L’alumnat castellanoparlant rebrà atenció només en valencià.

o L’atenció a l’alumnat nouvingut correspon a tot el professorat del centre. Per això, s’ha de garantir que qualsevol professor o professora participe amb mesures de suport per atendre’ls.

o El currículum per a l’alumnat nouvingut en les àrees de valencià i castellà s’haurà d’adaptar al nivell llindar de llengua.

o En les àrees vehiculades en valencià la presència de l’alumnat nouvingut no ha de comportar, en cap cas, el canvi de la llengua vehicular establerta en el DPP. Això sí, rebrà una atenció lingüística especial, atés el seu desconeixement de la llengua.(materials curriculars adaptats, activitats que faciliten la participació, treball per racons...)

o L’avaluació ha de prendre com a referència les adaptacions curriculars i l’atenció lingüística especial adequades a les necessitats d’aprenentatge lingüístic de l’alumnat nouvingut. Aquestes mesures i l’atenció específica en programes de suport lingüístic ha de tindre una durada limitada a dos anys.

ANNEX 3: ORIENTACIONS PER A L’ATENCIÓ A L’ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA. ÀREES NO LINGÜÍSTIQUES

A. ORIENTACIONS GENERALS

1. L’objectiu principal del primer any d’incorporació al sistema educatiu valencià és que l’alumne/a APRENGA LA LLENGUA o les llengües vehiculars de les àrees.

2. En un PEV i en les àrees que determine el DPP d’un PIP, s’ha de MANTENIR EL VALENCIÀ com a llengua vehicular de l’àrea.

3. L’ÚS INSTRUMENTAL de la llengua és una eina fonamental per aprendre’n. Els alumnes aprenen valencià quan usen la llengua per a fer coses en cada assignatura.

4. Cal tenir EXPECTATIVES POSITIVES sobre les possibilitats dels alumnes: tots els alumnes saben fer i poden fer coses. Per tant, hem de proposar-los que facen coses que són capaços de fer.

5. El PROFESSOR/A té un paper essencial en l’aprenentatge lingüístic: ha de ser un interlocutor constant, un model de llengua (que s’adapta a les possibilitats dels alumnes), un dinamitzador de les intervencions de l’alumnat (gestiona la conversa), un corrector subtil.

B. ORGANITZACIÓ DE LA CLASSE

1. AMBIENTACIÓ de l’aula: dibuixos, mapes, murals, esquemes, pictogrames amb les instruccions habituals a l’aula.., per afavorir la contextualització.

2. Situació de l’alumne/a: prop del professor/a, per facilitar la interacció.

3. GRUP D’ALUMNES DE SUPORT: que l’ajuden en les activitats de classe, en els “deures” de casa, en les estones de lleure (descansos, pati...) i fora del centre. La interacció ha de ser en valencià.

4. CLASSES PARTICIPATIVES: treball cooperatiu, treball en grup.., amb l’objectiu d’implicar l’alumne en les tasques quotidianes a l’aula (hàbits socials, ús dels materials, etc.)

C. LES ACTIVITATS

1. En cada matèria cal COPSAR LES HABILITATS DELS ALUMNES, possibilitar que puga treballar aspectes no massa deslligats del que fa la resta del grup-classe. Les tasques han de ser variades, adequades a les seues possibilitats i al seu nivell de llengua.

2. Convé buscar un temps d’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA per explicar-li les tasques, facilitar-li un inventari de vocabulari i de frases útils, assegurar-se que comprén les instruccions fonamentals, inclús traduir-li les paraules o frases més habituals.

3. L’alumne ha de fer, sobretot, un treball d’AUTOAPRENENTATGE. Per això és important que:

a) Sàpiga clarament quin treball ha de realitzar.b) Que tinga models clars de les produccions escrites que ha de fer.c) Que el professorat utilitze abundantment instruccions, ordres i

indicacions que faciliten la comprensió.

d) Aclarir els missatges a través d’ampliacions, comentaris o reparant les aportacions dels alumnes.

e) Organitzar activitats d’interacció oral no massa obertes en principi, i augmentar progressivament la dificultat. Sempre parlar-li i demanar que s’expresse en valencià.

f) No corregir excessivament; és més important al principi, la producció que no la correcció.

4. La CONTEXTUALITZACIÓ de les activitats és molt important. Per tant, emprarem recursos com:

a) Suports visuals (dibuixos, imatges, gràfics, mapes topogràfics, mitjans audiovisuals, etc.)

b) Suports escrits (esquemes, murals, làmines, “cartonets”, mapes conceptuals, repertori d’oracions...)

c) Llibres adaptats (llibres il·lustrats, enciclopèdies, fitxes, llibres de nivells inferiors...)

d) Elements paralingüístics (mirada directa, gestualitat cuidada, teatralització...) per facilitar la comprensió del missatge i també per buscar proximitat i incrementar la càrrega afectiva.

D. L’EXPRESSIÓ I LA COMPRENSIÓ ORAL

Convé tenir presents aquestes consideracions:

a) Parlar en valencià a l’alumne/a des del primer moment.b) Aprofitar les rutines de classe.c) Fer un ús correcte de la llengua, tot adaptant-la per facilitar-ne la comprensió

(frases curtes, vocabulari bàsic, repeticions, contextualització...)d) Parlar lentament, amb tranquil·litat, amb bona entonació i de forma natural.e) Tractar d’assegurar, d’inici, la comprensió de les qüestions més vitals.f) Interpretar els gestos, la mímica,les paraules soltes que expressen el missatge

que ens transmet l’alumne (interpretar no vol dir parlar).g) Orientar i corregir la seua expressió:5. proposar-li repetir paraules, frases, respostes...6. iniciar la resposta amb incorporació de vocabulari que no domina.7. Formular preguntes tancades on ha de repetir el mateix que se li ja dit.8. Assentir en la seua expressió, tot corregint-la9. Repetir preguntes que suposen l’ús d’estructures o lèxic que hem corregit.10. Corregir directament, si arriba el cas.11. No donar-se per satisfet quan podem mantenir una conversa mínima.

BUTLLETÍ 0 PROFESSORAT

EXTRACTE DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

1.3.- Assistència i Puntualitat

1.- És obligatòria l’assistència a les classes i a les diferents activitats acadèmiques organitzades pel centre. En cas d’acumulació i/o reiteració de faltes no justificades, aquestes podran repercutir negativament en les qualificacions.

2.- El compliment dels horaris és fonamental per al desenvolupament del treball i per garantir un bon clima en el centre, és un compromís que ha de ser assumit per tota la comunitat educativa.

3.-En el funcionament de les activitats es tindran en compte les següents normes:

3.1.-La puntualitat és fonamental per al bon funcionament de les activitats. Les portes d’accés al centre es tancaran deu minuts després d’haver sonat el timbre que marca l’inici de la primera classe. Totes les entrades posteriors seran anotades al registre corresponent pel professorat de guàrdia i els alumnes romandran al vestíbul fins a l’inici de la classe següent.

a. L’alumne haurà de justificar adequadament i sempre el seu retard i en quedarà constància al registre d’entrades.

b. La no justificació suposarà una infracció simple.

3.2.- Es permetrà l’entrada d’alumnes a segon hora, i també l’eixida a penúltimes hores de l’horari del grup, quan, per absència d’un professor, no tinguen classe. En aquest cas, el professorat de guàrdia comprovarà que l’alumnat tinga signada l’autorització corresponent. Aquesta autorització serà arreplegada pel tutor a l’inici del curs i constarà en el llistat del grup a l’aula, a la sala de guàrdies, a la sala de professors i a consergeria.

3.3.-Si un/a alumne/a arriba a l’aula una vegada iniciada la classe, tindrà l’obligació d’explicar la causa del seu retard al professor. Aquest, després d’escoltar les explicacions corresponents, decidirà si pot entrar o, per reincidència i altres causes, ha d’esperar amb el professor/a de guàrdia. En aquest cas tindrà l’amonestació escrita corresponent.

3.4.-Entre classe i classe no hi ha descans. Si un/a alumne/a necessita absentar-se de l’aula per causa justificada, esperarà el/la professora de la classe següent i li demanarà permís.

3.5.- Els professors procuraran estar a l’aulari amb puntualitat.

3.6.- Les classes es tancaran al descans, al final del matí i de la vesprada, i sempre que l’alumnat se’n vaja a una aula específica.

3.7.- Els alumnes no poden eixir del centre en el seu horari lectiu ni en l’hora del pati. Sols als alumnes majors d’edat se’ls permetrà eixir en l’hora del pati, presentant el carnet del centre al professor o directiu de guàrdia.

3.8.-Quan un alumne menor d’edat necessite eixir del centre per algun motiu justificat, haurà de vindre a arreplegar-lo un familiar major d’edat (pare,

mare, germà, etc.) o presentar un justificant de la família, metge, etc. i s’haurà de seguir el següent procediment:

El/la alumne/a sol·licitarà permís al/la professor/a amb el que té classe i posteriorment acudirà al professor de guàrdia que acompanyarà a l’alumne i donarà autorització signant al registre de consergeria. En cas d’estar ocupats tots els professors de guàrdia, serà un membre de l’equip directiu ( directiu de guàrdia) qui n’autoritzarà l’eixida.

Procediment i seguiment de l’assistència al centre

1.- La coordinació, organització i funcionament d’aquest procediment de control de l’assistència al centre és responsabilitat del Cap d’Estudis.

2.- Per al control de l’assistència d’alumnes utilitzarem les unitats del Sistema de gestió docent on cadascun dels professors hi registrarà les faltes o retards que es produïsquen en la seua classe així com les observacions o incidències remarcables.

3.- Hi haurà un model de justificació de faltes que l’alumnat ensenyarà al professorat i entregarà al tutor en els cinc dies posteriors a la incorporació al centre. 4.- Les faltes d’assistència als exàmens hauran de ser degudament justificades amb justificant mèdic o entrevista amb els pares.

5.- Quinzenalment ( en les dates que s’indiquen) secretaria imprimirá als tutors els comunicats individuals de faltes dels alumnes del seu grup. Els tutors, informaran a les famílies pel procediment més adequat. Es podrà fer telefònicament o per escrit, si fóra per telèfon és important anotar les dates de les trucades per recordar-les als pares en cas de necessitat.

6.- Si hi haguera reiteració de faltes injustificades, la comunicació es farà per carta certificada a la família en el model que per a tal cas hi haurà a la sala de professors.

9.- Quan es presente un cas d’absentisme parcial o total, el tutor facilitarà per escrit al Cap d’Estudis les faltes d’assistència d’aquests alumnes en el transcurs de les coordinacions de tutors setmanals. El Cap d’Estudis comunicarà mensualment als Serveis Socials dels Ajuntaments d’Albal i Beniparrell l’absentisme que s’hi haja produït.

RESUM DE DOCUMENTS:

§ Llibre d’entrades i eixides de l’IES. Registre de Consergeria (Retards/Eixides/ Entrades)

§ Model d’autorització (o no autorització) dels pares, per entrar més tard o avançar un hora l’eixida d’últimes hores per absència d’un professor/a.

§ Llistat d’alumnes autoritzats o no autoritzats pels pares, per entrar més tard o avançar un hora l’eixida d’últimes hores per absència d’un professor/a.

§ Model de comunicació de carta per faltes d’assistència a la família§ Model de comunicació del Cap d’Estudis als Serveis Socials.§ Part de faltes del professorat.§ Model de justificació de faltes.

1.4. Normes de convivència a l’aula

L’estudi constitueix un deure bàsic, reflectit en les obligacions següents:- Assistir a classe.- Respectar els horaris establerts.- Seguir les orientacions del professorat.- Respectar el dret a l’estudi dels companys i companyes.

L’alumnat té el deure de respectar els drets i llibertats dels membres de la comunitat educativa mantenint actituds de respecte i educació.

§ Davant d’un dubte raonable per part del professorat, l’alumnat té l’obligació de mostrar el contingut de les seues pertinences (motxilla, butxaques...) Per damunt del seu dret a la intimitat està l’interès comú del centre. Si l’alumne es negara a mostrar-lo serà sancionat amb falta lleu.

§ No es pot portar el mòbil o altres aparells electrònics a l’IES§ Durant les classes només es pot anar al servei amb l’autorització del professor

corresponent.§ A l’esplai cap alumne pot romandre ni a l’aula ni a l’interior de l’edifici, excepte

als llocs habilitats Totes les aules seran tancades amb clau pel professorat.§ A les aules no està premés ni menjar ni beure, en cas de reiteració serà motiu

de sanció.§ S’ha de col·laborar a mantenir l’aula neta. Qui embrute serà responsable de

netejar-ho.§ L'alumne ha de ser responsable del manteniment de la seua taquilla. Qualsevol

desperfecte serà reparat o pagat, així com la pèrdua del cadenat o de les claus.

A. A L’AULA DEL GRUP I DE DESDOBLAMENT

§ Fins a l’avaluació inicial, la distribució dels alumnes a l’aula serà per ordre de llista i individualment a no ser que el professor indique un ordre diferent.

Després de l’avaluació inicial la junta d’avaluació decidirà l’ordre de col·locació de l’alumnat. El tutor fixarà un plànol al tauler de la classe. Si no es baix el permís del professor aquest ordre és obligatori.

§ El grup és responsable de la seua aula i haurà de tindre cura del material que li és assignat. En cas de deteriorament la persona responsable es farà càrrec de la reparació o les despeses. Si no apareix el responsable el grup assumirà la responsabilitat.

§ A última hora els alumnes han de col·locar les cadires dalt de les taules.§ Quan el professor entre a classe, l’alumne ha d’estar assegut en una postura

adequada a la cadira i amb el material a la taula.

B. A L’AULA DE GUÀRDIA

§ Quan un alumne siga expulsat de l’aula acudirà a la sala de guàrdia assabentat de que l’expulsió anirà acompanyada de la sanció corresponent. Una vegada allí, el professor de guàrdia supervisarà que faça les tasques encomanades .

§ La porta ha de romandre tancada amb clau si no hi ha cap professor. Si un alumne expulsat arriba i no hi ha ningú, tornarà a l’aula del grup i li ho comunicarà al professor, qui li dirà on ha d’anar.

3. Manteniment del centre

a. El manteniment general del centre és responsabilitat col·lectiva de tots els qui formen part de la comunitat escolar. L'alumne té, per tant, l’obligació de col·laborar en el manteniment i en la higiene del centre.

b. Per tal d'aconseguir un bon funcionament del centre es fa necessària la revisió diària de les instal·lacions –a última hora del matí o la vesprada- per part de l'equip de gestió i/o dels conserges.

c. És farà la revisió setmanal dels desperfectes que s'arreglaran tan prompte com siga possible.

d. És imprescindible la implicació de l'alumnat. Per a tal fi, s'ha d'avisar immediatament el professor d'aula o de guàrdia dels possibles desperfectes.

e. La Junta Directiva reunirà periòdicament la Junta de Delegats per a informar-los de l'estat de les instal·lacions i de les actuacions efectuades.

f. La Junta Directiva organitzarà les campanyes de neteja quan siga necessari.

g. S'establiran torns de neteja després de l'hora del pati, de manera que a cada grup d'alumnes li corresponga una vegada al mes realitzar aquesta tasca. Es pretén així conscienciar i educar l'alumnat en l'atenció i neteja del nostre entorn, així com arreglar el pati i zones comunes després de l'esmorzar. Els alumnes estaran proveïts de bosses de fem i de guants.

h. El professorat d'aula o de guàrdia comunicarà a consergeria els desperfectes (aula, wc, corredors, pati...) que seran registrats al llibre

corresponent. Si no li és possible anar-hi directament, ho farà amb una telefonada o un avís mitjançant un alumne.

i. El cap d'estudis investigarà i establirà la responsabilitat econòmica i disciplinària al més prompte possible.

j. Es tindrà especial cura perquè les classes i les taules es mantinguen netes i en bon estat. Cada professor, en entrar a classe, revisarà l'aula i si hi observa algun desperfecte, ho notificarà al cap d’estudis.

Serà considerada com a una falta de disciplina embrutar deliberadament, ratllar les taules, parets, etc. i, a més, els alumnes que ho hagen provocat hauran de fer una tasca de neteja per al centre fora de l'horari escolar, a càrrec d’un directiu de guàrdia. El cap d'estudis comunicarà esta sanció als pares i al tutor.

Si es comprova que un/a alumne/a o grup d'alumnes és responsable d'un desperfecte, avaria o robatori, estarà obligat a restituir-lo, reparar-lo o aportar una quantitat de diners iguals als danys causats. En aquests casos, s’aplicaran també les normes que aquest Reglament disposa sobre règim de disciplina d'alumnes.

No obstant això, la reparació de les avaries i desperfectes que s'hi produïsquen serà responsabilitat del secretari o de la secretària del Centre, que realitzarà les gestions oportunes per tal que es resolguen amb diligència.

En el moment de la matrícula cada alumne pagarà la quantitat acordada anualment en el Consell Escolar en concepte de manteniment del centre i despesa de material escolar. Amb aquest fons es pretén fer front a tots els desperfectes que s'ocasionen tant a les instal·lacions com al material del centre i que no siguen atribuïbles a algun alumne o grup d'alumnes determinat.

MANTENIMENT DELS LAVABOS

Ø El professorat de guàrdia controlarà l’estat dels sanitaris de l’aulari. La junta directiva en reforçarà el control quan siga necessari.

Ø Com a norma general, estaran sempre oberts (no es tancaran a l’hora del pati) els wc de l’ala oest del primer i segon pis (els més pròxims a la sala de guàrdia). Cada grup utilitzarà únicament els de la seua planta. Podran ser sancionats els alumnes que no respecten aquesta norma.

Ø Quan s’haja de tancar un wc per a efectuar reparacions es posarà un cartell on s’avise i s’informe del que estiga obert en el seu lloc.

Ø Com a norma general, a l’hora del pati els alumnes utilitzaran els lavabos pròxims a la cafeteria (que seran oberts abans del pati pel conserge i tancats pel professor de guàrdia en acabar el pati). El professorat de guàrdia en vigilarà l’ús. En cas d’estar inutilitzats, es col·locarà el cartell corresponent i seran substituïts pels wc del costat de la biblioteca.

III. INFRACCIONS, FALTES I SANCIONS

Els Drets i Deures dels alumnes estan recollits en el Decret 246/1991 del 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana. És funció del Reglament d’Ordre intern establir els criteris que adeqüen el funcionament real del Centre a la Legislació vigent, de manera que la convivència en el Centre es regesca per normes de respecte mutu i esperit democràtic.

1) en relació a les infraccions i faltesLes conductes irregulars dels alumnes es desglossen en infraccions simples,

faltes lleus, faltes greus i faltes molt greus:

2) en relació a les infraccions simples Es consideren infraccions simples les conductes que, per interferir en el

desenvolupament normal de l’activitat escolar, han de ser corregides però no revesteixen la suficient gravetat per a ser qualificades com a faltes.

Possibles infraccions simples: Comunicar-se verbalment, per senyals o per escrit de forma reiterada durant

la classe. Desordenar les taules. Seure fora del lloc indicat o de manera incorrecta. Absentar-se de classe sense permís del professor de la matèria o del

professor de guàrdia. Menjar o beure en classe (xiclets, refrescs, entrepans..). Escriure, pintar o ratllar en les taules, suros, parets, etc. No portar el material de treball. Parlar durant els exàmens. Molestar o fer sorolls de manera que impedesca el dret a l’educació dels

seus companys de forma reiterada. Un retard injustificat. Traure mobiliari de l’aula sense autorització. Romandre en els corredors, aules, escales i perímetre interior del centre

durant els esplais. Jugar durant l’horari lectiu a jocs d’atzar o semblants. Circular pel centre de forma descontrolada: espentant, corrent, cridant,

xiulant, cantant, etc.

Faltar injustificadament a una activitat extraescolar organitzada pels departaments.

Alterar l’ordre de la biblioteca. No tornar en el termini estipulat els llibres de la biblioteca Ocultar-se durant l’horari lectiu. Deixar entrar o invitar sense autorització expressa a persones alienes al

centre. Portar animals de companyia. Tirar papers, embolcalls, entrepans, sucs,etc. en les aules, escales, corredors

o pati. No portar la indumentària apropiada, portar gorra, passamuntanyes, ulleres

de sol, etc. a l’aula.

SANCIONSPer a les infraccions, hi haurà un model de part amistós que signarà l’alumne

(inclourà la descripció de la falta i, al seu revers, la reflexió de l’alumne). Només són necessàries dues còpies: una per al tutor i una altra per al professor. En principi, no és necessària una còpia per als pares.

A més a més s’adoptaran les mesures que el professor considere necessàries com ara:- Realització de tasques de classe complementàries.- Neteja de materials i instal·lacions embrutades.- Ubicació “estratègica” de l’alumne a l’aula.- Demanda de disculpes estimades com a suficients.- Justificació del retard.

Cinc sancions d’aquest tipus constituiran una falta lleu i el tutor li ho comunicarà al cap d’estudis.

3) en relació a les faltes lleusEs consideren faltes lleus els actes injustificats que alteren lleugerament el

desenvolupament normal de l’activitat escolar: Incompliment de les sancions de les infraccions. L’acumulació de cinc infraccions simples. No portar, de forma reiterada, els materials necessaris (llibre, quadern, agenda,

etc.) per al desenvolupament normal de la classe. L’exhibició i ús del mòbil a l’IES No ensenyar la motxilla o altres pertinences a sol·licitud del professorat. Desatendre reiteradament les orientacions del professorat respecte al seu

aprenentatge (no realitzar les activitats o tasques programades, no prestar atenció a les explicacions, mostrar una actitud passiva o falta d’interès per

l’estudi, etc.). Conducta inadequada en els exàmens Els retards (20% per assignatura i avaluació) injustificats. Les absències injustificades a classe (10%) per avaluació. (Les faltes hauran de

justificar-se en els cinc dies següent a la incorporació de l’alumne/a. Després d’aquest termini podran considerar-se injustificades).

Menjar i/o beure, de forma reiterada, en aules i biblioteca. Els danys lleus causats intencionadament o per actitud negligent a les

instal·lacions o materials del centre, o als béns d’altres membres de la comunitat escolar: escriure, pintar o ratllar en la paret, trencar el picaport, activar qualsevol mesura de seguretat (extintors, alarma d’incendis), manipular taquilles, etc.

Escopir a l’aula, corredor, escales, pati, etc. Embrutar de forma deliberada o negligent les dependències del centre. Causar danys o desperfectes lleus o mostrar una actitud contrària a les normes

de convivència durant la realització d’activitats complementàries o extraescolars fora del centre.

Abandonar el centre en horari lectiu. Romandre en el recinte escolar fora de l’horari lectiu sense autorització

expressa. Les agressions físiques entre alumnes que no tinguen suficient entitat per a ser

qualificades com a greus. Els actes puntuals d’indisciplina, falta de respecte, injúria, ofensa i INTIMIDACIÓ

o ASSETJAMENT no greus a qualsevol membre de la comunitat educativa. Llançar objectes, pedres, etc. Fumar en el centre. Qualsevol acte injustificat que altere lleugerament el normal desenvolupament

de l’activitat escolar.

4 ) en relació a les sancions per faltes lleusLa realització de faltes lleus implicarà la imposició de les sancions

següents: Part d’amonestació del professor/a. (Es tindra en compte la petició de disculpes

públiques, estimades com a suficients, si s’ha faltat el respecte). L’alumne perdrà el dret d’acabar la classe on es va cometre la falta lleu i haurà

de presentar-se al professor de guàrdia o al cap d’estudis i realitzar les tasques que se li indiquen. Aquestes tasques, podrien consistir en la realització de treballs específics o tasques de neteja (dins o fora del horari lectiu) o millora i reparació del dany causat o pagament d’aquest.

L’alumne haurà de pagar el valor del dany causat –o la reparació- en un termini

màxim d’un mes. Exclusió de les activitats extraescolars fora del recinte escolar durant el

trimestre en què es va cometre la falta.

Els parts de falta lleu tindran quatre còpies: per al cap d’estudis, per al tutor, per als pares i per al llibre d’expulsats.

Les juntes d’avaluació de cada curs podran proposar faltes lleus a determinats alumnes per baix rendiment escolar o per reiteració d’actituds que alteren el normal desenvolupament de l’activitat escolar.

Caldrà que el tutor s’entreviste amb els pares. Si les circumstàncies ho aconsellen hi estarà present el cap d’estudis. Si ho consideren convenient, podran proposar un contracte de conducta de dues setmanes de duració i paralitzaran l’aplicació de la falta lleu. La sanció s’aplicarà en cas que l’alumne no complisca el contracte.

5) en relació a les faltes greus Es consideren faltes greus els actes injustificats que alteren greument el

desenvolupament normal de l’activitat escolar: Incompliment de les sancions de les faltes lleus. Els actes d’indisciplina, falta de respecte, injúria, ofensa i INTIMIDACIÓ o

ASSETJAMENT greus o reiterats a qualsevol membre de la comunitat educativa. Les agressions físiques greus contra membres de la comunitat escolar. (Entre

altres, utilitzar en el centre el punter làser). Fer apologia i publicitat d’ideologies extremistes, xenòfobes, racistes, nazis, etc. Causar, per ús indegut o intencionadament, danys greus en els locals, els

materials i els documents del Centre, o en els objectes que pertanyen als altres membres de la comunitat educativa.

Els actes injustificats que pertorben greument la vida acadèmica. No respectar el dret a l’educació dels companys de manera reiterada o greu. Les actuacions irregulars encaminades a obtenir resultats superiors als

merescuts en les proves d’avaluació com ara copiar, manipular exàmens, etc. La sostracció de béns i objectes que pertanyen a altres membres de la

comunitat escolar. Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de

la comunitat educativa. L’ús indegut o maliciós del telèfon mòbil, cameres fotogràfiques o de vídeo,

reproductor/gravador MP3 o d’altres dispositius electrònics ( gravar, fotografiar, filmar, etc...)

La introducció i el consum de substàncies nocives en el Centre. Accedir o absentar-se del Centre per llocs diferents a la porta d’entrada. Reunir un 30% d’absències injustificades en una assignatura al llarg de

l’avaluació.

L’acumulació de tres faltes lleus.

6) en relació a les sancions per faltes greusLa realització de faltes greus implicarà la imposició d’alguna o algunes de

les sancions següents: Part d’amonestació del professor/a, professor de guàrdia o cap d’estudis. Entrevista amb les famílies, amb avís que s’obrirà expedient disciplinari. En

determinats casos que impliquen actuacions urgents, el director podrà aplicar immediatament les mesures cautelars de la sanció.

Suspensió del dret d’assistència al Centre o a determinades classes per un període inferior a set dies de classe, sense que això implique una pèrdua d’avaluació i sense perjudici que això comporte la realització de determinades activitats o tasques en el domicili de l’alumne o alumna, sota la supervisió del professor/a o tutor/a.

Suspensió del dret a participar amb la resta dels companys/és en determinades activitats extraescolars (visites, excursions, etc.) durant tot el curs.

Reparació o pagament dels danys causats. Si els desperfectes es produeixen en un aula i no se sap qui és el responsable, el grup d’alumnes assumirà les despeses de reparació.

Sol·licitud de disculpes públiques estimades com a suficients davant la persona que haja estat ofesa.

Canvi de grup.

Es consideren faltes molt greus els actes següents: Els actes d’indisciplina, injúria, ofensa, INTIMIDACIÓ o ASSETJAMENT molt greus

contra els membres de la comunitat educativa. Les agressions físiques molt greus. La suplantació de la personalitat en els actes de la vida docent.La sostracció, ocultació i falsificació de documents acadèmics o altres pertinències. 7) en relació a les faltes molt greus

La incitació sistemàtica a actuacions greument perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de la comunitat educativa.

Trencar o causar, intencionadament o per actitud negligent, danys molt greus en els locals, materials, objectes o documents del Centre o en els objectes que pertanyen als altres membres de la comunitat escolar.

Reunir un 40% d’absències injustificades en una assignatura durant l’avaluació. Acumulació de 3 o més faltes greus. També serà considerada falta molt greu

tota falta greu en què concórreguen circumstàncies extremes.

8) en relació a les sancions per faltes molt greusLa realització de faltes molt greus implicarà la imposició de les sancions

següents: Pèrdua del dret a l’avaluació contínua. L’alumne/a se sotmetrà a les proves

finals que s’establiran a aquest efecte. Canvi de grup. Privació del dret d’assistència al centre o a determinades classes durant un

període lectiu de set dies a un mes, fet que pot comportar la realització de determinades tasques acadèmiques en el domicili de l’alumne/a, sota la supervisió del professor/a o tutor/a. En determinats casos que impliquen actuacions urgents, el director podrà aplicar immediatament les mesures cautelars de la sanció.

Exclusió dels activitats extraescolars durant tot el curs. Inhabilitació per a cursar estudis en el centre durant el temps que resta per a la

finalització del curs escolar. Inhabilitació definitiva per a cursar estudis en el Centre. L’administració

facilitarà a l’alumne/a un lloc en un altre centre o en la modalitat d’educació a distància. Aquesta sanció no implicarà la pèrdua del dret d’assistència als exàmens finals en Batxillerat.

Per a la graduació de la sanció es tindran en compte les circumstàncies agreujants i atenuants, segons corresponga.

9 ) en relació a les circumstàncies atenuantsEn l’obertura d’un expedient es consideraran com a circumstàncies

atenuants:a) La confessió espontània de la falta abans que se n'assabente la direcció.b) No haver estat objecte de sancions durant la vida acadèmica.c) La reparació dels danys causats, fora de l’horari de classe, efectuada abans

que es resolga l’expedient. d) La petició pública d’excuses, considerades com a suficients, en els casos

d’injúries, ofenses, agressions i alteració del desenvolupament de les activitats del Centre.

e) No haver-hi intenció de causar perjudici tan greu com l'ocasionat.

10) en relació a les circumstàncies agreujantsEn l’obertura d’un expedient es consideraran circumstàncies agreujants:

a) Quan la sostracció, agressió o falta de respecte es realitze contra una persona en la qual concórreguen situacions especials d’aïllament o de pertinença a una minoria com ara: minusvalia física o psíquica; recent

incorporació al Centre; per motius religiosos, sexuals, de raça, etc.b) L’acumulació de tres faltes en un mateix curs escolar.c) La publicitat en la comissió de la infracció.d) Cometre la falta en grup o mitjançant acord previ.e) La incitació o l’estímul a la falta col·lectiva.f) La premeditació.g) Aprofitar-se del càrrec de representació en l’àmbit escolar per a cometre una

falta.

11) La concurrència d’una o més circumstàncies atenuants o agreujants es tindrà en compte en la instrucció i resolució de l’expedient, per tal d’elevar o disminuir la qualificació de la falta, i en conseqüència, la sanció corresponent. Les circumstàncies atenuants i agreujants que podran concórrer de manera simultània es compensaran.

12) La comissió de la falta fora del recinte escolar no serà inconvenient per a l’aplicació d’aquest reglament quan s’hi efectue durant el desplegament de les activitats extraescolars programades pel Centre, la utilització del serveis de transport, durant les entrades o eixides a l’institut, en les rodalies del centre, etc.

RESUM D’INFRACCIONS, FALTES I SANCIONS

TIPIFICACIÓ DE LA FALTA SANCIONSSIMPLES Correspon sancionar al professor

o tutorLLEUS Correspon sancionar al cap

d’estudis o director.GREUS Correspon sancionar a Direcció-

Comissió de Convivencia-Consell Escolar.

MOLT GREUS Correspon sancionar Direcció- Comisió de Convivencia-Consell Escolar.

PAUTES PER A L’ INICI DE CURS2006-07

Hem d’incidir tots en:

o Recordar que cap alumne pot estar al corredor entre classes.o Que no es pot menjar xiclet.o Cal que pugen la cadira en acabar l’última classe.o Que hem de respectar els llocs comuns (utilitzant les papereres

al pati, no menjant per escales ni corredors, etc.)o Hem de tancar les aules.o Guardarem els esborradors i el clarió al primer calaix de la taula

del professorat.o L’alumnat pot eixir al servei si el professor/a entrant li dona

permís.o Col·loquem l’alumnat individualment i alfabètica començant per

davant i des de la finestra fins l’avaluació zero. (En primer, segon i tercer)

o En fer els desdoblaments utilitzarem criteris d’heterogeneïtat i repartiment equilibrat de sexes.

o Móbil.

ENS ESTALVIAREM MOLT SI ARA INSISTIM TOTS

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES A L’AULA. Juan Vaello (Ed. SANTILLANA)

EL CLIMA DE CLASSEPer clima de classe s'entén el conjunt de condicions ambientals en què s'emmarquen les activitats de l'aula. Les conductes problemàtiques, encara que poden aparéixer en qualsevol moment, solen donar-se quan les condicions són propícies, i per això, és necessari crear un clima facilitador que faça més còmode el treball escolar i més improbable la conflictivitat. Entre les mesures que poden contribuir a millorar el clima de classe, podem destacar les següents:

• Establir límits en les primeres setmanes de curs, i mantindre durant el curs.• Disposar normes efectives de convivència que regulen els comportaments més

freqüents i importants.• Mantindre una relació d'empatia i confiança amb els alumnes.• Entrenar els alumnes en relacions de reciprocitat, amb especial incidència en el respecte mutu.• Conéixer els rols dels alumnes i propiciar que contribuïsquen a la convivència i no

la pertorben.• Detectar subgrups pertorbadors i reconduir la seua actitud.

ESTABLIR LÍMITS EN LES PRIMERES SETMANES... I MANTINDRE DURANT EL CURS

Per límits en la classe s'entén una línia imaginària que separa les conductes acceptables de les no acceptables. Varien segons cada professor i cada grup, perquè són una convenció més o menys explícita entre ambdós.

S'han d'establir de forma inequívoca en les primeres setmanes del curs, perquè si no els acaben imposant els líders negatius de la classe. Els límits s'assenten durant les primeres tres o quatre setmanes per mitjà d'un procés implícit de negociació de límits que comprén dos vies d'actuació: mentres el professor intenta marcar límits establint normes i aplicant-les, els alumnes problemàtics significatius assagen conductes de tanteig i incompliment de normes, a fi de desplaçar els límits cap a les seues preferències i necessitats. Els resultats de la dita negociació implícita (més prompte, forcejament) determinen de forma prou sòlida els límits que imperaran en la classe durant el curs.

Una vegada establits en les primeres setmanes, i a pesar que a ho vaig del curs tendixen a lliscar lleugerament cap a una major permisivitat per efecte del relaxament i el desgast, solen romandre prou estables llevat que circumstàncies extraordinàries els facen fluctuar (la substitució d'un professor, la incorporació d'un alumne conflictiu...). Convé que el professor evite el lliscament dels límits i s'esforce a mantindre el més estables possible.

Els límits, per tant, han d'estar clars, especialment pel que fa a les conductes significatives, que són aquelles que per la seua freqüència, intensitat o impacte sobre la classe afecten decisivament el desenvolupament del treball escolar. La nitidesa dels límits suposa evitar les ambigüitats i incoherències que es produïxen quan un professor permet una determinada conducta en algunes ocasions i la prohibix en altres.

Els límits que establix cada professor estan en relació amb el seu estil de conducció de la classe, l'estil democraticodirectiu és el que proporciona un clima de classe més relaxat i càlid, garantint al mateix temps una bona convivència i un bon rendiment acadèmic.

2 ESTABLIR NORMES EFECTIVES DE CONVIVÈNCIA

Les normes són el principal instrument que utilitza un professor o un centre educatiu per a establir els límits que consideren oportuns entre les conductes que seran permeses i les que no. Amb elles es pretén crear uns canals que permeten una convivència respectuosa en què s'imposen els drets col·lectius sobre les actituds egoistes i insolidàries, però no basta que hi haja normes, sinó que han de complir amb el criteri d'efectivitat, és a dir, han d'evitar i resoldre problemes.

Han d'estar clares. No han de deixar lloc a dubtes. Han d'estar formulades en positiu. Millor indicar el que s'ha de fer que

prohibir el que no s'ha de fer. Han de ser complides. Qualsevol norma ha de seguir-se a tota costa, ja que

si una norma explícita s'incomplix sistemàticament, es convertix en una altra de signe contrari. Així, si una norma diu «cal ser puntual» i es consent la impuntualitat habitualment, els alumnes acaben entenent que la norma diu «es pot arribar tard». És preferible suprimir les normes que no es puguen fer complir abans que admetre’n l'incompliment habitual

No s'ha de fixar cap norma que no s'estiga en condicions de fer complir. Quan es detecta que una norma implícita està pertorbant significativament

el desenvolupament de la classe, convé reconvertir-la en una norma explícita de caràcter positiu i fer-la complir sistemàticament.

L'efectivitat de les normes depén en gran manera de les conseqüències del seu incompliment (i si no... ) i del seu compliment (i si sí ... ).SI de l'incompliment d'una norma no es deriva sistemàticament una conseqüència dissuasòria, la norma perdrà la seua eficàcia i acabarà per incomplir-se. De la mateixa manera, convé aplicar de tant en tant conseqüències positives després del compliment d'una norma per a consolidar-la. Ensenyar als alumnes a assumir les conseqüències dels seus actes en compte de fer-los dependents de premis i càstics, suposa educar-los en la responsabilitat, ajudant-los a ser més madurs i autònoms.

3 ENTRENAMENT EN RECIPROCITAT: EL RESPECTE MUTU

La reciprocitat consistix a donar i rebre el que es dóna. Es recolza en el principi que considera totes les persones com a sers iguals amb els mateixos drets i obligacions. Les relacions professor-alumne poden estar regulades en gran manera per este principi perquè, excloent el paper conductor de la classe que té encomanat el professor, gran part de les interaccions socials professor-alumne són intercanvis entre persones que tenen drets i deures semblants. Ambdós tenen dret a la dignitat i al respecte per part dels altres, i tenen el deure de respectar i d'assumir la responsabilitat dels seus actes.Les relacions de reciprocitat són una alternativa a les relacions professor-alumne basades en la desigualtat, l'obediència i el temor al càstic. La petició de reciprocitat a l'alumne ho fa més autònom moralment i afavorix el seu desenvolupament personal, educant-lo en la responsabilitat.

Dins de les relacions de reciprocitat, el respecte mutu és la dimensió fonamental per a construir una relació de convivència positiva i democràtica. Que el professor respecte a l'alumne en les seues facetes personal i acadèmica, alhora que exigix respecte als drets propis i als dels altres alumnes, afavorix relacions socials responsables. Fernández (1998) resumix en una frase la filosofia de la reciprocitat:

«No faces amb mi el que no desitges que jo faça amb tu.»

D'esta idea central es poden desgranar altres al·lusives a cada situació concreta:

“ No em parles com no vols que jo et parle”“ No em tractes com no vols que jo et tracte”

“ Sé correcte amb mi i jo ho seré amb tu”“ Respecta'm si vols que jo et respecte”“ Atén-me si vols que jo t'atenga”

Però la reciprocitat i el respecte mutu no apareixen espontàniament, sinó que han de ser apresos i practicats diàriament fins a acabar convertint-se en un estil d'actuació en les relacions interpersonals professor-alumne i alumne-alumne. És d'utilitat per a establir relacions de reciprocitat fer esporàdicament als alumnes que mostren actituds irrespectuoses amb el professor (o amb els seus companys) preguntes com les següents:

- «Com vols que et tracte?»

- «Com creus que m’estàs tractant?»

- «Saps com m'agradaria que em tractares?»

- «M’estàs respectant com jo a tu?»

- «T'estic faltant al respecte? Llavors, per què tu em faltes a mi?»